Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 127/2015 del 18 de noviembre del 2015

Resumen

Dictamen núm. 127/2015, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada pel senyor J. J. J., com a conseqüència de l?atenció sanitària rebuda a l?Hospital Universitari Son Espases*

Ponente/s:

Carmen Fernández González

Contestacion

Dictamen núm. 127/2015, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial

formulada pel senyor J. J. J., com a conseqüència de l?atenció sanitària rebuda a

l?Hospital Universitari Son Espases*

I. ANTECEDENTS

1. El director general del Servei de Salut de les Illes Balears formula la consulta

preceptiva sobre aquest expedient, que ha tingut entrada en el Consell Consultiu el 18

de setembre de 2015. El cas s?inicià amb una reclamació que presentà el senyor J. J. J.

davant el Servei de Salut de les Illes Balears el 27 de setembre de 2013.

En aquell escrit el reclamant afirmava que havia estat ingressat per una pneumònia a

l'Hospital Son Espases el 24 de desembre de 2012 i li havien diagnosticat una hepatitis

B, i creia que li havien efectuat una transfusió de plasma contaminat. A més,

considerava que havia perdut un pulmó «que se ha secado en cuatro días sin que hagan

nada». Hi afegia diferents escrits, que titulava de denúncies per faltes molt greus, contra

els metges M. F., T. ?al qual acusava de falsificar la seva signatura?, R., V., C. i C.

2. El 21 de març de 2014, el Servei de Salut de les Illes Balears comunica al reclamant

la iniciació i les circumstàncies d?interès del procediment. La instructora demana una

còpia de la història clínica i l?informe resum dels serveis corresponents sobre

l'assistència prestada i la situació del pacient.

4. El 8 d'abril de 2014, el director gerent de l'Hospital Son Espases tramet la informació

sol·licitada, en la qual figura un informe de seguiment en què s'indica:

Varón de 64 años, alérgico a penicilina, fumador de puros, enolismo diario de 1

botella de vino y 2 chupitos de whisky, con antecedentes patológicos de:

(?)

-Úlcera péptica Dx hace 13 años [?]

-Cardiopatía isquémica crónica con IAM inferior en 2008 por lo que estuvo

ingresado a cargo de Cardiología. Al alta se le solicitó cateterismo preferente que el

paciente rechazó.

-Dislipemia

-EPOC.

Resumen de ingresos:

-Diciembre 2012: NAC en LM con insuficiencia respiratoria aguda, siendo

ingresado en Neumología. Durante este ingreso se objetivó patrón de colestasis y

citolisis, por lo que se realizaron Serologías de Virus Hepatotropos: positivo para

hepatitis B; VIH: Negativa. Ecografía abdominal: Esteatosis hepática. Al alta se

normalizan valores de marcadores hepáticos y se interpreta como hepatoxicidad

probablemente por paracetamol.

Durante este ingreso dado el 2º episodio de neumonía en el mismo lóbulo, se realizó

fibrobroncoscopia para descartar causa endobronquial. Se objetivaron signos de

broncopatía crónica. Se realizó BAS (microbiología): flora mixta y citología:

Negativa. Recibió tratamiento con levofloxacino [?].

Al alta se citó en CCEE de NML previa realización de TAC que estaba pendiente

[?].

Enfermedad actual

* Ponència de l'Hble. Sra. Carmen Fernández González, consellera.

Cuadro clínico de 2 semanas de evolución caracterizado por sensación distérmica no

termometrada acompañada de cuadros de sudoración profusa y cefaleas de

predominio frontal derecha, continua, no irradiada, que desaparece parcialmente con

el uso de AINES.

Igualmente refiere tos de tipo irritativo con escasa expectoración blanquecina.

Niega dolor torácico o síndrome miccional. Niega hemoptisis. Niega pérdida de

apetito, aunque cree que sí de peso (no sabe cuantificar cuanto).

[?]

Exploraciones complementarias:

-Analítica de urgencias [?].

-Gasometría arterial: El paciente se niega a hacérsela.

-Gasometría en planta [?].

-Radiografía de tórax [?]

-EGG

-TAC de tórax:

Adenopatía supraclavicular [...]

Adenopatías mediastínicas de paratraqueales ?

Adenopatía hiliar [...]

