Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 126/2016 del 21 de septiembre del 2016

Resumen

Dictamen núm. 126/2016*, relatiu al Projecte d?ordre per la qual es regulen els barems dels resultats esportius a les competicions avaluables per a la qualificació d?esportista d?alt nivell de les Illes Balears**

Ponente/s:

Maria Ballester Cardell

Contestacion

Dictamen núm. 126/2016*, relatiu al Projecte d?ordre per la qual es regulen els

barems dels resultats esportius a les competicions avaluables per a la qualificació

d?esportista d?alt nivell de les Illes Balears**

I. ANTECEDENTS

1. L?11 de gener de 2016, el cap del Servei de Planificació i Formació de la Direcció

General d?Esports i Joventut emet la memòria de l?anàlisi de l?impacte normatiu del

Projecte d?ordre de la consellera de Participació, Transparència i Cultura «per la qual es

regula la baremació dels resultats esportius a les competicions avaluables per a la

qualificació d?esportista d?alt nivell de les Illes Balears, així com els models de

sol·licituds i els terminis per a la seva presentació». La memòria inclou, en diferents

apartats: l?acreditació de l?oportunitat de la regulació i l?adequació de les mesures

proposades als fins perseguits, el marc normatiu en el qual s'insereix el Projecte, la

justificació que no cal fer l?anàlisi de les disposicions afectades i de la taula de

vigències de les disposicions anteriors sobre la matèria (atès que és la primera vegada

que es desplega el Decret que regula la condició d?esportista d?alt nivell), l?estudi del

cost i del finançament del Projecte (es refereix a la inexistència de cost addicional,

perquè no s?ha previst la contractació externa de recursos humans), i l?anàlisi d?impacte

normatiu per a càrregues administratives, segons la qual es conclou ?a partir d?una

taula per mesurar el cost directe de les càrregues administratives? que el cost total per

sol·licitud serà de 127 euros. Així mateix, el director general d?Esports subscriu una

memòria en què justifica l'oportunitat d'elaborar el Projecte d?ordre esmentat.

2. El mateix dia 11 de gener de 2016, la consellera de Participació, Transparència i

Cultura resol iniciar el procediment d'elaboració del Projecte d?ordre «per la qual es

regula la baremació dels resultats esportius a les competicions avaluables per a la

qualificació d?esportista d?alt nivell de les Illes Balears, així com establir els models de

sol·licituds i els terminis per a la seva presentació». A més, designa la Direcció General

d?Esports com a òrgan responsable de tramitar-lo.

3. El primer esborrany del Projecte d?ordre ?febrer 2016? es tramet a les secretaries

generals de les conselleries de l'Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes

Balears. Contesten i presenten suggeriments les conselleries de Salut, de Serveis Socials

i Cooperació i de Treball, Comerç i Indústria. Les conselleries d?Educació i Universitat,

de Presidència, de Medi Ambient, Agricultura i Pesca i de Territori, Energia i Mobilitat

manifesten que no formulen observacions.

4. El 4 de març, el cap del Servei de Planificació emet l?estudi de les al·legacions i dels

suggeriments presentats per les conselleries en relació amb l?Avantprojecte d?ordre.

* Ponència de l?Hble. Sra. Maria Ballester Cardell, consellera secretària.

** Conté una ampliació, la qual s?adjunta al final del dictamen.

2

5. Per complir el tràmit d'audiència, la disposició projectada es remet a les entitats

següents: Assemblea Balear de l?Esport, Associació de Gestors Esportius Professionals

de les Illes Balears, Associació d?Empresaris d?Instal·lacions Esportives de Mallorca,

Associació de Federacions Esportives de les Illes Balears, Col·legi Oficial de

Llicenciats en Educació Física i Ciències de l?Activitat Física i Esportiva de les Illes

Balears, Comissió Antidopatge de l?Esport de les Illes Balears, Comissió de Medicina

Esportiva i d?Investigació Científica de les Illes Balears. Així mateix, es remet a les

federacions balears d?Atletisme, Activitats Subaquàtiques, Bàdminton, Ball Esportiu,

Billar, Bitlles, Caça, Columbicultura, Columbofília, Dards, Golf, Handbol, Judo i

Esports Associats, Karate i Disciplines Associades, Kick-boxing, Lluita Olímpica i

Modalitats Associades, Motociclisme, Motonàutica, Muntanyisme i Escalada, Natació,

Pesca i Casting, Petanca, Piragüisme, Rugbi, Esquaix, Taekwondo, Tir amb Arc, Tir de

Fona, Tir Olímpic, Trot, Vela, Escacs, Espeleologia, Esports Aeris, Esports per a

Persones amb Discapacitat, Orientació, Automobilisme, Bàsquet, Boxa, Ciclisme,

Futbol, Gimnàstica, Pàdel, Patinatge, Salvament i Socorrisme, Tennis, Tennis de Taula,

Triatló, Voleibol i Hípica. També es dóna participació als consells insulars i a la

Federació d?Entitats Locals. A més, el Projecte es remet al Rectorat de la Universitat de

les Illes Balears, al Consell Escolar de les Illes Balears i al Tribunal Balear de l?Esport.

6. El Projecte d?ordre se sotmet al tràmit d?informació pública durant un termini de

quinze dies; a aquest efecte es publica l'anunci corresponent en el BOIB núm. 31, de 8

de març de 2016. El mateix dia 8 se sol·licita la utilització de la web de participació

ciutadana del Govern de les Illes Balears, amb la possibilitat de fer al·legacions per via

telemàtica.

