Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 108/2008 del 11 de junio del 2008

Resumen

DICTAMEN núm. 108/2008, relatiu al Projecte de decret pel qual s'estableix el currículum de l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears*

Ponente/s:

Pedro A. Aguiló Monjo

Contestacion

DICTAMEN núm. 108/2008, relatiu al Projecte de decret pel qual s'estableix el

currículum de l'educació secundària obligatòria a les Illes Balears*

I. ANTECEDENTS

1. El 12 de setembre de 2007, la directora general d'Administració, Ordenació i

Inspecció Educatives subscriu un informe sobre la necessitat i l?oportunitat d'aprovar un

nou decret pel qual s?estableixi el currículum de l'educació secundària obligatòria a les

Illes Balears, amb els postulats següents:

El Consell Consultiu amb data 3 de juliol va emetre el Dictamen 133/2007, en el

qual va concloure que el Govern en funcions no podia aprovar el Decret [projecte]

en qüestió. [?] una vegada revisat el contingut del projecte normatiu i redactat el

nou text, pertoca tramitar l?expedient [?] atès que una redacció íntegra permet un

fàcil accés i una lectura ordenada de la norma reglamentària, es proposa que aquest

nou Decret substitueixi íntegrament els decrets 86/2002 i 11/2005, tot i tenint en

compte el calendari d?aplicació de la nova ordenació [?].

En la mateixa data, la directora general signa dos documents. En el primer s?incorpora

una enumeració de normativa estatal i autonòmica, que constitueix el marc normatiu. En

el segon s?indica, respecte del Projecte, que «no comporta cap cost econòmic específic

ni té repercussió financera o pressupostària per a la seva aplicació, ja que es tracta d'una

adaptació normativa a la Llei orgànica d'educació».

2. El 14 de setembre següent, la consellera d'Educació i Cultura ordena l'inici del

procediment per elaborar el Decret, i n?encomana la tramitació a la Direcció General

d?Administració, Ordenació i Inspecció Educatives. En aquesta data, amb una diligència

de la cap del Servei d?Ordenació Educativa es fa constar l?elaboració del primer

esborrany del Projecte i s?assigna número de referència per identificar l?expedient.

3. El 17 de setembre de 2007, la cap del Servei esmentat tramet l?esborrany a diferents

centres directius i a diversos òrgans de la Conselleria. Segons una diligència del 17

d?octubre següent, adjuntada a l?expedient, no se n?han rebut suggeriments. El 14 de

novembre de 2007, es revisa amb diferents persones del sector educatiu un segon

esborrany redactat per la mateixa Direcció General i es tramet per a audiència a través

del correu electrònic als centres educatius, públics i privats, es publica en la xarxa

d?Internet de la Comunitat Autònoma i es tramet específicament als sindicats CCOO,

STEI-i, UGT, FE-USO, ANPE i FSIE; les entitats del sector CECE, UCTAIB, Educació

i Gestió-Escola Catòlica de les Illes Balears, i FEIPIMEB; i el Col·legi Oficial de

Psicòlegs i el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats. Així mateix es tramet a les

secretaries generals del Govern de les Illes Balears i a la Direcció General de Relacions

Institucionals. Es publica en el BOIB de 22 de novembre de 2007 un anunci

d?informació pública del Projecte.

* Ponència de l´Hble. Sr. Pere A. Aguiló Monjo, conseller.

4. Mitjançant l?informe de 10 de desembre de 2007, la directora general responsable del

procediment i el secretari general d?Educació i Cultura enumeren una per una les

aportacions efectuades, les valoren i indiquen si s?accepten o no, amb el resultat d?un

esborrany (el tercer) que incorpora les modificacions admeses. És destacable una àmplia

participació de molts de departaments educatius i claustres de professors i hi ha també

suggeriments de dos sindicats, FSIE i ANPE.

5. El 10 de desembre de 2007, la consellera d'Educació i Cultura sol·licita l?informe

preceptiu del Consell Escolar de les Illes Balears. El Ple del Consell Escolar, el 29 de

febrer de 2008, aprova per majoria absoluta l?Informe 3/2008 sobre el Projecte. Cal

destacar que hi presentaren esmenes la COAPA-Balears, l?STEI-i, la Universitat de les

Illes Balears i la representant de la Conselleria d?Educació i Cultura. Segons s?indica

cap de les esmenes fou acceptada i s?aprovà la ponència elaborada. L?extens informe

conté moltes consideracions generals i particulars; una d?especial transcendència és la

que versa sobre l?article 11 i l?annex II del Projecte, sobre l?horari per als cursos primer

i segon, que considera excessiu.

