Acerca de operadores lógicos
Última revisión
16/06/2016
Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 089/2016 del 16 de junio del 2016
Relacionados:
Órgano: Consejo Consultivo de Illes Balears
Fecha: 16/06/2016
Num. Resolución: 089/2016
Resumen
Dictamen núm. 89/2016, relatiu a la consulta facultativa sobre els efectes de l?entrada en vigor de la Llei 1/2016, de 3 de febrer, que modifica l?article 14.1 de la Llei 3/1986, de 29 d?abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, en relació *amb la denominació de la ciutat i el municipi de Maó-Mahón **Conté un vot particularPonente/s:
Maria Ballester Cardell
Contestacion
Dictamen núm. 89/2016, relatiu a la consulta facultativa sobre els efectes de
l?entrada en vigor de la Llei 1/2016, de 3 de febrer, que modifica l?article 14.1 de la
Llei 3/1986, de 29 d?abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, en relació
amb la denominació de la ciutat i el municipi de Maó-Mahón*
Conté un vot particular**
I. ANTECEDENTS
1. El 22 de març de 2016, es registra d?entrada en el Consell Consultiu una sol·licitud
de dictamen facultatiu formulada per la presidenta del Consell Insular de Menorca, que
literalment diu:
L'Ajuntament de Maó s'ha dirigit al Consell Insular de Menorca, mitjançant ofici de
data 08.03.2016 (us n'adjuntam còpia), en relació a l'aplicació de la Llei 1/2016, de 3
de febrer, de modificació de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització
lingüística a les Illes Balears, pel que fa al canvi de denominació del municipi,
actualment amb denominació bilingüe Maó-Mahón.
En concret, l'Ajuntament vol saber si l?entrada en vigor de la Llei 1/2016 comporta
com a conseqüència la substitució, ope legis, del nom de la ciutat i municipi de Maó-
Mahón per la seva forma catalana, com a Maó, determinada al Decret 36/1988, de la
Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, de 14 d'abril, pel
qual es publiquen en el BOCAIB les formes oficials dels topònims de les Illes
Balears i, per tant, esdevé innecessari seguir el procediment regulat a la normativa
local per tal de procedir al canvi de nom, atès que esdevindria estèril des del moment
que el seu resultat estaria predeterminat legalment.
Així mateix, es vol saber si, cas que el Consell Consultiu consideri que la substitució
del nom pel de Maó ha operat, ope legis, per l'entrada en vigor de la Llei 1/2016, de
3 de febrer, si seria suficient amb l'adopció de l'acord de comunicar-ho al Registre
d'Entitats Locals o, en el seu cas, quins serien els tràmits per a seguir per a
formalitzar el canvi de denominació.
En conseqüència, considerant que aquest és un assumpte de rellevància notòria en
l'àmbit de les competències d'aquesta Administració, i de conformitat amb el que
estableix l?article 19.f, en relació amb el 21.d, de la Llei 5/2010, de 16 de juny,
reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, us pregam l'emissió d'un
dictamen en relació al següent:
1. Si l?entrada en vigor de la Llei 1/2016, de 3 de febrer, que modifica l?article 14.1
de la Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalització lingüística a les Illes Balears,
establint que «Els topònims de les Illes Balears tenen como a única forma oficial la
catalana», comporta com a conseqüència la substitució, ope legis, del nom de la
ciutat i municipi de Maó-Mahón per la seva forma catalana, com a Maó,
determinada al Decret 36/1988, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del
Govern Balear, de 14 d'abril, pel qual es publiquen en el BOCAIB les formes
oficials dels topònims de les Illes Balears i, per tant, esdevé innecessari seguir el
procediment regulat a la normativa local (articles 14., 22.2.b, 41.3 i 47.2.D de la
* Ponència de l?Hble. Sra. Maria Ballester Cardell, consellera.
** Vot particular formulat per l?Hble. Sra. Marta Vidal Crespo, al qual s?adhereix l?Hble. Sr. José
Argüelles Pintos.
2
Llei 7/1985, reguladora de les bases del règim local, 10 i 94.3.d de la Llei 20/2006,
municipal i de règim local de les Illes Balears, 11 del Reial decret legislatiu
781/1986, pel qual s'aprova el Text refós de règim local, 26, 29 i 30 del Reial decret
1690/1986, pel qual s'aprova el Reglament de població i demarcació territorial de
les entitats locals, i 30.2 i 35 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears, i 1.1.6 de
la Llei 8/1993, d'atribució de competències en els consells insulars en matèria de
règim local) per tal de procedir al canvi de nom, atès que esdevindria estèril des del
moment que el seu resultat estaria predeterminat legalment.
2. Cas que el Consell Consultiu consideri que la substitució del nom pel de Maó ha
operat, ope legis, per l'entrada en vigor de la Llei 1/2016, de 3 de febrer, si seria
suficient amb l'adopció de l?acord de comunicar-ho al Registre d'Entitats Locals o,
en el seu cas, quins serien els tràmits per a seguir per a formalitzar el canvi de
denominació.
2. Mitjançant un ofici del president d?aquest òrgan assessor, d?11 d?abril de 2016, es
demana que es completi l?expedient amb l?aportació de l?informe de l?Ajuntament de
Maó, que inicialment no es va remetre, i amb la justificació sobre la rellevància notòria
de l?assumpte i la seva afectació de l?àmbit de les competències del Consell Insular.
3. El 12 de maig de 2016, té entrada en el Registre de la nostra institució la
documentació sol·licitada:
a) Escrit de l?alcaldessa de Maó, de 23 de febrer de 2016, dirigit a la presidenta del
Consell Insular de Menorca, en què s?expressa en el sentit següent:
L?entrada en vigència de la Llei 1/2016, de 3 de febrer, de modificació de la Llei
3/1986, de 29 d?abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, ha establert a
l?article 14.1 que «Els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial
la catalana», prevenint, alhora, el seu paràgraf segon, que «Correspon al Govern de
la comunitat autònoma o als consells insulars, d?acord amb l?assessorament de la
Universitat de les Illes Balears, determinar els noms oficials dels municipis,
territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general i
topònims de la comunitat autònoma. Els noms de les vies urbanes han d?ésser
determinats pels ajuntaments corresponents, també amb l?assessorament esmentat,
donant preferència a la toponímia popular tradicional i als elements culturals
autòctons.»
Aquest precepte ha de ser completat d?acord amb el Decret 36/1988, de la
Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, de 14 d?abril, pel qual
es publiquen en el BOCAIB les formes oficials dels topònims de les Illes Balears,
que determina que la forma oficial del topònim és la de Maó.
El Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, en sessió extraordinària de 18
de novembre de 2013, en relació amb la resolució de l?expedient de canvi de nom de
la ciutat de Maó a Maó-Mahón, adoptà l?acord següent:
«Primer. Aprovar el canvi de denominació del nom oficial de la ciutat i del
municipi, que passarà a ser MAÓ-MAHÓN.
»Segon. Traslladar aquest acord a l?Excm. Ajuntament de Maó als efectes del que
preveuen els articles 26.3 i 30.1 del Reglament de població i demarcació territorial
de les entitats locals, aprovat mitjançant Reial decret 1690/1986, d?11 de juliol, tot
indicant que ho ha de comunicar al Registre d?Entitats Locals en el termini d?un mes
perquè en modifiqui la corresponent inscripció registral.
3
»Tercer. Publicar el canvi de denominació del nom oficial de la ciutat i del municipi
en el Butlletí Oficial de l?Estat i en el Butlletí Oficial de les Illes Balears tan bon
punt la Direcció General de l?Administració Local, Registre d?Entitats Locals,
comuniqui la resolució corresponent.»
[...]
L?actual denominació és, per tant, inconciliable amb la normativa vigent i motiva
que s?hagi d?adaptar a la mateixa.
Aquesta inequívoca determinació legal del topònim hauria, en principi, de comportar
la instrumentació dels tràmits normatius adients per adaptar el topònim a les
determinacions de la Llei, d?acord amb la normativa local, en particular als articles
14, 22.2.b, 41.3 i 47.2.D de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, 10
i 94.3.d de la Llei 20/2006, municipal i de règim local de les Illes Balears, 11 del
Reial decret legislatiu 781/1986, pel qual s?aprova el Text refós de règim local, 26,
29 i 30 del Reial decret 1690/1986, pel qual s?aprova el Reglament de població i
demarcació territorial de les entitats locals, i 30.2 i 35 de l?Estatut d?autonomia de
les Illes Balears, i 1.1.6 de la Llei 8/1993, d?atribució de competències en els
consells insulars en matèria de règim local.
D?aquesta manera, els tràmits a seguir, cronològicament ordenats, són els següents:
? Aprovació per majoria absoluta del ple;
? Publicació al BOIB per a informació pública;
? Resolució d?al·legacions per part del ple municipal;
? Remissió de l?expedient al Consell Insular de Menorca;
? Sol·licitud d?informe previ de la Reial Societat Geogràfica o de la Reial
Acadèmia de la Història o de la Universitat de les Illes Balears o d?altres organismes
que es considerin oportuns;
? Aprovació pel Consell Insular de Menorca;
? Comunicació al Registre d?Entitats Locals; i
? Publicació al BOE i al BOIB.
