Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 203/2008 del 17 de noviembre del 2008

Resumen

DICTAMEN núm. 203/2008, relatiu a la revisió d?ofici de la resolució del director *general d?Interior, de 5 d?agost de 2005, d?autorització del Correbou d?Alaró I. ANTECEDENTS 1. El 29 de juliol de 2005, el senyor G. R. C., en representació dels Amics del Correbou d?Alaró, presenta un escrit pel qual sol·licita l?autorització per a la festa denominada Correbou Popular Alaró 2005, que es vol celebrar el 6 d?agost de 2005.

Contestacion

1

DICTAMEN núm. 203/2008, relatiu a la revisió d?ofici de la resolució del director

general d?Interior, de 5 d?agost de 2005, d?autorització del Correbou d?Alaró*

I. ANTECEDENTS

1. El 29 de juliol de 2005, el senyor G. R. C., en representació dels Amics del Correbou

d?Alaró, presenta un escrit pel qual sol·licita l?autorització per a la festa denominada

Correbou Popular Alaró 2005, que es vol celebrar el 6 d?agost de 2005.

2. El 4 d?agost de 2005, el director general d?Interior informa de les deficiències al

sol·licitant. Aquesta comunicació es tramet per fax al batle d?Alaró.

3. Tot seguit, s?incorporen a l?expedient els següents documents referits a la sol·licitud:

a) El document imprès d?ingrés d?una taxa de 13,73 euros.

b) La memòria explicativa de la festa, subscrita pel senyor senyor G. R. C. i pel director

de lídia.

c) Les declaracions d?onze membres de la comissió organitzadora, els quals es

responsabilitzen de la seguretat de la festa.

d) Una còpia de la sol·licitud registrada davant l?Ajuntament d?Alaró en què demanen

l?autorització municipal.

e) Un informe subscrit pel batle i adreçat al senyor G. R. C. sobre l?antiguitat de la festa

del Correbou.

f) Un altre informe del batle, en el mateix sentit de l?anterior, adreçat al conseller

d?Interior, en què es llegeix: «Informo favorablement la festa ?bou 2005? perquè és

tradició popular el començament de les festes patronals amb una festa taurina».

g) Sense data ni signatura, consta un document intitulat: «Informació que s?ha trobat a

l?arxiu municipal en relació a bous». Consta, segons aquest document, que a Alaró es

feien festes taurines des de 1905, amb interrupcions.

h) S?incorporen còpies de notícies de premsa, publicades a La Almudaina de 18 d?agost

de 1901, en les quals es llegeix: «Notas de color de antaño. Los ?cossiers? de Alaró. La

antigua y popular fiesta de San Roque, en otro tiempo tan típica, concurrida y simpática,

ha perdido de año en año diafanidad y pureza, apareciendo al fin suciamente esfumada

entre el polvo de las exóticas novilladas y los burdos bailes de salón, improvisados en

medio de las irregulares y feas plazas y calles de la villa. Al celebrarla hogaño con

* Ponència del Hble. Sr. Joan Oliver Araujo, conseller.

2

inusitado esplendor a la luz de la electricidad, se ha intentado, con buen acuerdo a mi

ver, resucitar y exhibir a la vista del curioso forastero las viejas y poéticas usanzas».

i) Un certificat de l?arquitecte tècnic senyor P. C., de 5 d?agost de 2005, que acredita

que la plaça de toros portàtil compleix les condicions de seguretat d?acord amb el Reial

decret 145/1996.

j) Un comunicat de l?empresa C, que acredita que l?empresa cobrirà l?espectacle del

Correbou amb tres ambulàncies, una amb metge.

k) Una còpia del contracte de compra dels animals que han de córrer, subscrit el 29 de

juliol de 2005 entre el senyor G. R. C. i el senyor J. P. R.

l) Una còpia de l?autorització de trasllat dels animals a l?escorxador per sacrificar-los,

emesa pel batle d?Alaró dia 5 d?agost de 2005.

m) Un document en què el senyor G. R. C. es compromet a dur el bou a l?escorxador de

Palma dia 7 d?agost de 2005.

n) La documentació de les assegurances subscrites amb l´entitat G, amb primes per un

valor de 209,5 euros i 616,54 euros, amb els rebuts i ingressos corresponents per

transferència bancària.

o) Una còpia de la documentació personal i professional del senyor G. N. C., que actua

com a director de lídia.

p) Una còpia del contracte del senyor G. N. C.

q) Còpies dels documents de compromís de col·laboració de nou persones amb

l?aprovació del director de lídia senyor. G. N. C. S?inclouen també còpies dels DNI

corresponents.

