Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 111/2023 del 11 de octubre del 2023

Resumen

Dictamen núm. 111/2023, relatiu al Projecte de decret pel qual s?aprova el plec de condicions de la Denominació d?Origen Protegida «Miel de Ibiza/Mel d?Eivissa» i se?n regula el Consell Regulador

Contestacion

Dictamen: 111/2023

Objecte: Projecte de decret pel qual s?aprova el plec de

condicions de la Denominació d?Origen Protegida

«Miel de Ibiza/Mel d?Eivissa» i se?n regula el Consell

Regulador

Ponent: Joan Oliver Araujo

ANTECEDENTS

1. Petició de dictamen al Consell Consultiu. La presidenta de les Illes Balears, amb un escrit

de 3 d?agost de 2023, formula la consulta sobre el Projecte de decret pel qual s?aprova el

plec de condicions de la Denominació d?Origen Protegida «Miel de Ibiza/Mel d?Eivissa» i

se?n regula el Consell Regulador. Aquesta consulta té registre electrònic en el Consell

Consultiu de dia 7 d?agost de 2023.

2. Consulta pública prèvia. El 10 de març de 2023 el director general de Polítiques per a la

Sobirania Alimentària signa la memòria sobre la consulta prèvia a l?elaboració d?un projecte

d?ordre que aprovi el plec de condicions de la Denominació d?Origen Protegida «Mel

d?Eivissa / Miel de Ibiza» i el Reglament del seu Consell Regulador. En aquesta memòria

s?exposa:

1. El 12 d?abril de 2022 el president de l?Associació d?Apicultors d?Eivissa va trametre a

la direcció general la sol·licitud perquè es tramités davant la Comissió de la Unió

Europea l?expedient per a l?aprovació de la Denominació d?Origen Protegida (DOP) «Mel

d?Eivissa / Miel de Ibiza», d?acord amb el Reglament (CE) 1151/2012 del Parlament

Europeu i del Consell, de 21 de novembre de 2012, sobre règims de qualitat dels

productes agrícoles i alimentaris.

2. Dia 12 de maig de 2022, el director general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària

va dictar una resolució (publicada el 18/05/2022 al BOE número 118 secció V-B) per la

qual es donava publicitat a la sol·licitud per a la tramitació de la inscripció en el Registre

Comunitari de la Denominació d?Origen Protegida «Mel d?Eivissa / Miel de Ibiza».

Aquesta resolució feia públic el plec de condicions i el document únic de la DOP a través

d?un enllaç del web de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

[...]

8. Una vegada publicada la decisió favorable citada anteriorment es considerà conclòs

el procés de tramitació nacional de l?expedient, per la qual cosa es va trametre al

Ministeri d?Agricultura, Pesca i Alimentació perquè el traslladés a la Comissió Europea

perquè s?iniciés la tramitació comunitària de la inscripció de la DOP «Mel d?Eivissa / Miel

de Ibiza» en el Registre Comunitari de Denominacions d?Origen Protegides i

d?Indicacions Geogràfiques Protegides.

9. La Comissió Europea va rebre en data 7 de setembre de 2022 l?expedient d?inscripció

al Registre Comunitari de les DOP/IGP i assignà el número de referència PDO-ES-0863.

10. El Reglament (UE) 1151/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de

novembre de 2012, permet als estats membres atorgar una protecció transitòria en

l?àmbit nacional un cop la Comissió rebi l?expedient i fins que aquesta no adopti una

decisió definitiva.

En aquest sentit, la Conselleria d?Agricultura, Pesca i Alimentació va aprovar la protecció

nacional transitòria, mitjançant la Resolució de la Consellera de 8 de març de 2023.

2

Després d?elaborar una memòria, el 13 de març de 2023, la consellera d?Agricultura, Pesca

i Alimentació signa digitalment una resolució d?inici de la consulta pública prèvia. El senyor

A, de l?Associació d?Apicultors d?Eivissa, presenta diverses observacions per correu

electrònic, que el cap del Servei de Control i Qualitat Agroalimentària incorpora a

l?expedient. Un certificat de la Direcció General de Participació, Transparència i Voluntariat

acredita la publicació de la consulta pública prèvia en la web de participació ciutadana.

3. Iniciació. El 19 d?abril de 2023 la consellera esmentada resol incoar el procediment i

designa la Direcció General ja referida com a òrgan responsable de la tramitació.

4. Fase inicial del procediment. A continuació s?hi incorporen:

? L?estudi de càrregues subscrit pel cap del Servei de Qualitat Agroalimentària el 20 d?abril

de 2023, en el qual es considera que els costs per al sector apícola d?Eivissa arran del decret

seran de 12.152 euros (despeses molt diverses per als apicultors ?672 euros?, els

envasadors ?10.962 euros? i el Consell Regulador ?518 euros?), que no tenen

comparança possible, ja que és una nova denominació d?origen protegida.

? Un estudi d?impacte econòmic del mateix tècnic i d?igual data, que conclou: «Amb

l?aprovació d?aquest Decret, que recull la constitució del Consell Regulador de la DOP, les

tasques de gestió les assumirà aquest organisme. Pel que fa a les tasques de certificació,

quedaran a l?Administració autonòmica, en concret, a la Direcció General de Polítiques per

a la Sobirania Alimentària, sempre que no hi hagi una entitat de certificació acreditada per

desenvolupar-les. El sector apícola d?Eivissa, que integra tant els apicultors, com els

extractors i envasadors, i fins i tot al sector comercial, permetrà a la cadena alimentària

posar a disposició dels consumidors un nou producte agroalimentari de qualitat

diferenciada». Així mateix, afirma: «Aquesta fortalesa [del producte la mel d?Eivissa] es

veurà reforçada amb la creació de la DOP i s?estima que la tendència amb el temps sigui a

l?alça».

