Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 109/2015 del 07 de octubre del 2015

Resumen

Dictamen núm. 109/2015,relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada pel senyor R. C. D. respecte de l?òbit de la seva mare, senyora E. D. Z., com a conseqüència de l?assistència sanitària que li fou prestada a l?Hospital de Son Llàtzer*

Ponente/s:

Pere Aguiló Crespí

Contestacion

Dictamen núm. 109/2015,1relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial

formulada pel senyor R. C. D. respecte de l?òbit de la seva mare, senyora E. D. Z.,

com a conseqüència de l?assistència sanitària que li fou prestada a l?Hospital de

Son Llàtzer*

I. ANTECEDENTS

1. El dia 4 de setembre de 2014, es presenta en el Registre del Servei de Salut de les

Illes Balears (IBSALUT) una sol·licitud de responsabilitat patrimonial en matèria

sanitària del senyor R. C. D., per l?òbit de la seva mare, la senyora E. D. Z., com a

conseqüència de l?assistència que li fou prestada a l?Hospital Son Llàtzer (HSLL).

L?escrit de sol·licitud conté la descripció de fets i les al·legacions que, de manera

resumida, figuren a continuació:

a) El 10 de setembre de 2013, la senyora E. D. Z., de 81 anys d?edat, va morir a l?HSLL

després d?estar set dies ingressada com a conseqüència d?una patologia cardíaca

crònica. En el moment de l?òbit la mare del reclamant estava en tractament a la Unitat

de Cures Intensives (UCI) de l?hospital esmentat.

b) Després de l?èxitus, l?interessat fou informat verbalment pel personal que estava de

guàrdia a l?UCI que la causa de la mort fou una parada cardiorespiratòria que havia

deixat sense oxigen el cervell de la malalta un temps superior a 5 minuts, temps

excessiu que s?endarreriren els serveis mèdics de l?UCI per entubar-la. Afegeix que un

dels facultatius de la UCI ?el qual manifestà que volia quedar en l?anonimat? apuntà

que l?actuació dels facultatius responsables del Servei d?Urgències, possiblement, no

s?havia desplegat amb la celeritat que demana aquest tipus d?intervencions, demorant-se

més de l?habitual per la manca de mitjans personals i recursos tècnics i no va poder

oferir cap explicació de les raons per les quals allò havia passat d?aquesta forma. Davant

d?aquells comentaris va sol·licitar de la UCI que li fou expedit informe per escrit sobre

les circumstàncies de la mort de la mare i li indicaren que l?administració de l?HSLL li

remetria l?informe tot just estàs llest.

c) Havent passat un temps sense que el dit informe fou tramés, el reclamant, amb un

advocat i procurador d?ofici, va sol·licitar davant la Jurisdicció Civil (Jutjat de 1ª

Instància núm. 17 de Palma) diligències preliminars a la interposició d?una demanada

civil en matèria de danys i perjudicis. Aquestes diligències pretenien l?aportació de la

còpia de la història clínica de la pacient i mare del reclamant i la identificació de la

companyia d?assegurances de l?HSLL. Se celebrà aquest tràmit el 25 d?abril de 2014.

d) L?examen de la història clínica posa en evidència que la causa de la mort fou un

shock sèptic unit a un shock cardiogenòic i a una probable endocarditis mitral afegides a

1 Aquest dictamen està pendent de correcció lingüística.

* Ponència de l'Hble. Sr. Pere Aguiló Crespí, conseller.

altres patologies pròpies de l?edat (bradiarítmia, problemes renals, hepatitis isquèmica i

asma bronquial). Això no obstant es presenta la reclamació perquè l?historial clínic

oculta la causa real i immediata de la mort que fou la tardança i/o defectuosa aplicació

de la tècnica de la intubació orotraqueal derivada del broncospasme greu que havia patit

moments abans. Les patologies que figuren als informes mèdics són reals però no tenen

una relació directa i immediata amb l?òbit.

El reclamant sol·licita una indemnització de 38.230,38 ?, que deriva de l?aplicació del

barem previst en la «Resolución de 21 de enero de 2013 de la Dirección General de

Seguros y Fondos de Pensiones por la que se publican las cuantías de las

indemnizaciones a aplicar durante el año 2013». Es basa en tenir en compte que el

reclamant té més de 25 anys d?edat, és fill únic i és l?únic perjudicat per la mort de la

seva mare que, en aquell moment, tenia més de 80 anys d?edat.

En la sol·licitud inicial no consta cap petició de prova, tot i que s?acompanyen

documents de suport de la reclamació (certificats de defunció de la mare i de naixement

del reclamant, historial clínic de la senyora E. D. Z. i informes assistencials i fotocòpia

de l?esmentada Resolució de 21 de gener de 2013) ni tampoc l?aportació d?informe

mèdic pericial de suport de la reclamació patrimonial.

