Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 093/2009 del 18 de junio del 2009

Resumen

DICTAMEN núm. 93/2009, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial de l?Ajuntament de Santa Margalida presentada pel senyor J. M. G. M. a causa de les cremades produïdes per focs artificials*

Contestacion

DICTAMEN núm. 93/2009, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial

de l?Ajuntament de Santa Margalida presentada pel senyor J. M. G. M. a causa de

les cremades produïdes per focs artificials*

I. ANTECEDENTS

1. El 16 d?agost de 2005, el senyor J. M. G. M. presenta en el Registre General de

l?Ajuntament de Santa Margalida un escrit en què sol·licita la responsabilitat

patrimonial d?aquesta Administració per les cremades que li van produir els focs

artificials de l?espectacle pirotècnic de les festes de Can Picafort i demana, en

conseqüència, una indemnització, que no concreta, pels danys i perjudicis patits. En

aquest escrit, l?interessat exposa:

En Can Picafort en las fiestas de anoche de los fuegos artificiales [?] me cayó un

trozo de fuego artificial por dentro de la camiseta, quemándome la espalda y cintura

aparte del vestuario como tales con la camiseta, pantalón y ropa interior,

produciéndome quemaduras de primer grado.

Todo esto sucedió estando en las cercanías del bar Ecu detrás de las vallas de

protección.

Yo reclamo daños y perjuicios por las prendas y daños causados en el cuerpo,

quemaduras, cicatrices y gasolina por subir a Can Picafort siendo de Palma.

A l?escrit de reclamació, hi adjunta una factura de la benzina i l?informe mèdic del

Servei d?Urgències en què s?indica que s?aprecien cremades de primer grau a l?esquena

del senyor J. M. G. M., amb pronòstic lleu, i s?estima que l?accident pot ser fortuït a

causa de focs artificials, segons manifesta el lesionat

El dia 17 d?agost, el reclamant adjunta a l?escrit la denúncia presentada a les

dependències de la Guardia Civil de Santa Margalida, en què reitera el contingut de

l?escrit inicial i manifesta:

[?] Presente [la] Policia Local, le comunican el número de teléfono del responsable

de las fiestas locales, éste le comunica, a su vez, que él no tiene nada que hacer y

que es la Policía Local la que tiene que encargarse de todo. Tras esto, [la] Policía

Local le comunica que se persone [a] la mañana siguiente en el Ayuntamiento, al

hacerlo al denunciante le comunican que no tienen registro y que se dirigiera al

Ayuntamiento de Santa Margarita; le han hecho rellenar una instancia para relatar

los hechos, comunicándole que ya le comunicarían el resultado, comunicándole

también que debería poner una denuncia como prueba de los hechos denunciados.

[?]

Preguntado si hay algún testigo/s de los hechos. Manifiesta que sí, sus amigos con

sus novias, así como familiares de éstos.

* Ponència de l?Hble. Sra. Maria Ballester Cardell, consellera secretària.

Preguntado si tiene algo más que añadir, manifiesta que sí, que tiene una bola de los

restos que cayeron sobre el denunciante y que al ver como caían los restos de

cohetes la Policía Local tuvo que retirar a las personas del lugar.

2. El 21 d?octubre de 2005, el batle de Santa Margalida, mitjançant un escrit, requereix

l?interessat que indiqui la quantia de la indemnització. Aquesta petició de quantificació

es fa sota l?advertència que, si no respon al requeriment, s?arxivarà la reclamació.

3. El 28 de novembre de 2005, el senyor J. M. G. M. presenta un escrit en què

quantifica els danys i perjudicis en 3.546,00 euros, que desglossa en els apartats

següents:

[?] Daños personales

[?] Secuelas de quemadura y perjuicio estético. 4 puntos (2 quemaduras/2 estético):

2.725 euros.

Días de curación desde 16/08 hasta 8/09/2005 15 días: 709,20 euros

[?] Daños materiales. Ropa

[?] Subtotal 85 euros.

Los daños personales se han valorado conforme a la Resolución de la DGS de

7/2/2005 (BOE de 18 de febrero de 2005) y los materiales por el precio de la ropa en

el mercado.