r) Una còpia de la instrucció de feina a la Policia Local d?Alaró relativa al Correbou de

2005, emesa pel batle dia 5 d?agost. De la mateixa data, l?informe i l?acceptació de

l?Ajuntament del Pla d?Emergència «Bou 2005», presentat pel senyor G. R. C i subscrit

per una tècnica superior en prevenció de riscs laborals (senyora C. T.) i per un enginyer

de camins (senyor B. H.).

s) Una còpia del contracte d?arrendament de serveis de seguretat del senyor G. R. C

amb l?empresa de Seguretat.

t) Un ofici, d?1 d?agost de 2005, del director general d?Interior a la Delegació del

Govern, mitjançant el qual es comunica la celebració del correbou a Alaró.

4. El 5 d?agost de 2005, el director general d?Interior autoritza la celebració del

3

correbou «sense perjudici de les competències que puguin correspondre a altres

organismes o entitats» i amb un seguit de condicions. Aquesta resolució incorpora dos

annexs, el primer amb la identificació del professional i dels voluntaris i el segon amb la

identificació dels animals. Seguidament, es tramet la resolució al batle d?Alaró, a la

Conselleria de Salut i Consum, a la Delegació del Govern i a l?organitzador.

5. El 10 d?agost de 2005, el tinent en cap de la Guàrdia Civil d?Inca tramet a la

Conselleria d?Interior la documentació de l?autoritat governativa del Correbou d?Alaró

2005. En efecte, hi figuren una acta de reconeixement dels animals, subscrita pel senyor

G. R. C., el representant de la ramaderia i el veterinari; una declaració del director de

lídia que «los becerros que se han de lidiar en el día de la fecha no ofrecen

peligrosidad»; una acta d?haver-se traslladat un dels animals a l?escorxador de Palma, i

una acta subscrita per l?autoritat governativa esmentada sobre el desenvolupament del

Correbou, en la qual s?afirma:

El festejo se realiza en una plaza portátil instalada para dicho evento, siendo la

capacidad de la misma de unas mil personas. [?] el festejo dio inicio a las 19,00

horas con un encierro de unos 150 mts., en el cual los participantes corrieron delante

de las reses, hasta una plaza de toros portátil. Durante el mismo se soltaron 5 reses

[?] solamente la res que tenía el nº 11 se sacrificará. [?] no se producen percances

de gravedad durante el festejo y las asistencias sanitarias solamente atienden a una

persona por magulladuras leves. El festejo taurino finalizó a las 20,30 h sin ninguna

novedad importante que reseñar.

6. L?11 d?agost de 2005, la Plataforma Balear per a la Defensa dels Animals

(BALDEA) presenta un escrit adreçat a la Conselleria d?Interior, mitjançant el qual

demana «se?ns doni trasllat d?una còpia de la resolució que va autoritzar el Correbou a

la major brevetat de temps». El 5 de setembre següent, el director general d?Interior

notifica l?autorització del Correbou al president de BALDEA.

7. El 6 de setembre de 2005, el president de BALDEA presenta un escrit titulat «recurs

de reposició», mitjançant el qual argumenta la nul·litat de la resolució de 5 d?agost de

2005, basant-se en la infracció de l?article 4.1.a i 2.c de la Llei balear 1/1992, de 8

d?abril. Així mateix, cal destacar que l?escrit informa que «BALDEA ja va sol·licitar en

un escrit amb data d?entrada de 28 de juliol, presentat davant aquesta Conselleria, que es

denegàs l?autorització per fer el correbou i la capea».

8. El 10 d?octubre de 2005, el secretari de l?Ajuntament d?Alaró tramet a la Conselleria

d?Interior una citació a termini per comparèixer en el recurs contenciós administratiu

(X/2005) interposat contra la resolució de la Batlia, d?11 de juliol de 2005, sobre

l?antiguitat de la festa del Correbou. El recurrent és l?Asociación Nacional para la

Protección y el Bienestar de los Animales (ANPBA). El 27 d?octubre següent, el

director general d?Interior tramet la citació i la còpia de l?autorització de la festa del

Correbou de 5 d?agost de 2005 (amb la documentació que la va fonamentar) a la

directora de l?Advocacia de la Comunitat Autònoma.

9. El 3 de novembre de 2005, la Direcció General d?Interior tramet la documentació

4

relativa al Correbou d?Alaró a l?Oficina Central del Libro Genealógico de la

Agrupación Española de Ganaderos de Reses Bravas i, així mateix, a la Comissió

Consultiva Nacional d?Assumptes Taurins del Ministeri de l?Interior «a efectos de poder

realizar las estadísticas nacionales sobre festejos taurinos celebrados».

