Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 102/2011 del 05 de julio del 2011

Resumen

DICTAMEN núm. 102/2011, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial de Ports de les Illes Balears formulada per l?entitat asseguradora A, pels danys soferts per l?embarcació A al Port d?Andratx*

Ponente/s:

Carmen Fernández González

Contestacion

DICTAMEN núm. 102/2011, relatiu a la reclamació per responsabilitat

patrimonial de Ports de les Illes Balears formulada per l?entitat asseguradora A,

pels danys soferts per l?embarcació A al Port d?Andratx*

I. ANTECEDENTS

1. El 30 de desembre de 2008, té entrada en el Registre de Ports de les Illes Balears

l?escrit de reclamació de responsabilitat patrimonial formulat per L, en representació de

l?entitat A, en relació amb els danys soferts per l?embarcació A a conseqüència d?una

tempesta en el Port d?Andratx. Adjunta a l?escrit diversa documentació.

2. El 26 de febrer de 2009, es requereix l'entitat L perquè acrediti la representació amb

què actua en nom de l'asseguradora A. Així es fa mitjançant la corresponent escriptura

de poder el 10 de març.

3. El vicepresident de l?entitat Ports de les Illes Balears notifica a la reclamant la

necessitat d?esmenar determinades deficiències de la reclamació. En resposta al

requeriment, es presenta, el 2 de juny de 2009, un escrit en què s'especifiquen els danys

patits per l'embarcació A, juntament amb la seva avaluació econòmica, una còpia del

contracte d'assegurança subscrit amb el titular de l'embarcació, els justificants d'haver-li

pagat prèviament la quantitat reclamada (36.621,72 euros), els documents que acrediten

la titularitat de l'embarcació, fotografies de l'estat de l'embarcació A, i el peritatge dut a

terme per l'entitat De Llano & Balcells. Segons s'assenyala en aquest peritatge, les

circumstàncies i causes del sinistre són les següents:

Fuerte temporal produce daños en embarcación.

A causa del fuerte temporal dos barcos, el E y el C, se soltaron de su amarre en las

islas de PORTS DE MALLORCA, colisionando con [la embarcación] A y

causándole daños que lo dejaron semihundido en su atraque. [?]

La embarcación sufrió el abordaje de dos embarcaciones a la deriva que le

provocaron graves daños y hundimiento.

Ambos barcos E y C son culpables del hundimiento ya que se encontraban en

navegación a la deriva mientras que [la embarcación] A estaba amarrado en su

atraque, no pudiendo hacer maniobra u acción para evitarlo. El fuerte temporal no

permitió ningún intento de evitar la avería.

Per altressí, se sol·licita: «que a los efectos probatorios cita los archivos de DON R. R. y

Govern de les Illes Balears, Puerto de Andratx y todos aquellos públicos y privados que

tengan relación con el caso, tal como empresas que construyeron y proyectaron las islas

[...]. Se hace mención expresa del artículo 270.1.3º y 265 LEC2000».

* Ponència de l?Hble. Sra. Carmen Fernández González, presidenta.

2

4. El 13 de juliol de 2009, el vicepresident de Ports de les Illes Balears resol admetre a

tràmit la reclamació de responsabilitat patrimonial, nomenar la instructora i la

secretària, i notificar a la reclamant aquests i altres aspectes del procediment iniciat.

5. La instructora, en primer lloc, demana a l?Àrea d?Explotació un informe sobre si

l?embarcació A estava amarrada a les illetes flotants o als molls de pilons del Port

d?Andratx el 29 d'octubre de 2008 i si estava al corrent de pagament, com també una

còpia de l?informe meteorològic emès per l?Agència Estatal de Meteorologia referent a

les condicions de l?estat del temps a la zona del Port d?Andratx. En segon lloc, també

demana un informe a l?Àrea d?Obres sobre els fets ocorreguts a les illetes flotants

esmentades i sobre qualsevol altre aspecte que considerin rellevant en relació amb el

procediment en tramitació. Com a conseqüència d?això, s?incorporen a l?expedient els

informes a què s?ha fet referència, en els quals s?explica que, en efecte, l?embarcació A

estava amarrada al moll de la Llotja del Port d?Andratx, que «el presumpte propietari