7. El 21 de març de 2016, el Tribunal Balear de l?Esport presenta un escrit

d?al·legacions en què manifesta que cal incorporar en la part dispositiva la referència a

les proves esportives, que en el Projecte estan incloses en l?annex; també proposa

millorar la redacció de determinats continguts normatius. Per la seva banda, el Consell

d?Eivissa presenta suggeriments, en els quals es refereix a la complexitat excessiva del

sistema per utilitzar els barems, en el seu conjunt; la dificultat que quedin acreditades

determinades dades establertes per a l?aplicació dels barems ?nombre de països

participants en competicions no olímpiques?; els problemes de referir-se al final d?una

temporada esportiva; la conveniència de valorar només els resultats en jocs olímpics,

campionats del món, d?Europa o d?Espanya, i una reflexió per assegurar que la

puntuació obtinguda d?aplicar els barems sigui l?adequada, amb el benentès que una

llista d?esportistes d?alt nivell amb molts integrats rebaixa el prestigi i la rellevància de

la relació. A més, la Federació Balear de Motociclisme demana que la categoria

d?enduro sigui exclosa de la categoria d?«altres especialitats» i es valori en els mateixos

termes que les especialitats de motocròs, trial, velocitat i resistència. Finalment, la cap

del Servei d?Avaluació i Participació de la Direcció General de Participació i

Transparència certifica que en la pàgina de participació ciutadana s?han registrat 62

visites al Projecte d?ordre.

3

8. Les al·legacions i els suggeriments presentats són objecte de valoració en l?informe

que emet el 9 de maig de 2016 el cap del Servei de Planificació i Formació de la

Direcció General d?Esports i Joventut.

9. En resposta a la sol·licitud del secretari general de la Conselleria de Transparència,

Cultura i Esports formulada el mateix dia 9, s?emet, el 26 següent, l'informe de l'Institut

Balear de la Dona, en què es manifesta:

L?esport i la pràctica físico-esportiva són activitats totalment integrades, acceptades

i valorades positivament en la nostra societat, però se segueixen generant

desigualtats entre homes i dones, que fan que el paper que la dona desenvolupa en

aquest àmbit estigui associat a valors estereotipats, allunyats de la realitat i que no

faciliten la seva inclusió en aquest món, bé com a practicant, directiva, esportista,

entrenadora, etc.

[...]

És de gran importància incloure la perspectiva de gènere en les polítiques de gestió

de l?activitat física i l?esport per garantir la plena igualtat d?accés, participació i

representació de les dones, de totes les edats i condició, en tots els àmbits i a tots els

nivells [...].

Per tot això, en l?informe es formulen algunes propostes de millora en relació amb el

contingut de la norma projectada ?per incloure la variable de sexe en les estadístiques,

les enquestes i la recollida de dades que duguin a terme? i altres suggeriments, que fan

referència a l'ús del llenguatge emprat en la proposta normativa.

10. Aquests suggeriments són valorats en l?estudi emès, el 29 de juny, pel cap del

Servei de Planificació i Formació de la Direcció General d?Esports i Joventut.

11. El 4 de juliol, el tècnic superior del Servei Jurídic de la Secretaria General informa

favorablement sobre el Projecte d?ordre. L'informe del secretari general de la

Conselleria, de 5 de juliol, també és favorable. Pel que fa a la valoració de les

al·legacions presentades, el secretari general pren com a referència els dos informes del

cap del Servei de Planificació i Formació de la Direcció General d?Esports i Joventut.

12. S'incorporen a l'expedient dues còpies degudament autoritzades del darrer esborrany

del Projecte d?ordre ?juliol 2016?, que se sotmet a la nostra consulta.

13. El 9 d?agost de 2016, el vicepresident i conseller d?Innovació, Recerca i Turisme,

per suplència de la presidenta, demana, a proposta de la consellera de Transparència,

Cultura i Esports, el dictamen al Consell Consultiu de les Illes Balears. La seva petició

es registra d'entrada en aquesta seu l?11 d?agost.

4

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

El vicepresident i conseller d?Innovació, Recerca i Turisme, per suplència de la

presidenta de les Illes Balears, està legitimat per sol·licitar el present dictamen, d'acord

amb el que disposa l'article 21.a de la Llei 5/2010, de 16 de juny, i el Consell Consultiu

és competent per emetre'l, amb caràcter preceptiu, de conformitat amb el que disposa

l'article 18.7 de la mateixa Llei.

El Projecte d?ordre examinat té efectes ad extra, atès que pretén desplegar determinats

preceptes del Decret 91/2015, de 13 de novembre, pel qual es regula la condició

d?esportista d?alt nivell de les Illes Balears, per establir els barems dels resultats a les

proves esportives que s?han de tenir en compte a l?hora de determinar la condició

d?esportista d?alt nivell.

Segona

Pel que fa al procediment seguit en l'elaboració d'aquest Projecte reglamentari, volem

observar que l'òrgan instructor de la Conselleria ha acomplert, en general, els tràmits

que contenen els articles 42 a 47 de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les

Illes Balears, com també l'informe sobre l'adequació del Projecte als principis de bona

regulació dels articles 4 a 6 de la Llei 2/2011, de 4 de març, d'economia sostenible,

preceptes que són bàsics i que s?analitzen en la memòria d'impacte normatiu, sens

perjudici del que es dirà més endavant.

Inicià l'elaboració del Projecte d?ordre la consellera de Participació, Transparència i

Cultura, competent en la matèria, la qual designà la Direcció General d?Esports com a

òrgan responsable de la tramitació; s'incorporà una memòria de l'anàlisi de l'impacte

normatiu, en què es justificava l'oportunitat d'elaborar un Projecte d?ordre. La memòria

inclou, en diferents apartats, el marc normatiu en el qual s'insereix el Projecte, la

indicació que no és procedent l?anàlisi de disposicions afectades, l?estudi del cost i el

finançament ?que conclou que no s?ha previst cap cost addicional derivat de la

contractació de recursos humans?, i l?anàlisi d?impacte normatiu per a càrregues

administratives, amb la inclusió d?una taula per mesurar el cost directe de les càrregues

administratives.