? L?impacte pressupostari derivat del decret in fieri s?analitza tot seguit en un document

diferenciat, que considera que «es creen noves càrregues de treball que tenen un cost

estimat de 1.848 euros anuals. Tot i això, aquest cost no tendrà repercussió a nivell

pressupostari, atès que s?atendrà amb una redistribució de tasques del personal disponible

a la Direcció General».

? L?edicte d?informació pública s?aporta mitjançant la pàgina corresponent del BOIB

núm. 72, d?1 de juny de 2023, que atorga quinze dies hàbils per consultar el Projecte i

participar en la tramitació.

? Consta, en efecte, el text del Projecte de decret en català i castellà.

5. Fase d?audiència i participació. Consten els tràmits corresponents d?audiència i

participació, subscrits pel secretari general de la Conselleria, a la Direcció General de la

Industria Alimentària del Ministeri d?Agricultura; les secretaries generals de l?Administració

autonòmica; el Consell Insular de Mallorca, el de Menorca, el d?Eivissa i el de Formentera;

la Federació d?Entitats Locals de les Illes Balears, i també les entitats següents: ASAJA

Balears, Confederación de Asociaciones Empresariales de Baleares, Federación de

Empresarios (PIMEEF), Unión de Cooperativas Agrarias de Baleares i Associació d?Apicultors

d?Eivissa.

3

6. Informe d?Impacte de gènere. El 24 de juliol de 2023 la tècnica de l?Institut Balear de la

Dona emet un informe favorable, en què conclou que «en la redacció de la normativa no

s?ha detectat cap situació de desigualtat per qüestió de gènere i es considera neutre, atès

que la seva aplicació no produirà efectes diferenciadors sobre les dones i els homes [...].

No obstant això, s?ha de tenir present que el Consell Regulador tingui una representació

paritària o, en tot cas, una presència equilibrada de dones i homes». També fa unes

recomanacions lingüístiques.

7. Memòria de l?anàlisi d?impacte normatiu (MAIN). El 25 de juliol de 2023 el director

general de Qualitat Agroalimentària i Producte Local subscriu la dita memòria, de la qual

cal destacar:

?Reitera l?oportunitat, la finalitat, el rang normatiu i el marc normatiu del Projecte

tramitat.

? Considera que és adequat a l?ordre de distribució de competències.

? Assumeix els informes de càrregues administratives, econòmic i pressupostari ja

incorporats.

? Justifica l?absència de l?anàlisi dels impactes relatius a famílies, infància i adolescència,

discapacitat, discriminació per raó d?orientació sexual, canvi climàtic i transició energètica,

i unitat de mercat.

? No hi ha al·legacions ni observacions al Projecte en el tràmit anterior. N?hi ha dues en la

consulta pública prèvia que ja s?atenen en l?inici del procediment.

? Justifica que no es demani el parer del Consell Econòmic i Social, «atès que l?esborrany

de referència no regula de forma directa i estructural matèries socioeconòmiques, laboral

i d?ocupació, no procedeix la sol·licitud del dictamen».

? Adverteix i esmenta els principis de bona regulació.

8. Fase final. El 26 de juliol de 2023 el Servei Jurídic de la Conselleria d?Agricultura, Pesca i

Medi Natural emet un informe favorable al Projecte i a la tramitació substanciada.

9. Text final. A continuació s?incorporen les versions finals catalana i castellana del Projecte

de decret tramitat.

10. Publicació de transparència. D?acord amb el certificat de 26 de juliol de 2023, el Projecte

s?ha publicat conforme a la legislació de transparència.

11. Conformat l?expedient i l?índex corresponent, el conseller d?Agricultura, Pesca i Medi

Natural el tramet a la Presidència de les Illes Balears perquè se?ns formuli la consulta

preceptiva, el dia 1 d?agost de 2023.

4

CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

Legitimació i caràcter del dictamen

La presidenta de les Illes Balears està legitimada per sol·licitar aquest dictamen,

amb caràcter preceptiu, en aplicació del que estableix l?article 18.7 en relació amb

l?article 21.a de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de

les Illes Balears.

Pel que fa al caràcter d?aquest dictamen, tal com deim en el Dictamen 71/2020 i els

que allà s?esmenten, no hi ha dubte que és preceptiu. El Consell Consultiu arriba a

aquesta conclusió perquè el Projecte normatiu regula una nova denominació

d?origen protegida (DOP) per fer valer i diferenciar el producte conegut com a «mel

d?Eivissa» i el corresponent Consell Regulador de la DOP, és a dir, és un reglament

que té incidència i efectes en el sector agroalimentari, en el productor i per als

consumidors. És un dels supòsits de preceptivitat previst en l?article 18.7 de la

Llei 5/2010.

Segona

Anàlisi del procediment

Atesos els antecedents d?aquest dictamen i analitzats els tràmits que s?han dut a terme, el

Consell Consultiu conclou que s?ha seguit el procediment legalment establert en el procés

d?elaboració de disposicions generals, en allò que es refereix a la Llei 1/2019, de 31 de

gener, del Govern de les Illes Balears (articles 53-60), per la qual cosa ens remetem a la

nostra doctrina consolidada sobre el procediment de disposicions generals (per esmentar

els darrers, els dictàmens 52/2023, 56/2023, 57/2023 i 105/2023).