Així i tot, davant aquesta necessitat d?adaptació, s?obren els dubtes sobre el
procediment que ha de seguir-se per formalitzar-la, atès que, partint de la base que la
norma no deixa marge interpretatiu sobre el nom oficial del topònim, com a Maó,
sembla contradictori haver de seguir un procediment establert en garantia de
l?adequació del nom proposat, de complexa tramitació, quan el seu resultat ja està
legalment predeterminat, el que obra la possibilitat d?interpretar que el canvi legal,
per aplicació directa de la Llei, ve imposat ex lege, el que permetria la inscripció del
nom en els registres esmentats sense necessitat de seguir el procediment al·ludit.
b) Informe relatiu a l?expedient de canvi de denominació toponímica dels municipis a
Balears, emès el 5 de maig de 2016 per la cap del Servei de Cooperació Local, que es
refereix, d?una banda, al marc normatiu i al procediment que regeix els canvis de
denominació dels municipis. De l?altra, al·ludeix a la Llei 1/2016, de 3 de febrer, de
modificació de la Llei 3/1986, de 29 d?abril, de normalització lingüística a les Illes
Balears. I conclou:
[...] d?acord amb tota l?anterior normativa, i en virtut de l?establert en la Llei 8/1993,
d?1 de desembre, d?atribució de competències als consells insulars en matèria de
4
règim local correspon al Consell Insular de Menorca determinar els noms oficials
dels municipis.
II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES
Primera
La presidenta del Consell Insular de Menorca està legitimada per sol·licitar el dictamen,
amb caràcter facultatiu, i aquest òrgan assessor és competent per emetre?l, segons els
articles 19.f i 21.d de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de
les Illes Balears. Els preceptes esmentats atorguen la facultat de sol·licitar dictamen als
presidents dels consells insulars «quan es tracti d?assumptes de rellevància notòria que
puguin afectar directament l'àmbit respectiu de competències».
El Consell Consultiu considera que conflueix en aquest cas la rellevància notòria de la
qüestió, relacionada amb les competències del Consell Insular en matèria de règim
local, vinculada a la determinació dels noms de les entitats locals i municipis. En
concret, la consulta rau sobre la competència en matèria de toponímia, en què concorren
els títols del règim local i la competència lingüística, a més de la garantia institucional
de l?autonomia local, constitucionalment reconeguda. En aquest sentit volem recordar
que els consells insulars estan dotats avui, d?acord amb l?Estatut d?autonomia de 2007,
d?un ampli règim de competències i que, en el cas de resultar aquestes afectades per
assumptes de rellevància notòria, els presidents d'aquestes entitats locals estan facultats
per sol·licitar, amb caràcter facultatiu, l'emissió de dictamen. Aquest és el criteri
establert en els dictàmens 10/2009, 73/2010 i 48/2013, 42/2015 i 60/2016, entre
d?altres.
Segona
En relació amb el marc normatiu que cal tenir en compte per abordar la consulta
formulada, ens hem de fixar en les disposicions següents:
A) Àmbit estatal
? Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de les bases del règim local.
Article 14
1. Els canvis de denominació dels municipis només tenen caràcter oficial quan,
després d?haver estat anotats en un registre creat per l?Administració de l?Estat per a
la inscripció de totes les entitats a què es refereix aquesta Llei, es publiquin en el
«Butlletí Oficial de l?Estat».
2. La denominació dels municipis pot ser, a tots els efectes, en castellà, en qualsevol
altra llengua espanyola oficial en la respectiva comunitat autònoma, o en totes dues.
5
[?]
Article 22
[?]
2. «Corresponen, en tot cas, al Ple municipal en els ajuntaments, i a l?assemblea
veïnal en el règim de Consell Obert, les atribucions següents:
[?]
b) Els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals; alteració
del terme municipal; creació o supressió de municipis i de les entitats a què es refereix
l?article 45; creació d?òrgans desconcentrats; alteració de la capitalitat del
municipi i el canvi de nom d?aquest o d?aquelles entitats i l?adopció o modificació
de la bandera, ensenya o escut.
[?]
Article 41
[?]
3. Els consells insulars de les Illes Balears, als quals són aplicables les normes
d?aquesta Llei que regulen l?organització i el funcionament de les diputacions
provincials, assumeixen les seves competències d?acord amb el que disposen aquesta
Llei i les que els corresponguin de conformitat amb l?Estatut d?autonomia de les
Balears.
? Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d?abril, pel qual s?aprova el text refós de
les disposicions legals vigents en matèria de règim local.
Article 11
1. L?alteració del nom i la capitalitat dels municipis la pot portar a terme el consell
de govern de la comunitat autònoma, amb l?acord previ de l?ajuntament i l?informe
de la diputació provincial respectiva.
2. L?acord corporatiu s?adopta amb la majoria prevista a l?article 47.2.d) de la Llei
7/1985, de 2 d?abril.
3. La resolució que adopti el consell de govern de la comunitat autònoma s?ha de
traslladar a l?Administració de l?Estat als efectes previstos a l?article 14.1 de la Llei
esmentada.
? Reial decret 1690/1986, d?11 de juliol, pel qual s?aprova el Reglament de
població i demarcació territorial de les entitats locals.
Artículo 26
1. El nombre y la capitalidad de los municipios podrán ser alterados, previo acuerdo
del Ayuntamiento e informe de la Diputación Provincial respectiva, con la
aprobación de la Comunidad Autónoma.
2. El acuerdo corporativo deberá ser adoptado con el voto favorable de las dos
terceras partes del número de hecho y, en todo caso, de la mayoría absoluta del
número legal de miembros de las Corporaciones.
3. Una vez adoptado por el Ayuntamiento el correspondiente acuerdo conforme con
la resolución del Consejo de Gobierno de la Comunidad Autónoma, se comunicará
6
al Registro de Entidades Locales, en el plazo de un mes, para la modificación de la
inscripción registral, conforme a lo previsto en el artículo 9.º del Real Decreto
382/1986, de 10 de febrero. La Dirección General de Administración Local
comunicará esta modificación al Registro Central de Cartografía.
Artículo 27
1. El cambio de capitalidad habrá de fundarse en alguno de los siguientes motivos:
a) Desaparición del núcleo urbano donde estuviere establecida.
b) Mayor facilidad de comunicaciones.
c) Carácter histórico de la población elegida.
d) Mayor número de habitantes, y
e) Importancia económica o beneficios notorios que a los residentes en el término
reporte dicho cambio.
2. El acuerdo de cambio de capitalidad, adoptado según determina el artículo
anterior, requerirá los siguientes trámites:
a) Exposición al público, por plazo no inferior a treinta días, para que los
particulares o entidades que se creyeren perjudicados puedan presentar reclamación.
b) Resolución de tales reclamaciones.
Artículo 28
La aprobación por el Consejo de Gobierno de la Comunidad Autónoma de los
expedientes de cambio de capitalidad habrá de recaer, previo informe de la Real
Sociedad Geográfica o de la Real Academia de la Historia, según proceda, o de las
instituciones especializadas de la Comunidad Autónoma, si existieren, y de aquellos
otros Organismos que se consideren oportunos.
Artículo 29
En los expedientes de cambio de nombre de los municipios se cumplirán los trámites
establecidos en los artículos precedentes respecto de los expedientes de cambio de
capitalidad.
Artículo 30
1. El nombre de los municipios de nueva creación y los cambios de denominación de
los ya existentes sólo tendrán carácter oficial cuando, tras haber sido inscritos o
anotados en el Registro de Entidades Locales de la Administración del Estado, se
publiquen en el «Boletín Oficial del Estado».
2. La denominación de los municipios podrá ser, a todos los efectos, en castellano,
en cualquier otra lengua española oficial en la respectiva Comunidad Autónoma o en
ambas.
3. Los municipios no podrán usar nombres que no hayan sido autorizados con
arreglo a los trámites reglamentarios.
4. No se autorizará cambio de nombre cuando el propuesto sea idéntico a otro
existente o pueda producir confusiones en la organización de los servicios públicos.
B) Àmbit autonòmic
1. En matèria lingüística:
7
? Estatut d?autonomia de les Illes Balears, en la redacció que en fa la Llei orgànica
1/2007, de 28 de febrer.
Article 35. Ensenyament de la llengua pròpia
La Comunitat Autònoma té competència exclusiva per a l?ensenyament de la llengua
catalana, pròpia de les Illes Balears, d?acord amb la tradició literària autòctona.
Normalitzar-la ha de ser un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma.
Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, han
de ser objecte d?estudi i protecció, sens perjudici de la unitat de la llengua.
La institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana és la
Universitat de les Illes Balears. La Comunitat Autònoma de les Illes Balears pot
participar en una institució adreçada a salvaguardar la unitat lingüística, formada per
totes les comunitats que reconeguin la cooficialitat de la llengua catalana.
? Llei 3/1986, de 29 d?abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, en la
redacció que en fa la Llei 1/2016, de 3 de febrer.