6. L?11 de març de 2008, la directora general esmentada i el secretari general valoren

les propostes de l'informe del Consell Escolar i expliquen, una per una, si s?accepten o

no i la motivació. Cal advertir que sobre l?article 11 (l?horari) no s?accepten les

propostes de modificació i sobre l?annex II assenyalen: «Ara bé, tenint en compte les

dues propostes del CEIB se suprimeix l?annex referent a la distribució horària de les

matèries, que se situarà en les ordres i instruccions que despleguin aquest Projecte de

decret». S?incorpora així un text del Projecte novament reelaborat.

7. Després d?haver-se sol·licitat ?el 19 de març de 2008? l?informe d?impacte de

gènere de l?Institut Balear de la Dona, el 14 d?abril següent, la directora d?aquest Institut

el tramet amb diverses recomanacions. El 17 d?abril següent, la directora general que

impulsa la tramitació i el secretari general valoren les propostes de l?informe d?impacte

de gènere, les quals no es tenen en compte i se n?indica els motius. En aquesta data, la

directora general d?Administració, Ordenació i Inspecció Educatives autoritza la còpia

final del Projecte.

8. El 6 de maig de 2008, s?emet l?informe favorable del Servei Jurídic. Tanmateix, s?hi

fan constar determinats suggeriments. S?hi expressa que el Projecte s?ha de posar en

connexió amb un altre, aleshores en tràmit, el d?ordenació general dels ensenyaments de

l?educació infantil, primària i secundària obligatòria, i que després de la supressió de

l?annex II es pot eliminar la numeració romana de l?annex I.

9. El 7 de maig de 2008, el secretari general emet un informe favorable en què assumeix

els informes de 10 de desembre de 2007, d?11 de març de 2008 i de 6 d?abril de 2008,

relatius a les al·legacions i aportacions efectuades. Convé destacar que aquest informe

justifica la urgència en l?emissió del nostre dictamen de la manera següent:

Atès que els centres docents de les Illes Balears han de disposar de la informació

que conté aquest Projecte de decret abans de la finalització del curs escolar

2007/2008 i que els currículums de les matèries han d?estar a l?abast de les editorials

al més aviat possible, consideram del tot necessari sol·licitar l?esmentat informe del

Consell Consultiu de les Illes Balears per la via d?urgència prevista en l?article 17.2

de la citada Llei 5/1993 [?].

10. El 9 de maig de 2008, a proposta de la consellera d'Educació i Cultura, el president

de les Illes Balears sol·licità, amb caràcter urgent, el dictamen preceptiu del Consell

Consultiu, mitjançant un escrit que es registrà d?entrada a la seu d?aquest òrgan assessor

el 15 de maig següent.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

El president de les Illes Balears està legitimat per sol·licitar aquest dictamen, amb

caràcter preceptiu, en aplicació del que estableix l'article 10.6 en relació amb l'article

15.1.a de la Llei 5/1993, de 15 de juny, en la redacció derivada de la Llei 6/2000, de 31

de maig. I, a més, l'article 17.2 de la mateixa Llei l?habilita per donar al dictamen la

consideració d'urgent. No ofereix dubtes la preceptivitat del dictamen atès el caràcter

normatiu del Projecte, que abraça l?ordenació específica de l?educació secundària i la

regulació del currículum de totes les matèries. Sobre la urgència res no es pot objectar a

la decisió de la Presidència de la Comunitat Autònoma, perquè la necessitat del Projecte

normatiu es defineix clarament en la normativa bàsica, tant en el Reial decret 806/2006,

de 30 de juny, pel qual s?estableix el calendari d?aplicació de la nova ordenació del

sistema educatiu, com en el Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre, pel qual

s?estableixen els ensenyaments mínims de l?educació secundària obligatòria. Tanmateix,

el Consell Consultiu vol posar en relleu que en la data d?inici de l?expedient (12 de

setembre de 2007) ja era necessari aquest reglament i durant tota la tramitació, que

arriba fins al 15 de maig de 2008, no s?ha utilitzat la fórmula del procediment urgent

que preveu un escurçament notable dels terminis. Finalment, sorprenen també els

motius que addueix el secretari general (antecedent 9) perquè no esmenta les normes

bàsiques que són les que obliguen a la urgència.

