Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 116/2016 del 06 de septiembre del 2016

Resumen

Dictamen núm. 116/2016, relatiu al Projecte de decret pel qual s?estableix la Reserva Marina del Freu de sa Dragonera i s?hi regulen les activitats d?extracció de flora i fauna marina i les activitats subaquàtiques

Ponente/s:

Miguel Manuel Ramis de Ayreflor Catany

Contestacion

Dictamen núm. 116/2016, relatiu al Projecte de decret pel qual s?estableix la

Reserva Marina del Freu de sa Dragonera i s?hi regulen les activitats d?extracció

de flora i fauna marina i les activitats subaquàtiques*

I. ANTECEDENTS

1. El 27 de novembre de 2015, amb l?informe previ (de 23 de novembre de 2015) que

havia subscrit el cap del Servei de Recursos Marins, i d?acord amb la proposta del

mateix cap del Servei i del director general de Pesca i Medi Marí, el conseller de Medi

Ambient, Agricultura i Pesca dicta una resolució per la qual ordena l'inici del

procediment d'elaboració del Projecte de decret per establir la Reserva Marina del

Freu de sa Dragonera i regular-hi les activitats d?extracció de flora o fauna marina i

les activitats subaquàtiques, i designa com a òrgan responsable de tramitar-lo la

Direcció General esmentada.

En aquesta fase inicial, que culmina amb l'elaboració del primer avantprojecte, el cap

del Servei de Recursos Marins subscriu els documents següents:

a) Un estudi de 5 de febrer de 2016 de les càrregues administratives del Projecte de

decret, en què es conclou: «[...] amb l?aplicació del nou decret no es modifiquen les

càrregues administratives pel que fa referència a la pràctica del busseig a les reserves de

les Illes Balears. Tampoc no afecta la tramitació de les llicències de pesca marítima

recreativa, en cap de les seves quatre modalitats, que vénen regulats pel Decret 34/2014,

d?1 d?agost».

b) Un informe econòmic de 2 de febrer de 2016 en què s?argumenta que la norma en

projecte «[...] no implica la creació de nous serveis administratius, ni la modificació dels

existents». A més, s?hi indica: «[...] no té implicacions pressupostàries per a la

Comunitat Autònoma de les Illes Balears, ja que no suposa noves consignacions

pressupostàries i per tant no té cap efecte econòmic ni despesa extraordinària per a

l?Administració. Quant al sector de referència que es tracta, en suposarà un estímul per

al manteniment de l?activitat econòmica. La norma permetrà que la ciutadania i, en

particular, les embarcacions de pesca artesanal i els centres de busseig de la comarca del

ponent de Mallorca gaudeixin d?un mitjà de vida (les poblacions de peixos comercials)

més ric i desenvolupat».

c) El marc normatiu (encara que no ve rubricat), que incorpora una còpia de les

disposicions següents (folis 15 a 279):

? Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a

les mesures de gestió per a l'explotació sostenible dels recursos pesquers en el mar

Mediterrani, que faculta els estats membres per adoptar mesures complementàries o que

* Ponència de l?Hble. Sr. Miguel Manuel Ramis de Ayreflor Catany, conseller.

2

ampliïn els requisits mínims i que garanteixin que la pesca recreativa es practiqui de

manera compatible amb els objectius i les normes d'aquest Reglament.

? Reglament (UE) núm. 1380/2013 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de

desembre de 2013, sobre la política pesquera comuna, pel qual es modifiquen altres

reglaments europeus.

? Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les

Illes Balears.

? Decret 7/1995, de 26 de gener, pel qual es declara parc natural sa Dragonera.

? Decret 91/1997, de 4 de juliol, de protecció dels recursos marins de la comunitat

autònoma de les Illes Balears.

? Decret 63/1999, de 28 de maig, pel qual s?estableix la Reserva Marina dels Freus

d?Eivissa i Formentera.

? Decret 17/2003, de 21 de febrer, pel qual es regula la pesca amb arts menors a les

aigües interiors de les Illes Balears.

? Decret 132/2005, de 23 de desembre, pel qual s?aprova el Pla rector d?ús i gestió del

Parc Natural de ses Salines d?Eivissa i Formentera.

? Decret 25/2007, de 30 de març, pel qual s?aprova el Pla de Gestió del Lloc

d?Importància Comunitària (LIC) Sa Dragonera (ES 0000221).

? Decret 34/2014, d?1 d?agost, pel qual es fixen els principis generals de la pesca

recreativa i esportiva a les aigües interiors de les Illes Balears.

? Decret 26/2015, de 24 d?abril, pel qual es regula el marisqueig professional i

recreatiu a les Illes Balears.

? Decret 41/2015, de 22 de maig, pel qual es regulen les activitats d?extracció de flora

o fauna marina i les activitats subaquàtiques a les reserves marines de les aigües

interiors del litoral de les Illes Balears.

? Acord de Consell de Govern de 24 de maig de 2002 sobre l?aprovació definitiva del

PORN de ses Salines d?Eivissa i Formentera.

? Ordre de la Consellera de Medi Ambient de 8 de juny de 2001 per la qual s?aprova el

Pla Rector d?Ús i Gestió del Parc Natural de sa Dragonera, per al període 2001-2004, i

es dicten les normes necessàries per complir-lo.

2. El 2 de febrer de 2016, el primer esborrany del Projecte de decret es tramet a les

secretaries generals de l?Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i

a l'Institut Balear de la Dona, perquè n'emeti l'informe preceptiu. Es concedeix el tràmit

3

d?audiència als consells insulars de Mallorca, Eivissa i Formentera; a l?Ajuntament

d?Andratx; a WWF España; a Oceana (Oficina Central Europea); a la Confraria de

Pescadors d?Andratx; a l?Associació de Clubs Nàutics de Balears; a l?Associació

Mallorquina de Pesca Marítima Recreativa Responsable; al Grup Balear d?Ornitologia i

Defensa de la Naturalesa; al GEN-GOB Eivissa; a l?associació Amics de Sant Elm; als

centres de busseig Zoea, BalearDivers Divingcenter, Aqua Mallorca Diving, Mar Balear

Dive Center i Club de Vela Port d?Andratx; a l?Institut Mediterrani d?Estudis Avançats

(IMEDEA); a la Comissió de Seguiment de la Reserva Marina de l?Illa del Toro i de les

Illes Malgrats; a l?Associació Ondine; a l'Administració perifèrica de l?Estat; a la

Secretaria General de Pesca de l?Administració estatal; a la Federació Balear de

Confraries de Pescadors; a l?Institut Espanyol d?Oceanografia; a la Capitania Marítima

de Palma; al Parc Natural de sa Dragonera; a la Federació Balear d'Activitats

Subaquàtiques; a la Federació Balear de Pesca i Casting, i a la Societat d?Història

Natural de les Illes Balears.