Article 14
1. Els topònims de les Illes Balears tenen com a única forma oficial la catalana.
2. Correspon al Govern de la Comunitat Autònoma o als consells insulars, d'acord
amb l'assessorament de la Universitat de les Illes Balears, determinar els noms
oficials dels municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació
interurbanes en general i topònims de la comunitat autònoma. Els noms de les vies
urbanes han d'ésser determinats pels ajuntaments corresponents, també amb
l'assessorament esmentat, donant preferència a la toponímia popular tradicional i als
elements culturals autòctons.
3. Aquestes denominacions són les legals a tots els efectes i la retolació ha de
concordar amb elles. El Govern de la Comunitat Autònoma ha de reglamentar la
normalització de la retolació pública, respectant, en tots els casos, les normes
internacionals que l'Estat hagi subscrit.
? Decret 36/1988, de 14 d?abril, pel qual es publiquen en el BOCAIB les formes
oficials dels topònims de les Illes Balears, modificat pel Decret 50/1988, de 12 de maig,
ampliat pel Decret 61/1988, de 31 de maig, i modificat encara pel Decret 2/2004, de 16
de gener.
La disposició transitòria del Decret 36/1988 disposa:
Els municipis i els consells insulars de les Illes Balears vénen obligats a adequar els
topònims dels seus territoris a les formes oficials que s?estableixen a l?article 1
d?aquest Decret, abans del dia 30 d?abril de 1989, d?acord amb el que s?estableix a la
disposició transitòria segona de la Llei 3/1986, de 29 d?abril, de normalització
lingüística.
2. En matèria de règim local:
? Estatut d?autonomia de les Illes Balears, en la redacció que en fa la Llei orgànica
1/2007, de 28 de febrer.
8
Article 30. Competències exclusives
La Comunitat Autònoma té la competència exclusiva en les matèries següents, sens
perjudici del que disposa l?article 149.1 de la Constitució:
[...]
2. Alteracions dels termes municipals i denominació oficial dels municipis i
topònims.
[...]
Article 31. Competències de desenvolupament legislatiu i execució
En el marc de la legislació bàsica de l?Estat, corresponen a la Comunitat Autònoma
de les Illes Balears el desenvolupament legislatiu i l?execució de les matèries
següents:
[...]
13. Règim local.
[...]
Article 70. Competències pròpies
Són competències pròpies dels consells insulars, a més de les que els siguin
atribuïdes per la legislació estatal, les matèries següents:
[...]
2. Règim local.
? Llei 8/1993, d?1 de desembre, d?atribució de competències als consells insulars en
matèria de règim local.
Article 1. Objecte de la Llei
[...] per aquesta llei s'atribueixen als Consells Insulars de Mallorca, de Menorca i
d'Eivissa i Formentera i amb caràcter de pròpies, totes les competències executives i
de gestió assumides per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, en relació amb
les matèries de règim local següents, relatives als municipis, entitats locals menors i
mancomunitats de les Illes Balears, pertanyents a l'àmbit territorial de cadascun dels
consells insulars:
[...]
1.6. L'aprovació dels canvis de denominació toponímica dels municipis i de la seva
capitalitat, d'acord amb l'article 11 del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18
d'abril, pel qual s'aprova el Texto refundido de las disposiciones legales vigentes en
materia de Régimen Local.
? Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les Illes Balears.
Article 10
Identificació
1. Cada municipi s?identifica pel seu nom oficial i pot tenir un escut o un distintiu,
una bandera i un himne municipal.
2. Per acord de la majoria absoluta del ple es pot aprovar o modificar l?escut,
l?himne o la bandera del municipi, o alterar-ne la denominació, i s?ha de seguir un
9
procediment específic que s?ha de regular reglamentàriament. Els canvis de
denominació només tindran caràcter oficial quan siguin inscrits en el registre
corresponent i es publiquin en el Boletín Oficial del Estado i en el Butlletí Oficial de
les Illes Balears.
3. Per modificar la capitalitat del municipi, en el cas que en el terme municipal hi
hagi diversos nuclis de població, la corporació ha de determinar, amb el quòrum de
la majoria absoluta del nombre legal de membres del ple, aquell on hagi de radicar
l?ajuntament.
[...]
Article 94. Quòrum d?adopció d?acords
[...]
3. Es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres
de la corporació per a l?adopció dels acords següents:
[...]
d) Alteració del nom o de la capitalitat del municipi.
Fora del marc normatiu hem de fer referència a les següents disposicions adoptades en
l?àmbit insular:
? El Reglament orgànic del Consell Insular de Menorca de 16 de desembre de 2002,
modificat el 24 de juliol de 2006 i el 16 de juliol de 2007, el qual estableix, en l?article
70, que corresponen al Consell Executiu totes les competències executives del Consell
Insular de Menorca, incloses aquelles que resultin de la transferència o delegació de
competències de la Comunitat Autònoma efectuada sota el marc legal de l?article 39 de
l?Estatut d?autonomia de les Illes Balears.
? Resolució de l?expedient de canvi de nom de la ciutat i del municipi de Mahón a
Maó, de 24 de març de 2006 (publicada en el BOIB núm. 46, d?1 d?abril de 2006), en
què consta:
El Consell Executiu, per unanimitat i en votació ordinària, adopta el següent acord:
Primer. Aprovar el canvi de denominació del nom oficial de la ciutat i del municipi,
que passarà a ser MAÓ, atès que és el nom en català, llengua pròpia de les Illes
Balears.
Segon. Traslladar aquest acord a l?Excm. Ajuntament de Maó als efectes prevists en
els articles 26.3 i 30.1 del Reglament de població i demarcació territorial de les
entitats locals, aprovat mitjançant Reial decret 1690/1986, d?11 de juliol, tot indicant
que ho ha de comunicar al Registre d?Entitats Locals en el termini d?un mes perquè
en modifiqui la corresponent inscripció registral.
Tercer. Publicar el canvi de denominació del nom oficial de la ciutat i del municipi
al Butlletí Oficial de l?Estat i al Butlletí Oficial de les Illes Balears tan bon punt la
Direcció General de l?Administració Local, Registre d?Entitats Locals, comuniqui la
resolució corresponent.
10
? Acord del Consell Executiu del Consell Insular de Menorca, adoptat en la sessió
extraordinària de 18 de novembre de 2013, en relació amb la resolució de l?expedient de
canvi de nom de la ciutat de Maó a Maó-Mahón (publicat en el BOIB 170, de 10 de
desembre de 2013), segons el qual:
Atès que el fons de la qüestió és la normalització del nom de la ciutat i del municipi
en les dues llengües oficials de la nostra comunitat autònoma;
Atesa la Llei 3/1986, de 29 d?abril, de normalització lingüística a les Illes Balears,
que confereix a l?Ajuntament gaudir de la cobertura que ofereix el marc legal vigent
per dur a terme la normalització del nom de la ciutat i del municipi;
Atesa la Llei 9/2012, de 19 de juliol, que modifica la Llei 3/2007, de 27-3-2007
(LIB 2007\119), de la funció pública de la Comunitat Autònoma de las Illes Balears,
que estableix, en la seva versió en castellà, el següent:
«Disposición final primera
»Se modifica la Ley 3/1986, de 19 de abril (LAN 1986, 1222), de normalización
lingüística en las Illes Balears, en los siguientes términos:
» [?] 5. Se modifica el artículo 14, que queda con la siguiente redacción:
»1. Los topónimos de las Illes Balears pueden tener como forma oficial la catalana
o la castellana y la catalana conjuntamente.
»2. Previo acuerdo del pleno del ayuntamiento correspondiente, el consejo insular
respectivo, con el asesoramiento de la Universidad de las Illes Balears, determinará
los nombres oficiales de los municipios, territorios, núcleos de población, vías de
comunicación interurbanas en general y topónimos de la comunidad autónoma.
»Los nombres de las vías urbanas, los determinarán los ayuntamientos
correspondientes, también con dicho asesoramiento, y darán preferencia a la
toponimia popular tradicional y a los elementos culturales autóctonos.
»3. Estas denominaciones son legales a todos los efectos y la rotulación debe
concordar con cualquiera de las formas oficiales. El Gobierno de la comunidad
autónoma reglamentará la normalización de la rotulación pública, respetando, en
cualquier caso, las normas internacionales que el Estado haya suscrito»;
Atès l?acord del Ple de l?Ajuntament de Maó, que en sessió ordinària de dia 29
d?octubre de 2012 va acordar: «Aprovar el canvi del nom oficial actual de la ciutat i
del municipi, de manera que de MAÓ passi a ser MAÓ-MAHÓN, segons Proposta
d?Alcaldia de data 22 d?octubre de 2012 i a l?empara del que disposa el vigent article
14.1 de la Llei 3/1986, de 19 d?abril, de normalització lingüística de les Illes
Balears, que estableix que ?Els topònims de les Illes Balears poden tenir com a
forma oficial la catalana o la castellana i la catalana conjuntament?»;
Atès que l'article 70 del Reglament orgànic del Consell Insular aprovat dia 16 de
desembre de 2002 estableix que corresponen al Consell Executiu totes les
competències executives del Consell Insular de Menorca, incloses aquelles que
resultin de la transferència o delegació de competències de la comunitat autònoma
efectuada sota el marc legal de l?article 39 de l?Estatut d?autonomia de la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears;
Atès el Decret de Presidència núm. 102, de 4 de juliol de 2011, de determinació de
les atribucions dels consellers executius en cap dels respectius departaments, que
estableix, entre altres, que correspon als consellers executius de preparar i proposar
11
als diferents òrgans insulars, en atenció a les competències de cada un, l?adopció
dels actes oportuns en relació amb les matèries pròpies del seu departament;
Atesa la proposta del conseller executiu del Departament de Cooperació, Esports i
Habitatge;
El Consell Executiu, per unanimitat i en votació ordinària, adopta el següent acord:
Primer. Aprovar el canvi de denominació del nom oficial de la ciutat i del municipi,
que passarà a ser MAÓ-MAHÓN.
