Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 153/2009 del 09 de octubre del 2009

Resumen

DICTAMEN núm. 153/2009, relatiu a l?Avantprojecte de la llei reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears*

Contestacion

DICTAMEN núm. 153/2009, relatiu a l?Avantprojecte de la llei reguladora del

Consell Consultiu de les Illes Balears*

I. ANTECEDENTS

1. L?1 d?agost de 2008, la directora general de Relacions amb el Parlament i de

Coordinació Normativa emet una memòria sobre la necessitat d?iniciar el procediment

de reforma de la Llei del Consell Consultiu, per adaptar la institució a les previsions de

l?Estatut d?autonomia relatives a la composició que ha de tenir, i per adequar-ne les

competències a la nova configuració.

2. El mateix dia, el conseller de Presidència emet una resolució en què acorda iniciar el

procediment per elaborar un avantprojecte de llei del Consell Consultiu de les Illes

Balears i encomana la responsabilitat de la tramitació del procediment a la Direcció

General de Relacions amb el Parlament i de Coordinació Normativa.

3. El 19 d?agost de 2008, s?emeten les memòries justificativa i econòmica associades a

«l?elaboració de l?esborrany de proposta d?avantprojecte de la llei reguladora del

Consell Consultiu».

4. En l?expedient hi consta el primer esborrany, amb caràcter d?avantprojecte de llei

(sense la data en què va ser elaborat), que se sotmet a un període de propostes i

observacions. El 26 d?agost de 2008, es tramet l?esborrany de l?Avantprojecte de llei a

les diferents conselleries. Pel que fa a la participació d?aquests òrgans en el

procediment, presenten observacions i suggeriments les conselleries d?Economia,

Hisenda i Innovació; Salut i Consum; Educació i Cultura; Habitatge i Obres Públiques, i

Medi Ambient. Les altres conselleries o no contesten o simplement manifesten que no

hi fan cap observació.

5. Les al·legacions i els suggeriments formulats per les conselleries són analitzats i

estudiats pel cap del Departament de la Direcció General de Relacions amb el Parlament

i de Coordinació Normativa, amb el vistiplau de la directora general. S?incorporen a

l?expedient aquestes consideracions i es dóna resposta a les qüestions plantejades. Els

suggeriments admesos s?inclouen en la nova redacció de la proposta d?avantprojecte de

llei (16 de febrer de 2009).

6. El 19 de febrer de 2009, la nova redacció de la Llei en projecte es tramet a l?Institut

Balear de la Dona, perquè n?elabori l?informe preceptiu sobre impacte de gènere; a

l?AMIB; a la FELIB, i als consells insulars.

7. El 25 de febrer, la directora de l?Institut Balear de la Dona remet l?informe d?impacte

de gènere. En aquest document es fan diverses recomanacions lingüístiques, que es

tenen en compte; es conclou que en l?Avantprojecte de llei no s?hi ha detectat cap

situació de desigualtat per qüestió de gènere, i es recomana intensificar els esforços per

impulsar la participació activa de les dones en l?organització institucional autonòmica i

no limitar-la a una distribució paritària de les diferents conselleries.

* Ponència de l? Hble Sr. José Argüelles Pintos i de l? Hble. Sra. Maria Ballester Cardell.

2

8. Pel que fa a la participació dels consells insulars en aquest procediment, els de

Menorca i Eivissa formulen algunes propostes, entre les quals destaca la seva

participació en la designació dels membres del Consell Consultiu, en coherència amb

les noves atribucions relatives a l?emissió de dictàmens sobre projectes de disposicions

reglamentàries dels consells insulars, quan aquests dimanin de les competències

enumerades en l?article 70 de l?Estatut. Els consells insulars de Mallorca i Formentera i

l?AMIB no hi formulen cap observació.

9. El 22 de juny de 2009, s?emet l?informe en què s?analitzen les consideracions i els

suggeriments dels consells insulars i la FELIB. El document, elaborat pel cap del

Departament de la Direcció General de Relacions amb el Parlament i de Coordinació

Normativa, disposa del vistiplau de la directora general. S?hi detallen les propostes que

han estat admeses i incloses en la nova redacció de la disposició en projecte, que es

transforma en l?Avantprojecte de llei pròpiament dit, i es dóna resposta a les qüestions

plantejades.

10. El 17 d?agost de 2009 (amb registre d?entrada de 19 d?agost) el president de les Illes

Balears demana al Consell Consultiu el dictamen sobre aquest Avantprojecte de llei,

d?acord amb la proposta formulada pel conseller de Presidència el 12 d?agost de 2009.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

L?article 10.7 de la Llei 5/1993, de 15 de juny, del Consell Consultiu de les Illes

Balears, en la redacció donada per la Llei 6/2000, de 31 de maig, diu que «El Consell

Consultiu serà consultat preceptivament en els casos següents: [...] 7. Avantprojectes de

llei i projectes de disposicions administratives que afectin substancialment

l?organització, la competència o el funcionament del Consell Consultiu». Per tant,

l?Avantprojecte presentat se situa dins l?àmbit del precepte transcrit i, per a la seva

conversió en projecte i subsegüent tramesa al Parlament, cal que aquest Consell

Consultiu n?emeti el dictamen corresponent, que és preceptiu.

D?acord amb l?article 15.1.a de la Llei 5/1993, de 15 de juny, el president de les Illes

Balears està legitimitat per sol·licitar aquest dictamen i el Consell Consultiu és

competent per emetre?l.

Segona

En la tramitació s?han observat, bàsicament, les exigències derivades de l?article 36 de

la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears, relatiu al procediment de

la iniciativa legislativa. En concret, la proposta de l?Avantprojecte ha complert els

tràmits prevists en les instruccions generals sobre el procediment per a l?exercici de la

iniciativa legislativa aprovades pel Consell de Govern en la sessió de 28 de desembre de

2004.

Tercera

1. La funció consultiva, entesa en el sentit clàssic d?assessorament de l?Administració

activa, ha estat present en l?organització dels poders polítics de l?Estat modern des dels

seus orígens. La idea fonamental que en sustentà la conformació actual deriva del

Consell d?Estat instaurat a partir de la Revolució Francesa i que, posteriorment, es va

3

implantar en altres règims polítics europeus i altres continents. En un primer moment,

l?òrgan consultiu, format per persones expertes en diverses disciplines, era l?encarregat

de debatre i discernir obertament sobre diferents qüestions d?Estat, sense donar

coneixement ni del contingut ni de les conclusions del debat. En essència, l?articulació

del Consell d?Estat es justifica en la necessitat d?assessorar l?Administració en l?adopció

de decisions, i el caràcter col·legial de la institució consultiva implica, a més a més, un

cert distanciament entre òrgans actius i consultius.

Aquesta primigènia concepció de la funció consultiva s?ha adaptat a les modificacions

derivades de la implantació del model juridicopolític de l?Estat social i democràtic de

dret, del valor normatiu de la Constitució i de la plena submissió de tots els poders

públics a la llei i a la resta de l?ordenament jurídic. Amb l?objectiu de fixar un

distanciament entre l?òrgan consultat i l?Administració activa, l?activitat consultiva

s?articula institucionalment a través d?uns òrgans col·legiats que tenen una competència

general i no limitada a un determinat àmbit de l?ordenament jurídic, i que es regeixen

per criteris tècnics, allunyats, doncs, de la representació o la participació política. Entesa

la funció consultiva com una activitat distinta de la gestió i la decisió, l?exercici

d?aquesta funció té un caràcter estrictament tècnic i es fonamenta en el principi de novinculació

formal de l?òrgan actiu al consell rebut. Així doncs, l?emissió del judici de

legalitat de la institució consultiva no té força obligatòria i, en conseqüència, no

condiciona jurídicament l?òrgan destinatari, ja que aquest pot seguir o no el criteri emès.

Conforme al model dels òrgans consultius externs, no integrats en l?Administració

activa, l?article 107 de la Constitució espanyola de 1978 s?ocupa del Consell d?Estat,

com a institució titular de la funció consultiva respecte del Govern de la nació. Per

complir el mandat constitucional es va aprovar la Llei orgànica 3/1980, de 22 d?abril,

del Consell d?Estat. Referint-se a aquesta institució i, en concret, a la preceptivitat dels

dictàmens de l?òrgan consultiu, el Tribunal Suprem ressenya que es tracta d?una

garantia preventiva per assegurar la plena subjecció de l?Administració a la Constitució

i a la resta de l?ordenament jurídic (Sentència de 10 de maig de 1989 del Tribunal

Suprem). A més a més, la funció consultiva ha de vetlar per «la mayor eficacia de la

Administración en el cumplimiento de sus fines; y de esta función genérica se derivan,

como señala la STS de 16 de julio de 1996, tres importantes aspectos de su función:

auxiliar a la autoridad consultante a los efectos del ejercicio de su competencia; ser

garante de que la autoridad consultante actuará en los términos del mandato contenido

en el artículo 103 CE (servir con objetividad los intereses generales) y constituir, en

cierto modo, un control que tiene su expresión en un dictamen que debe revestir las

características de objetividad para procurar el correcto hacer del Gobierno y de la

Administración» (Sentència de 19 de juny de 2000 del Tribunal Suprem).

2. El debat sobre la funció consultiva en l?àmbit autonòmic es va iniciar a partir de la

confusa redacció de l?article 23.2 de la Llei orgànica 3/1980, que exigeix també el

dictamen preceptiu per a les comunitats autònomes en els mateixos termes prevists per a

l?Administració estatal. Aquesta previsió disposa, doncs, la intervenció del Consell

d?Estat com a òrgan consultiu de les comunitats autònomes, amb totes les dificultats que

això comporta, en particular pel que fa a l?exercici de la potestat reglamentària

autonòmica. La jurisprudència del Tribunal Constitucional en la Sentència 204/1992, de

26 de novembre, estableix els fonaments jurídics per a la creació de l?Administració

4

consultiva pròpia en les comunitats autònomes conforme a la seva capacitat

d?autoorganització, tal com s?indica en el fonament jurídic quart:

Ningún precepto constitucional, y menos aún el que se refiere al Consejo de Estado,

impide que en el ejercicio de esa autonomía organizativa de las comunidades

autónomas puedan establecer, en su propio ámbito, órganos consultivos equivalentes

al Consejo de Estado en cuanto a su organización y competencias, siempre que éstas

se ciñan a la esfera de atribuciones y actividades de los respectivos gobiernos y

administraciones autonómicas.