[...] és el senyor M. M. R.» i que «no consta facturat cap període que inclogui el

29/10/08». D?altra banda, l?informe de l?Agència Estatal de Meteorologia, signat per la

cap del Grup de Predicció i Vigilància de Balears, sobre les condicions de l?estat del

temps a la zona costanera del Port d?Andratx, el 29 d?octubre de 2008, literalment diu:

De acuerdo con los métodos de diagnóstico habitualmente empleados en esta unidad

administrativa, en la zona y día solicitados, los vientos ?producidos por un

miniciclón profundo que se formó cerca de Dragonera y que a lo largo de la mañana

se fue desplazando en dirección NE, cerca de la costa noroccidental de Mallorca?,

soplaron procedentes del nordeste con fuerza MEDIA Beaufort 4 (entre 11 y 16

nudos), arreciando y rolando por la mañana a suroeste fuerza 7 (entre 28 y 33 nudos)

con intervalos de fuerza 8 (entre 34 y 40 nudos), rolando y amainando al mediodía a

noroeste con fuerza 5 (entre 17 y 21 nudos), quedando por la tarde en componente

oeste fuerza 4.

Durante la mañana se registraron rachas que alcanzaron valores entre 45 y 74 nudos.

El estado del mar predominante, durante el periodo de tiempo solicitado, debió de

ser gruesa (altura de olas entre 2.5 y 4 metros), con intervalos de muy gruesa (altura

de olas entre 4 y 6 metros).

Cuando se cita altura de olas se refiere a la «altura de olas significativa», que se

define como la altura media del tercio más alto de entre todas las olas presentes.

Según el Real Decreto 300/2004, de 20 de febrero, sobre Reglamento del Seguro de

Riesgos Extraordinarios, y tras el informe realizado sobre la situación meteorológica

del 29 de octubre de 2008 para el Port d?Andratx, se considera que se produjo una

tempestad ciclónica atípica.

6. També figura en l?expedient tramitat per l?entitat Ports de les Illes Balears un informe

de 28 d?agost de 2009 en què consta que el temporal del 29 d?octubre de 2008 va afectar

part de les illetes flotants del Port d?Andratx, en concret les illetes 14, 15 i 18 van

bolcar, i en el cas de la 18 es va trencar l?estructura de la plataforma; en la resta es van

produir algunes deficiències, especialment la ruptura dels caps d?amarratge, de diverses

cornamuses de les illetes, i es van perdre gran part dels diferents accessoris i

equipaments, com torretes d?emergència, balises de senyalització, etc.

3

7. En un escrit de 3 de febrer de 2010, la instructora, considerant que la jurisprudència

ha reconegut la facultat de l'instructor de no admetre la pràctica de proves en relació

amb fets ja admesos, no controvertits, o notoris i que, per tant, s?estimen suficientment

provats, decideix no admetre l'obertura de la fase de prova sol·licitada per la interessada,

atesa la notorietat dels fets ocorreguts com a conseqüència de la «tempestad ciclónica

atípica» que va assolar el Port d'Andratx el 29 d'octubre de 2008.

8. La representant de la reclamant demana a l'Administració, l?11 de febrer de 2010,

l'obertura d'un període probatori per sol·licitar, «a quien corresponda, los proyectos,

planos, informe sobre viabilidad de impacto y documentación completa relativa a la

construcción de los pantalanes, ubicación en el puerto o zona portuaria incorporados y

presentados para otorgar las oportunas licencias».

