Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 106/2002 del 12 de diciembre del 2002

Resumen

Dictamen núm. 106/2002, relatiu a la petició d?indemnització sol·licitada per la senyora E. a l?Ajuntament de Palma per la caiguda que va tenir lloc a la via pública, dia 21 de juliol de 2000, pel deficient estat del paviment(.

Ponente/s:

Ignacio Infante Merlo

Contestacion

Dictamen núm. 106/2002, relatiu a la petició d?indemnització sol·licitada per la senyora

E. a l?Ajuntament de Palma per la caiguda que va tenir lloc a la via pública, dia 21 de

juliol de 2000, pel deficient estat del paviment?.

I. ANTECEDENTS

1. Dia 22 de juny de 2001, va tenir registre d?entrada a l?Ajuntament de Palma un escrit de la

senyora E., pel qual demanava una indemnització pels danys i perjudicis soferts en la seva

persona. Aquesta petició es fonamenta en la caiguda que va patir el dia 21 de juliol de 2000.

Segons relata la reclamant, quan passejava pel carrer de la Calatrava, a l?altura del núm. 36,

va ficar el peu dret dins d?un forat existent entre unes rajoles que estaven rompudes. Va caure

en terra i, com a conseqüència, es va fer mal a l?espatlla dreta.

Arran de la caiguda, la reclamant va patir una fractura espiroide de l?húmer dret (diàfisi

humeral); per la qual cosa va ser intervinguda quirúrgicament pels serveis corresponents de la

Clínica R. dia 26 de juliol. Va quedar ingressada fins al dia 31 del mateix mes.

Amb l?escrit de petició d?indemnització demanava que se li pagàs la quantitat de 5.537.209

pessetes, i aportava la documentació justificativa de les següents dades: informes del servei de

traumatologia i del servei d?urgències de la Clínica X.; justificant d?haver estat traslladada per

una ambulància des del carrer de la Calatrava, on va tenir lloc la caiguda, fins a la Clínica X.;

acta notarial en la qual el notari J. descriu el mal estat de la voravia i adjunta algunes

fotografies que il·lustren de l?existència de les rajoles rompudes i del perill que aquestes

suposen; i informe mèdic en el qual es valora i determina l?abast de les seqüeles emès pel

doctor M., el dia 31 de març de 2001.

2. Vista la reclamació presentada per la interessada, l?instructor va acordar obrir el

corresponent període probatori, i notificà a la reclamant el termini de resolució del

procediment que s?havia iniciat i els efectes del silenci administratiu. També va demanar un

informe al Departament de Manteniment (Servei de Vialitat) de l?Ajuntament de Palma.

L?esmentat Servei de Vialitat, en el seu informe de dia 25 de setembre de 2001, es

manifestava en els següents termes:

1. Girada visita de inspección se ha comprobado la existencia de varias baldosas rotas en el

pavimento de la C/ Calatrava frente al nº 36.

2. Por este Servicio de Vialidad se adoptarán las medidas necesarias para la oportuna

reparación de dichas deficiencias.

3. Durant la pràctica de la prova varen testificar C. ?encarregat de la Gerència d?Atenció

Primària de l?Insalud i que en el moment de la caiguda casualment passava pel lloc de

l?accident, intervenint com a professional quan es va adonar que una dona necessitava ajuda

mèdica?, la mateixa interessada i el seu marit. Ens crida l?atenció que, en l?escrit mitjançant el

qual la reclamant demanava que es practicàs la prova, proposava la pràctica de prova testifical

d?altres testimonis que, finalment, sense que se n?expliquin els motius, no varen declarar. Ens

referim a la proposta feta per la interessada perquè testimoniassin el senyor J., del Servei de

Traumatologia de la Clínica X., l?empleat de l?empresa A. que la va acompanyar fins a

l?esmentada Clínica, i el doctor M.

? Ponència del Sr. Joan Oliver Araujo, president.

