Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 123/2016 del 21 de septiembre del 2016

Resumen

Dictamen núm. 123/2016, relatiu al Projecte de decret sobre els centres d?ensinistrament de cans d?assistència i els principis generals del procediment per *al reconeixement de cans d?assistència

Ponente/s:

Marta Vidal Crespo

Contestacion

Dictamen núm. 123/2016, relatiu al Projecte de decret sobre els centres

d?ensinistrament de cans d?assistència i els principis generals del procediment per

al reconeixement de cans d?assistència*

I. ANTECEDENTS

1. El 7 d?abril de 2016, el director general de Planificació i Serveis Socials va subscriure

una memòria justificativa de l?oportunitat i l?adequació d?elaborar el projecte de decret

de desplegament de la Llei 1/2014, de 21 de febrer, de cans d?assistència, en la qual fa

constar l?oportunitat de la regulació i l?adequació de les mesures proposades a les

finalitats, expressa el marc normatiu en què s?insereix, justifica que no hi ha

disposicions afectades ?atès que suposa el primer desplegament normatiu de la Llei

1/2014, de 21 de febrer?, fa una relació dels continguts bàsics que s?han de regular i

acredita el compliment dels principis reconeguts en la Llei 2/2011, de 4 de març,

d?economia sostenible.

2. En correspondència amb la memòria esmentada, la consellera de Serveis Socials i

Cooperació resol, el 7 d?abril de 2016, iniciar el procediment d?elaboració del Projecte

de decret de desplegament de la Llei 1/2014, de 21 de febrer, de cans d?assistència, i

designa com a òrgan responsable de tramitar-lo el director general de Planificació i

Serveis Socials de la Conselleria.

3. El mateix dia 7 d?abril de 2016, la secretària general de la Conselleria de Serveis

Socials i Cooperació emet un informe en què justifica la innecessarietat d?incloure en

l?expedient un estudi econòmic, perquè la nova regulació no suposarà noves despeses

extraordinàries imputables ni s?haurà de dotar cap plaça per atendre les càrregues

administratives i, en definitiva, perquè la disposició proposada no té cap implicació

financera, ja que el personal de la Conselleria pot assumir aquestes càrregues entre les

seves funcions diàries.

4. El 10 d?abril de 2016, la secretària general emet un informe de càrregues

administratives, que s?incorpora a l?expedient.

5. Una vegada elaborat el Projecte de decret, es tramet per a al·legacions i suggeriments

a les secretaries generals de les conselleries que integren l?Administració de la

Comunitat Autònoma, els consells insulars, l?Ajuntament de Palma de Mallorca, el

president de la FELIB i les entitats següents: Institut Mallorquí d?Afers Socials,

Associació Insular d?Atenció a Persones amb Discapacitat de Menorca (ASINPROS),

Plataforma Sociosanitària de les Pitiüses i ONCE Illes Balears.

6. La consellera d?Hisenda i Administracions Públiques, mitjançant una resolució de 13

d?abril de 2016, sotmet el Projecte a la participació ciutadana i ordena que es dugui a

terme el tràmit d?informació pública, per això es publica en el Butlletí Oficial de les

Illes Balears (BOIB núm. 40, de 21 d?abril de 2016).

* Ponència de l?Hble. Sra. Marta Vidal Crespo, consellera.

2

7. Pel que fa a la participació de les entitats territorials i les conselleries en aquest

procediment, hi aporten suggeriments: Cermi (el 28 d?abril de 2016); la Conselleria de

Treball, Comerç i Indústria (el 27 d?abril de 2016); el Consell Insular d?Eivissa (el 2 de

maig de 2016); el Consell Insular de Mallorca (el 2 de maig de 2016); la Conselleria

d?Hisenda i Administracions Públiques (el 4 de maig de 2016); la Conselleria de Medi

Ambient, Agricultura i Pesca (el 4 de maig de 2016); el Consell Insular de Menorca (el

26 d?abril de 2016), i l?ONCE Illes Balears (no hi consta registre d?entrada).

El 10 de maig de 2016, la cap del Servei d?Avaluació i Participació de la Direcció

General de Participació i Transparència, de la Conselleria de Participació, Transparència

i Cultura, certifica que el Projecte ha estat publicat en la pàgina de participació

ciutadana del dia 22 d?abril al 6 de maig, que s?han registrat 71 visites al text del

Projecte de decret i que les al·legacions que s?hi varen formular es van redireccionar

directament al personal autoritzat de la Secretaria General de la Conselleria de Serveis

Socials i Cooperació.

8. Consten incorporats a l?expedient els informes preceptius del Consell de Serveis

Socials de les Illes Balears (en sentit favorable i amb data 9 de març de 2016) i

l?informe sobre impacte de gènere de l?Institut Balear de la Dona (també en sentit

favorable i amb data 14 de juny de 2016).

9. El 28 de juny de 2016, el Servei Jurídic de la Conselleria emet un informe favorable

sobre el Projecte de decret.

El mateix 28 de juny, la secretària general emet un informe sobre el Projecte de decret

en què valora amb detall les al·legacions presentades i la correcció del procediment.

10. S?incorpora a l?expedient un certificat de la secretària general amb el text autoritzat

del Projecte de decret en versió catalana i castellana.

11. El 5 de juliol de 2016 (registre d?entrada al Consell Consultiu de dia 6), la

presidenta de les Illes Balears, a instància de la Conselleria de Serveis Socials i

Cooperació, sol·licita al Consell Consultiu l?emissió del dictamen preceptiu sobre el

Projecte de decret sobre els centres d?ensinistrament de cans d?assistència i els principis

generals del procediment per al reconeixement de cans d?assistència.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

La presidenta de les Illes Balears està legitimada per sol·licitar el dictamen i el Consell

Consultiu és competent per emetre?l, de conformitat amb els articles 18.7 i 21.a de la

Llei 5/2010, de 16 de juny, del Consell Consultiu.

Pel que fa a la naturalesa del dictamen, una vegada analitzat el contingut del Projecte de

decret que se sotmet a consulta, consideram que té un clar contingut ad extra i estimam,

en conseqüència, que sens dubte el dictamen té caràcter preceptiu.