2. El dia 22 de setembre de 2014, el secretari general del Servei de Salut resol iniciar el

procediment, en nomena la instructora i ho notifica, mitjançant ofici, al reclamant, a qui

s?informa dels tràmits del procediment, el termini per resoldre?l i la proposició de

proves.

3. El dia 25 de setembre de 2014, la instructora fa constar que s?incorpora al

procediment de responsabilitat patrimonial la documentació tramesa per l?HSLL com a

conseqüència de les Diligències Preliminars 91/2014 del Jutjat de 1ª Instància núm. 17

de Palma, incoades pels mateixos fets a instancia de l?actual reclamant. Entre la

documentació que s?incorpora s?ha de considerar:

1. La comunicació de 2 d?abril de 2014 feta pel cap del Servei de la Unitat de

Responsabilitat Patrimonial, a la companyia d?assegurances ZURICH INSURANCE

PLC, Sucursal a Espanya, de la circumstància de l?expedient judicial en la qual se n?hi

tramet còpia de la reclamació. Igualment el 16 d?abril de 2014 es remeten a dita

companyia les proves radiològiques de la pacient.

2. A més, és de destacar que, entre la documentació incorporada, consta nota interna del

cap de Servei d?Arxiu i Documentació Clínica de l?HSLL adreçada al director gerent de

la Fundació Hospital Son Llàtzer (FHSLL), per la qual tramet la història clínica de la

senyora E. D. Z., on es fa constar que «[...] no nos han solicitado nunca esta HC del

paciente arriba indicado.» És a dir, que ni per la UCI al seu dia ni pel reclamant

posteriorment s?ha reclamat per escrit l?aportació de l?esmentada història clínica.

3. El director gerent de la FHSLL, el dia 3 de juny de 2014, tramet ofici al secretari

general de l?BSALUT (Unitat de Responsabilitat Patrimonial) amb el qual adjunta la

interlocutòria de 25 d?abril de 2014 del Jutjat de 1ª Instància núm. 17 de Palma, per la

qual s?acorda l?arxiu del procediment atès que s?han practicat les diligències preliminars

instades per l?actual reclamant.

El mateix 25 de setembre de 2014, la instructora efectua els tràmits següents:

a) Comunica a la companyia d?assegurances ZURICH INSURANCE PLC, Sucursal a

Espanya, la circumstància de l?actual reclamació patrimonial i es recorden les trameses

de documentació fetes anteriorment. La companyia esmentada tramet el corresponent

informe d?11 de gener de 2015 que s?adjunta a l?expedient el 27 de gener de 2015.

b) Per nota interna sol·licita a l?HSLL un «Informe dels professionals que han

intervingut i del cap de Servei o Unitat corresponent, que respongui dels fets objecte de

la reclamació». Aquesta sol·licitud es contesta el dia 10 d?octubre de 2014 en què el

director gerent de la FHSLL aporta informes procedents de Medicina Intensiva i

Medicina Interna del dit hospital.

4. El dia 14 d?octubre de 2014, per la instructora de l?expedient actual, es tramet nota

interna per la qual se sol·licita de la Inspecció Mèdica l?informe corresponent per

aportar a la Comissió de Seguiment del casos de responsabilitat patrimonial sanitària. El

21 de gener de 2015 se signa l?informe sol·licita que s?incorpora a l?expedient

5. El 19 de novembre de 2014, la instructora tramet nova nota interna a la Gerència de

l?HSLL, perquè considera que la informació i documentació tramesa el 10 d?octubre de

2014 és incompleta i per això se sol·licita «Història clínica completa d?UCI, a la que

consti els comentaris d?evolució, gràfiques d?infermeria, gasometries,

electrocardiogrames, etc.» El 24 de novembre de 2014 es tramet aquesta documentació.

6. El dia 27 de gener de 2015 es tramet ofici al reclamant en el qual notifica la

finalització de la fase d?instrucció i atorga termini de quinze dies per formular

al·legacions, aportar el documents i justificacions pertinents i obtenir còpies dels

documents que formen l?expedient. Aquest ofici consta rebut el dia 2 de febrer de 2015

i, per part del reclamant, no s?ha presentat cap escrit d?al·legacions ni s?ha presentat cap

informe tècnic de contrast respecte dels informes mèdics que constes incorporats al

procediment.

7. En l?informe de la Inspecció Mèdica, després de destacar els antecedents de

cardiopaties de la senyora E. D. Z., que han provocat diversos tractaments procurats pel

Servei d?Urgències de l?HSLL, i respecte de l?últim episodi que condueix a l?òbit de la

pacient, es considera el següent:

Dos semanas después, el 3/9/2013, la paciente avisa al servicio 061 que la conduce

al Servicio de Urgencias del Hospital Son Llàtzer. Según el informe de Urgencias

(folio 123):

Hoy se traslada a urgencias en ambulancia tras avisar la paciente al 061

refiriendo que desde hace 5 días escalofríos, fiebre termometrada de hasta 39ºC y

debilidad en EEII con imposibilidad para la deambulación, refiere dolor

abdominal, «el de siempre que atribuye a los divertículos», y desde ayer

asimetría facial, dificultad para cerrar el ojo izdo. con desviación de la comisura

labial a la dcha. No dolor torácico, ni disnea.

