Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 095/2015 del 22 de julio del 2015

Resumen

Dictamen núm. 95/2015, relatiu a les reclamacions de responsabilitat patrimonial de l'Ajuntament de Manacor, formulades per l'advocat senyor M. G. T. en representació dels bars restaurants A, B, C, D, E i F, del quiosc bar G i de l'establiment H, a conseqüència de les obres de demolició del Pont des Riuet de Porto Cristo (Manacor)*

Ponente/s:

Joan Oliver Araujo

Contestacion

Dictamen núm. 95/2015,1 relatiu a les reclamacions de responsabilitat patrimonial

de l'Ajuntament de Manacor, formulades per l'advocat senyor M. G. T. en

representació dels bars restaurants A, B, C, D, E i F, del quiosc bar G i de

l'establiment H, a conseqüència de les obres de demolició del Pont des Riuet de

Porto Cristo (Manacor)*

I. ANTECEDENTES

1. El 3 de juny de 2015, va tenir entrada al nostre registre la consulta formulada pel

batle de Manacor sobre les reclamacions de responsabilitat patrimonial de l'Ajuntament

de Manacor, formulades per l'advocat senyor M. G. T. en representació dels titulars dels

establiments següents: els bars restaurants A, B, C, D E i F, el quiosc bar G i la tenda H,

a conseqüència de les obres de demolició del Pont des Riuet de Porto Cristo, al municipi

de Manacor. Reclamacions ?formulades amb la mateixa direcció lletrada i tramitades

de forma acumulada, per resolució de 13 de juny de 2012? que es poden identificar

amb les següents dades d'interès:

a) Senyora A. S. R., titular del bar restaurant A, situat a Porto Cristo, carrer x, núm. x.

Es registra la reclamació el 21 de març de 2012. S'incoa l'exp. X/2012 mitjançant decret

de batlia de 17 d'abril de 2012, que se li notifica expressament. Reclama 57.162,15

euros, «correspondiendo dicha cantidad a los beneficios que ha dejado de percibir y la

pérdidas de ingresos sufridas [...] como consecuencia de las obras realizadas en plena

temporada turística por parte del Ajuntament de Manacor».

b) Senyors M. G. G. i A. G. G., integrants de la Comunitat de Béns B, titulars del bar

restaurant B situat en el carrer x, núm. x, x, local x. La seva reclamació es registra el 17

d'abril de 2012 i dóna lloc a l'exp. X/2012, mitjançant decret de la 1a tinent de batle, de

8 de maig de 2012, també notificat. Reclamen com a indemnització 38.950,26 euros en

el mateix concepte que l'anterior.

c) Senyora C. S., com a arrendatària del bar restaurant C, situat al carrer x, núm. x, cant.

carrer x. La seva reclamació es registra el 27 d'abril de 2012 i dóna lloc a l'exp. X/2012,

mitjançant decret de 22 de maig de 2012. Reclama una indemnització de 13.324,83

euros amb idèntica formulació. No consta en aquesta reclamació la còpia del poder o

compareixença que formalitzi la representació del lletrat. Aporta còpia contracte

d'arrendament del local d'1 d'abril de 2000, del propietari R. B. F., per 14 anys i una

renda de 250.000 pts/mes. Aquest local va rebre una notificació d'ocupació específica de

la terrassa de 61 m² més 26,5 m² des del 3 d'octubre de 2011 fins al 21 de novembre de

2011, per raons de seguretat de l'obra i a instància de l'enginyer director senyor M. J.

1 Aquest dictamen està pendent de correcció lingüística.

* Ponència de l' Hble. Sr. Joan Oliver Araujo, conseller.

2

d) La senyora M. M. B., titular del bar restaurant I, situat en el carrer x, cant. carrer x. El

lletrat registra la reclamació el 27 d'abril de 2012 i dóna lloc a l'exp. X/2012, iniciat

mitjançant un decret de la primera tinent de batle dictat el 8 de maig de 2012. Reclama

una indemnització de 42.476,25 euros amb idèntica formulació. No consta la còpia del

poder esmentat en la reclamació. Consta que és arrendatària de la senyora A. V. P.,

propietària, mitjançant contracte d'arrendament de local d'1 de gener de 2009 fins 31 de

desembre de 2014. Aquest local va rebre una notificació d'ocupació específica de la

terrassa de 50 m² des de 3 d'octubre de 2011 fins a 21 de novembre de 2011, per raons

de seguretat de l'obra i a instància de l'enginyer director senyor M. J.

e) Senyor A. Z. H., titular del bar restaurant E, situat a la carretera x, s/n, del mateix

indret. Es registra la seva reclamació el 21 de maig de 2012 i se n'incoa el procediment

(exp. X/2012) mitjançant un decret de la primera tinent de batle dictat el 25 de maig de

2012. Reclama una indemnització de 9.339,34 euros, amb idèntica formulació.

f) Els senyors M. L. S. i S. P. J. són titulars del bar restaurant F situat a la carretera x,

s/n. Es registra la seva reclamació el 21 de maig de 2012 i se n'incoa el procediment

(exp. X/2012) mitjançant un decret de la primera tinent de batle de 25 de maig de 2012.

Reclamen la suma de 14.464,27 euros, amb idèntica formulació.

g) El senyor J. S. B., titular del quiosc bar G situat a la carretera x, s/n. Es registra la

seva reclamació el 14 de maig de 2012 i se n'incoa el procediment (exp. X/2012)

mitjançant un decret de la primer tinent de batle el 31 de maig de 2012. Reclama la

suma de 12.227,14 euros, amb idèntica formulació.

h) El senyor J. N. R., com a administrador únic, en representació de la mercantil H,

titular d'un negoci o establiment situat en el carrer x. El mateix lletrat subscriu la

reclamació que presenta el 6 de juny de 2012 i se n'incoa el procediment (exp. X/2012)

mitjançant un decret de la primera tinent de batle el 7 de juny de 2012. Reclama una

quantitat de 24.312,72 euros, basant-se també amb el suposat lucre cessant que calcula

en un 85% (teòric benefici) sobre les suposades pèrdues de facturació comercial (basat

en períodes de facturació similar, comparant agost a octubre de 2010 i agost a octubre

de 2011, any de les obres).

S'ha de fer subratllar que en totes les reclamacions formulades pel lletrat senyor M. G. T.

s'hi fan constar:

a) Una Acta Notarial de Presència, autoritzada per la Notària M. M. A., amb el

núm. x de Protocol, el 10 d'agost de 2011, que fa constar la situació en obres en el

moment de la visita i protocol·litza 16 fotografies de la zona de Porto Cristo: carrer x.

b) Una segona Acta Notarial de Presència, núm. x del mateix Protocol, de 19 d'octubre

de 2011, en la qual fa constar 14 fotografies de la mateixa zona en obres.

3

c) Un Informe d'avaluació sonomètrica dels nivells d'immissió dels locals i terrasses

afectades pel renou de les obres de demolició del Pont del Riuet de Portocristo emès, el

2 de novembre de 2011, pels enginyers industrials P. F. S. i M. F. S., de l'entitat A .

d) Documents de comptabilitat i de facturació de les empreses referides, així com

alguns documents de premsa, cartes de menús i publicitats comercials.

2. La instructora, entre el 14 de maig i 25 de maig de 2012, demana informe sobre els

fets als Serveis Econòmics (sobre la fonamentació de l'avaluació monetària de les

indemnitzacions), al Servei d'Urbanisme (sobre mesures adoptades en les obres, dates i

estudis sonomètrics que hi hagi) i, el 7 de juny de 2012, resol l'acumulació de tots els

procediments en un de sol, per identitat, que tindrà el número X/2012.