3. Consta en l?expedient (foli 352) l?anunci de la informació pública per quinze dies del

Projecte de decret pel qual s?estableix la Reserva Marina del Freu de sa Dragonera i s?hi

regulen les activitats d?extracció de flora i fauna marina i les activitats subaquàtiques,

inserit en el BOIB núm. 21, de 13 de febrer de 2016. També (foli 355) hi figura un

certificat que acredita que el Projecte de decret s?ha publicat en la pàgina web de

participació ciutadana, entre el 22 de febrer de 2016 i el 21 de març de 2016, amb 55

visites. Es fa constar en el mateix certificat que els correus d?al·legacions es van

redirigir automàticament a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca.

4. Com a conseqüència de la remissió del Projecte i dels tràmits d?audiència i

informació pública, fan al·legacions o suggeriments, en el període del 15 de febrer de

2016 al 4 d?abril de 2016, les entitats que s?indicaran a continuació:

a) Manifesten que no tenen suggeriments a fer les conselleries d?Hisenda i

Administracions Públiques, d?Educació i Universitat, de Presidència, de Serveis Socials

i Cooperació, de Territori, Energia i Mobilitat i de Salut, i la Secretaria General de

Pesca de l?Administració estatal.

b) L?Associació de Navegants Mediterrani demana que s?inclogui un representant seu a

la Comissió de Seguiment.

c) El Centre Oceanogràfic de les Balears tramet per fax un informe adjunt a un ofici d?1

de març de 2016. En l?informe es critica que es permetin en les reserves integrals les

activitats extractives, i es proposa i es demana: limitar la pesca a la Confraria d?Andratx,

prohibir la pesca recreativa, ampliar la prohibició de l?ús de peix viu per pescar, aclarir

l?ús del terme curricà a la pesca recreativa, no permetre la pesca esportiva, fer un estudi

d?impacte del busseig i un millor seguiment científic i incloure en la Comissió de

Seguiment un representant de l?Institut Espanyol d?Oceanografia.

d) El GOB, amb un informe datat el 24 de febrer de 2016, critica la superposició de

figures de protecció i demana que, en lloc de declarar aquesta Reserva, s?ampliï el Parc

4

Natural de sa Dragonera, i proposa incorporar una franja d?aigües exteriors; critica la

manca d?una reserva integral, i la regulació d?ormejos, així com la composició de la

Comissió de Seguiment.

e) L?organització Oceana Europa, mitjançant un informe amb registre d?entrada de 4

d?abril de 2016, es congratula de l'ampliació de la Reserva Marina de sa Dragonera.

Així mateix, proposa i demana: la declaració d?una reserva integral, l?aplicació de

mesures de gestió a les aigües exteriors, certs aspectes dels ormejos de pesca i un

necessari seguiment científic.

f) L?Associació Ondine en les al·legacions (registre d?entrada núm. 4059, de 25 de

febrer de 2016) proposa incorporar una franja d?aigües exteriors; crear una zona

d?exclusió pesquera; millorar el seguiment científic; canviar els representants en la

Comissió de Seguiment, amb un augment dels designats per entitats de conservació i

científiques, i altres canvis menors.

5. L'Institut Balear de la Dona emet l?informe d'impacte de gènere el 17 de febrer de

2016, amb recomanacions lingüístiques. Proposa la presència equilibrada de dones i

homes en la composició de la Comissió de Seguiment, i desagregar per sexe la

informació i «incloure sistemàticament la variable de sexe en les estadístiques, les

enquestes i la recollida de dades».

6. S'incorpora a l'expedient un certificat del secretari del Consell Pesquer sobre la sessió

ordinària núm. 31, de 18 de maig de 2016, del dit òrgan. Es fa constar en el certificat

que el punt 3 de l?ordre del dia es va dedicar a presentar el Projecte ara examinat. No

s?acompanya amb el resultat de la deliberació del Consell.

7. El 19 de maig de 2016, el Servei Jurídic de Medi Ambient, Agricultura i Pesca emet

un informe favorable sobre el Projecte. Al seu entendre no s?ha de complir la previsió

de l?article 14 de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, i

s?ha donat compliment als principis inclosos en els articles 4 i 5 de la Llei 2/2011, de 4

de març, d?economia sostenible.

La Secretaria General de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca emet un

informe el 20 de maig de 2016, en el qual incorpora les respostes a les al·legacions i els

suggeriments que han fet les entitats i les administracions públiques en la fase

d'audiència i participació en l?elaboració de la norma en projecte. En l?informe

s?accepten part de les observacions fetes.

8. S'incorpora seguidament el Projecte de decret «revisat» per la secretària general,

encara que no consti la data ni expressament es comuniqui al Consell Consultiu si

aquest Projecte conté les modificacions finals introduïdes arran de la fase d'audiència i

participació.

5

9. El 23 de maig de 2016, el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca sol·licita a

la presidenta de les Illes Balears que insti el Consell Consultiu a emetre el dictamen

corresponent respecte del Projecte de decret.

El 31 de maig de 2016, la presidenta de les Illes Balears, atès el que estableixen els

articles 18.7 i 21.a de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu,

demana el dictamen. La sol·licitud té entrada el 3 de juny de 2016 a la nostra seu.

10. El 8 de juny de 2016, el president del Consell Consultiu tramet un ofici en què posa

de manifest que manca la còpia de l?acta de la sessió ordinària núm. 31, de 18 de maig

de 2016, del Consell Pesquer, per conèixer el resultat del debat. Se suspèn el termini per

emetre el dictamen fins a rebre aquesta documentació.

11. Mitjançant un ofici d?1 de juliol de 2016, el president del Consell Consultiu

manifesta que no constava haver donat audiència a les confraries de pescadors d?Eivissa

i Formentera, audiència que pareixia necessària en vista que en la disposició addicional

única del Decret es reposen els límits de la zona de protecció màxima de la Reserva

Marina dels Freus d?Eivissa i Formentera. Novament se suspèn el termini per emetre el

dictamen fins a rebre aquesta documentació.

12. El Consell Consultiu rep, l?11 de juliol de 2016, l?acta del Consell Pesquer i

l?informe complementari de la Secretaria General en què es valoren les al·legacions

formulades. Queda així formalitzat el primer requeriment de documentació indicat en

l?apartat 10 d?aquests antecedents.

