Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 120/2009 del 23 de julio del 2009

Resumen

DICTAMEN núm. 120/2009, relatiu a la revisió d?ofici de la resolució del conseller executiu d?Obres Públiques i Urbanisme del procediment d?expropiació forçosa de la finca 8 del terme municipal de Palma*

Contestacion

DICTAMEN núm. 120/2009, relatiu a la revisió d?ofici de la resolució del conseller

executiu d?Obres Públiques i Urbanisme del procediment d?expropiació forçosa de

la finca 8 del terme municipal de Palma*

I. ANTECEDENTS

1. El 24 d?abril de 2009, la presidenta del Consell Insular de Mallorca inicia el

procediment per a la revisió d?ofici de la resolució del conseller executiu d?Obres

Públiques i Urbanisme, amb motiu del mesurament incorrecte del sòl afectat, perquè

erròniament es va considerar que el sòl que s?havia d?expropiar amidava 43.690 m2,

quan l?amidament correcte era de 35.739 m2. Aquesta diferència implica que

l?Administració que va dur a terme l?expropiació va fer una liquidació indeguda del

preu just, del premi d?afecció i dels interessos. Com a conseqüència d?aquesta

liquidació indeguda es reclamen les quantitats següents: al senyor J. R. B., la quantitat

de 124.499,07 euros; a la senyora C. B. G., la quantitat de 62.249,54 euros; i a la

senyora J. B. G., també la quantitat de 62.249,54 euros.

2. Per escrit de la presidència del Consell Consultiu es va retornar l?expedient perquè el

procediment havia caducat. El Consell Insular de Mallorca assumí aquest acord sense

cap reserva, de conformitat amb l?escrit signat per la seva presidenta el 24 d?abril de

2009.

3. Iniciada novament la tramitació del procediment, el 28 de maig, es dóna el preceptiu

tràmit d?audiència a l?advocat senyor P. M. C., en representació del senyor J. R. B., que

formula les al·legacions corresponents contra la condició d?interessats dels senyors

P. B., contra qüestions procedimentals i contra la improcedència de la fonamentació de

la nul·litat pel motiu de l?article 62.1.f de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim

jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Al final

de l?escrit demana l?arxivament del procediment.

4. El 4 de juny, la presidenta del Consell Insular de Mallorca dicta resolució per la qual

sol·licita el dictamen del Consell Consultiu per dur a terme la revisió d?ofici per causa

de nul·litat de ple dret ?ex article 62.1.f de la Llei 30/1992, de 26 de novembre? de la

resolució de 7 d?abril de 2003 del conseller d?Obres Públiques i Urbanisme. Aquest

escrit té entrada en el Consell Consultiu el 8 de juny de 2009.

* Ponència de l´Hble. Sr. Rafael de Lacy Fortuny, conseller.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

De conformitat amb els articles 10.10.b i 15.1.a de la Llei 5/1993, de 15 de juny, del

Consell Consultiu, modificada per la Llei 6/2000, de 31 de maig, la presidenta del

Consell Insular de Mallorca està legitimada per sol·licitar aquest dictamen i el Consell

Consultiu és competent per emetre?l. Aquest dictamen té caràcter preceptiu i vinculant,

de conformitat amb el que disposa l?article 102.1 de la Llei 30/1992, de 26 de

novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment

administratiu comú, modificada parcialment per la Llei 4/1999, de 13 de gener.

Segona

La presidenta del Consell Insular de Mallorca és l?òrgan de govern competent per

resoldre el procediment de revisió d?ofici, amb independència que la competència per

dictar la resolució que es vol revisar la tingui delegada el conseller executiu

corresponent. Això és així d?acord amb l?article 9.2.t en relació amb l?article 9.3,

ambdós de la Llei 8/2000, de 27 d?octubre, de consells insulars, que confereix aquesta

competència a la presidenta de la institució de Mallorca, regulada com a indelegable.