9. Segons un informe jurídic de 22 de març de 2010, Ports de les Illes Balears no té

l?obligació d?indemnitzar el reclamant pels danys patits, perquè el succés que els va

provocar té la consideració de força major. Per arribar a aquesta conclusió, s?explica

que la definició de tempesta ciclònica atípica, segons l?article 2.1.e del Reial decret

300/2004, de 20 de febrer, pel qual s?aprova el reglament de l?assegurança de riscos

extraordinaris, és la següent:

Temps atmosfèric extremadament advers i rigorós produït per: 1. Ciclons violents de

caràcter tropical, identificats per la concurrència i simultaneïtat de velocitats de vent

superiors a 96 quilòmetres per hora [?]. 2. Borrasques fredes [?]. 3. Tornados

[?]. 4. Vents extraordinaris, definits com aquells que presenten ratxes que superen

els 135 km per hora. [?]

S?hi afegeix que la velocitat del vent de 75 nusos que hi va haver al Port d?Andratx en

la data del sinistre equivaldria gairebé a 140 km/h. Finalment, s?exposa que, segons

l'informe emès per l'Àrea d'Obres, el projecte tècnic del Port d'Andratx contenia: «Tots

el documents necessaris per a la seva aprovació, incloent l'annex de càlculs justificatius

pel que es calcula el dimensionament i comprovació del tren de fondeig i amarres de les

embarcacions, així com el mateix fondeig dels pantalans. Segons aquest annex, la

velocitat de vent del projecte (87 km/h) només ha estat superada 17 vegades en els

darrers 35 anys, corresponent aquest valor a ràfegues puntuals, i que els valors de

velocitat mitja mai han superat els 51 km/h.»

10. Una vegada obert el tràmit d?audiència, la reclamant l?aprofita per sol·licitar diversa

documentació, que es lliura personalment a la senyora M. M. R., en representació de la

reclamant, el 19 d'abril de 2010.

11. El 21 d'abril de 2010, la senyora M. M. R. presenta un escrit d?al·legacions en què

reitera la sol·licitud de rescabalament i considera que el Govern de les Illes Balears és

responsable dels danys patits per l'embarcació A «derivados de la decisión de situar un

pantalán externo al puerto pesquero de Andratx, sin considerar los vientos y mar que

azotan la zona de forma recurrente [?] generando una situación de riesgo innecesaria

para las embarcaciones amarradas [?] creando un funcionamiento anormal de los

4

servicios administrativos e incumplimiento contractual de la administración». Així

mateix, estima que l'informe de l'Agència Estatal de Meteorologia és incomplet.

12. En un informe de 30 d'agost de 2010, s'analitzen les al·legacions presentades per la

reclamant i es conclou que «els fets esdevinguts en virtut dels quals s'ha formulat la

present reclamació revesteixen la consideració de força major, el que exclou l'obligació

d'indemnitzar per part de Ports de les Illes Balears, no considerant-se necessària

l'obertura de la prova sol·licitada atesa la notorietat dels fets ocorreguts».

13. Obert un nou tràmit d'audiència, el 17 de setembre de 2010 la senyora M. M. R.

presenta un escrit d?al·legacions en què insisteix en els arguments ja exposats

anteriorment.

14. La proposta d?acord formulada per la instructora, de 13 d?abril de 2011, i elevada a

la consideració del Consell d?Administració de Ports de les Illes Balears, conclou que

s?ha de desestimar la sol·licitud de rescabalament efectuada per l?entitat A, «atès que els

fets esdevinguts en virtut dels quals s?ha formulat la present reclamació revesteixen la

consideració de força major».

15. El president de les Illes Balears, a instància del conseller d'Habitatge i Obres

Públiques i president de Ports de les Illes Balears, tramet l?expedient al Consell

Consultiu perquè n?emeti el dictamen preceptiu, mitjançant un escrit de 4 de maig de

2011, que té entrada a les nostres dependències el dia 11 següent. Tanmateix, amb un

escrit de la presidenta d'aquesta autoritat consultiva, es va retornar el dit expedient,

perquè s?hi esmenassin algunes deficiències.

16. Així les coses, el president de Ports de les Illes Balears tramet l'expedient esmenat i

sol·licita l'emissió del nostre dictamen, mitjançant un escrit de 9 de juny de 2011

(Registre d'entrada de 16 de juny).