13. El 28 de juliol de 2016, el Consell Consultiu rep l?ofici en què es justifica haver

donat audiència a les confraries de pescadors d?Eivissa i de Formentera, i les seves

respostes, en què manifesten la seva conformitat amb la proposta. Queda formalitzat el

segon requeriment de documentació descrit en l?apartat 11 d?aquests antecedents.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

D?acord amb el que estableix l?article 21.a de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora

del Consell Consultiu, la presidenta de les Illes Balears està legitimada per formular la

consulta i el Consell Consultiu és competent per atendre-la. La intervenció d?aquesta

institució té caràcter preceptiu, segons l?article 18.7 de la Llei esmentada, ja que es

tracta d?una disposició reglamentària no organitzativa: l'objecte del Decret en tramitació

és establir la Reserva Marina del Freu de sa Dragonera i regular-hi les activitats

d?extracció de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques, és a dir, crear la

Reserva Marina, establir un règim jurídic relatiu a l?activitat pesquera ?en les

modalitats professional i recreativa? i fixar un marc de protecció ecològica en la dita

6

Reserva; per tant, hem de considerar que és una norma que incideix en els drets i els

interessos dels professionals del sector afectat i de la ciutadania en general.

Segona

1. En el procediment d'elaboració del Projecte de decret s'han complert, de manera

formal, els tràmits prevists en els articles 42 a 47 de la Llei 4/2001, de 14 de març, del

Govern de les Illes Balears. En l?expedient consta que s?ha dut a terme la tramitació

següent:

? El cap del Servei de Recursos Marins de la Direcció General de Pesca i Medi Marí

ha elaborat un informe que proposa iniciar el procediment d?elaboració de la norma

sotmesa a dictamen. La dita Direcció General assumeix aquest informe, el qual

s?insereix en la resolució d?inici del conseller ?article 42.1 de la Llei 4/2001, de 14 de

març, del Govern de les Illes Balears.

? En el procediment d?elaboració de la disposició reglamentària, no hi ha un document

que es qualifiqui de memòria justificativa de «l?oportunitat de la regulació i l?adequació

de les mesures proposades als fins perseguits» ?article 42.2 de la Llei 4/2001?, llevat

que l?informe del cap del Servei de Recursos Marins es pugui considerar assimilable a

aquesta memòria i que, per tant, faci la mateixa funció.

? En un document separat de l?informe esmentat i de la resolució d?inici, sota el títol

de Marc normatiu, consta en l?expedient una relació simple de disposicions afectades,

de manera extensa i completa. No hi consta la taula de vigències de les dites normes,

exigida en l?article 42.2 de la Llei 4/2001.

? S?inclou un estudi econòmic ?article 42.1 de la Llei 4/2001?, en el qual es diu que

la norma en projecte «[...] no implica la creació de nous serveis administratius, ni la

modificació dels existents». A més, s?hi indica: «[...] no té implicacions pressupostàries

per a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, ja que no suposa noves consignacions

pressupostàries i per tant no té cap efecte econòmic ni despesa extraordinària per a

l?Administració. Quant al sector de referència que es tracta, en suposarà un estímul per

al manteniment de l?activitat econòmica. La norma permetrà que la ciutadania i, en

particular, les embarcacions de pesca artesanal i els centres de busseig de la comarca del

ponent de Mallorca gaudeixin d?un mitjà de vida (les poblacions de peixos comercials)

més ric i desenvolupat».

? S?ha elaborat, de conformitat amb els articles 13.2 i 42 de la Llei 4/2011, de 31 de

març, de la bona administració i del bon govern, un estudi de les càrregues

administratives que implicarà per als ciutadans afectats la norma en projecte.

? Encara que inicialment mancava el tràmit d?audiència als pescadors d?Eivissa i

Formentera, un pic corregida aquesta qüestió s?ha concedit el tràmit d?audiència i

participació de manera àmplia i s?ha assegurat la intervenció dels ens territorials ?articles

43 i 45 de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears.

7

? Consta que el Servei Jurídic ha emès un informe favorable sobre la norma, i la

Secretaria General de la Conselleria també ha emès el seu informe, en què s?ha referit a

la correcció del procediment i ha valorat les al·legacions que s?han efectuat al Projecte

de reglament ?article 46.1 i 2 de la Llei 4/2001.

? En virtut del que preveu l?article 46.3 de la Llei 4/2001, s?han incorporat a

l'expedient, d?una banda, l'informe d'impacte de gènere de l'Institut Balear de la Dona,

exigit per l'article 7 de la Llei 12/2006, de 20 de setembre, per a la dona; de l?altra, i de

manera especial, consta que en el punt 3 de l?ordre del dia de la reunió de 18 de maig de

2016 del Consell Pesquer (sessió ordinària núm. 31) es va incloure la revisió de la

norma en projecte. Encara que inicialment es desconeixia el sentit de la deliberació

d?aquest organisme de consulta i assessorament, aquesta deficiència va resultar

esmenada mitjançant la documentació que va trametre la Conselleria l?11 de juliol de

2016, i hi incorporà un informe complementari de la Secretaria General en què es

valoraven les al·legacions que resultaren de la discussió dels membres del Consell

Pesquer. Hem de recordar que l?article 45.g de la Llei 6/2013 diu que el Consell Pesquer

ha de «ser escoltat en els projectes de disposicions de caràcter general que promoguin

les administracions pesqueres competents». En aquest cas entenem que el dit òrgan ha

tingut l?oportunitat d?examinar convenientment el Projecte sotmès a dictamen i que les

seves al·legacions han estat suficientment valorades per l?informe complementari de la

Secretaria General.

2. Tot i que formalment s?han dut a terme els tràmits exigibles en el procediment

normatiu aplicable, aquest Consell Consultiu ha d?assenyalar les mancances següents:

a) No podem considerar que l?informe inicial del cap del Servei de Recursos Marins, de

la Direcció General de Pesca i Medi Marí, assumit en la resolució del conseller d?inici

del procediment, sigui assimilable a la memòria justificativa de «l?oportunitat de la

regulació i l?adequació de les mesures proposades als fins perseguits» ?article 42.2 de

la Llei 4/2001. L?informe que consta en el procediment d?elaboració del Projecte de

decret, que és el fonament del preàmbul de la norma projectada, fa menció del valor

ecològic i pesquer de la zona del Freu de sa Dragonera, i es refereix a un estudi de l?any

2004 que no s?incorpora a l?expedient. També se subratlla que part de la zona s?inclou

al LIC de sa Dragonera (ES 0000221). Però no conté una avaluació, fonamentada en

criteris científics i tècnics, d?aquesta mesura. En efecte, si la creació d?una reserva

marina persegueix establir una «àrea marina on es limita l?explotació dels recursos

marins vius per incrementar el repoblament d?alevins i fomentar la proliferació de les

espècies marines objecte d?explotació o protegir els ecosistemes marins amb

característiques ecològiques diferenciades», com disposa l?article 4 de la Llei 6/2013, de

7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, quan

defineix les reserves, consideram que tant en l?informe com en la justificació que

s?inclou en la resolució inicial del conseller no hi ha un estudi detallat, basat en dades

objectives, que justifiqui «l?adequació de les mesures proposades als fins perseguits».