3

Segona

En la tramitació del procediment s?han observat, amb caràcter general, les exigències

que es deriven dels articles 42 a 47 de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les

Illes Balears. A més de la resolució d?inici del procediment, consten en l?expedient la

memòria justificativa de la necessitat i l?oportunitat de la nova regulació, i el marc

normatiu en què s?insereix la proposta i es justifica que no hi ha disposicions afectades,

perquè es tracta d?una regulació ex novo.

S?ha incorporat a l?expedient una memòria econòmica i un informe de càrregues

administratives.

La memòria econòmica, redactada per la secretària general, analitza el contingut del

Projecte de decret i conclou que la Conselleria disposa dels mitjans corrents i ordinaris

necessaris per poder dur a terme l?objecte de la regulació que conté, de manera que no

suposarà el més mínim increment en les despeses previstes, per la qual cosa no és

necessari l?estudi econòmic que estableix l?article 42.1 de la Llei 4/2001, de 14 de març.

Analitza també l?impacte socioeconòmic de la nova regulació i conclou que aquesta no

en tindrà o, en tot cas, serà molt limitat.

En relació amb l?estudi de càrregues administratives, una vegada analitzat el contingut

del Projecte, es conclou que seran mínimes i que la nova regulació ?pionera en la

matèria? no en substitueix ni en modifica cap altra d?anterior, per la qual cosa no es

pot dur a terme cap estudi comparatiu ni, òbviament, pot suposar-ne una reducció.

El Consell Consultiu considera que aquesta justificació no és suficient, perquè el fet que

sigui una matèria nova no exclou que hi hagi càrregues administratives. És més, el

Consell Consultiu estima que precisament pel fet de tractar-se d?una norma pionera en

la matèria ?com es diu en l?expedient? requereix un estudi més acurat i rigorós sobre

les càrregues. Pot ser, no obstant això, que la conclusió a què s?arribi sigui la mateixa;

és a dir, que el Projecte de decret no inclou cap càrrega, ni per a l?Administració ni per

als ciutadans, però aquesta conclusió, si escau, s?obtindria sobre la base d?uns altres

arguments com a conseqüència de l?estudi del contingut del Projecte i no pel fet

d?afirmar simplement que es tracta d?una norma nova. Cal, per tant, refer l?estudi de

càrregues administratives, que s?haurà d?incorporar a l?expedient abans que el Consell

de Govern aprovi el Decret de referència.

En l?expedient ha quedat justificat que s?han observat els principis bàsics de la Llei

d?economia sostenible.

Ara bé, durant la tramitació no s?ha donat compliment a l?article 14 de la Llei 20/2013,

de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, i el Consell Consultiu estima que

el Projecte de decret afecta de manera rellevant la unitat de mercat; per tant, consideram

preceptiu en aquest cas la remissió del Projecte a l?efecte previst en l?article 14. En

conseqüència, abans que el Consell de Govern aprovi el Decret, s?ha de dur a terme el

tràmit esmentat. Si com a conseqüència hi hagués canvis en el contingut del Projecte,

s?hauria de tornar a demanar el dictamen al Consell Consultiu.

4

S?ha emès l?informe preceptiu del Consell de Serveis Socials de les Illes Balears, en

sentit favorable, d?acord amb el que estableix l?article 54.1 de la Llei 4/2009, d?11 de

juny, de serveis socials de les Illes Balears, i l?article 3.c del Decret 61/2012, de 23

d?abril, pel qual es regulen la composició, l?organització i el funcionament del Consell

de Serveis Socials de les Illes Balears.

També s?ha acomplert el tràmit relatiu a la sol·licitud de l?informe d?impacte de gènere

preceptiu de l?Institut Balear de la Dona (article 7.g de la Llei 2/2006, de 20 de

setembre, de la dona), que s?ha emès amb caràcter favorable.

S?ha duit a terme el tràmit d?audiència i participació previst en l?article 43 de la Llei

4/2001, de 14 de març, i també el tràmit d?informació pública mitjançant l?anunci

corresponent en el Butlletí Oficial de les Illes Balears. D?aquesta manera, les persones,

les entitats i les associacions interessades han tingut l?ocasió d?analitzar el Projecte de

decret i de manifestar les al·legacions que han considerat oportunes.

Pel que fa a la intervenció dels ens territorials, consta igualment que s?ha acomplert el

tràmit previst en l?article 45 de la Llei 4/2001, atès que s?ha traslladat una còpia del

Projecte als ajuntaments (mitjançant la FELIB), a l?Ajuntament de Palma, i als consells

insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.

Finalment, el Servei Jurídic i la Secretaria General de la Conselleria ?que es pronuncia

sobre les al·legacions i la conformitat del procediment? han emès sengles informes

favorables sobre el Projecte de decret.

Tanmateix, el Consell Consultiu vol advertir que l?article 22 quinquies de la Llei

orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial

del Codi civil i de la Llei d?enjudiciament civil (precepte afegit per l?article 1.21 de la

Llei 26/2015, de 28 de juliol, que va entrar en vigor el 18 d?agost de 2015), estableix

que les memòries de l?anàlisi d?impacte normatiu que han d?acompanyar els

avantprojectes de llei i els projectes de reglaments inclouran l?impacte de la normativa

en la infància i l?adolescència.

D?altra banda, la disposició addicional desena de la Llei estatal 40/2003, de 18 de

novembre, de protecció a les famílies nombroses (afegida per la disposició final

cinquena, apartat tres, de la Llei 26/2015, de 28 de juliol) exigeix que les memòries de

l?anàlisi d?impacte normatiu que han d?acompanyar els avantprojectes de llei i els

projectes de reglament incloguin l?impacte de la normativa en la família.

Altrament, l?article 32 de la Llei autonòmica 8/2016, de 30 de maig, per garantir els

drets de lesbianes, gais, trans, bisexuals i intersexuals i per eradicar l?LGTBI fòbia (en

relació amb els articles 5.2 i 6 de la mateixa Llei) estableix que «les administracions

públiques de les Illes Balears incorporaran l?avaluació d?impacte sobre orientació sexual

i identitat de gènere en el desenvolupament de les seves competències, per garantir la

integració del principi d?igualtat i no discriminació de les persones LGTBI sobre totes

les disposicions legals o reglamentàries que s?impulsin dins del territori de la comunitat

autònoma». Aquesta Llei va entrar en vigor l?endemà de publicar-se (BOIB núm. 69, de

2 de juny de 2016).