Condensaciones pulmonares periféricas subpleurales [...]

Pleura normal.

CONCLUSION

Condensaciones pulmonares supleurales parcheadas bilaterales generalizadas,

sugestivas de EPID (enfermedades pulmonares intersticiales difusas) (NINE,

COOP) o neumonía eosinofílica. [?]

OD

-Neumonía intersticial idiopática: Descartar BONO (el paciente en 4 meses ha

tenido 3 episodios de neumonía y los infiltrados migran).

-NAC bilateral (menos probable): el paciente niega clínica infecciosa.

El pacient va ser donat d'alta el 14 de maig de 2013 i, el 13 de juny següent, acudí per a

una revisió al Servei de Pneumologia, que en l'informe manifestà:

Refiere encontrarse bien, prácticamente asintomático, aunque continúa fumando

puros. Se valoran los resultados de las exploraciones complementarias [?].

El 6 d'agost, el senyor J. J. J. va anar a un control a consultes externes de Pneumologia.

Va referir millora i que havia suspès, pel seu compte, el tractament que li havien

prescrit.

El 26 de setembre, va acudir novament a una revisió a consultes externes de

Pneumologia:

Se encuentra mejor clínicamente.

Sigue fumando 3 puros al día.

No hemoptisis ni fiebre ni sensación febril.

Actualmente no expectoración.

[?]

El pacient va abandonar els controls que el servei de Pneumologia li havia prescrit i va

continuar fumant i consumint alcohol, tal com s'indica en el Registre d'Atenció Primària

dels dies 9 i 10 d'abril de 2014.

5. Consta en l'expedient un dictamen mèdic elaborat per Dictamed I & I SL, que signa

el doctor S. C., les conclusions del qual literalment són:

1. El diagnóstico, seguimiento y tratamiento del paciente fue correcto y ajustado a

las guías nacionales e internacionales.

2. No existió hemorragia pulmonar, ni membranas que cerrasen 3 bronquios como

refiere el paciente en su reclamación.

3. De forma repetida el paciente se negó al aseo personal, tomar la medicación,

realizarse determinadas analíticas y abandonó la habitación sin que el personal

sanitario que lo atendía supiese donde estaba.

4. En el registro de transfusión de Son Espases no consta que se realizase transfusión

de ningún producto sanguíneo al paciente, tal y como él asegura en su reclamación.

5. El paciente interrumpió voluntariamente el seguimiento de su proceso respiratorio

en el Servicio de Neumología. Incumplió el plan de reducción de dosis propuesto, al

igual que suspendió la medicación pautada por Neumología.

6. L'informe de la Inspecció Mèdica s'emet el 25 de novembre de 2014, en sentit

desestimatori, amb les conclusions següents:

Primera. La asistencia ha sido correcta en todo momento. Se ajusta a la lex artis ad

hoc. El paciente ha sido correctamente diagnosticado de Neumonía eosinofílica

crónica y se ha realizado el tratamiento correcto con el que se ha conseguido

controlar la enfermedad.

Segunda. De dicha asistencia no se deriva daño alguno. Las percepciones del

paciente contradicen los registros de su historia clínica.

Tercera. El paciente no presenta contagio de una hepatitis B adquirido en el Hospital

Universitario de Son Espases por transfusión, como afirma, ya que no ha sido

transfundido con sangre ni hemoderivados en ninguno de sus ingresos en ese

Hospital.

Cuarta. Tampoco presenta una hepatitis B activa, sino anticuerpos protectores contra

la misma. Estos anticuerpos han sido adquiridos bien por una infección pasada y

curada, o por haber recibido vacunación contra dicho virus VHB.

Quinta. El paciente no ha seguido las recomendaciones terapéuticas prescritas y ha

abandonado el seguimiento indicado por el Servicio de Neumología, asumiendo con

ello las consecuencias futuras que puedan derivarse de dicho abandono.

7. El 2 de gener de 2015, la instructora obre el tràmit d?audiència i, el 3 de febrer

següent, el senyor J. J. J. compareix a la Unitat de Responsabilitat Patrimonial per a la

vista de l'expedient i se li'n facilita una còpia. Aprofitant el tràmit conferit, el 23 de

febrer té entrada en el Registre del Servei de Salut un escrit d'al·legacions en què

afirma:

Mi decisión,

A la lectura del informe de DICTAMED MEDICO y de M. I. L., de IBSALUD

le comunico mi última versión de los hechos.

