2014-10743

Generalitat de Catalunya

Departament d Empresa i Ocupació - Serveis Territorials de les Terres de l Ebre

RESOLUCIÓ del Departament d Empresa i Ocupació, de 6 d octubre de 2014, per la qual es disposa el registre i la publicació de L ACORD REGULADOR DE LES CONDICIONS DE TREBALL DELS EMPLEATS PÚBLICS DE L AJUNTAMENT DE XERTA PER AL PERÍODE DESDE LA SIGNATURA DE L ACORD FINS EL 31-12-2017.

Vist el text de l Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l Ajuntament de Xerta per al període des de la signatura fins el 31-12-2017, subscrit per la part empresarial representada per l Alcaldessa senyora Roser Caballeria Ayala; i per part dels treballadors la delegada síndical dels treballadors la senyora Sònia Abadie Bosque del sindicat UGT, assessorada per l assessor d UGT senyor Josep Vallés Herrero, en data 15 de juliol de 2014, i ratificat pel ple de l Ajuntament de Xerta en data de 18 de juliol de 2014, segons certificació de la secretària de la corporació; i de conformitat amb el que estableixen l article 90.2 i 3 del Reial decret legislatiu 1-1995, de 24 de març, pel qual s aprova el Text refós de la Llei de l Estatut dels treballadors; l article 2.1 a) del Reial Decret 713-2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball; els articles 68.5 i 170.1 de la Llei orgànica 6-2006, de 19 de juliol, de reforma de l Estatut d autonomia de Catalunya; i el Decret 352-2011, de 7 de juny de reestructuració del Departament d Empresa i Ocupació.

Resolc:

1- Disposar la inscripció del l Acord regulador de les condicions de treball dels empleats públics de l Ajuntament de Xerta per al període des de la signatura fins el 31-12-2017, en el Registre de convenis i acords col·lectius de treball amb funcionament a través de mitjans electrònics dels Serveis Territorials d Empresa i Ocupació a les Terres de l Ebre.

2- Disposar-ne la publicació en el Butlletí Oficial de la província de Tarragona.

Notifiqueu aquesta Resolució a la Comissió Negociadora del Conveni col·lectiu.

Directora Serveis Territorials, Departament d Empresa i Ocupació a les Terres de l Ebre, Mercè Miralles Guerrero.

El present Acord col·lectiu té com a finalitat la regulació de les condicions de treball del personal laboral i funcionari de l Ajuntament de Xerta.

El present Acord es d aplicació per a tot empleat públic de l Ajuntament de Xerta.

S entén per personal laboral al servei de l administració pública aquella persona que en virtut de contracte de treball formalitzat per escrit en qualsevulla de les modalitats de contractació de personal previstes a la legislació laboral presta serveis retribuïts per les Administracions Públiques. En funció de la duració del contracte pot ser fix, per temps indefinit o temporal (art 11 EBEP).

S entén per personal funcionari als contemplats en els articles 9 i 10 de l EBEP que estableix una diferenciació entre els de carrera i els interins.

1. El present Acord entrarà en vigor a partir de la seva signatura pels representants dels treballadors públics i de la Corporació, amb la posterior aprovació pel Ple.

2. La durada del present Acord serà fins el 31 de desembre de 2017.

3. Aquest Acord es prorrogarà tàcitament per anys naturals sempre que no sigui denunciat per alguna de les parts, amb almenys dos mesos d antelació al final de la seva vigència.

4. Els imports econòmics seran revisats automàticament en funció del que s estableixi per la normativa en el sector públic.

Les condicions pactades en aquest Acord valorades en el seu conjunt global, compensen i substitueixen la totalitat de les que s apliquin en el moment de la seva entrada en vigor, qualsevol que sigui la seva naturalesa o l origen de la seva existència.

Les condicions retributives de treball que s estableixin en aquest Acord compensaran i absorbiran en conjunt anual les existents a l entrada en vigor, qualsevol que sigui la naturalesa o l origen d aquelles. La finalitat d aquest Acord no es altra que la de regular, millorar i ordenar a les condicions socials i salarials de tot el personal de l Ajuntament.

1. A partir de l entrada en vigor del present Acord, es crearà una Comissió Paritària pel seguiment i la interpretació d aquest; serà l òrgan de mediació i conciliació en cas de conflicte.

2. Aquesta Comissió haurà de reunir-se a petició d una de les parts dins les 48 hores següents a la convocatòria.

3. Són membres nats de la Comissió paritària l alcalde o regidor en qui delegui i el-la delegat-da sindical de l ajuntament

4. La Comissió Paritària podrà estar composada per més de dos membres, nomenats el 50 % per la corporació i el 50% pels representants dels treballadors.

5. A les seves sessions hi podran assistir assessors de les dues parts, prèvia comunicació per escrit a les parts convocades.

Per tal de promoure la conciliació de la vida familiar i laboral de tot el personal de l Ajuntament de Xerta, els hi serà d aplicació el que disposa la Llei 8-2006 i la Llei 7-2007. També serà d aplicació tota la normativa vigent i futura respecte a qualsevol millora relativa a la conciliació de la vida familiar i laboral de les persones treballadores.

L organització del treball és facultat exclusiva de la Corporació, per mitjà dels seus òrgans de direcció i que, a títol enunciatiu, es regeix per les competències següents:

- L adjudicació de feina específica necessària per a la plena activitat del personal.

- L existència d una activitat i rendiment normal per a cada empleat.

- La fixació dels índex i els paràmetres admissibles de la qualitat en la realització de la feina.

- La mobilitat funcional i redistribució del personal de manera racional, compatible amb la dispersió dels centres de treball i les estrictes necessitats del servei.

- La Corporació comunicarà als representants dels treballadors, les modificacions que en conseqüència d aquest article es produeixin.

Queda prohibit al personal emprar les eines, estris, materials, equips, màquines, productes de neteja, etc... per a ús propi o de tercers, tant dins com fora dels centres de treball, llevat que hi hagi autorització expressa per part de l alcalde o regidor en qui delegui.

L Ajuntament facilitarà als treballadors els equips de vestir i estris necessaris per a la comesa de les seves funcions, d acord amb el lloc de treball assignat, essent d ús obligatori. La propietat serà de l Ajuntament i el treballador només el podrà utilitzar en horari de treball. El treballador serà responsable del seu adequat manteniment, neteja i bon ús.

Les peces de la uniformitat seran substituïdes al seu deteriorament, previ lliurament de la peça vella.

Les parts convenen i reconeixen que per al millor funcionament del servei públic la mobilitat funcional podrà aplicar-se a tots els treballadors de manera motivada i prèvia resolució de l alcaldia, quedant facultat l Ajuntament per efectuar tots els canvis o transferències de personal d una secció a una altra, sempre que les necessitats del servei de que es tracti així ho requereixi.

En cas de necessitat, l Ajuntament, de manera motivada i prèvia resolució de l alcaldia, podrà destinar els treballadors a realitzar feines de categoria superior i reintegrar-los al seu antic lloc de treball quan desaparegui la causa que hagi motivat el canvi.

Durant el temps que desenvolupi les tasques d un lloc de treball de categoria superior el treballador afectat per la mobilitat percebrà el complement específic del lloc de treball efectivament desenvolupat. En cap cas, el treballador podrà invocar cap dret a la categoria o salari del treballador substituït.