Segona

Els tràmits de procediment prevists en els articles 42 a 47 de la Llei 4/2001, de 14 de

març, s?han complert. Això no obstant, s?hi han observat dues deficiències de caràcter

substancial que han de ser reparades.

1. La primera es refereix a la necessitat que el marc normatiu, en els termes exigits en

l'article 42.2 de la Llei 4/2001, inclogui, com a mínim, totes les normes bàsiques estatals

amb incidència en l?educació secundària, objecte de regulació del Projecte, i totes les

normes del mateix sector en l?àmbit autonòmic. Així, s?ha de posar en relleu que a més

de les esmentades hi ha altres normes bàsiques que caldria enunciar:

? La Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l?educació (LODE),

que desenvolupa primerament el dret de l?article 27 de la Constitució.

? L?Ordre ECI/1845/2007, de 19 de juny, per la qual s?estableixen els elements dels

documents bàsics d?avaluació de l?educació bàsica regulada per la Llei orgànica 2/2006,

de 2 de maig, d?educació, així com els requisits formals derivats del procés d?avaluació

que són necessaris per garantir la mobilitat de l?alumnat (BOE de 22 de juny de 2007).

? L?Ordre ECI/1957/2007, de 19 de juny, per la qual s?estableixen els currículums dels

ensenyaments de religió catòlica corresponents a l?educació infantil, l?educació primària

i l?educació secundària obligatòria. Aquesta norma és bàsica pel que fa als currículums

de religió.

Alguna d?aquestes normes són mencionades expressament en el text del Projecte (per

exemple, la LODE, en el preàmbul, o l?Ordre ECI/1957/2007, en la disposició

addicional segona), cosa que fa més evident encara la discordança entre el marc

normatiu explicitat i el realment utilitzat.

Respecte de les normes autonòmiques trobam a faltar una menció a la Llei 4/2006, de

30 de març, d?educació i formació permanents de persones adultes de les Illes Balears i

al Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s?aprova el reglament orgànic dels

centres de secundària de les Illes Balears, que regula els aspectes essencials de

l?organització i el funcionament d?aquests centres docents (BOIB de 5 d?octubre). És

cert que aquesta norma reglamentària no ordena el currículum però és evident que, com

que tracta dels centres de secundària, afecta la correcta comprensió de tot el sistema. La

Llei esmentada també es menciona en el cos del Projecte, en la disposició addicional

primera.

2. La segona qüestió es refereix a la confusió entre la taula de vigències i la relació de

disposicions afectades. Amb el format que es vulgui, s?han d?enunciar ordenadament

les disposicions reglamentàries derogades (cosa que figura en l?informe de la directora

general, correctament) i les disposicions que continuen vigents (element que no s?atén

en el dit informe). Per exemple no s?esmenta què passa amb el Decret 120/2002, abans

indicat, o amb el Decret 125/2000, que es menciona en el marc normatiu i que, en vista

dels procediments dels quals té coneixement aquest Consell Consultiu, està en reforma

mitjançant un altre Projecte de decret, sobre el qual ja s?ha dictaminat, susceptible per

tant de ser pròximament derogat.

Convé afegir, en aquesta consideració referida a la tramitació del procediment, que s'ha

complert el tràmit específic relatiu a la participació preceptiva del Consell Escolar de les

Illes Balears prevista en l'article 6.3 del Decret legislatiu 112/2001, de 7 de setembre. I

no hi és de més reiterar que el Consell Consultiu, en els dictàmens 162/2004 i 133/2007,

va afirmar, respecte d?aquesta intervenció:

Amb aquest informe es va acomplir el tràmit d?audiència ciutadana i de les entitats

representatives de l?àmbit educatiu. No oblidem, en aquest sentit, que el Consell

Escolar és l?òrgan de participació i consulta de tota la comunitat educativa, i hi estan

representats, a més dels sectors pròpiament educatius, els consells insulars i els

municipis. D?aquesta manera, s?ha donat audiència a tots els sectors implicats o

afectats per la nova norma.

En efecte, el Consell Escolar de les Illes Balears ha dedicat l?Informe 3/2008, de 29 de

febrer, al Projecte, que també ha estat valorat detalladament.