Tercera

Quant al procediment, s?han acomplert els tràmits establerts en l?article 102 de la Llei

30/1992, de 26 de novembre. És doctrina consolidada d?aquest Consell Consultiu que,

amb independència de la supressió de la remissió expressa a les disposicions generals

del procediment administratiu que contenia la redacció del dit article 102 abans de la

modificació per la Llei 4/1999, el procediment de revisió d?ofici s?ha de tramitar de

conformitat amb el títol VI (articles 68 i següents) de la dita Llei 30/1992. D?aquesta

manera, el procediment de revisió d?ofici ha de seguir els tràmits essencials següents:

acord d?inici, audiència als interessats, proposta de resolució, dictamen de l?òrgan

consultiu i resolució de l?òrgan competent (tal com indica el Consell Consultiu, entre

d?altres, en els dictàmens 57 i 104/2009).

Pel que fa al supòsit examinat, s?han complert satisfactòriament el tràmits següents:

1. El procediment de revisió d?ofici l?ha iniciat la presidenta del Consell Insular de

Mallorca de conformitat amb l?article 9.2.t de la Llei 8/2000, de 27 d?octubre.

2. S?ha complert el tràmit d?audiència als interessats, hi consta la proposta de resolució,

s?ha sol·licitat el dictamen preceptiu del Consell Consultiu i s?ha acordat la suspensió

del termini per dictar la resolució.

3. Finalment, hem de dir que el procediment està dins el termini legal de tres mesos en

què s?ha de notificar la resolució que posa fi a l?expedient. A aquest efecte hem

d?indicar que el procediment es va iniciar el 24 d?abril i que el 2 de juny es va

suspendre a l?espera del nostre dictamen.

Quarta

Arribats a aquest punt, coincidim amb les argumentacions jurídiques posades de

manifest pel Consell de Mallorca, en l?expedient que ha tingut entrada en el Consell

Consultiu. Així, no hi ha dubte que la correcció d?errors materials no és el tràmit

adequat per modificar la resolució del conseller executiu. Reiteram les argumentacions

contingudes en el procediment de revisió d?ofici. I, a més a més, per totes, citam la

Sentència del Tribunal Suprem de 16 de febrer de 2009, que en el fonament jurídic 5

diu:

QUINTO. Hemos de partir, pues, de los hechos que la sentencia impugnada declara

probados en el fundamento segundo, en el que se dice que la superficie realmente

expropiada fue de 8.034 metros cuadrados y que sobre ella no existía ninguna

edificación.

Ahora bien, ese presupuesto, el que la realidad del litigio sea la descrita, no

garantiza que la Sala a quo haya acertado en la interpretación del artículo 105,

apartado 2, de la Ley 30/1992, que, como se sabe, autoriza a la Administración a

rectificar en cualquier momento los errores materiales, de hecho o aritméticos. Esta

disposición, heredera del artículo 111 de la Ley de procedimiento administrativo de

17 de julio de 1958 (BOE de 18 de julio ), exige, según ha sido interpretada por el

Tribunal Supremo, que el objeto de la enmienda sean simples equivocaciones

elementales (nombres, fechas, operaciones aritméticas o transcripciones de

documentos), apreciadas gracias a los datos que constan en el expediente y que se

manifiesten de manera clara, patente y ostensible, evidenciándose por sí solas sin

necesidad de mayores razonamientos ni, por supuesto, de operaciones valorativas

sobre normas jurídicas. Esta facultad, que, como excepción a los cauces ordinarios

de revisión de los actos administrativos, ha de interpretarse con un hondo criterio

restrictivo y que se explica por un principio de economía para evitar acudir a los

largos trámites de dichos procedimientos de revisión cuando la rectificación resulta

intrascendente para el contenido del acto, no puede alterar su sentido y, por lo tanto,

afectar a los derechos subjetivos que reconoce. Si así ocurriera, se trataría de una

auténtica revisión de oficio [sentencias de 16 de noviembre de 1998 (apelación

8516/92, FJ 2º); 25 de mayo de 1999 (casación 1600/95, FJ 2º); 31 de octubre de

2000 (casación 557/97, FJ 3º); 23 de octubre de 2001 (casación 5400/97, FJ 4º); 15

de diciembre de 2003 (casación 3804/01, FJ 2º) y 15 de marzo de 2005 (casación

2824/02, FJ 8º )].