Segon. Traslladar aquest acord a l?Excm. Ajuntament de Maó als efectes del que
preveuen els articles 26.3 i 30.1 del Reglament de població i demarcació territorial
de les entitats locals, aprovat mitjançant Reial decret 1690/1986, d?11 de juliol, tot
indicant que ho ha de comunicar al Registre d?Entitats Locals en el termini d?un mes
perquè en modifiqui la corresponent inscripció registral.
Tercer. Publicar el canvi de denominació del nom oficial de la ciutat i del municipi
en el Butlletí Oficial de l?Estat i en el Butlletí Oficial de les Illes Balears tan bon
punt la Direcció General de l?Administració Local, Registre d?Entitats Locals,
comuniqui la resolució corresponent.
Tercera
L?objecte de la consulta examinada se circumscriu a determinar les competències del
Consell Insular respecte al «canvi de denominació» del municipi de Maó i els efectes
que sobre aquesta matèria produeix l?entrada en vigor de la Llei 1/2016, de 3 de febrer,
de modificació de la Llei 3/1986, de 29 d?abril, de normalització lingüística a les Illes
Balears, que, en relació amb els topònims de les Illes Balears, estableix com a única
forma oficial la catalana.
Per atendre la qüestió plantejada en la consulta, caldrà delimitar les competències de
l?Administració autonòmica i la local en la matèria de toponímia, que, com ja s?ha
avançat, es pot inserir en dos títols competencials ?el de règim local i el de la
cooficialitat lingüística?, a partir de les previsions contingudes en l?Estatut
d?autonomia i en la legislació bàsica de l?Estat en matèria local. Tampoc no es poden
oblidar les possibles implicacions en relació amb la garantia institucional de
l?autonomia local, reconeguda en els articles 137 i 140 de la Constitució, en el sentit que
les entitats locals han d?intervenir en els assumptes que afectin directament els seus
interessos (article 2.1 de la Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de les bases del règim
local).
1. L?article 30.2 de l?Estatut d?autonomia de les Illes Balears estableix que, sens
perjudici d?allò que disposa l?article 149.1 de la Constitució i ?anòmalament? sense
referència expressa a l?autonomia local, corresponen en exclusiva a la Comunitat
Autònoma les «alteracions dels termes municipals i la denominació oficial dels
municipis».
Aquest títol competencial es veu completat amb les competències autonòmiques per
regular el règim de la cooficialitat lingüística, a partir de les previsions contingudes en
l?article 3 de la Constitució i l?article 4 de l?Estatut d?autonomia. Convé recordar que en
[Link]
http://hj.tribunalconstitucional.es/es-ES/Resolucion/Show/1280
[Link]
http://hj.tribunalconstitucional.es/es-ES/Resolucion/Show/646
[Link]
http://hj.tribunalconstitucional.es/es-ES/Resolucion/Show/1010
[Link]
http://hj.tribunalconstitucional.es/es-ES/Resolucion/Show/1021
12
aquelles comunitats autònomes ?com en la nostra? on hi ha una llengua pròpia que
també és oficial, juntament amb la castellana, el Tribunal Constitucional ha admès
plenament l?existència d?aquesta competència i n?ha determinat el seu contingut. Així,
la STC 337/1994, de 23 de desembre, en el fonament jurídic setè diu:
De este modo, la Generalidad de Cataluña «resulta habilitada para determinar el
alcance de la cooficialidad», así como para ejercer «acciones políticas» y «toda la
actividad administrativa que crea conveniente en aras de la efectividad de los
derechos de los ciudadanos relativos a las lenguas cooficiales» (STC 74/1989,
fundamento jurídico 3º, con cita de la STC 83/1986).
Dentro de estas acciones políticas se incluyen, como ya se ha declarado por este
Tribunal, las disposiciones de las Comunidades Autónomas encaminadas a
promover la normalización lingüística en su territorio (SSTC 69/1988 y 80/1988).
Disposiciones cuyo objetivo general no es otro que la de asegurar el respeto y
fomentar el uso de la lengua propia de la Comunidad Autónoma y cooficial en ésta
y, a este fin, corregir positivamente una situación histórica de desigualdad respecto
al castellano, permitiendo alcanzar, de forma progresiva y dentro de las exigencias
que la Constitución impone, el más amplio conocimiento y utilización de dicha
lengua en su territorio.
A la nostra comunitat autònoma, aquesta competència ha estat desenvolupada per la
Llei 3/1986, de 29 d?abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, recentment
modificada per la Llei 1/2016, de 3 de febrer. En concret, i pel que ara interessa,
l?article 14 disposa que «els topònims tenen com a única forma oficial la catalana» i que
«correspon al Govern de la Comunitat Autònoma o als consells insulars, d?acord amb
l?assessorament de la Universitat de les Illes Balears, determinar els noms oficials dels
municipis, territoris, nuclis de població, vies de comunicació interurbanes en general i
topònims de la comunitat autònoma». Convé ressenyar que aquesta previsió suposa la
recuperació de la redacció original del mateix precepte de la Llei de normalització
lingüística de 1986 i que en el recurs d?inconstitucionalitat que es formulà contra
determinats preceptes de la Llei autonòmica, que va ser resolt per la Sentència del
Tribunal Constitucional 123/1988, de 23 de juny, l?article 14 no va ser qüestionat.
La jurisprudència ha admès que els topònims tenguin com a única forma oficial la de la
llengua pròpia de la comunitat autònoma, tal com succeeix a les Illes Balears. A títol
d?exemple, en relació amb el canvi de denominació del municipi de Vall de Uxó, que va
passar a denominar-se la Vall d?Uixó, articulat mitjançant un decret de la Generalitat
Valenciana, la Sentència del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa,
Secció 3a) de 21 de febrer de 2000 considera:
Debe, pues, estimarse este primer motivo de casación, por cuanto la sentencia
recurrida no ha tenido en cuenta las antedichas normas que atribuyen a la
Generalidad Valenciana plena y exclusiva competencia para definir y acordar cuanto
se refiera a la denominación oficial de los municipios comprendidos en su territorio,
con arreglo a sus propias normas específicas, que son básicamente las que se
contienen en el Decreto autonómico 74/1984, de 30 julio; tanto si se trata de un
cambio puramente lingüístico (art. 4), como si se tratase de una alteración sustancial,
o incluso de la implantación de una nueva denominación (arts. 1 al 3). No hace falta
recordar que estas normas reglamentarias autonómicas han sido aplicadas con toda
13
corrección en el presente caso, según demuestran las actuaciones; y respetando
siempre el principio de primacía de la voluntad municipal, manifestaba a través de
sus instituciones representativas, que aseguran la garantía constitucional de la
autonomía local.
A més, el Tribunal Suprem ha mantingut de manera reiterada que la legislació
autonòmica que regula l?ús de la llengua pròpia en les administracions públiques de la
pròpia comunitat autònoma i de les entitats locals del seu àmbit territorial no és
contrària a l?autonomia municipal. Així, la Sentència del Tribunal Suprem (Sala
Contenciosa Administrativa, Secció 4a) de 25 de setembre de 2000 diu:
[...] tales previsiones legales no son contrarias a la autonomía municipal en su
aspecto de autoorganización, pues, como ha tenido ocasión de reiterar esta Sala
(SSTS 21 de septiembre y 13 de octubre de 1998), la normalización lingüística de
una lengua o idioma cooficial entra en el ámbito o esfera de intereses de la
comunidad local, pero excede de ella para afectar, de modo prioritario, a los de la
Comunidad Autónoma que tiene atribuida la específica competencia lingüística. Así,
pues, el cumplimiento y ejecución «in genere» de la normativa lingüística de la
Comunidad Autónoma vincula también a los entes locales. Les impone, al regular la
lengua propia, deberes estructurales o funcionales que, sin embargo, no inciden de
manera directa en la organización interna de los órganos de los Entes locales que ha
de corresponder a éstos de acuerdo con los criterios organizativos propios, en
coherencia con la autonomía que la propia Constitución y la Carta Europea reconoce
a tales Entes (art. 140 CE).
2. Tanmateix, és clar que la toponímia es troba vinculada a la matèria més àmplia de
règim local i a l?autonomia local constitucionalment reconeguda a les entitats locals.