Desde el Servicio de Urgencias llaman por teléfono a su hijo (el actual reclamante);

según se registra (folio 125):

Hablo con su hijo que me confirma que desde hace 5 días normalmente por las

tardes presenta escalofríos, sudoración y fiebre de hasta 39ºC, debilidad

generalizada e imposibilidad para deambular.

En la exploración física presenta estado general afectado, normohidratada;

hipotensión arterial 80/50; exploración de cardiocirculatorio, abdomen, respiratorio

y neumológico normal. En las analíticas presenta: leucocitosis de 17,30 x 10^9,

neutrofilia, PCR>150; Troponina I>1000. Se decide ingreso en planta de Medicina

Interna por sospecha de sepsis (folios 123-125). Presenta la siguiente evolución

(folios 186-187):

Al ingreso, y con los datos iniciales de la anamnesis y los antecedentes el cuadro

de la paciente sugiere la presencia de algún foco infeccioso tipo colección, con

bacteriemias asociadas. Por dicho motivo, se procede a descartar foco

intraabdominal (absceso peridiverticular, absceso renal?) o descartar

endocarditis subaguda. Asimismo, la presencia leve hemiparesia facial izda.

Sugiere descartar proceso embolígeno séptico o AIT vs. Ictus lacunar.

Se sustituye al ingreso ciprofloxacino instaurado en urgencias por meropenem

(aumentar espectro y posible Blee).

Avisan a las 24 horas del ingreso de crecimiento de Strep. G+ en hemocultivos

(4/4) y en urinocultivo. Se mantiene tratamiento hasta obtener resultado

definitivo y antibiograma, que una vez confirmados, revela la presencia de

nuevo de Enterococcus spp sensible a ampicilina. Se desescala desde Meropenem

a ampicilina parenteral con fecha 06/09/13.

La paciente se mantiene febricular con fiebre en remisión (37-37,8 actuales y

previamente, por encima de 38,5) y su estado general es aparente mejor, más

locuaz y dinámica.

En TAC craneal, realizado el 6/09, se aprecia enf. de pequeño vaso y nuevo

infarto lacunar subcortical frontal dcha. (posible responsable de la hemiparesia

facial izda).

Desde el punto de vista analítico, a fecha de 6/09 ha disminuido la leucocitosis.

Persiste PCR por encima de 100. LDH discretamente elevada. La Tnl también

ha descendido desde 1300 hasta 600.

En ETT (electrocardiograma transtorácico), realizado el 6/9/13, se aprecia IM e

IAo grado II (que parece han progresado ligeramente desde estudio previo) y

que no permite descartar la existencia de vegetaciones. Según resultado de TAC

abdominal, se valoraría la realización de ETE (electrocardiograma

transesofágico).

El TAC abdominal se realiza el 6/09 a media mañana y se aprecian signos

compatibles con focos de pielonefritis izda., ateromatosis cálcica de aorta

abdominal y de arteria renal izda. Severamente calcificada, aneurisma de aorta

abdominal infrarrenal y diverticulosis colónica sin signos de diverticulitis.

Estando estable desde el punto de vista respiratorio y hemodinámico (el 7/07/13

por la mañana presentaba durante la mañana una PA de 131/68, FC 105X. Sat.

De 022 93% y Tª 36.0ºC), con fecha 7/09/2013 por la tarde, y sin claro

desencadenante previo presentó una crisis de broncoespasmo severo con

insuficiencia respiratoria por lo que el médico de guardia avisó a la Unidad de

Cuidados intensivos para traslado de la paciente a dicha unidad y soporte

ventilatorio y hemodinámico.

En la UCI, según el informe del jefe del Servicio, presenta la siguiente evolución

(folios 183-184):

El día 7-09-13, estando en planta de hospitalización, presenta insuficiencia

respiratoria aguda grave, que obliga a avisar a Uci, requiriendo intubación y

ventilación mecánica con posterior ingreso en UCI. Se atribuye a broncoespasmo,

de tal forma que tras mejoría en las siguientes 24h se puede extubar. Se mantiene

en tratamiento antibiótico por la bacteriemia y posible endocarditis, repitiendo en

algunos momentos episodios de broncoespasmo con tolerancia funcional correcta

que necesita ventilación no invasiva en algunos momentos.

El día 9-09-13, vuelve a repetir insuficiencia respiratoria que no responde a

ventilación mecánica no invasiva, precisando intubación de nuevo; previo a dicha

intubación, presenta alteración del ritmo cardiaco con taquicardia a 150 lpm, con

QRS ancho y desaturación, que acaba en ritmo de escape ventricular lento. Tras

intubación y oxigenación recupera ritmo sinusal pero sin pulso (disociación

electromecánica), por lo que se realizan maniobras de Reanimación Cardiaca

avanzada, tras 2 dosis de adrenalina y reoxigenación, recuperando pulso y

ritmo sinusal. Durante la intubación presentó broncoaspiración con aumento

de densidad perihiliar en radiografía de tórax de control. Tras este episodio

recupera la conciencia, pero requiere Noradrenalina para mantener la Hemodinámica

en valores correctos.