L?inici del procediment l?adopta la consellera competent per raó de la matèria i en la MAIN,

que compleix en línies generals el seu propòsit, es justifica específicament i suficientment,

a parer del Consell Consultiu, en vista de l?objecte de la norma, l?absència d?informes i

dictàmens que, en altres casos, serien imprescindibles.

La tramitació de l?audiència i la participació, per la finalitat del Projecte, és suficient, tenint

en compte, a més a més, que el Projecte ha estat sotmès a informació pública i publicat en

la web de participació ciutadana. D?altra banda, es pot destacar que la iniciativa normativa

procedeix del sector apícola d?Eivissa, cosa que explica en part que no hi hagi cap al·legació

ni observació.

Així mateix, s?han complert els tràmits de publicitat i s?ha fet esment, tant en la MAIN com

en el preàmbul del decret, dels principis de bona regulació (actualment establerts en

l?article 49 de la Llei balear 1/2019).

Durant la tramitació del Projecte es produeixen, arran de la convocatòria electoral, uns

canvis d?estructura orgànica del Govern de les Illes Balears, canvis que no alteren ni la

forma ni el fons del Projecte. Ara bé, sí que han canviat els noms de la Conselleria i de la

Direcció General. Aquests canvis, ben admissibles, s?han de fer constar en la memòria final

5

i s?ha de revisar el text perquè sigui coherent (en l?article 22 del Reglament del Consell

Regulador, per exemple, es manté el nom antic de la Conselleria).

Tercera

Marc normatiu i competencial

Tal com hem dit en molts de dictàmens (per exemple, 162/2016, 135/2019, 136/2019,

71/2020, 76/2020 i 100/2021), el Projecte analitzat es dicta a l?empara de l?article 30.43 de

l?Estatut d?autonomia de les Illes Balears, el qual atorga a la Comunitat Autònoma la

competència exclusiva en matèria de «denominacions d?origen i altres indicacions de

procedència relatives als productes de la comunitat autònoma», en el context normatiu de

la Unió Europea, que ha dedicat abundosa normativa als productes agraris i alimentaris de

qualitat diferenciada amb repercussions comercials i de propietat intel·lectual, que han

estudiat de forma detallada els dictàmens del Consell d?Estat de 15 de setembre de 2011

(Assumpte 1322/2011), de 30 de gener de 2014 (assumpte 1433/2013) i de 26 de juny de

2014 (assumpte 452/2014), amb motiu de normes estatals sobre la matèria.

El Projecte no ha motivat al·legacions dels consells insulars, probablement perquè aquí no

hi ha cap col·lisió amb les competències normatives pròpies dels dits consells insulars, ja

que som davant un títol material específic. Seguint el Dictamen 135/2019 podem recordar:

Volem esmentar la Sentència del TSJIB 476/2016, de 26 de setembre, en la qual

s?analitza la competència que atorga a la Comunitat Autònoma el dit article 30.43 de

l?Estatut en relació amb la competència atribuïda, com a pròpia, als consells insulars en

l?article 70.12 de l?Estatut, que assenyala que és una competència pròpia la matèria

relativa a «agricultura, ramaderia i pesca» i, expressament, la de «qualitat, traçabilitat i

condicions dels productes agrícoles i ramaders i dels productes alimentaris que se?n

deriven». Aquest article s?ha de relacionar amb el 72.1 de l?Estatut, que afirma que, «en

les competències que són atribuïdes com a pròpies als consells insulars, aquests

exerceixen la potestat reglamentària». La dita Sentència recorda que s?ha d?aplicar

sempre el títol competencial més específic i prevalent en funció de la finalitat

perseguida per la norma enjudiciada, i menciona, expressament, la STC 93/2013, de 23

d?abril. A més a més, i fent referència a altres STC (87/1987, de 2 de juny; 152/2003, de

17 de juliol; 212/2005, de 21 de juliol, i 34/2013, de 14 de febrer), considera que la

matèria relativa a les denominacions d?origen «[...] constitueix una matèria de

substantivitat pròpia i, alhora, una font de regles competencials prevalents respecte de

la matèria agrícola. És evident, no calen moltes disquisicions, que la relativa a la

denominació d?origen és més específica que no la d?agricultura, que té un caire més

genèric».

Cal tenir en compte que aquí som davant la submatèria «denominacions de qualitat

diferenciada». Aquesta té una llarga tradició en el dret espanyol (per situar-ne algunes fites

històriques: l?Estatut del Vi de 1932; la Llei de 1970 de l?Estatut de la vinya, del vi i dels

alcohols, i la Llei de 10 de juliol de 2003, de la vinya i el vi, encara vigent), que s?entrellaça

amb la normativa comunitària europea, la qual (naturalment amb caràcter posterior a

l?adhesió espanyola a la CEE, amb efectes d?1 de gener de 1986), per via de reglaments de

directa aplicació, incideix directament en el sector per aconseguir una comercialització de

productes agraris i alimentaris de qualitat. Dit d?una altra manera, aquesta submatèria és

específica i distingible de la matèria més genèrica d?agricultura, tot i que, naturalment, s?hi

relaciona, i això permet identificar un rol propi del Govern de les Illes Balears.