En efecte, els ajuntaments poden prendre part en la determinació dels topònims que
afectin la seva denominació oficial, atesa la indiscutible presència de l?interès local i a
l?empara de les seves potestats d?autoorganització (article 4.1 de la Llei 7/1985, de 2
d?abril). Però aquesta intervenció es completa amb un control posterior i una decisió
definitiva, plenament compatibles amb l?autonomia atribuïda per l?article 137 de la
Constitució, i que pot provenir de l?Estat i de les comunitats autònomes, depenent de la
distribució de competències sobre el règim local (de manera que correspon a l?Estat la
competència pel que fa a les bases del règim jurídic de les administracions públiques ?
article 149.1.18a de la Constitució? i a la Comunitat Autònoma la competència de
desenvolupament legislatiu i execució ?31.13 de l?EAIB?). Per això, la mateixa
legislació sobre règim local preveu un procediment administratiu específic i singular ?
sense cap referència a la qüestió lingüística, més enllà del reconeixement que la
denominació podrà tenir la forma castellana, la de qualsevol llengua oficial en una
comunitat autònoma amb llengua pròpia o la de les dues llengües, previst en l?article
14.2 de la Llei 7/1985, de 2 d?abril? sobre la denominació dels ens locals i els seus
canvis.
La Comunitat Autònoma de les Illes Balears no ha regulat el procediment específic que
s?ha de seguir per a la denominació o el canvi de denominació de les entitats locals. I
això malgrat que la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim local de les
Illes Balears, es remet a un futur reglament que reguli aquest procediment. En
14
conseqüència, la normativa aplicable per a la denominació dels municipis és la
continguda en la legislació estatal en matèria local, que s?haurà d?harmonitzar amb les
normes i els principis que fixa la legislació autonòmica.
Així, en el cas de les Illes Balears, a partir del marc jurídic establert, correspon als
ajuntaments exercir la iniciativa per promoure o acordar la determinació o el canvi de
denominació (article 10 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim
local de les Illes Balears). S?hauran de formalitzar els tràmits preceptius d?exposició
pública i exposició de reclamacions (tal com exigeix l?article 29 del Reial decret
1690/1986, d?11 de juliol, pel qual s?aprova el Reglament de població i demarcació
territorial de les entitats locals). L?acord municipal, adoptat per quòrum qualificat, es
remet al consell insular del seu àmbit territorial, i s?haurà de tramitar en el departament
corresponent per raó de la matèria. En vista de la proposta que formuli l?esmentat
departament, i d?acord amb l?article 11.1. del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18
d?abril, pel qual s?aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de
règim local, i atesa la transferència de competències operada per la Llei 8/1993, d?1 de
desembre, originàriament atribuïdes al Govern de les Illes Balears, correspon al consell
insular (al consell executiu si el reglament orgànic no atorga l?atribució al ple)
l?aprovació o la no acceptació de la proposta municipal. La no acceptació, que haurà de
ser motivada, només es pot fonamentar en la infracció del procediment, en la no
adequació a la toponímia balear, en la incorrecció lingüística o per identitat del nom
amb un altre de ja existent. En aquest procediment haurà d?intervenir la Universitat de
les Illes Balears, com a institució oficial consultiva per a tot el que es refereix a la
llengua catalana (article 35, segon paràgraf, de l?Estatut d?autonomia de les Illes
Balears, en la redacció que en fa la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer). L?acord del
consell insular s?ha de notificar al municipi interessat perquè adopti el seu propi acord,
que, juntament amb la resolució del consell insular, s?ha de remetre al Registre
d?Entitats Locals, perquè es modifiqui la inscripció registral corresponent. Així, el canvi
de denominació tindrà caràcter oficial, un cop produïdes la inscripció i la publicació en
el Butlletí Oficial de l?Estat i en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (article 14.1 de la
Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de les bases del règim local).
3. Ara bé, i aquest és un punt molt important, segons la interpretació que n?ha fet el
Tribunal Suprem, la variació de la llengua oficial que s?utilitza per fixar el topònim o les
correccions produïdes a partir del procés de normalització no es consideren un canvi de
denominació del nom dels municipis. Així, respecte del Decret del Govern valencià que
va disposar que el municipi Vall de Uxó passàs a denominar-se la Vall d?Uixó, un grup
de regidors de l?Ajuntament va interposar un recurs en què es plantejava que aquell acte
no significava un simple canvi lingüístic, sinó que es tractava d?una modificació real del
nom del municipi i que, per això, no hi era aplicable la normativa autonòmica, sinó que
s?havia de regir pels articles 28 i 29 del Reial decret 1690/1986, d?11 de juliol, pel qual
s?aprova el Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals. Aquesta
argumentació fou acceptada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat
Valenciana, però en canvi no fou admesa per l?esmentada Sentència del Tribunal
15
Suprem (Sala Contenciosa Administrativa, Secció 3a) de 21 de febrer de 2000, que en el
fonament jurídic tercer afirma:
Tanto la parte recurrente como el fallo impugnado parten de la premisa de que se
trata de un cambio de nombre y no de una simple adaptación lingüística; criterio que
no comparte esta Sala, ante el hecho evidente de que las variaciones introducidas
son mínimas y puramente ortográficas, sin que pueda apreciarse una alteración
sustancial del topónimo tradicional.
En aquest mateix sentit també s?ha pronunciat la Sentència del Tribunal Superior de
Justícia de Galícia 769/2007, de 4 d?octubre, respecte al requeriment d?anul·lació de
l?acord municipal en què s?estableix que el nom del municipi és A Coruña-La Coruña,
quan l?única forma oficial gallega quedà fixada per un decret del Govern en la forma A
Coruña:
Lo primero que hay que aclarar es que esto no supone cambio alguno de
denominación, pues cualquier nombre, sea personal o local, traducido a otro idioma
sigue siendo el mismo nombre [...].
Resulta particularment interessant, pel que fa al cas examinat, la Sentència del Tribunal
Suprem (Sala Contenciosa Administrativa) de 20 de febrer de 1998, quan afirma que
són diferents el procediment de regulació de les formes oficials dels topònims, derivada
de l?article 14 de la Llei 3/1986, de 29 d?abril, de normalització lingüística, i el de canvi
de denominació regulat en els articles 22.2.b de la Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora
de les bases del règim local; 11.1 del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 d?abril, pel
qual s?aprova el text refós de les disposicions legals vigents en matèria de règim local, i
26 a 30 del Reial decret 1690/1986, d?11 de juliol, pel qual s?aprova el Reglament de
població i demarcació territorial de les entitats locals. La Sentència en qüestió anul·la
parcialment el Decret 36/1988, de 14 d?abril ?en la referència que fa a tres topònims
corresponents al nucli urbà del municipi de Manacor?, perquè considera que en la
tramitació de la disposició reglamentària s?hauria d?haver donat audiència a
l?Ajuntament de Manacor, per bé que no l?exigia l?article 105.c de la Constitució, sinó
els articles 2 i 4 de la Llei de reguladora de les bases del règim local. Però, com hem dit,
en allò que ara ens interessa, en la resolució es diu que el procediment sobre el qual gira
l?àmbit de l?apel·lació ?la determinació del topònim oficial? no és coincident amb el
de canvi de denominació de municipis o entitats locals.
[...] La Constitución (arts. 137 y 140) garantiza la autonomía de los municipios para
la gestión de sus respectivos intereses. Los municipios son entidades básicas de la
organización territorial del Estado y cauces inmediatos de participación ciudadana
en los asuntos públicos, que gestionan con autonomía los intereses propios de las
correspondientes colectividades (art. 1 de la L.B.R.L.). Para la efectividad de su
autonomía, constitucionalmente garantizada, la legislación del Estado y la de las
Comunidades Autónomas debe asegurar a los municipios ?las Provincias y las
Islas? su derecho a intervenir en cuantos asuntos afecten directamente al círculo de
sus intereses (art. 2. 1 L.B.R.L.). La Administración Local y las demás
Administraciones Públicas ajustarán sus relaciones recíprocas a los deberes de
información mutua, colaboración, coordinación y respeto a los ámbitos
16
competenciales respectivos (art. 10.1 L.B.R.L.). El derecho de los ciudadanos a
participar en la gestión de los asuntos públicos forma parte de los principios
democráticos comunes a todos los Estados miembros del Consejo de Europa,
derecho que en el nivel local puede ser ejercido más directamente, lo que permite
una administración a la vez eficaz y próxima al ciudadano (preámbulo de la Carta
Europea de Administración Local ?en lo sucesivo, C.E.A.L.? de 15 de octubre de
1985, ratificada por España por Instrumento de 20 de enero de 1988, publicado en el
BOE de 24 de febrero de 1989). Las entidades locales deben ser consultadas, en la
medida de lo posible, a su debido tiempo y en forma apropiada, a lo largo de los
procesos de decisión de todas las cuestiones que les afecten directamente (art. 4.6 de
la C.E.A.L.). El Decreto impugnado regula una materia directa y estrechamente
conectada con el círculo de los intereses municipales. La naturaleza de los intereses
afectados, el derecho a intervenir en cuantos asuntos afecten directamente a sus
intereses colectivos, la existencia de deberes de información mutua, la obligación de
consultar las entidades locales en forma apropiada, justifica que la Sala estime no
solo conveniente sino obligado que, antes de la aprobación de aquella disposición
general, se hubiese conocido y tenido en cuenta la voluntad expresada por los
titulares de los órganos encargados de la gestión democrática de aquellos intereses
municipales. Y aunque los supuestos regulados por los artículos 22. 2 b) de la
L.B.R.L., 11. 1 del Texto Refundido de 1986, y 26 del Reglamento de Población y
Demarcación Territorial de las Entidades Locales, no coinciden exactamente con los
que configuran el ámbito de esta apelación, refuerzan también, en sus reiteradas
referencias al «acuerdo» del Ayuntamiento, el criterio que esta sentencia acoge, en
virtud del cual se considera que fue indebidamente omitida la audiencia del
Ayuntamiento de Manacor, vicio determinante de la nulidad parcial que declaramos.