Cap canvi podrà tenir una durada superior a sis mesos l any o vuit mesos durant dos anys, llevat dels casos d una substitució per malaltia, maternitat, accident de treball, llicències i excedències en que la situació pot perllongar-se mentre substitueixin les circumstàncies motivades.

No serà d aplicació aquest article per situacions derivades de les vacances anuals del personal.

Per motius peremptoris o de difícil previsió, l Ajuntament podrà destinar als treballadors que procedeixin a realitzar funcions de categoria inferior. Aquesta situació no pot perllongar-se per un període superior a dos mesos.

Durant el temps que el treballador realitzi les funcions indicades de categoria inferior a les que desenvolupa o van ser objecte de contractació, mantindrà tots els seus drets i salari corresponent a la seva categoria professional.

L Ajuntament comunicarà al personal les vacants existents a la plantilla i les places que es convoquin per oferta pública.

En les convocatòries per cobrir les places mitjançant el procediment de promoció interna es podrà presentar tot el personal de l Ajuntament, sempre que reuneixin els requisits exigits per accedir a la plaça en qüestió.

El personal emparats per aquest Acord estan classificats en:

Grups professionals: Agrupen en criteris homogenis el personal en relació amb els nivells de responsabilitat, qualificació i formació professional exigit per a la realització de les tasques i funcions que efectivament es contractin i desenvolupin.

Categories professionals: Classifiquen dins de cada grup professional, els diferents continguts i seccions professional, així com la seva organització jeràrquica.

Llocs de Treball: Enumeren les diferents especialitzacions que puguin haver, d acord amb la naturalesa i tipologia del treball a realitzar i per cada una de les peculiars característiques diferenciadores, així com la titulació i formació necessària per al desenvolupament de dites tasques específiques. Els llocs de treball poden ser singulars i no singulars.

Nivells: Es fixen atenent el grau de responsabilitat, així com el grau de dificultat en la realització de les diferents tasques, determinats nivells de coneixement, formació bàsica, titulació, experiència, aptituds físiques determinades o capacitació acreditada.

Els grups i les categories professionals es classifiquen, segons la normativa vigent (article 76 EBEP) en:

- Grup A, dividit en dos Subgrups A1 i A2.

Per l accés a aquest Grup s exigirà estar en possessió del títol universitari de Grau. En aquells supòsits en els que la Llei exigeixi altre títol universitari serà aquests el que es tindrà en compte. La classificació en cada Subgrup estarà en funció del nivell de responsabilitat de las funcions a desenvolupar i de les característiques de les proves d accés

- Grupo B. Per l accés a aquest Grup s exigirà estar en possessió del títol de Tècnic Superior o Diplomatura.

- Grupo C. Dividit en dos Subgrups, C1 i C2, segons la titulació exigida per l ingrés.

C1: títol de batxiller o tècnic. (cicle formatiu de grau superior o equivalent)

C2: títol de graduat en educació secundaria obligatòria. (cicle formatiu de grau mitjà o equivalent)

- Agrupacions professionals: Per l accés a aquest grup no s exigeix el requisit de titulació, ni estar possessió de cap de las titulacions previstes en el sistema educatiu (DA7a. EBEP)

Els llocs de treball s especifiquen en l annex.

El procediment de llocs de treball, i accés del personal es portarà a terme respectant allò que disposa, la Llei 7-1985 reguladora de Bases del Règim Local, el Decret 214-1990 (DOGC de 28.09.1990) pel qual s aprova el Reglament del personal al servei de les Entitats Locals, per l EBEP (Estatut Bàsic de l Empleat Públic), i per la resta de normativa complementaria que pugui sorgir en posterioritat a la signatura d aquest Acord.

Prèviament a l aprovació del Pressupost general de la Corporació es trametrà als representants dels treballadors una còpia de la plantilla de personal i de l annex de retribucions previst per a l exercici.

Les places dotades que no puguin ser cobertes amb efectius de personal propis constituiran anualment l oferta d ocupació pública de l ajuntament, la qual haurà d especificar les places que hagin de ser objecte de provisió dins l exercici pressupostari i les previsions temporals per la provisió de les restants.

Tota contractació laboral restarà sotmesa a un període de prova per un termini de sis mesos.

Mentre estigui vigent aquest període de prova qualsevol de les parts podrà donar per rescindida la relació sense haver lliurat cap tipus d avís previ ni motivació, exigint-se únicament una notificació per escrit d aquesta voluntat de donar per acabada la relació contractual en període de prova.

El personal que hagi superat el període de prova i desitgi renunciar voluntàriament a prestar els seus serveis amb l ajuntament haurà de comunicar-ho a la corporació amb un preavís de com a mínim quinze dies.

L incompliment d aquest preavís comportarà la pèrdua dels havers corresponents als dies que faltessin per cobrir aquest termini. L esmentada quantia serà descomptada íntegrament a la corresponent liquidació.

Tanmateix, havent rebut avís amb l esmentada anel·lació la corporació serà obligada a liquida al finalitzar el termini els conceptes fixos que puguin ser calculats en aquells moments. La resta d aquests ho seran en el moment habitual de pagament.

L incompliment per la corporació d efectuar la liquidació esmentada portarà aparellat el dret del treballador a ser indemnitzat amb l import del salari d un dia per cada un de retard en la liquidació amb el límit del nombre de dies de preavís.

La jornada laboral bàsica per a tots els treballadors s estableix en 37h.30 minuts setmanals de treball efectiu i en còmput anual de 1.657.

De forma excepcional podrà haver jornades reduïdes per a llocs de treball específics amb la corresponent reducció econòmica, igual la corporació podrà efectuar modificacions en els horaris de determinats llocs de treball però sempre amb la notificació prèvia als interessats i als representants dels treballadors i el seu consentiment.

Durant la jornada de treball es podrà gaudir d una pausa per un període de 20 minuts diaris, que es computarà com a treball efectiu, sempre que la jornada de treball sigui de més de sis hores seguides. Aquesta interrupció no podrà afectar la prestació dels serveis.

El personal d oficines al juliol i a l agost farà jornada intensiva i el personal de la Brigada de juny a agost.

Un cop aprovat l Acord, la comissió paritària, previ informe de cada àrea, secció o departament, establirà el quadre d horaris on es concretarà la manera i el temps de la prestació dels serveis per tal de realitzar les 37 hores i mitja setmanals.

Durant els mesos de juliol i agost, el personal d oficines no treballarà els dimarts la tarda i la seva jornada serà continuada pels matins.

Per al personal docent de l Escola Bressol Municipal Criassó 37h.30 min setmanals de treball efectiu i en còmput anual 1.657h, incloent-hi la preparació fora de l horari habitual. Seran 35h lectives i en 2 ¿ no lectives per a la directora de l escola o persona que faci les funcions de la mateixa. La resta de personal s adaptarà el seu contracte a les necessitats del servei.

Durant la última setmana de juliol i els primers dies de setembre, a l escola bressol, es podrà establir una jornada intensiva de treball, que es podrà desenvolupar entre les 8 i les 15h

Es respectarà el calendari laboral establert per al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a més dels dies de festa local.

El Dijous Sant i els ponts es consideren jornades en torn de guàrdia, amb una reducció del personal al 50% en cada secció, a compensar per part del treballador.