A més a més, el Consell Consultiu ha de fer constar que l?òrgan responsable del

procediment ha tingut cura d?ampliar la participació al màxim, amb la informació

pública i la informació a través de la xarxa informàtica de centres docents, cosa que ha

produït una abundosa participació mitjançant suggeriments, recomanacions, crítiques,

esmenes, etc., la major part provinents dels sectors docents i d?equips directius de la

comunitat educativa. En canvi altres sectors, com famílies o alumnes, no hi han

participat. En qualsevol cas, l?actuació de la Conselleria en aquest Projecte ha resultat

molt favorable a la participació i a la intervenció de tots els implicats. Finalment,

l'informe preceptiu sobre l?impacte de gènere, requerit per l'article 7.g de la Llei

12/2006, de 20 de setembre, s?ha emès i s?ha valorat en el tràmit corresponent. Amb els

informes del Servei Jurídic i de la Secretaria General ha culminat adequadament la

tramitació del Projecte.

Tercera

El Projecte de decret pretén establir un nou currículum de l'educació secundària

obligatòria a partir dels principis i de l'estructura del sistema educatiu establert en la

Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOE) i, en conseqüència, derogar

l'actual Decret autonòmic 86/2002 (i modificacions) al ritme imposat pel calendari

d'aplicació de la nova ordenació del sistema educatiu que resulta del Reial decret

806/2006, de 30 de juny.

Convé afegir que l'article 6.2 de la Llei orgànica 2/2006 atribueix al Govern de l'Estat la

fixació dels «aspectes bàsics del currículum que constitueixen els ensenyaments mínims

a què es refereix la disposició addicional primera, apartat 2, lletra c, de la Llei orgànica

8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l?educació». Aquest contingut mínim per a

l'educació secundària obligatòria ha estat fixat, amb caràcter de normativa bàsica, per

l'article 5.3 del Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre. A més, la disposició final

sisena de la LOE estableix que «les comunitats autònomes poden desplegar les normes

d?aquesta Llei, a excepció de les relatives a les matèries la regulació de les quals la

mateixa Llei encomana al Govern o que corresponen a l?Estat [?]».

Per la seva part, l'article 36.2 de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de

l'estatut d'autonomia de les Illes Balears, determina:

D'acord amb el que disposa l'article 27 i el núm. 30 de l'apartat 1 de l'article 149 de

la Constitució en matèria d'ensenyament, correspon a la Comunitat Autònoma de les

Illes Balears: [?]

2. [?] la competència de desenvolupament legislatiu i d'execució de l'ensenyament

en tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats.

I aquí s'ha d'afegir que la competència autonòmica en matèria d'ensenyament no

universitari no apareix en la relació de les competències pròpies dels consells insulars,

de manera que no hi ha cap dubte que, en aplicació de l'article 58.2 de la Llei orgànica

1/2007, la potestat reglamentària en matèria d'ensenyament correspon al Govern de les

Illes Balears.

En aquest punt, no és sobrer recordar que l?article 26, del nou títol II (dels drets, els

deures i les llibertats dels ciutadans de les Illes Balears), versa precisament sobre

l?educació. En aplicació de la doctrina iniciada pel Tribunal Constitucional en la

Sentència 247/2007, de 12 de desembre, moltes d?aquestes normes enunciades com a

drets tenen un contingut de principis rectors remesos a la configuració legal. En aquest

sentit, convé també examinar el text in fieri a la llum dels principis de l?article 26 de

l?Estatut d?autonomia de les Illes Balears, que disposa:

Article 26. Educació

1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en

condicions d?igualtat.

2. Tots tenen dret a accedir en condicions d?igualtat als centres educatius sostinguts

amb fons públics.

3. Es garantirà la gratuïtat de l?ensenyament en els nivells obligatoris i en els altres

nivells que s?estableixin per llei.

4. Totes les persones amb necessitats educatives especials per raons de malaltia o

discapacitat tenen dret a accedir a una educació adaptada.

5. Totes les persones tenen dret a accedir a la formació professional i a l?educació

permanent en els termes que estableixi la llei.

6. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes

escolars i universitaris en els termes establerts per la llei.