En altres paraules, tot i que es deixa constància del fonament i l?objecte de la norma en

projecte, i que no dubtam que hi hagi raons científiques i tècniques que l'avalen,

8

aquestes no apareixen mínimament detallades, ni directament en els informes que

fonamenten la creació de la Reserva ni per altres documents incorporats a l?expedient.

Per tant, amb caràcter essencial, consideram que la Conselleria promotora de la

disposició ha d?elaborar una memòria justificativa de la norma, en el termes prevists en

l?article 42.2 de la Llei 4/2001, que inclogui la justificació científica i tècnica de la seva

aprovació.

b) Amb caràcter essencial, també ens hem de referir a una altra deficiència que s?hauria

d?esmenar abans d'aprovar la norma: la necessitat d?incorporar una taula de vigències

(això és, les disposicions generals aprovades que es mantindran vigents una vegada

s'hagi aprovat el Decret projectat) i la relació de disposicions afectades. Aquesta

operació no es culmina amb èxit només amb una relació indistinta de normes que, sota

el títol de Marc normatiu, apareix a l?índex de documents remesos, atès que resulta

insuficient. Convé recordar una vegada més que aquesta exigència deriva de l'article

42.2 de la Llei 4/2001, de 14 de març, que estableix: «[...] s'hi ha d'incloure en tot cas

una relació de les disposicions afectades i la taula de vigències de disposicions anteriors

sobre la mateixa matèria». És cert que la taula de vigències pot ser més senzilla que en

altres instruments normatius, en vista que en realitat just derogarà una norma (l?apartat 2

de la disposició addicional única del Decret 41/2015), però la previsió legal resta

incomplerta i això s?ha d?esmenar abans d?aprovar el Decret.

c) Respecte de l?estudi econòmic, no resulta suficient, ja que es limita bàsicament als

aspectes pressupostaris (pareix que de forma incompleta, atès que, per exemple, no

calcula el cost de la vigilància) i no analitza l?impacte econòmic que la norma pot tenir

respecte del sector directament afectat, sinó que es limita a dir que suposarà un estímul

al manteniment de l?activitat econòmica, i que els professionals de la pesca i els centres

de busseig gaudiran d?un mitjà de vida més ric i desenvolupat. Per tant, amb caràcter

d'observació essencial, hem de tenir en compte el que dèiem en el Dictamen 6/2016, en

què consideràvem, en un cas en què s?havia fet el dit estudi de manera incompleta, el

criteri següent:

És a dir, l'estudi econòmic va més enllà del cost pressupostari i ha de reflectir la

repercussió econòmica de la norma sobre el sector o l'activitat que regula. Dit d'una

altra manera, correspon als òrgans responsables d'elaborar projectes normatius

esbrinar, descriure i valorar els punts de la norma que tenen incidència econòmica en

la societat destinatària.

En conseqüència, la memòria econòmica analitzada resulta a judici del Consell

Consultiu insuficient i s?ha de completar abans que s?aprovi el Projecte.

d) Sorprèn que s?hagi obviat la necessitat ?en allò que és essencial i abans d?aprovar la

disposició normativa? de notificar l?elaboració d?aquest Projecte a la Comissió

Europea. Si bé és cert que el deure de comunicació que abans apareixia regulat en

l?article 1.3 del Reglament 1696/94 fou derogat amb el mateix reglament, una mesura

com aprovar una reserva marina s?ha de considerar d?obligada notificació a la Comissió

per aplicació de l?article 7 (apartat 3) del Reglament europeu 1967/2006.

9

Així, a parer del Consell Consultiu, en el cas que ens ocupa l'òrgan responsable del

procediment ha de vetlar perquè es compleixi adequadament aquesta previsió del

Reglament europeu. Com a observació essencial, cal dir que s?haurà de fer (prèviament

a l?aprovació del Decret) la notificació al Ministeri, i d'aquest a la Comissió Europea,

per complir l?apartat 3 de l?article 7 del Reglament, o bé explicar en l?informe de la

Secretaria General les raons que sustenten prescindir d?aquest tràmit.

e) Finalment, no hi ha en l?informe de la Secretaria General cap valoració de les

al·legacions presentades en la fase de participació ciutadana. En canvi, consta un

certificat que acredita la publicació del Projecte de decret a la pàgina web de

participació ciutadana, entre el 22 de febrer i el 21 de març de 2016, amb 55 visites, i es

fa constar en aquest certificat que els correus d?al·legacions es van redirigir

automàticament a la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca. Per tant, en

l?informe de la Secretaria General s?haurà d?aclarir si en realitat les al·legacions a què

es refereix el certificat no eren tals, o, si ho eren, com a observació amb caràcter

essencial hem de dir que cal efectuar-ne l?oportuna valoració.

Tercera

Pel que fa al marc normatiu en què s?insereix la norma, i seguint el camí marcat en

dictàmens precedents, cal fer esment d?una sèrie de disposicions legals i reglamentàries.

Aquestes apareixien en el Dictamen 37/2015, sobre una matèria coincident amb la que

ens ocupa:

A) Normativa comunitària

? Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació

dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

? Reglament (CE) núm. 850/98 del Consell, de 30 de març, per a la conservació dels

recursos pesquers a través de mesures tècniques de protecció dels juvenils d?organismes

marins.

? Reglament (CE) núm. 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a

les mesures de gestió per a l'explotació sostenible dels recursos pesquers en el mar

Mediterrani, que faculta els estats membres per adoptar mesures complementàries o que

ampliïn els requisits mínims i que garanteixin que la pesca recreativa es practiqui de

manera compatible amb els objectius i les normes d'aquest Reglament.

? Reglament (CE) núm. 1224/2009 del Consell, de 20 de novembre de 2009, pel qual

s'estableix un règim comunitari de control per garantir el compliment de les normes de

la política pesquera comuna.

? Reglament (UE) núm. 1380/2013 del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de

desembre de 2013, sobre la política pesquera comuna, pel qual es modifiquen altres

reglaments europeus.

10

B) Normativa estatal

? Articles 149.1.13 i 149.1.19 de la Constitució espanyola (CE), que atribueixen a

l?Estat la competència exclusiva per establir les bases i la coordinació de la planificació

general de l?activitat econòmica i la pesca marítima, sens perjudici de les competències

que en l?ordenació del sector s?atribueixin a les comunitats autònomes. Tot en

correspondència amb l?article 148.1.11a de la CE, que atribueix a les comunitats

autònomes la potestat per assumir competències en matèria de pesca en aigües interiors,

marisqueig i aqüicultura.