4. El batle de Santa Margalida inicia el procediment per responsabilitat patrimonial el

23 de gener de 2006, i en nomena l?instructor i el secretari. En l?escrit d?incoació es fan

una sèrie de consideracions legals i de fet relatives a la petició formulada, s?indica que

s?ha de comunicar a la companyia asseguradora de la corporació municipal l?obertura de

l?expedient i que s?informarà el reclamant de l?existència de la dita assegurança. En

l?apartat VI d?aquest escrit es manifesta que «procede que, con carácter previo a

formular la propuesta de resolución, se solicite del Consell Consultiu de las Illes Balears

el correspondiente informe preceptivo».

5. Mitjançant sengles escrits de 7 de març de 2006, l?instructor sol·licita a l?entitat Y i a

la Policia Local de Santa Margalida la remissió de documents relatius al procediment

que ens ocupa. Al primer li demana expressament que «manifieste si en fecha de 16 de

agosto de 2005 tenía contratada alguna póliza de seguro entre cuyas coberturas se

incluyera la responsabilidad civil, facilitando en caso afirmativo copia de la misma».

6. S?incorpora a l?expedient la cèdula de citació, emesa el 8 de març de 2006 pel Jutjat

d?Instrucció núm. x, per un judici de faltes arran de la denúncia del senyor J. M. G. M.

contra el representant de l?Ajuntament de Santa Margalida.

7. El 15 de març de 2006, la companyia x demana a l?Ajuntament de Santa Margalida

que li trameti una sèrie de dades sobre l?accident i el reclamant. El 21 següent,

l?instructor va contestar i li va remetre una còpia de totes les actuacions formulades fins

aquella data.

8. El 5 de maig de 2006, la Policia Local de Santa Margalida emet l?informe sobre els

fets que es van produir el dia 16 d?agost, en què es manifesta:

Que realizadas las oportunas averiguaciones, resulta que en los archivos de esta

Policía no consta ninguna asistencia proporcionada a dicho señor por los agentes de

servicio en aquel momento. Tan sólo hubo una asistencia por quemaduras a una

señorita de nacionalidad alemana, la cual, fue tratada por una ambulancia. Dichos

hechos ocurrieron en la C/Hernán Cortés, el tratamiento fue ambulatorio y no

precisó de traslado a un centro hospitalario.

9. El 16 de maig de 2006, el reclamant sol·licita que li comuniquin la informació

següent: la denominació, el domicili social i el nom del representant legal de l?empresa

contractada per als focs artificials; una còpia del contracte de l?esdeveniment; la

identitat de les companyies asseguradores tant de l?empresa com de l?Ajuntament; i el

pla de seguretat específic per a aquest acte.

10. En resposta a la sol·licitud, el 26 de setembre de 2006, l?instructor comunica a

l?interessat que l?asseguradora de l?Ajuntament de Santa Margalida és l?entitat x, que

l?empresa encarregada de dur a terme l?acte fou Y, i que desconeix l?entitat

asseguradora d?aquesta empresa.

11. El 2 d?octubre de 2006 i el 30 de gener de 2007, l?entitat asseguradora x reitera la

sol·licitud perquè li sigui tramesa la còpia de la documentació referent a la reclamació

del senyor J. M. G. M.

12. El 15 de maig de 2007, la companyia x comunica a l?instructor de l?expedient que

els béns afectats no estan inclosos en les cobertures de la pòlissa subscrita amb

l?Ajuntament de Santa Margalida.

13. El 22 de maig de 2007, la batlessa de Santa Margalida emet un escrit en què

manifesta el desacord de l?exclusió formulada per l?entitat asseguradora «por cuanto en

la citada póliza se señala que se entenderá particularmente cubierta la responsabilidad

civil derivada, entre otros, de los riesgos originados por manifestaciones festivas, y sin

que en el apartado de exclusiones se comprendan los hechos que dieron lugar a la

producción de los daños».

14. El 8 de gener de 2008, el senyor J. M. G. M. sol·licita informació sobre el tràmit del

procediment per responsabilitat patrimonial en què és interessat.