3. Cal fer constar les següents dades prèvies:

a) El 6 de febrer de 2007, la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de

Justícia de les Illes Balears dicta la Sentència 81/2007, en el recurs 663/2003. Aquesta

resolució judicial disposa el següent: 1) la nul·litat de ple dret o radical dels Decrets de

Batlia de 20 de desembre de 2001 i 7 de febrer de 2002, pels quals aprovava el Projecte

tècnic de construcció d'un pont sobre es Riuet i adjudicava les obres del dit pont a la

constructora N; 2) el restabliment de la situació anterior a l'execució de l'obra del pont; i

3) sense costes.

b) En virtut d'aquesta Resolució judicial, ferma, el Tribunal ?mitjançant una

Interlocutòria de 25 de gener de 2010? ordena l'execució, denegant l'incident

d'impossibilitat legal d'execució de la Sentència i desestimant el recurs de súplica

promogut a aquests efectes. Després de diverses vicissituds ?mitjançant una

Providència de 14 de juliol de 2011?, ratificada amb Interlocutòria de 13 de setembre

de 2011, el Tribunal especifica els terminis d'execució, un cop l'Administració

municipal havia adjudicat ja el contracte d'obres de demolició, exigint que es reiniciïn,

com a tard, el 26 de setembre de 2011.

c) Segons la informació que consta a l'expedient (informes i actes), consta que l'inici

efectiu de les obres de nou enllaç entre les estacions transformadores «Riuet» i

«Volantí» de Porto Cristo es produeix l'1 d'agost de 2011. L'inici de les obres de

demolició es produeix, d'acord amb el replanteig efectuat, el 23 de setembre de 2011 i

s'acaben el 23 de desembre de 2011. De tot això se'n dóna compte al Tribunal.

d) L'informe del tècnic municipal que fa el seguiment de les obres, de 10 d'agost de

2011, exposa que:

En data 1/08/2011 s'instal·la tancament de l'obra a la carretera Coves, tram comprès

entre la rotonda del pont del riuet a enderrocar i el pont vell del riuet.

En data 11 d'agost de 2011, aquestes tancament segueix posat.

En data 8 d'agost de 2011 s'instal·la el tancament d'obra al carrer x, tram comprès

entre el pont vell del riuet i l'estació Riuet.

4

Entre els dies 8 i 10 d'agost, ambdós inclosos, s'executà el tram de síquia comprès

entre el moll vell del riuet i l'estació transformadora Riuet. Conseqüentment el

tancament d'obra que afecta a aquest tram s'acorda que sigui retirat a l'acabament de

la jornada de treball de dia 10 d'agost de 2011.

[...]

[...] l'únic tancament de les obres que quedava a data 11 d'agost era el de la carretera

de les Coves (tram comprès entre la rodona del pont a enderrocar i el carrer x) que

va quedar posat fins a dia 1 de setembre de 2011.

4. En la tramitació de la primera fase del procediment de responsabilitat patrimonial,

són d'interès les dades següents:

a) L'informe del cap del Servei d'Urbanisme, de 14 de setembre de 2012, que confirma

les dades anteriors i explica també amb detall les dates d'ocupació de dues parcel·les

cadastrals i terrasses, com ja queda exposat en l'antecedent primer.

b) L'informe del tècnic municipal, de 10 d'agost de 2011.

c) L'informe de l'enginyer director senyor M. J., d'entrada a les oficines municipals el 27

de juny de 2012, que exposa:

[...] como ingeniero director de las obras de los proyectos de desvío de servicios y

adecuación de la calle Cuevas de Porto Cristo y de demolición del puente sobre el

Riuet de Porto Cristo y en relación con la petición de informe sobre cuestiones

referentes a diversas reclamaciones de responsabilidad patrimonial, he de informar:

1º) Referente a las medidas adoptadas para permitir el acceso de clientes a los

negocios comerciales, bares restaurantes o similares, con las puntualizaciones que

luego se dirán, en el transcurso de las dos obras mencionadas, siempre se permitió el

acceso peatonal a los establecimientos comerciales y de otro tipo, habilitando zonas

de paso adecuadas a dicho tránsito. El acceso a los establecimientos y zonas de paso

iban variando de configuración y localización en función de la fase de ejecución de

los trabajos y usualmente tenían un metro más de ancho que la acera habilitada.

Por motivos de seguridad y de operatividad de la maquinaria pesada utilizada para la

demolición del puente, se ocuparon parte de las terrazas de las fincas con referencia

catastral nº 8769022 y 8769801 dejando constancia de ello [...].

Durante el período comprendido entre el 10 y el 17 de noviembre de 2011 en el cual

se procedió a la retirada mediante grúas de la estructura metálica del puente, hubo

restricciones de tránsito, tanto peatonal como rodado, en tramos situados en los

márgenes del Riuet. Los establecimientos comerciales que pudieron verse afectados

fueron los denominados bar restaurante B, restaurante C y bar restaurante I, que

durante estos días no dispusieron, por razones de seguridad, de acceso peatonal ni

rodado.

2º) Referente a la realización de estudios sonométricos sobre el ruido generado por

las obras no se realizaron, pues la existencia de molestias a vecinos y usuarios del

entorno de las obras es inherente a la propia ejecución de las mismas, no siendo

posible evitarlas [...].

Las obras de desvío de servicios de la calle x se realizaron con maquinaria

convencional y comúnmente utilizada para la ejecución de obras y dotación de

infraestructuras en zonas urbanas.

5

En las obras de demolición del puente [...] se siguió el proceso constructivo más

adecuado al objeto de minimizar los ruidos y molestias al entorno de las obras,

modificando incluso las previsiones iniciales.

3º) Las obras de demolición del puente del Riuet de Porto Cristo se iniciaron el día

26 de septiembre de 2011 y finalizaron el 23 de diciembre pasado. Cabe reseñar que

los últimos días de ejecución se dedicaron a tareas de remates varios, reposición de

elementos urbanos y limpieza general de la obra.

c) A instància dels serveis municipals, es contracta l'empresa L per efectuar els càlculs

de les pèrdues en l'explotació dels negocis dels reclamants per les obres realitzades, és a

dir, el lucre cessant que en hipòtesi s'admet en la tramitació del procediment de

responsabilitat patrimonial. Els professionals auditors de comptes ?senyors L. M. B. i

senyora M. M. R.? presenten el 2 d'octubre de 2012, el 31 de gener de 2013 i 21 de

maig de 2013 sengles dictàmens que contenen els càlculs de les pèrdues d'explotació i

de beneficis dels establiments reclamants. Estudien totes les dades aportades, inclosa la

documentació requerida, comptable i fiscal, d'acord amb estimacions prospectives (que

inclouen una mitja entre dades fiscals i dades estadístiques) i arriben a les conclusions

següents:

i) En relació amb el bar A, «durante el período comprendido entre el 1 de agosto de

2011 al 15 de noviembre de 2011» (107 dies), el càlcul de lucre cessant és de 19.500,00

euros.

ii) Amb dates idèntiques, amb referència al bar restaurant F, el càlcul de lucre cessant

suma 8.000,00 euros. En el cos del dictamen, el període temporal de càlcul és de 122

dies, de l'1 d'agost al 30 de novembre.