En qualsevol cas, el Tribunal Constitucional considera que les intervencions dels

consells consultius autonòmics són:

[...] una importantísima garantía del interés general y de la legalidad objetiva y, a

consecuencia de ello, de los derechos y legítimos intereses de quienes son parte de

un determinado procedimiento administrativo.

En aquesta Sentència, el Tribunal Constitucional explica la rellevància constitucional de

la funció consultiva en qualsevol dels dos àmbits, estatal i autonòmic, en la mesura que

considera que ambdós han de disposar d?un instrument d?alt assessorament jurídic que

s?ha de dur a terme per un òrgan de caràcter consultiu. És a dir, el Tribunal

Constitucional considera que, més enllà de quin sigui l?òrgan concret que intervengui en

l?assessorament d?un determinat assumpte, és necessari, perquè resulta una exigència

bàsica, que hi hagi un òrgan, dotat d?autonomia orgànica i funcional, que compleixi

aquesta funció de garantia en el si del procediment administratiu. De manera que el

Consell d?Estat ha perdut el monopoli per a l?exercici de la funció consultiva, perquè

aquesta ha passat a ser exercida per institucions equivalents en l?àmbit autonòmic.

Fou llavors, a partir de la Sentència 204/1992 del Tribunal Constitucional, que va avalar

la plena constitucionalitat dels òrgans consultius assimilats al Consell d?Estat, quan les

comunitats autònomes, en alguns casos mitjançant la reforma del respectiu estatut

d?autonomia i, en altres, a través d?una llei formal, crearen òrgans consultius amb

denominacions diverses. En el cas concret de les Illes Balears, la doctrina del Tribunal

Constitucional hi va tenir reflex amb l?aprovació de la Llei 5/1993, de 15 de juny, del

Consell Consultiu de les Illes Balears, aleshores compost per membres de designació

exclusivament governamental. En ocasió de l?aprovació de la Llei orgànica 3/1999, de 8

de gener, de reforma de l?Estatut d?autonomia, es confereix a la institució consultiva

rang estatutari, perquè s?hi inclou en l?article 41. El nou text féu necessària la reforma

de la Llei del Consell Consultiu, que es va concretar a través de la Llei 6/2000, de 31 de

maig, la qual va modificar-ne la composició, atès que l?Estatut preveia que el Parlament

n?elegís tres dels membres. La Llei també va ampliar l?àmbit competencial del Consell,

i en va modificar el funcionament i el procediment per dur a terme les consultes.

Finalment, l?Estatut d?autonomia aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer,

ha incidit moderadament en la figura del Consell Consultiu, en particular en la

composició, que pot variar en funció del criteri que estableixi el legislador per

determinar-ne el nombre de membres.

Quarta

5

1. El precepte que proporciona el paràmetre fonamental que haurem d?utilitzar per

comprovar l?adequació de l?Avantprojecte de llei al bloc de constitucionalitat és l?article

76 de l?Estatut d?autonomia, que estableix:

1. El Consell Consultiu de les Illes Balears és l?òrgan superior de consulta de la Comunitat

Autònoma de les Illes Balears.

2. El Consell Consultiu està integrat com a màxim per deu juristes de prestigi reconegut,

dues cinquenes parts dels quals han de ser elegits pel Parlament mitjançant el vot favorable

de tres cinquenes parts dels diputats, i les altres tres cinquenes parts dels membres han de

ser elegits pel Govern.

3. Una llei del Parlament n?ha de regular el nombre, l?organització i el funcionament.

Tal com ja s?ha dit, el Consell Consultiu es defineix en l?apartat 1 de l?article 76 de

l?Estatut com «l?òrgan superior de consulta de la Comunitat Autònoma de les Illes

Balears». Aquesta previsió és la que determina la naturalesa i la posició del Consell en

el sistema institucional autonòmic. En aquest sentit, cal ressenyar que el Consell

Consultiu continua sent un òrgan de control i garantia, i que desenvolupa les seves

funcions vetlant pel compliment de la legalitat en l?activitat administrativa.

2. L?Estatut d?autonomia no conté una indicació del nombre de membres que han

d?integrar la institució; s?hi determinen un màxim de consellers, la proporció entre els

membres designats pel Govern i els elegits pel Parlament, i, en aquest darrer cas, les

majories necessàries per a l?adopció de l?acord en seu parlamentària. És per això que

l?article 76.3 de l?Estatut estableix un mandat al legislador autonòmic perquè en

determini el nombre de membres i, a més a més, reguli l?organització i el funcionament

de la institució. En el dit precepte estatutari no hi consta, en canvi, la referència

expressa a la imparcialitat i la independència del Consell Consultiu, però és evident que

aquesta exigència deriva de la mateixa naturalesa de la institució, de la seva autonomia

orgànica i funcional, i del capítol de l?Estatut en què es troba regulat el Consell

Consultiu (en concret, en el capítol VI del títol IV, dedicat als òrgans de consulta i

assessorament). Aquesta exigència d?independència i imparcialitat s?ha de projectar

sobre cadascun dels membres de la institució consultiva. Per això, en compliment del

mandat establert en el dit apartat 3 de l?article 76, correspon al legislador regular

l?estatut jurídic dels membres del Consell Consultiu, que haurà de preveure les

qüestions referides a la durada del mandat, a la seva possible renovació, a les causes de

pèrdua o suspensió de la condició de membre del Consell Consultiu, a les causes

d?incompatibilitat i als supòsits en què els consellers s?hauran d?abstenir de participar

en les deliberacions i votacions dels dictàmens. Correspon, doncs, al legislador

determinar la concreció d?aquestes qüestions per acomplir la finalitat expressada

d?aconseguir la màxima independència i imparcialitat de la institució.

3. Pel que fa a les competències del Consell Consultiu, aquestes no apareixen

enumerades en l?Estatut d?autonomia, sinó que estan inserides en la Llei que regula la

institució consultiva. Ja s?ha dit que el Consell Consultiu és l?òrgan equivalent al

Consell d?Estat en l?àmbit de la Comunitat Autònoma, que assumeix les atribucions

típiques de la funció consultiva amb relació a l?Administració autonòmica, però també

insular i local. Això significa que, de forma ordinària, la seva actuació es duu a terme

conforme als paràmetres propis i coneguts de la funció consultiva, atès que l?instrument

utilitzat habitualment és el dictamen preceptiu i no vinculant, plenament respectuós amb

6

la voluntat de l?Administració activa, mentre que el dictamen vinculant està configurat

en la Llei reguladora com una excepció i no com la regla general.

En qualsevol cas, continuant amb les funcions atribuïdes al Consell, cal ressenyar que

en l?Avantprojecte sotmès a la nostra consideració s?hi incorporen com a novetat, a més

a més, alguns casos en què caldrà sol·licitar el dictamen preceptiu del Consell

Consultiu:

a) En primer lloc, es preveu la intervenció de l?òrgan de consulta en les proposicions de

reforma de l?Estatut d?autonomia, per suplir una important llacuna de la normativa

anterior.

b) En segon lloc, es disposa també l?emissió del dictamen preceptiu en tots els

avantprojectes de llei elaborats pel Govern en compliment del que estableix l?Estatut

d?autonomia, excepte en el cas de la llei de pressuposts. Tal com s?ha formulat

l?Avantprojecte sotmès a la nostra consideració, es preveu que el Consell Consultiu

emeti el seu judici tecnicojurídic sobre la conformitat de l?objecte del dictamen amb la

Constitució i l?Estatut. No obstant això, consideram que en aquest nou supòsit de

consulta preceptiva es justifica la possibilitat de pronunciar-se, també, sobre

l?oportunitat i la conveniència en l?assumpte que li ha estat sotmès a consulta; amb el

benentès que el Consell no pot adoptar, en l?exercici d?aquesta facultat, posicions

polítiques sobre el projecte, que pertoquen exclusivament al Govern i, en darrer terme,

al Parlament. En aquests casos, el dictamen del Consell Consultiu ha de servir per

mostrar diferents opcions al Govern, perquè aquest disposi de prou elements a l?efecte

de facilitar-li la decisió. Entenem, per tant, que el conjunt de valoracions, tant jurídiques

com d?oportunitat, que el Consell pugui adoptar en relació amb els avantprojectes de

llei no comporten una interferència en la funció prelegislativa del Govern, i més tenint

present el manteniment del principi angular de la funció consultiva resumit, com ja s?ha

dit abans, en l?aforisme de no-vinculació formal de l?òrgan actiu.

c) Finalment, s?inclou entre les matèries que seran objecte del dictamen preceptiu del

Consell Consultiu els projectes de disposicions reglamentàries dels consells insulars,

quan aquests exerceixin la potestat reglamentària atribuïda per l?article 72 de l?Estatut

d?autonomia, en relació amb les matèries enumerades en l?article 70. Aquesta qüestió ja

fou avançada per la doctrina del Consell Consultiu, arran de la regulació continguda en

el text estatutari sobre la nova configuració o repartiment de poders normatius de les

institucions autonòmiques i, molt particularment, sobre l?exercici de la potestat

reglamentària. En concret, pel que fa al procediment per elaborar i aprovar aquestes

disposicions, en la doctrina mantinguda d?ençà del Dictamen 124/2008, el Consell

Consultiu indica:

Sobre aquesta controvertida qüestió s?ha d?assenyalar que un qualificat sector

doctrinal sosté que la inserció dels consells insulars en el nucli institucional

autonòmic (articles 39 i 61.3 de l?EAIB) es reflecteix tant en l'aspecte orgànic com

en el funcional (o competencial); i que, quant a aquest últim, la reforma de l?EAIB

ha establert la participació dels consells insulars, juntament amb el Govern de les

Illes Balears, en la funció executiva de les lleis aprovades pel Parlament de la

Comunitat Autònoma, en atorgar-los funcions típiques del poder executiu autonòmic

(potestat reglamentària externa, inspecció, activitat de foment i fixació de polítiques

pròpies). Sent això així i sota aquesta premissa, s?ha de concloure que el

7

procediment d?elaboració de reglaments insulars ha de ser igual o similar, amb les

necessàries adaptacions orgàniques, al que s?estableix en els articles 42 a 47 de la

Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears, ja que ambdues

institucions (consells i Govern) exerceixen la mateixa funció normativa en el seu

respectiu àmbit. I aquesta podria ser, en opinió del Consell Consultiu, la futura

solució que de lege ferenda s?hagi d?adoptar en emprendre la reforma de la Llei de

consells insulars, sens perjudici que els reglaments orgànics dels ens esmentats

siguin l?instrument idoni per adoptar també decisions sobre això.