El Projecte d?ordre s'ha sotmès a l'audiència dels interessats, per mitjà de les entitats que

els agrupen, i al tràmit d'informació pública. S?ha donat participació als consells

insulars i a la Federació d?Entitats Locals de les Illes Balears. El Projecte s?ha remès,

també, al Rectorat de la Universitat de les Illes Balears, al Consell Escolar de les Illes

Balears i al Tribunal Balear de l?Esport.

5

També s'ha donat compliment al tràmit referit a la sol·licitud d'informe a l'Institut Balear

de la Dona (article 7.g de la Llei 12/2006, de 20 de setembre, per a la dona). S'han

emesos els informes del Servei Jurídic i de la Secretaria General i s'han valorat les

al·legacions i els suggeriments de les persones, els òrgans o els ens que han intervingut

en l'elaboració de la norma.

Finalment, s'han complert també els requisits formals per fer la consulta exigits en

l'article 26 del Decret 24/2003, de 28 de març, pel qual s'aprova el reglament orgànic del

Consell Consultiu de les Illes Balears. L'expedient tramès està foliat, acarat i precedit de

l?índex preceptiu. I s'han incorporat dues còpies del Projecte definitiu degudament

autoritzades.

Tanmateix, el Consell Consultiu vol advertir que l?article 22 quinquies de la Llei

orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial

del Codi civil i de la Llei d?enjudiciament civil (precepte afegit per l?article 1.21 de la

Llei 26/2015, de 28 de juliol, que va entrar en vigor el 18 d?agost de 2015), estableix

que les memòries de l?anàlisi d?impacte normatiu que han d?acompanyar els

avantprojectes de llei i els projectes de reglaments han d?incloure l?impacte de la

normativa en la infància i en l?adolescència.

Per la seva banda, la disposició addicional desena de la Llei estatal 40/2003, de 18 de

novembre, de protecció a les famílies nombroses (disposició afegida per la disposició

final 5.3 de la Llei 26/2015, de 28 de juliol), exigeix que les memòries de l?anàlisi

d?impacte normatiu que han d?acompanyar els avantprojectes de llei i els projectes de

reglament incloguin l?impacte de la normativa en la família.

Altrament, l?article 32 de la Llei autonòmica 8/2016, de 30 de maig, per garantir els

drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per eradicar l?LGTBI fòbia (en

relació amb els articles 5.2 i 6 de la mateixa Llei), estableix que «les administracions

públiques de les Illes Balears incorporaran l?avaluació d?impacte sobre orientació sexual

i identitat de gènere en el desenvolupament de les seves competències, per garantir la

integració del principi d?igualtat i no-discriminació de les persones LGTBI sobre totes

les disposicions legals o reglamentàries que s?impulsin dins del territori de la comunitat

autònoma». Aquesta Llei va entrar en vigor l?endemà d?haver-se publicat en el Butlletí

Oficial de les Illes Balears (BOIB núm. 69, de 2 de juny de 2016).

En la documentació que hi ha en l?expedient que se?ns ha remès no consten aquests

informes d?impacte, ni tampoc la justificació de la seva absència. Atès que les lleis

esmentades anteriorment ja han entrat en vigor, el Consell Consultiu considera necessari

que, abans que s?aprovi la norma projectada, s?ampliï la memòria d?impacte normatiu

en el sentit indicat. Aquesta observació té caràcter essencial.

6

Tercera

El Projecte d?ordre que s'examina té per objecte regular els barems dels resultats a les

proves esportives que es tindran en compte a l?hora de determinar la condició

d?esportista d?alt nivell de les Illes Balears, així com establir els models de les

sol·licituds i els terminis per presentar-les.

Atès el seu objecte, el marc normatiu en el qual s'insereix la regulació projectada és,

essencialment, el següent:

A) En l'àmbit estatal:

? La Constitució espanyola de 1978 estableix en l'article 43.3 que els poders públics

han de fomentar l?educació sanitària, l?educació física i l?esport, i han de facilitar la

utilització adequada del lleure.

Des del punt de vista competencial, l'article 148.1.19a preveu que les comunitats

autònomes podran assumir competències en les matèries següents:

Promoció de l?esport i la utilització adequada del lleure.

? La Llei 10/1990, de 15 d?octubre, de l?esport, es refereix en diverses ocasions a

l?esport d?alt nivell (de manera particular, en els articles 6, i 50 a 53).

? El Reial decret 971/2007, de 13 de juliol, sobre esportistes d?alt nivell i alt

rendiment, desplega les previsions abans esmentades. També incorpora mesures de

foment incloses en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d?educació, per a la formació

d?esportistes que segueixen programes d?alt rendiment. En concret, s?estableixen

condicions, requisits i procediment per a la qualificació dels esportistes d?alt nivell i

d?alt rendiment (articles 2, 3, 4, 5 i 6). Es crea, en el si del Consell Superior d?Esports,

la «Comissió d?Avaluació de l?Esport d?Alt Nivell» (article 7). Per als esportistes d?alt

nivell es fixen mesures per fomentar la inserció en la via laboral i social (article 10), i en

relació amb la incorporació i permanència en cossos dependents de l?Administració de

l?Estat, comunitats autònomes, corporacions locals i institucions públiques (article 11);

també, se?n fixen respecte als beneficis fiscals (article 14). A més, es regulen les causes

que impliquen la pèrdua de la condició d?esportista d?alt nivell (articles 15 i 16), així

com l?abast i els límits de les mesures de suport incloses en la norma.