iii) Amb dates idèntiques, amb relació al bar restaurant D, el lucre cessant l'avaluen en

22.200,00 euros. En el cos del dictamen el període temporal de càlcul és de 92 dies, de

l'1 d'agost al 31 d'octubre.

iv) Amb dates idèntiques, amb relació al bar restaurant E, el lucre cessant l'avaluen en

4.133,00 euros. En el cos del dictamen, el període temporal de càlcul és de 61 dies, de

l'1 d'agost al 30 de setembre.

v) Amb dates idèntiques, amb relació al bar restaurant C, el lucre cessant l'avaluen en

7.500,00 euros. En el cos del dictamen el període temporal de càlcul és de 122 dies, de

l'1 d'agost al 30 de novembre.

vi) Amb dates idèntiques, amb relació al quiosc bar G, el lucre cessant l'avaluen en

7.500,00 euros. En el cos del dictamen, el període temporal de càlcul és de 122 dies, de

l'1 d'agost al 30 de novembre.

vii) Amb dates idèntiques, amb relació a la tenda H, el lucre cessant l'avaluen en

2.362,34 euros. En el cos del dictamen el període temporal de càlcul és de 92 dies, de l'1

d'agost al 31 d'octubre.

6

viii) Amb dates idèntiques, amb relació al bar restaurant B, el lucre cessant l'avaluen en

19.600,00 euros. En el cos del dictamen el període temporal de càlcul és de 92 dies, de

l'1 d'agost al 31 d'octubre.

Probablement per error material, en els dictàmens individualitzats, en la conclusió final

es manté un únic període temporal que no és el que correspon d'acord amb el cos del

dictamen.

5. De conformitat amb tota la informació precedent, els serveis econòmics municipals

presenten, el 20 de novembre de 2013, a la instructora un informe «respecte dels

dictàmens elaborats per l'empresa L per la determinació de les possibles pèrdues

d'explotació suportades per diversos comerços, afectats per les obres de demolició del

Pont del Riuet de Porto Cristo», emès pel tècnic d'Administració Especial economista,

el 12 de novembre de 2013, amb conclusions del següent tenor:

Tal com assenyala el peritatge encarregat, no disposem per no estar obligades la

major part dels recurrents, d'una informació comptable que permeti quantificar de

manera acurada les possibles pèrdues derivades de les obres de demolició del Pont

del Riuet de Porto Cristo (excepció feta com ja hem comentat del bar rest. E que va

fer estimació directa i de la Societat H). Dit això, el decantar-se per una mitja dels

valors estimats com conclou L sembla una opció prou acceptable ja que per un

costat es recull la petició dels recurrents, petició que es veu matisada per la

informació fiscal presentada i pels indicadors estadístics del sector.

[...]

Es el parer del qui subscriu que davant les limitacions existents per poder determinar

de manera acurada les pèrdues derivades de les obres d'enderroc del Pont del Riuet a

Porto Cristo, es poden acceptar els imports dictaminats per l'empresa L, resultant un

import total a favor dels reclamants de 92.995,34

S'ha d'advertir que l'economista municipal detecta un error de càlcul en la facturació

perduda en el cas del bar restaurant A. En conclusió, el seu lucre cessant passaria de

19.500,00 euros a 21.700,00 euros, segons l'informe municipal, resultant coincidents

amb els altres càlculs.

6. El 16 de desembre de 2013, la instructora obre el tràmit d'audiència i posa en

coneixement de la direcció lletrada dels reclamants l'índex de la documentació que

constitueix el gruix de l'expedient, molt voluminós per altra part. En aquest ofici al

lletrat senyor M. G. T., s'exposa el que segueix:

Amb la finalitat que pugui obtenir còpia dels [documents] que estimi convenient,

vos concedim un termini de 10 dies perquè pugui formular al·legacions i presentar

els documents justificacions que estimi convenients, podent l'interessat proposar a

l'òrgan instructor la terminació convencional del procediment, fixant els termes

definitius de l'acord indemnitzador que estaria dispost a subscriure amb

l'Administració Pública corresponent.

En efecte, el lletrat sol·licita i obté còpies de determinats documents que recull personal

afecte al seu despatx, el 20 de desembre de 2013.

7

7. A continuació, entre el 8 i el 9 de gener de 2014, el lletrat senyor M. G. T. presenta

sengles escrits d'al·legacions finals en el procediment, centrant-se en el càlcul del lucre

cessant, i sol·licitant les indemnitzacions següents:

i) Local A: reclama una indemnització, que qualifica de quantitat «en aplicación del

principio de equidad» de 39.431,07 euros.

ii) Local B: reclama una indemnització també que considera equitativa de 29.275,13

euros.

iii) Local C: reclama una indemnització, que qualifica de quantitat equitativa de

7.500,00 euros, conformant-se amb la valoració de l'informe.

iv) Local I: reclama una suma de 35.363,83 euros.

v) Local F: reclama una suma de 14.320,92 euros.

vi) Local G: la suma equitativa de la indemnització puja a 10.107,77 euros.

vii) Local E: reclama una suma de 7665,68 euros.

viii) L'empresa H: reclama una quantitat equitativa de 17636,28 euros.

8. El 10 de setembre de 2014, l'11 de novembre de 2014 i el 26 de gener de 2015, el

lletrat director de les parts reclamants demana l'impuls del procediment i la correcta

culminació d'aquest. Fins al 29 d'abril de 2015, la instructora no efectua una petició

«d'elaboració d'un plànol d'ubicació dels dits restaurants» amb la llista de locals

repetidament esmentats en aquests antecedents. El delineant municipal elabora el plànol

esmentat el 4 de maig següent, que s'incorpora a l'expedient.

9. L'11 de maig de 2015, la instructora emet una proposta de resolució (prèvia a la

sol·licitud del parer del Consell Consultiu), la qual conclou desestimant la

responsabilitat patrimonial sol·licitada perquè, en substància, considera que els

perjudicis que hipotèticament han patit ?i que després també avalua? si bé es deuen a

les obres municipals no són danys antijurídics perquè provenen del compliment d'una

sentència judicial. Ho expressa en aquests termes:

Es per tant un dany antijurídic l'afectació de les obres en aquesta zona i en aquestes

dates?

[...] concorre una causa que exclou l'antijuridicitat i empara l'actuació de

l'Ajuntament amb l'execució de les obres de desviament dels serveis i demolició del

pont a partir de dia 1 d'agost, generant l'obligació jurídica dels reclamants de

suportar els danys i perjudicis que se poguessin produir.

Continua la instructora analitzant amb detall l'avaluació del lucre cessant de cada local o

establiment i, a continuació, estableix uns períodes temporals d'afectació distints segons

la interpretació que fa de la informació tècnica de les obres, reduint aquests períodes

d'afectació respecte dels «horitzons temporals» exposats cas per cas en els dictàmens de

8

l'entitat L, tot i que, aquests dictàmens incorren ?com ja hem dit? en error material en

la conclusió, quan afirma que el temps d'afectació és sempre de l?1 d'agost al 15 de

novembre de 2011.

10. Finalment, com dèiem al començament, el batle de Manacor va demanar dictamen

al Consell Consultiu el 3 de juny de 2013.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

El batle de Manacor està legitimat per demanar el dictamen al Consell Consultiu i

aquest és competent per emetre?l, d?acord amb el que disposa l?article 18.12.a i 21 de la

Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, sempre

que la quantitat objecte de la reclamació d?indemnització per danys i perjudicis sigui

superior a 30.000 euros. En aquest cas, que reuneix vuit reclamacions, tramitades

acumuladament, només dues de les indemnitzacions reclamades superen individualment

la quantitat esmentada. Per tant, les altres reclamacions, individualitzades, serien

inadmissibles per no arribar al llindar econòmic previst a la llei. Tanmateix, el fet de les

reclamacions venguin acumulades fa que el Dictamen sigui preceptiu per totes elles.

