Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 118/2023 del 24 de octubre del 2023

Resumen

Projecte de decret pel qual es regula la pesca marítima i el marisqueig a les zones que integren la xarxa ecològica europea Natura 2000 declarades per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i es modifiquen el Decret 22/2016, de 22 d?abril, pel qual es regulen les mesures per a la diversificació dels sectors pesquer i aqüícola de les Illes Balears; el Decret 22/2018, de 6 de juliol, pel qual es regula el desembarcament, la primera venda, la traçabilitat i el control dels productes pesquers a les Illes Balears, i el Decret 55/2022, de 19 de desembre, pel qual es regula el busseig en les modalitats professional, extractiu, científic i per a fins de servei públic en aigües marítimes i continentals de les Illes Balears

Votos particulares

Voto particular 1 Catalán

Contestacion

Dictamen: 118/20231

Objecte: Projecte de decret pel qual es regula la pesca marítima

i el marisqueig a les zones que integren la xarxa

ecològica europea Natura 2000 declarades per la

Comunitat Autònoma de les Illes Balears i es

modifiquen el Decret 22/2016, de 22 d?abril, pel qual

es regulen les mesures per a la diversificació dels

sectors pesquer i aqüícola de les Illes Balears; el Decret

22/2018, de 6 de juliol, pel qual es regula el

desembarcament, la primera venda, la traçabilitat i el

control dels productes pesquers a les Illes Balears, i el

Decret 55/2022, de 19 de desembre, pel qual es regula

el busseig en les modalitats professional, extractiu,

científic i per a fins de servei públic en aigües

marítimes i continentals de les Illes Balears

Ponent Bartolomé Jesús Vidal Pons

ANTECEDENTS

1. Consulta. El 7 d?agost de 2023 té entrada en la seu del Consell Consultiu la consulta

formulada per la Presidència de les Illes Balears, a instància del conseller d?Agricultura, Pesca

i Medi Natural, sobre el Projecte de decret pel qual es regula la pesca marítima i el marisqueig

a les zones que integren la xarxa ecològica europea Natura 2000 declarades per la Comunitat

Autònoma de les Illes Balears i es modifiquen el Decret 22/2016, de 22 d?abril, pel qual es

regulen les mesures per a la diversificació dels sectors pesquer i aqüícola de les Illes Balears;

el Decret 22/2018, de 6 de juliol, pel qual es regula el desembarcament, la primera venda, la

traçabilitat i el control dels productes pesquers a les Illes Balears, i el Decret 55/2022, de 19

de desembre, pel qual es regula el busseig en les modalitats professional, extractiu, científic i

per a fins de servei públic en aigües marítimes i continentals de les Illes Balears.

2. Consulta pública prèvia. El 24 de maig de 2022 la consellera d?Agricultura, Pesca i

Alimentació ordena a la Direcció General de Pesca i Medi Marí que tramiti la consulta pública

prèvia a l?elaboració del Projecte de decret esmentat, d?acord amb una memòria subscrita el

dia anterior pel director general. En conseqüència, entre el 27 de maig i el 16 de juny següent

es publica la iniciativa normativa en la web de participació ciutadana. El 15 de juny el Grup

Balear d?Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) presenta al·legacions en el sentit de

demanar un «increment de la protecció de les espècies marines d?interès comercial i de les

no comercial», i restriccions en la pesca en espais naturals protegits, per exemple, s?incideix

en «la prohibició de la pesca recreativa submarina [...] tenint en compte que és un art molt

efectiu i eficient» i «la prohibició de la pesca de les espècies protegides dins les reserves

marines», i també «incloure estudis de seguiment científic anuals de les poblacions de les

espècies d?interès comercial, així com de les espècies de peixos protegides».

3. Fase inicial. Després de la memòria de 14 d?octubre de 2022 del cap del Servei de Recursos

Marins, que assumeix la dita Direcció General, el dia 18 següent la consellera esmentada

subscriu la resolució d?inici del procediment d?elaboració de la dita disposició general i designa

la Direcció General referida, i disposa que se sotmeti el Projecte a audiència i a informació

pública. Sense data ni diligència s?incorporen els texts en català i en castellà del Projecte

1 Conté un vot particular.

2

(sense que hi aparegui la referència a la modificació del Decret 55/2022, de 19 de desembre,

sobre busseig). L?edicte d?informació pública figura en el BOIB núm. 37, de 23 de març de

2023.

4. Justificació de la norma, càrregues, estudi econòmic i impacte pressupostari. El 5 d?abril de

2023, el cap del Servei de Recursos Marins subscriu, en tres documents distints, l?estudi de

càrregues administratives (que redueix a modificar-ne algunes per a 70 afectats per un total

estimat de 600,00 euros), l?estudi econòmic (que conclou que l?impacte econòmic de la norma

és el manteniment de les captures ?2182 t?) i els ingressos en primera venda (18.5 M?) i

una memòria d?impacte pressupostari (que considera nul, ja que «no té cap incidència en els

ingressos i en les despeses del sector públic».

5. Fase d?Audiència i Participació. Una vegada elaborat el primer esborrany del decret, a partir

del 23 de març de 2023 el secretari general tramet el Projecte, perquè hi facin les

observacions i al·legacions que considerin oportunes, a la Direcció General de Pesca

Sostenible del Ministeri d?Agricultura, Pesca i Alimentació; l?Àrea d?Agricultura i Pesca de

l?Administració Perifèrica de l?Estat; les secretaries generals de l?Administració autonòmica;

els consells insulars; la Federació d?Entitats Locals de les Illes Balears; la Federació Balear

d?Activitats Subaquàtiques; la Federació Balear de Pesca i Casting; l?Associació Balear de Pesca

Recreativa; l?Associació de Pescadors de les Illes Balears; el Grup Balear d?Ornitologia i

Defensa de la Naturalesa (GOB); la Fundació Save the Med; la Societat d?Història Natural de

les Balears; l?Asociación para la Defensa de la Naturaleza; Marilles Foundation, Fundació per

a la Conservació del Mar Balear; el Centre Oceanogràfic de les Illes Balears; l?Institut

Mediterrani d?Estudis Avançats; la Federació Balear de Confraries de Pescadors; l?entitat

OPMallorcamar; les confraries de pescadors d?Andratx, de Sant Pere de Sóller, de la Verge del

Carme del Port de Pollença, d?Alcúdia Port, de Portocolom, de Portocristo, de Santanyí, de la

Colònia de Sant Jordi, de Maó, de Ciutadella, de Fornells, d?Eivissa i Formentera, de Sant

Antoni Abad i de Formentera.