10. El 14 de novembre de 2005, a través del Servei de Correus, el senyor A. C. H., en

representació de l?ANPBA, presenta un escrit al director general d?Interior perquè la

dita associació sigui informada sobre l?autorització del Correbou d?Alaró. Mitjançant un

ofici de 12 de gener de 2006, el director general d?Interior contesta a l?ANPBA i

l?assabenta de la resolució de 5 d?agost de 2005, d?autorització del Correbou.

11. El 25 de gener de 2006, l?ANPBA presenta un denominat «recurso de alzada»

contra «el oficio del Ilmo. Sr. Director General de Interior de fecha 12 de enero de

2006», que comunicava haver autoritzat el Correbou. El recurs es fonamenta també en

la infracció de la Llei 1/1992, de 8 d?abril, de protecció dels animals que viuen en

l?entorn humà, pel que fa a l?admissió de la celebració de la festa taurina. El conseller

d?Interior inadmet aquest recurs el 28 d?abril de 2006 perquè, d?acord amb un informe

jurídic de la mateixa data que es basa en el caràcter informatiu de l?ofici del director

general, el considera irrecurrible.

12. El 4 de juliol de 2006, l?ANPBA torna a presentar, a través del Servei de Correus,

un escrit davant el director general d?Interior, en el qual demana «declare expresamente

la nulidad de pleno derecho de la resolución de 05-08-2005, del director general de

Interior» i, així mateix, demana «que se declare expresamente la ilegalidad del

espectáculo ?Correbou d?Alaró? por no ajustarse a derecho de modo que, en lo

sucesivo, la Dirección General de Interior no vuelva a autorizar el espectáculo en caso

de serle solicitado».

13. S?incorporen, després, diversos oficis de l?Oficina del Defensor del Poble (de 16 de

novembre de 2006, 8 de febrer, 25 de maig, 27 d?agost i 30 d?octubre de 2007) en

relació amb la petició de revisió d?ofici efectuada per l?ANPBA. El director general

d?Interior únicament va trametre una contestació, el 2 d?abril de 2007, del tenor següent:

«Me place comunicarle que dicha solicitud de revisión puede entenderse desestimada

por silencio administrativo». Resposta que no va satisfer l?Oficina del Defensor del

Poble.

14. Posteriorment, el 18 de desembre de 2007, la cap del Departament d?Interior emet

un informe favorable sobre la possibilitat d?admetre a tràmit la sol·licitud de revisió

d?ofici presentada per l?ANPBA el 4 de juliol de 2006.

15. En coherència amb l?anterior, el 14 de gener de 2008, la consellera d?Interior resol,

a proposta del director general d?Interior, iniciar el procediment de revisió i en nomena

l?instructor. Aquesta resolució es comunica al Defensor del Poble.

16. El 5 de març de 2008, l?instructor notifica l?inici del procediment i obre el tràmit

5

d?audiència als representants de l?ANPBA, a l?Ajuntament d?Alaró i al senyor G. R. C.

El 17 de març següent, l?instructor, a través de la Secretaria General, demana un

informe tècnic i un de jurídic sobre el cas.

17. El 3 d?abril de 2008, el cap del Servei d?Activitats Classificades i Espectacles

conclou en el seu informe:

Les condicions per a l?autorització dels espectacles taurins i en concret dels festejos

populars tradicionals vénen regulades en els seus aspectes tècnics mitjançant el RD

145/1996, de 2 de febrer, [?]. Així mateix, i a l?àmbit de les Illes Balears, existeix

una normativa concurrent com és la relativa a la protecció dels animals que viuen a

l?entorn humà [?]

18. El 22 de maig de 2008, el cap del Servei Jurídic de la Conselleria emet un informe

en què s?arriba a la conclusió de la nul·litat (ex article 62.1 de la Llei 30/1992, de 26 de

novembre) de la resolució de 5 d?agost de 2005, perquè «l?espectacle autoritzat vulnera

clarament els articles 4.2.c del Decret 56/1994 i l?article 4.2.c de la Llei 1/1992».

19. El 3 de juny de 2008, l?instructor torna a obrir el tràmit d?audiència i ho notifica a

l?APNBA, a l?Ajuntament d?Alaró i al senyor G. R. C., sense que cap dels interessats

l?aprofiti. En aquest estat de coses, l?instructor, el 20 d?agost de 2008, emet una

proposta de resolució favorable a la nul·litat de l?acte en qüestió.