Per tant, de conformitat amb la doctrina jurisprudencial, reiteradament admesa, en el cas
que s?hagi de produir una modificació en la determinació oficial del topònim d?un
municipi que sigui conseqüència de la simple adaptació lingüística ?és a dir, que
deriva del procés de normalització de la llengua pròpia?, no és exigible que se segueixi
el procediment de canvi de denominació, que està regulat en la legislació sobre règim
local.
I aquest és precisament el supòsit que es planteja en la consulta formulada, atès que del
que es tracta és de determinar quina ha de ser la intervenció del Consell Insular de
Menorca en el procés per adaptar el nom de Maó-Mahón després de la modificació de la
Llei de normalització lingüística ?operada per la Llei 1/2016?, que torna a la seva
redacció original i determina que l?única forma oficial dels topònims és la catalana, la
qual ja va quedar fixada mitjançant el Decret 36/1988, de 14 d?abril. Com que a hores
d?ara hi ha una contradicció entre la Llei de normalització lingüística i l?acord del
Consell Executiu del Consell Insular de Menorca adoptat, en la sessió extraordinària de
18 de novembre de 2013, en relació amb la resolució de l?expedient de canvi de nom de
la ciutat de Maó a Maó-Mahón, és clar que preval la primera. La qüestió és com s?ha de
procedir a aquesta harmonització.
Certament no existeix a les Illes Balears una normativa específica ?tal com succeeix en
altres comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia distinta del castellà? per
procedir a l?adopció de la forma catalana del topònim, que en aquests moments és
l?única oficial, i, fins ara, s?ha considerat que l?oficialització dels topònims es produeix
en virtut de les previsions contingudes en l?article 14 de la Llei de normalització
17
lingüística i en el Decret 36/1988, pel qual es determina la forma oficial dels topònims.
Però la manca d?aquest procediment específic no suposa que s?hagi de seguir el règim
establert per als canvis de denominació, perquè, repetim, ens trobam en situacions que
no són coincidents, encara més si tenim en compte que, de conformitat amb el marc
normatiu vigent, l?oficialització lingüística del topònim és un procediment més
simplificat que el canvi de denominació, que és més rígid.
El fet que en el passat el municipi de Maó hagi seguit, per dues vegades, el procediment
de canvi de denominació per fer efectiu el contingut de la Llei 3/1986, de 29 d?abril, en
les seves diferents redaccions, no implica tampoc que ara s?hagi de repetir aquella
mateixa tramitació. Pensem que el procediment iniciat per l?Ajuntament de Maó l?any
2005, que es va tramitar com un canvi de denominació segons les disposicions previstes
en la legislació local, i que va donar lloc a l?Acord de 24 de març de 2006 del Consell
Executiu del Consell Insular de Menorca sobre la denominació oficial de Maó, responia,
clarament, a l?adopció de la forma catalana del topònim oficial que ja determinaven la
Llei de normalització lingüística i el Decret 36/1988. Per la seva banda, en el «canvi de
denominació toponímica del municipi de Maó» acordat pel Consell Executiu del
Consell Insular de Menorca el 27 de novembre de 2013, ens trobam igualment davant
l?estricta revisió de la forma oficial del topònim, que exigia, segons la mateixa Llei de
normalització lingüística, en la redacció que en va fer la Llei 9/2012, de 19 de juliol,
l?acord del ple de l?ajuntament interessat, l?assessorament de la Universitat i l?acord del
consell insular respectiu. Per tant, no era tampoc imprescindible, tot i que així es va
decidir, seguir el procediment més complex establert per al canvi de denominació de
municipi.
Segons la disposició transitòria del Decret 36/1988, de 14 d?abril, pel qual es publiquen
en el BOCAIB les formes oficials dels topònims de les Illes Balears, «els municipis i els
consells insulars de les Illes Balears vénen obligats a adequar els topònims dels seus
territoris a les formes oficials que s?estableixen a l?article 1 d?aquest Decret». Per tant,
de conformitat amb aquesta previsió, correspon a l?Ajuntament de Maó prendre l?acord
per adaptar el nom del municipi a la forma oficial que correspon per aplicació de
l?article 14 de la Llei 3/1986, de 29 d?abril, en la redacció que en fa la Llei 1/2016, de 3
de febrer, i de l?esmentat Decret 36/1988, per bé que el Consell Insular podrà demanar a
l?Ajuntament afectat que adapti el seu nom a la forma oficial.
Tanmateix, cal recordar que, en virtut de l?article 14 de la Llei 7/1985, de 2 d?abril,
reguladora de les bases del règim local, els canvis en els noms dels municipis només
tenen caràcter oficial quan, després d?haver-los inscrit en el Registre d?Entitats Locals,
que depèn de la Secretaria d?Estat d?Administracions Públiques, es publiquin en el
Butlletí Oficial de l?Estat. Així, als efectes prevists en els articles 26.3 i 30.1 del
Reglament de població i demarcació territorial de les entitats locals, aprovat mitjançant
el Reial decret 1690/1986, d?11 de juliol, el mateix Ajuntament de Maó ha de
comunicar la nova forma oficial del nom de la ciutat i del municipi al Registre
d?Entitats Locals.
18
III. CONCLUSIONS
1a. La presidenta del Consell Insular de Menorca està legitimada per sol·licitar el
dictamen, amb caràcter facultatiu, i el Consell Consultiu és competent per emetre?l.
2a. La determinació del nom oficial de la ciutat i el municipi de Maó es produeix a
partir de les previsions contingudes en l?article 14 de la Llei 3/1986, de 29 d?abril, de
normalització lingüística, en la redacció que en fa la Llei 1/2016, de 3 de febrer, i per
l?aplicació del Decret 36/1988, de 14 d?abril, amb les seves modificacions, que és la
disposició que determina les formes oficials dels topònims a les Illes Balears. Correspon
a l?Ajuntament de Maó prendre l?acord per adaptar el nom del municipi a la forma
oficial, per iniciativa pròpia o a instància del Consell Insular de Menorca.
3a. Als efectes prevists en els articles 26.3 i 30.1 del Reglament de població i
demarcació territorial de les entitats locals, aprovat mitjançant el Reial decret
1690/1986, d?11 de juliol, l?Ajuntament de Maó ha de comunicar la nova forma oficial
del nom de la ciutat i del municipi al Registre d?Entitats Locals.
Palma, 16 de juny de 2016
VOTO PARTICULAR QUE FORMULA LA CONSEJERA MARTA VIDAL
CRESPO AL DICTAMEN 89/2016, RELATIVO A LA APLICACIÓN DE LA
LEY 1/2016, DE 3 DE FEBRERO, EN RELACIÓN AL CAMBIO DE
DENOMINACIÓN DEL MUNICIPIO, ACTUALMENTE CON
DENOMINACIÓN BILINGÜE MAÓ-MAHÓN, AL AMPARO DEL ARTÍCULO
22 DE LA LEY 5/2010, DE 16 DE JUNIO, REGULADORA DEL CONSELL
CONSULTIU DE LES ILLES BALEARS, AL CUAL SE ADHIERE EL
CONSEJERO JOSÉ ARGÜELLES PINTOS
Agotada sin éxito la posibilidad de alcanzar una posición consensuada en la fase de
discusión de la ponencia, aun habiendo advertido quien suscribe en relación a la
manifiesta insuficiencia del tiempo dedicado a la misma dado el alcance y relevancia de
las cuestiones objeto de controversia, es por lo que me veo obligada a discrepar
respetuosamente del parecer de la mayoría.
La solicitud de dictamen facultativo formulada por la presidenta del Consell Insular de
Menorca, con registro de entrada en este órgano consultivo en fecha 22 de marzo de
2016, relativa a la aplicación de la Ley 1/2016, de 3 de febrero, de modificación de la
Ley 3/1986, de 29 de abril, de normalización lingüística en Illes Balears, en relación al
cambio de denominación del municipio, actualmente con denominación bilingüe Maó-
Mahón, solicitaba, manifestando expresamente que se trata de un asunto de relevancia
notoria, emisión de dictamen en relación a las cuestiones siguientes:
1. Si la entrada en vigor de la Ley 1/2016, de 3 de febrero, que modifica el artículo 14.1
de la Ley 3/1986, de 29 de abril, de normalización lingüística a las Illes Balears,
19
estableciendo que ?Los topónimos de les Illes Balears tienen como única forma oficial
la catalana?, comporta como consecuencia la sustitución ope legis del nombre de la
ciudad y municipio de Maó-Mahón por su forma catalana, como Maó, determinada en
el Decreto 36/1988, de la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern
Balear, de 14 de abril, por medio del cual se publican en el BOCAIB las formas
oficiales de los topónimos de les Illes Balears.
