Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 134/2009 del 25 de agosto del 2009

Resumen

DICTAMEN núm. 134/2009, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial presentada pel senyor M. T. C. en representació del seu fill P. T. W.*

Contestacion

DICTAMEN núm. 134/2009, relatiu a la reclamació per responsabilitat

patrimonial presentada pel senyor M. T. C. en representació del seu fill P. T. W.*

I. ANTECEDENTS

1. El 5 de febrer de 2009, el senyor M. T. C. formula un escrit de reclamació per

responsabilitat patrimonial de l?Ajuntament d?Eivissa per la caiguda d?una branca d?un

arbre damunt el vehicle C, matrícula X, que estava estacionat al carrer x. El vehicle és

propietat del seu fill i l?Ajuntament ha reconegut en l?expedient instruït la representació

que aquest ha atorgat al senyor M. T. C. mitjançant un escrit del dia 17 de març següent.

La causa de la caiguda de la branca va ser la força del vent que va bufar el 23 de gener

de 2009 i que va arribar a ser de força 7 en l?escala de Beaufort.

2. El 26 de març, el senyor M. T. C. presenta un nou escrit per esmenar determinades

deficiències ?al qual adjunta un informe policial, la proposta de prova i la

documentació del vehicle? i designar el despatx d?un lletrat a l?efecte de les

notificacions. Després que l?Ajuntament d?Eivissa el requerís que quantificàs

econòmicament la reclamació formulada, el dia 17 d?abril presenta una factura proforma

per un import de 4.515,72 ?.

3. El 27 d?abril, el primer tinent de batle admet la reclamació, resol iniciar l?expedient

d?exigència de responsabilitat, designa la instructora, determina el procediment que s?ha

de seguir i que s?impulsarà d?ofici, i es notifica aquesta resolució a tots els interessats i a

la companyia assegurances.

4. L?expedient s?ha tramitat conforme a les normes procedimentals contingudes en el

Reial decret 429/1993, de 26 de març, no s?admet l?obertura del període de prova i, una

vegada finalitzada la instrucció, es dóna tràmit d?audiència a l?interessat, que es duu a

terme de forma correcta. El 24 de juny de 2009, la instructora formula la proposta de

resolució en què estima la concurrència d?un supòsit de força major, determinat pel fort

vent i el temporal que va afectar Eivissa el dia dels fets, i proposa la desestimació de la

sol·licitud.

5. El 24 de juny, la batlessa d?Eivissa tramet al Consell Consultiu la sol·licitud del

dictamen pertinent, sol·licitud que té entrada a aquest òrgan el 9 de juliol següent.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

* Ponència de l'Hble. Sr. Rafael de Lacy Fortuny, conseller.

Primera

De conformitat amb els articles 10.10.a i 15.1.d de la Llei 5/1993, de 15 de juny,

modificada per la Llei 6/2000, de 31 de maig, la batlessa d?Eivissa està legitimada per

sol·licitar aquest dictamen i el Consell Consultiu és competent per evacuar-lo, amb

caràcter preceptiu, perquè la quantia de la indemnització sol·licitada és superior a tres

mil euros.

Segona

El reclamant té la condició de representant, de conformitat amb l?article 32 de la Llei

30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del

procediment administratiu comú, i el senyor P. T. W. com a presumpte perjudicat, té la

condició d?interessat, de conformitat amb l'article 31.1.a de la mateixa Llei.

Pel que fa a la competència per resoldre la reclamació, convé significar que, en termes

generals, és el batle l?òrgan competent per resoldre les reclamacions per responsabilitat

patrimonial, en virtut de l?atribució residual de competències continguda en l?article

21.s de la Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de les bases del règim local, i en l?article

41.27 del Reglament d?organització i règim jurídic de les corporacions locals, aprovat

pel Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, segons els quals el batle té les

competències que les lleis assignen al municipi i no atribueixen a altres òrgans

municipals. No obstant això, a l?empara de l?article 25 de la Llei 20/2006, de 15 de

desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears, en relació amb l?article 23.4

de l?esmentada Llei 7/1985, l?Ajuntament d?Eivissa, per decret de la Batlia de 18 de

juny de 2007, delegà en el titular de l?Àrea d?Administració Municipal, entre altres, la

competència per a la «incoació i resolució de procediments de responsabilitat

patrimonial». En conseqüència, és al tinent de batle titular de la dita àrea a qui

correspon, actualment, dictar les resolucions que posin fi als procediments incoats en

matèria de responsabilitat patrimonial, això sens perjudici del que disposen els articles

12, 13 i 14 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, sobre l?exercici i la delegació de

competències, i l?avocació.

Quant al procediment, s'han acomplert els tràmits establerts en el Reial decret 429/1993,

de 26 de març, amb especial atenció al tràmit d?audiència a l?interessat.