20. L?11 de setembre de 2008, el president de les Illes Balears formula la consulta al

Consell Consultiu, sol·licitud que es registra d?entrada a la nostra seu el dia 25 següent.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

L?article 102.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les

administracions públiques i del procediment administratiu comú, en la redacció

derivada de la Llei 4/1999, de 13 de gener, estableix:

Les administracions públiques, en qualsevol moment, per iniciativa pròpia o a

sol·licitud d?una persona interessada, i amb el dictamen favorable previ del Consell

d'Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autònoma, si n'hi ha, han de

declarar d'ofici la nul·litat dels actes administratius que hagin posat fi a la via

administrativa o que no hagin estat recorreguts en el termini corresponent, en els

supòsits que preveu l'article 62.1

D?altra banda, i en coherència amb el que s?ha exposat, l?article 10.10 de la Llei 5/1993,

de 15 de juny, del Consell Consultiu de les Illes Balears, en la redacció aportada per la

Llei 6/2000, de 31 de maig, assenyala:

El Consell Consultiu serà consultat preceptivament en els casos següents:

[...]

b) Revisió d'ofici dels actes i de les disposicions administratives.

6

Les dades normatives esmentades ?a les quals s?afegeixen les de l?article 54.4 de la

Llei balear 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l?Administració de la Comunitat

Autònoma? confirmen tant el caràcter preceptiu del dictamen com la competència

d?aquesta institució consultiva per emetre?l. Tampoc ofereix dubtes la legitimació del

president de la Comunitat Autònoma per formular la consulta, en virtut del que disposa

l?article 10.10.b, en relació amb l?article 15, de la nostra Llei reguladora.

Segona

La intervenció del Consell Consultiu, a més de preceptiva, és també determinant per a la

revisió per causa de nul·litat de ple dret, perquè el procediment revisor només pot

culminar amb una resolució anul·lativa si, prèviament i amb caràcter vinculant, s?ha

produït l?informe favorable d?aquesta institució. Doncs bé, perquè aquest dictamen sigui

propici a la pretensió de l?òrgan impulsor de la revisió, manifestada en la proposta de

resolució, hem de tenir ben presents algunes dades que deriven de l?ordenament jurídic i

de la doctrina elaborada pel Consell d?Estat i assumida per aquest Consell Consultiu:

a) La Llei 30/1992, de 26 de novembre, recull el principi que els actes declaratius de

drets subjectius només poden ser objecte de revisió per la mateixa Administració que els

ha dictat acudint als procediments i a les causes prevists en la Llei, per exigència del

principi de seguretat jurídica contingut en l?article 9.3 de la Constitució espanyola.

Seguint aquest criteri, aquest òrgan assessor, de manera constant (vegeu-ne, per

exemple, els dictàmens 24/1995, 84/1999, 40/2001 i 132/2004), sosté:

La potestad de anulación de oficio, por el riesgo que comporta para la seguridad

jurídica de los ciudadanos, ha sido siempre interpretada de forma restrictiva en sus

presupuestos y en su ejercicio, ya que la intangibilidad de los actos constituye un

factor esencial de la seguridad jurídica y de la estabilidad de las situaciones jurídicas

[Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees de 27 de febrer de

1992].

b) L?article 102.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, abans transcrit, exigeix per

declarar la nul·litat que es tracti d?un dels supòsits prevists en l?article 62.1 de la

mateixa norma. D?altra banda, la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de

l?Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en l?article 54, sota

l'epígraf «Revisió d?actes i disposicions nuls», estableix:

1. Els procediments de revisió d?actes nuls s?inicien d?ofici per l?òrgan autor de

l?acte, o a sol·licitud de persona interessada. La resolució d?aquests procediments

correspon al conseller competent per raó de la matèria, llevat que l?acte provingui

d?una comissió delegada o del Consell de Govern, i en aquest cas correspon al

Consell de Govern.

[?]

3. Els consellers són competents per resoldre els procediments de revisió d´ofici dels

actes dictats pels òrgans de direcció dels ens instrumentals adscrits a la seva

conselleria.

7

4. La declaració de nul·litat requereix dictamen previ i favorable del Consell

Consultiu.

c) Es requereix, per fer efectiva la revisió d'ofici, un acte administratiu definitiu (o de

tràmit qualificat), i declaratiu de drets que posi fi a la via administrativa, o que no hagi

estat recorregut en el termini corresponent. No es poden exercir les facultats de revisió,

segons determina l?article 106 de la Llei 30/1992, «quan, per prescripció d'accions, pel

temps transcorregut o per altres circumstàncies, l?exercici d?aquestes sigui contrari a

l'equitat, a la bona fe, al dret dels particulars o a les lleis».