La Direcció General de Participació, Transparència i Voluntariat acredita també que s?ha

publicat el Projecte en la pàgina de participació ciutadana i que ha rebut 83 visites, i s?han

redirigit les al·legacions presentades als serveis jurídics de la Conselleria.

En aquesta fase, a partir del 17 d?abril de 2023, es presenten els suggeriments o les

al·legacions següents:

? La secretària general d?Hisenda i Relacions Exteriors comunica que «no regula

competències pròpies de la Conselleria [...] i que no suposa, per se, una alteració dels crèdits

ni de les previsions d?ingressos pressupostaris». Fa una observació de tècnica normativa quant

a les disposicions addicionals que haurien de ser, considera, finals, invocant les instruccions

relatives a redacció normativa del Govern.

? El Departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca

presenta unes al·legacions detallades en determinats aspectes de l?articulat per afavorir la

restricció de l?explotació dels recursos en aquestes zones, i també en zones de coral·ligen i

precoral·ligen, la prohibició de pesca d?arrossegament de fons en espais Xarxa Natura 2000 i

la protecció específica del corb marí emplomallat (Gulosus aristotelis) en dues ZEC de

Menorca i en una determinada temporada anual.

3

? El Consell Insular de Formentera, d?acord amb els informes tècnic i jurídic, aporta

observacions de distint tipus en relació amb el preàmbul (sobre administracions competents),

les citacions d?algunes normes, l?article 3 sobre pesca d?arrossegament amb portes

pelàgiques, i proposa una transitorietat o un període d?adaptació de la norma de cinc anys

com a mínim.

? El president de la Federació de Confraries presenta unes al·legacions sobre l?adaptació o la

transitorietat i demana l?ampliació del termini d?adaptació a la norma i la flexibilització del

límit de l?import de màxim de venda dels productors directament als consumidors finals

(demana que passi de 100 euros a 300 euros).

? La Confraria de Pescadors de Formentera demana evitar l?obligació de les portes

pelàgiques per a embarcacions d?arrossegament en les zones d?Eivissa i Formentera, ja que

no considera assumible aquesta obligació, perquè costen 60.000 euros per embarcació.

? El GOB Mallorca demana l?ampliació de la zona d?aplicació del decret (que inclogui no

només Xarxa Natura 2000, sinó també espais naturals protegits) i proposa un seguit de

restriccions en la pesca professional (limitacions horàries, de xarxes, de tipus d?ormeigs), en

la pesca recreativa (enregistrar i limitar captures, fixar talles mínimes, eliminar competicions

en espais marins Natura 2000) i en la pesca recreativa submarina (demana que sigui una

activitat només sota autorització i que es defineixin uns criteris concrets per a cada espai).

Així mateix, d?acord amb l?Estratègia de la UE Biodiversitat 2030, demana que es delimiti una

àrea d?alta protecció on estigui prohibida tota activitat extractiva excepte per a finalitats

científiques.

? El GOB Menorca, en un format distint, insisteix pràcticament en les mateixes demandes de

l?entitat just ara esmentada i afegeix una referència especial a la «necessitat de recuperar la

zonificació original de la Reserva Marina de l?Illa de l?Aire per garantir la conservació dels

recursos marins de la zona», en particular en referència a la reducció de l?Àrea Especial de

Busseig, segons l?al·legant, en el Decret 38/2022, de 5 de setembre. Per això en proposa

modificacions específiques.

6. Segon avantprojecte. El 18 d?abril de 2023 el secretari general de la Conselleria

d?Agricultura, Pesca i Alimentació subscriu un altre edicte per anunciar un segon tràmit

d?informació pública de l?avantprojecte, «atesa la inclusió d?una nova Disposició Addicional al

Projecte de Decret de referència». El dit edicte es publica en el BOIB núm. 50, de 20 d?abril de

2023. A continuació s?incorpora, sense data ni diligència, un text de l?avantprojecte en català

i un en castellà que, de fet, inclou una disposició addicional tercera de modificació del Decret

55/2022, de 19 de desembre, pel qual es regula el busseig en les modalitats professional,

extractiu, científic i per a fins de servei públic en aigües marítimes i continentals de les Illes

Balears.

7. Segona fase d?audiència i participació. A partir del 20 d?abril es duen a terme les mateixes

remissions del Projecte, i també a les entitats següents: la Direcció General de la Marina

Mercant, la Capitania Marítima de Palma, la Universitat de les Illes Balears, l?Institut Menorquí

d?Estudis, l?Associació Patronal d?Empresaris d?Activitats Marítimes de les Illes Balears i la

Confederació d?Associacions Empresarials CAEB.

Del 21 d?abril al 5 de maig de 2023 està publicat també el Projecte en elaboració al web de

participació ciutadana i s?hi acrediten, segons el servei corresponent, 19 visites.

4

En aquest segon tràmit participen:

? El 26 d?abril de 2023 el GOB Menorca, que torna a presentar un escrit d?al·legacions idèntic

a l?anterior.

? El 5 de maig de 2023 l?Institut Menorquí d?Estudis, que coincideix amb les al·legacions

anteriors pel que fa a la Reserva Marina de les Illes del Toro i les Malgrats i la de l?Illa de l?Aire,

així com una referència al Parc Natural de s?Albufera des Grau.

? El 17 de maig de 2023 el director de l?Institut Mediterrani d?Estudis Avançats (IMEDEA), el

director del Centre Oceanogràfic, un representant del Consell Superior d?Investigacions

Científiques (CSIC) i el vicerector de Política Científica de la UIB presenten un escrit insistint

només en la modificació projectada del Decret 55/2022, sobre busseig científic, que

consideren coincidents amb les modificacions demanades per aquestes entitats en un escrit

anterior.

? El mateix dia 17 de maig i amb igual contingut que l?anterior subscriu una al·legació el

senyor A, membre també (per l?adreça postal) de l?IMEDEA.