Una qüestió que ens haurem de plantejar, en vista que es tracta de principis que

s?adrecen al legislador autonòmic i que s?esmenta el rang de llei en diverses ocasions, és

si hi ha habilitació suficient del Govern per dur a terme aquest projecte reglamentari

sense llei autonòmica. La resposta és afirmativa per diverses raons. En primer lloc, tot el

títol II de l?Estatut (article 13.3) cobra sentit en el marc de la distribució competencial

actual i no té valor per alterar-la. En segon lloc, basta recordar que la potestat

reglamentària autonòmica pot desenvolupar normes legals estatals bàsiques. També s?ha

de considerar que els principis instituïts en l?article 26 no difereixen ni dels principis

constitucionals ni dels que inspiren la legislació estatal, cosa que ens eximeix d?una

anàlisi més detallada.

Quarta

El Projecte conté un preàmbul, vint-i-quatre articles amb títol, dues disposicions

addicionals, dues de transitòries, una de derogatòria i dues de finals. A més, inclou un

annex que es destina a explicitar el currículum de cada àrea i matèria. Així, amb una

estructura idèntica (competències, continguts estructurats per cursos i blocs, mètodes i

criteris d?avaluació) es desenvolupen les matèries següents:

? Ciències de la naturalesa (àrea)

? Ciències socials, geografia i història (àrea)

? Cultura clàssica

? Educació física

? Educació per a la ciutadania (àrea)

? Educació plàstica i visual

? Història i cultura de les religions

? Informàtica

? Llatí

? Llengua castellana i literatura i llengua catalana i literatura (àrea)

? Llengües estrangeres (àrea)

? Matemàtiques

? Música

? Tecnologies

En termes generals, el Consell Consultiu considera que la proposta normativa s?ajusta a

la normativa bàsica, és a dir, fonamentalment a la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig,

d'educació (LOE) i al Reglament bàsic estatal aprovat mitjançant el Reial decret

1631/2006, de 29 de desembre, pel qual s?estableixen els ensenyaments mínims de

l?educació secundària obligatòria. El Consell Consultiu, com sempre en aquests

dictàmens, recorda que no entra en l?anàlisi material de les opcions reguladores

concretes atès que es tracta d?un àmbit que excedeix la nostra comesa i que té en el

Consell Escolar de les Illes Balears, d?acord amb la norma de creació, l?òrgan de

consulta més adient. La Conselleria ha optat per suprimir els horaris lectius del

currículum que formaven part de l?esborrany que es trameté al Consell Escolar. En

canvi, el Consell Escolar fa una proposta específica sobre els horaris (relativa sobretot al

nombre d?hores). L?ajornament de l?opció reguladora concreta planteja el problema dels

terminis imposats per la normativa bàsica i la consideració que un tema d?aquesta

importància no pot sostreure?s al nivell reglamentari (mitjançant un decret o una ordre)

amb el compliment de tots els requisits.

Arribats a aquest punt, el Consell Consultiu ha de fer les observacions següents de

caràcter essencial:

1) La proposta de diferir les opcions normatives a la Conselleria d?Educació i Cultura.

Ens referim als mandats de desplegar el Decret o de completar-lo, en diverses

formulacions, a càrrec de «la Conselleria d?Educació i Cultura». En alguns casos es

tracta de disposicions que ha d?executar un òrgan i es refereix, el Projecte, a tota la

Conselleria. Aquesta manera de procedir recorre tot el Projecte i és una de les

mancances més greus que se n?ha de destacar (per exemple, articles 2.3, 2.6, 7.6, 8.5,

15.4, 16.6, 17.2, entre molts altres).

En aquest punt, s?han de tenir en compte dues qüestions. En primer lloc, sempre que el

Decret s?hagi de completar, és a dir desplegar, amb normes adreçades a tota la

comunitat educativa o als ciutadans en general, s?ha de fer mitjançant una ordre, que és

l?únic instrument normatiu adequat. Aquesta ordre ha de ser dictada per la consellera

d?Educació i Cultura, en ús de la seva potestat reglamentària. Això és aplicable en tots

aquells supòsits en què s?usen fórmules del tipus «establirà», «regularà», «en els termes

que determini», etc.

En segon lloc, en els casos en què es tracta d?actuacions administratives que clarament

ha de dur a terme algun òrgan de la Conselleria d?Educació i Cultura, aquest òrgan s?ha

de precisar, perquè l?àmbit reglamentari és l?adequat per fer-ho. Són mostres d?aquest

procedir: «autorització expressa de la Conselleria», «realitzarà la identificació i la

valoració de l?alumnat», «organitzarà periòdicament proves», etc.