2. Si, por lo tanto, resulta innecesario seguir el procedimiento regulado en la normativa
local (artículos 14, 22.21, 41.3 y 42.2.d de la Ley 7/1985, reguladora de las Bases de
régimen local; 10 y 94.3 d, de la Ley 20/2006, municipal y de régimen local de les Illes
Balears; 11 del Real Decreto Legislativo 781/1986, por medio del cual se aprueba el
Texto refundido de régimen local; 26, 29 y 30 del Real Decreto 1690/1986, por medio
del cual se aprueba el Reglamento de población y demarcación territorial de las
entidades locales; y 30.2 y 35 del Estatuto de autonomía de las Illes Balears; y 1.1.6 de
la Ley 8/1993, de atribución de competencias en los consejos insulares en materia de
régimen local).
3. El órgano solicitante manifiesta que ?atès que esdevindria estèril des del moment que
el seu resultat estaria predeterminat legalment?, lo que implica la necesidad de que este
órgano consultivo se pronuncie en relación a si la tramitación del procedimiento
resultaría estéril por estar su resultado predeterminado legalmente.
4. Para el supuesto de que el órgano consultivo considere que la sustitución del nombre
de Maó hubiera operado ope legis, se solicita pronunciamiento en relación a si resultaría
suficiente la adopción de un acuerdo comunicando esta circunstancia al Registro de
Entidades Locales.
5. De no ser así, se solicita a este órgano consultivo cuáles serían los trámites necesarios
para formalizar el cambio de denominación.
Considero que en el dictamen aprobado relativo a esta consulta (en adelate, el
dictamen), las conclusiones alcanzadas no resultan, desde un punto de vista formal,
suficientes para dar respuesta a todas las cuestiones formuladas, y, desde el punto de
vista material, no resultan las mismas ajustadas a derecho.
Lo anterior se fundamenta en las siguientes
CONSIDERACIONES JURÍDICAS
Primera. Falta de respuesta del dictamen a las cuestiones formuladas por el
Consell Insular de Menorca, y su consecuente insuficiencia a los efectos interesados
1. En la Consideración jurídica tercera del dictamen se determina como el objeto de la
consulta el siguiente:
20
L?objecte de la consulta examinada se circumscriu a determinar les competències
del Consell Insular respecte al ?canvi de denominació? del municipi de Maó i els
efectes que sobre aquesta matèria produeix l?entrada en vigor de la Llei 1/2016, de 3
de febrer, de modificació de la Llei 3/1986, de 29 d?abril, de normalització
lingüística a les Illes Balears, que, en relació amb els topònims de les Illes Balears,
estableix com a única forma oficial la catalana.
Discrepo de la determinación del objeto de la consulta a este órgano consultivo, como
se ha anticipado en los antecedentes, puesto que tal como se desprende de la lectura de
la solicitud de dictamen del Consell Insular de Menorca, las cuestiones que se plantean
exceden de objeto de la consulta identificado en el dictamen, y se concretan
perfectamente en las siguientes cuestiones:
I. Si la modificación de la denominación del municipio ha operado ope legis.
II. Si, en consecuencia, resulta innecesario seguir el procedimiento establecido en la
legislación de régimen local.
III. Si por lo tanto, la tramitación del procedimiento resultaría estéril por estar su
contenido predeterminado legalmente.
IV. En el caso de haber operado la modificación ope legis, si resulta suficiente la
comunicación de tal circunstancia al Registro de Entidades Locales.
V. De no ser así, determinación de los trámites necesarios para formalizar el cambio de
denominación.
2. Las conclusiones a las que llega el dictamen son las siguientes:
1a. La presidenta del Consell Insular de Menorca està legitimada per sol·licitar el
dictamen, amb caràcter facultatiu, i el Consell Consultiu és competent per emetre?l.
2a. La determinació del nom oficial de la ciutat i el municipi de Maó es produeix a
partir de les previsions contingudes en l?article 14 de la Llei 3/1986, de 29 d?abril,
de normalització lingüística, en la redacció que en fa la Llei 1/2016, de 3 de febrer, i
per l?aplicació del Decret 36/1988, de 14 d?abril, amb les seves modificacions, que
és la disposició que determina les formes oficials dels topònims a les Illes Balears.
Correspon a l?Ajuntament de Maó prendre l?acord per adaptar el nom del municipi a
la forma oficial, per iniciativa pròpia o a instància del Consell Insular de Menorca.
3a. Als efectes prevists en els articles 26.3 i 30.1 del Reglament de població i
demarcació territorial de les entitats locals, aprovat mitjançant el Reial decret
1690/1986, d?11 de juliol, l?Ajuntament de Maó ha de comunicar la nova forma
oficial del nom de la ciutat i del municipi al Registre d?Entitats Locals.
Estas conclusiones parece que suponen:
? Que sí se ha producido la determinación del nombre oficial de la ciudad ope legis;
21
? Que el órgano competente para la adopción del acuerdo para adaptar el nombre del
municipio a la forma oficial es el Ayuntamiento, a iniciativa propia o del Consell
Insular;
? Que el acuerdo requiere para su efectividad la inscripción en el Registro de
Entidades Locales.
Así, las conclusiones a las que llega el dictamen no resuelven de manera clara las
cuestiones objeto de consulta, además de resultar contradictorias (opera ope legis pero
requiere de acuerdo municipal, y de inscripción en el Registro de Entidades locales, o
sea de algún tipo de procedimiento). De la lectura íntegra del dictamen, resulta además
que estas conclusiones resultan incoherentes con la argumentación en el mismo
contenida (argumentación que se comparte) en relación a la competencia exclusiva de la
administración autonómica (en el caso de Illes Balears del Consell Insular), siendo que
de las conclusiones parece deducirse que éste último no tiene por qué intervenir, lo que
resultaría contrario al marco legal y a las competencias que le son propias.
3. Del dictamen no puede concluirse cuál es el procedimiento a seguir, ni tampoco la
opinión de este órgano consultivo a la determinante cuestión de cuáles son los trámites
concretos necesarios para verificar el cambio de denominación del municipio, para su
adaptación a la Ley 1/2016, de 3 de febrero, de modificación de la Ley 3/1986, de 29 de
abril, de normalización lingüística.
Por lo anterior, parece complicado que pueda emitirse resolución d?acord amb el
Consell Consultiu puesto que en dictamen no se resuelven las dudas planteadas.
4. Se procede a continuación, al análisis de los argumentos que pueden extraerse del
dictamen aprobado por la mayoría, manifestando en los supuestos en los que se discrepa
la concreción de los motivos jurídicos en los que ésta se basa.
Segunda. Sobre si la modificación de la denominación del municipio ha operado
ope legis por la entrada en vigor de la Ley 1/2016, de 3 de febrero, de modificación
de la Ley 3/1986, de 29 de abril, de normalización lingüística a las Illes Balears.
1. No acierta quien suscribe a concretar si en el dictamen de referencia se alcanza
alguna conclusión en relación a sobre si la modificación de la denominación del
municipio ha operado o no ope legis por la entrada en vigor de la Ley 1/2016, puesto
que el dictamen sigue una línea argumental que se comparte plenamente en la que se
delimita el ámbito competencial con un correcto análisis de la no vulneración de la
autonomía local, el marco jurídico aplicable y el procedimiento a seguir (de lo que se
deduce que no se ha producido un cambio ope legis), línea argumental totalmente
compartida, hasta el apartado 3 de la Consideración Jurídica Tercera, momento en el
que la argumentación resulta completamente inversa, de lo que parece deducirse que el
dictamen entiende que sí ha supuesto la entrada en vigor de la Ley 1/2016 una
modificación ope legis, siendo solamente necesaria la realización de diversos trámites
para que ésta previsión despliegue sus efectos jurídicos.
22
2. De la primera línea argumental seguida en el dictamen ?argumentación que
comparto?, quisiera destacar el siguiente razonamiento:
La Comunitat Autònoma de les Illes Balears no ha regulat el procediment específic
que s?ha de seguir per a la denominació o el canvi de denominació de les entitats
locals. I això malgrat que la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de règim
local de les Illes Balears, es remet a un futur reglament que reguli aquest
procediment. En conseqüència, la normativa aplicable per a la denominació dels
municipis és la continguda en la legislació estatal en matèria local, que s?haurà
d?harmonitzar amb les normes i els principis que fixa la legislació autonòmica.