En la madrugada del día 10-9-13 se va deteriorando la función renal, por lo que se

añade Hemodiálisis continua y por la mañana se objetiva importante elevación

de leucocitos (28500) y Procaltinonina (5,8), compatibles con proceso séptico

grave, así como Hepatitis isquémica. En situación de shock séptico con fracaso

multiorgánico, presenta a las 15:30h bradicardia extrema secundaria a Bloqueo

Auriculoventricular e hipotensión refractaria a drogas vasoactivas con

hipoxemia y nueva parada cardiaca, procediéndose a Reanimación

cardiopulmonar avanzada + atropina + adrenalina y bicarbonato; tras 4

minutos se consigue ritmo cardiaco efectivo pero en bloqueo AV completo, por

lo que se inicia perfusión de isoproterenol sin respuesta, por lo que se coloca

marcapasos externo y posteriormente marcapasos transvenoso con

estimulación cardiaca efectiva. En nuevo ecocardiograma, se objetiva

progresión de la insuficiencia mitral (siendo ya grave) así como presiones de

llenado elevadas e Insuficiencia aórtica moderada.

Mantiene Fracaso multiorgánico la tarde del día 10-9-13, con dosis ?masivas?

de noradrenalina (2,38 mcg/kg/min) además de dobutamina, junto a ventilación

mecánica, hemodiálisis? hasta presentar nueva parada cardiaca el día 11-9-13

a 0:31h que no recupera las maniobras de reanimación siendo exitus.

En síntesis se trata de paciente con Fracaso multiorgánico secundario a

bacteriemia por Enterococo de origen urinario con posible Endocarditis. Se

plantea necropsia a familia para corroborar la endocarditis, pero no se acepta.

Según los registros de la UCI, el 10/09/2013, a las 11 horas, se solicitó

ecocardiograma transtorácico ETT para descartar endocarditis +/- afectación del

nodo. La paciente se hallaba pendiente de resultados de los cultivos. Se reinicia

la administración de ampicilina hasta descartar endocarditis y se mantiene

meropenem (folio 196). A las 13:23 se sospecha sepsis severa y se incluye en

protocolo de Manejo Integral de la Sepsis. A las 15:30 presenta bradicardia

extrema seguida de parada cardiorespiratoria que se logra remontar tras realizar

reanimación cardiopulmonar avanzada. Se consigue ritmo efectivo con bloqueo

auriculo ventricular (BAV) completo por lo que se coloca marcapasos externo

consiguiendo estimulación efectiva por lo que se coloca un marcapasos

temporal. Se realiza un ecocardiograma transtorácico (ETT) que muestra derrame

pericárdico ligero con insuficiencia mitral (IM) grave, insuficiencia tricuspídea

(IT) ligera-moderada; presiones de llenado elevadas, cavidades derechas

colapsadas, insuficiencia aortica (IAo) moderada y disfunción del ventrículo

izquierdo (VI) moderada. Se aumenta el tratamiento con noradrenalina y se

inicia dobutamina. Se informa a la familia del mal pronóstico (folio 196).

El día 11/9/2013, a las 00:28 h, se realiza nuevo ecocardiograma que muestra

empeoramiento a pesar del tratamiento. La paciente fallece a las 23:30 h. Se

informa al hijo y se le plantea la posibilidad de realizar autopsia clínica. Según se

registra: Su hijo se niega a la realización de la autopsia clínica (folio 196).

I per la inspectora mèdica es fa la consideració final següent:

La paciente falleció el día 11/9/2013 como consecuencia de un fallo multiorgánico

producido por un Schock Séptico por germen de origen urinario que le produjo

fracaso renal y hepático, insuficiencia respiratoria, y probable endocarditis

bacteriana.

No falleció como consecuencia de los broncoespasmos sufridos el día 9/9/2013,

como pretende el reclamante. Según se registra, la paciente logró remontar

dichos episodios de broncoespasmo severo gracias a las maniobras de

reanimación cardiopulmonar avanzada y a la intubación pulmonar, logrando

recuperar la conciencia.

La asistencia prestada fue correcta en todo momento. La paciente fue ingresada en

el Hospital por sospecha de sepsis y se incluyó en el protocolo de manejo

Integral de la Sepsis. A pesar del correcto tratamiento administrado,

evolucionó de forma desfavorable con fracaso multiorgánico que determinó el

exitus.

Existió un retraso en solicitar asistencia por parte de la paciente y su familia dado

que cuando la paciente avisó al 061 llevaba al menos cinco días con fiebre alta, de

hasta 39ºC. El hijo confirmó esta versión cuando se le telefoneó desde el

Servicio de Urgencias. Esta tardanza en consultar determina la gravedad del

proceso infeccioso que padecía la paciente cuando ingresó en el hospital.