6

En conseqüència, tenint en compte l?objecte de la iniciativa reglamentària, correspon al

Govern aprovar-la i és la Conselleria d?Agricultura, Pesca i Medi Natural (denominació

actual) la competent per impulsar-la. Avui s?ha de tenir en compte el Decret 12/2023, de

10 de juliol, de la presidenta de les Illes Balears, pel qual s?estableixen les competències i

l?estructura orgànica bàsica de les conselleries de l?Administració de la Comunitat

Autònoma de les Illes Balears. És significatiu, en aquest sentit, l?apartat 2.10 que estableix:

d) Direcció General de Qualitat Agroalimentària i Producte Local: promoció de la

producció agroalimentària local; desenvolupament d'accions orientades a promoure un

comerç i un consum responsables i sostenibles, i més consciència sobre els impactes

generals del sistema alimentari; actuació en el marc de les seves competències en la

millora del funcionament de la cadena alimentària fomentant la transparència en el seu

funcionament i una adequada participació de tots els actors involucrats; millora del

coneixement alimentari; suport a les accions que contribueixin a l'assoliment dels

objectius anteriors; actuació de manera coordinada a l'efecte d'assolir aquests objectius

amb les altres direccions generals, així com amb altres conselleries amb competències

en les matèries abans esmentades. Foment de la qualitat agroalimentària:

denominacions d'origen, indicacions geogràfiques protegides i marques de garantia;

control oficial de la qualitat agroalimentària i cadena alimentaria, la lluita contra el frau

agroalimentari i la incoació i resolució dels expedients sancionadors en les matèries

pròpies de les seves competències [les cursives són nostres].

El rang de decret és l?adequat, atès que som davant una norma de desplegament normatiu

de la Llei; en efecte, la Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, disposa:

Article 132. Denominacions de qualitat diferenciada

1. Una denominació de qualitat diferenciada és la figura que serveix per identificar un

producte agrari o alimentari amb característiques diferencials, que té un reglament o

un plec de condicions i que disposa d?un sistema per controlar-la.

2. Als efectes d?aquesta llei, es consideren denominacions de qualitat diferenciada:

a) Les denominacions d?origen protegides.

b) Les indicacions geogràfiques protegides.

c) Les especialitats tradicionals garantides.

d) La producció integrada.

e) La producció ecològica.

f) Els aliments tradicionals.

g) Les marques de garantia i altres distintius autoritzats.

h) La producció agrària i agroalimentària artesanal.

3. Les denominacions de qualitat diferenciada, les poden gestionar i controlar entitats

públiques o privades, les quals han de vetllar pel compliment dels reglaments

d?aquestes denominacions. En tots els casos, les entitats de gestió i control han de

complir la normativa sobre requisits generals de les entitats de certificació de productes

i el Reglament (UE) 2017/625, del Parlament Europeu i del Consell, de 15 de març,

relatiu als controls i altres activitats oficials realitzats per garantir l?aplicació de la

legislació en matèria d?aliments i de pinsos, i de les normes sobre salut animal i benestar

dels animals, sanitat vegetal i productes fitosanitaris i pel qual es modifiquen els

Reglaments (CE) 999/2001, (CE) 395/2005, (CE) 1069/2009, (CE) 1107/2009, (UE)

1151/2012, (UE) 652/2014, (UE) 2016/429, (UE) 2016/2031 del Parlament Europeu i del

Consell; els Reglaments (CE) 1/2005 i (CE) 1099/2009 del Consell; i les Directives

98/58/CE, 1999/74/CE, 2007/43/CE, 2008/119/CE i 2008/120/CE del Consell, i pel qual

7

es deroguen els Reglaments (CE) 854/2004 i (CE) 882/2004 del Parlament Europeu i del

Consell, les Directives 89/608/CEE, 89/662/CEE, 90/425/CEE, 96/23/CE, 96/93/CE i

97/78/CE del Consell i la Decisió 92/438/CEE del Consell (Reglament sobre controls

oficials).

4. Les administracions públiques competents en matèria agrària han de vetllar per la

certificació correcta dels productes agraris i agroalimentaris que tenguin denominació

de qualitat diferenciada, i establir la supervisió adequada del funcionament regular de

les entitats certificadores.

[...]

Article 134. Els consells reguladors i altres organismes de gestió i control de

denominacions de qualitat

Els consells reguladors o altres organismes assimilats de gestió i control de les

denominacions de qualitat, són corporacions de dret públic de base associativa, amb

autonomia i capacitat d?obrar per al compliment de les seves funcions, que han d?ajustar

l?activitat pròpia a l?ordenament jurídic privat, sens perjudici de l?aplicació de

l?ordenament jurídic públic pel que fa a l?exercici de les potestats administratives que

tenguin atribuïdes i altres supòsits que prevegi la llei.

Aquesta llarga citació legal permet al Consell Consultiu referir-se, encara que sigui

resumidament, al context normatiu en què s?insereix aquest Projecte, que està conformat

per la normativa europea, estatal i autonòmica següent:

? El Reglament (UE) núm. 1151/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de

novembre de 2012, sobre els règims de qualitat dels productes agrícoles i alimentaris, i les

modificacions i la normativa connexa ?per fer esment de les més recents el Reglament

(UE) 2017/625, de 15 de març de 2017 i el Reglament (UE) 2021/2117, de 2 de desembre

de 2021.