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

D?acord amb el que disposa l?article 18.12.a de la Llei 5/2010, de 16 de juny,

reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, el dictamen del Consell Consultiu

és preceptiu en els procediments tramitats per les administracions públiques de les Illes

Balears referits a reclamacions d?indemnització per danys i perjudicis la quantia de les

quals sigui superior a 30.000 euros. És indubtable el caràcter preceptiu del dictamen en

aquest cas, perquè s?ha demanat una indemnització de 36.621,72 euros.

El president de Ports de les Illes Balears està legitimat per sol·licitar el dictamen,

d'acord amb l'article 21.c de la Llei esmentada, i el Consell Consultiu és competent per

emetre?l.

5

Segona

Segons la documentació, la reclamant, la companyia asseguradora A, té la condició

d'interessada, de conformitat amb l'article 31.1.a de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,

de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,

perquè ha abonat al propietari de l'embarcació afectada la quantitat reclamada, en virtut

del contracte d?assegurança vigent entre ambdós, i, en conseqüència, s'ha subrogat en la

posició del propietari. A més, aquesta condició ha estat acceptada per l'Administració al

llarg del procediment.

La reclamació s?ha interposat dins el termini establert, d'acord amb l'article 142.5 de la

Llei 30/1992, davant l'Administració competent, si tenim present la data de producció

dels danys (29 d?octubre de 2008) i la de la reclamació (30 de desembre de 2008).

Respecte de l?Administració competent, el procediment l?ha tramitat l?entitat Ports de

les Illes Balears perquè, segons estableix l?article 25 de la Llei 10/2005, de 21 de juny,

de Ports de les Illes Balears, el Consell d?Administració d?aquesta entitat és l?òrgan

encarregat de resoldre les reclamacions per responsabilitat patrimonial pel funcionament

dels serveis públics dependents de l?Administració portuària. Així mateix, mitjançant

l?acord de 27 de febrer de 2008 del Consell d?Administració de la dita entitat, es va

delegar en la vicepresidència de Ports de les Illes Balears, «en els procediments de

responsabilitat patrimonial, l?admissió o inadmissió a tràmit, nomenament d?instructor i

secretari i la resta d?actes de tràmit que, no formant part de la instrucció, corresponen al

Consell d?Administració, excepte la resolució del procediment». En conseqüència, no

cal posar cap objecció a la tramitació duta a terme.

Quant al procediment, s'han complert els tràmits prevists en el Reial decret 429/1993, de

26 de maig, pel qual s?aprova el reglament dels procediments de les administracions

públiques en matèria de responsabilitat patrimonial; s?ha atorgat el tràmit d'audiència, i

s?ha formulat una proposta de resolució.

Respecte a la inadmissió de determinats mitjans de prova sol·licitats per l'entitat

reclamant, convé fer les observacions següents:

a) D'acord amb l'article 80.3 de la Llei 30/1992, l'instructor «només pot rebutjar les

proves proposades per les persones interessades si són manifestament improcedents o

innecessàries» i sempre mitjançant una resolució motivada. En el cas que ens ocupa, la

denegació de les proves en qüestió es va dur a terme motivadament sobre la base del

caràcter innecessari d'aquestes proves, perquè les circumstàncies i les conseqüències del

temporal eren notòries.

b) L'opció de la denegació dels mitjans de prova proposats, dirigits a explorar

l'existència de possibles deficiències en el funcionament del servei públic portuari i, per

tant, a fonamentar un possible cas fortuït o un possible mal funcionament del servei, es

veu reforçada perquè la presència de força major impedeix el plantejament d'altres

6

opcions i, en concret, d'una eventual relació de causalitat entre el dany i l'actuació

administrativa. La magnitud del temporal i l'evidència dels seus efectes no permeten

atribuir raonablement a Ports de les Illes Balears, en aquest cas, encara que fos

parcialment, una intervenció de caràcter lesiu que pogués desembocar en una declaració

de responsabilitat patrimonial. Recordem que la força major és un element estrany a

l'Administració; com diu la doctrina, es tracta d'una causa exterior, ordinàriament

imprevisible en la seva producció i, en tot cas, absolutament irresistible, fins i tot en els

supòsits en què hagués pogut ser prevista.

c) En conseqüència, es pot afirmar que l'Administració va actuar correctament, sense

tatxa d'irraonabilitat, tot i que una solució favorable a les pretensions de la reclamant ?

formalment més garantista? tampoc no hagués contradit l'esperit de la llei.