? Llei 3/2001, de 26 de març, de pesca marítima de l?Estat.

? Reial decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenvolupament de la Llista d?espècies

silvestres en règim de protecció especial i del Catàleg espanyol d?espècies amenaçades.

C) Normativa autonòmica

? D'acord amb l'article 148.1.11a de la CE i l'article 30.22 de l?Estatut d?autonomia, la

Comunitat Autònoma de les Illes Balears és titular de la competència exclusiva en

matèria de pesca i activitats recreatives en aigües interiors, cria i recollida de marisc i

aqüicultura, i per tant en l?exercici d?aquesta competència li corresponen la potestat

legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva.

? Encapçala la normativa autonòmica la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca

marítima, marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears. A més, s'ha d'esmentar la

Llei 8/1999, de 12 d'abril, d'atribució de competències als consells insulars de Menorca

i d'Eivissa i Formentera en matèria d'agricultura, ramaderia, pesca i artesania, text que

va atribuir a aquests consells insulars competències de gestió i execució en matèria de

pescadors de marisc des de l'1 de gener de 2000. Cal dir, a més, que la Llei 6/2013 ha

estat objecte de reforma mitjançant la disposició final quarta de la Llei 12/2014, de 16

de desembre, agrària de les Illes Balears, que modifica els preceptes següents: articles

3.a, 4 (definicions d?àrees marines protegides que passen a ser espai marí protegit i de

pesca marítima), 8.2, 10, 11, 12.3.b i c, 13, 14.2 i 14.3, 18 (derogació de l?article), 19,

20.1, 22.1, 23.1, 24.1, 25.1, 47.3, 68, 91.2 i la disposició addicional tercera (apartat 1).

? Decret 34/2014, d?1 d?agost, pel qual es fixen els principis generals de la pesca

recreativa i esportiva a les aigües interiors de les Illes Balears.

? Decret 41/2015, de 22 de maig, pel qual es regulen les activitats d?extracció de flora

o fauna marina i les activitats subaquàtiques a les reserves marines de les aigües

interiors del litoral de les Illes Balears. D'altra banda, cal esmentar les normes

reglamentàries que creen i/o modifiquen les reserves marines i les que les regulen:

? Decret de la Presidència del Consell General Interinsular de declaració de Zona de

Paisatge Protegit Submarí en aigües de Mallorca, des del Club Nàutic de s?Arenal fins

al cap de Regana, de 5 de novembre de 1982.

11

? Ordre de la consellera d?Agricultura i Pesca d?1 de setembre de 2006 per la qual es

regulen les activitats a desenvolupar dins la Reserva Marina de la Badia de Palma,

compresa entre el Club Nàutic de s?Arenal i el cap de Regana.

? Decret 33/2007, de 30 de març, pel qual s?aprova el Pla de Gestió del Lloc

d?Importància Comunitària (LIC) cap Enderrocat - cap Blanc (ES0000081).

? Decret 63/1999, de 28 de maig, pel qual s?estableix la Reserva Marina dels Freus

d?Eivissa i Formentera.

? Decret 132/2005, de 23 de desembre, pel qual s?aprova el Pla rector d?ús i gestió del

Parc Natural de ses Salines d?Eivissa i Formentera.

? Ordre del conseller d?Agricultura, Comerç i Indústria de 15 de juny de 1999 per la

qual s?estableix la Reserva Marina del Nord de Menorca, compresa entre la punta des

Morter, l?illa dels Porros i el cap Gros, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi.

? Ordre del conseller d?Agricultura i Pesca de 20 d?abril de 2001 per la qual es

modifica l?Ordre del conseller d?Agricultura, Comerç i Indústria, de 15 de juny de 1999,

per la qual s?estableix la Reserva Marina del Nord de Menorca, compresa entre la punta

des Morter, l?illa dels Porros i el cap Gros, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi.

? Ordre del conseller d?Agricultura i Pesca de 18 de desembre de 2002 per la qual es

modifica l?Ordre del conseller d?Agricultura, Comerç i Indústria, de 15 de juny de 1999,

per la qual s?estableix la Reserva Marina del Nord de Menorca, compresa entre la punta

des Morter, l?illa dels Porros i el cap Gros, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi.

? Ordre del conseller d?Agricultura i Pesca de 3 de maig de 2002 per la qual

s?estableix la Reserva Marina del Migjorn de Mallorca, compresa entre el cap Blanc, el

Parc Nacional Marítim i Terrestre de Cabrera i Cala Figuera.

? Ordre del conseller d?Agricultura i Pesca de 21 de maig de 2003 per la qual es

modifica l?Ordre del conseller d?Agricultura i Pesca, de 3 de maig de 2002, per la qual

s?estableix la Reserva Marina del Migjorn de Mallorca, compresa entre el cap Blanc, el

Parc Nacional Marítim i Terrestre de Cabrera i Cala Figuera.

? Ordre de la consellera d?Agricultura i Pesca de 29 d?abril de 2005 per la qual

s?estableix una àrea de protecció especial a la Reserva Marina del Migjorn de Mallorca.

? Ordre de la consellera d?Agricultura i Pesca de 28 de maig de 2004 per la qual

s?estableix la Reserva Marina de l?Illa del Toro, compresa entre es Clot des Moro, l?illa

del Toro i cala Refeubetx, i es regulen les activitats a desenvolupar-hi.

? Ordre de la consellera d?Agricultura i Pesca de 15 de juny de 2004 per la qual

s?estableix la Reserva Marina de les Illes Malgrats i es regulen les activitats a

desenvolupar-hi.

12

? Decret 21/2007, de 23 de març, pel qual s?estableix la Reserva Marina del Llevant de

Mallorca.

Quarta

Arribats aquí, ens pertoca analitzar la competència de la Comunitat Autònoma. Al

nostre entendre la competència autonòmica per aprovar aquesta norma és indiscutible.