Altrament, l?article 21.1.c de la Llei del Consell Consultiu preveu que els batles són

competents per sol·licitar informe «en els supòsits d?emissió preceptiva del dictamen

d?òrgan consultiu expressament prevists en l?ordenament jurídic», com és el cas que ara

ens ocupa.

Segona

No es plantegen dubtes en relació amb el caràcter d?interessats dels diferents titulars

(siguin propietaris o arrendataris del local) dels establiments indicats al primer

Antecedent d?aquest dictamen, la situació dels qual queda provada en la documentació

de l'expedient, ja que es trobaven situats en la zona o immediacions del Pont del Riuet

de Porto Cristo (article 31 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de

les administracions públiques i del procediment administratiu comú).

La representació consta atorgada correctament al lletrat senyor M. G. T. en tots els casos

(A, B, F, G, i H) per la qual cosa, el Consell Consultiu considera que es troba plenament

acreditada (article 32 de la citada Llei 30/1992). Ara be, no ha quedat justificada la

representació dels establiments bars restaurants C i I. Consta a l'expedient que han

aportat els contractes de lloguer, però no la representació que, tanmateix, no ve

discutida per l'Administració municipal. Ara bé, el Consell Consultiu considera que

aquesta deficiència s'ha d'esmenar abans de que es dicti la resolució definitiva d'aquest

procediment. Aquesta observació té el caràcter d'essencial per a l'ús de la fórmula ritual

«d'acord amb el Consell Consultiu» prevista a l'article 4.3 de la seva Llei reguladora.

9

Sobre la legitimació passiva no ofereix cap dubte la viabilitat de l'acció entaulada contra

l'Ajuntament de Manacor, perquè aquest és el promotor de les obres de demolició del

Pont del Riuet, titular dels espais que es veuen afectats dins el seu municipi i destinatari

de l'execució judicial de la Sentència ferma de 6 de febrer de 2007. Execució que

s'ordena de forma imperiosa a partir del 14 de juliol de 2011 a l'Ajuntament.

L?òrgan competent per resoldre les reclamacions és el batle de l?Ajuntament de

Manacor, davant el qual es formulen les reclamacions per responsabilitat patrimonial,

d?acord amb l?article 22.1.s de la Llei 7/1985 esmentada, i l?article 41.27 del Reglament

d?organització i règim jurídic de les corporacions locals, aprovat pel Reial decret

2568/1986, de 28 de novembre, segons els quals el batle té les competències que les

lleis assignin al municipi i no atribueixin a altres òrgans municipals.

Les reclamacions s'han interposat totes en el termini adequat (registrades a l?Ajuntament

de Manacor entre 21 de març i 6 de juny de 2012), ja que no havia transcorregut l'any

des de la manifestació del dany de les obres municipals, iniciades a partir d'1 d'agost de

2011.

El procediment s'ha tramitat, substancialment, d'acord amb el Reial Decret 429/1993, de

26 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments de les Administracions

públiques en matèria de responsabilitat patrimonial. En particular, s'han demanat

informes al Servei d'Urbanisme i a l'enginyer director de les obres i s'han dut a terme els

tràmits d'audiència de la forma correcta (en el moment adequat i amb entrega de l'índex

de la documentació, molt prolixa, de l'expedient). Els dictàmens pericials de tipus

econòmic encomanats i revisats per un economista municipal han estat a completa

disposició de les parts reclamants, les quals han pogut aportar documents, contradir-los

o manifestar-hi el seu parer. De fet, en les al·legacions finals ?sense aportar cap prova

més ni peritatge contradictori? han manifestat el que consideraven convenient. No s'ha

donat un específic tràmit d'audiència a les empreses contractistes de les diferents obres,

certament, cosa que en cap cas no invalida el procediment, perquè en aquesta

reclamació patrimonial no es planteja cap deficiència ni negligència de les contractistes

de les obres, sinó que les parts reclamants consideren que el dany es deu a l'execució

d'una Sentència ?que ningú discuteix? per part de l'Ajuntament de Manacor.

Malgrat l'anterior, el Consell Consultiu considera que cal corregir els dictàmens

individualitzats aportats per l'entitat L ja que les dates manejades en el cos del dictamen

(«horizonte temporal») no s'avenen, en set dels vuit casos, amb les dates de la conclusió

final. Ha de prevaldre, sens dubte, el període temporal concret per cada establiment.

Tercera

L?article 106.2 de la Constitució espanyola recull, amb el màxim rang legal dins el

nostre ordenament jurídic, el dret dels particulars a ser indemnitzats per qualsevol lesió

que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, excepte en els casos de força major, i

sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics i no hi

hagi una obligació de suportar el dany.

10

En acompliment del manament constitucional contingut en aquest article, la LRJPAC

dedica el títol X a la responsabilitat de les administracions públiques, previsions que

venen completades pel Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s?aprova el

reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de

responsabilitat patrimonial.

El cas peculiar que se'ns presenta condueix a examinar la doctrina recaiguda en matèria

de responsabilitat patrimonial per causa d'obres públiques que, sense cap tipus de

relació prèvia amb determinats veïnats o ciutadans, els ocasionen un perjudici

(econòmic) o danys en edificacions. En el cas que ara analitzam, la indemnització que

es demana només ho és per perjudicis econòmics, perquè els negocis pròxims a les

obres al·leguen pèrdua d'activitat i, conseqüentment, pèrdua de facturació i beneficis

finals.

Analitzada la doctrina del Consell Consultiu de les Illes Balears, cal mencionar que els

dictàmens 25/2008, 116/2009, 136/2009, 68/2010, 150/2011 i 135/2013 estableixen

?per a supòsits en part similars? les següents premisses:

a) Com en tota acció de responsabilitat patrimonial, la part reclamant ha d'acreditar la

realitat del dany, efectiu, individualitzat i avaluable econòmicament, essent admissible

el lucre cessant com a part integrant d'aquest dany.

b) S'ha d'acreditar també la relació causal entre el dany patit i l'actuació del servei

públic.

c) El dany ha de ser antijurídic, és a dir, el reclamant no ha de tenir obligació de

suportar-lo. Les molèsties generals que provoca tota obra pública no són danys

antijurídics i s'han de suportar perquè també l'obra pública és una millora per a la

ciutadania (particularment, cal citar en aquest aspecte la STS de 29 de març de 2006).

Contràriament, és un cas clar de dany antijurídic aquell que ?admès que les obres

públiques son legals i convenients per a l'interès general? deriva d'una especial

singularitat del dany en un o més veïnats o en el cas d'obres de durada excessiva.

Així en el Dictamen 25/2008, el Consell Consultiu considerava el següent:

Quant a la segona qüestió, hem de partir de dues idees generals: a) la que explica

que, en línia de principis, les molèsties generades per l?execució de les obres

públiques constitueixen una càrrega general per als administrats que aquests han de

suportar, sense efecte indemnitzatori, en nom de l?interès general connatural a les

dites obres, i b) la que, en connexió amb la que s?acaba d?exposar, suposa que la

indemnització no neix per l?existència de molèsties, ni tan sols per la concurrència

de perjudicis, sinó que és necessari que hi hagi una lesió rescabalable, és a dir, un

perjudici antijurídic, cosa que només ocorre quan no es té el deurose jurídic de

suportar el dit perjudici. Així resulta de l'article 141.1 de la Llei 30/1992, segons el

qual, «només són indemnitzables les lesions produïdes al particular provinents de

danys que aquest no tengui el deurose jurídic de suportar d'acord amb la llei».