2) L?article 9.2: «els centres docents desenvoluparan i completaran el currículum».

Hem de remarcar el que dèiem fins ara. No es pot interpretar que els centres ?públics o

privats? poden desplegar el Decret, perquè aquesta opció, com sabem, només

correspon a la consellera d?Educació i Cultura. En canvi, sí que els centres podran

adaptar i concretar els detalls dels currículums mitjançant el projecte de centre i les

programacions didàctiques. Pel que fa als centres públics, s?ha d?advertir que no són

òrgans sinó serveis diferenciats sense personalitat jurídica i caldria demanar-se quins

òrgans dels centres són els responsables d?adaptar els currículums.

3) L?article 11, sobre l?horari.

La disposició en projecte és del tenor literal següent:

1. La Conselleria d?Educació i Cultura ha d'establir la distribució de l?horari lectiu

setmanal.

2. Els centres docents podran ampliar l?horari escolar en els termes que estableixi la

Conselleria d?Educació i Cultura.

Aquest article, canviat a darrera hora, després de l?informe del Consell Escolar, que

paral·lelament implica la supressió de l?annex de l?horari, no pot merèixer un judici

favorable. En primer lloc, pel que hem dit abans, la «distribució de l?horari» és una part

essencial del currículum que, en tot cas, es podrà desplegar amb una ordre de la

consellera d?Educació i Cultura. En segon lloc, l?ampliació de l?horari també s?ha de

regular, com a mínim, amb un reglament de segon nivell, és a dir, amb una ordre de la

consellera d?Educació i Cultura. En tots els currículums fins ara consultats l?horari

lectiu setmanal és un element integrant del currículum, i és lògic. L?horari és, en part, la

plasmació efectiva de la càrrega lectiva de cada matèria. No seria coherent una matèria

extensa i bàsica per als objectius educatius (matemàtiques o llengua, per exemple) amb

un horari reduït. D?altra banda, brota la incoherència del Projecte en la disposició

transitòria segona, en què sí que s?estableix un horari (3 hores setmanals) per a una

matèria, música, que s?ha de cursar al segon curs de l?educació secundària obligatòria

durant l?any acadèmic 2008-2009.

A més, s?ha d?assenyalar que postergar la regulació de l?horari no dóna més llibertat per

regular a la consellera d?Educació i Cultura, que s?haurà d?ajustar, estrictament, a la

normativa bàsica.

4) La menció de la «Conselleria d?Educació i Cultura» en l?article 18.4.

És totalment impròpia aquesta menció perquè el Decret no és un producte normatiu de

la Conselleria sinó del Govern de les Illes Balears (article 38 de la Llei 4/2001).

5) Els currículums bàsics dels programes de qualificació professional inicial i de

l?ensenyament de persones adultes (article 19.7 i disposició addicional primera, apartat

2).

Els dos preceptes mencionats fan referència als «aspectes bàsics del currículum de les

matèries que componen l?educació secundària obligatòria» com a referents per

organitzar els programes de qualificació professional inicial i de l?ensenyament

d?adults, pels seus factors específics. El que no es concreta ni en el text articulat ni en

l?annex és quins són aquests currículums bàsics o adaptats. I a més a més no

s?assenyala qui s?encarregarà de concretar-los. Tot i que pot parèixer una regla implícita

convé explicitar bé l?opció normativa que es pretén, atès que aquest punt influirà de fet

en la consecució del títol en el cas dels alumnes que cursin aquests estudis. És a dir, si

aquests currículums bàsics queden per concretar mitjançant una ordre o si es vol

remarcar, d?alguna manera, quins són aquests aspectes bàsics en cada àrea.

6) L?article 20.2, 3 i 5, en relació amb el títol de graduat en educació secundària

obligatòria.