Tercera

La doctrina de la responsabilitat objectiva de les administracions públiques va ser

recollida en l?article 106.2 de la Constitució espanyola i actualment té traducció positiva

en l'article 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. Aquests preceptes

reiteren i accentuen, respecte de la legislació anterior, el caràcter objectiu de

l'esmentada responsabilitat. Reiterada i unànime jurisprudència del Tribunal Suprem

exigeix, perquè es pugui apreciar aquest tipus de responsabilitat, la concurrència dels

elements següents:

a) L'efectiva realitat del dany o perjudici causat, avaluable econòmicament i

individualitzat respecte d?una persona o un grup de persones.

b) El dany o la lesió soferts pel reclamant és conseqüència del funcionament normal o

anormal dels serveis públics en una relació adequada de causa i efecte, sense intervenció

d?elements estranys que puguin influir-hi i alterar-ne el nexe causal.

c) L?absència de força major.

d) El reclamant no té el deure jurídic de suportar el dany.

Quarta

Aquest procediment de responsabilitat s?ha d?analitzar a partir dels fets exposats en

l?expedient. Ha quedat acreditat que la força del vent va ser de sis o set en l?escala de

Beaufort. Això significa que les ratxes de vent no superaren els 60 km/h. En principi

hem de descartar que aquesta força fos suficient per abatre les branques de l?arbre que

van impactar damunt el vehicle propietat de l?interessat.

Arribats a aquest punt és convenient recordar que el concepte jurídic de força major ?

article 1105 del Codi civil? queda reservat, tant en el camp de la doctrina com en el de

la jurisprudència, als esdeveniments externs a les previsions típiques de cada activitat o,

com estableix la Sentència de 3 de novembre de 1988, de l?antiga Sala Quarta del

Tribunal Suprem, a l?esdeveniment que és fora del cercle d?actuació obligat, que no

s?hagi pogut preveure o que, tot i que s?hagi previst, resulti inevitable, però no als

esdeveniments interns, intrínsecs, innats en el funcionament dels serveis públics. En

aquesta línia val la pena citar la Sentència de 13 de desembre de 2001, del Tribunal

Suprem:

La cuestión queda pues reducida a determinar si en el caso de autos estamos ante un

supuesto de fuerza mayor entendido éste como un supuesto en el que concurren dos

requisitos, a saber: determinación irresistible y exterioridad; indeterminación

absolutamente irresistible, en primer lugar, es decir aun en el supuesto de que

hubiera podido ser prevista; exterioridad, en segundo lugar, lo que es tanto como

decir que la causa productora de la lesión ha de ser ajena al servicio y al riesgo que

le es propio. En este sentido, por ejemplo, la STS de 23 de Mayo de 1986:

«Aquellos hechos que, aun siendo previsibles, sean, sin embargo, inevitables,

insuperables e irresistibles, siempre que la causa que los motive sea extraña e

independiente del sujeto obligado». En análogo sentido: STS de 19 de abril de 1997

(apelación 1075/1992).

I també la de 31 de gener de 2002:

El motivo debe ser rechazado, pues con independencia de las acertadas razones ya

expuestas por el Tribunal de instancia y que aquí se asumen, debe recordarse que

esta Sala en sentencias de 25 de noviembre de 2000 y 19 de abril de 2001, entre

otras, ha establecido la diferencia entre caso fortuito y fuerza mayor. En el primero

de los supuestos, estamos en presencia de un evento interno intrínseco, inscrito en el

funcionamiento de los servicios públicos ?en este caso el mantenimiento de las

condiciones de seguridad de la carretera? producido por la misma naturaleza, por la

misma consistencia de sus elementos, como ya reconocía la Sentencia de esta Sala

de 11 de diciembre de 1974. En el segundo de los supuestos, la fuerza mayor, hay

una determinación irresistible y exterioridad, indeterminación absolutamente

irresistible, es decir aun en el supuesto de que hubiera podido ser prevista, de tal

modo que la causa productora de la lesión ha de ser ajena al servicio y al riesgo que

le es propio. En tales términos, se han manifestado las sentencias de 23 de mayo de

1986 y 19 de abril de 1997 al señalar que constituyen fuerza mayor: «aquellos

hechos que, aun siendo previsibles sean, sin embargo, inevitables, insuperables e

irresistibles, siempre que la causa que los motive sea extraña e independiente del

sujeto obligado».

El problema radica a determinar si ens trobam o no davant un cas de força major,

circumstància que s?ha de resoldre, en el cas que ara ens ocupa, en sentit negatiu,

perquè la força del vent no es pot considerar suficient per parlar d?un supòsit de força

major. En vista del material probatori aportat a les actuacions (fotografies i informes),

es considera plenament acreditada la realitat de l?accident causat pel mal estat de

l?arbre, el manteniment i conservació del qual és obligació de l?Administració

municipal; també ha quedat justificat l?efecte perjudicial per a l?interessat, i també la

relació de causalitat directa entre ambdós, l?absència de força major i la inexistència de

l?obligació del perjudicat de suportar el dany patit. Per això, d?acord amb els principis

rectors de la responsabilitat patrimonial administrativa, el Consell Consultiu considera

que el mal sofert és antijurídic i que la lesió patida ha de ser indemnitzada.