4. Durant la pràctica de la prova testifical, tant el marit de la interessada com ella mateixa

varen coincidir en els fets relatats i en la descripció del lloc on va caure. Per la seva banda, el

doctor C. va manifestar que el carrer estava en obres i que aquestes arribaven fins al lloc de

l?accident.

5. Per escrit de 26 d?abril de 2002, l?instructor va procedir a executar el tràmit d?audiència,

presentant la interessada noves al·legacions mitjançant escrit de dia 17 de maig de 2002.

6. La proposta de resolució es va formular el dia 17 d?octubre de 2002, en sentit favorable a

l?estimació de la indemnització, en la quantitat de 16.827,87 ?.

7. Finalment, el batlle de Palma va requerir la intervenció preceptiva d?aquesta alta autoritat

consultiva, a fi d?acomplir el que disposa l?article 10.10.a de la Llei 5/1993, de 5 de juny, del

Consell Consultiu de les Illes Balears.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

L?article 10.10.a de la Llei 5/1993, en la redacció donada per la Llei 6/2000, de 31 de maig,

del Consell Consultiu de les Illes Balears, estableix com a preceptiu l?informe d?aquest alt

òrgan assessor en les reclamacions per responsabilitat patrimonial interposades davant

l?Administració local quan la quantia sigui superior a 499.159 pessetes o 3.000 euros.

El procediment s?inicià el dia 22 de juny de 2001, és a dir, amb posterioritat a l?entrada en

vigor de la Llei 6/2000 (que s?esdevingué el dia 11 de juny del mateix any), i la quantia de la

indemnització és superior a la prevista legalment, per la qual cosa resulta preceptiu l?informe

sol·licitat.

Segona

La reclamant té la condició d?interessada, d?acord amb el que estableix l?article 31 de la Llei

30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu

comú, i la reclamació per responsabilitat patrimonial ha estat presentada abans que

transcorregués el termini de prescripció establert a l?article 142.5 de la mateixa Llei.

El procediment s?ha tramitat segons el que estableixen el cos legal esmentat i el Reial decret

429/1993, de 26 de març, amb audiència de la sol·licitant i proposta de resolució motivada.

No obstant l?anterior, aquesta autoritat consultiva vol manifestar la seva preocupació perquè

els procediments que s?instrueixin gaudeixin d?una correcta tècnica procedimental, la qual

cosa aconsella la col·locació cronològica dels documents que conformen l?expedient, i també,

el que és molt més important, una resolució de l?instructor per la qual es motivi la no

acceptació d?algunes de les proves proposades per la part interessada. Així ho exigeix l?article

80.3 de la Llei 30/1992, quan diu que l?instructor del procediment només pot rebutjar les

proves proposades per les persones interessades si són manifestament improcedents o

innecessàries, per mitjà d?una resolució motivada. Recordem que, tal com s?ha vist en els

antecedents, no es va practicar la prova testifical respecte d?alguns testimonis proposats per la

interessada. Això no obstant, i contemplant en el seu conjunt el procediment seguit, aquesta

autoritat consultiva no pot afirmar que s?hagi produït indefensió a la part interessada.

Tanmateix, el compliment de l?article 80.3 aconsella que es dicti la corresponent resolució per

part de l?instructor sobre la petició de prova, requisit que haurà de ser tingut en compte per

l?Administració consultant en la tramitació dels propers expedients de responsabilitat

patrimonial.

Tercera

D?acord amb la proposta de resolució de l?expedient administratiu, i en atenció a l?article 141

de la Llei 30/1992, és indemnitzable el dany sofert per la senyora E., pel fet d?haver-se

produït les lesions com a conseqüència de la caiguda en un tram deficient de voravia que

presentava rajoles rompudes i desencaixades. Així ho manifesten tant la interessada com els

dos testimonis, i així ho reconeix la mateixa Administració reclamada. En efecte, les paraules

expressades pels serveis jurídics municipals són ben clares en aquest sentit quan diuen que:

Se ha determinado que en algún lugar del triturado embaldosado que muestran las fotografías

adveradas por Notario perdió el equilibrio la demandante y habida cuenta que su estado

constituye una anormalidad en el servicio público (provocada con toda probabilidad por el paso

de vehículos pesados adscritos a las obras que se ejecutaban en un cercano edificio) queda

cerrado el círculo probatorio en este aspecto.