A juicio de la Sala, el supuesto litigioso no reúne los requisitos precisos para

considerar acertado el ejercicio por la Administración de sus facultades de

rectificación de errores materiales, de modo que el Tribunal de instancia ha errado

en la interpretación del precepto en cuestión.

Cabe recordar que el 14 de septiembre de 1998 la Administración reconoció el

derecho de los recurrentes a revertir la finca número NUM000 del Aeródromo, con

una superficie de 14.035 metros cuadrados, y que, casi tres años más tarde (el 10 de

agosto de 2001), redujo esa extensión a 8.034 unidades de superficie. Para llevar a

cabo tal alteración se realizó, según se dice en los antecedentes de la resolución

dictada en esa segunda fecha, un levantamiento topográfico de la propiedad,

motivado por la dificultad de ubicar las fincas sobre la zona donde inicialmente se

encontraban. Tras la medición geodésica se comprobó que el área de la finca número

NUM000 se había visto disminuida en 6.001 metros cuadrados.

Parece evidente que, pese a los razonamientos decantados por el Tribunal Superior

de Justicia en el fundamento primero de su sentencia, reproduciendo la motivación

de otra anterior, el descrito acontecer muestra un escenario muy distinto del propio

de los errores materiales, susceptibles de rectificarse de oficio en cualquier

momento.

Para empezar, la equivocación en la superficie no se deriva, de forma automática,

manifiesta y ostensible, de los datos presentes en el expediente administrativo. Hubo

que comprobar la imposibilidad de situar las parcelas, como las piezas de un

rompecabezas, en la realidad y practicar un estudio telemétrico para, en base a los

informes elaborados por los servicios técnicos de la Gerencia de Infraestructura y

Equipamiento de la Defensa, reubicar las fincas y reasignarles una nueva superficie.

Pero mayor trascendencia tiene la circunstancia de que, alterándose la cabida de la

finca, al reducirla casi en un 43 por 100, se modificó un acto declarativo de

derechos, produciendo uno nuevo de contenido distinto, sobre bases diferentes y sin

las debidas garantías para los afectados, que se vieron sorprendidos con una

declaración que, bajo la cobertura de una rectificación de errores, merma de forma

significativa su patrimonio jurídico. El contenido dispositivo del acto resultante de la

enmienda debe ser idéntico al del reformado, pues en otro caso nos encontraremos,

como ha ocurrido en el supuesto enjuiciado, con un acto declarativo de derechos

revocado por cauce espurio, transcurridos ampliamente los plazos para que la

Administración revise sus propias decisiones. No vale decir, como sostiene la Sala

canaria, que en cualquier caso el contenido sustantivo no se alteró, debido a que

antes y después de la rectificación se reconoció a los actores el derecho de reversión,

porque tal planteamiento desconoce que ese derecho, que cierra el círculo de

garantías sobre las que pivota la institución expropiatoria en nuestro sistema

jurídico, no implica una mera declaración genérica y abstracta sino la potestad de

obtener la retrocesión de concretos y determinados bienes: los que en su día fueron

expropiados.

Puede ocurrir, en efecto, que la superficie realmente adquirida en su día al causante

de los actores fuera la que se dice en el acto rectificado, pero, si es así, el camino a

transitar pasa por la revisión de los actos declarativos de derecho y no por la

corrección de errores, sin sujeción a plazo, reservada únicamente para los estrictos

casos a los que remite la jurisprudencia que hemos reproducido. Si la

Administración se encuentra ante una tesitura como la que resolvió, de forma

indebida, en el acuerdo que la sentencia impugnada ratificó, debe, por tratarse de un

acto declarativo de derechos, acudir a la vía que le ofrece el artículo 102, apartado 1,

de la Ley 30/1992, si es que considera que incide en alguno vicio de nulidad, o en

otro caso, si lo tiene por meramente anulable, declararlo lesivo e instar el

correspondiente proceso jurisdiccional, conforme al artículo 103 de la misma Ley

[véanse sobre el particular las sentencias de 30 de mayo de 1985 (apelación 54.938,

3º considerando); 11 de julio de 1990 (apelación 1.643/84, FJ 3º); 14 de octubre de

1996 (apelación 6966/91, FJ 3º); 25 de mayo de 2007 (casación 67/02, FJ 5º); y 22

de julio de 2008 (casación 3485/04, FJ 3º )].