5

Entre la documentació que conté l?expedient que se?ns ha remès, no hi consten els dits

informes d?impacte ni tampoc se?n justifica l?absència. Atès que les lleis esmentades

anteriorment ja han entrat en vigor, el Consell Consultiu considera necessari que, abans

que s?aprovi la norma en projecte, s?ampliï la memòria d?impacte normatiu en el sentit

referit. Aquesta observació té caràcter essencial.

Tercera

Pel que fa al marc normatiu en què s?insereix el Projecte de decret objecte d?aquest

dictamen, està format per:

a) En l?àmbit europeu:

? El Reglament (CE) núm. 1107/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de

juliol de 2006, sobre els drets de les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda en el

transport aeri, d?aplicació a les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda que

utilitzin vols comercials de passatgers que surtin dels aeroports ubicats en el territori de

la Unió Europea.

b) En l?àmbit estatal:

? La Constitució espanyola, en particular l?article 14, que reconeix la igualtat de tots

els espanyols davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de

naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social;

l?article 9.2, que determina que els poders públics han de promoure la participació de

tots els ciutadans en la vida política, social, econòmica i cultural, i l?article 49, relatiu al

mandat als poders públics de promoure polítiques d?integració de les persones amb

discapacitat.

? El Reial decret 1035/2011, de 15 de juliol, i el Reial decret 990/2013, de 13 de

desembre, pel qual s?aproven diferents certificats de professionalitat, entre d?altres, el de

la instrucció de cans d?assistència.

c) En l?àmbit autonòmic:

? L?Estatut d?autonomia de les Illes Balears, aprovat per la Llei orgànica 1/2007.

? La Llei 4/2009, d?11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, que regula i

ordena «el sistema de serveis socials de les Illes Balears, per tal de promoure-hi i

garantir-hi l?accés universal, i contribuir al benestar i a la cohesió social».

? La Llei 1/2014, de 21 de febrer, de cans d?assistència, que té per objecte «reconèixer

i garantir el dret d?accedir, circular i romandre d?aquelles persones que, per qualsevol

tipus de discapacitat, són auxiliades per cans d?assistència».

? La Llei 3/1993, de 4 de maig, per a la millora de l?accessibilitat i de la supressió de

les barreres arquitectòniques.

? La Llei 1/1992, de 8 d?abril, de protecció d?animals que viuen en l'entorn humà.

6

? El Decret 56/1994, de 13 de maig, pel qual s?aprova el Reglament per al

desplegament i l?aplicació de la Llei 1/1992, de 8 d?abril, sobre la protecció d?animals

que viuen en l?entorn humà (BOIB núm. 65, de 28 de maig de 1994).

? L?Ordre del conseller d?Agricultura i Pesca, de 14 de juny de 1989, per la qual es

crea i desplega la normativa de nuclis zoològics de Balears (BOCAIB núm. 84, d?11 de

juliol de 1989).

? El Decret 24/2015, de 7 d?agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual

s?estableixen les competències i l?estructura orgànica bàsica de les conselleries de

l?Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears (BOIB núm. 120, de 8

d?agost de 2015), modificat pel Decret 11/2016, d?11 de maig (BOIB núm. 60, de 12 de

maig de 2016).

Quarta

Des del punt de vista competencial hem de partir de la base que la matèria objecte de

regulació ?polítiques de protecció i suport a les persones amb discapacitats físiques,

psíquiques i sensorials? s?insereix dins el títol de l?article 30.15 de l?Estatut

d?autonomia de les Illes Balears, que reconeix, sens perjudici del que disposa l?article

149.1 de la Constitució, la competència exclusiva de la Comunitat Autònoma en:

15. Acció i benestar social, Desenvolupament comunitari i integració. Voluntariat

social. Complements de la seguretat social no contributiva. Polítiques de protecció i

suport a les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials. Polítiques

de protecció i suport a persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials.

Polítiques d?atenció a persones en situació de dependència. Polítiques d?atenció a les

persones i als col·lectius en situació de pobresa o necessitat social.

Abans, però, de poder afirmar que la competència per aprovar aquest Projecte de decret

correspon al Govern de les Illes Balears, sobre la base de la competència que es recull

en l?article 30.15 de l?EAIB, cal plantejar-se si pot correspondre als consells insulars, en

aplicació del que disposa l?article 70 de l?EAIB, atès que entre les matèries que els

atribueix com a pròpies hi ha:

4. Serveis socials i assistència social. Desenvolupament comunitari i integració.

Política de protecció i atenció a persones depenents. Complements de la seguretat

social no contributiva. Voluntariat social. Polítiques d?atenció a les persones i als

col·lectius en situació de pobresa o necessitat social.

La determinació de l?Administració competent en la matèria objecte de regulació

definirà qui en té la potestat reglamentària, d?acord amb el que s?estableix en els articles

52.2 i 72 de l?EAIB.

Tal com dèiem en el Dictamen 98/2012, relatiu al Projecte de decret pel qual es fixen

els principis generals del Registre Unificat de Serveis Socials de les Illes Balears i dels

procediments per a l'autorització i l'acreditació dels serveis socials, i es regulen la secció

suprainsular del Registre i els procediments per autoritzar i acreditar els serveis socials

d'àmbit suprainsular:

Tal com ha sostingut aquest Consell Consultiu en dictàmens anteriors (per exemple,

en el 92, 93, 101 i 104/2007; 116, 117 i 124/2008; 117 i 195/2009; 116 i 200/2010, i

29 i 82/2011), la Llei orgànica 1/2007 ha introduït una transcendental reforma

7

estatutària en matèria de consells insulars, que es concreta en l'ampliació de l'elenc

de competències que se'ls atribueix amb el caràcter de pròpies en l'article 70 i en

relació amb les quals els correspon, amb caràcter indissociable a la seva titularitat,

exercir la potestat reglamentària. En conseqüència, el Govern, en aquestes matèries,

només té, d'una banda, la potestat d'establir principis generals que permetin que cada

consell insular en faci un desplegament detallat i adequat en el seu àmbit territorial