Com ja s?ha vist, l?Avantprojecte sotmès a la nostra consideració introdueix

modificacions de notable importància pel que fa a la composició, l?estructura i les

funcions del Consell Consultiu, sense alterar, però, la naturalesa de la institució.

Cinquena

L?article 76 de l?Estatut d?autonomia de les Illes Balears regula el Consell Consultiu, en

determina els principis conformadors, li atribueix les competències bàsiques i en remet

a una futura llei el desplegament. Així, en compliment del mandat estatutari s?elabora

l?Avantprojecte de llei reguladora del Consell Consultiu, per la qual se?n modifica la

composició, ampliant de set a deu les persones que integren aquest òrgan, i se li

atribueixen noves funcions dictaminadores.

L?Avantprojecte de llei del Consell Consultiu s?estructura en un preàmbul; sis títols, que

contenen 30 preceptes; sis disposicions addicionals; tres disposicions transitòries; una

disposició derogatòria, i dues disposicions finals.

El títol I, referit a les disposicions generals, defineix el Consell Consultiu com l?òrgan

superior de consulta de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (article 1), que en

l?exercici de les seves funcions ha de vetlar, amb objectivitat i independència, per

l?observança de la Constitució, l?Estatut d?autonomia i la resta de l?ordenament jurídic.

A aquest efecte, el Consell Consultiu, que actua amb independència orgànica i

funcional, emet els dictàmens tecnicojurídics, que només poden contenir valoracions

d?oportunitat quan ho sol·liciti l?autoritat consultant.

El títol II, dedicat a la composició, té dos capítols. El primer estableix el nombre de

membres, els requisits per nomenar-los i que el Ple del Consell ha de ser assistit pel

secretari general (article 5); fixa el procediment de nomenament dels consellers, la

duració del seu mandat, que serà de quatre anys amb possibilitat de reeleccions

posteriors, i el sistema de renovació (article 6); preveu el sistema d?elecció i

nomenament del president, i la duració d?aquest càrrec (article 7); com a novetat

principal, fixa el procés de nomenament i cessament del secretari general, que assisteix

amb veu i sense vot a les reunions del Ple del Consell (article 11); també s?hi indiquen

les atribucions del Ple, del president, dels consellers i del secretari general. El capítol

segon estableix l?estatut dels membres del Consell i, per tant, el règim

d?incompatibilitats i els seus efectes (article 13), i les causes per les quals s?han

d?abstenir d?intervenir en l?elaboració i l?aprovació dels dictàmens i en les deliberacions

i votacions del Consell (article 14); a continuació, enumera les causes que determinen el

cessament dels seus membres i els mecanismes procedimentals per fer-lo efectiu (article

8

16); també indica la causa que pot donar lloc a la suspensió cautelar de la condició de

conseller i la forma d?acordar-la (article 17).

El títol III, relatiu a les competències del Consell Consultiu, enumera els casos i les

matèries respecte dels quals s?ha de consultar preceptivament (article 18) i

facultativament (article 19) la institució. Seguidament, disposa que el Consell Consultiu

ha d?elevar al president de les Illes Balears i a la Mesa del Parlament una memòria

anual (article 20).

El títol IV, sobre el funcionament, enumera les parts legitimades per instar la consulta

(article 21); fixa el quòrum per a la validesa i l?adopció d?acords, i també el

procediment per manifestar a través dels vots particulars l?opinió discrepant dels

membres del Consell (article 22); finalment, es refereix al règim de publicitat dels

dictàmens i vots particulars del Consell (article 23).

El títol V, dedicat als aspectes procedimentals, determina els terminis per a l?emissió

dels dictàmens segons els diversos supòsits de consulta (article 24). Així mateix, regula

la forma i el contingut de les sol·licituds de dictamen i l?audiència de les persones

interessades (article 25). També especifica la necessitat de nou dictamen quan l?òrgan

consultant tengui la voluntat d?incloure modificacions substancials en el text sotmès

inicialment a consulta (article 26).

Per finalitzar, el títol VI, dividit en dos capítols, fa referència als mitjans personals i

materials. El capítol primer s?ocupa de l?estatut jurídic del personal al servei del Consell

Consultiu (articles 28 i 29) i el capítol segon, del règim econòmic i financer de la

institució (article 30).

Les sis disposicions addicionals es refereixen, respectivament, a la facultat del Govern

d?actualitzar a través de decret el límit mínim de la quantia en els assumptes per

responsabilitat patrimonial; a la creació del cos de lletrats del Consell Consultiu; al

règim jurídic dels actes administratius; a la subscripció de convenis de col·laboració i

protocols d?actuació amb altres administracions públiques; a l?aprovació del Pla de

Qualitat dels Serveis del Consell Consultiu, i a la garantia de la intimitat personal i

familiar i el compliment de la legislació sobre la protecció de dades.

Les tres disposicions transitòries s?ocupen del termini màxim per designar els membres

que han de completar la composició del Consell Consultiu, que és d?un mes; del sistema

per determinar els membres que finiran el seu mandat a l?efecte de la primera renovació,

en complir-se dos anys des de la publicació dels que siguin elegits en virtut d?aquesta

llei; finalment, de l?elecció d?un nou president de la institució en la primera sessió en

què participin.

La disposició derogatòria única deixa sense efecte la Llei 5/1993, de 15 de juny, del

Consell Consultiu de les Illes Balears. I, en darrer terme, les dues disposicions finals es

refereixen, respectivament, al termini màxim de tres mesos del qual es disposa per

aprovar un nou reglament d?organització i funcionament del Consell Consultiu, i a

l?entrada en vigor de la Llei l?endemà de la seva publicació.

9

Sisena

Abans d?abordar l?estudi individualitzat de cada un dels articles que conformen el text

de l?Avantprojecte sotmès a dictamen, el Consell Consultiu ha de posar de manifest que,

en consideració a la naturalesa i l?objecte de la disposició (regular aquesta institució),

no es limitarà a pronunciar-se sobre la seva constitucionalitat, sinó que s?estendrà en

valoracions d?oportunitat i conveniència. Consideram que el coneixement i

l?experiència que els membres del Consell Consultiu tenen sobre el seu funcionament

s?han de posar al servei de la nova regulació, amb l?única finalitat de facilitar criteris al

Govern, i en última instància al Parlament, perquè s?aprovi una llei que permeti que el

Consell compleixi les funcions estatutàries de la manera més adequada.

D?acord amb el que s?ha indicat, començarem fent una reflexió. És cert, com diu

l?exposició de motius, que la reforma de la Llei que regula aquesta institució està

propiciada per la necessitat d?adaptar la legislació vigent al nou mandat estatutari,

fonamentalment pel que fa al nombre de membres que integren el Consell Consultiu.

Com afirma l?article 76.2 de l?Estatut d?autonomia:

El Consell Consultiu està integrat com a màxim per deu juristes de prestigi

reconegut, dues cinquenes parts dels quals han de ser elegits pel Parlament

mitjançant el vot favorable de tres cinquenes parts dels diputats, i les altres tres

cinquenes parts dels membres han de ser elegits pel Govern.

L?aplicació d?aquest precepte només permet, per complir els percentatges establerts per

a l?elecció pel Parlament i pel Govern, fixar el nombre de membres en cinc o deu.

L?Avantprojecte de llei, amb bon criteri, atesa la càrrega de treball que hi ha, opta per

elevar el nombre a deu, motiu pel qual el Consell Consultiu, constituït actualment per

set membres, s?incrementarà en tres. Volem posar de manifest que potser aquest

moment de crisi econòmica i grans retallades pressupostàries que patim no sigui el més

oportú per abordar la modificació legal, atès l?increment de les despeses que implicarà,

tal com es recull en la memòria econòmica, si bé valoram positivament l?oportunitat de

la reforma, que a més a més servirà per actualitzar el funcionament de la institució.

Setena

A continuació abordarem l?anàlisi de l?articulat:

Títol I. Disposicions generals

? L?article 1.3 diu: «Cap altre òrgan o entitat de la Comunitat Autònoma, inclosa

l?Administració insular, local o institucional, pot emprar la denominació ?consell

consultiu?». Proposam que la referència a la denominació hagi de ser «Consell

Consultiu de les Illes Balears». No sembla necessari impedir a les administracions

insular, local i, en especial, a la institucional la creació d?òrgans als quals denomini

«consell consultiu». No hi haurà cap problema en la identificació d?aquest òrgan

superior de consulta, atès que la denominació (com resulta de l?article 76.1 de l?Estatut

10

d?autonomia i l?article 1.1 de l?Avantprojecte de llei) és «Consell Consultiu de les Illes

Balears» i a aquest nom és al que ha de referir-se la prohibició.

? En l?article 2, «Seu», suggerim la supressió de l?expressió «de les Illes Balears» per

evitar reiteracions. No és necessari que cada vegada que l?articulat anomeni el Consell

Consultiu hi afegeixi «de les Illes Balears», perquè és suficient que consti així en

l?article 1.1. A més a més consideram, per millorar la redacció del precepte, que s?ha de

substituir «es pot reunir en qualsevol altre lloc del territori de la comunitat autònoma»

per «es pot reunir en qualsevol altre indret de la comunitat autònoma».

? En l?article 4, sobre «Consulta i caràcter del dictamen», es manté el criteri que se

segueix en la Llei que resultarà derogada d?entendre que els dictàmens del Consell

Consultiu s?han de fonamentar en l?ordenament jurídic, i s?hi afegeix:

Només poden contenir valoracions d?oportunitat o de conveniència quan així ho

sol·liciti expressament l?autoritat que formuli la consulta.