Els dies 24 i 31 de desembre, així com el 24 de juliol i el 10 de novembre, l horari de treball serà de 09:00 a 13:00 (Aclariment: aquests 4 dies son 16 hores de treball efectiu, que a efectes de còmput anual seran 28 hores)

Per tractar-se d un servei públic el personal adscrit a l àrea de serveis romandrà obligat a realitzar les tasques adients i pròpies de cada secció, sempre que sigui necessari. Per racionalitzar aquesta obligació la Comissió Paritària establirà torns rotatius del personal que ha d integrar els caps de setmana o festius previstos, amb la confecció prèvia d un calendari i respectant sempre el preavís necessari al treballador

Les vacances, les situacions de baixa i les llicències s hauran de combinar amb el personal la cobertura de la reserva, sempre i quan el termini sigui inferior a quinze dies.

Amb caràcter previ a la celebració de les Festes Majors, així com qualsevol altra festa del poble que se celebri durant l any, i per la realització tant dels treballs previs de preparació com pels mateixos dies de festa o els immediatament posteriors s elaborarà per la corporació un quadre dels horaris extraordinaris que afectin el personal, havent-se de comunicar al personal afectat amb la màxima anticipació. Veure article 33 sobre horaris extraordinaris.

Les vacances anuals tindran una durada de 22 dies laborables per any complert de servei, en forma proporcional al temps de treball efectiu. Es podran gaudir durant l any en curs i fins el 31 de gener de l any vinent.

El treballador sol·licitarà les vacances el primer trimestre de l any en què s han de gaudir.

A petició de qualsevol treballador i d acord amb les necessitats dels servei, les vacances es podran partir en setmanes i ocasionalment en dies.

Si abans d iniciar el període de vacances pactat prèviament, el treballador està de baixa, el període de vacances quedarà ajornat, podent-lo gaudir en un altre període de temps i com a màxim fins el primer trimestre de l any següent.

a) Per defunció, accident, hospitalització o malaltia greu d un familiar dintre del primer grau de consanguinitat o afinitat, tres dies des del fet causant quan el succés es produeixi a les Terres de l Ebre, i cinc dies hàbils quan sigui fora de les Terres de l Ebre.

Quan es tracti de la defunció, hospitalització, accident o malaltia greu d un familiar dintre del segon grau de consanguinitat o afinitat, el permís serà de dos dies des del fet causant quan es produeixi a les Terres de l Ebre i de quatre dies des del fet causant quan sigui fora de les Terres de l Ebre.

b) Per trasllat de domicili sense canvi de residència, un dia.

c) Per a realitzar funcions sindicals o de representació sindical del personal, en els termes que es determini legalment.

d) Per a concórrer a exàmens finals i altres proves definitives d aptitud, durant els dies de la seva celebració.

e) Per a la realització d exàmens prenatals i tècniques de preparació al part per les funcionàries embarassades.

f) Per lactància d un fill menor de dotze mesos tindrà dret a una hora d absència del treball que podrà dividir en dues fraccions. Aquest dret podrà substituir-se per una reducció de la jornada normal en mitja hora a l inici i al final de la jornada o, en una hora a l inici o al final de la jornada, amb la mateixa finalitat. Aquest dret podrà ser exercit indistintament per un o altre dels progenitors, en el cas que ambdós treballin. Igualment la funcionària podrà sol·licitar la substitució del temps de lactància per un permís retribuït que acumuli en jornades completes el temps corresponent. Aquest permís s incrementarà proporcionalment en els casos de part múltiple.

g) Per naixement de fills prematurs o que per qualsevol altra causa hagin de romandre hospitalitzats a continuació del part, la funcionària o el funcionari tindrà dret a absentar-se del treball durant un màxim de dues hores diàries percebent les retribucions íntegres. Així mateix, tindran dret a reduir la seva jornada de treball fins a un màxim de dues hores, amb la disminució proporcional de les seves retribucions.

h) Per raons de guarda legal, quan el funcionari tingui la cura directa d algun menor de dotze anys, de persona major que requereixi especial dedicació, o d una persona amb discapacitat que no ocupi activitat retribuïda, tindrà dret a la reducció de la seva jornada de treball, amb la disminució de les seves retribucions que correspongui. Tindrà el mateix dret el funcionari que precisi encarregar-se de la cura directa d un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que per raons d edat, accident o malaltia no pugui valdr e s per si mateix i que no ocupi activitat retribuïda.

i) Per ser precís atendre la cura d un familiar de primer grau, el funcionari tindrà dret a sol·licitar una reducció de fins al cinquanta per cent de la jornada laboral, amb caràcter retribuït, per raons de malaltia molt greu i pel termini màxim d un mes. Si hagués més d un titular d aquest dret pel mateix fet causant, el temps de gaudi d aquesta reducció es podrà prorratejar entre els mateixos, respectant en tot cas, el termini màxim d un mes.

j) Per temps indispensable per al compliment d un deure inexcusable de caràcter públic o personal i per deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral.

Aclariment:

La concessió d aquest permís està supeditada al fet que aquests tràmits no es puguin fer fora de la jornada normal de treball.

Es consideren deures inexcusables de caràcter públic o personal, i deures relacionats amb la conciliació de la vida familiar i laboral els següents:

Comparèixer a les citacions de jutjats, tribunals de justícia, comissaries, o qualsevol altre organisme oficial.

El compliment de deures ciutadans derivats d una consulta electoral.

L assistència a reunions dels òrgans de govern i comissions que en depenen, quan derivin estrictament del càrrec de regidora o regidor, així com de diputada o diputat.

L assistència com a membre a les sessions d un tribunal de selecció o provisió, amb nomenament de l autoritat pertinent.

L assistència a l examen del carnet de conduir.

L assistència a la renovació del Document Nacional d Identitat.

Assistir a consultes, tractaments i exploracions mèdiques quan s acrediti que no es possible fer-ho fora de l horari de treball.

Acompanyar a fills-filles, per motius de consultes, tractaments i exploracions de tipus mèdic.

Acompanyar a familiars de primer grau per motius de consultes, tractaments i exploracions de tipus mèdic i consultes de suport en centres de l àmbit sociosanitari, el temps d absència s haurà de recuperar.

Assistir a reunions de coordinació ordinària amb finalitats psicopedagògiques al centre d educació especial o d atenció precoç, on rebi tractament el fill o la filla amb discapacitat, o bé per acompanyar-lo si ha de rebre suport addicional en l àmbit sanitari, pel temps indispensable per dur a terme aquestes actuacions.

Assistir a reunions a centres docents relatives a tutories, etc.

Sortir a cercar al fill o a la filla o a persones majors o discapacitats psíquics, físics o sensorials fins al primer grau de consanguinitat o afinitat, quan es rep avís del centre docent o del centre de dia o geriàtric, per anar a cercar-les per motiu de malaltia o altre motiu justificat.

k) Per assumptes particulars, quatre dies cada any.

Aclariment:

Aquests dies, podran variar, en funció de la legislació vigent en cada moment.

l) Per matrimoni, quinze dies.

Aclariment:

L article no parla de les parelles de fet, però si es dona el cas, s aplicarà aquest permís.