(article 58.3) i, de l'altra, la facultat de coordinar l'activitat dels consells insulars en

assumptes d'interès autonòmic i en l'exercici de les competències pròpies, amb la

participació d'aquests (article 72.2 i 3). Aplicant, mutatis mutandis, als principis

generals normatius autonòmics les regles establertes pel Tribunal Constitucional

sobre la normativa bàsica estatal i la de desplegament autonòmic, resulta: a) els

principis generals només es poden establir per decret del Govern, fent menció

expressa que es tracta d'una norma de principis; b) correspon, potestativament, al

Govern de la Comunitat Autònoma la definició dels principis generals normatius,

però no es pot obligar els consells insulars a esperar que el Govern determini aquests

principis; c) els principis generals han de constituir un mínim denominador normatiu

comú a tot el territori autonòmic, de manera que no poden esgotar la matèria i han

de deixar un marge ampli a la reglamentació dels consells insulars; d) els decrets

reguladors de principis generals no són susceptibles de plantejament de conflicte en

defensa de l'autonomia local, perquè no són disposicions amb rang de llei; e) els

reglaments dels consells insulars requereixen el dictamen previ i preceptiu del

Consell Consultiu; f) la relació entre reglaments autonòmics de principis generals i

els reglaments insulars és de competència i no de jerarquia.

Es recull com a principi rector de la política social i econòmica de les Illes Balears, en

l?article 12.3 de l?EAIB, un mandat a les institucions pròpies de la comunitat autònoma

de promoure, dins el marc de les competències respectives, el desenvolupament

sostenible per a la plena ocupació, la cohesió social i el progrés científic i tècnic, de

manera que es garanteixi a tota la ciutadania l?accés als serveis públics i el dret a la

salut, l?educació, l?habitatge, la protecció social, l?oci i la cultura.

En la mateixa línia, l?article 16 de l?EAIB, dels drets socials dels ciutadans, disposa en

l?apartat 1 que els poders públics de les Illes Balears han de defensar i promoure els

drets socials dels ciutadans de les Illes Balears, que representen un àmbit inseparable del

respecte dels valors i drets universals de les persones i que constitueixen un dels

fonaments cívics del progrés econòmic, cultural i tecnològic de la comunitat autònoma.

L?apartat 3 del mateix article hi afegeix que, en tot cas, l?actuació de les administracions

públiques de les Illes Balears s?ha de centrar primordialment en els àmbits següents: la

defensa integral de la família; els drets de les parelles estables; la protecció específica i

la tutela social del menor; la no-discriminació i els drets de les persones dependents i de

les seves famílies a la igualtat d?oportunitats, a la participació i la protecció, i a la

integració i l?accessibilitat universal en qualsevol àmbit de la vida pública, social,

educativa i econòmica; la protecció i l?atenció integral de la gent gran per a la promoció

de la seva autonomia personal i de l?envelliment actiu, que els permeti una vida digna i

independent, i el seu benestar social i individual; l?articulació de polítiques que

garanteixin la participació de la joventut en el desenvolupament polític, social,

econòmic i cultural; l?assistència social a les persones que pateixin marginació, pobresa

o exclusió social; la igualtat de drets d?homes i dones en tots els àmbits, en particular en

8

matèria d?ocupació i treball; la protecció social contra la violència, especialment la

violència de gènere; els drets i l?atenció social dels immigrants amb residència

permanent a la comunitat autònoma de les Illes Balears.

D?altra banda, en l?apartat 4 de l?article de referència, es disposa que les

administracions públiques, en el marc de les seves competències respectives, han de

promoure les condicions necessàries perquè els drets socials dels ciutadans de les Illes

Balears i dels grups i col·lectius en què s?integren siguin objecte d?una aplicació real i

efectiva.

La Llei 1/2014, de 21 de febrer, de cans d?assistència ?de conformitat amb l?article 2

de la Llei 14/2001, de 29 d?octubre, d?atribució de competències als consells insulars en

matèria de serveis socials i seguretat social, que preveu que els consells insulars

assumeixin la funció executiva i la gestió en matèria de control administratiu de

l?autorització de serveis i centres de serveis socials en el seu àmbit territorial, i la funció

inspectora i sancionadora en matèria de serveis socials?, atribueix als consells insulars

el reconeixement, la suspensió i la pèrdua de la condició de ca d?assistència, i també el

règim sancionador. En relació amb els centres d?ensinistrament, la Llei considera que

tenen caràcter suprainsular i, per tant, la competència sobre aquests centres recau en

l?Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

En aplicació de la clàusula de tancament de competències que es conté en l?article 69 de

l?EAIB, en cap cas es poden considerar susceptibles de transferència les competències

que per la seva naturalesa tenguin caràcter suprainsular, incideixin sobre l?ordenació i

planificació de l?activitat econòmica general en l?àmbit autonòmic o les que requereixin

ser exercides de manera equilibrada o territorialment cohesionada entre les diferents

illes.

Aquest òrgan consultiu comparteix l?apreciació de suprainsularitat dels centres

d?ensinistrament, i consideram d?aplicació en aquest cas la doctrina que hem assenyalat,

entre d?altres, en els dictàmens 1/2011, 17/2011, 114/2014 i 91/2016:

1. L'article 69 esmentat conté dues previsions absolutament diferents. La primera,

establerta en la primera part, en coherència amb el procés de «descentralització

interna de la Comunitat Autònoma», és pròpiament una clàusula de tancament i

implica que les competències no atribuïdes com a pròpies als consells insulars

corresponen al Govern autonòmic, mentre no siguin transferides per la llei

corresponent.

La segona part de l'article 69, que es configura com una clàusula de retenció de

competències a favor de la Comunitat Autònoma, s'ha de posar en relació amb

l'article 61.2 de l'Estatut d'autonomia. Aquest article disposa: «Els consells insulars

gaudiran d'autonomia en la gestió dels seus interessos d'acord amb la Constitució,

aquest Estatut i el que estableixen les lleis del Parlament.» Això darrer significa que

l'autonomia de cada consell insular desplega els seus efectes en l?àmbit territorial

propi i en defensa dels interessos respectius.