Después de todo lo que me ha ocurrido durante 6 meses de enero 2013 a mayo 2013.

Una médica que me pone de alta con un pulmón sin soplo, médicos que modifican

mi historial clínico, hacen falsos informes, suprimen otros, no registrar

broncoscopias.

Me consideran como alcohólico.

Gente que bebe/Gente que no bebe, medicina diferente para los pacientes?

Además, si fuese alcohólico, recuerdo el artículo 2 de los derechos y deberes de los

pacientes (Ley 5/2003 de 04 de abril de salud de las Islas Baleares),

?Derecho al respeto a su personalidad, a su dignidad humana y a su intimidad...?.

Pienso que una audiencia no está necesaria.

Quiero 50.000 euros por la no actuación de doña M. F. T. podía haberme salvado el

pulmón derecho, no lo ha hecho.

Quiero 6.000 euros por cada médico:

El Médico jefe de la 2ª urgencia

Dr.[...]

Dr. [?]

Dr. [...]

Dr. [...]

Dra. [...]

Dr. [...]

Dr. [...]

Dr. [?].

Por favor enviarme rápidamente su decisión.

8. El 12 de març de 2015, la inspectora mèdica signa una nota interna sobre la valoració

de les al·legacions que ha presentat el reclamant, segons la qual aquestes no aporten cap

dada que modifiqui les conclusions del seu informe de novembre de 2014 i sosté que les

percepcions del pacient contradiuen les evidencies mèdiques conegudes i les dades del

seu historial clínic, el pacient no ha perdut el pulmó dret ni té cap malaltia pulmonar

susceptible de tractament quirúrgic; per tot això, proposa la continuació de l'expedient.

9. La instructora formula una proposta de resolució desestimatòria perquè no hi ha, en

aquest cas, relació de causalitat entre l?actuació sanitària pública i els danys patits pel

senyor J. J. J., i perquè ha quedat acreditat que l'actuació dels professionals s'ha adequat

en tot moment a la lex artis ad hoc.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

D?acord amb el que disposa l?article 18.12.a de la Llei 5/2010, de 16 de juny,

reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, aquest Dictamen és preceptiu en

els procediments tramitats per les administracions públiques de les Illes Balears referits

a reclamacions per responsabilitat patrimonial la quantia dels quals sigui superior a

30.000 euros. És indubtable, per tant, el caràcter de preceptiu d?aquest Dictamen,

perquè s?ha demanat una indemnització de 110.000 euros. El director general del Servei

de Salut de les Illes Balears està legitimat per formular aquesta consulta, d'acord amb

l'article 21.c de la Llei 5/2010 esmentada.

Segona

El senyor J. J. J., tractat pel Servei de Pneumologia de l'Hospital Son Espases, on va

estar ingressat, té, sens dubte, la condició d?interessat en el sentit establert en l?article

31.1.a de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions

públiques i del procediment administratiu comú.

La reclamació s'ha formulat contra el Servei de Salut de les Illes Balears, organisme

públic regulat d?acord amb la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut, atès que l?objecte de la

reclamació fou l?atenció mèdica que li prestaren a l?Hospital Son Espases, integrat en el

dit Servei.

L?acció de reclamació s?ha interposat en un termini inferior a l?any que preveu l?article

142.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. Per tant, no és extemporània.

La competència per resoldre el procediment correspon a la consellera de Salut i el

procediment s?ha tramitat de manera adequada.

Tercera

A partir de l?article 106.2 de la Constitució espanyola i els articles 139 i següents de la

Llei 30/1992, són ja molts els dictàmens i les sentències ?entre les més recents, les de

21 de novembre de 2006 i de 12 d?abril de 2007 del Tribunal Suprem? que estableixen

els elements coincidents en el reconeixement de la responsabilitat de les administracions

públiques. Són aquests:

a) La realitat efectiva de la lesió o del perjudici causat, avaluable econòmicament i

individualitzat respecte d?una persona o un grup de persones.

b) La lesió és conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics en

una relació adequada de causa i efecte, sense intervenció d?elements estranys que

puguin influir-hi i alterar-ne el nexe causal.

c) L?absència de força major.

d) El perjudicat (o lesionat) no té el deure jurídic de suportar el mal.