? La Resolució de 9 de març de 2023 de la Conselleria d?Agricultura, Pesca i Alimentació

per la qual es concedeix la protecció nacional transitòria a la Denominació d?Origen

Protegida «Mel d'Eivissa/Miel de Ibiza» (BOE núm. 71, de 24 de març de 2023).

? La Llei 1/1999, de 17 de març, de l?Estatut dels productors i industrials agroalimentaris

de les Illes Balears.

? La Llei 8/1999, de 12 d?abril, d?atribució de competències als consells insulars de

Menorca i d?Eivissa i Formentera en matèria d?agricultura, ramaderia, pesca i artesania, en

la part que quedi vigent, particularment l?article 2.2.k disposa que és una funció dels

consells insulars de Menorca i d?Eivissa i Formentera (avui ambdós consells): «k) Els consells

reguladors o qualsevol tipus de protecció territorial de productes agroalimentaris».

? El Decret 4/2011, de 14 de gener, d?ampliació dels mitjans econòmics adscrits a les

funcions ja traspassades al Consell Insular d?Eivissa mitjançant la Llei 8/1999, de 12 d?abril,

d?atribució de competències als consells insulars de Menorca i d?Eivissa i Formentera en

matèria d?agricultura, ramaderia, pesca i artesania.

? La Llei 3/2019, de 31 de gener, agrària de les Illes Balears, ja esmentada.

? El Reial decret 1335/2011, de 3 d?octubre, pel qual es regula el procediment per a la

tramitació de les sol·licituds d?inscripció de les denominacions d?origen protegides i de les

indicacions geogràfiques protegides en el registre comunitari i l?oposició a aquestes.

8

? El Decret 139/2002, de 22 de novembre, pel qual es regula el procés electoral per a la

renovació dels membres dels consells reguladors de les denominacions de qualitat

agroalimentària (norma que, per cert, no ha estat objecte de dictamen d?aquest Consell

Consultiu).

? El Decret 49/2004, de 28 de maig, de règim jurídic i econòmic dels consells reguladors i

altres ens de gestió i de control de denominació de qualitat.

La conclusió que se n?obté és que el Consell de Govern té competència per aprovar,

mitjançant un decret, el Reglament projectat.

Quarta

Denominacions d?origen protegides (DOP) i consells reguladors de DOP

El Consell Consultiu vol reiterar, de forma resumida, quin és el significat de la DOP. Una

indicació geogràfica protegida, d?acord amb la normativa vigent, la qual, recordem-ho, és

en gran mesura de la Unió Europea, protegeix les produccions de «qualitat diferenciada».

La qualitat diferenciada dels productes alimentaris està constituïda per un conjunt de

condicions particulars que resulten de la procedència del producte originari (matèries

primeres procedents de l?agricultura) i dels sistemes d?elaboració. La Unió Europea regula

aquests productes, els protegeix amb els drets de la propietat intel·lectual, pretén una

competència lleial entre productors i la protecció adequada dels consumidors i del mercat

interior ?article 1 del Reglament (UE) 1151/2012.

Els règims i tipus de qualitat diferenciada són:

a) Denominacions d?origen protegides (DOP). Les condicions de qualitat es fonamenten en

el medi territorial juntament amb elements naturals i humans que configuren una

producció i elaboració pròpia d?aquesta zona territorial.

b) Indicacions geogràfiques protegides (IGP). En aquestes els aliments o productes tenen

qualque qualitat determinada per l?origen.

c) Especialitats tradicionals garantides (ETG). Productes amb característiques

diferenciadores.

d) Indicacions geogràfiques (IG). Només emprada per a vins aromatitzats i begudes

espirituoses, i no s?ha de confondre amb el concepte més general.

Les tres primeres categories es reconeixen avui en dia amb una simbologia aprovada per la

UE i que és obligatòria per als productes alimentaris (però no en el cas de vins aromatitzats

i begudes espirituoses). Tots estan sotmesos a un sistema de control oficial comunitari i un

sistema de protecció de propietat intel·lectual del nom registrat. La diferenciació entre DOP

i IGP es relaciona bàsicament amb les exigències de procedència de la matèria primera i

d?ubicació del procés de transformació. En les DOP tot el producte i tot el procés són de la

zona territorial delimitada. En les IGP és possible que una part del producte provengui, o

una part de la transformació no sigui, de la zona territorial d?origen. Les DOP i les IGP han

de portar etiqueta europea obligatòria en el cas de productes agraris i alimentaris (la

regulació vitivinícola és específica).

La DOP és el règim de protecció que s?estableix en l?article 5 del Reglament (UE) esmentat

i que es diferencia dels altres:

9

Requisitos para las denominaciones de origen y las indicaciones geográficas.

1. A los efectos del presente Reglamento, se entenderá por «denominación de origen»

un nombre, que puede ser un nombre utilizado tradicionalmente, que identifica un

producto:

a) que es originario de un lugar, una región o, excepcionalmente, un país determinado;

b) cuya calidad o características se deben fundamental o exclusivamente a un medio

geográfico particular, con los factores naturales y humanos inherentes a él, y

c) cuyas fases de producción tengan lugar en su totalidad en la zona geográfica definida.

2. A los efectos del presente Reglamento, se entenderá por «indicación geográfica» un

nombre, incluido un nombre utilizado tradicionalmente, que identifica un producto:

a) originario de un lugar, una región o un país determinados;

b) que posea una cualidad determinada, una reputación u otra característica que pueda

esencialmente atribuirse a su origen geográfico, y

c) de cuyas fases de producción, una al menos tenga lugar en la zona geográfica

definida.