Ens trobam, doncs, davant un supòsit ben clar d?anormal funcionament del servei públic, que

produí en la perjudicada danys efectius, avaluables econòmicament i individualitzats, i que

aquesta no tenia el deure jurídic de suportar.

Quarta

La determinació exacta de la quantia a pagar també ha de ser objecte d?estudi per part

d?aquest Consell Consultiu, donat que així ho exigeix l?article 12.2 del Reial Decret 429/1993

abans esmentat, quan diu que «se solicitará que el dictamen se pronuncie sobre la existencia o

no de relación de causalidad entre el funcionamiento del servicio público y la lesión

producida y, en su caso, sobre la valoración del daño causado y la cuantía y modo de la

indemnización, considerando los criterios previstos en la Ley de Régimen Jurídico de las

Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común».

Quant al càlcul de la indemnització, l?art. 141.2 de la Llei 30/1992 disposa que «la

indemnització es calcula d?acord amb els criteris de valoració establerts en la legislació

d?expropiació forçosa, legislació fiscal i altres normes aplicables, i es ponderen, si s?escau, les

valoracions predominants en el mercat»; i l?article 141.3 del text esmentat assenyala que la

quantia de la indemnització s?haurà de calcular amb referència al dia en què es produí

efectivament la lesió, sense perjudici de l?actualització corresponent a la data en què acabi el

procediment de responsabilitat patrimonial d?acord amb l?índex de preus al consum, fixat per

l?Institut Nacional d?Estadística, i dels interessos que resultin procedents per demora en el

pagament de la indemnització fixada, els quals s?exigiran segons el que estableix la Llei

general pressupostària

L?Ajuntament de Palma fa una proposta d?indemnització que quantifica en 16.827,87 euros,

mentre que la quantia sol·licitada per la interessada es concreta en 5.537.209 pessetes

(33.279,30 euros).

En el supòsit present, és evident que no hi són d?aplicació els criteris de valoració establerts

en la legislació d?expropiació forçosa i en la legislació fiscal, i sí que ho és, en canvi,

analògicament, la normativa d?assegurances. En concret, la Resolució de dia 2 de març del

2000, de la Direcció General d?Assegurances, publicada en el BOE, núm. 72, de dia 24 de

març del 2000, en vigor en la data de l?accident. Aquesta Resolució, en la taula V, fixa les

indemnitzacions que hi corresponen, però aquesta quantitat ha de ser actualitzada d?acord amb

l?índex de preus al consum fixat per l?Institut Nacional d?Estadística; tanmateix, i d?acord

amb el que estableix la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de

vehicles amb motor, aquesta actualització la realitza anualment la mateixa Direcció

d?Assegurances i Fons de Pensions, que, en Resolució de dia 21 de gener del 2002 (BOE de

dia 26 de gener, taula V, apartat a), fixa la indemnització diària per incapacitat temporal

impeditiva, durant l?any 2002, en la quantitat de 42,94 ?, i la indemnització diària per

incapacitat temporal no impeditiva en 23,12 ?.

Ens correspon ara determinar els dies de baixa i és aquesta una qüestió important per a

l?emissió del nostre dictamen, ja que la Resolució de 2000 a què hem fet menció, quan parla

de les indemnitzacions per incapacitat temporal, classifica els dies de baixa en dies que han

necessitat estada hospitalària i en dies que no l?han requerida. I, respecte d?aquests darrers,

distingeix els dies impeditius dels no impeditius, explicant que s?entén per dia de baixa

impeditiu aquell en què la víctima està incapacitada per desenvolupar la seva ocupació o

activitat habitual. Les quantitats assignades per dia impeditiu i per dia no impeditiu són

distintes. Per això és necessari determinar tots aquests extrems:

?Com a conseqüència de la lesió, la interessada va ser intervinguda quirúrgicament a la

Clínica R. el dia 26 de juliol de 2000, quedant ingressada fins al dia 31 de juliol. No obstant

això, i de l?informe del doctor M. i de l?informe de traumatologia de la Clínica X. es desprèn

que abans de la intervenció i des del dia en què va ser tractada d?urgències, també va haver

d?estar hospitalitzada, la qual cosa implica que va estar 10 dies hospitalitzada. Per tant,

aplicant el barem previst pel legislador pels dies d?estada hospitalària (52,84 euros), fa un

total de 528,40 euros.