Els permisos establerts a l article 49 són els següents:

Permisos per motius de conciliació de la vida personal, familiar i laboral i per raó de violència de gènere

En tot cas es concediran els següents permisos amb les corresponents condicions mínimes:

a) Permís per part: tindrà una durada de setze setmanes ininterrompudes. Aquest permís s ampliarà en dues setmanes més en el supòsit de discapacitat del fill i, per cada fill a partir del segon, en els supòsits de part múltiple. El permís es distribuirà a opció de la funcionària sempre que sis setmanes siguin immediatament posteriors al part. En cas de mort de la mare, l altre progenitor podrà fer ús de la totalitat o, si escau, de la part que resti de permís.

No obstant això, i sense perjudici de les sis setmanes immediates posteriors al part de descans obligatori per a la mare, en el cas que ambdós progenitors treballin, la mare, en iniciar-se el període de descans per maternitat, pot optar perquè l altre progenitor gaudeixi d una part determinada i ininterrompuda del període de descans posterior al part, bé de forma simultània o successiva amb el de la mare. L altre progenitor podrà seguir gaudint del permís de maternitat inicialment cedit, encara que en el moment previst per a la reincorporació de la mare al treball aquesta es trobi en situació d incapacitat temporal.

En els casos de gaudi simultani de períodes de descans, la suma dels mateixos no podrà excedir de les setze setmanes o de les que corresponguin en cas de discapacitat del fill o de part múltiple.

Aquest permís podrà gaudir-se a jornada completa oa temps parcial, quan les necessitats del servei ho permetin, i en els termes que reglamentàriament es determinin.

En els casos de part prematur i en aquells en què, per qualsevol altra causa, el nounat hagi de romandre hospitalitzat a continuació del part, aquest permís s ampliarà en tants dies com el nounat es trobi hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals.

Durant el gaudi d aquest permís es podrà participar en els cursos de formació que convoqui l Administració.

b) Permís per adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent o simple : tindrà una durada de setze setmanes ininterrompudes. Aquest permís s ampliarà en dues setmanes més en el supòsit de discapacitat del menor adoptat o acollit i per cada fi ll, a partir del segon, en els supòsits d adopció o acolliment múltiple.

El còmput del termini es comptarà a elecció del funcionari, a partir de la decisió administrativa o judicial d acolliment oa partir de la resolució judicial per la qual es constitueixi l adopció sense que en cap cas un mateix menor pugui donar dret a diversos períodes de gaudi d aquest permís.

En el cas que ambdós progenitors treballin, el permís es distribuirà a opció dels interessats, que en poden gaudir de manera simultània o successiva, sempre en períodes ininterromputs.

En els casos de gaudi simultani de períodes de descans, la suma dels mateixos no podrà excedir de les setze setmanes o de les que corresponguin en cas d adopció o acolliment múltiple i de discapacitat del menor adoptat o acollit.

Aquest permís podrà gaudir-se a jornada completa oa temps parcial, quan les necessitats de servei ho permetin, i en els termes que reglamentàriament es determini.

Si és necessari el desplaçament previ dels progenitors al país d origen de l adoptat, en els casos d adopció o acolliment internacional, es tindrà dret, a més, a un permís de fi ns a dos mesos de durada, percebent durant haches període exclusivament les retribucions bàsiques.

Amb independència del permís de fi ns a dos mesos previst en el paràgraf anterior i per al supòsit contemplat en el paràgraf, el permís per adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent o simple, podrà iniciar fi ns a quatre setmanes abans de la resolució judicial per la qual es constitueixi l adopció o la decisió administrativa o judicial d acolliment.

Durant el gaudi d aquest permís es podrà participar en els cursos de formació que convoqui l Administració.

Els supòsits d adopció o acolliment, tant preadoptiu com permanent o simple, previstos en aquest article seran els que així s estableixin en el Codi civil o les lleis civils de les comunitats autònomes que els regulin, havent de tenir l acolliment simple una durada no inferior a un any.

c) Permís de paternitat pel naixement, acolliment o adopció d un fi ll : tindrà una durada de quinze dies, a gaudir pel pare o l altre progenitor a partir de la data del naixement, de la decisió administrativa o judicial d acolliment o de la resolució judicial per la qual es constitueixi l adopció.

Aquest permís és independent del gaudi compartit dels permisos contemplats en els apartats a ) ib ).

En els casos que preveuen els apartats a ), b ), ic ) el temps transcorregut durant el gaudi d aquests permisos es computarà com de servei efectiu a tots els efectes, garantint-se la plenitud de drets econòmics de la funcionària i, si escau, l altre progenitor funcionari, durant tot el període de durada del permís, i, si s escau, durant els períodes posteriors al gaudi d aquest, si d acord amb la normativa aplicable, el dret a percebre algun concepte retributiu es determina en funció del període de gaudi del permís.

Els funcionaris que hagin fet ús del permís per part o maternitat, paternitat i adopció o acolliment tindran dret, una vegada fi nalitzat el període de permís, a reintegrar al seu lloc de treball en termes i condicions que no els resultin menys favorables al gaudi del permís, així com a benefi ciar-se de qualsevol millora en les condicions de treball a què haguessin pogut tenir dret durant la seva absència.

d) Permís per raó de violència de gènere sobre la dona funcionària: les faltes d assistència de les funcionàries víctimes de violència de gènere, totals o parcials, tindran la consideració de justifi cades pel temps i en les condicions en què així ho determinin els serveis socials d atenció o de salut segons procedeixi.

Així mateix, les funcionàries víctimes de violència sobre la dona, per fer efectiva la seva protecció o el seu pret d assistència social integral, tindran dret a la reducció de la jornada amb disminució proporcional de la retribució, o la reordenació del temps de treball, a través de l adaptació de l horari, de l aplicació de l horari fl exible o d altres formes d ordenació del temps de treball que siguin aplicables, en els termes que per a aquests supòsits estableixi l Administració pública competent en cada cas.

e) Permís per cura de fi ll menor afectat per càncer o una altra malaltia greu: el funcionari tindrà dret, sempre que ambdós progenitors, adoptants o acollidors de caràcter preadoptiu o permanent treballin, a una reducció de la jornada de treball d almenys la meitat de la durada d aquella, percebent les retribucions íntegres amb càrrec als pressupostos de l òrgan o entitat on estiga prestant servici, per a la cura, durant l hospitalització i tractament continuat, del fi ll menor d edat afectat per càncer (tumors malignes, melanomes o carcinomes) o per qualsevol altra malaltia greu que impliqui un ingrés hospitalari de llarga durada i requereixi la necessitat de la seva cura directa, contínua i permanent acreditat per l informe del servei públic de salut o òrgan administratiu sanitari de la comunitat autònoma o, si s escau, de l entitat sanitària concertada corresponent i, com a màxim, fi ns que el menor compleixi els 18 anys.

Quan concorrin en els dos progenitors, adoptants o acollidors de caràcter preadoptiu o permanent, pel mateix subjecte i fet causant, les circumstàncies necessàries per tenir dret a aquest permís o, si escau, puguin tenir la condició de benefi ciaris de la prestació establerta per a aquest fi en el Règim de la Seguretat Social que els sigui aplicable, el funcionari tindrà dret a la percepció de les retribucions íntegres durant el temps que duri la reducció de la seva jornada de treball, sempre que l altre progenitor, adoptant o acollidor de caràcter preadoptiu o permanent, sense perjudici del dret a la reducció de jornada que li correspongui, no cobri les seves retribucions íntegres en virtud d aquest permís o com a benefi ciari de la prestació establerta per a aquest fi en el Règim de la Seguretat Social que li sigui aplicable. En cas contrari, només es tindrà dret a la reducció de jornada, amb la consegüent reducció de retribucions.