Aquest Consell Consultiu és plenament conscient que la seva comesa és informar de

conformitat amb l?ordenament jurídic. Ara bé, les noves competències que s?atorguen

en aquest Avantprojecte ?vegeu els articles 18.2 i 19.1.a i b? determinen que en la

regulació s?hauria d?incorporar la possibilitat de fer en els dictàmens valoracions

d?oportunitat i conveniència «quan ho exigeixi l?índole de l?assumpte». En tots aquells

supòsits en què el Consell Consultiu emeti informe sobre avantprojectes, proposicions i

projectes de llei, el dictamen no s?ha de limitar a jutjar la constitucionalitat del text

perquè, llevat de comptades ocasions, estaria mancat de contingut. A parer nostre, en

aquests casos, s?ha d?admetre que el dictamen s?estengui a consideracions d?oportunitat

i conveniència, per millorar el text que serà aprovat. És cert que, en la petició d?aquests

dictàmens, l?autoritat que fa la consulta podria usar la facultat que atorga l?article 4.2,

però la pràctica ens ensenya que no és així, per la qual cosa s?hi hauria d?afegir l?incís

assenyalat, com preveu l?article 2.1 de la Llei orgànica del Consell d?Estat.

Títol II

El capítol I té per títol «Membres i òrgans del Consell Consultiu». Com que el contingut

d?aquest capítol inclou les atribucions del Ple, el president i els consellers, suggerim que

se?n modifiqui la rúbrica per «Composició i organització».

? L?article 5.2 indica que «El Consell Consultiu actua en Ple, que estarà constituït per

totes les persones que en siguin membres i assistit per un secretari o secretària general».

Aquest apartat suscita diversos comentaris. El primer, que el funcionament del Consell

Consultiu únicament es preveu a través del Ple. Hi ha diverses opcions per donar més

agilitat al funcionament del Consell, tenint en compte l?increment de membres que es

produirà i la càrrega de treball que hi recaurà. Una opció és crear una comissió

permanent o executiva formada pel president, el conseller secretari i els vocals que es

determinin, amb competència per emetre dictamen fonamentalment en les reclamacions

d?indemnització per danys i perjudicis de l?Administració, i també en els dictàmens

facultatius, tret que el sol·licitant del dictamen requereixi la intervenció del Ple. Una

altra possibilitat seria constituir dues seccions, la primera presidida pel president del

Consell Consultiu i la segona, pel conseller a qui correspongui substituir-lo. El

11

coneixement per les seccions dels assumptes abans indicats permetrà un funcionament

més àgil de la institució. Si s?admet aquest suggeriment, en l?article 5 s?hi hauria de

definir quins consellers formen part de cada òrgan.

L?article 5.2 introdueix la figura d?un secretari general, que no és membre del Consell

Consultiu, el nomenament i les atribucions del qual s?estableixen en els articles 11 i 12.

Aquesta nova figura substitueix el conseller secretari del Consell Consultiu

fonamentalment en el desenvolupament de les funcions que com a secretari d?un òrgan

col·legiat li corresponen actualment. A parer nostre, el secretari general no ha de formar

part del Ple, atesa la regulació continguda en l?article 76.2 de l?Estatut d?autonomia. Per

això, si s?opta per la creació d?aquesta figura, les seves funcions s?han de regular sense

incloure les que són pròpies del conseller secretari, al qual com a membre del Ple li

correspondrà redactar les actes de les reunions, autoritzar-les amb la seva signatura i

expedir-ne certificacions, amb el vistiplau del president. Però el que és més important,

el Consell Consultiu entén que, en aquest moment, no és necessària la creació d?aquesta

figura. Les funcions que s?atribueixen en l?Avantprojecte al secretari general les pot

exercir el conseller secretari, com passa actualment, i d?aquesta manera s?evita

incrementar la despesa necessària per atendre el funcionament d?aquest organisme.

Finalment, conclourem recordant que la Llei no indica en cap de les disposicions

transitòries el traspàs de les atribucions del conseller secretari ja designat per un termini

de quatre anys al futur secretari general, cosa que s?ha de preveure expressament si es

manté la regulació que consta en l?Avantprojecte.

? L?article 6, sobre l?elecció, la designació i el nomenament dels membres del Consell

Consultiu, en l?apartat 1 estableix, respecte al que disposa l?article 76.2 de l?Estatut

d?autonomia, el sistema de nomenament i elecció dels consellers que en formen part.

Com hem manifestat en l?antecedent 8 d?aquest dictamen, els consells insulars de

Menorca i Eivissa van proposar que, dels 6 membres designats pel Govern, una part

(dos, segons el Consell de Menorca, i quatre, segons el d?Eivissa, un per cada consell)

fos elegida a proposta d?aquestes institucions. Fonamenten la seva sol·licitud al·legant

que els consells insulars formen part del sistema institucional autonòmic juntament amb

el Parlament, el Govern i el president de la Comunitat Autònoma. En l?informe emès

pel cap del Departament de la Direcció General de Relacions amb el Parlament i de

Coordinació Normativa es considera que incorporar aquesta possibilitat pot ser contrari

al text estatutari, que atorga plena llibertat al Govern per elegir els consellers que li

corresponguin, llevat que el Consell Consultiu o el Parlament trobin elements de

reflexió nous que permetin introduir en el text de la Llei una redacció que, incorporant

aquesta proposta dels consells insulars, resulti compatible amb l?article 76 del text

estatutari.

Respecte d?aquesta observació, el Consell Consultiu ha de recordar que el Tribunal

Constitucional en les sentències 49/2008, de 9 d?abril, i 101/2008, de 24 de juliol,

declarà, respectivament, la constitucionalitat de la reforma de l?article 16.1 de la Llei

orgànica del Tribunal Constitucional, duta a terme per la Llei orgànica 6/2007, de 24 de

maig, i de l?article 184.7 del Reglament del Senat, reformat per acord del Ple de 21 de

novembre de 2007. Aquests preceptes van regular la participació de les assemblees

autonòmiques en el procediment d?elecció de magistrats del Tribunal Constitucional a

12

càrrec del Senat. El Tribunal Constitucional en declarà la constitucionalitat, perquè

considerà que era possible fer una interpretació d?aquests articles de conformitat amb la

Constitució, sempre que es consideràs que, en última instància, la regulació feta no

impedís que el Senat descarti els candidats presentats pels parlaments autonòmics quan

no compleixin els requisits exigits en l?àmbit constitucional i legal. Hi afegeix que no

s?ha de formular cap objecció al fet que la cambra alta hagi de limitar-se, en principi, a

elegir entre els candidats presentats prèviament per les assemblees legislatives

autonòmiques, ja que el precepte reglamentari permet que el Senat elegeixi altres

candidats possibles que sorgeixin del seu si, en el cas que no resulti possible cobrir tots

o algun dels llocs de magistrats del Tribunal Constitucional perquè els que han presentat

les assemblees autonòmiques no han obtingut la majoria de les tres cinquenes parts.

A partir d?aquesta doctrina podria donar-se entrada als consells insulars en el

procediment d?elecció dels membres del Consell Consultiu, amb el benentès que la

regulació que se n?efectuï ha de respectar que l?òrgan legitimat estatutàriament per dur a

terme l?elecció pugui apartar-se de la proposta, ja sigui perquè el candidat no compleix

els requisits legals que s?exigeixen per ser-ho, perquè no es formuli la proposta o perquè

en l?exercici de la competència que li és pròpia consideri convenient fer una altra

designació.

En l?apartat 4 de l?article 6 es preveu la possibilitat de la renovació indefinida dels

membres del Consell Consultiu. Suggerim que la renovació es pugui produir de manera

consecutiva només una vegada. Si es modifica l?Avantprojecte en aquest punt, seria

necessari que, en una disposició transitòria, s?establís que els dos mandats compten a

partir de l?entrada en vigor de la Llei, i que respecte dels set consellers que actualment

formen part d?aquest organisme s?entén que iniciaran el seu primer mandat quan es

produeixi el nomenament dels tres nous membres.

? En l?article 7.1, que regula el procés per a «Elecció i nomenament del president o

presidenta», sorgeixen dubtes sobre la interpretació del precepte, per la qual cosa s?hi

podria afegir que, en el cas de mantenir-se l?empat, s?entendrà que és elegit president el

conseller de més antiguitat «ininterrompuda» en el Consell.

? Quant a l?article 8, en el qual s?indiquen les «Atribucions del Ple», proposam les

millores de redacció següents:

L?apartat a que diu «aprovar els dictàmens sobre les matèries que se sotmeten a la seva

consideració, i també els informes i els suggeriments que consideri que ha d?adoptar»,

hauria de dir «emetre els dictàmens sobre les matèries que se sotmeten a la seva

consideració». Aquesta és la competència fonamental del Consell Consultiu i qualsevol

menció referida a informes i suggeriments resulta redundant, i no aporta cap matisació.

L?apartat c, en què s?al·ludeix a la facultat d?«aprovar el projecte de pressupost», hauria

de dir «aprovar l?avantprojecte del pressupost», per concordança amb l?article 30.2 de

l?Avantprojecte i en compliment del que disposa l?article 38 del Decret legislatiu

1/2005, de 24 de juny, pel qual s?aprova el text refós de la Llei de finances de la

Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

13

En l?apartat j proposam substituir la paraula «disposicions» per «actes». No creiem

necessari atribuir al Ple del Consell Consultiu potestat normativa; no obstant això, sí

que consideram necessari que, entre les competències que li atribueix l?Avantprojecte,

hi hagi la potestat executiva.

? En relació amb l?article 9, que s?ocupa de les «Atribucions del president o

presidenta», també suggerim les millores de redacció següents:

En l?apartat b proposam substituir «Distribuir els expedients sobre els quals hagi de

recaure un dictamen entre els i les membres del Consell Consultiu, vetllant per una

assignació equilibrada de la càrrega de treball» per «designar ponent, vetllant per una

assignació equilibrada de la càrrega de treball».

L?apartat c es refereix a la facultat del president per «Autoritzar amb la seva signatura

els informes, els dictàmens i les memòries que aprovi el Consell Consultiu»; suggerim

que digui «Donar el vistiplau als dictàmens i les memòries que aprovi el Consell

Consultiu».

L?apartat f, referit al nomenament i la separació del secretari general, s?hauria de

suprimir si s?opta per admetre el suggeriment formulat en l?article 5.2 sobre la nonecessitat

d?aquesta figura.