En primer lloc, la creació de les reserves apareix atribuïda a l?Administració autonòmica

per precepte legal, en l?article 8.1 de la Llei 6/2013, quan diu:

Article 8. Reserves marines

1. Les reserves marines només poden ser creades, modificades o revocades per

l?Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Resta també clara la competència autonòmica per a la regulació material que apareix

inserida en el Decret de creació de la Reserva. El problema competencial relacionat amb

el desplegament reglamentari de la Llei 6/2013 i les limitacions que comporten les

reserves pesqueres fou estudiat per aquest Consell en el Dictamen 37/2015, dictat arran

del Decret 41/2015, de 22 de maig, pel qual es regulen les activitats d?extracció de

flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques a les reserves marines de les aigües

interiors de les Illes Balears, que literalment deia:

2a. Respecte de la consideració de les reserves marines com a instrument de

preservació del medi ambient

Malgrat el que s?ha exposat en el raonament anterior, la qüestió que materialment

regula el Projecte de decret sotmès a anàlisi i que, en definitiva, és l?objecte de la

norma, són les reserves marines, les quals s?han de considerar com a instruments de

la preservació del medi ambient, atesa la definició de reserva marina que inclou la

Llei 6/2013, en l?article 4, «àrea marina on es limita l?explotació dels recursos

marins vius per incrementar el repoblament d?alevins i fomentar la proliferació de

les espècies marines objecte d?explotació o protegir els ecosistemes marins amb

característiques ecològiques diferenciades». I, atenent que aquest és l?objecte de la

norma in fieri, hem de tenir en compte, amb independència de les activitats que vol

limitar, que per a l?Estatut d?autonomia la matèria del medi ambient és una

competència pròpia de la Comunitat Autònoma, sobre la qual els consells insulars

no tenen facultat normativa. Així ho reconeixem en supòsits semblants en els

dictàmens 140/2010 i 45/2010:

«L'article 30.46 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears (Llei orgànica 1/2007,

de 28 de febrer) estableix que la Comunitat Autònoma té competència exclusiva en

matèria de: ?Protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits, sens

perjudici de la legislació bàsica de l'Estat. Normes addicionals de protecció del medi

ambient.?

»D?altra banda, la Llei estatal 31/2003, de 27 d'octubre, de conservació de la fauna

silvestre als parcs zoològics, que trasllada la Directiva europea 1999/22/CE, de 29

de març, relativa al manteniment d'animals salvatges en parcs zoològics i

contribució d'aquests a la conservació de la biodiversitat, atribueix a les comunitats

13

autònomes (articles 7.1, 8.1 i 9.1) les facultats d'autorització i registre d?aquests

establiments.

»Del que s?ha dit resulta, sens dubte, la plena competència del Govern de les Illes

Balears per a l'elaboració i l?aprovació de la norma que aquí s'examina; i que la

Conselleria de Medi Ambient, avui de Medi Ambient i Mobilitat, té competència

ratione materiae, atesos els decrets d'organització de l'Administració autonòmica

(decrets del president 11/2007, d'11 de juliol, i 6/2010, de 7 de febrer), perquè

encara que certament conflueixen en el cas diversos títols competencials per raó de

la matèria regulada, sembla clar que preval la dita Conselleria, a causa del seu

interès preferent.»

Des de la perspectiva que es fixa en la doctrina citada, tenint en compte que la

disposició final primera de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima,

marisqueig i aqüicultura a les Illes Balears, habilita el Govern de la Comunitat

Autònoma per dictar les disposicions necessàries per desplegar i aplicar aquesta

Llei, hem d?entendre que el Govern de les Illes Balears té plena competència per

desplegar la norma en projecte. Les raons de la qual són:

a) En el preàmbul del Projecte de decret es fa èmfasi en la dispersió normativa

existent quant a la regulació de les reserves marines de les Illes Balears i, basant-se

en l?article 8 de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i

aqüicultura a les Illes Balears, es diu que «[...] és aconsellable establir, tot i

respectant les particularitats de les diferents reserves, uns principis comuns en

matèria de reserves marines a l?àmbit de les Illes Balears [...]».

En conseqüència, l?objecte instrumental del Projecte examinat és, atès l'article 1,

fixar un marc jurídic homogeni per a totes les reserves marines de les aigües

interiors del litoral de les Illes Balears pel que fa a l?extracció de flora o fauna

marina i les activitats subaquàtiques, i, per això, es regulen les activitats d?extracció

de flora o fauna marina i les activitats subaquàtiques de pesca professional d?arts

menors i marisqueig professional, pesca recreativa i marisqueig recreatiu, espècies

protegides i talles mínimes i activitats subaquàtiques, en les dites reserves. La norma

en projecte es qualifica de norma de desplegament de l?article 8.3, 4 i 5 de la Llei

6/2013.

Aquests preceptes determinen el següent:

«3. Pot ser objecte de regulació en el si de les reserves marines qualsevol activitat

que pugui afectar els recursos marins vius, i ho han de ser necessàriament totes les

activitats d?extracció de flora o fauna marines i les activitats subaquàtiques.

L?obtenció de l?autorització per practicar les activitats regulades a les reserves

marines, excepte en els supòsits que estableixi l?Administració de la comunitat

autònoma de les Illes Balears, està subjecta al pagament de la taxa corresponent. En

cap cas es permetran els dragats submarins dins l?àmbit de les reserves.

»4. Si la preservació i la regeneració dels recursos marins ho exigeix, es poden

establir a les reserves zones de reserva integral on es prohibeixin les activitats

subaquàtiques o qualsevol tipus de pesca marítima o d?extracció de flora o fauna

marines, les quals es podran autoritzar per motius d?índole científica, de seguretat o

de salvament.

»5. Amb caràcter general, es permet la pesca professional d?arts menors, el

marisqueig i la pesca recreativa a les reserves marines, mentre que no s?hi pot

14

autoritzar la resta d?activitats pesqueres. A més, en aquestes zones de pesca

protegida, no s?hi poden fer competicions de pesca, llevat que siguin sense mort. Pel

que fa a la pesca professional, cadascuna d?aquestes zones de pesca protegida han de

disposar d?un cens d?embarcacions autoritzades.»

Tot i així, com veurem, això no exclou l'anàlisi crítica de determinats preceptes que

s'efectua més endavant.

b) D?altra banda, per entendre el desplegament de la potestat normativa del Govern

de les Illes Balears en aquesta matèria s?ha de tenir en compte també ?encara que

no s'esmenti en l?article 1 del Projecte? l?article 8.2 de la dita Llei 6/2013, segons

la redacció de la disposició final quarta de la Llei 12/2014, de 16 de desembre,

agrària de les Illes Balears, que disposa:

«2. L?Administració de la comunitat autònoma de les Illes Balears i els consells

insulars, de comú acord, poden compartir la gestió de les reserves marines. En tot

cas, si en la delimitació geogràfica de la reserva coincideixen més d?una institució

insular, quan aquesta sigui contigua a aigües exteriors o quan la reserva sigui

declarada d?interès autonòmic, la gestió de la pesca en aigües interiors correspon en

exclusiva a l?Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.»