15. El 30 de gener de 2009, un nou instructor indica que, «transcurrido el plazo de

proposición y práctica de prueba», s?atorga al reclamant i a les parts interessades un

termini de quinze dies per examinar l?expedient, i per formular al·legacions i presentar

documents. Aprofitant el dit termini, el 10 de febrer de 2009, el senyor J. M. G. M.

presenta un escrit en què afirma:

Pocas veces un procedimiento administrativo de esta envergadura adoleció de tanta

demora, omisión de notificaciones, desconocimiento en general de lo actuado, etc. A

fecha de hoy apenas se tiene conocimiento de alguno de los documentos enumerados

en el índice, y ello pese al sinfín de llamadas telefónicas al Ajuntament tanto en

Santa Margalida como en Can Picafort por remisión del primero; personación varias

veces en el mismo Ajuntament y escritos enviados a esta parte.

Así las cosas, lo cierto es que han transcurrido cuatro años desde que el dicente fue

quemado por la pirotecnia y habiendo aportado denuncia, parte médico, factura, etc,

no ha recibido satisfacción alguna.

[?]

En cualquier caso, reitera el relato de los hechos y reclama por los daños y perjuicios

padecidos participando, por si fuera necesario a juicio del instructor, que fueron

muchos los testigos y de ellos la mayoría están localizados y dispuestos a manifestar

la verdad y, por tanto, que es cierto lo sucedido.

16. El 17 d?abril de 2009, l?instructor emet una proposta de resolució en sentit

desestimatori. El funcionari entén, d?una banda, que «en el presente caso no ha sido

probado de forma fehaciente el hecho en que se fundamenta la responsabilidad del

Ayuntamiento de Santa Margalida». D?altra banda, l?instructor afirma que tampoc s?ha

provat de forma suficient la quantificació dels danys patits.

17. El 17 d?abril de 2009, el batle de Santa Margalida formula la consulta preceptiva

sobre aquest procediment, que té entrada en el Registre del Consell Consultiu el 27

següent.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

El present dictamen té caràcter preceptiu, en virtut del que disposa l?article 10.10.a de la

Llei 5/1993, de 15 de juny, del Consell Consultiu, en la redacció de la Llei 6/2000, de

31 de maig. Aquest article estableix com a preceptiu el dictamen del Consell Consultiu

quan es tracta de reclamacions d?indemnització per danys i perjudicis formulades

davant l?Administració de la Comunitat Autònoma, els consells insulars i les

corporacions locals, sempre que la quantitat reclamada sigui superior a 3.000 euros,

com ocorre en el cas que ens ocupa, en què la reclamació es concreta en 3.546,00 euros.

El batle de Santa Margalida té legitimació per sol·licitar el dictamen, d?acord amb el

que estableix l?article 15 de la Llei 5/1993, de 15 de juny, i el Consell Consultiu és

competent per emetre?l.

Ara bé, el Consell Consultiu ha de posar en relleu la manera defectuosa en què es va

iniciar aquest procediment. D?una banda, no resulta admissible que el batle, abans

d?incoar l?expedient per responsabilitat patrimonial, demani al reclamant la

determinació de l?import de la indemnització, sota l?advertència d?arxivar la sol·licitud

en cas que no ho faci. En contra d?això, l?article 6 del Reial decret 429/1993, de 22 de

març, només imposa l?avaluació econòmica de la responsabilitat patrimonial «si fuera

posible». Per tant, el requeriment admonitori del batle de Santa Margalida, quan aquest

encara no sabia si les lesions estaven ja definitivament curades ni si les seqüeles estaven

fixades, era fora de lloc.

A més, tampoc no podem compartir una afirmació continguda en l?acord del batle de

Santa Margalida pel qual s?inicià l?expedient de responsabilitat patrimonial. En efecte,

en el punt VI dels fonaments de dret de l?escrit, s?afirma literalment que «procede que,

con carácter previo a formular la propuesta de resolución, se solicite del Consell

Consultiu de les Illes Balears el correspondiente informe preceptivo». Doncs bé, s?ha de

recordar que la nostra intervenció és la darrera de tot el procediment administratiu, ja

que s?ha de produir immediatament abans que l?òrgan competent resolgui el que estimi

oportú. Això es desprèn, entre altres preceptes, de l?article 2.3 de la Llei 5/1993, en què

s?afirma que «els assumptes dictaminats pel Consell Consultiu no podran ser remesos

per informe a cap altre òrgan o organisme de la Comunitat Autònoma». Per tant, la

nostra intervenció ha de ser, necessàriament, posterior ?i no «con carácter previo»? a

la formulació de la proposta de resolució. Tanmateix, malgrat el que havia dit el batle en

l?escrit esmentat, el procediment seguí els tràmits legalment establerts.