Com ha dit aquest Consell Consultiu en nombrosos dictàmens:

Així les coses, podem afirmar que la condició perquè hi hagi responsabilitat

patrimonial sanitària és que l?actuació del metge o del professional hagi produït una

infracció de les normes de precaució i cautela que les circumstàncies del cas

requereixen per evitar danys a la vida, la salut o la integritat física del pacient. En

canvi, quan la prestació sanitària s?hagi aplicat respectant els paràmetres de la lex

artis, el dany que pugui produir-se en la salut del pacient no podrà imputar-se a la

prestació assistencial, sinó que procedirà del mateix fet de la salut, considerada

aquesta com un bé respecte del qual no es poden oferir, lamentablement, garanties

de manteniment, i per tant s?ha de considerar que el mal no és antijurídic i que

existeix el deure jurídic de suportar-lo.

I encara de manera més clara en el Dictamen 9/2012, en què argumentàvem:

Tanmateix, en l'àmbit de les prestacions mèdiques pels serveis públics sanitaris i tal

com de manera reiterada i ja clàssica considera la doctrina jurisprudencial, no n'hi ha

prou amb la mera concurrència de la relació de causalitat sinó que és necessari que

l'actuació mèdica sigui contrària al principi de la lex artis, d'acord amb el qual

l'obligació és de mitjans i no de resultats, de tal manera que l'obligació del

professional de la medicina és la de prestar l'assistència mèdica deguda mitjançant la

correcta aportació dels mitjans i les tècniques que la ciència mèdica posa al seu abast

en cada moment.

I així, per totes, la STS de 7 de juliol de 2008:

«La responsabilidad de las administraciones públicas, de talante objetivo porque se

focaliza en el resultado antijurídico (el perjudicado no está obligado a soportar el

daño) en lugar de en la índole de la actuación administrativa [...], se modula en el

ámbito de las prestaciones médicas, de modo que a los servicios públicos de salud

no se les puede exigir más que ejecuten correctamente y a tiempo las técnicas

vigentes en función de conocimiento de la práctica sanitaria. Se trata, pues, de una

obligación de medios, por lo que sólo cabe sancionar su indebida aplicación, sin que,

en ningún caso, pueda exigirse la curación del paciente. La Administración no es en

este ámbito una aseguradora universal a la que quepa demandar responsabilidad por

el solo hecho de la producción de un resultado dañoso. Los ciudadanos tienen

derecho a la protección de su salud (artículo 43, apartado 1, de la Constitución), esto

es, a que se les garantice la asistencia y las prestaciones precisas [...] con arreglo al

estado de los conocimientos de la ciencia y de la técnica en el momento en que

requieren el concurso de los servicios sanitarios (artículo 141, apartado 1, de la Ley

30/1992); nada más y nada menos».

Més recentment, la jurisprudència continua en la mateixa línia (vide les STS de 24 de

maig de 2011 i de 10 de juliol 2012), argumentant:

[...] frente al principio de responsabilidad objetiva interpretado radicalmente y que

convertiría a la Administración sanitaria en aseguradora del resultado positivo y, en

definitiva, obligada a curar todos las dolencias, ha de recordarse, como hace esta

Sala en sentencia de 25 de febrero de 2009, recurso 9484/2004, con cita de las de 20

de junio de 2007 y 11 de julio del mismo año, el criterio que sostiene este Tribunal

de que la responsabilidad de la Administración sanitaria constituye la lógica

consecuencia que caracteriza al servicio público sanitario como prestador de medios,

mas en ningún caso garantizador de resultados, en el sentido de que es exigible a la

Administración sanitaria la aportación de todos los medios que la ciencia en el

momento actual pone razonablemente a disposición de la medicina para la

prestación de un servicio adecuado a los estándares habituales; pero de ello en modo

alguno puede deducirse la existencia de una responsabilidad de toda actuación

médica, siempre que ésta se haya acomodado a la lex artis, y de la que resultaría la

obligación de la Administración de obtener un resultado curativo, ya que la

responsabilidad de la Administración en el servicio sanitario no se deriva tanto del

resultado como de la prestación de los medios razonablemente exigibles.