Doncs bé, a partir d'aquesta premissa, la segona part de l'article 69 reserva a la

Comunitat Autònoma aquelles competències que, per la seva mateixa naturalesa,

tenen un caràcter suprainsular; les que incideixin sobre l'ordenació i la planificació

de l'activitat econòmica general en l'àmbit autonòmic, i aquelles l'exercici de les

quals exigeixi l'obligació de vetllar per l'equilibri o la cohesió territorial entre

9

diferents illes. Aquesta reserva prèvia és predicable no només de les competències

que no són pròpies (és a dir, les de l'article 71), sinó que també opera en el cas de les

competències pròpies de l'article 70. Així s'ha d'entendre, malgrat la confusa

redacció, atesa la finalitat sistemàtica de la disposició (el precepte està ubicat com a

antecedent dels articles relatius a l'atribució de competències als consells insulars) i,

des d'un punt de vista semàntic, per la rotunditat de l'expressió «[...] sense que en

cap cas no siguin susceptibles de transferència [...]» (la cursiva és nostra).

Per tant, la presència de qualsevol de les tres circumstàncies recollides per l'incís

final de l'article 69 de l'Estatut, en els diferents àmbits materials, fins i tot en relació

amb els enunciats en l'article 70, situa aquests en el marc de competències pròpies

de la Comunitat Autònoma i habilita el Govern de les Illes Balears per a l'aprovació

de disposicions generals en aquell àmbit material; si bé convé precisar, a més, que la

concurrència de qualsevol dels casos que legitima la retenció o la reserva de

competència a favor de la Comunitat Autònoma ha de ser analitzada en cada supòsit

concret de manera individualitzada i restrictivament per no vulnerar cap

competència insular.

Consideram, per tant, ajustada a dret des del punt de vista competencial la regulació que

es conté en el Projecte de decret en relació amb els requisits i les condicions que han de

complir els centres d?ensinistrament, que correspon al Govern de les Illes Balears en

exercici de la competència prevista en l?article 30.15 de l?EAIB relativa a la

competència de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears en matèria d?acció i

benestar social, polítiques d?atenció a persones i col·lectius en situació de pobresa o

necessitat social, polítiques de protecció i suport a les persones amb discapacitats

físiques, psíquiques i sensorials, i polítiques d?atenció a les persones dependents.

En relació amb la regulació que es conté en el Projecte de decret sobre el procediment

de reconeixement de la condició de ca d?assistència, compartim que la competència

correspon a cada consell insular, d?acord amb l?article 70.4 de l?EAIB, i que, per tant, i

en virtut de la previsió que es conté en l?article 72 de l?EAIB, és als consells insulars a

qui correspon la potestat reglamentària sobre la matèria. El fonament, doncs, per a la

regulació continguda en relació amb aquesta matèria és que ha d?aplicar-se de manera

uniforme a tot el territori de les Illes Balears, i l?habilitació jurídica s?haurà de cercar en

l?article 58.3 de l?EAIB en relació amb la potestat del Govern d?establir principis

generals sobre les matèries que els consells insulars hagin assumit com a pròpies,

sempre que se?n garanteixi la potestat reglamentària, i que aquestes normes no tenguin

vocació d?imposar-se incondicionalment a cada una de les illes. En aquest sentit, ens

hem pronunciat, entre d?altres, en els dictàmens núm. 114/2010, 116/2010, 120/2010,

82/2011 i 91/2016:

Ara bé, en les matèries en les quals els consells insulars disposen de competències

pròpies o exclusives, la facultat estatutària d?establiment de principis generals

(article 58.3 de l?Estatut d?autonomia) no és un argument definitiu per impedir de

manera absoluta al Govern de les Illes Balears que faci un ús de la seva potestat

reglamentària que vagi més enllà d?aquesta funció normativa. I això perquè el

legislador estatutari no sembla haver volgut que l?execució de les lleis que aprovi el

Parlament de les Illes Balears depengui exclusivament de la voluntat dels consells

insulars, ni que es produeixin disfuncions si aquests textos legals no s?apliquen de la

mateixa manera en tot el territori de les Illes Balears. Cal reconèixer, per tant, al

Govern una posició fonamental en la garantia de l?execució de la legislació

10

autonòmica i cal, també, afirmar que aquest aspecte expressa un interès general

clarament suprainsular.

Per això, i de manera especial quan el desplegament de l?Estatut d?autonomia de

2007 està en una fase incipient, cal assegurar l?execució correcta i mínima de les

lleis del Parlament autonòmic, imperatiu que encara es fa més evident quan la

simple existència de decrets del Govern que estableixen principis generals pugui ser

palesament insuficient per a una execució de les lleis que permeti una aplicació

idònia d?aquestes des d?un punt de vista dels drets dels ciutadans, com succeeix en

el cas que ens ocupa. [...]

Doncs bé, excepcionalment i per raons d?interès general, el Consell Consultiu entén

que el Govern pot incloure, en els decrets de principis generals, normes

reglamentàries que no tenguin la vocació d?imposar-se incondicionalment a cada

una de les Illes. Dit d?una altra manera, aquests decrets poden incloure, d?un banda,

principis generals normatius i, d?altra banda, disposicions i regles complementàries

o connexes, les quals poden ser desplaçades, a cada illa, per la normativa que el

consell insular competent dicti en execució de les lleis aprovades pel Parlament

balear (article 72 i 84.2 de l?Estatut d?autonomia).

En el preàmbul del Projecte i en l?apartat 2 de la disposició addicional única s?afirma

que l?apartat 2 de l?article 8 i l?apartat 3 de l?article 9 es dicten a l?empara de les

facultats de coordinació establertes en l?article 72.2 i 3 de l?Estatut d?autonomia.

Tanmateix, el Consell Consultiu considera que aquests apartats no impliquen facultats

de «coordinació» i que es tracta d?una qüestió de principis generals.

Seguint amb la qüestió competencial, el Consell Consultiu posa en relleu que els articles

10 ?referit al carnet d?identificació? i 11 ?sobre el distintiu d?identificació oficial?,

continguts ambdós en el capítol III, dedicat a principis generals, en realitat regulen una

matèria de naturalesa suprainsular. Per tant, se n?hauria de canviar la ubicació, per evitar

considerar-los matèria de principis generals quan en realitat no ho son. I, en coherència,

també n?hauria de quedar clara la naturalesa en les referències al règim competencial,

contingudes en el preàmbul i en la disposició addicional única.

En efecte, des del punt de vista formal, el Projecte preveu, en la disposició addicional

primera, quins articles i quines disposicions tenen el caràcter de principi general, i quins

altres es dicten en exercici de competències exclusives de la Comunitat Autònoma sobre

les quals el Govern exerceix la potestat reglamentària plena. Doncs bé, s?hauran de

modificar les referències contingudes en el règim competencial ?en la disposició

addicional esmentada i també en el preàmbul? de conformitat amb el criteri mantingut

per aquest òrgan assessor.