8. Fase final. A continuació, s?incorporen els informes següents:

? El certificat que acredita que en el si d?una sessió del Consell Pesquer, de 16 de novembre

de 2022, s?ha tractat el «decret pel qual s?aprova el Pla Sectorial d?Aprofitament dels Espais

Naturals Protegits i s?estableixin els principis generals per regular la pesca marítima i el

marisqueig en els espais de la xarxa ecològica europea Natura 2000 declarats per la Comunitat

Autònoma de les Illes Balears». L?esborrany d?acta d?aquesta sessió fa constar que el Consell

Pesquer «es dona per assabentat de les tres propostes normatives presentades» i el debat

sorgit en aquests termes:

El Sr. B [Cap del Servei de Recursos Marins] explica que la normativa pesquera als Espais

Natural Protegits és competència de la Direcció General de Pesca i que la intenció del

Decret és dotar d?una regulació pesquera bàsica als existents que no la tenguin i als que es

declarin d?ara en endavant. Aquesta normativa funcionarà fins al moment que l?espai

tengui un PRUG aprovat. Explica el contingut bàsic de la normativa, que contempla que si

hi ha qualque espai declarat reserva marina, prevaldrà sobre altra normativa pesquera. Si

no és així, s?establiran normes de reducció de l?impacte de la pesca sobre els hàbitats o les

espècies que hagin motivat la declaració de l?espai. Bàsicament es preveuen mesures per

evitar captures accidentals d?aus marines al palangró, com ara espantaocells o calar només

de vespre i mesures per a les xarxes d?emmallament sobre fons comunitats maërl,

precoral·lígen i coral·lígen, així com vigilància.

El Sr. C, representant de la confraria d?Eivissa, demana si no es poden subcontractar

empreses que s?ocupin de la vigilància i carregar-ho a les taxes que es paguen per les

llicències de pesca.

[...]

El Sr. D demana si es podran declarar les captures a les zones afectades per la nova

normativa mitjançant l?aplicació. Per altra part és contrari a les propostes que es

suggereixen per part del sector professional de fer pagar als recreatius, considerant que

els recreatius han de pagar el combustible sense subvenció. El cap del Servei de Recursos

Marins considera el debat estèril ja que el pressupost del Servei de Recursos Marins no

depèn dels ingressos per llicències.

El Sr. E [director general de Pesca aleshores] considera que, malgrat tot, les reserves

marines són un privilegi i els usuaris que se?n beneficien han de saber que tenen un cost.

5

El Sr. F, representant de les associacions conservacionistes, demana què passa quan

coincideixen espais naturals que ja son reserva, si preval la normativa de la reserva encara

que sigui més laxa. El Sr. B li contesta que la normativa de la reserva és més restrictiva

sempre.

El Sr. G, representant de la Federació de Confraries demana si no hi ha més restriccions

previstes a aquestes àrees. El Sr. B [Servei de Recursos Marins] li respon que hi ha activitats

ja prohibides per altres normes. Pot haver-hi mesures específiques que faci Medi Ambient

per alguna localitat específica (coves, per exemple).

El Sr. H demana informació sobre els pesos de l?esca i la velocitat de calat del palangre. El

Sr. B [Servei de Recursos Marins] li respon que es tracta de mesures perquè l?esca s?enfonsi

més aviat i evitar captures accidentals. Els pescadors tendran dos anys per aplicar al manco

una de les quatre mesures (calar de nit, no emprar esca de sang, emprar esca més pesant

i emprar espantaocells).

El Sr. G vol que consti en acta la seva preocupació perquè cada vegada més s?ordena

l?activitat pesquera amb Medi Ambient, que és un departament sense coneixements

tècnics adients sobre la pesca.

El Sr. B [Servei de Recursos Marins] es considera molt orgullós dels seus companys de Medi

Ambient i valora especialment l?ambient de bona col·laboració que hi ha, mentre que a

altres comunitats autònomes és freqüent l?enfrontament entre les dues àrees. És un

enteniment que s?ha d?aprofitar des del moment que hi ha àrees marines a la Xarxa Natura

2000. El Sr. E [aleshores director general] explica que és Pesca qui ha liderat el procés i que

cadascú té les seves competències.

El Sr. H valora positivament l?enteniment entre els departaments perquè troba que fa falta

la col·laboració de Medi Ambient en temes com els abocaments, per exemple.

El representant de la confraria de Palma apunta el fet que el Ministeri també intervé, sovint

sense prou coordinació. El Sr. E [aleshores director general] explica que, precisament,

espera que la nostra normativa pugui servir d?exemple a altres llocs i que l?enteniment és

necessari mentre hi hagi competències concurrents. Els representants de les confraries

d?Eivissa i de Formentera valoren positivament l?enteniment.

El Sr. F considera que el procés de creació de reserves i de reforma de l?activitat pesquera

ha estat positiu. La Direcció General de Pesca ha mostrat sensibilitat i dins les ONGs hi ha

menys sectarisme. Entre els pescadors hi ha alguns sectors que es posicionen amb el

furtivisme, però hi ha hagut un bon enteniment en general.

El Sr. B [Servei de Recursos Marins] apunta que també la imatge dels pescadors ha millorat

en la societat. Per la seva part, el seu departament mantindrà en control dels assumptes

pesquers i li agradaria que amb l?administració central hi hagués la mateixa sintonia.

? L?informe sobre les al·legacions del Servei de Recursos Marins de 22 de maig de 2023 amb

especificació de quines s?accepten i quines no, i una succinta motivació.

? L?informe de l?Institut Balear de la Dona (IBD) de 23 de maig de 2023, en el qual es conclou

que «no s?ha detectat cap situació de desigualtat per qüestió de gènere, i es considera que la

seva aplicació no produirà efectes diferenciadors sobre les dones i els homes i no incidirà en

la possible situació de desigualtat que es trobin, atès que allò que es regula és merament de

caràcter tècnic i organitzatiu en l?àmbit de la protecció del medi ambient. Per tant, es

considera que la norma és neutre, ja que el gènere no és rellevant per al seu

desenvolupament i aplicació».

? L?informe jurídic favorable a la tramitació del Projecte elaborat, subscrit per la cap del

Servei Jurídic de la Conselleria el 26 de maig de 2023.

6

9. Memòria d?anàlisi d?impacte normatiu única (MAIN). El 26 de maig de 2023 el director

general responsable del procediment subscriu la MAIN, amb què compleix amb tots els

apartats requerits per la Llei 1/2019 i fa referència a la inexistència d?impactes en les matèries

de família, infància i adolescència, orientació sexual, gènere i canvi climàtic. També considera

que no és necessària la tramesa a les autoritats competents de garantia de la unitat de mercat

i valora amb detall les observacions presentades i assumeix (amb còpia literal) l?informe del

Servei de Recursos Marins.