El hijo rechazó que se le realizara la autopsia que le fue propuesta por parte de

sus médicos para poder determinar la causa directa e inmediata del fallecimiento

que los facultativos atribuyen a una endocarditis bacteriana secundaria a la

sepsis. Ahora reclama por desconocerla.

Interponen reclamación por vía judicial argumentando que no se les ha

facilitado la historia clínica. Según certifica el jefe del Servicio de Archivo y

Documentación Clínica del Hospital Son Llàtzer, nunca se les solicitó la

documentación clínica de esta paciente por parte de sus familiares.

8. En el dictamen dels pèrits de la companyia asseguradora, s?afirma de manera clara

quines són les causes de la mort i es descarta que es produís per defectuosa o tardana

operació d?intubació de la senyora E. D. Z.:

En el caso que nos ocupa, doña E. D. Z. presenta a su ingreso en UCI y sobre todo

en su deterioro posterior, un claro caso de shock séptico descompensado, con

crecimiento de bacterias en sangre, y sin poder controlar el probable foco de

endocarditis pese al tratamiento antibiótico adecuado. Todo esto, asociando un

problema cardiaco severo como es la disfunción de 2 válvulas por la propia

endocarditis, generó una situación de shock refractario pese a administración de

vasoconstrictores (noradrenalina), ionotropos para mejorar la función cardiaca

(dobutamina) y soporte tanto respiratorio (ventilación mecánica) y renal

(hemodiálisis), por lo que se puede considerar que se administraron todas las

medidas al alcance del equipo médico, y pese a ello, el deterioro clínico de la

paciente fue rápido y con el fatal desenlace ya conocido.

[?]

Por lo tanto, no se puede considerar que la fatal evolución de la paciente sea debido

a los episodios de parada cardiaca que sufre, ya que se recupera de ambos, y el

posible daño neurológico sufrido, no influye en la evolución a fracaso multiorgánico

y fallecimiento posterior de la paciente, sino a la grave patología cardiaca e

infecciosa asociada.

[?]

? En la demanda interpuesta, se infiere en varias ocasiones que la causa de muerte

de la paciente es debida a la asfixia por retraso en la intubación orotraqueal y mal

realización de la misma. Analizando la historia clínica y como hemos explicado

previamente, no se puede concluir que la causa de la muerte sea la asfixia, ya que la

paciente presenta la parada cardiaca tras la intubación, y no previamente. [?].

9. El dia 27 d?agost de 2015, la instructora del procediment formula la Proposta de

Resolució de l?expedient present, que s?inclina per desestimar la reclamació de la

interessada.

10. El mateix dia 27 d?agost de 2015, el director general del Servei de Salut de les Illes

Balears formula la consulta preceptiva al Consell Consultiu. La sol·licitud de dictamen

s?ha registrat d?entrada a la nostra seu el dia 3 d?agost de 2015.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

D?acord amb el que disposa l?article 18.12.a de la Llei 5/2010, de 16 de juny,

reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, el dictamen és preceptiu en els

procediments tramitats per les administracions públiques de les Illes Balears referits a

reclamacions per responsabilitat patrimonial la quantia de les quals és superior a 30.000

euros. És indubtable, per tant, el caràcter preceptiu d?aquest dictamen, ja que s?ha

demanat una indemnització de 38.230,38 Euros, i el Consell Consultiu és competent per

emetre?l.

Està legitimat el director general del Servei de Salut de les Illes Balears per formular

aquesta consulta, d'acord amb la lletra c de l'article 21 de la Llei 5/2010, esmentada, atès

que els estatuts de l?esmentat Servei li atribueixen facultats de representació de l?ens

públic.

Segona

Quant al procediment i la seva tramitació es formulen les observacions següents:

? El reclamant, en tant que fill de l?afectada directa pel procés mèdic que analitzam té,

sens dubte, la condició d?interessat, atès el que disposa l?article 31.1.a de la Llei

30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del

procediment administratiu comú.

? Quant a la legitimació passiva, no hi ha dubte de què aquesta concorre en el Servei

de Salut de les Illes Balears, organisme públic regulat per la Llei 5/2003, de 4 d?abril, de

Salut de les Illes Balears, atès que l?atenció sanitària objecte de reclamació fou prestada

en un hospital integrat en la xarxa d?aquest ens públic.

? La competència per resoldre aquest procediment correspon a la consellera de Salut,

segons es desprèn de la modificació de l'article 70.4 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de

salut de les Illes Balears, operada pel Decret llei 10/2012, de 31 d'agost. Aquesta

previsió s?incardina perfectament en la normativa bàsica que conté l?article 142.2 de la

Llei 30/1992.