? Amb relació a l?article 10, proposam en primer lloc substituir-ne el títol «Atribucions

dels consellers i conselleres» per la rúbrica «Drets i deures dels consellers», que, des

d?un punt de vista semàntic, s?ajusta més al contingut del precepte. A més a més,

respecte de l?apartat 1.b, suggerim que se?n canviï la redacció actual per «elaborar les

ponències que li siguin encomanades pel president o per acord del Ple» i suprimir la

referència a la realització d?estudis o treballs, cosa que no es correspon amb les seves

funcions. A part d?això, l?apartat 2 figura per error com a apartat 1, cosa que s?ha de

modificar.

? Quant als articles 11 i 12, sobre el nomenament i les atribucions del secretari general,

se n?ha d?adaptar la redacció a la decisió que s?adopti sobre aquesta figura, tal com hem

analitzat en els comentaris de l?article 5.2: si s?opta per suprimir-la, l?article 11 ha de

regular el règim de nomenament del conseller secretari del Consell Consultiu, que pot

ser semblant al que s?ha previst per al nomenament del president, la durada del càrrec i

el règim de substitució pel conseller de menys antiguitat o, en cas d?igual antiguitat, pel

més jove (seguint aquest criteri, l?article 12 regularia les competències del conseller

secretari); si s?opta per mantenir-la, el parer del Consell Consultiu és que s?ha de

preservar la competència que com a secretari del Ple correspon al conseller secretari, per

això, en tot cas, la Llei n?ha d?establir el règim de nomenament i les funcions, i les ha de

diferenciar de les del secretari general.

? L?article 13 regula el règim d?incompatibilitats dels membres del Consell Consultiu.

Ja en l?exposició de motius s?afirma que «S?ha accentuat el règim d?incompatibilitats

dels consellers i conselleres per evitar la col·lisió entre interessos públics i privats [...]».

14

Entenem, com s?ha dit en la consideració jurídica quarta, que el règim

d?incompatibilitats ha de ser rigorós per garantir la independència, l?objectivitat i la

imparcialitat dels membres del Consell. Ara bé, una vegada examinats els supòsits

d?incompatibilitat, feim les consideracions següents.

En primer lloc, en l?apartat 1, on diu «La condició de membre del Consell Consultiu és

incompatible amb els càrrecs següents», seria més correcte que digués «amb l?exercici

dels càrrecs següents».

La lletra h declara incompatibles «les persones que exerceixin funcions directives en

partits polítics, centrals sindicals, organitzacions empresarials o col·legis professionals,

com també els qui tenguin una relació laboral al servei d?aquestes organitzacions». Pel

que fa a aquest supòsit d?incompatibilitat consideram més encertada la redacció que hi

ha en la Llei vigent, de manera que se substitueixi l?expressió «les persones que

exerceixin funcions directives» per «les persones que siguin membres dels òrgans

superiors de direcció». La nova regulació de la incompatibilitat s?estén als membres

dels òrgans superiors de direcció dels col·legis professionals. No es posa objecció a

aquesta inclusió. Això no obstant, el Consell Consultiu mostra la seva disconformitat

amb l?extensió de la incompatibilitat a aquells que «tenguin una relació laboral al servei

d?aquestes organitzacions». No creim que l?existència d?una relació laboral entre una

persona i qualsevol d?aqueixes organitzacions interfereixi en la imparcialitat de qui es

trobi en el cas per al desenvolupament independent de la seva funció.

Pel que fa a la lletra i, referida a «les persones que exerceixin càrrecs de govern o

direcció a la Universitat», creiem que s?ha de suprimir «o direcció», per adequar el

precepte a la regulació que dels òrgans de govern s?efectua en els estatuts de la

Universitat de les Illes Balears (article 10), aprovats pel Decret 170/2003, de 26 de

setembre. A més a més, hem d?advertir que la regulació dels òrgans de govern

universitaris és tan àmplia que seria convenient limitar la incompatibilitat als qui

formen part dels òrgans amb poder de decisió efectiu. Quant a la Universitat, és

procedent aclarir si el precepte fa referència a la Universitat de les Illes Balears o a

qualsevol universitat.

L?apartat 2 de l?article 13 mereix una menció especial. En aquest apartat es preveu que

«No obstant el que estableix la lletra b de l?apartat anterior, el càrrec de director o

directora de l?Advocacia de la Comunitat Autònoma és compatible amb la condició de

membre del Consell Consultiu de les Illes Balears». La lletra b estableix la

incompatibilitat dels «alts càrrecs nomenats per [...] qualssevol altres administracions

públiques».

Aquesta excepció fou introduïda en l?Avantprojecte a conseqüència de l?informe emès

pel cap de Departament de la Direcció General de Relacions amb el Parlament i de

Coordinació Normativa d?11 de febrer de 2009, denominat «Consideracions

específiques sobre la redacció del capítol II del títol I de l?esborrany de l?Avantprojecte

de llei reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears», en què diu:

Finalment, com a consideració ad hoc i per evitar qualsevol problema

d?interpretació que hi pugui haver en el futur en relació amb la nova regulació que

15

es projecta, es recomana que la mateixa llei reguladora del Consell Consultiu de les

Illes Balears es pronunciï expressament sobre la compatibilitat, amb la condició de

membre de l?alt òrgan consultiu de la Comunitat Autònoma, d?aquells funcionaris

públics del cos de funcionaris de l?Estat o cos superior d?advocats de la Comunitat

Autònoma que, en un moment determinat, poden ocupar el lloc de treball de director

de l?Advocacia de la Comunitat Autònoma, per la particularitat que suposa que

aquesta Direcció sigui considerada alhora, de conformitat amb el que estableix la

Llei reguladora del règim jurídic de l?Administració de la Comunitat Autònoma,

com a òrgan directiu dels prevists en l?article 5.4 d?aquesta disposició, assimilat en

rang a una direcció general.

L?article 70.2 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l?Administració de

la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en la redacció donada per la Llei 10/2003,

de 22 de desembre, diu:

La direcció de l?Advocacia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears gaudirà

de la condició d?òrgan directiu dels que es preveuen en l?article 5.4 d?aquesta Llei,

assimilat en rang a una direcció general, el titular del qual ha de ser un funcionari

públic del cos d?advocats de l?Estat o del cos superior d?advocats de l?Administració

de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

D?acord amb aquest precepte, la Direcció de l?Advocacia de la Comunitat Autònoma és

un òrgan directiu, assimilat en rang a una direcció general. Qui l?ocupa és, per tant, un

alt càrrec i està sotmès a la incompatibilitat indicada en l?article 13.1.b de

l?Avantprojecte de llei del Consell Consultiu, sense que, a parer nostre, hi hagi cap

motiu per introduir l?excepció que l?Avantprojecte preveu.

Al titular d?aquest òrgan li correspon dirigir l?Advocacia de la Comunitat Autònoma i

coordinar els serveis jurídics de les conselleries, i està facultat (article 72.2 de la Llei

3/2003 esmentada) per dirigir-los instruccions per millorar-ne el funcionament i per

unificar criteris interpretatius i d?actuació. A més a més, és membre nat de la Comissió

de secretaris generals (article 2.1.c) del Decret 178/1999, de 13 d?agost, òrgan

encarregat de preparar les deliberacions i els acords del Consell de Govern. En

l?exercici d?aquestes funcions, el director de l?Advocacia de la Comunitat Autònoma

participa activament en la pràctica totalitat dels assumptes sotmesos a consulta del

Consell Consultiu quan tenen l?origen en actuacions de la Comunitat Autònoma i, a

posteriori, ja sigui personalment, o a través dels lletrats que dirigeix, li correspon la

defensa dels interessos d?aqueixa Administració, en assumptes sobre els quals també ha

dictaminat aquesta institució.

En conseqüència, té interès en tots els assumptes de què coneix el Consell Consultiu, en

especial quan fan referència directament a la Comunitat Autònoma, per la qual cosa en

tots incorreria en causa d?abstenció. Aquesta circumstància, unida al model de Consell

Consultiu que dissenya el nostre Estatut d?autonomia, que, a diferència d?altres, no

permet la figura de membres nats, aconsella, des del nostre punt de vista, la supressió de

l?apartat 2 de l?article 13, i l?apartat 3 ha de passar a ser el 2.

? En l?article 14, sobre les «Causes d?abstenció i recusació», l?apartat 1 diu que «Tot

intent de pressió sobre un conseller o consellera ha de ser comunicat immediatament per

16

aquest al Consell i, si escau, al Ministeri Fiscal». Proposam que la referència al

«Consell» se substitueixi per un dels seus òrgans, el Ple o el president.

Quant a l?apartat 2 d?aquest article i la referència a «un interès subjectiu o objectiu

directe», entenem que la utilització de «subjectiu o objectiu» és supèrflua i, per això,

demanam que sigui omesa. També proposam suprimir el darrer incís d?aquest apartat

(«També s?han d?abstenir d?intervenir en les consultes relatives a assumptes en la

preparació o en l?elaboració dels quals hagin participat directament»), perquè aquest

supòsit està inclòs en el genèric de «tenir interès en l?assumpte». En tot cas, consideram

més convenient que l?apartat es redacti en el sentit que els membres del Consell s?han

d?abstenir d?intervenir en l?elaboració i l?aprovació dels dictàmens quan s?hi doni

alguna de les causes d?abstenció previstes en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de

règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

? L?article 15, sobre les compensacions econòmiques, manté el règim de percepció de

retribucions dels membres del Consell Consultiu mitjançant l?abonament

d?indemnitzacions per assistència a les sessions del Ple. A més a més, incorpora un nou

concepte indemnitzatori per la redacció i la defensa de ponències, amb el qual estam

d?acord, si bé implicarà una modificació del règim de compensació econòmica existent

fins ara.

Amb independència del comentari que suscita aquest precepte, aquest Consell Consultiu

vol remarcar la circumstància que l?aprovació de la nova llei pot ser el moment per

abordar una reforma més profunda del règim retributiu dels seus membres, si més no de

manera parcial i voluntària, referit a una part d?ells que passarien a prestar els seus

serveis en règim de dedicació exclusiva. Si es crea una comissió permanent o executiva,

als membres del Consell Consultiu que en formin part se?ls hauria de donar la

possibilitat d?optar per aquest règim de dedicació exclusiva, cosa que redundarà en un

millor funcionament de la institució.