10. Publicació en virtut de la normativa de transparència. Consta la publicació del Projecte i

dels diferents tràmits en l?iter d?elaboració en el portal de transparència del Govern de les

Illes Balears, gràcies al certificat acreditatiu d?aquesta publicació, subscrit pel Servei Jurídic de

la Conselleria el 26 de maig de 2023.

11. Expedient i Projecte sotmesos a dictamen. El mateix dia 26, se subscriu un certificat de

l?expedient que s?ha de trametre a la Presidència de les Illes Balears perquè demani el

dictamen preceptiu.

11. Tramesa a la Presidència de les Illes Balears. L?1 d?agost de 2023 el conseller del ram, ara

dit d?Agricultura, Pesca i Medi Natural, una vegada operats els canvis organitzatius posteriors

a l?inici de la legislatura, tramet el Projecte i tot l?expedient a la presidenta de les Illes Balears

perquè formuli la consulta preceptiva. El text del Projecte, sense data, inclou els canvis de

denominació derivats del canvi organitzatiu.

CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

Legitimació i caràcter del dictamen

La presidenta de les Illes Balears està legitimada per sol·licitar el present dictamen en aplicació

del que estableix l?article 18.7 en relació amb l?article 21.a de la Llei 5/2010, de 16 de juny,

reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears.

No cal una argumentació prolixa per concloure que som davant un reglament ad extra, o sigui

un cas de dictamen preceptiu. En efecte, l?objecte del Decret projectat és la regulació de la

pesca de tipus professional i recreatiu en àmbits marins específics, a més de modificar tres

decrets anteriors relacionats amb la matèria pesquera i l?activitat marítima, com és el cas del

busseig. En conseqüència, la regulació incideix directament sobre tota la població i els sectors

econòmics implicats en la pesca, l?oci i el turisme.

Segona

Procediment d?elaboració del Projecte

El Consell Consultiu conclou que s?ha seguit el procediment legalment establert en el

procediment d?elaboració de les disposicions generals, tant en allò referit a la Llei 1/2019, de

31 de gener, del Govern de les Illes Balears, com a la Llei estatal del procediment administratiu

comú de les administracions públiques, com en les diferents lleis sectorials, per la qual cosa

ens remetem a la nostra doctrina consolidada sobre el procediment de les disposicions

7

generals (basti esmentar, entre els darrers, els dictàmens 51/2022, 76/2022, 97/2022,

52/2023, 105/2023).

S?ha dut a terme la consulta prèvia, d?acord amb l?article 55 de la Llei 1/2019, de 31 de gener,

del Govern de les Illes Balears.

També s?ha complert el tràmit específic, atesa la matèria que ha de regular el Projecte,

d?emissió de l?informe del Consell Pesquer que, com deim ja en el Dictamen 48/2016,

constitueix un tràmit essencial de tipus sectorial en les matèries que són objecte de regulació.

Amb bon criteri, la Conselleria ha tramès l?esborrany de l?acta de la sessió completa que

permet veure els participants, el debat ocorregut i l?acord final, atès que l?acta no s?aprova

fins a la sessió següent (que en el moment de tramitar-se el procediment no s?ha produït).

Durant la tramitació, s?ha justificat l?oportunitat de la norma i els informes econòmic i

pressupostari juntament amb l?estudi de càrregues. El Projecte ha sofert una ampliació durant

la tramitació a una nova disposició per modificar el Decret 55/2022, de 19 de desembre, atesa

la dificultat que ha plantejat aquest en la realitat quotidiana del busseig científic, cosa que

han corroborat entitats de recerca de pes com són ara la UIB, l?IMEDEA o el CSIC. Per això té

raó de ser una segona fase d?audiència i participació que ha dut a terme l?Administració autora

del decret, fase en la qual s?han ampliat algunes persones consultades, atès l?àmbit específic

de la nova disposició addicional.

Així, han intervingut activament i han presentat al·legacions el GOB Mallorca i el GOB

Menorca, la Federació de Confraries, el Consell Insular de Menorca i el de Formentera,

l?Institut Menorquí d?Estudis, la UIB i l?IMEDEA, per diferents raons i amb distintes aspiracions

sobre el text projectat. En qualsevol cas, l?Administració ha valorat totes i cadascuna de les

observacions que s?hi han formulat.

En la MAIN, que és única i final, s?han avaluat els impactes que planteja el Projecte i se n?ha

fet una valoració positiva. L?IBD ha emès un informe favorable, en què considera l?impacte en

la igualtat dona-home.

Quant al procediment, el Consell Consultiu l?estima, en termes generals, correcte. Això no

obstant, a fi que es tenguin en compte en futures tramitacions, cal advertir les observacions

següents:

i) La participació o cooperació interadministrativa de la Conselleria de Medi Ambient (que

s?exposa amb detall en l?acta del Consell Pesquer que, pel seu interès per conèixer el Decret,

transcrivim) hauria de constar també en algun document, escrit o diligència de les reunions o

converses entre els serveis d?ambdues conselleries que, de ben segur, s?han produït. Cal

recordar que l?Administració ha de tenir cura de la integritat dels expedients, en la mesura

que es pugui electrònics, que és el suport documental de tot el procediment administratiu

(article 54 de la Llei 1/2019, de 31 de gener, i article 70 de la Llei 39/2015, d?1 d?octubre).

ii) El Consell Consultiu insisteix en la necessitat del tràmit de comunicació a les autoritats

d?unitat de mercat d?acord amb la interpretació que ja fa en el Dictamen 51/2022:

El Consejo Consultivo considera acreditados los trámites esenciales del procedimiento,

aunque no puede compartir el análisis formal que sobre el mismo efectúa la Consejería en

lo que se refiere a la cuestión del trámite preceptivo establecido en la Ley 20/2013, de 9

de diciembre, de garantía de la unidad de mercado (LGUM) que reputamos exigible para el

Proyecto examinado.

8

La citada LGUM en su artículo 14 exige:

«Artículo 14. Cooperación en la elaboración de proyectos normativos.

»[...]

»6. En los procedimientos de audiencia pública de las leyes y disposiciones normativas de

carácter general, los operadores económicos o sus asociaciones representativas podrán

pronunciarse sobre el impacto de la normativa en la unidad de mercado.»

No está de más recordar que este precepto es considerado por el Tribunal Constitucional,

en la STC 79/2017, de 22 de junio, y la STC 110/2017, plenamente constitucional, validando

pues el trámite.

La MAIN ha abordado la justificación de la ausencia de la «puesta a disposición del resto

de autoridades a través del sistema de intercambio electrónico de información previsto».