? Quant al procediment administratiu, s?ha tramitat de manera adequada, seguint el

previst en el RD 429/1993, amb totes les garanties, principalment per les possibilitats

que ha tingut el reclamant per aportar documents i proves i poder consultar altres

opinions mèdiques. Així mateix, i pel que fa al tràmit d?audiència, aquest se l?hi ha

atorgat de forma prèvia a la proposta de resolució, tal com estableix l?article 84.1 de la

LRJ-PAC. Per tot l?anterior cal concloure que el procediment s?ajusta a dret.

? La reclamació, que té entrada en el Servei de Salut el 4 de setembre de 2014, s?ha

interposat dins termini, perquè la mort de la mare del reclamant després del procés

assistencial pel qual es reclama se certifica el dia 10 de setembre de 2013, i per tant, es

comprèn dins del termini d?un any legalment previst.

Tercera

A partir de l?article 106.2 de la Constitució espanyola i els articles 139 i següents de la

Llei 30/1992, són ja molts els dictàmens i les sentències que estableixen els elements

coincidents en el reconeixement de la responsabilitat de les administracions públiques.

Són els següents:

a) La realitat efectiva de la lesió o del perjudici causat, avaluable econòmicament i

individualitzat respecte d?una persona o d'un grup de persones.

b) La lesió és conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics en

una relació de causa i efecte, sense intervenció d?elements estranys que puguin influir-hi

i alterar-ne el nexe causal.

c) L'absència de força major.

d) El perjudicat (o lesionat) no té el deure jurídic de suportar el mal.

En el cas de la responsabilitat de l?Administració sanitària o en ocasió de l?atenció

prestada pels serveis públics de salut, la doctrina i la jurisprudència han elaborat criteris

que permeten concloure que en el camp de la medicina curativa els usuaris o ciutadans

no poden exigir del funcionament dels serveis públics un resultat conforme a allò que

esperaven o de curació absoluta, sinó que únicament poden exigir:

? Una aplicació correcta de tots els mitjans i remeis sanitaris a l?abast en el lloc i el

moment de l?assistència mèdica.

? La informació al pacient o, quan pertoqui, als familiars del diagnòstic de la malaltia

o la lesió, el pronòstic que del tractament se'n pot esperar, els mitjans de curació i els

riscs que se?n poden derivar i, si és el cas, la insuficiència dels mitjans disponibles, per

donar opció a continuar el tractament en un altre lloc.

? La continuació del tractament fins que es pugui donar l?alta i la informació dels

possibles riscs d?abandonar-lo voluntàriament.

D?una altra manera i com ha dit reiteradament aquest Consell Consultiu:

Així les coses, podem afirmar que la condició perquè hi hagi responsabilitat

patrimonial sanitària és que l?actuació del metge o del professional hagi produït una

infracció de les normes de precaució i cautela que les circumstàncies del cas

requereixen per evitar danys a la vida, la salut o la integritat física del pacient. En

canvi, quan la prestació sanitària s?hagi aplicat respectant els paràmetres de la lex

artis, el dany que pugui produir-se en la salut del pacient no podrà imputar-se a la

prestació assistencial, sinó que procedirà del mateix fet de la salut, considerada

aquesta com un bé respecte del qual no es poden oferir, lamentablement, garanties

de manteniment, i per tant s?ha de considerar que el mal no és antijurídic i que

existeix el deure jurídic de suportar-lo.

I encara de manera més clara en el Dictamen 9/2012, en el qual argumentàvem el

següent:

Sin embargo, en el ámbito de las prestaciones médicas por los servicios públicos

sanitarios y tal y como de forma reiterada y ya clásica viene considerando la

doctrina jurisprudencial, no basta la mera concurrencia de la relación de causalidad

sino que se precisa que la actuación médica sea contraria al principio «lex artis», a

cuyo tenor la obligación es de medios y no de resultados, de tal forma que la

obligación del profesional de la medicina es la de prestar la debida asistencia médica

mediante la correcta aportación de los medios y técnicas que la ciencia médica pone

a su alcance en cada momento.

Y sí, por todas, considera la STS de7 de julio de 2008:

«La responsabilidad de las administraciones públicas, de talante objetivo porque se

focaliza en el resultado antijurídico (el perjudicado no está obligado a soportar el

daño) en lugar de en la índole de la actuación administrativa [por todas, véanse

las sentencias de esta Sala de 11 de mayo de 1999, 24 de septiembre de 2001, 23 de

noviembre de 2006, 31 de enero de 2008 y 22 de abril de 2008, se modula en el

ámbito de las prestaciones médicas, de modo que a los servicios públicos de salud

no se les puede exigir más que ejecuten correctamente y a tiempo las técnicas

vigentes en función del conocimiento de la práctica sanitaria. Se trata, pues, de una

obligación de medios, por lo que sólo cabe sancionar su indebida aplicación, sin que,

en ningún caso, pueda exigirse la curación del paciente. La Administración no es en

este ámbito una aseguradora universal a la que quepa demandar responsabilidad por

el sólo hecho de la producción de un resultado dañoso. Los ciudadanos tienen

derecho a la protección de su salud (artículo 43, apartado 1, de la Constitución), esto

es, a que se les garantice la asistencia y las prestaciones precisas [artículos 1 y 6,

apartado 1, punto 4, de la Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad (BOE de

29 de abril)] con arreglo al estado de los conocimiento de la ciencia y de la técnica

en el momento en que requieren el concurso de los servicios sanitarios (artículo 141,

apartado 1, de la Ley 30/1992); nada más y nada menos.»