Aquests preceptes afecten el nucli essencial de la regulació de l?educació secundària

obligatòria: l?obtenció del títol de graduat. En els tres preceptes s?estableix un paper

preponderant de l?equip docent, tot i que no se?n concreta la composició, el qual ha de

proposar l?alumne per al títol. Se n?infereixen tres supòsits:

a) Aquells alumnes que en finalitzar l?etapa han «assolit les competències bàsiques i els

objectius de l?etapa», és a dir, alumnes que han superat totes les matèries. No hi ha

dubte que han de ser proposats per al títol.

b) Alumnes que no hagin superat una o dues matèries. Hi ha opcions perquè l?equip els

proposi «sempre que consideri que l?alumne ha assolit les competències bàsiques i els

objectius».

c) Alumnes que no han superat tres matèries. Amb caràcter excepcional, també l?equip

docent podrà proposar-los «sempre que consideri que l?alumne ha assolit les

competències bàsiques i els objectius».

Per als no especialistes en el sistema educatiu, no resulten de fàcil comprensió els límits

entre un cas i l?altre. És exigible que la norma reglamentària expliqui les diferències i el

caràcter excepcional de l?opció c. Altrament, l?obtenció del títol queda en mans de

l?equip docent, del qual a més no es concreta la composició. Tot plegat fa que el Consell

Consultiu consideri que s?han de reformular els preceptes indicats en aquest punt, per

garantir els drets dels alumnes i, d?altra banda, facilitar l?aplicació objectiva de les

avaluacions i qualificacions en el seu estadi final: l?obtenció del títol.

7) La disposició transitòria primera, en relació amb la implantació de la nova

ordenació de l?educació secundària obligatòria, i la disposició derogatòria, en la

mesura que esmenta l?anterior.

El Reial decret 806/2006, de 30 de juny, disposa:

Artículo 8. Enseñanzas mínimas e implantación

1. Antes del 31 de diciembre del año 2006, quedarán fijadas las enseñanzas mínimas

a las que se refiere el artículo 6.2 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de

educación en relación con la educación secundaria obligatoria.

2. En el año académico 2007-2008 se implantarán, con carácter general, las

enseñanzas correspondientes a los cursos 1.º y 3.º de la educación secundaria

obligatoria reguladas por la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de educación, y

dejarán de impartirse las enseñanzas correspondientes a los cursos 1.º y 3.º de la

educación secundaria obligatoria reguladas por la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de

octubre, de ordenación general del sistema educativo.

3. En el año académico 2008-2009 se implantarán, con carácter general, las

enseñanzas correspondientes a los cursos 2.º y 4.º de la educación secundaria

obligatoria reguladas por la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de educación, y

dejarán de impartirse las enseñanzas correspondientes a los cursos 2.º y 4.º de la

educación secundaria obligatoria reguladas por la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de

octubre, de ordenación general del sistema educativo.

Artículo 9. Implantación de la evaluación y promoción en la educación secundaria

obligatoria.

1. La evaluación y promoción de los alumnos en la educación secundaria obligatoria

reguladas en el artículo 28 de la Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de educación

se aplicarán a partir del año académico 2007-2008.

2. Hasta el final del año académico 2006-2007, la evaluación y promoción de los

alumnos en la educación secundaria obligatoria se realizará de acuerdo con lo

establecido en los artículos 13 y 15 del Real Decreto 831/2003, de 27 de junio, por

el que se establece la ordenación general y las enseñanzas comunes de la educación

secundaria obligatoria.

Igualment es regulen les opcions d?aplicació o el calendari de la LOE a l?educació

secundària obligatòria en els articles 10 (títol de graduat), 11 (programes de

diversificació), 12 (programes de qualificació professional inicial), 13 (avaluació de

diagnòstic), 14 (equivalències de títols), 28 (ensenyament d?adults i proves de graduat),

entre d?altres, tots del Reial decret 806/2006.

En vista d?aquesta normativa bàsica, la disposició transitòria i la disposició derogatòria,

relacionada amb l?anterior, no resulten conformes. En efecte, la implantació de

l?educació secundària obligatòria del sistema LOE hauria d?haver començat l?any

acadèmic 2007-2008, és a dir, l?actual. Per tant, l?any acadèmic següent, 2008-2009, el

currículum nou del sistema LOE ha de vigir i s?ha d?aplicar a tots els cursos de

l?educació secundària. Igualment, d?acord amb la norma bàsica, començarà en el curs

2008-2009 l?aplicació de la LOE quant a altres aspectes, com els programes de

qualificació professional inicial, per exemple. S?han de reformular, doncs, les

disposicions transitòria primera i la derogatòria única en la referència que conté de la

transitòria.