B) En l'àmbit autonòmic:

? L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears aprovat per la Llei orgànica 1/2007, de 28

de febrer, en l'article 30.12 assenyala que la Comunitat Autònoma té la competència

exclusiva en les matèries següents, sens perjudici del que disposa l'article 149.1 de la

Constitució:

7

Esport i lleure. Foment, planificació i coordinació de les activitats esportives i de

lleure. Regulació i declaració d?utilitat pública de les entitats esportives.

? La Llei 14/2006, de 17 d?octubre, de l?esport de les Illes Balears, en l'article 5 fixa

els objectius i la finalitat de la norma, entre els quals hi ha:

j) Promoure i planificar l?esport de competició i d?alt nivell autonòmic, en

col·laboració amb les federacions esportives i altres autoritats competents en la

matèria, i vetllar perquè es practiqui d?acord amb els principis del moviment

olímpic, de respecte envers el contrincant i de joc net.

En l?article 10.1.j es refereix a la competència de l?Administració de la Comunitat

Autònoma per fomentar l?esport d?alt nivell.

El capítol VII del títol III de la Llei 14/2006, de 17 d?octubre, regula l?activitat esportiva

d?alt nivell en l?àmbit de la comunitat autònoma. Les previsions fonamentals d?aquesta

regulació s?han sintetitzat en el Dictamen 58/2015, emès en relació amb el Projecte de

decret pel qual es regula la condició d?esportista d?alt nivell de les Illes Balears:

a) La definició del concepte d'«activitat esportiva d'alt nivell en l'àmbit de la

comunitat autònoma de les Illes Balears» (article 26), entenent com a tal la pràctica

esportiva que constitueixi un factor essencial per al desenvolupament esportiu a les

Illes Balears, per l'estímul que representa per a l'esport base, com també per la seva

funció representativa en qualssevol de les seves manifestacions o àmbits.

b) L'habilitació expressa del Govern de les Illes Balears (article 27) per establir,

reglamentàriament, els criteris, les condicions i els requisits per poder qualificar un

esportista d'alt nivell a l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears, així

com l'atribució a l'Administració de la Comunitat Autònoma de les funcions de

control, impuls i promoció de l'activitat esportiva d'alt nivell a les Illes Balears, per

mitjà dels «plans esportius» corresponents.

c) La previsió expressa de la facultat de l'Administració esportiva de la Comunitat

Autònoma d'impulsar la creació de centres específics d'alt nivell autonòmic per

poder seleccionar i preparar els esportistes d'alt nivell (article 28.1). També preveu

la possible aprovació de programes de tecnificació i projectes especials

d'entrenament com a instruments complementaris dels d'alt nivell a l'àmbit

autonòmic.

d) La regulació de tots els beneficis que comporta la qualificació d'«esportista d'alt

nivell a l'àmbit de la comunitat autònoma de les Illes Balears» (article 29), entre els

quals: la concessió d'ajudes econòmiques, la compatibilitat dels estudis amb

l'activitat esportiva mitjançant l'adopció de mesures acadèmiques especials,

l'exempció dels requisits esportius que s'estableixin reglamentàriament en les proves

d'accés a estudis conduents a l'obtenció del títol de tècnic o tècnica esportius, o fins i

tot la reserva d'una quota de places per accedir a estudis universitaris o no

universitaris, sempre que es compleixin els requisits acadèmics necessaris, així com

«altres beneficis que s?estableixin reglamentàriament».

8

? El Decret 91/2015, de 13 de novembre, pel qual es regula la condició d?esportista

d?alt nivell de les Illes Balears, s?aprova en desplegament de la Llei abans esmentada i

té per objecte «establir els criteris, les condicions i els requisits que s?han de tenir en

compte per qualificar un esportista d?alt nivell en l?àmbit de les Illes Balears i fer

possible l?accés d?aquest als beneficis i les obligacions recollits en aquest Decret i en

altres normes autonòmiques i estatals d?aplicació» (article 1). D?aquesta regulació

convé, ara, destacar, les previsions següents:

Article 4

Requisits i condicions per obtenir la condició d?esportista d?alt nivell de les Illes

Balears

1. Per ser esportista d?alt nivell de les Illes Balears és necessari haver competit i

obtingut un resultat mínim en les proves esportives que s?han de determinar per

ordre de la consellera de Participació, Transparència i Cultura.

[...]

Article 7

Inici del procediment

[?]

2. El termini per presentar les sol·licituds i el barem dels resultats esportius en les

competicions avaluables que s?han de tenir en compte a l?hora de determinar les

persones esportistes d?alt nivell de les Illes Balears s?ha d?establir mitjançant ordre

de la consellera de Participació, Transparència i Cultura.

Article 8

Presentació de la sol·licitud

1. Poden presentar les sol·licituds els i les esportistes interessades i les federacions

esportives en representació d?aquells que hagin participat i hagin obtingut els

resultats en les competicions o en les proves esportives que s?han de determinar per

ordre de la consellera de Participació, Transparència i Cultura.

[...]

Article 9

Documentació que s?ha d?adjuntar a la sol·licitud

La sol·licitud s?ha d?acompanyar de la documentació que s?exposa a continuació:

[...]

f. Certificat expedit per la federació corresponent sobre el resultat obtingut en les

proves esportives que s?han de determinar en l?ordre de la consellera de Participació,

Transparència i Cultura.

[...]

Article 12

Resolució

1. La llista d?esportistes d?alt nivell de les Illes Balears ha de ser aprovada per

resolució de la consellera de Participació, Transparència i Cultura, atesa la proposta

prèvia efectuada per l?òrgan instructor.

9

2. Aquesta resolució s?ha de publicar en el Butlletí Oficial de les Illes Balears i ha

d?incloure, com a annex, la llista dels esportistes d?alt nivell de les Illes Balears.