A parer del Consell Consultiu, la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de

València, de 17 de juny de 2005, a què fa referència l'informe previ a la resolució,

11

respon a la doctrina general sobre el fet que disposar de menys comoditat

d'accés ?sense que s?impedeixi totalment? a causa de l?execució d'obres

públiques, constitueix una càrrega general per als administrats que no comporta una

lesió rescabalable, sens perjudici que s?hagi de tenir en compte, també, el que

s?estableix en la sentència del Tribunal Suprem de 14 de febrer de 1998 ?Aranzadi

2204/1998? segons la qual:

1. [?] la extensión general de las molestias causadas por las obras de

remodelación de la vía de circunvalación es compatible con la individualidad del

daño en relación con la reclamante, que se vio singularmente perjudicada en su

negocio de venta al público por dichas obras [?] sin que se pueda olvidar que la

justificación de la responsabilidad objetiva de la Administración [?] se encuentra

en la socialización de los riesgos o en la necesidad de que un ciudadano

(administrado) no soporte las consecuencias lesivas de la actuación administrativa

que tiene como finalidad el interés general.

2. La cuestionada relación de causalidad [?] ha quedado suficientemente

acreditada [?] debido a las dificultades de acceso a dicho establecimiento mientras

se realizaron aquéllas: «cierre al tráfico rodado, talud de tres metros de altura,

dificultad de paso para peatones, duración prolongada por más de un año, ruidos,

emisión de polvo», lo que corrobora la individualización del daño respecto de la

titular del negocio, que así resultó especialmente afectada por las mencionadas

obras [?].

d) No hi ha força major (cas generalment impensable) i s'ha de reclamar en el termini

d'un any des de la manifestació de l'efecte lesiu.

Quarta

De l?anàlisi de l?expedient, i tal i com hem avançat, se?n desprèn que tots els

establiments concernits reclamen només un tipus de perjudicis: el lucre cessant o les

pèrdues de beneficis ocasionades per les obres municipals. Amb més o menys

intensitat, cosa que més endavant s'analitzarà, hi ha perjudici econòmic en els

establiments que ara han instant la responsabilitat patrimonial, perjudici que constitueix

un lucre cessant i que, per bé que de càlcul dificultós, és avaluable i individualitzat una

vegada finalitzades les obres (23 de desembre de 2011). Amb tot el material probatori

acumulat (que és voluminós), l'Administració municipal admet sense cap dubte

l'existència del dany efectiu i la relació directa amb les obres públiques concretes de

demolició del Pont des Riuet i desviació de serveis amb caràcter previ, obres que

s'inicien a partir de l'1 d'agost de 2011. Aquest és un cas de funcionament normal del

servei públic municipal (en tant en quant respon al compliment de la Sentència i de la

legalitat), però que també es combina amb un funcionament anormal (relacionat amb

l'anul·lació dels actes administratius que pretenien ?il·legalment? emparar l'obra del

Pont des Riuet).

La peculiaritat prèvia que cal analitzar és que la motivació de les obres (demolició del

Pont des Riuet i desviació de serveis que això suposa) rau únicament en l'exigència

d'execució de la Sentència del TSJ Illes Balears de 6 de febrer de 2007. Això, que és la

característica preeminent en aquest cas, i que permet a la instructora al·ludir a una

12

suposada obligació de suportar el dany, requereix una anàlisi més detallada. En primer

lloc, recordem que la dita Sentència disposa:

a) La nul·litat radical dels Decrets de batlia de 20 de desembre de 2001, de 7 de febrer i

de 5 de 2002, relatius a l?aprovació del Projecte d'obres d'un Pont sobre es Riuet i a

l'adjudicació d'aquestes obres, basada aquesta nul·litat en que es tracta d'una obra que

afecta a la travessia i requereix, per tant, la modificació del Pla Director Sectorial de

Carreteres.

b) S'exigeix a l'Ajuntament, com a conseqüència natural, el restabliment de la situació

anterior a l'execució de l'obra del Pont.

S'inicia l'execució d'aquesta Sentència, ja ferma, impetrada pels recurrents, en definitiva

veïnats afectats de l'obra, mitjançant una Interlocutòria de 25 de gener de 2010. El

Tribunal especifica els termes de l'execució forçosa a costa de l'Ajuntament a partir

d'una Providència de 14 de juliol de 2011, que és d'obligat compliment per

l'Ajuntament. Les obres municipals, per tant, tenen el seu origen en l'obligació de

l'execució judicial, certament, però aquesta, a la vegada, prové d'una nul·litat radical

d'uns actes administratius municipals de la mateixa Corporació municipal. Per tant, no

és admissible al·legar, com fa la instructora, una suposada obligació de suportar el dany

derivat de les obres perquè la Sentència és d'obligat compliment. Contràriament, el

Consell Consultiu considera que el dany deriva de l'execució d'una Sentència (com a

causa immediata) però també deriva de l'anul·lació d'actes administratius de la mateixa

Administració municipal i, en definitiva, d'una forma de procedir contrària a la legalitat

(com a causa mediata).

A tot això s'hi afegeix, a més a més, la singularitat del dany, ja que les obres

?ordenades pel Tribunal per estricta legalitat? afecten especialment a una zona i a uns

locals (vuit dels quals, en efecte, han comparegut i reclamat). Per tant, no és admissible,

al parer d'aquest alt òrgan assessor, la negació de l'antijuridicitat del dany.

No és sobrer remetre'ns, en aquesta fase del nostre raonament, a la jurisprudència que,

en alguns casos amb trets similars, ha delimitat alguns criteris perquè puguem establir

l'obligació de suportar el dany quan es tracti de danys d'obres públiques i d'executar una

resolució judicial ferma. En la Sentència de 14 de febrer de 1998 (rec. 5422/91), el

Tribunal Suprem ja argumenta:

SEGUNDO. La alegada extensión general de las molestias causadas con las obras de

remodelación de la vía de circunvalación es compatible con la individualidad del

daño en relación con la reclamante, que se vio singularmente perjudicada en su

negocio de venta al público por dichas obras, como acertadamente lo consideró la

Sala de primera instancia al valorar las pruebas practicadas, sin que se pueda olvidar

que la justificación de la responsabilidad objetiva de la Administración,

contemplada por los artículos 40 de la Ley de Régimen Jurídico de la

Administración del Estado, 121y 122 de la Ley de Expropiación Forzosa y en la

actualidad por el artículo 139 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen

Jurídico de las Administraciones Públicas y de Procedimiento Administrativo

Común, se encuentra en la socialización de los riesgos o en la necesidad de que un

13

ciudadano (administrado) no soporte las consecuencias lesivas o dañosas de la

actuación administrativa que tiene como finalidad el interés general (Sentencias de

14 de octubre y 19 de noviembre de 1994, 11, 23 y 25 de febrero, 1 de abril de 1995,

5 de febrero de 1996, 25 de enero de 1997 y 7 de febrero de 1998).