D?altra banda, amb relació a la disposició transitòria primera, s?ha de tenir en compte

també que l?expressió «implantació de la nova ordenació» no resulta suficientment clara

des d?un punt de vista jurídic i pot provocar dubtes sobre l?abast temporal de la norma,

com ja vam expressar en el Dictamen 101/2008.

8) L?habilitació per desplegar el Decret (disposició final primera).

Com hem reiterat en aquest dictamen, d?acord amb l?article 38 de la Llei 4/2001, només

la consellera d?Educació i Cultura podrà, mitjançant una ordre, desplegar aquest Decret.

Cinquena

En un altre ordre de coses, el Consell Consultiu considera millorable el text si es tenen

en compte els suggeriments següents:

A) El preàmbul.

En general, s?ha de fer notar que el preàmbul és poc explicatiu i no adverteix, com

hauria de fer, de les diferents opcions normatives que ha adoptat el Projecte. Per

exemple, res no s?explica en el preàmbul de l?opció d?ajornar la normativa sobre horaris

lectius. Més concretament, s?ha d?esmenar l?ús del terme ensenyaments comuns («que

són els elements bàsics del currículum») referit als elements fixats per l?Estat (en el

primer paràgraf), quan d?acord amb l?article 6 de la LOE s?ha de parlar d?ensenyaments

mínims. En línia amb el que hem dit més amunt, s?ha de posar esment en el marc

normatiu complet i, així, s?hi ha de mencionar l?Ordre ECI/1845/2007, de 19 de juny,

per la qual s?estableixen els elements dels documents bàsics d?avaluació de l?educació

bàsica regulada per la Llei orgànica 2/2006, de 2 de maig, d?educació, així com els

requisits formals derivats del procés d?avaluació que són necessaris per garantir la

mobilitat de l?alumnat, norma bàsica que no és tinguda en compte a l?hora de regular

l?avaluació (article 15).

B) L?article 6.

S?adverteix que no es correspon la rúbrica «La llengua catalana com a llengua de

l?ensenyament, l?aprenentatge i la comunicació» amb el contingut de l?apartat 1, que

disposa:

Per al manteniment de la identitat pròpia de les Illes Balears, és imprescindible que l?alumnat

d?aquesta etapa conegui i apreciï la cultura i les tradicions de les nostres Illes.

C) L?avaluació (article 15). Normativa bàsica.

Consideram convenient tenir en compte en aquest article que l?Estat ja ha dictat una

norma bàsica en aquesta matèria, l?Ordre ECI/1845/2007, de 19 de juny. En vista

d?això, el darrer incís de l?apartat 4 de l?article 15, quan indica que «el procés i els

documents d?avaluació es regiran per la normativa establerta per la Conselleria [?]»,

pot induir a error i provocar equivocacions. La normativa primera a què caldrà acudir és

l?Ordre esmentada, i després, si així es decideix, a la normativa de desplegament de la

Comunitat Autònoma.

D) L?article 23.5, sobre «els documents que recullen els projectes institucionals del

centres», que «han d?estar a l?abast dels pares, mares o tutors legals».

El Consell Consultiu considera que, com que es tracta d?un dret dels pares o tutors (per

cert, els tutors ?en dret espanyol? sempre són legals i no cal adjectivar-los), s?hauria

d?especificar quins són aquests documents que recullen projectes institucionals. Ens

podríem plantejar si les programacions didàctiques (article 12 del Projecte) ho són, o si

el projecte lingüístic (article 8 del Decret 92/1997, de 4 de juliol) s?hi enquadra.

Senzillament caldria una enumeració i una identificació adequada d?aquests documents.

III. CONCLUSIONS

1a. Aquest dictamen té caràcter preceptiu i urgent, en aplicació dels articles 10.6 i 17.2

de la Llei 5/1993. El president de les Illes Balears està legitimat per sol·licitar-lo i el

Consell Consultiu és competent per emetre'l.

2a. Les observacions de caràcter formal o procedimental contingudes en la consideració

jurídica segona són substancials i han de ser prèviament reparades per poder utilitzar la

fórmula «d'acord amb el Consell Consultiu».

3a. El dictamen s'emet en sentit favorable, sempre que es tenguin en compte les

observacions de caràcter essencial de la consideració jurídica quarta. Les observacions

de la consideració jurídica cinquena, si s?atenen, poden millorar el Projecte.

Palma, 11 de juny de 2008