En otros términos, que la Constitución determine que «Los particulares, en los

términos establecidos por la Ley, tendrán derecho a ser indemnizados por toda lesión

que sufran en cualquiera de sus bienes y derechos, salvo en los casos de fuerza

mayor, siempre que la lesión sea consecuencia del funcionamiento de los servicios

públicos», lo que es reiterado en la Ley 30/1992, RJAPyPAC , con la indicación que

«En todo caso, el daño alegado habrá de ser efectivo, evaluable económicamente e

individualizado con relación a una persona o grupo de personas», no significa que la

responsabilidad de las Administraciones Públicas por objetiva esté basada en la

simple producción del daño, pues además este debe ser antijurídico, en el sentido

que no deba tener obligación de soportar por haber podido ser evitado con la

aplicación de las técnicas sanitarias conocidas por el estado de la ciencia y

razonablemente disponibles en dicho momento.

Quarta

Atès el que s'ha explicat en la consideració jurídica anterior i respecte del fons de

l'assumpte, el Consell Consultiu s'ha de plantejar si hi concorren els requisits exigits per

la doctrina i la jurisprudència, que determinarien si hi ha responsabilitat patrimonial de

l'Administració sanitària. No obstant això, la primera cosa que hem de tenir present és

que, d'acord amb la doctrina del Consell Consultiu (dictàmens 23, 26 i 63/2012 i

76/2013, entre molts d'altres), correspon a la part reclamant, en aquest tipus de

procediments per reclamació patrimonial, la càrrega de la prova i l'acreditació del nexe

causal entre l'activitat sanitària i els danys al·legats o evidenciats. I això de manera que,

si en el moment de dictar la corresponent resolució els fets que s'al·leguen i que es

poden tenir en compte per decidir romanen incerts o dubtosos, s'han de desestimar les

pretensions de la part actora. I encara més, si tenim en compte que la relació de

causalitat s'ha d'analitzar, com ja s'ha dit, des de la perspectiva de la lex artis ad hoc,

cosa que, atesa la seva indubtable vessant tècnica, per constatar-ne la infracció, ens

obliga a acudir als informes pericials dels especialistes mèdics.

En el cas objecte de la nostra consideració el reclamant, a qui correspon l?aixecament de

la càrrega de la prova, com s'acaba de recordar, no ha acreditat cap de les afirmacions

que ha anat efectuant al llarg del procediment. Ans al contrari, dels informes mèdics

resulta que moltes d'aquestes afirmacions són clarament inexactes, o senzillament

falses. Així, serà suficient recordar en aquest moment la seva opinió sobre la pèrdua del

pulmó dret o el contagi de l'hepatitis B com a conseqüència d'una transfusió hospitalària

que mai no va tenir lloc. Per tant, tal com destaca encertadament la proposta de

resolució, no hi ha en aquest cas nexe causal entre l'actuació del servei públic de salut i

el pretès dany antijurídic patit pel senyor J. J. J.

Tot això, en coherència, condueix al fet que el Consell Consultiu consideri que la

reclamació de responsabilitat s'ha de desestimar perquè no compleix els requisits legals

exigits, i que no cal entrar, doncs, en el debat sobre el quantum indemnitzatori que,

sense cap argumentació ni prova, sol·licita el reclamant.

III. CONCLUSIONS

1a. El director general del Servei de Salut de les Illes Balears està legitimat per formular

la consulta i el Consell Consultiu és competent per emetre el dictamen, amb caràcter

preceptiu.

2a. El procediment ha estat tramitat conformement a dret i ha de ser resolt per la

consellera de Salut.

3a. Pertoca desestimar la reclamació per responsabilitat patrimonial del Servei de Salut

de les Illes Balears formulada pel senyor J. J. J. mitjançant l?escrit presentat el 14

d'octubre de 2013.

4a. Les anteriors conclusions són substancials a l?efecte de la resolució que es dicti en

aquest procediment, que ha d?incloure la fórmula «d?acord amb el Consell Consultiu» o

«oït el Consell Consultiu», de conformitat amb l?article 4.3 de la Llei 5/2010, de 16 de

juny.

Palma, 18 de novembre de 2015