En l?àmbit material de regulació de la norma en projecte, constituït per les set

reserves marines de les Illes Balears (Reserva Marina dels Freus d?Eivissa i

Formentera, Reserva Marina del Nord de Menorca, Reserva Marina de la Badia de

Palma, Reserva Marina del Migjorn de Mallorca, Reserva Marina de l?Illa del Toro,

Reserva Marina de les Illes Malgrats i Reserva Marina del Llevant de Mallorca), s'hi

dóna, si més no, una de les condicions que atorguen la gestió a la Comunitat

Autònoma entesa com a govern autonòmic ?la coincidència de més d?una institució

insular en la delimitació geogràfica de la reserva? i la norma in fieri té la voluntat

de ser una regulació que es projecta, per tant, sobre aquesta realitat suprainsular.

En conseqüència, entenem que la competència per al desplegament reglamentari de

la Llei 6/2013 en relació amb les reserves marines i les activitats que s?hi poden dur

a terme correspon al Govern de les Illes Balears, sens perjudici de les competències

d'execució que ja haguessin assumit els consells insulars de Menorca, Eivissa i

Formentera.

La competència autonòmica és clara, tant per a la creació de la Reserva com per a la

seva gestió, en vista que delimita amb aigües exteriors (article 8.2 de la Llei 6/2013).

Ens remetem als raonaments del dictamen transcrit.

Cal observar que la competència de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i

Pesca per tramitar aquest procediment no es fonamenta en el Decret 12/2015, de 2 de

juliol, com indicava la resolució d?inici, sinó en la lletra b de l?apartat 8 de l?article 2 del

Decret 24/2015, de 7 d?agost, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s?estableixen

les competències i l?estructura orgànica bàsica de les conselleries de l?Administració de

la Comunitat Autònoma, com apareix en el preàmbul de la darrera versió del Projecte de

decret.

Cinquena

15

La forma adoptada per aquest reglament de creació de la reserva pesquera de sa

Dragonera és la de decret, i no d?ordre del conseller.

Es tracta d?una forma ja adoptada anteriorment, en l?aprovació de la Reserva del

Llevant de Mallorca. Dèiem en el Dictamen 17/2007 sobre aquest particular:

En els darrers projectes que ha examinat el Consell Consultiu sobre aquesta matèria

(dictàmens 103/2006 i 124/2006), relatius a les reserves marines de la badia de

Palma i de Migjorn de Mallorca, l?Administració activa va optar per projectar ordres

de la consellera d?Agricultura i Pesca. En els dictàmens esmentats ja advertíem que

el Decret 91/1997, de 4 de juliol, de protecció dels recursos marins de la comunitat

autònoma de les Illes Balears, facultava suficientment el conseller per regular les

reserves marines, segons l?article 7 i la disposició addicional. Doncs bé, en el supòsit

ara analitzat el Govern vol crear una nova reserva marina (en concret, la del Llevant

de Mallorca) emprant una norma jurídica de rang superior (el decret). Aquest canvi

de tipus normatiu per crear una mateixa figura (especialment quan encara no ha

passat un any des de la creació de les reserves anteriors) no deixa de ser sorprenent i

obliga el Govern a donar-ne una explicació acceptable en dret (tal volta, en el mateix

preàmbul de la norma). La utilització d?un decret (en lloc d?una ordre) no resulta,

evidentment, il·legal, però l?executiu haurà de justificar (la qual cosa és possible) el

perquè del canvi de criteri; cal no oblidar, en aquest sentit, allò que estableix l?article

9.3 de la CE sobre la interdicció de l?arbitrarietat de l?actuació dels poders públics.

Encara que resultaria millor que el Projecte de decret fes menció de les raons que

fonamenten la forma triada, a hores d?ara entenem que la forma de decret és adequada

per a la creació de la reserva, tenint en compte que, d?una banda, la disposició final

primera de la Llei 6/2013, de 7 de novembre, de pesca marítima, marisqueig i

aqüicultura a les Illes Balears, habilita el Govern de la Comunitat Autònoma per dictar

les disposicions necessàries per desplegar i aplicar aquesta Llei, i, de l?altra, que la

creació de la reserva s?ha d?entendre com un desplegament reglamentari de primer grau

de l?article 8.1 de la Llei 6/2013, que diu que «les reserves marines només poden ser

creades, modificades o revocades per l?Administració de la comunitat autònoma de les

Illes Balears».

Sisena

1. El Projecte de decret consta d'un preàmbul, nou articles ?que regulen les qüestions

següents: objecte i delimitació (article 1), prohibicions (article 2), pesca professional

d?arts menors (article 3), pesca recreativa i marisqueig recreatiu des de terra i

embarcació (article 4), pesca esportiva (article 5), activitats subaquàtiques (article 6),

mesures per garantir la conservació dels recursos marins (article 7), Comissió de

Seguiment (article 8) i infraccions i sancions (article 9)?, una disposició addicional

única, sobre la modificació dels límits de la zona de protecció màxima de la Reserva

Marina dels Freus d?Eivissa i Formentera, i una disposició final única.

2. Un cop examinat l?articulat, aquest òrgan assessor ha de posar en relleu els aspectes

que s?han de corregir, abans d?aprovar la norma, per poder fer ús de la fórmula «d?acord

16

amb el Consell Consultiu». Es tracta, per tant, d'observacions essencials relatives als

punts següents:

a) Pel que fa als ormejos autoritzats per a la pesca d?arts menors i per a la pesca i el

marisqueig recreatius, i quant a les activitats subaquàtiques, els articles 3.3, 4.2 i 6.3

contenen unes habilitacions del conseller per determinar mitjançant una ordre la llista i

les condicions d'ús dels arts i ormejos de pesca professional, i també per a la pesca

recreativa i el marisqueig recreatiu, i per fixar un nombre màxim d?autoritzacions

d?activitats subaquàtiques per a la Reserva o per a zones de la Reserva. El Consell

Consultiu es congratula que l?Administració, d?acord amb la doctrina dels nostres

dictàmens, hagi elegit una ordre, i no una resolució, com a instrument per fer efectiva

aquesta previsió, ja que, com dèiem en el Dictamen 37/2015, les resolucions són actes

administratius (article 42 de la Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de

l'Administració de la Comunitat Autònoma) i no poden modificar allò que es regula,

amb caràcter general i estable, en una norma reglamentària, i això encara que

s?estableixi en el mateix reglament.

