Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 146/2013 del 18 de diciembre del 2013

Resumen

Dictamen núm. 146/2013, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial de l'Ajuntament de Calvià presentada pel senyor A. A. A. en nom i representació de l'entitat R*

Ponente/s:

Carmen Fernández González

Contestacion

Dictamen núm. 146/2013, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial

de l'Ajuntament de Calvià presentada pel senyor A. A. A. en nom i representació

de l'entitat R*

I. ANTECEDENTS

1. El 8 d'octubre de 2012, el lletrat A. A. A:, en nom i representació de l'entitat R,

interposa una reclamació de responsabilitat patrimonial contra l'Ajuntament de Calvià,

en què afirma:

I. Por Resolución de este Ilmo. Ayto. de fecha 1 de septiembre del año 2010,

notificada a mi representada en fecha 09/09/2010, se ordenó el cierre y paralización

de la actividad del local «R», desplegando efectos a las 72 horas.

Dicha Resolución fue acatada por la entidad a la que represento, sin perjuicio de

recurrir la misma, al igual que la normativa que apoyaba dicha resolución (que no es

otra que la Ordenanza Municipal de Publicidad de Calviá vigente en aquel momento

en sus artículos 57.1.3 y 65.4), recayendo dicho recurso en el Juzgado de lo

Contencioso-Administrativo nº 1, bajo el número de autos Procedimiento

Ordinario 186/2010.

Al respecto, la entidad a la que represento pasó a cerrar los días 13, 14 y 15 de

septiembre del año 2010.

II. Por Resolución de este Ilmo. Ayto. de fecha 29 de agosto del año 2011,

notificada a mi representada en fecha 31/08/2010, se ordenó el cierre y paralización

de la actividad del local «R», desplegando efectos a las 72 horas.

Dicha Resolución fue acatada por la entidad a la que represento, sin perjuicio de

recurrir la misma, al igual que la normativa que apoyaba dicha resolución (que no es

otra que la Ordenanza Municipal de Publicidad de Calviá vigente en aquel momento

en sus artículos 57.1.3 y 65.4), recayendo dicho recurso en el Juzgado de lo

Contencioso-Administrativo nº 3, bajo el número de autos Procedimiento

Ordinario 196/2011.

Al respecto, la entidad a la que represento pasó a cerrar los días 1, 2 y 3 de

septiembre del año 2011.

III. Como bien sabe este Ilmo. Ayuntamiento, nuestro Tribunal Superior de Justicia,

en Sentencias núm. 825 (autos PO 339/2008), 826 (autos PO 185/2009) de 7 de

noviembre de 2011, y 868 (autos PO 342/2008) de 15 de noviembre de 2011, se ha

pronunciado en contra de la legalidad de los artículos 57.1.3 y 65.4 de la Ordenanza

de Publicidad del municipio de Calviá; por lo que en consecuencia son nulos

absolutamente todos los actos derivados de la aplicación de los referidos artículos,

como en el caso que nos ocupa, los expuestos en el apartado I y II de este

Expositivo.

*Ponència de l'Hble. Sra. Carmen Fernández González, consellera.

2

Hi afegeix que, en aplicació dels articles declarats nuls, s'ha produït un dany a la seva

representada valorat en 76.672,52 euros, pels conceptes de despeses de personal,

despeses de seguretat social, lloguer, autònoms i ingressos deixats de percebre, segons

la documentació i els registres comptables de l'empresa. A aquest efecte, hi adjunta un

document redactat pel seu assessor fiscal que quantifica els danys corresponents als sis

dies de tancament de l'establiment R. En conseqüència, finalitza l'escrit sol·licitant una

indemnització per l'import indicat.

2. Per resolució del batle, el 10 de gener de 2013, s'admet a tràmit la reclamació, s'inicia

el procediment de responsabilitat patrimonial 36/2012, es nomena l'instructor de

l'expedient i es notifiquen totes aquestes qüestions a l'interessat i a les companyies

d'assegurances Zurich España SA i MAPFRE Seguros de Empresas.

3. Una vegada iniciat el procediment, la instructora incorpora a l'expedient diverses

sentències i d'altres resolucions judicials, de les quals resulta:

a) L'1 de setembre de 2010, el batle de Calvià dicta una resolució en què ordena «la

suspensión cautelar y temporal por un periodo de tres días de la actividad principal que

ese momento se ejercía en el establecimiento denominado R». En el mateix sentit, però

el 29 d'agost de 2011, dicta una altra resolució de tancament per un període tres dies.

Aquests actes administratius són impugnats judicialment per l'entitat interessada, tal

com ja s'ha exposat.

b) També van ser objecte d'impugnació determinats articles de l'Ordenança municipal

de publicitat de Calvià, aprovada en el Ple de 28 de febrer de 2008. Tres sentències de la

Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears

(recursos 339/2008, 185/2009 i 342/2008) declaren la nul·litat dels articles 57.1.3, 65.4 i

62.3 i 5 de l'Ordenança. El primer d'aquests preceptes preveia el tancament dels

establiments que infringien l'Ordenança com a mesura cautelar.

c) Igualment consta en l'expedient la Sentència 62/2012, de 14 de febrer, del Jutjat

Contenciós Administratiu núm. 3 de Palma, per la qual s'estima el recurs que interposà

l'entitat mercantil R contra la resolució de la Batlia de Calvià, «considerando allanada a

la citada Administración Local y dejando sin efecto el acto administrativo impugnado»,

i la Sentència 14/2013, de 24 de gener, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 1 de

Palma, per la qual s'estima el recurs que interposà l'entitat mercantil R contra la

resolució de la Batlia de Calvià d'1 de setembre de 2010, i es declara nul l'acte

administratiu impugnat i es condemna l'Ajuntament de Calvià a indemnitzar l'actora en

la quantia que es determini en execució, si abans les parts no arriben a un acord.