Tercera

En entrar a analitzar el procediment instruït per la Direcció General d?Interior, el

Consell Consultiu ha d?abordar quatres qüestions de la tramitació que, sense ser

essencials, han de ser tingudes en compte en procediments futurs:

a) Convé posar la màxima atenció en el concepte d?interessat, que dimana de l?article

31 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, i, a més, cal exigir determinades formalitats

que en aquest procediment no s?han complert. En primer lloc, no s?ha acreditat la

personalitat jurídica de l?Associació inicialment sol·licitant, els Amics del Correbou

d?Alaró, com tampoc la representació del senyor G. R. C. que ha actuat en el

procediment en molts d?actes a títol personal. En segon lloc, l?Associació denominada

Plataforma BALDEA va intervenir (antecedents 6 i 7) en el procediment d?autorització

del Correbou (fins i tot en un escrit que es menciona i no figura en l?expedient) i no ha

rebut resposta ni ha estat part en el procediment de revisió. Aquestes actuacions s?han

d?evitar en futurs procediments.

b) La resolució d?incoació del procediment de revisió d?ofici correspon, com s?ha dit, «a

l?òrgan autor de l?acte», d?acord amb l?article 54.1 de la Llei 3/2003, de 26 de març. En

el cas present, la incoació l?ha dictada la consellera d?Interior, mentre que la resolució

revisada era del director general d?Interior. És evident que aquesta irregularitat no

invalida el procediment.

c) El Consell Consultiu ha de posar en relleu que el recurs interposat per la Plataforma

BALDEA el 6 de setembre de 2005 a través de la Delegació del Govern (registre

d?entrada a la Conselleria número 21.298, de 12 de setembre) no ha estat contestat i que

aquesta forma d?actuar, tot i que la recurrent ?pel que sabem aquí? no ha seguit

després les actuacions administratives ni jurisdiccionals, contravé l?article 42.1 de la

Llei 30/1992, de 26 de novembre.

d) En el procediment iniciat d?ofici, el transcurs del termini de tres mesos per resoldre i

notificar en provoca inexorablement la caducitat (article 102.5 de la Llei 30/1992, de 26

de novembre). En aquest cas, però, el procediment s?ha iniciat a sol·licitud de l?ANPBA

?considerada interessada? i el transcurs del termini només determina la ficció del

silenci negatiu. Això ens eximeix d?entrar a valorar el transcurs del termini del

procediment iniciat el 14 de gener de 2008, després de reiterades advertències del

8

Defensor del Poble i la seva Oficina. Precisament, el Consell Consultiu es veu en

l?obligació de ressenyar que l?actuació de l?Administració autonòmica (Conselleria

d?Interior) en aquests procediments examinats deixa molt a desitjar, d?acord amb

l?obligació de resoldre i de notificar als interessats o als ciutadans peticionaris totes les

qüestions que se li plantegin. És de lamentar que per iniciar el present procediment

foren necessaris cinc oficis del Defensor del Poble. És clar que aquesta forma de

procedir, de mal grat, s?ha de corregir, d?acord amb els postulats constitucionals i

derivats de la legislació administrativa, de sobres coneguts i que no cal repetir.

Pel que fa al tràmit essencial de l?audiència a les parts interessades, al qual hem al·ludit

en els antecedents, s?ha de subratllar que s?ha complert de manera correcta, tot i que no

ha donat lloc a al·legacions.

Finalment, s?ha d?indicar que, d?acord amb l?article 54 de la Llei 3/2003, de 26 de març,

la competència per resoldre el procediment correspon a la consellera d?Interior.

Quarta

Ens correspon ja abordar les qüestions de fons, la principal de les quals no és altra que

determinar si, en el cas que ens ocupa, l?acte declaratiu de drets que l?Administració vol

revisar està afectat per una causa de nul·litat radical. Per dur a terme la nostra tasca,

convé que examinem, en primer lloc, les característiques de l?acte objecte de revisió, i

després passarem a determinar si la causa de nul·litat es planteja, en la proposta de

resolució, de conformitat amb l?ordenament jurídic.

A) El caràcter revisable de l?acte

No hi ha dubtes que el procediment de revisió s?ha dirigit contra la resolució de 5

d?agost de 2005, del director general d?Interior, que autoritza, des de la perspectiva del

Reglament d?espectacles taurins, el Correbou d?Alaró de 2005.

Així, tampoc no hi ha dubte que aquest és un acte ferm, favorable a l?interessat del

procediment originari (els Amics del Correbou d?Alaró) i que, a limine, és pertinent el

procediment de revisió d?ofici.