El Consell Consultiu insisteix (com ja va fer en el Dictamen 205/2006) que aquestes

consideracions han de ser tingudes en compte en procediments successius que

l?Ajuntament de Santa Margalida tramiti.

Segona

El reclamant té legitimació per iniciar el procediment, com a lesionat i perjudicat.

Aquesta reclamació s?ha presentat en el termini legal d?un any (d?acord amb l?article

142.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions

públiques i del procediment administratiu comú i l?article 4.2 del Reglament dels

procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial

?Reial decret 429/1993, de 26 de març?). La lesió es va produir el 16 d?agost de 2005

i aquest mateix dia es va interposar l?escrit de reclamació per responsabilitat

patrimonial.

La competència per resoldre correspon al batle de Santa Margalida d?acord amb l?article

21.1.s de la Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de les bases del règim local, inalterat

per l?article 21 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les

Illes Balears.

En aquest cas, el Consell Consultiu posa en relleu que la instrucció ha estat totalment

deficient, en particular pel que fa a la fase de proposició i pràctica de la prova. Sens

dubte, una de les qüestions fonamentals en els procediments instruïts en matèria de

responsabilitat patrimonial de l?Administració és la pràctica de la prova en relació amb

els elements fàctics integradors de la realitat dels danys i amb la imputació d?aquests a

l?Administració. I és per això que l?article 6, en l?apartat 1, segon paràgraf, in fine, del

Reglament aprovat pel Reial decret de 26 de març de 1993, relatiu a les proves que

s?han de practicar, puntualitza que en l?escrit generador de les actuacions la persona

interessada ?quan l?expedient s?incoï a instància de part? ha de concretar els mitjans

de prova de què pretengui valer-se. Però és igualment important que l?òrgan competent

pugui demanar al sol·licitant la modificació o la millora dels termes de la sol·licitud

(article 71.3 de la Llei 30/1992) i que, en virtut del que disposa l?article 80.2 de la

mateixa Llei 30/1992, «quan l?Administració no consideri certs els fets al·legats per les

persones interessades o la naturalesa del procediment ho exigeix, l?instructor ha de

disposar l?obertura d?un període de prova per un termini no superior a trenta dies ni

inferior a deu, a fi que se?n puguin realitzar les que jutgi convenients». És durant la

fase probatòria de la instrucció quan correspon aconseguir totes les dades

necessàries per formular una proposta de resolució adequada a dret. Però en el cas

ara examinat, durant la tramitació del procediment, l?instructor no manifesta dubtes en

relació amb els documents que aporta el reclamant i, per tant, en cap moment indica que

aquells no resulten indiciaris de la realitat dels fets tal com han estat denunciats. És en

el moment en què l?instructor emet la proposta de resolució quan assenyala que

l?interessat no ha acreditat suficientment els fets. No és admissible que l?instructor

plantegi aquesta qüestió, per primera vegada, en la proposta de resolució, sense

que s?hagin requerit les proves suficients en el moment procedimental oportú. És

per això que s?ha de tornar l?expedient a l?instructor perquè disposi l?obertura del

període de prova i dugui a terme les proves (a través dels interrogatoris,

testimonis o altres) que siguin necessaris. La tramitació del procediment ha estat

insuficient, com després s?explica de manera més àmplia, per la qual cosa s?han de

retrotreure les actuacions.