Aquesta consideració té caràcter essencial.

En aplicació de la doctrina i els fonaments anteriors, el Consell Consultiu considera que

el Govern de les Illes Balears és competent per dictar un reglament com el que es

projecta, i que la consellera de Serveis Socials i Cooperació és qui l?ha de promoure i

impulsar, tal com s?ha fet en l?expedient, i correspondrà al Consell de Govern aprovarlo, en exercici de la potestat reglamentària que li reconeixen els articles 58.1 i 3 i 84.2

de l?EAIB i l?article 38.1 de la Llei 4/2001.

11

Cinquena

Sobre el contingut del Projecte, aquest consta d?un preàmbul i quatre capítols, amb un

total de 12 articles, més una disposició addicional, dues disposicions transitòries, una

disposició derogatòria i dues disposicions finals.

Inclou, a més, un annex que conté les característiques del carnet d?identificació, i un

annex 2 amb la descripció del distintiu d?identificació oficial.

Una vegada analitzat el contingut del Projecte, el Consell Consultiu vol fer les

observacions següents:

? Al preàmbul. Resulta insuficient l?explicació continguda en el preàmbul sobre la

justificació de la competència del Govern de les Illes Balears per aprovar alguns

aspectes de la norma sotmesa a consulta. Cal tenir en compte la complexitat d?aquesta

matèria atesos els diferents títols competencials que convergeixen en la norma en

projecte.

L?existència d?un preàmbul no és preceptiva en una norma de rang reglamentari, ja que

la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears, no l?exigeix. Ara bé, és

evident, tal com ha manifestat el Consell Consultiu, que en el cas que es decideixi

incorporar un preàmbul ha de complir la funció corresponent.

Per exemple, en l?apartat cinquè es posa de manifest que «es considera convenient

regular el procediment per al reconeixement de la condició de ca d?assistència», quan

realment la competència que té el Govern sobre aquesta matèria és de principis generals

i això s'ha de dir amb més claredat des de l?inici d'aquest apartat.

Altrament, en el cas de la regulació relativa al Registre dels Centres d'Ensinistrament,

cal observar que la disposició addicional quarta de la Llei només preveu que s'ha de

crear i que quedarà vinculat a «[...] l'Administració competent en serveis socials» i no

diu que sigui la conselleria competent en matèria de serveis socials.

En el paràgraf 9 diu que el capítol II del Projecte regula l?autorització i el registre dels

centres quan realment el que fa el capítol II es regular la declaració responsable (que no

és el mateix que l?autorització).

Finalment, cal completar el preàmbul amb una menció de la normativa en matèria de

ramaderia que també sigui aplicable a aquesta matèria, com és el cas de la Llei 1/1992,

de 8 d'abril, de protecció d'animals que viuen en l'entorn humà; el Decret 56/1994, de 13

de maig, pel qual s'aprova el Reglament per al desplegament de la Llei anterior, i l'Ordre

del conseller d'Agricultura i Pesca de 14 de juny de 1989, per la qual es crea i desplega

la normativa de nuclis zoològics de Balears.

Per tot això, s?hauria de refer el preàmbul i millorar-ne el contingut. Aquesta observació

és essencial.

? Al capítol I. L?article 1.2 disposa que també és objecte del Decret la regulació del

procediment de reconeixement dels cans d?assistència. En aquest sentit, val a dir que el

Govern de les Illes Balears només té competència per regular els principis generals del

12

procediment, i això per coherència amb els articles 8 i 9 del mateix Projecte de decret i

la disposició addicional única. Aquesta observació és essencial.

Per aquest motiu, consideram també convenient que l?incís de l?apartat 2 de l?article 1

«i la reglamentació del carnet i del distintiu de caràcter oficial» s?incorpori a l?apartat 1.

D?aquesta manera quedaria més ben estructurat l?objecte de la norma, atès el criteri

competencial. Aquesta observació no és essencial.

? Al capítol II. Declaració responsable i registre dels centres d?ensinistrament

Aquest capítol desplega la remissió continguda en l?article 5 de la Llei 1/2014, de 21 de

febrer, de cans d?assistència, que preveu que mitjançant un decret es regularan els

requisits i les condicions que hauran de complir els centres d?ensinistrament per a la

formació dels cans d?acompanyament, conducció i auxili de persones amb discapacitat.

La Llei preveu de manera imperativa que el decret, entre d?altres regulacions, estableixi

que els centres d?ensinistrament disposin d?espai suficient i que especifiquin la quantitat

mínima de personal de què han de disposar, amb indicació de l?escala personal

corresponent.

Així, el Projecte de decret regula, en l?article 2, els requisits dels centres

d?ensinistrament dels cans d?assistència.

En concret, en l?apartat 1 d?aquest article 2, s?estableixen cinc requisits que

condicionaran el reconeixement del centre d?ensinistrament de cans d?assistència:

a) Tenir l?entitat o la persona titular del centre personalitat jurídica pròpia.

b) Disposar de prou espai físic per a l?exercici de l?activitat d?ensinistrament de cans

d?assistència.

Consideram que el Projecte de decret desplega de manera insuficient la remissió

imperativa continguda en l?article 5 de la Llei, atès que reprodueix, sense afegir el més

mínim element que permeti depurar el concepte jurídic indeterminat que suposa «espai

físic suficient», i que en conseqüència es relega la comprovació del compliment

d?aquest requisit ?que ni més ni menys condicionarà el reconeixement com a centre

d?ensinistrament? a la percepció subjectiva de qui resolgui l?expedient concret.

Consideram, doncs, que la remissió expressa de la Llei al reglament s?hauria de

desplegar de manera suficient per garantir la uniformitat de criteri i l?homogeneïtat dins

el territori de les Illes Balears, que correspon al caràcter suprainsular que la Llei ha

atorgat als centres d?ensinistrament.