[...]

Quarta

Pel que fa a la competència en la matèria d?«esport» i la submatèria d?«esport d?alt

nivell a les Illes Balears», reiteram les consideracions contingudes en el

Dictamen 58/2015, emès en relació amb el Projecte de decret pel qual es regula la

condició d?esportista d?alt nivell de la comunitat autònoma de les Illes Balears:

Des del punt de vista competencial, s'ha de subratllar que l'objecte de regulació del

Projecte de decret ?les condicions i requisits per ser considerat esportista d'alt

nivell, els seus beneficis i obligacions? s'emmarca en l'article 148.1.19 de la

Constitució, que possibilitava a les comunitats autònomes assumir, des del moment

inicial, la competència en matèria de «promoció de l?esport i la utilització adequada

del lleure». Permet aquesta previsió que totes les comunitats autònomes l'assumeixin

en els respectius estatuts d?autonomia, com a competència exclusiva. Així va

resultar de l'article 10.10 de l'inicial Estatut d'autonomia de les Illes Balears de 1983

i, com és lògic, així s?ha mantingut en l'actual article 30.12 de la Llei orgànica

1/2007, de 28 de febrer, segons el qual:

«La Comunitat Autònoma té la competència exclusiva en les matèries següents, sens

perjudici del que disposa l'article 149.1 de la Constitució:

»[...]

»12. Esport i lleure. Foment, planificació i coordinació de les activitats esportives i

de lleure. Regulació i declaració d?utilitat pública de les entitats esportives.»

Per la seva part, l?article 149 de la Constitució no reserva expressament a l'Estat cap

competència en matèria d'«esport», la qual cosa no ha estat obstacle perquè aprovàs:

primer, la Llei 13/1980, de 31 de març, general de la cultura física i l'esport, i,

després, la Llei 10/1990, de 15 d'octubre, de l'esport, que va substituir l?anterior i

continua vigent. Va tenir en compte per a això el criteri dels límits competencials

autonòmics derivats de la delimitació territorial i de la gestió dels interessos

respectius ?això excloïa l'àmbit nacional i internacional de l'activitat esportiva?,

d'una banda, i, de l?altra, la confluència de determinats títols específics estatals en

matèries com cultura, sanitat, associacions, seguretat pública, titulacions

acadèmiques, etc.

En un segon nivell, hem de comprovar si la matèria examinada ha estat considerada

per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, com a competència pròpia ex estatut

dels consells insulars i, en conseqüència, si, en aplicació de doctrina reiterada per

aquest Consell Consultiu, la potestat reglamentària ja correspon a aquells i no al

Govern de les Illes Balears. Referent a això, l'article 70.9 de l'Estatut d'autonomia

estableix:

«Són competències pròpies dels consells insulars, a més de les que els siguin

atribuïdes per la legislació estatal, les matèries següents:

»[...]

10

»9. Esport i lleure. Foment i promoció de les activitats esportives i de lleure.»

I l'article 72.1 hi afegeix:

«En les competències que són atribuïdes com a pròpies als consells insulars, aquests

exerceixen la potestat reglamentària.»

La competència pròpia dels consells insulars, en relació amb l'esport, és el foment i

la promoció de les activitats esportives insulars. Comprèn, a més de les clàssiques

accions de foment, les de policia i les servicials o de prestació, que engloben tant la

disciplina esportiva com l'establiment i el sosteniment de les infraestructures

necessàries per a la pràctica de l'esport. Tanmateix, com ja hem assenyalat, aquest

àmbit competencial es veu, per la seva mateixa naturalesa, limitat a l?àmbit

territorial respectiu de cada illa per a la gestió dels interessos respectius.

En coherència amb el que s?ha dit abans, el Consell Consultiu conclou que el

Govern de la Comunitat té competència per aprovar el Projecte de decret objecte

del nostre dictamen, i això perquè regula una categoria jurídica («esportista d'alt

nivell de les Illes Balears») que té caràcter autonòmic, suprainsular; per tant, de

manera clara, excedeix el marc territorial sobre el qual pot reglamentar cada consell

insular. Efectivament, el Projecte de decret que s'examina té per objecte regular tots

els aspectes relacionats amb el foment de l'esport d'alt nivell autonòmic

(fonamentalment, els requisits i les condicions que s'han de complir per assolir la

qualificació d'esportista d'alt nivell a l'àmbit de les Illes Balears). Tot això, com ja

hem assenyalat, en desplegament dels articles 26, 27, 28 i 29 de la Llei 14/2006, de

17 d'octubre, de l'esport de les Illes Balears (destinats a regular l'activitat esportiva

d'alt nivell), i en compliment de l'article 5.j de la dita Llei, que fixa, com un dels

objectius i una de les finalitats de les polítiques esportives de les administracions

públiques de les Illes Balears: «Promoure i planificar l'esport de competició i d'alt

nivell autonòmic, en col·laboració amb les federacions esportives i altres autoritats

competents en la matèria [...]». En aquest sentit, hem de destacar que és precisament

aquesta Llei balear de l'esport la que estableix, amb més precisió i claredat, la

distribució competencial en matèria d'esports entre les diferents administracions de

les Illes Balears. A aquest efecte disposa, en l?article 9.2: «La distribució de

competències en matèria d'esports entre les administracions de les Illes Balears és

l'establerta a l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, a la Llei de transferències als

consells insulars i a aquesta Llei.» Així, l'article següent (article 10.1.j) afirma de

manera taxativa que, amb caràcter general, correspon a l'Administració de la

Comunitat Autònoma, en l'exercici de les seves competències, «fomentar l'esport

d'alt nivell». En conseqüència, la regulació d'aquesta matèria exigeix un tractament

unitari per a totes les Illes Balears atès el seu caràcter suprainsular.