Així mateix, en el cas que tots dos prestin serveis en el mateix òrgan o entitat, aquesta podrà limitar el seu exercici simultani per raons fundades en el correcte funcionament del servei. Reglamentàriament s establiran les condicions i supòsits en què aquesta reducció de jornada es podrà acumular en jornades completes.

28.1. Requisits de concessió

a) Les reduccions de jornada establertes per la Llei 8/2006, de 5 de juliol, són incompatibles amb l autorització de compatibilitat, que resta suspesa d ofi ci fi ns a l acabament de la reducció. Article 23 de la Llei 8/2006.

b) No es pot concedir la reducció de jornada a dues persones pel mateix fet causant, llevat que l exerceixin d una manera alternativa i sense que el termini global superi l establert com a màxim (art. 23 de la Llei 8/2006).

28.2. Reducció de jornada amb la reducció proporcional de la retribució.

a) Les persones a les quals s aplica aquest Acord poden gaudir d una reducció de un terç o la meitat de la jornada de treball amb la reducció proporcional de retribucions, per tenir cura d un fi ll o fi lla menor d entre 6 i 12 anys, sempre que en tinguin la guarda legal. Només quan les necessitats dels serveis ho permetin, aquesta reducció de jornada podrà ser d almenys un vuitè i fi ns com a màxim la meitat de la jornada (art. 24 de la Llei 8/2006).

b) Reducció de fi ns al 50% de la jornada laboral, amb caràcter retribuït, per a la cura d un familiar de primer grau per raons de malaltia molt greu, pel termini màxim d un mes. Si hagués més d un titular d aquest dret pel mateix fet causant, el temps de gaudi d aquesta reducció es pot prorratejar entre els interessats, respectant, en tot cas, el termini màxim d un mes.

28.3. Reducció de jornada per discapacitat legalment reconeguda.

a) Les persones amb una discapacitat legalment reconeguda que, per aquest motiu, han de rebre tractament en centres públics o privats tenen dret a una reducció de jornada de treball equivalent al temps que hi han de dedicar, sense pèrdua de llurs retribucions íntegres. Article 25 de la Llei 8/2006

b) Per gaudir d aquesta reducció de jornada cal un informe del servei mèdic corresponent que justifi qui la necessitat del tractament, la periodicitat o durada aproximada i la necessitat que es dugui a terme en l horari laboral (art. 25 de la Llei 8/2006).

28.4. Reducció de jornada d un terç o de la meitat, amb dret al 80% o al 60% de les retribucions.

Les persones a les quals s aplica aquest Acord poden gaudir d una reducció d un terç o de la meitat de la jornada de treball, amb la percepció del 80% o del 60% de la retribució, respectivament, en els supòsits següents:

a) Per tenir cura d un fi ll o fi lla menor de sis anys, sempre que se n tingui la guarda legal (art. 26.a) de la Llei 8/2006).

El personal inclòs en l àmbit d aplicació d aquest conveni pot optar per gaudir de forma compactada, d acord amb les necessitats del servei, i a partir del fi niment del permís de maternitat o de la setzena setmana posterior al part, l adopció o l acolliment del primer any de la reducció d un terç o la meitat de la jornada amb el 80% o 60% de les retribucions respectivament per tenir cura d un fi ll o fi lla menor de sis anys.

El fet de compactar el primer any de la reducció establerta en l apartat anterior suposarà una regularització proporcional al temps compactat, que podrà implicar o bé una regularització econòmica o bé la prestació de serveis en jornada completa percebent el 80% o el 60% de les retribucions. (article 21 del Decret 56/2012, de 29 de maig).

b) Per tenir cura d una persona amb discapacitat psíquica o sensorial que no faci cap activitat retribuïda, sempre que se n tingui la guarda legal (Article 26. b) de la llei 8/2006).

c) Perquè tenen a càrrec un familiar, fi ns al segon grau de consanguinitat o afi nitat, amb una incapacitat o disminució reconeguda igual o superior al 65% o amb un grau de dependència que li impedeix ésser autònom, o que requereix dedicació o atenció especial (Article 26.c) de la Llei 8/2006).

d) Les dones víctimes de la violència de gènere, per fer efectiva llur protecció o llur dret a l assistència social íntegra (Article 26 d) de la Llei 8/2006).

e) Cura de fi lls/es prematurs o que hagin de romandre hospitalitzats a continuació del part, reducció de fi ns a un màxim de dues hores. S han de disminuir proporcionalment les seues retribucions (Llei d Igualtat).

S aplicarà directament el que estableix la legislació vigent per a l empleat públic d aquest Ajuntament i Ens que en puguin dependre.

No es poden acumular dos períodes d excedència en el cas que s esdevingui una nova causa. Si durant el període d excedència un nou subjecte causant dóna dret a un altre període d excedència, l inici d aquest posa fi al primer (Article 3.2 de la Llei 8/2006).

L exercici simultani de l excedència per dues persones que presten els seus serveis en el sector públic per raó d un mateix fet causant només és permès, amb l autorització prèvia, si ho sol·liciten d una manera expressa els interessats i si no afecta el funcionament dels serveis (Article 3.3 de la Llei 8/2006).

Les excedències per tenir cura d un fi ll o fi lla o de familiars són incompatibles amb l autorització de compatibilitat, que resta suspesa d ofi ci fi ns a l acabament del termini d excedències (Article 3.4 de la Llei 8/2006).

Si un cop acabada la causa que ha originat la declaració de l excedència voluntària la persona afectada no sol·licita el reingrés en el termini d un mes, es declara d ofi ci la situació d excedència voluntària per interès particular (Article 3.5 de la Llei 8/2006).

En el cas d excedència voluntària per raó de violència de gènere, regulada per l article 7 de la Llei 8/2006, l Administració ha de notifi car a la persona afectada, amb un mes d antelació, que acaba l excedència i que disposa d un mes, a comptar des de la fi nalització de l excedència, per a demanar-ne l ampliació o per reincorporar-se (Article 3.6 de la Llei 8/2006).

29.1. Excedència voluntària per tenir cura d un fi ll o fi lla

a) L excedència voluntària per tenir cura d un fi ll o fi lla es pot sol·licitar en qualsevol moment a partir del naixement o de la sentència o la resolució judicial de constitució de l adopció o l acolliment.

b) Aquesta excedència té una durada màxima de tres anys, a comptar de la data del naixement o de la sentència o la resolució judicial en el cas d acolliment o adopció.

c) El període d excedència computa als efectes de reconeixement de triennis, de consolidació del grau personal i del sistema de previsió o drets passius. Així mateix, durant tot el període d excedència, la persona afectada té dret a la reserva del lloc de treball amb destinació defi nitiva. No obstant això, si la persona afectada ocupa un lloc de treball amb destinació provisional, conserva els drets generals sobre aquest fi ns al cessament o fi ns al moment en què es resolgui la convocatòria de provisió corresponent (art. 4 de la Llei 8/2006).