Ello no obstante, el Consejo Consultivo no puede tener por innecesario el trámite. Al

contrario, en este Proyecto se incide en las condiciones de ejercicio de la actividad

económica del buceo profesional (respecto del buceo deportivo nuestro parecer podría

matizarse) al establecer las cualificaciones profesionales, de hecho, de modo distinto a la

situación actual regulatoria.

Otra cuestión es el tiempo o plazo del trámite que reputamos ineludible. El transcrito

apartado 2 señala la puesta a disposición del Proyecto «con la antelación suficiente» que

debe incluir la MAIN. Entonces, el trámite tiene que realizarse necesariamente antes de la

aprobación de la norma y, ciertamente, lo lógico es que se realice en la fase de elaboración

del texto final que se pretende someter a dictamen. Ello no impide que, posteriormente a

este dictamen, con los condicionantes lógicos, se efectúe el trámite y según su resultado

se redacte con modificaciones la norma proyectada y dependiendo de si estas

modificaciones son sustanciales o no, se formule de nuevo la consulta, de conformidad con

el artículo 26 de la Ley balear 5/2010, de 15 de junio, reguladora del Consejo Consultivo, el

cual, precisamente, atiende al supuesto de la modificaciones sustanciales posteriores a la

emisión del dictamen.

Això es posa en relleu encara que només sigui una disposició la que afecta el Decret 55/2022

vigent, sobre busseig. Com ja manifestam en el dictamen esmentat, la de busseig professional

(i el científic n?és una modalitat) és una activitat econòmica la regulació de la qual podria

(encara que prima facie no ho sembla) afectar la unitat de mercat. Això no obstant, com ja

deim, aquest tràmit encara pot dur-se a terme i, en funció del resultat, tindrà unes o altres

conseqüències que haurà de valorar l?Administració consultant, sens perjudici d?adaptar el

tràmit a la nova redacció de l?article 14 de la LGUM en la redacció donada per la Llei 18/2022,

de 19 de setembre (vigent a partir del 19 d?octubre de 2022).

iii) També arran del busseig, hem advertit que la MAIN (única i final com hem dit) no incorpora

les mencions necessàries relatives a la disposició addicional tercera, introduïda

posteriorment, sobre la modificació del Decret 55/2022. Naturalment, encara que no sigui

invalidant, cal exigir una esmena de la memòria perquè sigui «actualitzada» o completa.

L?article 56.1 de la Llei 1/2019 preveu la participació de dues conselleries «quan existeixi més

d?una conselleria amb competències en la matèria», ja que s?exigeix una resolució d?inici

firmada pels consellers competents, en la qual es determini la conselleria i l?òrgan responsable

de la tramitació. En el cas present, podria plantejar-se la participació de la conselleria

competent en matèria de medi ambient, ja que l?article 1 es basa en una zonificació pròpia de

medi ambient. Així mateix, ho disposa l?article 6.5 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, que

preveu un «mecanisme de col·laboració permanent entre els departaments competents en

matèria de pesca i en matèria de medi ambient». No obstant això, el que és cert és que la

9

finalitat de la norma s?empara en la matèria pesquera des de la doble vessant, ordenació del

sector pesquer i pesca extractiva o explotació de recursos marins i la matèria de marina

mercant (en relació amb el busseig). Això no lleva que pugui quedar més acreditada la

cooperació administrativa d?ambdues conselleries, com ja hem advertit.

Finalment, i pel que fa a la Llei 10/2023, de 5 d?abril, de benestar per a les generacions

presents i futures de les Illes Balears, cal recordar que la disposició final segona estableix:

Vigència i efectivitat

Aquesta llei entra en vigor el dia següent de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les

Illes Balears. Això no obstant, la regulació que es conté en els títols II i III produeix efectes

a partir del moment en què es constitueixi la Comissió per al benestar de les generacions

presents i futures de les Illes Balears, se'n fixin els seus criteris de funcionament i s'hagin

aprovat les guies que orientaran les institucions públiques en l'avaluació d'impacte sobre

el benestar de les generacions presents i futures en l'exercici de les seves funcions que

s'estableixen a l'article 17 d'aquesta llei.

Per tant, el nou informe preceptiu que la mateixa Llei introdueix en l?article 59.1 de la

Llei 1/2019, sobre «el benestar de les generacions presents i futures, emès per l?òrgan

promotor i el parer de la Comissió per al benestar quan escaigui», queda ajornat a l?efectivitat

que disposa el precepte transcrit. Això no lleva que el Consell Consultiu recordi les

disposicions legals esmentades perquè es dugui a terme el desplegament normatiu que

pertoca.

Tercera

Competència i marc normatiu

Els objectius de la norma són: a) regular la pesca i el marisqueig a les zones d?especial

conservació, llocs d?interès comunitari i les zones d?especial protecció per a les aus que

integren la Xarxa Natura 2000, amb àmbit marí, per distingir-les de les zones generals de

pesca i de les reserves marines (amb diferents graus de protecció, lògicament); b) modificar

el Decret 22/2016, de 22 d?abril, pel qual es regulen les mesures per a la diversificació dels

sectors pesquer i aqüícola de les Illes Balears (només per fixar l?exigència d?assegurança

obligatòria en relació amb la norma estatal bàsica); c) modificar el Decret 22/2018, de 6 de

juliol, pel qual es regula el desembarcament, la primera venda, la traçabilitat i el control dels

productes pesquers a les Illes Balears (només per ampliar el límits màxims de venda directa i

final que passa a un màxim de 30 kg i un màxim de 300 euros); d) modificar el Decret 55/2022,

de 19 de desembre, pel qual es regula el busseig en les modalitats professional, extractiu,

científic i per a fins de servei públic en aigües marítimes i continentals de les Illes Balears (que

pretén canvis singulars que afecten el busseig científic que necessita de més flexibilització).

En aquest context les matèries involucrades en la norma projectada són: pesca com a activitat

extractiva, ordenació del sector pesquer i marina mercant (busseig). Per això, el Consell

Consultiu considera útils les reflexions que introduïm en el Dictamen 48/2016, amb motiu

d?analitzar el que avui és el Decret 22/2016, de 22 d?abril:

A) Por lo que se refiere a quién corresponde la potestad reglamentaria para aprobar el

Proyecto sometido a consulta.

El objeto de dicho proyecto es regular las medidas para la diversificación de los sectores

pesqueros y acuícola en aguas marítimas de las Illes Balears.