En la Sentència de 23 de març de 2009 (recurs 10236/2004, cas Hotel Miguel Angel,

s'ensenya el següent (les cursives són nostres):

SEGUNDO:

Ciertamente, la jurisprudencia [véanse las sentencias de 18 de abril de 1995

(casación 306/1993, FJ 2º); 14 de abril de 1998 (casación 7292/93, FJ 3º); y 13 de

octubre de 2001 (casación 5378/97, FJ 6º), las tres citadas por la Sala de instancia en

el fundamento séptimo)] únicamente reconoce el derecho a ser indemnizado, en

concepto de responsabilidad patrimonial, por la pérdida total de los accesos a un

establecimiento desde una carretera; considera, por el contrario, que no ha lugar a

esa responsabilidad si la intervención administrativa se limita a la reordenación del

viario con la finalidad de mejorar su trazado. En tales supuestos el daño no puede

reputarse antijurídico, siendo más bien consecuencia de los riesgos que los

ciudadanos tienen que soportar por su condición de tales. Así lo hemos expresado

también en pronunciamientos posteriores, incluso para casos en los que el

reclamante era titular de una instalación de restauración dedicada exclusivamente a

dar servicio a los usuarios de la calzada [ sentencias de 3 de junio de 2003 (casación

193/2001, FJ 4º) y 19 de septiembre de 2008 (casación 7370/04, FJ 3º)].

Ahora bien, a nuestro entender la tesitura de «Hotel Miguel Ángel» es muy distinta

de las abordadas en las citadas sentencias, referidas a negocios de diferente

naturaleza, algunos hosteleros, ubicados junto a vías de comunicación interurbanas.

En nuestro caso se trata de un hotel, de alto standing, emplazado en el centro de

Madrid y a cuyas puertas se desarrollaron «a cielo abierto», a lo largo de un año

(desde abril de 1996 a finales de marzo de 1997), durante veinticuatro horas al día,

unas obras que, según ha declarado probado la Sala de instancia, obligaron a

modificar los accesos, supusieron el despliegue de maquinaria pesada y de los

operarios correspondientes, provocando polvo, ruidos y vibraciones.

Esta constatación nos obliga a detenernos en el requisito de la lesión antijurídica,

para analizarlo con mayor detenimiento.

Un daño es de tales características cuando el afectado no tiene el deber jurídico de

soportarlo de acuerdo con la ley. Así lo expresa con claridad el artículo 141,

apartado 1, de la Ley 30/1992. Este requisito subraya el talante objetivo de la

responsabilidad de las organizaciones públicas, pues el perjuicio jurídicamente no

tolerable se independiza de la índole de la actividad administrativa, normal o

anormal, correcta o incorrecta, para vincularlo con la posición que el administrado

ocupa frente al ordenamiento jurídico, en la que no influyen las características de

aquella actividad, a la que se imputa el desenlace, su «normalidad» o su

«anormalidad» [véanse las sentencias de 14 de julio de 2008 (casación para la

unificación de doctrina 289/07, FF JJ 3º y 4º) y 22 de septiembre del mismo año

(casación para la unificación de doctrina 324/07, FJ 3º)].

Situados en esta perspectiva, la del administrado, parece que únicamente se

encontraría jurídicamente obligado a arrostrar el daño si concurre algún título que

se lo imponga. Tal sería el caso de la existencia de un contrato previo, la ejecución

administrativa o judicial de una resolución firme o el cumplimiento de una

obligación legal o reglamentaria que atribuya cargas a la generalidad de los

ciudadanos [ sentencias de 5 de febrero de 1996 (casación 2034/94 (sic), FJ 3º); 29

14

de octubre de 1998 (casación 2776/91, FJ 2º); 11 de marzo de 1999 (casación

6616/94, FJ 2º); 28 de junio de 1999 (casación 3150/95, FJ 4º); 16 de septiembre de

1999 (casación 3816/95, FJ 1º); 13 de enero de 2000 (casación 783/95 (sic), FJ 2º);

18 de diciembre de 2000 (casación 8669/96, FJ 3º); 12 de julio de 2001 (casación

3655/97, FJ 2º); 21 de abril de 2005 (casación 222/01, FJ 3º); 14 de febrero de 2006

(casación 256/02, FJ 3º); y 31 de enero de 2008 (casación 4065/03, FJ 2º).

De esos tres títulos posibles, el único con virtualidad para exigir a «Hotel Miguel

Ángel» que afronte los daños que dice haber padecido por las obras ejecutadas

durante doce meses a las puertas de su hotel sería el último, esto es, la existencia de

una obligación, impuesta a los ciudadanos, de tolerar los perjuicios que dimanan de

la ejecución de las obras públicas aprobadas en beneficio de todos. Tal es la ratio

decidendi (la razón para decidir) que se trasluce en los fundamentos octavo y

noveno de la sentencia impugnada, contra la que se revela la compañía recurrente en

el segundo motivo de casación y en la última parte del primero.

La cuestión consiste, pues, en indagar si, tal y como acontecieron los hechos,

extremo sobre el que hay consenso, el perjuicio sufrido por la compañía recurrente

supera el objetivamente admisible en función de los estándares sociales [Sentencia

de 16 de diciembre de 1997 (casación 4853/93, FJ 6º)] o, en otros términos, si las

limitaciones y las restricciones que la ejecución de la obra impuso a la actividad que

constituye su objeto empresarial exceden de las que afectaron por la realización de

la misma al conjunto de los ciudadanos y a otros negocios emplazados en la zona,

perdiendo esa nota de generalidad que, en aras del interés público, las legitimaría

desde la perspectiva que ahora examinamos, singularizándose en el patrimonio de la

actora [véanse en este extremo las sentencias de 14 de febrero de 2006 (casación

256/02, FJ 3º) y 16 de noviembre (sic) de 2008 (casación 453/06, FJ 3º), que,

aunque referidas a supuestos de responsabilidad patrimonial del Estado-legislador,

contienen reflexiones en torno a la antijuridicidad de la lesión pertinentes para el

actual supuesto].

Pues bien, en esa pesquisa dos notas, una objetiva y la otra de índole subjetiva, se

destacan sobremanera para evidenciar lo que, a nuestro juicio, constituye un error de

la Sala de instancia en la apreciación y en el análisis de este elemento, netamente

jurídico, del instituto de la responsabilidad patrimonial de las Administraciones

públicas. La primera consiste en que, como se enfatiza en la propia sentencia y se

obtiene de las actuaciones (véase el artículo 88, apartado 3, de la Ley 29/1998), las

obras se emplazaron a lo largo de toda la fachada del hotel, de manera que

afectaron muy directa y singularmente a la actividad desenvuelta en el mismo. Los

trabajos, por su ubicación, no incidieron con la misma intensidad en otros

inmuebles, negocios o actividades del entorno. Los transeúntes soportaron las

molestias de una calle cortada y en obras; los titulares de actividades económicas en

la zona sufrieron, sin excepción, las consecuencias de la ejecución de unos trabajos

públicos, llevados a cabo en beneficio de todos y para mejorar el transporte

metropolitano de Madrid; pero nadie, salvo la compañía recurrente, tuvo que

soportar durante un largo periodo una excavación «a cielo abierto» en la puerta de su

negocio, con maquinaria pesada y los consiguientes efectos. Los documentos

aportados en el periodo de prueba reflejan esas singulares consecuencias

(ocasionales cierres de los accesos; cambio de los mismos que obligan a sacar la

basura por la zona de equipajes; cortes en el suministro de gas; rotura de las tuberías

que abastecen de agua al hotel; pérdidas de las comunicaciones telefónicas; etc.).