? Pel que fa a l?article 16, que regula el cessament dels membres del Consell Consultiu,

únicament farem una observació: l?apartat 5 in fine, en relació amb el mandat de qui

ocupi la vacant d?un conseller, disposa «sens perjudici del dret a ser reelegit»; en canvi

seria més correcte dir «sens perjudici de la possibilitat de ser reelegit».

? Quant a l?article 17, sobre la suspensió cautelar dels consellers, l?apartat 1, comença

dient que «El president de les Illes Balears, a proposta del Consell Consultiu per majoria

absoluta [?]». Suggerim que digui «El president de les Illes Balears, a proposta del Ple

del Consell Consultiu per majoria absoluta», perquè és a aquest òrgan a què es refereix

implícitament el precepte.

Títol III

Aquest títol es denomina «Competència». Proposam que es denomini «Àmbit

competencial».

? Amb relació a l?article 18, que preveu els supòsits de consulta preceptiva, s?han de fer

les observacions següents. En primer lloc, l?apartat 2, que estableix la necessitat de

17

dictamen preceptiu en «Avantprojectes de llei elaborats pel Govern en compliment de

les previsions de l?Estatut d?autonomia, a excepció de la Llei de pressuposts», proposam

que es modifiqui per «Avantprojectes de llei de desplegament bàsic de l?Estatut

d?autonomia elaborats pel Govern, a excepció de la Llei de pressuposts», per adequar-lo

a la denominació usada en el Reglament del Parlament, que regula el procediment

especial per aprovar-los.

D?altra banda, l?apartat 7 es refereix a «projectes de disposicions reglamentàries,

excepte les de caràcter organitzatiu, del Govern de les Illes Balears, com també les

modificacions d?aquestes». La Conselleria d?Educació i Cultura, en les seves

al·legacions, suggerí que s?excloguessin de dictamen preceptiu les ordres per les quals

s?aproven les bases reguladores de subvencions. El cap del Departament de la Direcció

General de Relacions amb el Parlament i de Coordinació Normativa no es va mostrar

favorable a excloure-les perquè entenia que aquestes, com una manifestació explícita de

la potestat reglamentària dels consellers, són una tipologia específica de normes

diferenciades de la resta de disposicions generals únicament pel seu contingut concret i

pel seu procediment d?elaboració. Hi afegeix, a més a més, que la rigorosa doctrina que

en múltiples dictàmens ha establert el Consell Consultiu sobre aquest tipus de

disposicions propicia que, en la seva aprovació, s?adeqüin més fàcilment a les normes

que li serveixen de marc normatiu.

Des del nostre punt de vista, aquestes raons avalen que la reforma de la Llei és el

moment oportú per excloure de dictamen preceptiu les ordres que aproven les bases

reguladores de les subvencions. La circumstància que no siguin pròpiament reglaments

executius, la reiterada doctrina d?aquest Consell Consultiu sobre els requisits que han de

complir i el seu caràcter repetitiu aconsellen introduir en aquest precepte l?excepció a

què ens referim.

L?apartat 10 es refereix a les «Transaccions judicials o extrajudicials sobre els drets de

contingut econòmic de l?Administració de la Comunitat Autònoma, com també

submissió a arbitratge de les qüestions que se suscitin respecte dels béns i dels drets

patrimonials d?aquesta Administració». Consideram que en aquests casos s?ha de fixar

una quantitat mínima que es correspongui amb la valoració econòmica dels drets o béns

en disputa perquè el dictamen sigui preceptiu. Per concordança, podria coincidir amb la

fixada per als supòsits de responsabilitat patrimonial.

Precisament l?apartat 12.a estableix en 15.000 euros la quantitat que determina que el

dictamen sigui preceptiu en les reclamacions d?indemnització per danys i perjudicis. És

una decisió que haurà de prendre el legislador, encara que, una vegada examinada la

càrrega de treball que recau sobre el Consell Consultiu, proposam que s?elevi a 30.000

euros.

A més a més, aquest precepte es refereix a les «reclamacions d?indemnització per danys

i perjudicis formulades davant de l?Administració de la Comunitat Autònoma, els

consells insulars, les corporacions locals i qualsevol entitat pública de les Illes Balears».

Suggerim que aquest últim incís digui «qualsevol altra entitat pública dependent dels

anteriors i la Universitat de les Illes Balears». L?àmbit d?aplicació del terme «qualsevol

18

entitat pública de les Illes Balears» és molt ampli i el caràcter preceptiu del dictamen en

les reclamacions de responsabilitat patrimonial ha de limitar-se a les administracions en

sentit estricte i als ens instrumentals que en depenen, la dita Universitat inclosa.

? L?article 19 regula els supòsits de consulta facultativa, en relació amb els quals feim

els suggeriments següents. En primer lloc, per millorar la redacció, proposam que en la

lletra b de l?apartat 1, on diu «Avantprojectes de llei elaborats pel Govern, diferents dels

de consulta preceptiva», digui «La resta d?avantprojectes [?]».

D?altra banda, en els apartats 2, 3, 4 i 5 s?estableix el procediment a través del qual el

Parlament ha de sol·licitar el dictamen del Consell Consultiu, en els casos de projectes i

proposicions de llei i interposició de recurs d?inconstitucionalitat. Aquesta regulació

s?ha d?entendre constitucional perquè no viola l?àmbit d?autonomia reglamentària que

l?Estatut d?autonomia atorga al Parlament en l?article 45.6, atès que té per finalitat

facilitar l?exercici de les seves competències. A més a més, serà l?òrgan legislatiu el que

aprovi la llei. En aquest sentit s?ha pronunciat el Tribunal Constitucional en la dita

Sentència 49/2008, de 9 d?abril, que resumeix la seva doctrina sobre l?àmbit

d?autonomia normativa del Congrés o del Senat davant l?al·legació

d?inconstitucionalitat de lleis que puguin afectar-lo. De totes maneres, sí que hem de

recordar que seria convenient que en una futura reforma del Reglament del Parlament es

regulàs aquesta qüestió de manera coordinada amb el que s?estableixi definitivament en

la Llei del Consell Consultiu.

Quant a les previsions que consten en aquests apartats, suggerim que es traslladin a

l?article 18 pels motius següents:

1. El procediment inclòs en els apartats 2 i 3, perquè el Parlament sol·liciti dictamen del

Consell Consultiu en els casos de projectes i proposicions de llei sotmesos al debat i

l?aprovació del dit Parlament, ha de ser el mateix que en el supòsit de proposicions de

reforma de l?Estatut d?autonomia regulat en l?article 18.1.

2. Els apartats 4 i 5 es refereixen a un cas que figura en l?article 18.3, sobre els recursos

d?inconstitucionalitat.

En conseqüència, proposam que aquests quatre apartats es traslladin a l?article 18,

s?atribueixi el contingut dels apartats 2 i 3 al supòsit esmentat en l?apartat 1 de l?article

18 (proposicions de reforma de l?Estatut d?autonomia) i s?efectuï una remissió en el

sentit que també resulten aplicables als de l?apartat 19.1.a.

Títol IV. Funcionament

? L?article 21 de l?Avantprojecte es refereix als legitimats per sol·licitar el dictamen. En

l?apartat b s?indica la possibilitat que la Mesa del Parlament demani dictamen, amb

caràcter facultatiu, en relació amb els projectes i les proposicions de llei sotmesos a

debat i aprovació en el Parlament, i amb caràcter preceptiu, prèviament a la interposició

d?un recurs d?inconstitucionalitat. L?article en qüestió no preveu, en canvi, que la Mesa

pugui sol·licitar dictamen respecte de les proposicions de reforma de l?Estatut

d?autonomia (recordem que aquest darrer cas és una de les modificacions introduïdes en

l?Avantprojecte). Entenem que, en coherència amb les funcions que la Llei vigent

19

atribueix a l?assemblea legislativa, aquesta previsió també s?hauria d?indicar

expressament i es podria optar per fixar el mateix règim establert per a la sol·licitud dels

dictàmens de l?article 19.1.a (altres projectes i proposicions de llei), que atorga la

legitimació a la Mesa a proposta de la meitat més un dels diputats del Parlament.

D?altra banda, els requisits establerts pel mateix article 21.b per sol·licitar el dictamen

preceptiu prèviament a la interposició del recurs d?inconstitucionalitat (a iniciativa de

dos grups parlamentaris o d?una quarta part dels diputats), no coincideixen amb la

majoria necessària (inclosa en l?article 179 del Reglament del Parlament de les Illes

Balears) per exercir la iniciativa dirigida a l?adopció de l?acord del Ple a l?efecte de

determinar la procedència d?interposar el recurs d?inconstitucionalitat (dos grups

parlamentaris o una cinquena part dels diputats). Per aportar més coherència entre

aquestes dues disposicions, entenem que caldria modificar el contingut de l?article 21.b

i determinar la iniciativa de dos grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats

per sol·licitar el dictamen en el supòsit que figura en l?article 18.3 de la Llei.

L?article 21.c es refereix a la legitimació de la Sindicatura de Greuges per sol·licitar

dictàmens facultatius en el supòsits que figuren en l?article 19.1.a i b. Tot i que aquesta

previsió fou introduïda en la reforma anterior, a través de la Llei 6/2000, de 31 de maig,

crida l?atenció la inclusió del síndic de greuges entre els òrgans legitimats per sol·licitar

el dictamen; més encara perquè no deriva de cap mandat estatutari (ni l?article 54,

dedicat a la Sindicatura de Greuges, ni l?article 76, que regula el Consell Consultiu, fan

esment a aquesta possibilitat). Si bé es pot considerar raonable la inclusió del síndic

entre els legitimats per sol·licitar dictamen en vista de les funcions que té atribuïdes per

a la defensa i la protecció dels drets i les llibertats de les persones, certament es tracta

d?un supòsit particular; i més si tenim en compte que l?eventual sol·licitud de dictamen

de part del síndic significaria un tipus de control previ sobre els projectes i les

proposicions de llei sotmesos a debat i aprovació del Parlament i sobre els

avantprojectes de llei del Govern susceptibles de consulta facultativa. Per això, caldria

especificar de quina manera s?ha d?exercir aquesta facultat, per evitar que pugui

distorsionar el tràmit parlamentari de les normes sobre les quals es demana la consulta.