Per al control adequat de la DOP la normativa europea preveu un sistema de control i un

plec de condicions que regula la producció de qualitat diferenciada, és a dir, l?atribució de

la DOP al producte. Així ho disposa l?article 7 del Reglament (UE):

Artículo 7

Pliego de condiciones

1. Las denominaciones de origen protegidas o las indicaciones geográficas protegidas

deberán cumplir lo dispuesto en un pliego de condiciones que contenga como mínimo

lo siguiente:

a) el nombre que vaya a protegerse como denominación de origen o como indicación

geográfica, tal como se utilice dicho nombre, ya sea en el comercio o en el lenguaje

común, y únicamente en las lenguas que se utilicen o se hayan utilizado históricamente

para describir el producto específico en la zona geográfica definida;

b) una descripción del producto, incluidas, en su caso, las materias primas utilizadas en

él, así como sus principales características físicas, químicas, microbiológicas u

organolépticas;

c) la definición de la zona geográfica delimitada en función del vínculo contemplado en

la letra f), incisos i) o ii), del presente apartado y, en su caso, los datos que permitan

comprobar el cumplimiento de los requisitos dispuestos en el artículo 5, apartado 3;

d) los elementos que prueben que el producto es originario de la zona geográfica

definida a que se refieren el artículo 5, apartados 1 o 2;

e) una descripción del método de obtención del producto y, cuando así proceda, de la

autenticidad e invariabilidad de los métodos locales, así como información sobre el

envasado en caso de que la agrupación solicitante así lo determine y aporte una

justificación específica suficiente relativa a ese producto de que el envasado deba tener

lugar dentro de la zona geográfica definida para poder salvaguardar la calidad,

garantizar el origen o asegurar los controles necesarios, teniendo en cuenta el Derecho

de la Unión y, en particular, el relativo a la libre circulación de bienes y a la libre

prestación de servicios;

f) datos que determinen lo siguiente:

i) en el caso de una denominación de origen protegida, el vínculo entre la calidad o las

características del producto y el medio geográfico mencionado en el artículo 5, apartado

10

1; los elementos relativos a los factores humanos de dicho medio geográfico podrán,

cuando proceda, limitarse a una descripción de la gestión del suelo y el paisaje, de las

prácticas de cultivo o de cualquier otra contribución humana pertinente al

mantenimiento de los factores naturales del medio geográfico mencionado en dicho

apartado;

ii) en el caso de una indicación geográfica protegida, el vínculo entre una cualidad

determinada, la reputación u otra característica del producto y el origen geográfico

mencionado en el artículo 5, apartado 2;

g) el nombre y dirección de las autoridades o, si se dispone de ellos, el nombre y

dirección de los organismos que, de conformidad con el artículo 37, verifiquen el

cumplimiento de lo dispuesto en el pliego de condiciones del producto, y las funciones

específicas de dichas autoridades u organismos;

h) cualquier norma específica de etiquetado aplicable al producto en cuestión.

El pliego de condiciones del producto podrá contener una descripción de la contribución

de la denominación de origen o la indicación geográfica al desarrollo sostenible.

2. A fin de garantizar que el pliego de condiciones ofrezca información sucinta y

pertinente, la Comisión estará facultada para adoptar actos delegados a tenor del

artículo 56 que establezcan normas que limiten la información contenida en el pliego

de condiciones a que se refiere el apartado 1 del presente artículo, cuando tal limitación

sea necesaria para evitar la presentación de solicitudes de registro excesivamente

voluminosas.

La Comisión podrá adoptar actos de ejecución que establezcan normas relativas al

formato del pliego de condiciones. Dichos actos de ejecución se adoptarán de

conformidad con el procedimiento de examen al que se refiere el artículo 57, apartado

2.

Per al control adequat que exigeix la normativa europea, el dret espanyol ha aprofitat una

estructura corporativa ja existent: els consells de la denominació d?origen que han

funcionat raonablement bé en aquestes funcions.

Això dona fonament a la segona part de la norma reglamentària en tràmit, és convenient,

sinó necessari, recordar que la naturalesa peculiar dels consells reguladors com a

corporacions públiques prové de la legislació preconstitucional i que després s?insereix

?no sense alguna dificultat? en el teixit normatiu postconstitucional (la qual cosa ens

remet a l?Estat autonòmic) i de la Unió Europea (amb les modificacions subseqüents). El

Consell Consultiu amb motiu d?analitzar el Decret 49/2004, encara vigent, sobre els consells

reguladors, conclou (Dictamen 54/2004):

La lectura (provocadora de reflexions entorn de la presència normal de puntualitzacions

legals específiques que, d?ordinari, serveixen per marcar amb precisió les

característiques de les persones jurídiques de dret públic) en suggereix el comentari

següent:

1. S?anomenin com s?anomenin (consells reguladors o no) els «ens» de gestió creats per

al manteniment eficaç de denominacions d?origen de productes agrícoles o ramaders i

el control de qualitat d?uns i altres s?han d?encasellar en l?àmbit de les persones

jurídiques de dret públic, ja que és obvi que la protecció d?interessos generals ha de

prevaler en la seva activitat sobre la defensa dels interessos particulars d?agricultors,

ramaders, comerciants i industrials que participin en l?evolució econòmica dels

productes corresponents, des de l?origen fins al final de la seva comercialització.