Cal afegir, a més a més, que en cap moment l?Ajuntament ha negat la competència per

al manteniment de l?arbre que ocasionà els danys; per tant, i d?acord amb l?article 25.2

de la Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de les bases de règim local, correspon al

municipi exercir les competències relatives a la «seguretat en llocs públics» (lletra a), i

en conseqüència és una obligació per a la corporació local el manteniment, en

condicions òptimes de seguretat, dels arbres plantats a la via pública.

Per tot això, cal estimar la reclamació per responsabilitat patrimonial, la qual cosa ens

obliga a entrar a valorar l?import de la indemnització sol·licitada.

Cinquena

Respecte a la valoració dels danys, cal dir que el reclamant va presentar una factura

proforma per un import de 4.515,72 euros i els conceptes que s?hi detallen són:

REPARACIONES REALIZADAS:

Substituir techo....................................................................................................... 44,00 euros

Reparación portón trasero....................................................................................... 44,00 euros

Reparación puerta delantera izquierda.................................................................... 44,00 euros

Reparación puerta trasera izquierda........................................................................ 44,00 euros

Reparación capó ..................................................................................................... 44,00 euros

Pintar lateral trasero izquierdo................................................................................ 44,00 euros

Pintar lateral trasero derecho.................................................................................. 44,00 euros

MATERIALES:

Parabrisas.............................................................................................................. 396,76 euros

Kit pegamento ........................................................................................................ 52,64 euros

Espejo exterior izquierdo...................................................................................... 341,94 euros

Tapizado techo..................................................................................................... 978, 84 euros

Anagrama puertas delanteras.................................................................................. 94,76 euros

Antena techo........................................................................................................... 80,03 euros

Mano de obra y material de pintura...................................................................... 962,84 euros

En relació amb aquests conceptes, la instructora va manifestar en la proposta de

resolució que no estava d?acord amb la valoració que se n?havia fet, ja que en el curs de

l?expedient el reclamant havia presentat pressuposts i després factures que no coincidien

amb els pressuposts, i menys encara amb la descripció dels danys que consten a l?atestat

de la Policia Local. Segons aquest informe, pel que fa a danys materials, es fa referència

a «capó delantero, cristal y parabrisas delantero roto». La instructora feia observar que a

la factura s?havien cobrat danys a les portes, al sostre, peces posteriors, laterals de la

part dreta, l?antena, etc., quan tots aquests desperfectes no consten a l?atestat de la

policia. Efectivament, el reclamant no ha acreditat que aquests danys hagin estat

conseqüència de la caiguda de l?arbre; en canvi, l?únic que tenim com a material

probatori és l?atestat de la Policia Local en què es detallen els desperfectes del vehicle i

que, com diu la instrutora, no coincideixen amb els de la factura presentada, ja que, com

hem vist, en aquesta hi ha més conceptes. A més a més, en el croquis elaborat per la

Policia Local es pot veure que la branca va caure entre dos cotxes, entre la part esquerra

del vehicle de l?interessat i la part dreta del que anomenen vehicle B. Això també es pot

veure en l?informe de la Policia Local, que quan descriu els danys materials del segon

vehicle parla de «aleta trasera derecha, techo parte trasera y antena». Doncs bé, si els

cotxes estaven aparcats en bateria i la branca va caure en mig de tots dos, resulta molt

difícil, o impossible, que l?arbre danyàs la part posterior i la part dreta del vehicle de

l?interessat. Per tot això, només es poden entendre danyades les parts del vehicle que

consten a l?informe, és a dir, el capó, el vidre i el parabrisa.

A les factures presentades es detalla el valor material d?aquests tres conceptes, però la

mà d?obra i la pintura va referida al total al·legat pel reclamant. Per aquest motiu,

s?haurà de detallar la part proporcional de la mà d?obra i el material de pintura referits

únicament als conceptes establerts en l?informe de la Policia Local.

III. CONCLUSIONS

1a. La batlessa d?Eivissa està legitimada per formular la consulta i el Consell Consultiu

és competent per emetre el dictamen sol·licitat, amb caràcter preceptiu.

2a. El procediment s?ha tramitat conforme a dret i el tinent de batle de l?Àrea

d?Administració Municipal és competent per resoldre?l.

3a. Pertoca estimar la reclamació per responsabilitat patrimonial de l?Ajuntament

d?Eivissa presentada pel senyor M. T. C. el 5 de febrer de 2009, i reconèixer-li el dret

d?indemnització que correspongui segons el que s?ha dit en la darrera consideració

jurídica d?aquest dictamen.

4a. En la resolució que se?n dicti, s?hi ha d?usar la fórmula «d?acord amb el Consell

Consultiu» o «havent escoltat el Consell Consultiu», de conformitat amb l?article 3.3 de

la Llei 5/1993, de 15 de juny.

Palma, 25 d?agost de 2009