4. El 17 de maig de 2013, la instructora obre el tràmit d'audiència als interessats, que no

el van aprofitar.

5. El 10 de juliol de 2013, la instructora, amb el vistiplau del lletrat dels Serveis Jurídics

de l'Ajuntament de Calvià, dicta una proposta de resolució desestimatòria de la

reclamació, tot i que reconeix que, en el present cas, s'hi dóna el requisit de

3

l'antijuridicitat. Malgrat això, considera que aquest no resulta suficient «para que la

Administración municipal deba indemnizar toda vez que el derecho a la indemnización

dependerá de la acreditación de los perjuicios que la aplicación del acto irrogó a la parte

reclamante». Conclou, en relació amb aquest tema, que no ha quedat provada la quantia

dels danys al·legats.

6. El 12 de juliol de 2013, el batle de Calvià sol·licita el dictamen al Consell Consultiu.

Mitjançant un ofici del president es reclama que es completi l'expedient tramitat.

7. Incorporada la documentació corresponent, el 18 de setembre de 2013, el batle de

Calvià reitera la sol·licitud de dictamen amb un escrit que té entrada en el Registre del

Consell Consultiu el dia 20 següent.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

El batle de Calvià està legitimat per sol·licitar aquest dictamen i el Consell Consultiu és

competent per emetre'l, amb caràcter preceptiu, perquè els danys reclamats superen la

quantia de 30.000 euros, d'acord amb el que disposen els articles 18.12.a i 21.c de la

Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears.

La reclamant té la condició d'interessada, de conformitat amb l'article 31.1.a de la Llei

30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del

procediment administratiu comú.

L'òrgan competent per resoldre la reclamació és el batle president de l'Ajuntament al

qual s'efectua la reclamació, en virtut de l'atribució residual de competències continguda

en l'article 21.s de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, de bases de règim local, i en l'article

41.27 del Reglament d'organització i règim jurídic de les corporacions locals, aprovat

pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, segons els quals el batle té les

competències que les lleis assignen al municipi i no atribueixen a altres òrgans

municipals.

Respecte del procediment, s'ha tramitat conforme a dret.

Segona

Amb caràcter previ a l'estudi de la qüestió de fons sobre la qual l'Ajuntament de Calvià

sol·licita el dictamen, s'ha d'analitzar si hi ha, en aquest cas, cosa jutjada. Com és sabut,

aquesta institució requereix que l'objecte d'ambdós procediments, el judicial i

l'administratiu, sigui idèntic (article 222.1 de la Llei 1/2000, de 7 de gener,

d'enjudiciament civil).

4

Doncs bé, en el procediment de responsabilitat patrimonial que ens ocupa, l'entitat R

reclama una indemnització pels danys ocasionats per dues resolucions de la Batlia de

Calvià, de dates 1 de setembre de 2010 i 29 d'agost de 2011, per les quals es va acordar

la suspensió cautelar i temporal, per un període de tres dies cada una, de l'activitat de

l'establiment R.

Aquestes resolucions van ser objecte de recurs en via contenciosa administrativa. Les

pretensions de la part actora, en ambdós procediments, concretades en les demandes,

han estat literalment:

Dicte sentencia por la que estimando íntegramente el presente recurso:

? declare la nulidad del acto impugnado, así como el expediente administrativo del

que se deriva.

? se condene a la Administración demandada a indemnizar a la actora por el cierre

de su propiedad por el plazo de 3 días, con la cantidad que se determine en

ejecución.

Tal com s'ha explicat en els antecedents, aquests recursos han estat estimats en les

sentències 62/2012, de 14 de febrer, i 14/2013, de 24 de gener. Convé tenir present que,

en ambdós casos, l'Administració demandada ha assentit a les pretensions que al·legava

la recurrent i ha reconegut el seu dret a percebre la indemnització que sol·licitava.

Ambdues sentències són fermes. Així les coses, tenint en compte la identitat existent

entre la reclamació formulada en via de responsabilitat patrimonial i les resoltes en via

judicial, hi ha cosa jutjada i, per tant, el Consell Consultiu no es pot pronunciar sobre

l'existència o no de responsabilitat (articles 69.d de la LJCA i 222.1 de la LEC).

D'acord amb tot el que s'ha explicat anteriorment, el Consell Consultiu considera que la

reclamació interposada pel senyor A. A. A., en nom i representació de l'entitat R, s'ha de

desestimar per l'existència de cosa jutjada. Respecte del quantum indemnizatori, aquest

s'haurà de fixar en l'incident d'execució de sentència.

III. CONCLUSIONS

1a. Aquest dictamen té caràcter preceptiu. El batle de Calvià està legitimat per

sol·licitar-lo i el Consell Consultiu és competent per emetre'l.

2a. El procediment s'ha tramitat de conformitat amb les disposicions legals i

reglamentàries aplicables.

3a. És procedent desestimar la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada pel

senyor A. A. A., en nom i representació de l'entitat R per l'existència de cosa jutjada.

4a. Les conclusions anteriors tenen caràcter substancial a l'efecte d'utilitzar la fórmula

ritual «d'acord amb el Consell Consultiu».

5

Palma, 18 de desembre de 2013