La condició de «corporacions» (sense necessitat de la redundància implícita en les

paraules de «dret públic» ?tota corporació és de dret públic? articles 35 i 37 del Codi

civil) ha estat atribuïda a aquests ens per l?esmentat article 28 de la Llei balear de 22 de

11

desembre de 2003. Per això el seu naixement com a persones jurídiques depèn, d?una

banda, de les decisions de la conselleria competent en matèria d?agricultura i, de l?altra,

de la «normativa ordenadora del seu règim jurídic i econòmic», integrada per una

disposició de l?índole de la que ha estat projectada i sotmesa al dictamen preceptiu del

Consell Consultiu, que, amb la vista posada en l?article 3 de l?esmentat Codi i la doctrina

sobre interpretació de les lleis, té el deure d?exposar el criteri en el sentit que els «ens»

en qüestió, persones jurídiques de dret públic, han d?estimar-se encaixats en aquesta

branca jurídica, cosa que no ha d?obstar perquè, en les seves relacions amb persones

naturals i jurídiques de dret privat, es valguin dels instruments proporcionats per les

disciplines iusprivatistes per aconseguir dur a terme més eficaçment les seves finalitats.

Aquestes observacions apuntades des d?un angle d?interpretació normativa, es podrien

tenir en compte en llegir ?i aplicar? l?article 3 del Decret que es vol dictar; el text

d?aquest Decret és pur reflex del repetit article 28 de la Llei que executa, el qual, malgrat

el literalisme sobre primacia iusprivatista en els termes del binomi dret públic - dret

privat, segons el que s?ha exposat, s?inclina més cap al dret públic que el que apuntà la

Sala Tercera del Tribunal Suprem en la Sentència de 14 de gener de 2003 (Aranzadi

4580), mencionada en el preàmbul de l?Avantprojecte estudiat.

En aquest article 3, apartat 6, es preveu la possibilitat que el conseller esmentat

confereixi «la gestió dels béns i serveis dels quals ostenti la titularitat, per al compliment

de les finalitats i l?exercici de les funcions del consell regulador o de l?ens assimilat». La

menció de béns de «titularitat de la Conselleria» no és conforme a dret, ja que la

Comunitat Autònoma és una única persona jurídica titular de béns i drets (vid. Els

preceptes fonamentals de les normes ad hoc aprovades pel Parlament balear en temps

passat, i actualment l?article 4, paràgraf segon, de la Llei d?11 d?abril de 2001 sobre

patrimoni de la Comunitat Autònoma, i l?apartat 2 de l?article 2 de la Llei de 26 de març

de 2003 sobre règim jurídic de l?Administració autonòmica). Seria procedent, per tant,

reformar el precepte, eliminar titularitats de conselleries i remetre en matèria de

cessions a les lleis indicades i a les concordants.

2. No sembla que el darrer paràgraf de l?article 4 sigui harmònic amb el precepte legal

constitutiu del fonament del Decret projectat. Segons el text literal el reconeixement

d?una «denominació de qualitat» fet per la Conselleria portarà implícit el «naixement

del consell regulador o ens assimilat [?] que gaudirà, a partir d?aquell moment, de

personalitat jurídica pròpia».

El Consell Consultiu entén que el fet que la Conselleria aprovi el reglament rector del

consell regulador o assimilat constituirà un requisit de concurrència necessària amb el

reconeixement de la «denominació de qualitat» com a requisit inexcusable perquè

sobrevingui la «personalitat jurídica», que mai no es podrà acceptar sense l?aprovació

del mencionat reglament.

El Consell Consultiu observa que no s?han donat canvis normatius rellevants després dels

nostres pronunciaments en aquesta matèria que, s?ha de recordar, es regula per la

legislació europea (tot i que aquesta preveu una amplitud de sistemes de control, ja que

permet ens públics i privats), la legislació espanyola (pel que fa als òrgans supraautonòmics,

únics de competència estatal) i per la Llei agrària de les Illes Balears, que, en definitiva,

assumeix el manteniment del sistema de consells reguladors.

Cinquena

Estructura i contingut del Decret. Observacions

El Projecte de decret conté un preàmbul, estructurat en tres apartats, tres articles, tres

disposicions transitòries, una disposició final i dos extensos annexos, amb aquests

continguts:

12

Article 1. Aprova el plec de condicions de la Denominació d?Origen Protegida «Miel de

Ibiza/Mel d?Eivissa», que figura com a annex I del Projecte de decret.

Article 2. Aprova el Reglament del Consell Regulador de la Denominació d?Origen Protegida

«Miel de Ibiza/Mel d?Eivissa», que figura com a annex II del Projecte de decret.

Article 3. Recorda el règim sancionador aplicable. En concret, només es fa un recordatori,

per sistemàtica, de la legislació sancionadora aplicable, sense introduir cap novetat

normativa.

Disposició transitòria primera. Estableix que fins a la constitució del Consell Regulador de

la Denominació d?Origen Protegida «Miel de Ibiza/Mel d?Eivissa», les tasques de gestió i

certificació que li atribueix aquest Decret les ha d?assumir transitòriament la Direcció

General de Qualitat Agroalimentària i Producte Local del Govern de les Illes Balears (és a

dir, fixa la gestió provisional de la DOP).