29.2. Excedència voluntària per tenir cura de familiars

a) L excedència voluntària per tenir cura de familiars es pot sol·licitar per tenir cura d un familiar fi ns al segon grau de consanguinitat o afi nitat inclòs, amb la condició que no es pugui valer i que no pugui exercir cap activitat retribuïda.

b) Aquesta excedència pot ésser atorgada per un període mínim de tres mesos i màxim de tres anys. El període concret d excedència és determinat segons l acreditació del grau de dependència i la durada estimada d aquesta.

c) El període d excedència computa als efectes de reconeixements de triennis, de consolidació del grau personal i del sistema de previsió o drets passius. Així mateix, durant tot el període d excedència, la persona afectada té dret a la reserva del lloc de treball amb destinació defi nitiva. No obstant això, si la persona afectada ocupa un lloc de treball amb destinació provisional, conserva els drets generals sobre aquest fi ns al cessament o fi ns al moment en què es resolgui la convocatòria de provisió corresponent (art.5 de la Llei 8/2006).

29.3. Excedència voluntària per al manteniment de la convivència

a) L excedència voluntària per al manteniment de la convivència es pot sol·licitar, per una durada mínima de dos anys i màxima de quinze anys, si el/la cònjuge o el/la convivent ha de residir en un altre municipi perquè hi ha obtingut un lloc de treball estable (Article 6.1. de la Llei 8/2006).

b) El període d excedència no computa als efectes de triennis, de grau personal i de drets passius, ni comporta la reserva de la destinació (art. 6 de la Llei 8/2006).

29.4. Excedència voluntària per violència de gènere

a) L excedència voluntària per violència de gènere s atorga a les dones víctimes de la violència de gènere pel temps que sol·licitin (Article 7.1. de la Llei 8/2006).

b) El període d excedència computa als efectes de reconeixement de triennis, de consolidació del grau personal i del sistema de previsió o altres drets passius, i comporta la reserva del mateix lloc de treball durant sis mesos, sens perjudici que es pugui ampliar aquest termini, d acord amb el que disposa la normativa sobre violència de gènere (art.7 de la Llei 8/2006).

c) Durant els dos primers mesos té dret a percebre les retribucions íntegres (Disposició Addicional 19ª.5 que modifi ca l article 29.8 de la Ley de Medidas para la Reforma de la Función Pública).

30.1. L Ajuntament està obligat a respectar la igualtat de tracte i oportunitats en l àmbit laboral, i, amb aquesta fi nalitat, haurà d adoptar les mesures encaminades a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre homes i dones, mesures que s hauran de negociar i, en el seu cas, acordar amb la representació dels treballadors.

30.2. Les mesures d igualtat han d encaminar-se a l elaboració i aplicació d un pla d igualtat amb els continguts que seran objecte de negociació i que estan recollits per la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

31.1. És l actitud que consisteix en el maltractament persistent, deliberat i sistemàtic d un o diversos membres d una organització, de superior, igual o inferior jerarquia en l empresa, cap a un individu, tenint, entre d altres objectius, la seua anul·lació psicològica i social i el seu abandonament de l organització, en perjudici del seu àmbit laboral i de la seua salut.

31.2. Les persones que se sentin assetjades laboralment poden posar-ho immediatament en coneixement escrit de la direcció de la corporació municipal i dels representants dels treballadors/res, i ambdós, conjuntament, hauran de demanar les dades i dur a terme el seguiment adequat per prendre les mesures adients amb la major rapidesa i discreció que el cas requereixi.

32.1. El personal afectat per violència de gènere té el dret d excedència forçosa, i ha de rebre durant 2 mesos el 100% de les retribucions. Aquest situació es pot perllongar per períodes de 3 mesos fi ns a arribar als 18 mesos.

32.2. La persona afectada per violència de gènere té la possibilitat de suspendre l excedència demanada per aplicació de la Llei integral contra la violència de gènere, en el moment en que existeixi una vacant, a la qual pot accedir amb caràcter preferent.

En virtut del present Acord l Ajuntament de Xerta aplica l estructura i el règim de les retribucions establertes legalment per a la funció pública local i, en particular, els resultants del Reial decret 861/1986, de retribucions dels funcionaris de l Administració local, i del Reglament català del personal al servei de les entitats locals (Decret Legislatiu 1/1997 i Decret 214/1990).

L estructura salarial serà la següent:

a) Retribucions bàsiques

Les retribucions bàsiques així com els seus imports, són les legalment establertes en funció de la classifi cació en les categories contemplades a l EBEP, d acord amb la titulació acadèmica d accés.

Són retribucions bàsiques: el sou, els triennis o antiguitat i les pagues extraordinàries.

1) El sou base

El sou base ve determinat en funció del grup i d acord amb el que determini la Llei de pressupostos General de l Estat per a la funció pública. Per a l exercici 2014 s estarà a les que fi guren en l annex 1.

2) Els triennis o antiguitat

2.1) Els triennis reconeixen l antiguitat consolidada com a treballador de l Ajuntament de Xerta, ocupant un o diversos llocs inclosos en la relació de llocs de treball aprovada anualment per la corporació. L antiguitat s aplicarà automàticament a la mensualitat següent a la de perfeccionament del trienni, un cop hagin transcorregut tres anys íntegres treballats. Els successius triennis es meritaran també de forma automàtica.

2.2.) El treballador podrà acreditar a l Ajuntament els períodes treballats en altres administracions públiques per tal que computin a aquests efectes com a dret reconegut de serveis previs a l administració pública.

2.3.) L import dels triennis vindrà determinat per les quantitats fi xades anualment, per a la funció pública, per la Llei de Pressupostos Generals de l Estat o les normes de desenvolupament, i d acord amb el grup corresponent i es percebrà proporcional al percentatge de jornada per al qual ha estat contractat/da.

2.4.) Si un treballador ha realitzat diferents percentatges de jornada o diferents categories professionals el trienni es computarà en el percentatge i categoria que estigui realitzant en el moment del perfeccionament del trienni.

3) Pagues extraordinàries

Les pagues extraordinàries seran dues a l any, inclouran el sou mensual íntegre i allò que pugui determinar la Llei de Pressupostos General de l Estat o les normes de desenvolupament.

Es faran efectives els mesos de juny i desembre respectivament, i el període de meritament serà el que preveu la Llei de Pressupostos General de l Estat.

b) Retribucions complementàries

1. Complement de destinació

És el concepte retributiu que es deriva de la classifi cació dels llocs de treball per nivells (de l 1 al 30), amb un import que és el que per cada nivell s estableix legalment i que es correspondrà al lloc de treball que s ocupi. Per a l exercici 2014 s estarà a les quanties que fi guren en l annex 2.

2. Complement específi c

El complement específi c és únic per a cada lloc de treball i ha de retribuir les condicions particulars d alguns llocs de treball en atenció a la seva especial difi cultat tècnica, dedicació, incompatibilitat, responsabilitat, perillositat, penositat, toxicitat, comandament, festivitat i d altres que es puguin determinar.

La seva quantitat i els criteris de fi xació, s aprovaran anualment en la Relació de Llocs de Treball, aprovades juntament amb el pressupost general de la Corporació, la qual serà elaborada amb el vist i plau de la Comissió paritària.

Per la seva fi xació es tindran en compte les especials condicions de treball supra esmentades i que aquestes es produeixin de manera efectiva, motiu pel qual aquest complement pot ser modifi cat en el moment en que variïn totes o algunes de les circumstàncies tingudes en compte en el moment de ser assignat. Per a l exercici 2014 s estarà a les quanties que fi guren en l annex 3.