Es por ello que, en consonancia con dicha doctrina jurisprudencial y así lo ha venido

estimando este Órgano Consultivo, solo es antijurídico el daño que no supera el

criterio de la lex artis o «estado del saber» como recientemente ha sido identificado

por la Sala Tercera del Tribunal Supremo, pues la obligación de la Administración

sanitaria es que la asistencia del sistema Público de Salud sea la más adecuada a las

circunstancias y siempre dentro de los márgenes marcados por la lex artis.

Quarta

En el cas que ens ocupa, el motiu principal de la reclamació formulada per l?interessat

amb assistència lletrada, se centra en el retard o en la mala pràctica en la realització

d?un procés d?intubació després d?una parada cardiorespiratòria que produí l?asfixia i

l?òbit de la seva mare, ingressada en la UCI de l?HSLL. Per tant, el que es reclama no és

que la senyora E. D. Z. no hagués rebut tractament o que el tractament aplicat fos

incorrecte a la situació immediata que era tractada, si no que els facultatius, en la lògica

assistencial pròpia de la situació, no varen executar la decisió correctament, per la qual

cosa la malalta va morir. Aquesta suposada mala praxis, tot i haver indicis de mal

pronòstic de la patologia que presentava la mare de l?interessat condueixen a creure que

hi ha hagut una negligència en els facultatius que l?assistiren, els quals no hi posaren

tota la diligència exigible en aquesta situació, per tant, que hi ha hagut un trencament de

la lex artis en l?actuació dels serveis sanitaris que van atendre la pacient i no es van

prendre les decisions que haguessin pogut evitar la mort de la pacient.

Aplicant allò que s'ha explicat en la consideració jurídica anterior, el Consell Consultiu

s'ha de plantejar, en primer lloc, la possible antijuridicitat del dany produït, perquè com

és sabut només quan el dany pel qual es reclama té la condició d'antijurídic pot néixer

l'obligació de les administracions públiques de rescabalar-lo. En el supòsit de

reclamacions en l'àmbit sanitari aquesta antijuridicitat, com ja s'ha dit, troba el seu

mòdul rector en la lex artis ad hoc. Si els professionals que hi intervenen adeqüen la

seva actuació a aquesta lex, no és possible considerar el dany antijurídic i el perjudicat

haurà de suportar el dany. Així ho assenyala la Sentència del Tribunal Suprem de 21 de

novembre de 2006 quan afirma:

La recurrente se apoya en una concepción del carácter objetivo de la responsabilidad

patrimonial que no se corresponde con la doctrina de esta Sala, que, tratándose de la

responsabilidad patrimonial derivada de la prestación sanitaria, viene declarando que

no resulta suficiente la existencia de una lesión (que llevaría la responsabilidad

objetiva más allá de los límites de lo razonable), sino que es preciso acudir al criterio

de la lex artis como modo de determinar cuál es la actuación médica correcta,

independientemente del resultado producido en la salud o en la vida del enfermo, ya

que no le es posible ni a la ciencia ni a la Administración garantizar, en todo caso,

ese resultado.

En el mateix sentit, la Sentència de 16 de febrer de 2011 del Tribunal Suprem

manifesta:

La responsabilidad de las administraciones públicas es objetiva al residenciarse en el

resultado antijurídico. Ya, en el ámbito sanitario, su evidencia constituye una

obligación de medios. Y así a los servicios públicos de salud no se les puede exigir

más que una actuación correcta y a tiempo conforme a las técnicas vigentes en

función del conocimiento de la práctica sanitaria.

O, amb unes altres paraules, el compliment diligent dels protocols mèdics és la ratio per

decidir l'existència de responsabilitat, de tal manera que resulta necessària una desviació

de la lex artis ad hoc perquè neixi la responsabilitat.

Cinquena

En aquest supòsit, s?ha dut endavant per la Instrucció una exhaustiva recopilació de

documentació sanitària que conforma un expedient en el qual consten els informes de la

Inspecció Mèdica i l?informe pericial a instància de la companyia asseguradora. No

consta cap informe tècnic pericial del reclamant que pugui contradir el informes

presents en l?expedient. De la lectura atenta dels referits informes, contràriament a allò

que manifesta el reclamant no es pot deduir que hi hagués un funcionament anormal del

servei sanitari. Els tractaments que va rebre la senyora E. D. Z. durant tota la seva

estància i tractament a l?HSLL ?amb les variacions que va presentar al llarg de

l?evolució que va tenir? van ser, malgrat les conseqüències, adequats en funció de

l?estat de salut que presentava. El Consell Consultiu arriba a aquesta conclusió a la vista

de la documentació mèdica esmentada i, especialment, del informes de la Inspecció

Mèdica en els quals no només es fonamenta l?adequació de l?atenció sanitària

dispensada a la lex artis ad hoc, sinó que es rebaten les suposicions de mala pràctica que

argumenta el reclamant.