Aquests mateixos arguments són aplicables al cas ara examinat. Per tant, hem de

concloure que el Govern de les Illes Balears és competent per aprovar la norma

projectada, atès el caràcter suprainsular dels criteris, les condicions i els requisits que

s?han de tenir en compte per obtenir la condició d?esportista d?alt nivell a l?àmbit de les

Illes Balears.

L?habilitació concreta de la consellera per dictar la norma es troba en el Decret 91/2015,

de 13 de novembre, pel qual es regula la condició d?esportista d?alt nivell. En la

disposició final segona es faculta la consellera de Participació, Transparència i Cultura

11

(ara la consellera de Transparència, Cultura i Esports) «perquè dicti les disposicions

necessàries per al desplegament d?aquest Decret».

D?altra banda, en aquest context normatiu, la Conselleria de Transparència, Cultura i

Esports té la competència material per iniciar i tramitar el Projecte, d'acord amb els

articles 33.2 i 42 de la Llei 4/2001, de 14 de març, posats en relació amb el

Decret 8/2015, de 2 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual es determina

la composició del Govern i s'estableix l'estructura de l'Administració de la Comunitat

Autònoma de les Illes Balears ?modificat pel Decret 5/2016, de 6 d'abril?, i el

Decret 24/2015, de 7 d'agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s'estableixen

les competències i l'estructura orgànica bàsica de les conselleries de l'Administració de

la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ?modificat, també, pel Decret 1/2016, de

16 de febrer, i pel Decret 11/2016, d'11 de maig, de la presidenta de les Illes Balears.

Cinquena

Pel que fa a l?estructura, el Projecte d?ordre que ens ocupa consta d'una part expositiva,

quatre articles, una disposició transitòria, una de final i un annex.

? La part expositiva recull els trets principals del marc normatiu en el qual s'insereix la

norma projectada i els motius que justifiquen l'oportunitat de la disposició reglamentària

proposada.

? El contingut normatiu d'aquest Projecte és bàsicament el següent: l?article 1 descriu

l'objecte del Projecte d?ordre; l?article 2, titulat «Barems dels resultats esportius», indica

que les variables per fer els barems són les que estableix l?annex de l?Ordre, i afegeix

que la taula de puntuació s?establirà per resolució de la consellera de Transparència,

Cultura i Esports; l?article 3 disposa que els models de sol·licitud i de certificat

s?establiran també per resolució de la consellera; l?article 4 assenyala que el termini

màxim per presentar la sol·licitud és de sis mesos posteriors a la data en què s?hagi

obtingut el resultat esportiu, i disposa que anualment, els mesos d?abril i octubre, s?han

de publicar les llistes d?esportistes d?alt nivell de les Illes Balears.

? El Projecte d?ordre inclou, a més, la disposició transitòria única, que estableix un

règim transitori, i la final única, que determina que l?Ordre començarà a vigir l'endemà

d'haver-se publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

1. Un cop examinat l?articulat del Projecte, el Consell Consultiu considera que la

disposició normativa s?incardina en l?ordenament jurídic i que no hi ha cap obstacle

perquè la consellera de Transparència, Cultura i Esports l?aprovi. Tanmateix, aquest

òrgan assessor ha de posar en relleu alguns aspectes que s?han de corregir, abans

d?aprovar la norma, per poder fer ús de la fórmula «d?acord amb el Consell Consultiu».

Ens referim als següents:

12

a) El preàmbul

De conformitat amb l?article 39.4 de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les

Illes Balears, el preàmbul dels reglaments s?ha de limitar a expressar la finalitat de la

regulació i el marc normatiu que l?habilita. El Consell Consultiu entén que en la part

expositiva de la norma projectada manca una referència al títol competencial que

confereix a la Comunitat Autònoma les atribucions sobre la matèria que es regula, que

és l?article 30.12 de l?Estatut d?autonomia.

b) La publicació de les llistes d?esportistes d?alt nivell de les Illes Balears

El segon paràgraf de l?article 4 diu que anualment «mitjançant una resolució del director

general d?Esports i Joventut s?han de publicar les llistes d?esportistes d?alt nivell». La

previsió es refereix a la publicació de les llistes, però cal tenir present que l?article 12

del Decret 91/2015, de 13 de novembre, indica que la llista d?esportistes d?alt nivell «ha

de ser aprovada per resolució de la consellera [...] atesa la proposta prèvia efectuada per

l?òrgan instructor» (apartat 1), i que «aquesta resolució s?ha de publicar en el Butlletí

Oficial de les Illes Balears i ha d?incloure, com a annex, la llista dels esportistes d?alt

nivell de les Illes Balears» (apartat 2). Per tant, cal modificar el segon paràgraf de

l?article 4 del Projecte d?ordre, d?acord amb l?article 12.1 i 2 del Decret 91/2015, de 13

de novembre.

c) El règim transitori dels procediments

La disposició transitòria única del Projecte d'ordre diu:

Poden sol·licitar la condició d?esportista d?alt nivell de les Illes Balears totes les

persones esportistes que compleixin els requisits establerts en l?article 4 del Decret

91/2015, durant l?any anterior a la publicació d'aquesta Ordre, i totes les persones

esportistes que tenguin un resultat esportiu vigent en una competició oficial d?àmbit

mundial, europeu o nacional.

S?observa que hi ha una manca de concordança entre aquesta previsió i la disposició

transitòria única del Decret 91/2015, de 13 de novembre, que diu:

Poden sol·licitar la condició d?esportistes d?alt nivell de les Illes Balears totes les

persones esportistes que compleixin els requisits establerts en l?article 4 d?aquest

Decret durant l?any anterior, comptador a partir de la publicació del Decret, i totes

les persones esportistes que tenguin un resultat esportiu vigent en una competició

oficial d?àmbit mundial, europeu o nacional.