A més a més, durant el llarg període de temps en què s?ha tramitat el procediment, el

senyor J. M. G. M. ha mantingut una actitud activa, ha contestat a cadascun dels escrits i

requeriments fets per l?instructor, i ha sol·licitat en diverses ocasions la tramesa de

documentació referent a la seva reclamació. Aquestes peticions ?també les formulades

en l?escrit d?al·legacions en el tràmit d?audiència? no han estat contestades

adequadament. Aquests fets demostren també deficiències en la instrucció practicada i,

per tant, és procedent, arribats a aquest punt, insistir en el reconeixement i la garantia

dels drets essencials dels ciutadans en relació amb l?activitat de les administracions

públiques, com el de «conèixer, en qualsevol moment, l?estat de la tramitació dels

procediments en els quals tenen la condició de persones interessades, i a obtenir còpies

dels documents que contenen» i el d?«obtenir informació i orientació sobre els requisits

jurídics o tècnics que les disposicions vigents imposin als projectes, a les actuacions o a

les sol·licituds que es proposin dur a terme [la negreta és nostra]» (article 35.1.a i g de

la Llei 30/1992, de 26 de novembre), i això dins el marc dels principis bàsics de

l?actuació administrativa, que ha de servir amb objectivitat els interessos generals i ha

de «respectar [?] en la seva actuació els principis de bona fe i de confiança legítima»

(article 3.1 in fine de la Llei 30/1992).

A més, s?ha vist que entre la data en què es va presentar la reclamació (16 d?agost de

2005) i la data en què es formula la proposta de resolució (17 d?abril de 2009) han

passat gairebé cinc anys, sense que consti en l?expedient cap justificació per a tanta

demora. El Consell Consultiu no pot silenciar aquest retard alarmant, atès que el termini

per acabar el procediment, assenyalat per l?article 13.3 del Reial decret 429/1993, és de

sis mesos. Aquesta falta de diligència, com ja hem dit en múltiples ocasions, constitueix

una mala pràctica i una inobservança del precepte reglamentari just ara mencionat, i és

contrària als principis d'eficàcia, eficiència i de servei efectiu als ciutadans, que han de

regir les actuacions de l'Administració, d'acord amb el que disposen l'article 3 de la Llei

30/1992, de 26 de novembre, i l?article 6.1 de la Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de

les bases del règim local.

I encara s?hi ha d?afegir que tampoc no s?ha complert l?exigència prevista en el segon

paràgraf de l?article 42.4 de la Llei 30/1992, segons el qual «en tot cas, les

administracions públiques han d?informar les persones interessades del termini màxim

normativament establert per a la resolució i la notificació dels procediments, així com

dels efectes que pugui produir el silenci administratiu, inclosa l?esmentada menció en la

notificació o publicació de l?acord d?iniciació d?ofici, o en comunicació que se?ls ha

d?adreçar a aquest efecte dins els deu dies següents a la recepció de la sol·licitud en el

registre de l?òrgan competent per a la seva tramitació. En aquest últim cas, la

comunicació ha d?indicar a més la data en què l?òrgan competent ha rebut la

sol·licitud».

Tenint en compte que l?article 78.1 de la Llei 30/1992 remarca que els actes d'instrucció

s?han d?efectuar d?ofici, sense perjudici del dret dels interessats a proposar les

actuacions que requereixin la seva intervenció o constitueixin tràmits legalment o

reglamentàriament establerts, el Consell Consultiu estima que s?han de retrotreure les

actuacions perquè l'instructor disposi l?obertura d?un període probatori per assegurar un

debat contradictori i just, en què l?administrat pugui proposar proves i acreditar la

realitat dels fets que estan en la base de la reclamació.

III. CONCLUSIONS

1a. El present dictamen té caràcter preceptiu en aplicació de l?article 10.10.a de la Llei

5/1993, de 15 de juny. El batle de Santa Margalida està legitimat per sol·licitar-lo i el

Consell Consultiu és competent per emetre'l.

2a. És procedent retrotreure les actuacions perquè l?instructor acordi obrir un període

probatori i així es puguin dur a terme les proves pertinents. Seguidament, s?ha d?atorgar

un nou tràmit d'audiència al reclamant i després formular una altra proposta de resolució

en vista de les actuacions que s?hagin practicat. Una vegada fet això, l?expedient s?ha de

remetre novament al Consell Consultiu perquè emeti el dictamen preceptiu sobre el fons

de l?assumpte.

3a. Les conclusions anteriors tenen caràcter substancial a l?efecte d?utilitzar la fórmula

ritual «d?acord amb el Consell Consultiu».

Palma, 18 de juny de 2009