En efecte, en primer lloc, hem de tenir ben en compte que el reclamant tot i que, d?una

banda, admet l?estat d?extrema gravetat que presentava la seva mare abans del moment

de l?òbit, al qual hem d?afegir les dolències pròpies de l?edat avançada i d?un historial

de malalties que s?havien fent constants al llarg del temps, d?altra banda, sustenta la

seva reclamació en una suposada declaració d?un dels professionals que l?havien

assistida en la UCI que apuntà una tardana o defectuosa intubació orotraqueal com a

causa immediata de la seva mort. No indica qui podia ser el declarant anònim ni demana

prova consistent en declaració o prova de testimonis dels facultatius que formaven part

del equip assistencial de la seva mare per poder identificar a qui va fer una acusació de

tanta gravetat, ni en la via d?aquesta reclamació patrimonial, ni tampoc no consta que

hagi prosseguit amb les actuacions judicials civils obertes al Jutjat de 1ª Instància núm.

17 de Palma, en reclamació de danys i perjudicis, de les quals hagués pogut derivar-se

testimoni sobre aquest punt en particular.

En segon lloc, encara que existís la prova de testimoni que s?ha dit i a diferència del que

argumenta de manera molt feble el reclamant, els informes mèdics són molt clars en

considerar que la causa de la mort no va ser aquesta operació d?intubació orotraqueal

que li produí l?asfixia i tot seguit la mort sinó que, precisament, primer va ser intubada i

després de la intubació s?esdevingué una parada cardíaca i la mort, per tant, como es diu

en la Proposta de Resolució, cronològicament no es poden relacionar ambdós fets.

A més, com ja s?ha dit, l?interessat, després de rebre l?ofici de conclusió de la fase

d?instrucció en el present procediment, no presenta cap escrit d?al·legacions i no aporta

prova pericial de contrast que pugui contradir el informes mèdics que consten en

l?expedient. Com és sabut, la càrrega de la prova de la relació de causalitat recau sobre

la part reclamant, per la qual cosa li és exigible, com a mínim, un principi de prova que

permeti afirmar que el dany és conseqüència del funcionament del servei públic. La

jurisprudència és unànime en aquest punt i així ho ha recollit sempre el Consell

Consultiu, que afirma, per exemple, en el Dictamen 178/2008:

Aquest Consell Consultiu, de conformitat amb reiterada jurisprudència (sentències,

entre d?altres, de la Sala Tercera del Tribunal Suprem de 12 de maig de 1999 i d'1 i

8 de febrer de 2000) dictada en aplicació dels principis sobre la distribució de la

càrrega de la prova, estableix la regla general (Dictamen 100/2007, de 16 de maig)

que el reclamant, llevat d'algunes excepcions, ha d'acreditar la realitat dels fets, i

també la dels danys efectius produïts ?siguin físics, psíquics o morals? i de la

relació de causalitat existent entre aquests i aquells, perquè prosperin les pretensions

de rescabalament al·legades per responsabilitat patrimonial de les administracions

públiques.

Per tant, contràriament a allò que s?invoca en l?escrit de reclamació, no s?ha acreditat, a

criteri d?aquest Consell Consultiu, que en el cas examinat hi va haver infracció de la lex

artis ad hoc per desviació dels protocols mèdics habituals en el tractament de les

dolències que presentava la mare del reclamant i que, des del moment en què es

presentaren les dificultats descrites, es van prendre les decisions mèdiques oportunes i

s?aplicà el tractament específic, tot i que no es va poder evitar el traspàs de la

senyora E. D. Z. Atesa aquesta conclusió, no es considera procedent entrar a avaluar

l?adequació i procedència de la quantia indemnitzatòria reclamada.

III. CONCLUSIONS

1a. El director general del Servei de Salut de les Illes Balears està legitimat per formular

la consulta i el Consell Consultiu és competent per emetre el dictamen, amb caràcter

preceptiu.

2a. El procediment s?ha tramitat conforme a dret i ha de ser resolt per la consellera de

Salut.

3a. Pertoca desestimar la reclamació per responsabilitat patrimonial del Servei de Salut

de les Illes Balears formulada pel senyor R. C. D., per la mort de la seva mare

senyora E. D. Z., com a conseqüència de l?assistència sanitària que li fou prestada a

l?HSLL.

4a. Les conclusions anteriors són substancials a l?efecte de la resolució que es dicti en

aquest procediment, que ha d?incloure la fórmula «d?acord amb el Consell Consultiu» o

«oït el Consell Consultiu», de conformitat amb l?article 4.3 de la Llei 5/2010, de 16 de

juny.

Palma, 7 d?octubre de 2015