10

De acuerdo con el artículo 148.1.11ª de la Constitución española y el artículo 30.22 del

Estatuto de Autonomía, la comunidad autónoma es titular de la competencia exclusiva en

materia de pesca y actividades recreativas en aguas interiores, cría y recogida de marisco

y acuicultura, y, por tanto, en el ejercicio de esta competencia le corresponde la potestad

legislativa, la reglamentaria y la función ejecutiva. Por otra parte, el artículo 31.8 del

Estatuto de Autonomía de las Illes Balears otorga a la comunidad autónoma la competencia

de desarrollo legislativo y ejecución en materia de ordenación del sector pesquero.

Ahora bien, como es sabido, este Consejo Consultivo ha reiterado en su doctrina que la Ley

Orgánica 1/2007 introdujo una transcendental reforma estatutaria en materia de consejos

insulares que se concreta, por lo que aquí interesa, en la ampliación del elenco de

competencias que se les atribuye con el carácter de «propias» y en relación con las que les

corresponde, con carácter indisociable de su titularidad, ejercer la potestad reglamentaria.

Así, sirvan de precedentes, entre otros, los dictámenes 92, 93, 101 y 104 de 2007; 124, 127

y 142 de 2008; 15 y 92 de 2013; 15, 21 y 37 de 2015. La doctrina expuesta en estos

dictámenes se sintetiza en el Dictamen 37/2015, como sigue:

«A) Des de l?entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, la potestat

reglamentària del Govern ha quedat restringida, amb caràcter general, per l?existència d?un

àmbit normatiu propi que correspon als consells insulars en les matèries a què es refereix

l?article 70. En conseqüència, el Govern en aquestes matèries només té, d'una banda, la

potestat d'establir principis generals que permetin que cada consell insular en faci un

desplegament detallat i adequat al seu àmbit territorial i, de l'altra, la facultat de coordinar

l?activitat dels consells insulars en assumptes d?interès autonòmic i en l?exercici de les

competències pròpies, amb la participació d'aquests. Aplicant, mutatis mutandis, als

«principis generals normatius autonòmics» les regles establertes pel Tribunal

Constitucional sobre la normativa bàsica estatal i la de desenvolupament autonòmic,

resulta: a) els principis generals només es poden establir per decret del Govern, amb

menció expressa del fet que es tracta d'una norma de principis; b) correspon,

potestativament, al Govern de la Comunitat Autònoma la definició dels principis generals

normatius, però no es pot obligar els consells insulars a esperar que el govern determini

aquests principis; c) els principis generals han de constituir un mínim denominador

normatiu comú a tot el territori autonòmic, de manera que no poden esgotar la matèria i

han de deixar un marge ampli a la reglamentació dels consells insulars; d) els decrets

reguladors de principis generals no són susceptibles de plantejament de conflicte en

defensa de l'autonomia local, perquè no són disposicions amb rang de llei; e) els

reglaments dels consells insulars requereixen el dictamen previ i preceptiu del Consell

Consultiu, i f) la relació entre reglaments autonòmics de principis generals i els reglaments

insulars és de competència i no de jerarquia.

»B) Les competències enumerades en l'article 70 de l?EAIB, des de l'entrada en vigor

d'aquest, són pròpies dels consells insulars, els quals poden exercir-hi la potestat

reglamentària sense necessitat d?esperar l?aprovació d?un decret de traspàs acordat en la

Comissió Mixta de Transferències, perquè, en termes generals, la potestat esmentada és

inherent a la titularitat de la competència. S'assoleix aquesta conclusió, sense dificultat,

traslladant a l'àmbit Govern-consells insulars la doctrina establerta pel Tribunal

Constitucional en relació amb els reials decrets de traspàs de l?Estat a les comunitats

autònomes [...].»

El contenido de la norma proyectada no se refiere a la pesca en aguas interiores, marisqueo

y acuicultura, en sentido material y propio, sino a un aspecto que se enmarca directamente

en la ordenación de sector pesquero (Dictamen 27/2007) por lo que este Consejo

Consultivo, como decimos, considera que el título competencial habilitante es el del

artículo 31.8 del EAIB y no el 30.22.

Por su parte, el artículo 74 bis de la Ley estatal 3/2001, de 26 de marzo, de Pesca Marítima

del Estado regula la coordinación y fomento de la diversificación económica del sector

pesquero y acuícola señalando que el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio

Ambiente potenciará las medidas de diversificación económica del sector pesquero y

11

acuícola, en particular, el turismo acuícola, el turismo pesquero o marinero y la pescaturismo

, sin perjuicio de las competencias del Ministerio de Industria, Energía y Turismo y

de las comunidades autónomas. Este precepto fue añadido a la Ley 3/2001 de referencia

por la Ley 33/2014, de 26 diciembre, que también incorporó a dicho texto legal el artículo

74 ter que regula las condiciones de la pesca- turismo.

En el ámbito de las Illes Baleares, resulta de aplicación la Ley autonómica 6/2013, de 7 de

noviembre, de Pesca Marítima, Marisqueo y Acuicultura en las Illes Balears, norma que

tiene en consideración la distribución competencial efectuada por el Estatuto de

Autonomía de 2007. En efecto, tal y como se señala en la Exposición de Motivos de la Ley

6/2013, esta norma tiene en consideración la distribución de competencias efectuada por

el Estatuto de Autonomía así como también por la Ley 8/1999, de 12 de abril, de atribución

de competencias a los Consejos Insulares de Menorca y de Eivissa y Formentera en materia

de agricultura, ganadería, pesca y artesanía, teniendo en cuenta que el artículo 69 del

mismo Estatuto de Autonomía establece que en ningún caso son susceptibles de

transferencia las competencias que por su propia naturaleza tienen un carácter

suprainsular, inciden en la ordenación y planificación de la actividad económica general en

el ámbito autonómico o las competencias cuyo ejercicio exija la obligación de velar por el

equilibrio o la cohesión territorial entre las diferentes islas.

Por otra parte, el artículo 56 de la Ley 6/2013, que regula el turismo marinero, otorga al

Gobierno de las Illes Balears la potestad reglamentaria para la regulación del turismo

marinero ?apartado cuarto? y, en especial, para el establecimiento de las condiciones

del turismo pesquero, todo ello en relación con la letra k del artículo 2 de la misma Ley

cuando establece que la regulación de las materias que ella prevé tiene por finalidad la

diversificación de la economía en zonas pesqueras mediante la implicación del colectivo de

pescadores en proyectos que vayan más allá de la actividad pesquera.