L?article 21.e és, també, un precepte que prové de la modificació duta a terme per la dita

Llei 6/2000 i legitima els presidents dels consells insulars per sol·licitar dictàmens amb

caràcter facultatiu sobre assumptes que puguin afectar les respectives competències

insulars. El Consell Consultiu suggereix que, en aquest cas, la sol·licitud del dictamen

hauria de requerir l?acord previ del Ple de la institució. Cal prendre en consideració que

l?article en qüestió preveu la sol·licitud de dictamen facultatiu en assumptes de

«rellevància notòria» que afectin les seves competències. La inclusió d?un concepte

jurídic indeterminat requereix un element que justifiqui de forma suficient un interès

general a l?hora de plantejar la sol·licitud de dictamen.

? L?article 22 s?ocupa del quòrum i l?adopció d?acords. En l?apartat 3, relatiu als vots

particulars, el Consell Consultiu entén que és excessiva l?exigència de defensar la seva

fonamentació durant la deliberació per poder formular l?opinió discrepant; és suficient

manifestar la intenció de formular el vot i avançar-ne, succintament, el sentit.

? L?article 23 remet al Reglament l?establiment de les condicions per a la publicitat dels

dictàmens. L?apartat 2 disposa expressament que «l?endemà d?haver-los rebut l?òrgan

20

sol·licitant, els dictàmens i els vots particulars seran de coneixement públic». Amb

aquesta previsió es pretén millorar les eventuals mancances que s?haguessin produït en

la publicació dels dictàmens. No obstant això, consideram que la norma és confusa i no

concreta de quina manera o a través de quins mitjans els han de donar difusió (si s?han

d?editar en paper o per via telemàtica), no especifica tampoc si la publicació de la

doctrina del Consell Consultiu ha de ser del text íntegre o d?un extracte, tot i que la

literalitat del precepte fa pensar en la primera opció.

Val a dir que el principi de transparència que ha de regir l?activitat administrativa es

reforça amb aquesta previsió. L?esperit i la voluntat de la norma és, doncs, agilitar la

publicitat de la doctrina del Consell Consultiu, si bé no s?ha establert de quina manera

s?ha de dur endavant aquesta actuació. L?exigència de la publicitat dels dictàmens s?ha

de fer amb les màximes garanties i, per tant, s?ha de tenir molt present el mandat

constitucional de l?article 18.4, que estableix les garanties per evitar l?ús il·legítim del

tractament informàtic de les dades personals (vid. la Llei orgànica 15/1999, de 13 de

desembre, de protecció de dades de caràcter personal). Precisament, per això, la

disposició addicional sisena de l?Avantprojecte es refereix, també, a la garantia de la

intimitat personal i familiar. Ara bé, des d?un punt de vista tècnic, és possible que

«l?endemà d?haver-los rebut l?òrgan sol·licitant» el dictamen encara no hagi estat

objecte de tractament per eliminar-ne les dades personals. D?altra banda, també cal

considerar que en determinats supòsits ?pensam, per exemple, en els dictàmens sobre

recursos d?inconstitucionalitat i conflictes de competència? seria prudent i convenient

no difondre el dictamen fins que hagi passat un cert temps des que es va remetre a

l?òrgan sol·licitant.

Cal regular, d?una manera més concreta i clara, com s?ha de donar difusió als

dictàmens, perquè la publicitat de la doctrina del Consell Consultiu es produeixi amb

totes les garanties. Tot això, amb independència del dret d?accés dels interessats a

l?expedient administratiu en què figuri el dictamen, en els termes prevists en la Llei

30/1992.

Títol V. Procediment

? Amb relació a l?article 24, que fixa els terminis per emetre els dictàmens, cal fer les

observacions següents. En primer lloc, d?acord amb el que s?ha indicat pel que fa a

l?article 18.7, respecte de la supressió de les ordres que aproven les bases reguladores de

les subvencions, s?hauria d?eliminar de l?apartat primer de l?article 24 la referència al

termini per a l?emissió dels dictàmens sobre aquestes normes. Ara bé, en el cas que no

s?hi suprimissin, el Consell Consultiu entén que el termini per emetre el dictamen sobre

les dites ordres s?hauria de mantenir dins el règim general, que és d?un mes.

En segon lloc, cal millorar la previsió del punt 4 en el sentit següent: d?una banda s?hi

ha de llevar el qualificatiu jurídica en relació amb els supòsits de gran complexitat, atès

que l?actuació del Consell Consultiu sempre se circumscriu a casos jurídics. En segon

lloc, l?ampliació del termini ha de ser «fins a trenta dies hàbils més» en lloc de «en

trenta dies hàbils més», perquè depenent del cas no caldrà esgotar el termini màxim

fixat en la norma. D?altra banda, s?hi ha de concretar que aquesta ampliació no és

d?aplicació al que disposa l?apartat 3 del mateix precepte, per no desvirtuar l?eficàcia de

la previsió relativa a l?emissió del dictamen en cas d?urgència.

21

El punt 5 de l?article 24 mereix especial atenció. S?hi disposa que, en els dictàmens no

vinculants, quan ha transcorregut el termini per emetre?ls, es considera complert el

tràmit, i s?hi afegeix: «sens perjudici del deure del Consell d?emetre el dictamen en tots

els casos, llevat que l?autoritat consultant desisteixi del dictamen expressament». El

Consell Consultiu considera que aquesta darrera previsió no s?ajusta a la tasca

institucional que l?Estatut d?autonomia li confia. Aquesta observació és particularment

rellevant en els casos en què el dictamen s?emet en relació amb un projecte de

disposició general. Cal ressenyar que, en aquests casos, la funció d?alt assessorament

jurídic es duu a terme respecte de projectes i no sobre disposicions ja inserides en

l?ordenament jurídic; una cosa és emetre un informe jurídic per contribuir a garantir la

legalitat del text normatiu en projecte i una altra ben diferent és opinar en dret sobre

normes existents. Evidentment, aquesta darrera possibilitat no té cap emparament

estatutari, perquè el Consell Consultiu no és una institució supervisora de l?ordenament

jurídic de les Illes Balears, ni tampoc de control. La intervenció del Consell està

prevista només en el context d?un procediment d?elaboració de disposicions generals;

però, una vegada conclòs aquest i publicada la norma, l?emissió del dictamen no

contribueix gens al compliment de la funció institucional atribuïda al Consell Consultiu.

Certament aquesta consideració topa amb una dificultat notable, atès que no hi ha una

regulació específica sobre l?eventual comunicació, de l?Administració consultant al

Consell Consultiu, de la continuació del procediment un cop transcorreguts els terminis

legalment establerts. Aquestes mancances no poden desvirtuar el significat estricte de la

funció consultiva, dirigida, com hem dit, a efectuar un assessorament previ i, per això

mateix, a preparar les decisions. Pretendre que s?emeti el dictamen no vinculant del

Consell Consultiu quan l?Administració activa ja ha pres aquestes decisions comporta

desnaturalitzar l?essència mateixa de la funció consultiva i, alhora, situa el Consell en

un àmbit d?actuació quasijurisdiccional, que evidentment no li pertoca. En conclusió,

entenem que, conforme a aquesta interpretació, l?article 24.5 hauria d?indicar: «un cop

transcorregut el termini per a l?emissió del dictamen i aprovada la norma o dictada la

resolució sotmesa a consulta, el Consell Consultiu no emetrà el dictamen».

? L?article 25 de l?Avantprojecte s?ocupa de la forma i el contingut de les sol·licituds de

dictamen com també de l?audiència dels interessats. En l?apartat 2 es refereix a la

sol·licitud de documentació addicional i preveu que, un cop rebuda, s?inicia el tràmit

«per resoldre el dictamen». Des d?un punt de vista de tècnica normativa, en aquest

context, és més adient utilitzar-hi el verb emetre.

D?altra banda, el primer paràgraf del punt 3 es refereix a la possibilitat que el Consell

Consultiu sol·liciti l?opinió d?altres institucions, entitats o persones sobre una matèria

objecte de consulta. En aquest cas, cal que el text de la disposició incorpori

expressament que, «des de la data de la sol·licitud fins a la data d?entrada de la

informació requerida, el termini per emetre el dictamen queda suspès».

Especial consideració mereix la previsió final de l?article 25.3, primer paràgraf, segons

la qual «el dictamen, que ha de deixar constància d?aquest fet, s?ha de trametre a

l?autoritat consultant juntament amb l?informe sol·licitat pel Consell Consultiu». Doncs

bé, pel que fa a aquest punt cal recordar que, tal com indica l?article 3.3 de

l?Avantprojecte, «els assumptes sobre els quals el Consell Consultiu emeti un dictamen

22

no poden ser remesos per a informe a cap altre òrgan, organisme o institució de la

comunitat autònoma o de l?Estat». I que, en compliment de la funció que la

jurisprudència del Tribunal Constitucional i l?Estatut d?autonomia ens ha conferit, el

Consell Consultiu és l?òrgan superior de consulta de la Comunitat Autònoma i

desenvolupa les seves funcions vetlant pel compliment de la legalitat en l?activitat

administrativa. La pretesa inclusió d?altres informes, juntament amb el dictamen emès

pel Consell Consultiu, desvirtua formalment la funció consultiva clàssica. En

conseqüència, proposam que se suprimeixi la previsió final del primer paràgraf de

l?article 25.3.

El tercer paràgraf de l?article 25.3 estableix que, en el cas dels dictàmens facultatius,

s?ha de concedir tràmit d?audiència a «altres administracions públiques diferents de la

que els ha sol·licitat» si els dictàmens afecten directament l?àmbit de les seves

competències. En primer lloc, cal ressenyar que aquesta disposició es va incorporar a

partir d?un suggeriment provinent de la Conselleria de Medi Ambient, amb la intenció

que el Consell Consultiu concedís preceptivament un tràmit d?audiència a les

administracions públiques no sol·licitants que tenguin un interès directe en el

procediment. L?objecte és facilitar i garantir que els interessats en assumptes sotmesos a

consulta puguin, efectivament, participar en el procediment a través del tràmit

d?audiència. El Consell Consultiu considera que aquesta clàusula, tal com ha quedat

redactada en l?Avantprojecte, és innecessària i, per tant, s?ha d?eliminar. Certament, la

Llei 30/1992 estableix tot un seguit de previsions per garantir la participació dels

interessats en el procediment (articles 84 a 86). Però també és igualment cert que «els

actes d?instrucció necessaris per a la determinació, el coneixement i la comprovació de

les dades en virtut de les quals s?hagi de pronunciar la resolució, els ha de dur a terme

d?ofici l?òrgan que tramiti el procediment». És, per tant, el responsable de la tramitació,

i no el Consell Consultiu, qui ha de facilitar la participació de tots els interessats en el

procediment. El que pertoca en l?exercici de la funció consultiva és manifestar, si és el

cas, les mancances que s?hagin detectat en aquest punt del procediment. Però no entra

dins les atribucions pròpies del Consell Consultiu suplir directament les deficiències que

s?hagin pogut produir durant el procediment administratiu com sembla que es pretén

amb l?observació que formula la Conselleria de Medi Ambient. Per tot això, insistim en

la necessitat de suprimir aquesta previsió que, d?altra banda, no fa més que reproduir, en

una ubicació improcedent, un del principis basilars del procediment administratiu.