B) La causa de nul·litat

Segons consta en la proposta de resolució, la revisió es basa en la causa de nul·litat

prevista en la lletra f de l?article 62.1 de la Llei 30/1992. És a dir, es tractaria d?un acte

exprés contrari a l?ordenament jurídic, pel qual s?adquireixen facultats o drets quan no

es tenen els requisits essencials per adquirir-los. I l?argumentació de l?Administració

activa versa sobre l?anàlisi de la legalitat de la resolució de 5 d?agost de 2005, a la llum

de la normativa de protecció d?animals (Llei balear 1/1992, de 8 d?abril, i Decret

56/1994, de 13 de maig), normativa que l?autoritat autonòmica va obviar i se centrà

9

únicament en la normativa d?espectacles taurins (la Llei 10/1991 i el Reial decret

145/1996, de 2 de febrer).

El Consell Consultiu no es pot mostrar d?acord amb la proposta de resolució perquè

considera que, de l?argumentada il·legalitat o infracció de la normativa, no se?n pot

deduir, sense una anàlisi acurada, la nul·litat. És coneguda la divisió de les possibilitats

anul·latives en dos grans supòsits: la nul·litat de ple dret, d?acord amb els articles 62.1 i

102 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, i l?anul·labilitat, d?acord amb els articles 63

i 103 de la mateixa Llei. En el primer cas, la nul·litat comporta l?anul·lació de l?acte

administratiu amb efectes ex tunc i, per tant, la completa expulsió del món jurídic de

l?acte a causa d?un vici molt greu que no només infringeix l?ordenament jurídic, sinó

que n?afecta aspectes essencials. Basta reparar en els supòsits prevists en l?article 62.1

de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, que en la lletra f estableix: «Els actes expressos

o presumptes contraris a l?ordenament jurídic per part dels quals s?adquireixen facultats

o drets quan no es tenguin els requisits essencials per a la seva adquisició». Per contra,

l?anul·labilitat no condueix mai a la revisió d?ofici, sinó que només pot portar a la

declaració de lesivitat i a la posterior anul·lació, si és el cas, per part dels tribunals de

justícia. Així, l?article 63.1 de la Llei 30/1992 afirma que «són anul·lables els actes de

l?Administració que incorren en qualsevol infracció de l?ordenament jurídic, fins i tot la

desviació de poder». I l?article 103.1 de la mateixa Llei indica que «les administracions

públiques poden declarar lesius per a l?interès públic els actes favorables per a les

persones interessades que siguin anul·lables d?acord amb el que disposa l?article 63

d?aquesta Llei, a fi de procedir a la seva ulterior impugnació davant l?òrgan

jurisdiccional contenciós administratiu».

La qüestió es limita a debatre, doncs, si, d?acord amb els expedients tramesos, hi

mancaven els requisits essencials per autoritzar el Correbou d?Alaró 2005 o si, per

contra, només hi concorria una simple infracció de l?ordenament jurídic.

En primer lloc, caldrà fer una anàlisi de la regulació aplicable a l?autorització de festes o

espectacles taurins d?acord amb l?ordenament jurídic i la concurrència de la llei estatal i

la llei autonòmica sobre la qüestió de l?autorització de festes populars amb animals. En

segon lloc, haurem d?examinar si en el cas present podem afirmar que hi mancaven els

requisits essencials per a l?autorització.

L?article 2 de la Llei 10/1991, de 4 d?abril, que regula les potestats administratives en

matèria d?espectacles taurins, especifica:

3. La celebración de fiestas taurinas en plazas de toros no permanentes, así como en

lugares de tránsito público, requerirá previa autorización del órgano administrativo

competente y será comunicada, en todo caso, al gobernador civil, con los plazos de

solicitud y resolución previstos en el número anterior. Se denegará la autorización

cuando la plaza o el espectáculo no reúnan los requisitos o se entienda que existen

razones fundadas de que puedan producirse alteraciones de la seguridad ciudadana.

En todo caso, la autorización para celebrar estas fiestas requerirá la existencia de las

instalaciones y servicios sanitarios adecuados para atender cualquier emergencia que

pueda producirse, de acuerdo con lo previsto en el art. 3 de esta Ley.

10

Los requisitos y condiciones que deberán cumplirse para garantizar la seguridad de

las personas y bienes y evitar perturbaciones innecesarias del uso común de los

lugares de tránsito público, se establecerán reglamentariamente.