A la vista del contenido del Proyecto sometido a consulta y conforme al artículo 31.8 del

Estatuto de Autonomía, este Consejo Consultivo considera que nos encontramos ante un

tema de ordenación del sector pesquero, concretamente por las diferentes medidas de

diversificación que se regulan y precisamente por hacer referencia a la regulación de los

sectores económico y productivo de la pesca en todo aquello que no sea actividad

extractiva directa. Por ello, y de acuerdo con el artículo 56.4 de la Ley 6/2013, la potestad

reglamentaria para aprobar el Proyecto de decreto es del Gobierno de las Illes Balears.

A esta afirmación hay que añadir que el apartado quinto de dicho precepto añade que las

administraciones pesqueras competentes han de facilitar la formación adecuada del sector

pesquero para el desarrollo de las actividades del turismo marinero.

Por otra parte, el artículo 3 de la Ley 6/2013 establece que las disposiciones de la misma,

relativas a la ordenación del sector pesquero balear son aplicables a todo el territorio de

las Illes Balears. Y el artículo 4 define la ordenación del sector pesquero como la regulación

del sector económico o productivo de la pesca, en especial en lo que hace referencia a los

agentes del sector pesquero, a la flota pesquera, al establecimiento y cambios de puertos

base y a la primera venta de productos pesqueros. La ordenación del sector hace referencia

a la regulación del sector económico y productivo de la pesca en todo lo que no sea

actividad extractiva directa (STC 9/2001, de 18 de enero, Fundamento Jurídico 5).

A mayor abundamiento, y lo que es más aclaratorio si cabe, el turismo marinero regulado

en el art. 46 de la Ley 6/2013 se encuentra en el Capítulo V del Título IV que lleva por título

precisamente «Ordenación del Sector Pesquero» por lo que no existe ninguna duda de la

voluntad del legislador en cuanto al título competencial habilitante así como tampoco a

que el gobierno de la comunidad autónoma tenga la competencia reglamentaria sobre esta

materia (art. 56.3 de la Ley). El Dictamen del Consejo de Estado 1420/2013, emitido en

relación al Proyecto de Ley de reforma de la Ley estatal 3/2001, estimó correcta esta

ubicación y ello porque «no se está regulando la actividad como actividad pesquera como

tal ?que también, obviamente? sino como una actividad económica de servicios que

plantea retos singulares, en especial, más allá de la del control de la actividad extractiva

12

que pueda realizarse (y que puede tener una lógica económica de servicio de regulación

distinta de la clásica de regulación de la actividad pesquera ?si su impacto es menor que

el de la actividad profesional pura y dura?) [?]».

En relació amb la matèria del busseig, el Dictamen 51/2022 (precisament amb motiu del

Decret 55/2022 que ara també es modifica parcialment) conclou:

El buceo profesional, objeto de este decreto, dentro de la normativa básica estatal de

«marina mercante» y de seguridad de la vida humana en el mar, tiene conexiones

competenciales muy distintas que merecen un mínimo de detenimiento. Hay que señalar

que no basta fijarnos en la ley reguladora o en la distribución competencial atribuida a la

organización administrativa, más fácilmente cambiante. Debemos fijarnos en los títulos

materiales que se muestran conexos con la norma proyectada, esto es, con la finalidad de

la norma.

Por un lado, el buceo deportivo y recreativo se conecta con facilidad con la materia de

deporte y turismo, y desde antiguo, cuenta con titulaciones deportivas propias. La

normativa autonómica de 2014 (y su modificación) como queda dicho es de principios

generales puesto que en tales materias el papel de los consejos insulares no puede

desconocerse.

Por otro lado, el buceo profesional, el buceo extractivo y el buceo científico tienen

conexión entre sí por resaltarse con naturalidad su carácter de actividad económica y con

un nivel de profesionalidad (titulaciones y cualificaciones) distinto. Es cierto que podría

dudarse de si el buceo científico requiere de cualificaciones profesionales o deportivas

puesto que como han apuntado algunos alegantes es lo normal que el buceo científico se

relacione más con el buceo deportivo y con las actividades de investigación universitaria o

similar. De hecho, el art. 50 del RD 550/2020 señala como normas de seguridad aplicables

al buceo científico las del buceo recreativo «siempre que las inmersiones no superen los

40 metros de profundidad».

Este es el tipo de buceo que se pretende regular ahora, excluyendo, además, el buceo

militar y el buceo con fines de servicio público afecto a la Administración General del

Estado.

En este contexto, las materias afectadas son la regulación de las condiciones de la actividad

de buceo profesional por sus evidentes peligros y exigencias de seguridad, la regulación de

las cualificaciones profesionales, la de los centros de formación para dichas cualificaciones.

Entendemos pues que las competencias autonómicas conexas son: la ordenación pesquera

y actividades subacuáticas, la enseñanza (titulaciones y cualificaciones) y las actividades

sometidas a control. Estos títulos deben compatibilizarse con las competencias estatales

básicas en materia de seguridad de la vida humana en el mar, condiciones expedición de

títulos y reconocimiento general de cualificaciones profesionales de acuerdo con la

normativa europea (Estatuto de Autonomía, artículos 30.6, 30.8, 30.22, 30.25; 31.8, 31.17;

36).

En definitiva, en vista de la pluralitat de matèries que aborda el Projecte, en el marc

constitucional exposat, les competències autonòmiques són les que s?esmenten en els articles

30.6, 30.8, 30.22, 30.25, 30.46, 31.8, 31.17 i 36, de l?Estatut d?autonomia.

En conclusió, la potestat reglamentària correspon plenament al Govern de les Illes Balears,

tant perquè fa referència a matèries que no troben empara en l?article 70 de l?Estatut, com

perquè la regulació es projecta sobre zones d?especial conservació, llocs d?interès comunitari

i zones d?especial protecció per a les aus (ZEC, LIC, ZEPA) repartides en tot l?espai marí de les

Illes Balears, amb una regulació connexa entre si i connexa amb la normativa mediambiental.

De fet, serveix com a indici, les al·legacions nuclears dels consells insulars de Menorca i de

Formentera versen sobre qüestions de protecció dels recursos pesquers i no sobre

reivindicació competencial. Tal com hem dit en moltes ocasions en declaracions de reserves

13

marines i altres normes de caràcter pluriinsular, l?article 70.12 de l?Estatut (que estableix la

pesca com a competència pròpia dels consells insulars) té una interpretació d?acord amb la

voluntat del legislador balear (manifestada en la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca,

marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears) coincident amb aquesta que feim aquí (tot i que

aquest parer no és unànime).