En l?informe del Servei Jurídic de la conselleria impulsora del Projecte, es justifica la

manca de regulació concreta en relació amb l?espai físic de la manera següent:

Respecte de l?espai físic, cal comentar que, una vegada revisada la normativa en

matèria de ramaderia, es va considerar que l?espai físic indicat en el Decret 56/1994,

de 13 de maig, de desplegament de la Llei 1/1992, de 8 d?abril, de protecció dels

animals que viuen en l?entorn humà. Concretament, l?article 31 d?aquest Decret

regula les condicions estructurals i de serveis que han de reunir les escoles

d?ensinistrament que són, entre d?altres, una adequada ventilació, fàcil neteja,

il·luminació natural, així mateix, indica que l?espai, cobert o no, gàbia o qualsevol

13

que sigui l?habitatge, ha de ser suficientment alt perquè els animals puguin romandre

amb el cap i el coll drets i tenir l?amplitud necessària perquè es puguin donar la

volta. Per tant, tal com exposa l?informe justificatiu de 7 d?abril de 2016, es va

considerar que aquest espai era suficient i no calia regular un espai propi pel que fa

als centres d?ensinistraments de cans d?assistència, més enllà del previst amb

caràcter general per a les escoles d?ensinistrament d?animals.

No s?hi ha de formular cap objecció si, tal com es recull en l?informe del Servei Jurídic,

la regulació que es vol establir és una remissió expressa a una altra normativa, però per

donar compliment al desplegament que la Llei confia al reglament, la remissió hauria de

quedar expressament recollida en aquest apartat.

Aquesta observació té caràcter essencial.

c) Complir la legislació vigent en matèria de salut i protecció dels animals i de medi

ambient, i disposar de les llicències municipals preceptives.

Per la naturalesa dels centres d?ensinistrament i de l?activitat que s?hi durà a terme, amb

caràcter previ a l?autorització mitjançant llicència municipal, s?hauran d?obtenir les

autoritzacions sectorials corresponents i, generalment, la declaració prèvia d?interès

general.

Si bé és cert que l?obtenció de les llicències municipals implica la prèvia de les

autoritzacions i els tràmits preceptius, amb caràcter d?observació no essencial, se

suggereix completar la previsió continguda en aquest apartat de la manera següent:

«Complir la legislació vigent en matèria de salut i protecció dels animals, de medi

ambient, i d?activitats, i disposar de les autoritzacions sectorials, els informes previs i

les llicències municipals preceptives».

d) Estar inscrit en el Registre de nuclis zoològics de la Conselleria de Medi Ambient,

Agricultura i Pesca.

Aquest requisit prové de la Llei 1/1992, de 8 d?abril, de protecció dels animals que

viuen en l?entorn humà, i del reglament que la desplega, el Decret 56/1994, de 13 de

maig. Es considera, doncs, ajustat a dret incloure?l com a requisit en el Projecte de

decret sotmès a consulta.

e) Pertànyer, en condicions de ple dret, a alguna associació o federació internacional

de cans d?assistència.

En relació amb aquest requisit, cal observar que la disposició transitòria segona del

Projecte atorga un termini màxim de cinc anys als interessats per aconseguir ser

membre d'alguna d'aquestes associacions o federacions europees o internacionals de

cans d'assistència.

La justificació de l'exigència reglamentària d'aquest requisit, que té clarament caràcter

habilitant per obtenir el reconeixement anterior i que no sembla respondre al

desplegament de cap previsió continguda en la Llei 1/2014, de 21 de febrer, la recull

l?informe del Servei Jurídic de la Conselleria impulsora del Projecte, en què s'exposa

que el requisit deriva de la necessitat d'exigir una trajectòria i experiència mínimes als

centres d'ensinistrament i que aquestes associacions europees i internacionals «[...] han

desenvolupat uns estàndards mínims, tant a nivell tècnic com ètic, pel qual s'han de

14

regir els programes d'ensinistrament de tots els membres i candidats.[...] aquests

estàndards coincideixen en gran mida amb el contingut establert en la normativa

reguladora del certificat de professionalitat d'ensinistrador de cans d'assistència»,

normativa que no identifica. L'informe jurídic esmenta també, per justificar l'exigència

d'aquest requisit i com a precedent de dret comparat, una previsió similar continguda en

l'article 20.1.f de la Llei catalana 19/2009, de 26 de novembre, de l'accés a l'entorn de

les persones acompanyades per gossos d'assistència (és a dir, una norma autonòmica

amb rang legal, no un decret).

Ara bé, arribats a aquest punt, volem recordar aquí que la Llei 20/2013, de 9 de

desembre, de garantia de la unitat de mercat (LGUM, d'ara endavant), norma estatal

amb caràcter bàsic que regula el principi d'eficàcia territorial nacional, resulta

d'aplicació en el cas present perquè es tracta d'un projecte normatiu que regula l'accés a

una activitat econòmica o l'exercici d?aquesta activitat i que preveu, com a mitjà

d'intervenció, que els titulars dels centres d'ensinistrament interessats a prestar el servei i

que compleixin els requisits de l'article 2 anterior han de presentar una declaració

responsable (article 4 del Projecte). En conseqüència, consideram que també seran

aplicables aquí les limitacions previstes en l'article 18 de la LGUM per als projectes

normatius d'autoritats competents que puguin limitar l?accés a una activitat econòmica o

a l?exercici de la dita activitat. En aquest sentit, volem advertir que l'article 18 de la Llei

estatal esmentada, en l?apartat 2, dins la relació d'actuacions que limiten la llibertat

d'establiment i la llibertat de circulació, preveu:

[?]

b) Requisits d?obtenció d?una autorització, homologació, acreditació, certificació,

qualificació o reconeixement, de presentació d?una declaració responsable o

comunicació o d?inscripció en algun registre per a l?exercici de l?activitat en el

territori d?una autoritat competent diferent de l?autoritat d?origen.

c) Requisits de qualificació professional addicionals als requerits en el lloc d?origen

o on l?operador hagi accedit a l?activitat professional o professió, com ara:

1r necessitats d?homologació, convalidació, acreditació, certificació, qualificació o

reconeixement de títols o certificats que acreditin determinades qualificacions

professionals emesos per autoritats o entitats d?altres comunitats autònomes.

2n qualsevol altre requisit que obstaculitzi el lliure exercici dels serveis

professionals en tot el territori nacional.