Per la seva banda, l?article 4 de la Llei balear 1/1992, de 8 d?abril, de protecció dels

animals en l?entorn humà, disposa:

1. Amb caràcter específic es prohibeix, així mateix:

a) L?ús d?animals en festes o espectacles on aquests puguin ser objecte de mort,

tortura, maltractaments, danys, sofriments, tractaments antinaturals, o on es pugui

ferir la sensibilitat de l?espectador.

[?]

2. Queden excloses, de forma expressa, d?aquesta prohibició:

a) Les corregudes de toros, sempre i quan se celebrin en locals denominats places de

toros, la construcció dels quals sigui de caràcter permanent, i la seva posada en

funcionament anterior a l?entrada en vigor d?aquesta Llei.

[?]

c) Les festes que s?hagin celebrat de manera ininterrompuda durant cent anys, i

sempre que no suposin tortura, lesions o mort de l?animal.

En cap cas, les festes en les quals els animals puguin ser objecte de maltractament

gaudiran de cap tipus de suport o subvenció d?institucions públiques de les Balears.

La Sentència del Tribunal Suprem de 17 de maig de 2001 (Sala Contenciosa

Administrativa) ensenya:

Como declaramos en nuestra Sentencia de 28 de mayo de 1994 (recurso de

apelación 3626/91, fundamento jurídico tercero), la Ley 10/1991, de 4 de abril,

reserva a la Administración del Estado la promulgación de las normas que

reglamenten los espectáculos taurinos en cuanto al orden público y a la seguridad

ciudadana, como competencias exclusivas del Estado, al amparo del artículo

149.1.29ª de la Constitución, y lo relativo al fomento de la cultura de acuerdo con lo

dispuesto por el artículo 149.2 del citado texto constitucional, mientras que en lo

demás dichos espectáculos taurinos, como otros espectáculos públicos, viene

atribuida la competencia, conforme a lo dispuesto en [el Estatuto] [FJ 4t].

La Sentència del Tribunal Suprem de 24 de gener de 2001 (Sala Contenciosa

Administrativa, recurs de cassació número 6187/1993), en un cas de discrepància entre

un ajuntament i la comunitat autònoma quant a l?organització de correbous, afirma:

Por una parte, sin desconocer, como dicho queda, la conexión existente entra la

fiesta de los toros y el patrimonio cultural español, resulta sumamente dudoso que la

competencia del Estado en materia de espectáculos taurinos abarque a más aspectos

que aquellos mediante los que se persigue el sometimiento de su celebración a reglas

técnicas y de arte uniformes que eviten su degradación o impidan que resulte

desvirtuada en lo que podemos considerar sus aspectos esenciales. No parece que la

competencia estatal pueda referirse a materias que, aun afectando a ésta, poco tienen

que ver con la regulación de aspectos no esenciales a la fiesta taurina, como son los

relacionados con su celebración en plazas no estables o su relación con espectáculos

tradicionales de índole popular. La propia Ley 10/1991, que, aun siendo posterior a

la producción de los hechos que dan lugar a este proceso, puede servir de pauta

11

interpretativa, como aceptan las partes, admite en su exposición de motivos una

conexión de la fiesta taurina con la materia cultural, pero la relaciona con la

competencia de fomento de la cultura (artículo 149.2 de la Constitución), que por

sus propias características se desenvuelve en un marco de concurrencia con las

comunidades autónomas. Asimismo, la competencia estatal en materia de orden

público, que se desarrolla en combinación con la función autonómica de policía que

reconoce la Constitución y el Estatuto de Autonomía, no puede afectar, como es

obvio, por dicha razón, sino a aspectos fundamentales o de coordinación, de cuya

trascendencia ofrece un reflejo interpretativo la disposición adicional de la

expresada Ley 10/1991, al salvar expresamente para la competencia estatal frente a

la autonómica que declara preferente en materia de espectáculos taurinos

(reconociendo que se extiende a los aspectos normativos y no sólo a los ejecutivos),

la obligación de comunicar a las autoridades de la Administración del Estado la

celebración de espectáculos taurinos y el ejercicio de las facultades de suspensión y

prohibición gubernativa correspondientes. Entendemos, pues, sustancialmente

correcta la postura de la sentencia impugnada, al entender improcedente el

planteamiento de la cuestión de inconstitucionalidad por entender que la Ley 3/88 no

invade la competencia exclusiva del Estado (artículo 149.1.28 de la Constitución)

por cuanto no regula los aspectos técnicos y artísticos que integran la praxis

tradicional de la fiesta.