El context normatiu en aquestes diferents matèries es troba més extensament en la MAIN de

l?expedient, i també en els nostres dictàmens 46/2016, 167/2016, 106/2018, 20/2022,

51/2022 i 52/2022 (entre d?altres) pel que fa a matèries relacionades, als quals ens remetem.

Això no obstant, com a normativa essencial a l?empara de la qual es pretén la reglamentació

projectada, cal esmentar:

? La normativa europea relativa a la pesca en el Mediterrani, la Xarxa Natura 2000 (Directiva

d?hàbitats i Directiva d?aus) i a les activitats del mercat interior.

? La normativa estatal, en particular, la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni

natural i de la biodiversitat.

? La Llei 41/2010, de 29 de desembre, de protecció del medi marí.

? La Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l?Estat, en la redacció donada per la

Llei 33/2014, de 26 de desembre.

? El Reial decret legislatiu 2/2011, de 5 de setembre, pel qual s?aprova el text refós de la Llei

de ports de l?Estat i de la marina mercant.

? El Reial decret 239/2019, de 5 d?abril, pel qual s?estableixen les condicions per al

desenvolupament de l?activitat pesca turisme.

? En l?àmbit autonòmic, la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i

aqüicultura a les Illes Balears, amb les modificacions corresponents derivades de la

Llei 12/2014, de 16 de desembre, i de la Llei 3/2019, de 31 de gener, i la normativa

reglamentària de desplegament.

? Pel que fa a les potestats executives en matèria de pesca (en el vessant de pesca extractiva

o d?explotació de recursos marins), cal tenir en compte la Llei 8/1999, de 12 d?abril, d?atribució

de competències als consells insulars de Menorca i d?Eivissa i Formentera, en matèria

d?agricultura, ramaderia, pesca i artesania.

Correspon a la Conselleria d?Agricultura, Pesca i Medi Natural (denominació actual) impulsar

el Projecte ateses les matèries concernides i d?acord amb l?article 2.10.b del Decret 12/2023,

de 10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s?estableixen les competències i

l?estructura orgànica bàsica (redacció del Decret 20/2023, de 20 de juliol). Ja hem respost el

dubte de la participació, que hi podria ser, tangencial, de la Conselleria de Medi Ambient en

virtut de coordinar la regulació pesquera amb les accions mediambientals.

Quarta

Anàlisi i observacions sobre el Projecte

El Projecte està configurat per un preàmbul, amb quatre extensos apartats, deu articles, sense

capítols, dues disposicions addicionals, una de transitòria, una de derogatòria i dues de finals.

El contingut del Projecte es pot copsar amb les rúbriques de l?articulat:

14

Article 1. Objecte.

Article 2. Àmbit d?aplicació.

Article 3. Pesca i marisqueig professional.

Article 4. Pesca recreativa de superfície i marisqueig recreatiu.

Article 5. Pesca recreativa submarina.

Article 6. Infraccions i sancions.

Disposició addicional primera. Modificació del Decret 22/2016 (assegurança de l?activitat

pesca turisme).

Disposició addicional segona. Modificació del Decret 22/2018 (límits de la venda de producte

al consumidor final).

Disposició addicional tercera. Modificació del Decret 55/2022 (flexibilització per al busseig

científic).

Disposició transitòria única. Període d?adaptació (estableix uns terminis de dos i tres anys per

a determinades obligacions de la pesca marítima professional en aquests espais).

Disposició derogatòria única, que recull la derogació general en virtut del principi de jerarquia

i de lex posterior.

Disposicions finals, primera, per habilitar el conseller d?Agricultura, Pesca i Medi Natural per

al desplegament del Decret, i segona, d?entrada en vigor l?endemà de la publicació.

El Consell Consultiu considera que, en termes generals, el text remès s?ajusta a la legalitat i a

l?ordenament jurídic, i disposa de motivació explicitada de forma suficient per l?Administració

i els seus serveis tècnics i especialitzats sobre les matèries regulades.

Això no obstant, el text suscita en el Consell Consultiu les observacions següents:

a) Pel que fa al preàmbul, cal afegir de forma succinta les referències a les diferents matèries

regulades i la competència reglamentària que pot invocar el Govern de les Illes Balears.

b) En relació amb l?article 1, cal especificar que la norma presenta quatre grans objectius i ara

el text només en recull un.

c) En l?article 3 cal reformular l?expressió: «Altres mesures avalades per la millor evidència

científica». Aquesta es troba dins les «mesures de mitigació de captura accidental d?aus

marines» i devora altres ben definides se?n disposa una de molt indeterminada. El text

reglamentari hauria de definir què s?entendrà a l?Administració per «la millor evidència

científica» o com es recollirà aquesta. De totes formes, cal advertir que aquesta definició

haurà de venir formulada per desplegament normatiu, ja que només es podria definir per

ordre.

Finalment, de caràcter general, el Consell Consultiu recomana una revisió lingüística dels texts

normatius (en les dues llengües oficials), perquè la publicació sigui correcta i se?n faciliti la

intel·ligència. Ultra les qüestions lingüístiques, la revisió ha d?atendre dos punts: a) la fórmula

solemne que indiqui si s?ha seguit o no el parer d?aquest Consell Consultiu, i b) la forma de les

disposicions addicionals, ja que la Conselleria d?Hisenda ha suggerit que es diguin

15

«disposicions finals» conforme a les recomanacions formals del Govern, perquè aquestes

disposicions introdueixen modificacions de decrets anteriors.

Cal advertir que aquest òrgan de consulta només ha examinat, per raons d?urgència, la versió

catalana del Projecte, que és la llengua en la qual s?ha tramitat.

CONCLUSIONS

Primera. Aquest dictamen té caràcter preceptiu. La presidenta de les Illes Balears està

legitimada per sol·licitar-lo i el Consell Consultiu és competent per emetre'l.

Segona. S?ha seguit el procediment legalment establert, sens perjudici d?atendre les

observacions formulades en la consideració jurídica segona. Correspon al Govern de les Illes

Balears, en sessió del Consell de Govern, aprovar el Decret.

Tercera. El Consell Consultiu no formula observacions essencials al text del Projecte de decret

a l?efecte d?aprovar el Decret «d?acord amb el Consell Consultiu», però, si s?atenen les no

essencials, milloraria el text projectat.

Palma, 24 d?octubre de 2023