3. Gratifi cacions extraordinàries

La política solidària de conciliació de la vida laboral i familiar dels treballadors de l ajuntament de Xerta que il·lumina aquest Acord comporta que es limiti al màxim la realització de treballs extraordinaris fora de la jornada habitual de treball.

Les jornades d horari no habitual podran establir-se individual i/o col·lectivament, segons les necessitats del servei, per resolució motivada de l òrgan competent de la corporació, previ informe preceptiu del cap de l àrea corresponent i amb el coneixement de la Comissió Paritària:

1) Són hores extraordinàries les hores treballades i que excedeixin de la jornada de treball, establertes per necessitats del servei. Aquestes hores tenen caràcter excepcional i no obligatori.

2) Les hores extraordinàries s han de compensar amb temps de descans o bé amb la remuneració corresponent.

3) Totes les hores extraordinàries han d estar autoritzades per l alcalde, qui pot denegar la seva compensació amb remuneració en funció de l existència o no de consignació en la partida pressupostària corresponent.

4) Les compensacions de les hores extraordinàries amb temps de repòs s han de computar segons el barem següent:

1 hora extraordinària efectuada en dia laborable fi ns les 22 hores s ha de compensar amb 1 hora i 15 minuts de descans.

1 hora extraordinària efectuada en dia festiu o bé entre les 22 hores i les 8.00 (nocturnes) s ha de compensar amb

1 hora i 30 minuts de descans.

5) Si s opta per la remuneració de les hores extraordinàries aquestes tenen retenció d IRPF i s estableixen segons el següent barem:

1 hora extraordinària efectuada en dia laborable fi ns les 22 hores, s ha de compensar amb un increment del 25% de la remuneració bruta que correspondria a cada hora ordinària.

1 hora extraordinària efectuada en dia festiu o bé entre les 22 hores i les 8.00 (nocturnes) s ha de compensar amb un increment del 50% de la remuneració bruta que correspondria a cada hora ordinària.

En tot cas el nombre d hores extraordinàries remunerades que pot realitzar cada treballador no pot superar les 80 anuals.

Les hores extraordinàries s hauran de registrar a la Secretaria-Intervenció en un llibre de registre d incidències en el qual ha de fi gurar el motiu que les hagi justifi cat i l òrgan qui les ha ordenat.

Tot acte o missió d un treballador contra la disciplina o règim de treball, es classifi caran en atenció a la seva transcendència, importància o malícia, en lleu, greu o molt greu. La determinació de faltes de cadascun dels grups indicats que s efectua en els articles següents és merament enunciativa i no implica que en puguin existir d altres.

D acord amb l article article 95 de l EBEP, les faltes disciplinaries poden ser molt greus, greus i lleus.

Per tant, d acord amb l anterior normativa, son faltes molt greus:

a) L incompliment del deure respecte a la Constitució i als respectius Estatuts d Autonomia de les Comunitats Autònomes i Ciutats de Ceuta i Melilla, en l exercici de la funció pública.

b) Tota actuació que suposi discriminació per raó d origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual, llengua, opinió, lloc de naixença o veïnatge, sexe o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, així com l assetjament per raó d origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual i l assetjament moral, sexual i per raó de sexe.

c) L abandó del servei, així com no fer-se càrrec voluntàriament de les tasques o funcions que tenen encomanades.

d) L adopció d acords manifestament il·legals que causin perjudici greu a l Administració o als ciutadans.

e) La publicació o utilització indeguda de la documentació o informació que tinguin o hagin tingut accés per raó del seu càrrec o funció.

f) La negligència en la custòdia de secrets ofi cials, declarats així per Llei o classifi cats com a tals, que sigui causa de la seva publicació o que provoqui la seva difusió o coneixement indegut.

g) El notori incompliment de les funcions essencials inherents al lloc de treball o funcions encomanades.

h) La violació de la imparcialitat, utilitzant les facultats atribuïdes per a infl uir en processos electorals de qualsevol naturalesa i àmbit.

i) La desobediència oberta a les ordres o instruccions d un superior, tret que constitueixin infracció manifesta de l Ordenament jurídic.

j) La prevalença de la condició d empleat públic per a obtenir un benefi ci indegut per a si o per a un altre.

k) L obstaculització a l exercici de les llibertats públiques i drets sindicals.

l) La realització d actes encaminats a coartar el lliure exercici del dret de vaga.

m) L incompliment de l obligació d atendre els serveis essencials en cas de vaga.

n) L incompliment de les normes sobre incompatibilitats quan això doni lloc a una situació d incompatibilitat.

ñ) La incompareixença injustifi cada en les Comissions d Investigació de les Corts Generals i de les Assemblees

Legislatives de les Comunitats Autònomes.

o) L assetjament laboral.

p) També seran faltes molt greus les quals quedin tipifi cades com a tals en Llei de les Corts Generals o de l Assemblea

Legislativa de la corresponent Comunitat Autònoma o pels convenis col·lectius en el cas de personal laboral.

3. Les faltes greus, d acord amb l article 95 de l EBEP seran establertes per Llei de les Corts Generals o de

l Assemblea Legislativa de la corresponent Comunitat Autònoma o pels convenis col·lectius en el cas de personal laboral, atenent a les següents circumstàncies:

a) El grau que s hagi vulnerat la legalitat.

b) La gravetat dels danys causats a l interès públic, patrimoni o béns de l Administració o dels ciutadans.

c) El descrèdit per a la imatge pública de l Administració.

El mateix article 95.4 estableix que les Lleis de Funció Pública que és dictin en desenvolupament de l EBEP, determinaran el règim aplicable a les faltes lleus, atenent als anteriors circumstàncies.

De tota manera, d acord amb el present conveni, es consideren

Faltes lleus les següents:

Fins a 3 faltes de puntualitat en l assistència al treball en el període de 2 mesos.

La manca de cura en la conservació dels locals, del material, i dels documents del servei si no causa perjudicis greus.

Manca d higiene i neteja personal.

No atendre un ciutadà, company o superior, amb la correcció i diligència degudes.

Lliurar-se a jocs o discussions sobre afers estranys a la feina mentre es trobi de servei.

Qualsevol altra descurada en les seves obligacions que no causi un perjudici greu.

Faltes greus les següents:

Més de 3 faltes de puntualitat a la feina, comeses en un període de 2 mesos. Quant s hagués de rellevar un company, n hi haurà prou amb una sola falta de puntualitat injustifi cada perquè aquesta es consideri falta greu.

Les accions o omissions dirigides a evadir els sistemes de control d horari o presència, per impedir que siguin detectats els incompliments de jornada de treball, tant propis com d altres companys.

Negar-se a complir les tasques que li són encomanades pels superiors per satisfer necessitats sobrevingudes de compliment urgent.

Faltar 2 dies a la feina en un període de 4 mesos, o 4 dies en un període de 8 mesos, sense causa justifi cada.

No cursar en temps oportú la baixa corresponent quant falti al treball per motius justifi cats, a no ser que es provi la impossibilitat de haver-ho efectuat.

Les discussions, enfrontaments i faltes de respecte o consideració, amb companys, superiors o públic en general.

La imprudència en actes de servei, o incompliment de les mesures i normes de seguretat en el treball. Si impliqués risc d accident pels seus companys o perill d avaria per les instal·lacions o maquinària serà considerada molt greu.