La nota subjetiva consiste en la actividad desenvuelta por la empresa recurrente, que

es la hotelera. Un hotel es un establecimiento destinado a proporcionar un cómodo

alojamiento y alimentación adecuada a huéspedes y viajeros. A nadie se le puede

escapar que esa actividad se ve seriamente obstaculizada por la realización de unas

15

obras públicas que, según se nos dice en la sentencia impugnada, supusieron el

despliegue de maquinaria y trabajadores, polvo, ruidos y vibraciones durante

muchas horas al día. Difícilmente puede reposarse con trabajos de excavación y

perforación en las inmediaciones, muy cercanos a la puerta del alojamiento.

En suma, no compartimos la opinión de la Sala madrileña, conforme a la que los

perjuicios padecidos por «Hotel Miguel Ángel» no pasan de ser las normales

consecuencias que todos hemos de encarar fruto de la vida en una sociedad que

demanda unos mejores servicios, constituyendo cargas generales ligadas al estatus

jurídico de ciudadano. Ni por la ubicación y características de las obras ni por la

naturaleza del negocio que explota dicha entidad estaba jurídicamente obligada a

soportar el daño. Las circunstancias de que los accesos al hotel se clausuraran

ocasionalmente, de que las obras se ejecutaran conforme al proyecto aprobado y de

que sus responsables mantuvieran contactos y reuniones frecuentes con los

directivos del hotel no desdicen nuestra conclusión, pues únicamente evidencian que

la actuación administrativa fue normal, pero esta regularidad no elimina la

responsabilidad patrimonial ex artículo 106, apartado 2, de la Constitución y 139 y

siguientes de la Ley 30/1992 , que obligan a indemnizar a los ciudadanos que

sufran en su patrimonio jurídico una lesión que no estén constreñidos a sobrellevar,

aun cuando derive de una actuación administrativa jurídicamente correcta.

Las anteriores razones nos permiten discrepar también del dictamen emitido en este

caso por el Consejo de Estado, que se mantiene en un análisis muy abstracto de la

cuestión, sin abordar el estudio de las particularidades concurrentes en el supuesto

sobre el que dictamina, pues no se trata simplemente de que se hayan realizado unas

obras junto a un inmueble donde se regenta un negocio, cuyo titular tenga unas

expectativas amparadas por las mismas, sino de los perjuicios singulares e

individuales causados a esa actividad mercantil.

En definitiva, a nuestro juicio nos encontramos en el caso analizado ante una lesión

antijurídica, por lo que, al no entenderlo así, la sentencia impugnada infringe el

artículo 141 de la Ley 30/1992, debiendo casarse.

TERCERO:

Una vez anulado el fallo impugnado nos corresponde, conforme dispone el artículo

95, apartado 2, letra d), de la Ley de esta jurisdicción, resolver el debate en los

términos en los que se suscitó. Y, en tal tesitura, hemos de concluir que concurren

los demás requisitos exigidos para que el instituto de la responsabilidad patrimonial

se ponga en marcha, según dispone la jurisprudencia que cita la propia Sala de

instancia en el fundamento cuarto de su sentencia.

Los daños por los que «Hotel Miguel Ángel» reclama son, con toda evidencia,

imputables a la Administración. Sobre este particular nos detendremos más adelante.

Tales perjuicios tienen su origen directo y exclusivo, como ningún contendiente

niega, en las obras de conexión de las líneas 8 y 10 del Metro de Madrid, ejecutadas

en la calle Miguel Ángel a partir de abril de 1996.

El resultado dañoso, que no se debe a fuerza mayor, también ha quedado acreditado,

pues, afirmada por la empresa demandante la disminución de su actividad como

consecuencia de los trabajos, la Administración no la ha contradicho, con

independencia de que, dadas las circunstancias, parece un hecho notorio eximido de

prueba [artículo 281, apartado 4, de la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento

civil (BOE de 8 de enero)]. Cuestión distinta es la de su cuantificación, que

abordaremos a continuación.

16

La extensa cita, a parer d?aquest Consell Consultiu, resulta útil per al cas ara analitzat, a

tenor de les similituds que es donen i perquè se'n dedueixen els següents criteris

generals:

a) L'evident prioritat, en un Estat de Dret, de l'execució d'una sentència judicial ferma,

com és el cas.

b) L'Administració, com qualsevol dels ciutadans, ha d'acatar les sentències i complir-ne

els seus pronunciaments ferms.

c) Si se'n dedueixen danys de l'anul·lació d'una llicència o títol habilitant (com és el cas,

per bé que resulta que el destinatari de la llicència resulti ser el mateix Ajuntament que

aprova un projecte d'obres), s'ha de seguir la doctrina general de la responsabilitat

patrimonial.

d) La responsabilitat patrimonial en aquests casos pot exonerar-se si hi ha una conducta

del reclamant determinant del dany.

e) Cal analitzar en aquests casos la posició en el procés judicial del reclamant. Només si

el reclamant ha intervingut en el procés judicial o n'ha estat beneficiat o n'era

coneixedor s'haurà d?elucidar si pot o no exonerar-se l'Administració pública concernida

per l'execució d'un pronunciament judicial.

La conclusió que s'obté, mutatis mutandi, tot admetent les diferències de partida dels

casos examinats, és que en aquestes obres municipals ?en definitiva, obres públiques

causades per l'actuació municipal il·legal i ordenades per l'Administració de Justícia?

els reclamants es constitueixen en particulars que no tenen l'obligació de suportar els

efectes singulars de les obres (sí les molèsties generals que pateix tota la població). Per

tant, contràriament a la proposta de resolució formulada, s'ha d'estimar favorablement

la responsabilitat patrimonial per concórrer-hi tots els requisits establerts per la Llei.

Cinquena

Arribats en aquest punt, cal examinar l'avaluació econòmica del dany efectiu patit, és a

dir, l'efectiu i concret lucre cessant que és imputable a les obres municipals des de l'1

d'agost al 23 de desembre de 2011 a la zona Pont des Riuet.

La STS de 14 de febrer de 1998, admetent la responsabilitat en un supòsit similar,

estableix:

CUARTO. El perjuicio causado por la ejecución de las obras, consistente en la

reducción de las ganancias o lucro cesante producido por la disminución de las

ventas, es un daño antijurídico que, según los expuesto, la titular del establecimiento

no tenía obligación de soportar en beneficio de la colectividad, sin que fuese

meramente hipotético sino cierto y real, como lo demuestra el dictamen pericial

emitido contradictoriamente en la primera instancia, en el que se han contrastado las

17

ventas de los años inmediatamente anteriores, que, aunque habían venido

aumentando progresivamente, se vieron drásticamente reducidas a partir de la

ejecución de las obras y no se recuperaron después hasta inducir a la titular al

traslado de su negocio a otro lugar de la ciudad.

QUINTO. Sin embargo, no podemos compartir la decisión de la Sala de instancia

respecto a la cuantificación del perjuicio, ya que ha fijado como tal el importe en

que las ventas disminuyeron globalmente a pesar de que esa cantidad debe reducirse

con los costes ordinarios, por lo que en el propio informe pericial, emitido en juicio,

se consideró que la pérdida ocasionada por la disminución de las ventas fue de un

millón quinientas ochenta mil pesetas (1.580.000 pts.), cantidad que debe

considerarse como el lucro cesante producido con la ejecución de las obras, siendo

razonable la hipótesis que plantea el perito procesal relativa al incremento de ventas

en el año 1985 respecto del año 1984, que permite afirmar que el progreso en las

mismas habría de mantenerse durante los años 1986 y 1987, en que se observó un

notable descenso a partir del inicio de las obras por la Administración demandada y

apelante.