En canvi, no podem estar d?acord amb la previsió del mateix article 6.3 respecte de

l?habilitació del conseller per crear, mitjançant una ordre, zones especials de busseig per

a la Reserva. Aquesta previsió pareix entrar en conflicte (per aplicació de la màxima

inclusio unius est exclusio alterius) amb l?article 9.6 del Decret 41/2015, que no permet

que es creïn per ordre del conseller aquestes zones especials per al busseig a les

reserves, tot i que sí que es recull aquesta habilitació en altres articles del mateix Decret

41/2015, com són els articles 4.3, 5.2 i 9.4. Com a observació amb caràcter essencial,

assenyalam que s?haurà de suprimir la dita previsió o (cosa que resultaria preferible)

incloure la delimitació d?aquesta zona per al busseig en un annex del Projecte de decret.

b) Encara que presenti certs dubtes, aquest Consell entén que el Decret de creació pot

prohibir la pesca recreativa des de la costa de l?illa de sa Dragonera i els illots des

Pantaleu i sa Mitjana, com fa l?article 4.1 in fine. La raó legal rau en el fet que

l?autorització de la pesca recreativa i el marisqueig recreatiu de l?article 8.5 de la Llei

6/2013 i l?article 5.1 del Decret 41/2015 queda matisada quan diuen que es fa amb

caràcter general. Per tant, sembla que aquesta regla general és compatible amb

l?existència d?excepcions. Tot i això, com a observació amb caràcter essencial, cal dir

que resulta necessari que es fonamentin en l?expedient les raons d?aquesta prohibició,

precisament perquè és una excepció a la regla general que conté tant la Llei com el

Decret 41/2015.

c) Consideram que la regulació de l?article 6.4, que es refereix a la denegació del permís

als clubs o als centres de busseig amb antecedents d?incompliments de la normativa,

només és admissible quan han estat sancionats amb inhabilitació, com fixa l?article

129.1.c de la Llei 6/2013. Una interpretació del Decret a la llum de la Llei permet

arribar a aquesta conclusió, però la denegació del permís no és en aquest cas potestativa

sinó obligatòria. Per això la norma ho hauria de recollir expressament, amb la redacció

següent a títol d?exemple:

17

La Direcció General de Pesca i Medi Marí ha de denegar els permisos als clubs o als

centres de busseig amb sancions d?inhabilitació vigents per incompliment de la

normativa.

d) La remissió que fa l?article 8.1 del Projecte a l?article 8.3 de la Llei 6/2013 és errònia.

S?ha de referir a l?article 8.7 de la Llei 6/2013, únic precepte que fa menció de la

Comissió de Seguiment.

3. Encara que no tenguin caràcter essencial, milloraria la redacció final atendre els

suggeriments següents:

a) El Consell Consultiu considera que resulta necessària una definició millor de l?àmbit

espacial o territorial d?aplicació de la reserva marina. En el Projecte, l?article 1

n?especifica els límits per coordenades geogràfiques. No hi ha un plànol amb la

delimitació corresponent, que aporti una informació gràfica adequada que s?hauria

d?incorporar a l?articulat o a un annex del Projecte normatiu.

b) Resulta encertada la redacció de l?article 3.1, plenament ajustada a l?article 3.1 del

Decret 41/2015 i que en el cens d?embarcacions de pesca professional autoritzades

admet la inclusió pel fet de «tenir el port base en l?àmbit territorial d?aquesta confraria,

tot i no ser-ne membre, o tenir el port base a menys de 24 milles de la reserva i

demostrar habitualitat de pesca a la zona», ja que com dèiem en el Dictamen 37/2015 la

incorporació a aquestes corporacions de dret públic no té caràcter obligatori en el nostre

ordenament. De fet, dels articles 30 i següents de la Llei balear 6/2013 se?n desprèn el

caràcter voluntari de l?afiliació a aquestes entitats, opció que és la més adequada des de

l'òptica de l'article 22 de la Constitució (sentències del Tribunal Constitucional

132/1989, 139/1989 i 113/1994, entre d'altres). Encara que el Projecte no explica què

entén per habitualitat, ho diu l?article 3.1 del Decret 41/2015, cosa que fa innecessari

reiterar-ho. Milloria la redacció del Projecte que la referència a l?article 3.1 del Decret

41/2015 fos incorporada al final de la darrera frase, de manera que la redacció definitiva

del darrer incís de l?article 3.1 fos la següent:

Per estar inclòs al cens és necessari pertànyer a la Confraria d?Andratx o tenir el port

base en l?àmbit territorial d?aquesta Confraria, tot i no ser-ne membre, o tenir el port

base a menys de 24 milles de la reserva i demostrar habitualitat de pesca a la zona,

d?acord amb l?article 3.1 del Decret 41/2015.

c) El contingut de l?article 7.1, que permet al director general de Pesca, per raons de

conservació, establir mesures de regulació més restrictives per a la pesca professional,

vedes o limitacions al busseig, sembla admissible com una limitació addicional a

l?empara de l?article 6.2 de la Llei 6/2013. Milloraria la redacció del precepte fer una

referència expressa al dit article 6.2 al principi, de manera que digués:

D?acord amb l?article 6.2 de la Llei 6/2013, per garantir la conservació [...].

d) L?article 7.2, que habilita els guardes de la Reserva Marina per formular denúncies

en cas d?incompliment, apareix inadequadament redactat, en vista que utilitza la

18

fórmula potestativa per referir-se a la interposició de denúncies davant incompliments.

No és que els guardes puguin (o no) interposar denúncies en cas d?incompliments, més

aviat s?ha d?entendre que la norma reconeix la seva competència o habilitació per

interposar aquestes denúncies. Se suggereix utilitzar una redacció alternativa similar a

aquesta:

A l?empara de l?article 98.1 de la Llei 6/2013, els guardes de la Reserva Marina, que

s?encarreguen de les tasques de seguiment, control i vigilància de les activitats a la

zona, resten habilitats per interposar les denúncies que corresponguin en cas que

s?incompleixi la normativa.

e) Manca incorporar una disposició derogatòria que deixi sense efecte l?apartat 2 de la

disposició addicional única del Decret 41/2015, atès que en la disposició addicional

única del Projecte novament s?alteren els límits de la zona de protecció màxima de

s?Espardell, a la Reserva Marina dels Freus d?Eivissa i Formentera.

III. CONCLUSIONS

1a. Aquest dictamen té caràcter preceptiu. La presidenta de les Illes Balears està

legitimada per sol·licitar-lo i el Consell Consultiu és competent per emetre'l.

2a. El procediment formalment s?ha tramitat conforme a dret.

3a. El Govern de les Illes Balears té competència per aprovar el Decret.

4a. En l'aprovació del Decret, s?hauran d?atendre les observacions essencials que

figuren en les consideracions jurídiques segona (apartat 2) i sisena (apartat 2) per poder

fer ús de la fórmula ritual «d?acord amb el Consell Consultiu» establerta en l'article 4.3

de la Llei 5/2010, de 16 de juny.

Palma, 6 de setembre de 2016