Per tant, si bé és cert que l'article 5.2 de la Llei 1/2014 habilita el Govern per regular

mitjançant un decret requisits tals com l'espai físic suficient de què han de disposar els

centres d'ensinistrament, l'especificació de la quantitat de personal mínim de què han de

disposar o la qualificació professional que ha de tenir, «entre d'altres regulacions»; no

obstant això, el requisit de la lletra e de l'apartat 1 de l'article 2 del Projecte sembla, si

més no, discriminatori, excessiu o no justificat per raons d'interès general des del

moment en què exigeix als interessats una mena d'acreditació o qualificació

professional addicional (la qual cosa implica la inscripció en un registre diferent de

l'autonòmic) a la que es requereix en el seu lloc d'origen, perquè si bé no prové d'una

altra comunitat autònoma (la qual cosa també limitaria el lliure accés segons la

LGUM), sí que prové d'una autoritat (millor dit, entitat) estrangera diferent de

15

l'autoritat d'origen. Si tan necessari per garantir un bon exercici d'aquesta activitat era el

compliment dels estàndards que exigeixen actualment les dites associacions o

federacions europees o internacionals als seus membres, no s'entén per què la

Conselleria no ha aprofitat l'ocasió per introduir-los, de manera similar, dins la

regulació prevista en el Projecte. En aquest sentit, i vinculat amb el requisit esmentat,

cal observar també que la lletra a de l'article 3 del Projecte exigeix així mateix, com una

obligació més dels centres d'ensinistrament, que garanteixin que els cans d'assistència

s?ajusten als estàndards que l'associació o la federació a la qual estan afiliats determini

com a mínims. Per tant, consideram que el requisit de la lletra e de l'article 2 del

Projecte resulta excessiu i que contravé a la Llei de garantia de la unitat de mercat,

perquè es tracta d'una limitació per accedir a aquesta activitat o per exercir-la, d'acord

amb el que disposa l'article 18.2.b de la Llei estatal, per la qual cosa consideram

convenient que se suprimeixi.

Per tant, aquest requisit s?hauria de suprimir, i en conseqüència també la disposició

transitòria segona del Projecte i la lletra a de l'article 3 abans referit, perquè resulten

contraris a la LGUM, en els termes expressats, sens perjudici de poder aprofitar la

regulació que ara s?escomet o un moment posterior per recollir, d?acord amb el mandat

que es conté en la Llei 1/2014, els requisits necessaris per complir els estàndards de

qualitat que es considerin oportuns, amb la deguda justificació. Aquesta observació té

caràcter essencial.

L?apartat 2 del mateix article 2 sembla voler regular la quantitat de personal mínim de

què hauran de disposar els centres d?ensinistrament objecte de regulació, i la

qualificació professional que ha de tenir, d?acord amb la previsió imperativa continguda

en l?article 5 de la Llei. Se suggereix que, per a una millor comprensió, s?aclareixi la

redacció d?aquest apartat amb referència no tant a les funcions que ha de dur a terme el

personal dels centres d?ensinistrament de cans d?assistència, sinó al personal mínim de

què han de disposar.

Aquesta observació no té caràcter essencial.

Per acabar el que fa referència a l?article 2 del Projecte de decret, i per dotar-lo de més

coherència respecte de la regulació del Registre de Centres d?Ensinistrament de Cans

d?Assistència a les Illes Balears, que es conté en l?article 7, se suggereix que s?afegeixi

un nou apartat cinquè a l?article 2 del Projecte de decret, relatiu al fet que la

presentació de la declaració responsable suposarà el consentiment de l?interessat per

tractar les dades que consten en la declaració responsable i incloure-les en el fitxer

públic corresponent, amb la finalitat d?inscriure-les d?ofici en el Registre de Centres

d?Ensinistrament de Cans d?Assistència.

Aquesta observació no té caràcter essencial.

? Article 5. El Consell Consultiu considera necessari, en l'apartat 2 de l'article 5,

substituir el terme «indefinit» (referit al reconeixement com a centre d'ensinistrament de

cans d'assistència a aquells que compleixin els requisits i les obligacions del Decret) per

«vigent».

16

? Article 6. Ha de quedar concretat o identificat l?òrgan competent dins l?organigrama

de la Conselleria per evitar la indeterminació i la possible inseguretat jurídica. Tot això

d'acord amb la nostra doctrina.

Capítol IV. Règim sancionador

Pel que fa al règim sancionador, el Consell Consultiu considera que la redacció actual

de l?article 12 del Projecte vulnera el principi de reserva de llei, per la qual cosa se

n?hauria de modificar la redacció. Aquesta observació té caràcter essencial i l?article

podria establir simplement: «El règim sancionador, si és el cas, serà el que correspongui

d?acord amb la Llei 1/2014».

Disposició derogatòria única

Ja en altres dictàmens, com el 66/2014, el 73/2014 o, recentment, el 2/2016, aquest

òrgan consultiu s?ha mostrat crític amb les derogacions implícites o de caràcter genèric,

i hem manifestat que les disposicions derogatòries han de ser tan precises com sigui

possible per tal de donar compliment al principi de seguretat jurídica que consagra

l?article 9.3 de la Constitució espanyola, de manera que no es generin els dubtes que en

els operadors jurídics pot suposar la derogació tàcita que es deriva de l?aplicació de

l?article 2.2 del Codi civil.

Convé tenir present que, d?acord amb la memòria, aquest Projecte de decret innova

l?ordenament jurídic i, per tant, no hi ha normes específiques que s?hagin de derogar,

per la qual cosa, i per evitar la inseguretat jurídica, no s?hauria d?incloure en l?articulat

una disposició derogatòria buida de contingut.

Aquesta observació té caràcter essencial.

III. CONCLUSIONS

1a. La presidenta de les Illes Balears està legitimada per sol·licitar aquest dictamen i el

Consell Consultiu és competent per emetre?l, amb caràcter preceptiu.

2a. Pel que fa al procediment d'elaboració del Projecte, s?haurà de completar d?acord

amb les observacions essencials assenyalades en la consideració jurídica segona.

3a. El Consell de Govern és competent per aprovar el Projecte de decret sotmès a

consulta, pel qual es desplega la Llei 1/2014, de 21 de febrer.

4a. Per a l 'ús de la f órmula ritual «d'acord amb el Consell Consultiu», establerta en

l?article 4.3 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, s'hauran de tenir en compte les

observacions que es qualifiquen d?essencials en la consideració jurídica cinquena

d'aquest dictamen.

Palma, 21 de setembre de 2016