L?apartat 4 de l?article 25 disposa que «Reglamentàriament s?han de fixar els requisits

formals de presentació de consultes i el Ple del Consell també pot dictar instruccions a

aquest efecte». D?una banda, convé expressar clarament que és en el Reglament del

Consell Consultiu en què s?han de fixar aquells requisits; d?altra banda, no consideram

adequada la previsió que el Consell Consultiu dicti instruccions. Conforme al principi

de la seguretat jurídica cal que aquells requisits apareguin clarament formulats en el dit

Reglament.

? L?article 26 fa referència a les eventuals modificacions substancials respecte del que

hagi dictaminat el Consell Consultiu i a la necessitat concreta de fer una nova consulta

sobre els canvis esmentats. Cal, però, millorar la redacció del precepte per fer-la més

clara i entenedora. En concret, conforme a la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre

la matèria, s?ha de restringir aquesta exigència només als dictàmens preceptius sobre

23

projectes de disposicions reglamentàries, per assegurar la finalitat de la funció

consultiva pel que fa als procediments per aprovar aquells tipus de disposicions.

Títol VI. Mitjans personals i materials

? L?article 29 de l?Avantprojecte, relatiu a la relació de llocs de treball del personal al

servei del Consell Consultiu, disposa en l?apartat 1 que «correspon al Ple del Consell

Consultiu l?aprovació de la relació de llocs de treball del personal al servei de la

institució». Cal introduir que aquesta facultat del Ple ho és «a proposta del president»,

per donar coherència al dit precepte amb les atribucions que confereix al president

l?article 9 de l?Avantprojecte.

Disposició addicional primera

Aquesta norma preveu la possibilitat que el Govern de les Illes Balears pugui modificar

mitjançant un reglament el límit mínim de la quantia en els assumptes sobre

responsabilitat patrimonial «en consideració al volum de les consultes». Res no hem

d?objectar a aquesta atribució que la norma confereix al Govern, tenint en compte, a

més a més, que d?acord amb l?article 18.9 de l?Avantprojecte el Consell Consultiu haurà

de ser consultat preceptivament en relació amb les disposicions administratives de

qualsevol tipus que afectin l?organització, la competència i el funcionament del Consell

Consultiu. Entenem, també, que no cal que la norma es refereixi a la circumstància

concreta que determina la seva intervenció; per això es proposa la supressió de l?incís

primer de la disposició. D?altra banda, el Consell Consultiu suggereix que se

substitueixi l?expressió actualitzi per determini, perquè considera que aquesta és més

adequada.

Disposició addicional segona

Conté la creació del cos de lletrats del Consell Consultiu. En el punt dos indica que la

titulació que s?exigeix per a l?accés a aquest cos és «la llicenciatura en dret o el segon

cicle d?ensenyament universitari de dret». Per concordar aquesta disposició amb la nova

estructura dels estudis d?ensenyament superior, i en concret amb el que figura en el

Reial decret 1393/2007, de 29 d?octubre, pel qual s?estableix l?ordenació dels

ensenyaments universitaris oficials, cal indicar que la titulació que s?exigeix és la

«llicenciatura o graduat en dret».

D?altra banda, la norma determina les diferents maneres d?accedir al cos de lletrats:

accés ordinari (a través d?oposició lliure o concurs oposició lliure); promoció

interadministrativa (per concurs oposició); accés extraordinari, mitjançant un sistema de

concurs de mèrits. També hi preveu la integració dels funcionaris de carrera del cos

superior de l?Administració de la Comunitat Autònoma que des de l?entrada en vigor de

la Llei siguin titulars d?un lloc de treball en el Servei d?Assumptes Jurídics del Consell

Consultiu.

Aquest Consell Consultiu, atesa la rellevància de la funció que està cridat a

desenvolupar el cos de lletrats de la institució i amb la finalitat de preservar els principis

constitucionals de mèrit i capacitat, entén que els sistemes d?accés a aquest cos han de

24

ser els prevists en els apartats 4.a i b de la norma (oposició lliure, concurs oposició

lliure o concurs oposició en règim de promoció interadministrativa).

Respecte al sistema d?accés extraordinari, mitjançant el sistema de concurs de mèrits, el

Consell Consultiu entén que, sent un dels sistemes que figuren en la Llei 3/2007, de 27

de març, de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, és

respectuós amb el principi de mèrit. No obstant això, la seva aplicació requereix el

compliment del deure de reciprocitat, en virtut del que disposa l?article 95 de la dita

Llei.

L?apartat 7 de la disposició addicional preveu, com ja s?ha dit, la integració ope legis en

el cos de lletrats dels funcionaris de carrera dels cos superior que siguin titulars d?un

lloc de treball en el Servei d?Assumptes Jurídics del Consell Consultiu. Aquesta

integració té fonament en els articles 26 i 27.a de la Llei 3/2007, en virtut dels quals es

disposa que la norma de creació d?un nou cos ha de determinar el règim d?integració del

personal funcionari afectat de l?Administració autonòmica. El Consell Consultiu entén

que els sistemes d?accés poden ser o el de la integració automàtica, per la qual opta

l?Avantprojecte, o bé un altre, que estableixi el legislador, en el qual es consideri la

superació de proves objectives o cursos específics, més respectuós que aquell amb els

principis de mèrit i capacitat. Quant a la referència continguda en el precepte sobre el

respecte a l?antiguitat, entenem que la integració en el cos s?ha de produir amb efectes

del dia en què aquesta tengui lloc; per tant suggerim suprimir la dita referència. Tot

això, sens perjudici del respecte a l?antiguitat en el cos d?origen.

Disposició transitòria primera

Aquesta disposició estableix que, en el termini d?un mes a partir de l?entrada en vigor

de la Llei, el Parlament i el Govern han d?elegir i designar de manera simultània els

membres que els corresponguin per completar la composició del Consell Consultiu.

Consideram que el termini s?ha de modificar per un altre referit al període de sessions

parlamentari en què entri en vigor la llei o a l?immediatament següent, per facilitar-ne el

compliment.

Disposició transitòria segona

L?incís final d?aquesta disposició indica que la primera renovació parcial dels membres

del Consell Consultiu ha de correspondre al grup elegit pel Parlament i consideram més

encertat que la determinació del grup de membres que s?ha de renovar en primer lloc es

dugui a terme per sorteig; per això proposam que es modifiqui en aquest sentit l?incís

final de la disposició.

Disposició transitòria tercera

Aquesta disposició determina l?elecció de president en la primera sessió en què

participin els nous membres del Consell Consultiu elegits o designats en aplicació

d?aquesta Llei. En el supòsit que s?admeti l?observació efectuada en aquest dictamen en

l?article 5.2 de l?Avantprojecte, sobre el manteniment de la figura del conseller

secretari, la disposició també n?ha de preveure l?elecció.

Disposició final primera

25

S?hi fixa un termini de tres mesos, comptadors a partir de la primera sessió en què

participin els nous membres del Consell Consultiu, perquè el Govern aprovi un nou

reglament d?organització i funcionament del Consell. Consideram més prudent establir

un termini de sis mesos, perquè l?aprovació del reglament es produeixi en el termini

legalment previst.

Vuitena

Cal fer, finalment, una consideració general sobre les formes lingüístiques emprades al

llarg de l?articulat, amb el respecte pertinent als criteris lingüístics de l?Institut Balear de

la Dona. El Consell Consultiu, des de la seva autonomia de criteri, ressenya en diversos

dictàmens (148/2008, 53/2009 i 70/2009, entre d?altres):

[?] la incorporació dels dos gèneres en cada ocasió que s?emprava el masculí, a

més de la utilització de la paraula «persona» o «persones», en moltes frases, per

evitar el masculí (que sempre s?ha entès com a genèric, inclusiu d?ambdós gèneres),

no aporta gaire cosa a la lluita per la igualtat de gèneres i, en canvi, dificulta la

lectura de la norma i perjudica molt sensiblement la bona redacció.

Així, doncs, ens hem de manifestar una vegada més sobre les correccions lingüístiques

que s?han introduït durant el procediment d?elaboració de l?Avantprojecte, les quals

afecten la bona tècnica legislativa. En concret, consideram excessiva la substitució en

tot l?articulat del genèric masculí per les formes masculina i femenina corresponents

(president o presidenta; conseller o consellera; candidats o candidates; secretari o

secretària general...). Igualment, trobam inapropiat l?ús de les expressions «els i les

membres» o «un o una membre». Per això, suggerim que s?eviti la utilització d?aquestes

fórmules en l?Avantprojecte. Aquesta qüestió es podria resoldre, en tot cas, amb la

inclusió d?una clàusula addicional en què s?indiqui que les formes masculines usades

com a genèric que apareixen en la norma s?han d?entendre referides també al femení

corresponent.

III. CONCLUSIONS

1a. El dictamen té caràcter preceptiu, d?acord amb l?article 10.7 de la Llei 5/1993, de 15

de juny, en la redacció de la Llei 6/2000, de 31 de maig; el president de les Illes Balears

està legitimat per sol·licitar-lo i el Consell Consultiu és competent per emetre?l.

2a. Atès el caràcter normatiu del text consultat i la formulació alternativa de moltes de

les observacions exposades en el dictamen, el Consell Consultiu prescindeix, en aquest

cas, de la distinció entre observacions substancials i no substancials, prevista en l?article

30 del Reglament orgànic del Consell Consultiu, de 28 de març de 2003.

Palma, 9 d?octubre de 2009