L abús d autoritat en l exercici del càrrec.

La reincidència en falta lleu sempre que es cometi dins d un període d un any a datar de la primera falta lleu.

Les sancions màximes que podran imposar-se als qui concorrin en faltes seran els següents:

Faltes lleus: Amonestament verbal o per escrit.

Faltes greus: Suspensió de sou i feina de 2 a 10 dies.

Faltes molt greus: Suspensió de sou i feina de 11 a 30 dies. Acomiadament.

De conformitat amb l EBEP:

Les infraccions:

Les infraccions molt greus prescriuran als 3 anys,

Les greus als 2 anys

Les lleus als 6 mesos.

Les sancions:

les sancions imposades per faltes molt greus prescriuran als 3 anys,

les imposades per faltes greus als 2 anys

les imposades per faltes lleus a l any.

El termini de prescripció començarà a comptar-se des que la falta s hagués comès, i des del cessament de la seva comissió quan es tracti de faltes continuades. El de les sancions, des de la fermesa de la resolució sancionadora

L Ajuntament contractarà i mantindrà actualitzada durant la vigència del conveni, una pòlissa d assegurança per un import de 20.000€ per mort accidental, invalidesa permanent i incapacitat absoluta per causes d accident laboral o malaltia professional, segons conceptua la Llei General de la Seguretat Social.

L Ajuntament ha de garantir la cobertura de la responsabilitat civil, així com la defensa civil i penal, mitjançant la contractació i actualització almenys durant el període del conveni d una pòlissa d assegurances establerta a l efecte, del seu personal per danys ocasionats a tercers en l exercici de les seves funcions, incloses les fi ances i els costos judicials. En són exempts els casos en què el responsable és condemnat per imprudència temerària amb infracció de reglaments, negligència o ignorància inexcusables, dol o mala fe, infracció o incompliment voluntari de les normes.

La corporació garantirà l assistència jurídica dels empleats que actuïn com a denunciants o denunciats en un judici com a conseqüència de l exercici de les seves funcions.

L assistència jurídica a que es refereix aquest article abastarà els procediments civils o penals per fets ocorreguts en acte de serveis llevat els supòsits de delicte dolós.

Es dotarà per l Ajuntament de Xerta d un fons social amb 800 euros anuals que s actualitzaran amb l IPC anualment.

El funcionament del qual quedarà regit per les següents disposicions:

a) La comissió paritària formada per l Alcalde i la delegada sindical, amb l assistència de la secretària, a fi de donar fe, resoldran les sol·licituds presentades.

b) Tindrà dret a les prestacions del fons tot l empleat públic de l Ajuntament, que hagi treballat un mínim de 180 dies ininterromputs per compte de la Corporació.

c) El fons serà destinat a atendre despeses de malaltia pròpia del personal - no cobertes per la Seguretat Social i que no siguin medicaments ¬-, pròtesis, ortodòncies i despeses de dentista i ulleres.

d) Els interessats haurà de presentar sol·licitud motivada per escrit a la comissió de fons social, junt amb els justifi cants de la despesa a cobrir

e) Els ajuts que atorgui aquests fons quedarà limitats al 50% de la despesa efectiva per sol·licitud i, en tot cas, a un import màxim anual de 100 euros per treballador.

f) La comissió es reunirà per tractar sobre les sol·licituds rebudes i resoldrà sobre aquestes. En situacions extraordinàries i solament en supòsits d acord unànime entre els integrants de la comissió, podrà acordar-se l atorgament d ajuts superiors als límits fi xats al punt anterior. La imputació d aquests ajuts a la dotació del fons serà en els termes que les parts estableixin.

g) Les sol·licituds es presentaran amb anterioritat al dia 20 de gener de cada any juntament amb la justifi cació de la despesa referent a tot l any anterior.

Cada any, el personal de l Ajuntament de Xerta podrà sotmetre s de manera voluntària a una revisió mèdica adecuada a les condicions laborals i al lloc de treball que s ocupi d acord amb la Llei de riscos laborals i el seu resultat s enviarà directament del Centre Mèdic al domicili del treballador garantint-se en tot moment la confi dencialitat dels resultats.

L Ajuntament rebrà un estudi global de patologies imputables a la feina al qual tindrà accés el representant del personal i se n lliurarà una còpia a la Comissió paritària.

A tot treballador que de forma circumstancial i degudament autoritzat, hagi d exercir la seva tasca fora del nucli urbà se li aplicarà la taula d indemnitzacions i dietes per raó de servei següent, tenint en compte que cada any s aplicaran les normatives, km i transport públic vigents al moment:

- Per quilòmetre: 0, 19 €

- En el cas de que s empri un transport públic, es farà efectiu l import del mateix.

- Dietes en territori nacional

La Corporació es compromet a facilitar la formació dels diversos col·lectius de treballadors. S informarà al personal dels cursos que es realitzin dins i fora de l Ajuntament mitjançant la notifi cació a tot el personal.

La Corporació garanteix la concessió de les hores necessàries, per l assistència a cursos de perfeccionament professional, quan el seu contingut estigui directament relacionat amb el lloc de treball o la seva carrera professional en l Administració i segons les necessitats del servei.

Per a col·lectius específi cs, i també si ho requereix el funcionament efi cient dels serveis, es poden establir amb caràcter obligatori cursos de perfeccionament per al desenvolupament adequat dels llocs que ocupen. En haches cas si el curs es realitza fora de l horari laboral, aquestes hores s hauran de compensar amb hores laborals extres.

Es constituirà una comissió de seguretat, higiene i salut laboral en el treball, amb competències d estudi, anàlisi i propostes relatives a:

Seguretat: Espai de treball, Esforços físics i mentals, Mitjans de Treball.

Higiene: Serveis Sanitaris, Sorolls, Ventilació, Il·luminació, Temperatura i Humitat, Espai físic del treball.

Sanitat: Revisions mèdiques i altres aspectes afi ns.

La comissió estarà composada per 1 membre representant dels treballadors i 1 membre representant de l Ajuntament.

Es reuniran cada cop que convoqui una de les parts i les propostes s acordaran per acord majoritari.

Les revisions mèdiques seran de forma voluntària i anual.

L acord s aplicarà automàticament, als funcionaris que s adhereixen al present acord, qualsevol tipus de millora, en funció dels canvis legislatius, pel que fa el reconeixement dels dies d assumptes propis, permisos, etc., o qualsevol altre aspecte relacionat amb la conciliació de la vida laboral i familiar.

El present Acord ha de ser ratifi cat pel Ple de l Ajuntament de Xerta i tramés als serveis territorials del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya a efectes de registre. La seva aplicació és amb els efectes establerts en l articulat dels propis acords.

Llocs de treball als que resulta d aplicació el règim retributiu previst a la Llei 30/1984, de 2 d agost, en els terminis de disposició fi nal quarta de la Llei 7/2007, de 12 d abril de l Estatut bàsic de l empleat públic.

Taula d imports de les pagues extraordinaris per a l exercici 2014

Complement de destí per l exercici 2014

Complement específic

S estableixen els següents complements específi cs (dividit en 14 pagues) atenent el lloc de treball que es desenvolupa i les seves característiques que es recolliran en la Relació de Llocs de Treball.

Caldrà afegir als funcionaris si s adhereixen al Pacte.

1. No afecta els cònjuges del/la cunyat/cunyada.