Disposició transitòria segona. Indica que la Direcció General de Qualitat Agroalimentària i

Producte Local ha de dur a terme les tasques de certificació de la Denominació d?Origen

Protegida «Miel de Ibiza/Mel d?Eivissa» en el cas que no hi hagi cap entitat de certificació

acreditada.

Disposició transitòria tercera. Ordena que, en un termini màxim de sis mesos des de

l?entrada en vigor d?aquest Decret, s?ha de constituir el Consell Regulador de la

Denominació d?Origen Protegida «Miel de Ibiza/Mel d?Eivissa», i remet al Decret 139/2002

esmentat, en relació amb el procediment electoral per elegir-ne els membres.

Disposició final primera. Fixa l?entrada en vigor d?aquesta norma l?endemà de publicar-se

en el BOIB.

Annex I. Plec de condicions. Denominació d?Origen Protegida «Miel de Ibiza/Mel d?Eivissa».

En aquest annex s?hi regulen: el nom de la DOP, la descripció del producte amb tots els

detalls de les característiques exigides, la delimitació de la zona geogràfica de producció

(que es redueix a l?illa d?Eivissa, els elements que proven que el producte és originari de la

zona, el mètode d?obtenció del producte, l?envasament, el vincle del producte amb el medi

geogràfic (que inclou tres apartats: les característiques geoclimàtiques, el factor humà i el

vincle històric), l?estructura de control, l?etiquetatge i el que denomina, amb encert dubtós,

«Requisits legislatius».

Annex II. Reglament del Consell Regulador de la Denominació d?Origen Protegida «Miel de

Ibiza / Mel d?Eivissa». Una extensa norma, de vint-i-cinc articles, que té una estructura i un

contingut molt similar, i en molts de preceptes idèntic, als dels consells reguladors de les

altres denominacions d?origen protegides.

Sisena

Observacions al Projecte de decret

Arribats en aquest punt, el Consell Consultiu ha d?analitzar, amb cura, el contingut del

Projecte sotmès a la nostra consideració. Doncs bé, podem afirmar que, en termes

generals, s?ajusta a la normativa vigent en la matèria i s?insereix, sense dificultat, en

l?ordenament jurídic autonòmic. Tanmateix, hem de fer les observacions següents amb

caràcter no essencial:

13

a) En diversos punts de la norma, el nom de la DOP apareix incomplet («Denominació

d?Origen Protegida ?Miel de Ibiza?»), i és necessari que sigui completat: «Denominació

d?Origen Protegida ?Miel de Ibiza/Mel d?Eivissa?». Aquesta incorrecció apareix a les

disposicions transitòries primera i tercera del Projecte de decret i en el títol de l?annex II.

b) En les mencions que es fan en el text al Departament de Promoció Turística, Medi Rural

i Marí del Consell Insular d?Eivissa, és millor fer referència a l?autoritat en matèria

d?agricultura del Consell Insular d?Eivissa, ja que és aquesta corporació la que pot decidir el

departament o conseller executiu competent (per exemple, articles 1 a 5, 9.5, 13.5 del

Reglament del Consell Regulador) i evita disfuncions davant els canvis organitzatius.

c) Els darrers quatre paràgrafs del punt G (subapartat G3) de l?annex I són una còpia literal

dels paràgrafs 2, 3, 4 i 5 del preàmbul del Projecte de decret; per tant, són totalment

eliminables.

d) El darrer apartat («J») del l?annex I té un rètol erroni, perquè no es refereix als «Requisits

legislatius», sinó a la «Normativa aplicable». Per tant, convindria fer aquesta correcció.

e) La denominació d?origen que es regula sempre és «Denominació d?Origen Protegida

?Miel de Ibiza/Mel d?Eivissa?», amb l?expressió castellana per davant de la catalana. Atès

que ambdues llengües tenen el caràcter d?oficials a la nostra Comunitat Autònoma i que el

català, a més a més, té el de llengua pròpia, el Consell Consultiu considera convenient

incorporar una disposició addicional que indiqui que totes les referències a la

«Denominació d?Origen Protegida ?Miel de Ibiza/Mel d?Eivissa?» s?han d?entendre

igualment referides a «Denominació d?Origen Protegida ?Mel d?Eivissa/Miel de Ibiza?», que

es poden emprar indistintament.

Finalment, com deim en aquests casos, aquest òrgan superior de consulta en l?àmbit jurídic

no pot sinó assumir les consideracions tècniques del plec de condicions que es pretén

aprovar, basat en l?expedient tècnic o estudi previ que el Servei de Qualitat Agroalimentària

de la Conselleria valida amb els seus informes. Per tant, en els aspectes tècnics, la decisió

discrecional del Govern i la regulació de condicions de producció assumim el parer de

l?Administració activa.

CONCLUSIONS

Primera. La presidenta de les Illes Balears està legitimada per sol·licitar aquest dictamen i

el Consell Consultiu és competent per emetre'l, amb caràcter preceptiu.

Segona. El procediment que s?ha seguit per elaborar el Projecte de decret és conforme a

dret.

Tercera. El Govern de les Illes Balears, en sessió de Consell de Govern, té competència per

aprovar la norma projectada.

Quarta. Les observacions de la darrera consideració jurídica no tenen caràcter essencial a

l?efecte d?utilitzar la fórmula prevista en l?article 4.3 de la Llei 5/2010, de 16 de juny,

reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears («d?acord amb el Consell Consultiu»).

Palma, 11 d?octubre de 2023