Hemos, pues, de estimar parcialmente el presente recurso de apelación para reducir

la indemnización al perjuicio realmente sufrido, si bien es doctrina jurisprudencial

consolidada que la indemnización por responsabilidad patrimonial de la

Administración debe cubrir todos los daños y perjuicios sufridos hasta conseguir la

reparación integral de los mismos, sin que haya sido ésta la doctrina acogida por el

Tribunal "a quo" para fijar una indemnización superior al importe de las ganancias

dejadas de obtener pues no sigue criterio alguno para su actualización, sino que la

cuantificación de aquélla obedece al error de considerar como perjuicio efectivo el

importe total del descenso de ventas.

I la STS de 23 de març de 2009, ja esmentada, afirma:

CUARTO. «Hotel Miguel Ángel» reclama 381.376.000 pesetas (2.292.115,92

euros) con fundamento en un informe elaborado por «ECU, Auditores y

Consultores, S.A.», que aportó con el escrito instando la reclamación de

responsabilidad patrimonial. En dicho informe se opera con dos magnitudes: el lucro

cesante y el daño emergente. La primera responde a la minoración de los resultados

como consecuencia de la caída de los ingresos por el efecto de las obras, mientras

que la segunda consiste en la pérdida de clientela ocasionada por las mismas hasta

su total recuperación, estimando la correspondiente disminución de ingresos y su

impacto en los resultados.

A partir de estas magnitudes, el dictamen realiza la valoración empleando dos

hipótesis de trabajo. Para el lucro cesante, determina la caída de los ingresos

partiendo de las desviaciones entre la facturación prevista en el presupuesto para el

ejercicio 1996 y la realmente obtenida durante los meses de junio a diciembre de

dicho año, realizando posteriormente una proyección, basada en las anteriores

desviaciones, para el periodo enero-mayo de 1997 [...].

Con la denominación de «lucro cesante», el dictamen incorpora la caída de los

ingresos durante la ejecución de las obras, esto es, entre junio de 1996 y mayo de

1997 (en realidad comenzaron antes, en abril de 1996). Para ello, vuelve a operar

con hipótesis y proyecciones, útiles para prospecciones económicas y programar el

futuro empresarial, pero de escaso valor cuando se trata de escudriñar el ayer y

constatar lo que ha pasado, cuantificando una lesión real y particular. No nos cabe la

menor duda -ya lo hemos dicho- de que los trabajos litigiosos incidieron en el giro

empresarial de la compañía recurrente, disminuyendo la clientela y reduciendo sus

ganancias, pero para medir el daño no hace falta operar con conjeturas, ya que

18

pueden manejarse valores reales de la propia empresa, tal cual son los declarados a

efectos del impuesto sobre sociedades para los ejercicios 1995, 1996, 1997 y 1998.

Bastará que, en la fase de ejecución de sentencia, partiendo de aquellos datos, se

calcule la evolución que deberían haber seguido los beneficios entre junio de 1996 y

mayo de 1997 (hitos indicados por la propia recurrente) de no haber mediado las

obras, comparándolos con los realmente obtenidos y declarados en dicho período,

limitándola a los que sean imputables a las actividades desarrolladas en el hotel (si

es que la empresa demandante realiza otras distintas también sujetas al mencionado

tributo). De este modo pueden calcularse las ganancias dejadas de obtener durante el

tiempo en el que las obras tuvieron lugar.

La suma que así resulte, referida al año 1997, año en el que la lesión se manifestó y

se reclamó la reparación, deberá incrementarse desde entonces hasta su total pago

con el interés legal del dinero, cantidad que también devengará a partir de la

notificación de esta sentencia ese interés legal, con arreglo al artículo 106, apartado

2, de la Ley reguladora de esta jurisdicción.

Entre aquests criteris ?sempre fluctuants en un aparat dificultós com és el lucre

cessant? el Consell Consultiu s?ha de moure.

Les parts reclamants han aportat una «avaluació» ad hoc del lucre cessant basant-se en

càlculs hipotètics, sense que puguin assumir-se per no estar adornats de la suficient

independència o imparcialitat i professionalitat. En aquesta tessitura, l'avaluació de

l'entiatat L, subscrita per dos professionals qualificats i l'avaluació finalment ratificada

per l'economista municipal de la Tresoreria, sembla suficientment argumentada i dotada

d'elements d'objectivitat mereixedors de ser tinguda en compte.

El Consell Consultiu admet que hi ha una gran complexitat de les obres (dos projectes,

el de desviació de serveis i el de demolició del Pont) i que els diferents locals presenten

peculiaritats. Per això mateix, l'Administració, amb bon criteri, va encomanar l'estudi a

professionals d'auditoria els quals, cas per cas, han analitzat el lucre cessant d'acord amb

paràmetres objectius: la quantitat reclamada com a punt de partida (després rebaixada en

general en la fase conclusiva); la valoració corregida dels ingressos i costs; la

documentació o les dades de liquidacions fiscals i les dades econòmiques derivades de

l'estadística del sector. En aquest sentit, les conclusions a que arriba l'economista

municipal (informe de 12 de novembre de 2013), coincidents en substància amb

l'entitat L, són perfectament assumibles.

En conseqüència, en termes de 2011, les quanties de lucre cessant, és a dir, de les

indemnitzacions són:

1. A: 21.700,00 euros

2. B: 19.600,00 euros

3. C: 7.500,00 euros

4. I: 22.500,00 euros

5. F: 8.000,00 euros

6. G: 7.500,00 euros

7. E: 4.133,00 euros

8. H: 2.362,34 euros

19

Abans de procedir al pagament, si escau, s'han d'acreditar les relacions de titularitat amb

el local o establiment indicat durant el període d'1 d'agost a octubre o novembre de

2011, depenent de cada cas, d'acord amb ?l'horitzó temporal? calculat per l'auditoria L.

Aquestes quanties s'han d'actualitzar a la data de resolució definitiva de l'Administració,

d'acord amb l'IPC que pertoqui de conformitat amb l'article 141.3 de la LRJPAC.

III. CONCLUSIONS

1a. El batle de Manacor està legitimat per formular la consulta i el Consell Consultiu és

competent per emetre el dictamen, amb caràcter preceptiu, segons el que hem dit a la

consideració jurídica primera.

2a. Les reclamacions examinades s?han interposat dins el termini establert i en la forma

escaient, i per persones legitimades per fer-ho; el procediment s?ha tramitat conforme a

dret, i el batle de Manacor és competent per resoldre?l. Això no obstant, s'han d'esmenar

les deficiències detectades i exposades en la consideració jurídica segona.

3a. És procedent estimar parcialment la reclamació per responsabilitat patrimonial

formulada pel senyor M. G. T. i indemnitzar cada establiment amb la quantitat

corresponent a la responsabilitat de l?Administració municipal, d?acord amb el que

disposen les consideracions jurídiques quarta i cinquena.

4a. Les conclusions anteriors s?han de considerar substancials a l?efecte d?utilitzar, en la

resolució que es dicti en el procediment, la fórmula que correspongui d?acord amb

l?article 4.3 de la Llei 5/2010, de 16 de juny

Palma, 22 de juliol de 2015