Tercera

La responsabilitat patrimonial de les administracions públiques, establerta per l?article

106.2 de la Constitució espanyola, i regulada en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, ha

estat caracteritzada per la doctrina administrativista i per la jurisprudència del Tribunal

Suprem, com ja hem assenyalat reiteradament, de la manera següent:

Primer. És una responsabilitat objectiva i directa, el règim jurídic de la qual s?aplica

sempre que, amb independència de la concurrència d?il·licitud o culpa, s?hagi provocat

un dany individualitzat en el patrimoni d?un particular com a conseqüència de qualsevol

activitat de l?Administració com a gestora pública.

Segon. El particular no té el deure jurídic de suportar el dany ni li és imputable.

Tercer. Hi ha d?haver una relació de causalitat adequada entre l?actuació administrativa

i el perjudici, la prova de la qual correspon al reclamant.

Quart. No hi ha d?haver la intervenció de força major o d?altra causa d?exclusió de la

responsabilitat.

Cinquè. L?exercici de l?acció de responsabilitat s?ha de dur a terme dins el termini d?un

any des de la realització del fet o de la manifestació de l?efecte lesiu.

Sisè. La lesió pot ser jurídicament atribuïda a una Administració pública o a un subjecte

que actuï per compte de l?Administració i, a més a més, en virtut d?un títol d?imputació

corresponent a la titularitat del servei o l?activitat.

Quarta

En relació amb el fons de la reclamació, ha quedat acreditat que, com a conseqüència de

la forta tempesta de 29 d?octubre de 2008, es van produir danys a diverses embarcacions

al Port d?Andratx, entre les quals també va ser afectada l'embarcació A; ho corroboren

l?informe de l?Agència Estatal de Meteorologia i les informacions periodístiques

aparegudes en aquelles dates.

Ara bé, tal com s?ha explicat en la consideració anterior, un dels requisits perquè pugui

prosperar la sol·licitud de rescabalament efectuada és que no s?estigui en presència d?un

cas de força major i això, en el cas present, no és admissible. En efecte, tots els informes

7

aportats coincideixen a sostenir que la situació meteorològica patida en el Port

d?Andratx en la data del sinistre es pot definir com una tempesta ciclònica atípica,

minicicló i, fins i tot, temporal huracanat, la qual cosa posa de manifest que es tractava

d?una situació imprevisible i inevitable, que mereix, sens dubte, la qualificació de força

major.

Així les coses, el Consell Consultiu ha de reiterar, en aquest cas, la seva doctrina

continguda, per exemple, en els dictàmens 16/1998, 37/2002, 31/2003, 33/2003,

40/2003, 119/2010 i 208/2010, i coincident amb la del Consell d?Estat (Dictamen

93/2004), segons la qual resulta clar que la qualificació jurídica del supòsit de fet

sotmès a consulta és la de força major.

En conseqüència, el Consell Consultiu considera que s?ha de desestimar la reclamació

per responsabilitat patrimonial interposada per l'entitat l?entitat asseguradora A, que

actua com a asseguradora de l'embarcació A.

III. CONCLUSIONS

1a. El president de Ports de les Illes Balears està legitimat per formular la consulta i el

Consell Consultiu és competent per emetre el dictamen sol·licitat, amb caràcter

preceptiu.

2a. El procediment s?ha tramitat conforme a dret i el Consell d'Administració de Ports

de les Illes Balears és competent per resoldre?l.

3a. És procedent desestimar la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada per

l'entitat asseguradora A.

4a. Les conclusions anteriors s?han de considerar substancials a l'efecte d'utilitzar en la

resolució la fórmula corresponent de conformitat amb l?article 4.3 de la Llei 5/2010, de

16 de juny.

Palma, 5 de juliol de 2011