És per tant evident que el camí de l?article 105 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,

no és l?adequat per resoldre la problemàtica que se suscita en aquest procediment, i que

el tràmit de revisió de la resolució que es vol acordar ha de venir per l?aplicació de

l?article 102 (revisió d?ofici) o per l?aplicació de l?article 103 (declaració de lesivitat),

ambdós de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.

Quinta

L?article 102.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, tracta de la revisió dels actes

nuls enumerats en l?article 62.1 de la mateixa Llei, sempre que hagin posat fi a la via

administrativa o contra els quals no s?hagi interposat recurs administratiu dins termini.

D?altra banda l?article 103 de la mateixa Llei fa referència a la revisió dels actes

anul·lables.

La proposta de resolució que examinam justifica l?aplicació de l?article 102 de la Llei

30/1992, de 26 de novembre, perquè considera que som davant un supòsit de l?article

62.1.f de l?esmentada Llei. És a dir, que la causa de nul·litat de ple dret invocada és:

Els actes expressos o presumptes contraris a l?ordenament jurídic per part dels quals

s?adquireixen facultats o drets quan no es tenguin els requisits essencials per a la

seva adquisició.

Com diu la Sentència del Tribunal Suprem de 25 de març de 2009: «El artículo 62.1.f de

la Ley 30/1992 LRJPAC considera nulo de pleno derecho el acto por el que se

adquieran facultades o derechos cuando se carezca de los requisitos esenciales para su

adquisición. Ello es lo que ocurre en el caso de autos, pues el beneficiario del traspaso

carecía de un requisito o condición esencial». En el cas examinat, els subjectes de

l?expropiació tenen els requisits essencials perquè són els titulars registrals dels terrenys

expropiats. L?únic emperò és la diferència entre el preu just que va abonar

l?Administració del Consell de Mallorca, pel fet de comptar més metres dels realment

ocupats pel procediment d?expropiació, i el que realment hauria hagut de pagar en

concepte de preu just. És del tot correcta l?actuació del Consell de Mallorca de voler

rescabalar aquesta diferència de preu, però consideram que aquests desfasaments no són

causes suficients per a l?aplicació de l?article 62.1.f de la Llei 30/1992, de 26 de

novembre, perquè l?acte compleix els requisits essencials per a l?expropiació. En el cas

present, consideram que no es compleix la doctrina reiterada del Consell d?Estat

continguda en els dictàmens 3336/2000, de 16 de novembre, i 2879/2000, de 4

d?octubre, que demana una interpretació restrictiva dels requisits essencials de la lletra f

del punt 1 de l?article esmentat, que faltin els pressupòsits inherents a l?estructura

definitòria de l?acte, que no fa altra cosa que recollir la interpretació restrictiva de

l?aplicació de les causes de nul·litat que fixa la jurisprudència del Tribunal Suprem.

El Consell Insular de Mallorca, en la revisió d?ofici d?una part de la resolució de 7

d?abril de 2003 esmentada anteriorment, reconeix que el procediment d?expropiació

compleix els requisits essencials que s?exigeixen als actes i que tan sols vol revisar

d?ofici una part del preu just pagat que correspon a l?excés dels metres abonats i no

expropiats o ocupats. Però en el fons hi subjau la consideració i el reconeixement que el

procediment d?expropiació és un acte administratiu plenament vigent, per la qual cosa

consideram que no s?hi donen causes de nul·litat.

Per aquests motius, el Consell Consultiu considera que la via de la revisió d?ofici de

l?article 102.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, no és jurídicament adequada per

rescabalar la diferència del preu abonat indegudament en el procediment d?expropiació.

III. CONCLUSIONS

1a. La presidenta del Consell Insular de Mallorca està legitimada per sol·licitar aquest

dictamen i el Consell Consultiu és competent per emetre?l.

2a. És improcedent la revisió d?ofici de la resolució del conseller executiu d?Obres

Públiques i Urbanisme per la qual es va expropiar la finca X de l?expedient

d?expropiació X (via de cintura de Palma, tram III-A).

Palma, 23 de juliol de 2009