El règim transitori establert en el Projecte d?ordre no ha de significar l?exclusió

d?aquells aspirants que poden sol·licitar la condició d?esportista d?alt nivell conforme al

règim transitori establert en la disposició transitòria única del Decret 91/2015. Per tant,

per aclarir l?aplicació de la norma i garantir la seguretat jurídica, s?ha de modificar la

redacció del règim transitori dels procediments continguda en el Projecte d?ordre, per

fer-la inclusiva de tots els afectats pel règim transitori.

13

També s?observa una manca de concordança entre el règim transitori del Decret

91/2015 i del Projecte d?ordre i la previsió continguda en l?apartat 2.1 de l?annex, referit

a la data de la consecució del resultat. I això en el sentit que aquest apartat només conté,

per a l?elaboració de la primera llista, un dels dos supòsits prevists en el règim transitori.

Per tant, cal també corregir aquesta discordança.

2. El Consell Consultiu formula així mateix, sense caràcter essencial, les observacions

següents:

a) El títol de la norma

Perquè hi hagi més concordança entre el títol de la disposició i el seu objecte, se

suggereix la redacció següent: «Ordre de la consellera [...] per la qual es regulen els

barems dels resultats a les proves esportives que s?han de tenir en compte a l?hora de

determinar la condició d?esportista d?alt nivell de les Illes Balears.»

b) L?articulat

Segons l?article 1, l?Ordre «té per objecte regular els barems dels resultats esportius a

les proves esportives que s?han de tenir en compte a l?hora de determinar la condició

d?esportistes d?alt nivell de les Illes Balears i establir els models de sol·licitud i els

terminis per presentar-les»; tot això en compliment dels articles 4, 7 i 8 del Decret

91/2015, de 13 de novembre. Tanmateix, examinat el contingut de l?Ordre i de l?annex,

podem observar:

? En l?articulat del Projecte no apareix la relació de les proves esportives que es

tindran en compte a l?hora de valorar els requisits per obtenir la condició d?esportista

d?alt nivell, per bé que aquesta referència apareix a l?annex. Tanmateix per assegurar

una millor concordança entre allò que preveu l?article 4 del Decret 91/2015, de 13 de

novembre, i la norma que es pretén aprovar, la relació de proves esportives s?hauria

d?incorporar a l?articulat de l?Ordre.

? Tot i que l?article 1 diu expressament que la norma projectada pretén establir els

models de sol·licitud, l?article 3 assenyala que aquest model ?així com el del certificat

de la federació corresponent relatiu als resultats obtinguts? s?ha d?establir mitjançant

una resolució de la consellera. El Consell Consultiu considera que els models de

sol·licitud i de certificat s?han d?incorporar a l?Ordre en forma d?annex per assegurar

que s?assoleixi l?objecte de la norma projectada, que no és altre que establir els elements

necessaris per activar el procediment previst en el capítol III del Decret 91/2015, de 13

de novembre, per aprovar la llista d?esportistes d?alt nivell.

c) L?annex

L?annex conté les variables per fer els barems dels resultats a les proves esportives que

s?han de tenir en compte a l?hora de determinar la condició d?esportista d?alt nivell de

14

les Illes Balears. El contingut és bàsicament tècnic i no jurídic i, per això, entenem que

la seva anàlisi excedeix l?activitat assessora del Consell Consultiu.

Aquest plantejament es fonamenta en la doctrina d?aquesta institució recollida, entre

d?altres, en els dictàmens 42/2014 i 85/2014. En aquest darrer, invocant el Dictamen

8/1998, el Consell Consultiu manifesta que és indubtable la discrecionalitat que té

l'Administració per resoldre les qüestions que requereixen un judici previ de caràcter

tècnic, formulat per un òrgan especialitzat (STS de 22 de març de 1997). Amb

referència a aquesta discrecionalitat tècnica, la STC 34/1995, de 6 de febrer, diu:

«[?] las modulaciones que encuentra la plenitud de conocimiento jurisdiccional sólo

se justifican en ?una presunción de certeza o de razonabilidad de la actuación

administrativa, apoyada en la especialización y la imparcialidad de los órganos

establecidos para realizar la calificación?. Una presunción iuris tantum, por cierto, de

ahí que siempre quepa desvirtuarla ?si se acredita la infracción o el desconocimiento

del proceder razonable que se presume en el órgano calificador [?]?».

En el cas ara examinat, no s'ha acreditat, ni tan sols insinuat, aquesta infracció o

desconeixement, per la qual cosa entenem que les variables contingudes en l?annex

s'adeqüen a dret. Tanmateix, s?ha detectat una incoherència en l?apartat 1.2 de l?annex

en relació amb l?articulat. En concret, aquest apartat 1.2 diu: «A la taula de puntuacions

prevista a l?article 2.2 d?aquesta Ordre es mostren les puntuacions per a cada una de les

posicions permeses». En canvi, l?article 2.2 preveu: «La taula de puntuació dels

resultats segons la posició s?ha d?establir mitjançant una resolució de la consellera de

Transparència, Cultura i Esports». És obvi, per tant, que la taula a la qual es remet

l?annex no està continguda en el Projecte examinat, ni en l?articulat ni en l?annex. Tal

com hem dit abans en relació amb els models de sol·licitud i de certificat, per assegurar

que es pugui assolir l?objecte de la norma que es pretén aprovar, la taula de puntuació

de resultats també s?hauria d?incorporar com a annex a l?Ordre projectada.

III. CONCLUSIONS

1a. Aquest dictamen té caràcter preceptiu, el vicepresident i conseller d?Innovació,

Recerca i Turisme, per suplència de la presidenta de les Illes Balears, està legitimat per

sol·licitar-lo i el Consell Consultiu és competent per emetre'l.