És a dir, la jurisprudència del Tribunal Suprem accepta amb totes les conseqüències la

normativa autonòmica de protecció dels animals com a normativa concurrent que ha de

ser respectada en l?àmbit autonòmic, fins i tot quan se?n deriven sancions per als

ajuntaments o tercers organitzadors d?espectacles prohibits (per exemple, la Sentència

del Tribunal Suprem de 20 d?octubre de 1998).

Arribats a aquest punt, reprenem la interpretació del terme requisits essencials que

trobam en l?article 62.1.f de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. La doctrina, en el marc

d?una interpretació coherent amb l?article 63, de la reforma de la Llei de 1999, ha

apuntat clarament que els requisits essencials no són, en cap cas, tots els requisits de

validesa de l?acte administratiu en qüestió. Són els «presupuestos inherentes a la

estructura definitoria del acto» (en termes del Dictamen del Consell d?Estat de 16 de

novembre), o els «vicios de legalidad en los que falta en el acto, no cualquier elemento

(necesario para su conformidad a Derecho) sino aquellos que le son realmente

inherentes y que le otorgan su configuración propia» (Dictamen del Consell d?Estat de 4

d?octubre de 2000). El Consell Consultiu assumeix plenament aquesta postura

restrictiva perquè altrament es desnaturalitzaria la frontera entre la nul·litat radical i

l?anul·labilitat, la qual cosa posaria l?institut revisor d?ofici en un àmbit exorbitant que

s?ha d?evitar, d?acord amb els principis de seguretat jurídica i de bona fe (article 9 de la

Constitució i article 3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre).

Una vegada examinat el cas d?acord amb la doctrina precedent, el Consell Consultiu

estima que la qüestió al·legada com de nul·litat es limita al fet d?haver de valorar si la

festa del Correbou a Alaró té o no una antiguitat de cent anys i determinar si compleix o

no els requisits de la normativa autonòmica. Cal considerar, doncs, que estam davant

una qüestió d?anul·labilitat, és a dir, de simple infracció de l?ordenament jurídic. A més

a més, cal recordar que l?Ajuntament d?Alarò ha parlat d?antiguitat amb interrupcions, i

que una associació de protecció animal ha discutit aquesta antiguitat. Dit d?una altra

12

manera, estam davant un supòsit de possible infracció de l?ordenament jurídic que no és

causa o vici de nul·litat radical, sinó ?en tot cas? de l?anul·labilitat, prevista en

l?article 63.1 de la Llei 30/1992, que té, com és sabut, uns efectes i un procediment

distints del procediment de nul·litat.

En conclusió, el Consell Consultiu dictamina desfavorablement sobre la nul·litat

al·legada de la resolució del director general d?Interior, de 5 d?agost de 2005,

d?autorització del Correbou d?Alaró 2005, ja que el camí procedimental que s?hauria de

seguir és el descrit en l?article 103 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, per als actes

anul·lables (això és, declaració de lesivitat i posterior impugnació judicial). Ara bé, en el

cas present, el Consell Consultiu no empeny l?Administració a seguir aquest

procediment, perquè l?acte, de la legalitat del qual es dubta, (el Correbou 2005 a Alaró)

ja se celebrà i esgotà els seus efectes, sense que es pugui tornar enrere.

Cinquena

Malgrat tot l?anterior, el Consell Consultiu vol deixar molt clar, de cara al futur, que ?

d?acord amb la normativa de protecció d?animals vigent en la nostra comunitat

autònoma? les autoritzacions d?actes com el Correbou d?Alaró s?han d?atorgar amb un

criteri molt estricte, interpretant de forma rigorosa els requisits exigits per obtenir el

permís necessari de l?autoritat governativa. Dit d?una altra manera, davant la sol·licitud

de fer una activitat taurina amb motiu de les festes populars, la resposta de

l?Administració ha de ser negativa, llevat que quedi perfectament provat, d?una banda,

que és una festa que tengui, com a mínim, cent anys d?antiguitat sense interrupcions, i,

de l?altra, que els braus no sofriran mort, tortura, mals tractaments, danys, sofriments o

tractaments antinaturals.

III. CONCLUSIONS

1a. El president de les Illes Balears està legitimat per formular la consulta que comporta

el present dictamen i el Consell Consultiu és competent per emetre?l. El dictamen té la

qualitat de preceptiu.

2a. El Consell Consultiu dictamina desfavorablement sobre la nul·litat de ple dret de la

resolució de 5 d?agost de 2005, del director general d?Interior, per la qual s?autoritza el

Correbou d?Alaró 2005.

3a. Les anteriors conclusions tenen caràcter essencial a l?efecte de l?ús de la fórmula

ritual que estableix l?article 3 de la Llei del Consell Consultiu.

Palma, 17 de novembre de 2008