?La interessada diu que va estar 102 dies impeditius, mentre que l?instructor diu que varen ser

94 dies. A l?informe elaborat pel doctor T. es manifesta que els temps invertit en la seva

curació varen ser 102 dies, tots ells impeditius. És aquest un extrem no desvirtuat per

l?instructor, i que, per aquest motiu, s?ha de tenir per cert. Això fa un total de 4.380 euros

(102 dies per 42,94 euros).

?Quant a les seqüeles, la part reclamant demana un total de 26 punts davant els 21 que

proposa l?instructor. La valoració de les seqüeles que el doctor M. va fer vénen explicades en

el seu informe de 31 de març de 2001. En aquest sentit, la valoració és la següent:

? Abducció de més de 90º (1-10 punts): mentre que el doctor n?hi dóna 9 punts, l?instructor

n?hi dóna 7 punts (sobre el màxim de 10), perquè diu que la pacient supera la meitat del

moviment possible. Segons l?informe mèdic, l?abducció normal és de 180º i la pacient en

presenta 98º, el qual representa un poc menys del que és normal. Per aquest motiu, el Consell

Consultiu considera que hi corresponen 7 punts i no 9.

? Antepulsió entre 70º i 140º (5-10 punts). Tant el metge com l?instructor convenen en donar

per aquest concepte 5 punts.

? Rotació externa de 40º (entre 25 i 50º: 1-3 punts): la interessada en demana 2 punts i

l?instructor n?hi dóna 1. Segons l?informe mèdic, la pacient presenta una rotació de 40º, essent

el normal de 50º. Per tant, comparteix aquesta autoritat consultiva el criteri de

l?Administració.

? Per material d?osteosíntesi en húmer (2-4 punts), l?instructor accepta el màxim demanat de 4

punts.

? Parestèsies parts acres, per la zona anestèsica (3-7 punts), l?instructor accepta el 3 punts

demanats per la reclamant.

? Perjudici estètic lleuger (1-4 punts), mentre que aquesta en demana 3 punts, l?instructor en

proposa 1, explicant que la zona en què s?ubica la cicatriu sol estar amagada per la màniga, i

que, a més, la senyora E. ja té 83 anys. Aquesta autoritat consultiva és del parer que l?edat de

la pacient no ha de suposar un menyspreeu del perjudici estètic causat, per la qual cosa

entenem procedent que se li donin 2 punts i no 1.

? Això anterior fa un total de 22 punts per seqüeles, que, essent la pacient major de 65 anys, el

barem per punt és de 588,99 euros, el que fa un total de 12.958 euros.

III. CONCLUSIONS

1a La reclamació patrimonial ha estat interposada dins el termini i en la forma escaient per

persona legitimada per fer-ho, i el procediment s?ha tramitat d?acord amb el dret.

2a El Consell Consultiu és competent per emetre, amb caràcter preceptiu, el dictamen

sol·licitat.

3a És procedent d?estimar la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada per la

senyora E. i, en conseqüència, declarar la responsabilitat patrimonial de l?Ajuntament de

Palma en l?accident sofert per aquesta. Per això, haurà de procedir al pagament de la quantitat

de 17.866,40 euros.

4a Les conclusions anteriors tenen caràcter substancial a l?efecte d?utilitzar la fórmula

«d?acord amb» o «havent escoltat» el Consell Consultiu de les Illes Balears.

Palma, 12 de desembre de 2002