2a. Pel que fa al procediment d'elaboració d'aquesta disposició general, cal tenir en

compte les observacions essencials contingudes en la consideració jurídica segona.

3a. La consellera de Transparència, Cultura i Esports de les Illes Balears és competent

en els termes continguts en aquest dictamen per aprovar la norma projectada.

4a. Les observacions que s?han formulat en l?apartat 1 de la consideració jurídica

cinquena tenen caràcter essencial, a l'efecte de l'aprovació de l?Ordre i per a l'ús de la

15

fórmula ritual «d'acord amb el Consell Consultiu» establerta en l'article 4.3 de la Llei

5/2010, de 16 de juny, reguladora d'aquest organisme. Les observacions que conté

l?apartat 2 de la dita consideració jurídica cinquena no tenen caràcter essencial, però en

cas de ser ateses podrien millorar la redacció de la norma.

Palma, 21 de setembre de 2016

Ampliació del Dictamen 126/2016, relatiu al Projecte d?ordre per la qual es regulen

els barems dels resultats esportius a les competicions avaluables per a la

qualificació d?esportista d?alt nivell de les Illes Balears

Amb posterioritat a l?aprovació del Dictamen 126/2016, el Consell Consultiu ha tingut

coneixement que, en el decurs del procediment d?elaboració de la norma projectada,

s?ha publicat la «Correcció d?errades advertides a la disposició transitòria única del

Decret 91/2015, de 13 de novembre, pel qual es regula la condició d?esportista d?alt

nivell de les Illes Balears» (BOIB núm. 30, de 5 de març de 2016). La «correcció

d?errades» (que no s?incloïa ni es mencionava en l?expedient tramès al Consell

Consultiu) pretén, mitjançant una resolució de la consellera de Participació,

Transparència i Cultura, rectificar el contingut del règim transitori del Decret 91/2015.

En concret, es proposa:

1. Corregir l?error advertit en la disposició transitòria única d?aquest Decret, en el

sentit següent:

On diu: «Poden sol·licitar la condició d?esportistes d?alt nivell de les Illes Balears

totes les persones esportistes que compleixin els requisits establerts en l?article 4

d?aquest Decret durant l?any anterior, comptador a partir de la publicació del Decret,

i totes les persones esportistes que tenguin un resultat esportiu vigent en una

competició oficial d?àmbit mundial, europeu o nacional.»

Ha de dir: «Poden sol·licitar la condició d?esportistes d?alt nivell de les Illes Balears

totes les persones esportistes que compleixin els requisits establerts en l?article 4

d?aquest Decret durant l?any anterior, comptador a partir de l?obertura del primer

termini de presentació de sol·licituds que s?ha d?establir mitjançant una resolució de

la consellera de Participació, Transparència i Cultura, i totes les persones esportistes

que tenguin un resultat esportiu vigent en una competició oficial d?àmbit mundial,

europeu o nacional.»

A parer del Consell Consultiu, l?acte administratiu que pretén la correcció d?errades està

afectat per un vici de nul·litat, perquè l?ha dictat un òrgan manifestament incompetent

(mitjançant una resolució de la consellera de Participació, Transparència i Cultura es vol

modificar el sentit del règim transitori contingut en un decret aprovat pel Govern de les

Illes Balears). A més, de la lectura del text «corregit» s?infereix, sense gaire esforços

interpretatius, que l?actuació que es duu a terme no s?ajusta a un procés de correcció

d?errors, previst en l?article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim

jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú ?que

16

estableix que «les administracions públiques poden rectificar en qualsevol moment,

d?ofici o a instància dels interessats, els errors materials, de fet o aritmètics existents en

els seus actes».

En el cas que ens ocupa, de la lectura de la redacció que fa de la disposició transitòria

única la «correcció d?errades» es dedueix, sense dificultat, que no s?ha rectificat un

error material, de fet o aritmètic. Ben al contrari, amb la «correcció» es dóna un nou

contingut al règim transitori, ja que modifica les condicions establertes en el

Decret 91/2015, de 13 de novembre, perquè puguin demanar la condició d?esportista

d?alt nivell els qui compleixin els requisits abans de l?entrada en vigor de la norma. És

obvi que aquest canvi substancial en el règim transitori s?ha produït sense seguir el

procediment legalment establert, atès que no s?han complert els tràmits per a

l?elaboració de disposicions normatives continguts en els articles 42 a 47 de la

Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears.

El Consell Consultiu considera que la correcció d?errades formulada per la consellera de

Participació, Transparència i Cultura el 24 de febrer de 2016 (publicada en el BOIB

núm. 30, de 5 de març) és nul·la, i que s?hauria de revisar d?ofici, de conformitat amb

l?article 106.2 de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de

les administracions públiques, en relació amb la disposició transitòria tercera, lletra b,

de la mateixa Llei.

Finalment, cal tenir present que l?apartat 2 de l?article 26 del Reglament orgànic del

Consell Consultiu exigeix que s?adjuntin a la consulta «l?expedient íntegre i la

documentació necessària». Amb aquesta exigència es pretén que l?Administració

impulsora del procediment aporti tots els antecedents que s?han fet servir per redactar el

projecte normatiu. D?aquesta manera es facilita la tasca de control jurídic i que es pugui

emetre el preceptiu dictamen amb el màxim rigor. El Consell Consultiu considera que,

per facilitar la tasca de control jurídic que s?ha de dur a terme, l?òrgan encarregat de la

tramitació del Projecte d?ordre hauria d?haver incorporat aquell document a l?expedient,

la qual cosa haurà de ser tinguda en compte en futurs procediments.

Palma, 19 d?octubre de 2016