Puede entenderse que el órgano consultivo considera necesario seguir el procedimiento
establecido por la normativa estatal (al no haber hecho uso el gobierno de la comunidad
autónoma de su potestad de desarrollo reglamentario de la Ley de Normalización
Lingüística, regulando en perfecto y suficiente uso de sus competencias un
procedimiento autonómico específico para el cambio de denominación de los
municipios, de acuerdo al mandato contenido en la propia Ley de Normalización
Lingüística, y para dar validez a la previsión contenida en la Ley 20/2006, Municipal y
de Régimen local de les Illes Balears (?S?ha de seguir un procediment específic que
s?ha de regular reglamentàriament?); a continuación, pasa a determinarse el
procedimiento que ha de llevarse a cabo a los efectos pretendidos - que se comparte en
su integridad:
Així, en el cas de les Illes Balears, a partir del marc jurídic establert, correspon als
ajuntaments exercir la iniciativa per promoure o acordar la determinació o el canvi
de denominació (article 10 de la Llei 20/2006, de 15 de desembre, municipal i de
règim local de les Illes Balears). S?hauran de formalitzar els tràmits preceptius
d?exposició pública i exposició de reclamacions (tal com exigeix l?article 29 del
Reial decret 1690/1986, d?11 de juliol, pel qual s?aprova el Reglament de població i
demarcació territorial de les entitats locals). L?acord municipal, adoptat per quòrum
qualificat, es remet al consell insular del seu àmbit territorial, i s?haurà de tramitar
en el departament corresponent per raó de la matèria. En vista de la proposta que
formuli l?esmentat departament, i d?acord amb l?article 11.1 del Reial decret
legislatiu 781/1986, de 18 d?abril, pel qual s?aprova el text refós de les disposicions
legals vigents en matèria de règim local, i atesa la transferència de competències
operada per la Llei 8/1993, d?1 de desembre, originàriament atribuïdes al Govern de
les Illes Balears, correspon al consell insular (al consell executiu si el reglament
orgànic no atorga l?atribució al ple) l?aprovació o la no acceptació de la proposta
municipal. La no acceptació, que haurà de ser motivada, només es pot fonamentar en
la infracció del procediment, en la no adequació a la toponímia balear, en la
incorrecció lingüística o per identitat del nom amb un altre de ja existent. En aquest
procediment haurà d?intervenir la Universitat de les Illes Balears, com a institució
oficial consultiva per a tot el que es refereix a la llengua catalana (article 35, segon
paràgraf, de l?Estatut d?autonomia de les Illes Balears, en la redacció que en fa la
Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer). L?acord del consell insular s?ha de notificar
al municipi interessat perquè adopti el seu propi acord, que, juntament amb la
resolució del consell insular, s?ha de remetre al Registre d?Entitats Locals, perquè es
modifiqui la inscripció registral corresponent. Així, el canvi de denominació tindrà
caràcter oficial, un cop produïdes la inscripció i la publicació en el Butlletí Oficial
de l?Estat i en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (article 14.1 de la Llei 7/1985,
de 2 d?abril, reguladora de les bases del règim local).
23
3. El cambio argumental, como se ha adelantado, se produce en el apartado 3 de esta
misma Consideración Jurídica Tercera, cuando se produce un giro en la recta e impoluta
argumentación jurídica mantenida hasta el momento, para concluir lo que en ningún
modo puede compartirse:
Per tant, de conformitat amb la doctrina jurisprudencial, reiteradament admesa, en el
cas que s?hagi de produir una modificació en la determinació oficial del topònim
d?un municipi que sigui conseqüència de la simple adaptació lingüística ?és a dir,
que deriva del procés de normalització de la llengua pròpia?, no és exigible que se
segueixi el procediment de canvi de denominació, que està regulat en la legislació
sobre règim local.
I aquest és precisament el supòsit que es planteja [?]. La qüestió és com s?ha de
procedir a aquesta harmonització.
Certament no existeix a les Illes Balears normativa específica [?]. Però la manca
d?aquest procediment específic no suposa que s?hagi de seguir el règim establert per
als canvis de denominació, perquè, repetim, ens trobam en situacions que no són
coincidents, encara més si tenim en compte que, de conformitat amb el marc
normatiu vigent, l?oficialització lingüística del topònim és un procediment més
simplificat que el canvi de denominació, que és més rígid.
Y no puede compartirse porque, como se verá, ni hay línea jurisprudencial que
determine que si se trata de una simple adaptación lingüística no es necesario seguir
procedimiento; ni sería lo anterior posible por resultar imprescindible que cualquier
procedimiento se lleve a cabo mediante el procedimiento legalmente establecido
(Principio de legalidad en la actuación administrativa); ni se justifica en modo alguno
cómo se evita en la argumentación la necesidad (positivizada en el ordenamiento
jurídico autonómico) de que un procedimiento propio desplace al estatal, el cual será de
aplicación en defecto del primero, de acuerdo a la legislación de régimen local, y a la
cláusula residual de competencias consagrada en el artículo 149.3 de la Constitución
Española.
De la argumentación transcrita señalamos:
? Una profunda contradicción, puesto que reconociéndose que en nuestra comunidad
autónoma no se ha regulado procedimiento específico, y que lo anterior supone la
aplicación de la normativa contenida en la legislación estatal, se concluye que ésta no
será de aplicación, puesto que debe seguirse un procedimiento más simplificado (que se
ha reconocido que no se encuentra regulado), en comparación con el procedimiento
estatal que es más rígido.
? Una incorrecta valoración de la jurisprudencia en la que se fundamenta la conclusión
de que en el caso de adaptaciones lingüísticas de los topónimos, pues en las mismas
sentencias citadas en el dictamen se contiene expresamente una conclusión contraria,
que no es otra que resulta indiferente si se trata de una modificación por razón de
adaptación lingüística que si se trata de una modificación de mayor entidad, puesto que
siendo una competencia plena y exclusiva de la comunidad autónoma la de definir y
24
acordar cuanto se refiera a la denominación oficial de los municipios comprendidos en
su territorio, con arreglo a sus propias normas específicas, lo determinante es si se ha
producido o no la regulación de un procedimiento distinto para el ámbito autonómico;
de no haberse hecho uso de la competencia autonómica, o, dicho de otro modo, de no
haberse regulado un procedimiento autonómico específico (como es el caso que nos
ocupa), resultará de aplicación la normativa estatal de régimen local, y por lo tanto el
procedimiento que en la misma se regula, con carácter subsidiario.
No debemos olvidar que la opción de que el cambio de denominación haya operado ope
legis, es decir, por imperativo legal, resultaría contraria a la normativa básica estatal; el
legislador básico estatal determinó que debe hacerse mediante un procedimiento, caso
por caso, en el que la iniciativa sea del municipio y la decisión final de la comunidad
autónoma, por afectar al núcleo esencial de la autonomía local. La legislación
autonómica debe interpretarse de manera que resulte compatible con la legislación
básica estatal, para evitar conflictos de constitucionalidad.
De este modo, la opción del legislador autonómico al optar porque la única forma
oficial de los municipios de les Illes Balears sea su forma catalana, es perfectamente
acorde a la normativa básica estatal, pero de ello no puede desprenderse, porque
entonces sí se estaría vulnerando la normativa básica estatal, que debe llevarse a cabo
un procedimiento que debe ser, o bien el establecido en la normativa de régimen local, o
bien el que las comunidades autónomas hayan regulado en su caso en ejercicio de sus
competencias, como además exige nuestra Ley municipal y de régimen local (Ley
20/2006).
4. Procedemos a continuación al análisis de la jurisprudencia citada en el dictamen,
erróneamente interpretada.
4.1. Sentencia de la Sala de lo Contencioso Administrativo, Sección 3ª, de 21 de febrero
de 2000, sobre el cambio de denominación del municipio de la Vall d?Uxó, Fundamento
Jurídico Tercero (del que sólo se ha transcrito un fragmento en el apartado 3 de la
consideración jurídica tercera del dictamen). El fundamento jurídico tercero completo
resulta revelador a los efectos que nos ocupan:
Tanto la parte recurrente como el fallo impugnado parten de la premisa de que se
trata de un cambio de nombre y no de una simple adaptación lingüística; criterio que
no comparte esta Sala, ante el hecho evidente de que las variaciones introducidas
son mínimas y puramente ortográficas, sin que pueda apreciarse una alteración
sustancial del topónimo tradicional. Ahora bien, lo que interesa destacar, desde el
punto de vista de la competencia autonómica en que se basa este primer motivo de
casación que estamos examinando, es que, aunque efectivamente se tratase de un
cambio radical de la denominación del municipio, no por ello dejarían de ser
aplicables las normas autonómicas que regulan el procedimiento, con preferencia a
las normas generales, sólo aplicables con carácter subsidiario. Porque, como acaba
de recordarse en el fundamento primero, el art. 31.8 del Estatuto atribuye
competencia exclusiva a la Generalitat Valenciana para ?alteraciones de los términos
municipales y denominación oficial de los municipios? de donde se desprende, sin
25
lugar a dudas, que tanto en el orden sustantivo como en el procedimental, deben ser
aplicadas las normas autonómicas y no las generales en el caso de autos.
No puede resultar más clara la posición del Tribunal Supremo: resulta indiferente si se
trata de una adaptación lingüística o de un gran cambio, lo sustancial es que resultará de
aplicación la regulación autonómica de la materia si la hay, por ser competencia plena y
exclusiva, siendo de aplicación las normas generales, esto es, la normativa estatal, en
caso contrario.
No puede aceptarse la argumentación que se contiene en el dictamen sostenida
precisamente en esta Sentencia relativa a que ?Ara bé, i aquest és un punt molt
important, segons la interpretació que n?ha fet el Tribunal Suprem, la variació de la
llengua oficial que s?utilitza per fixar el topònim o les correccions produïdes a partir
del procés de normalització no es consideren un canvi de denominació del nom dels
municipis?, porque, pese a que esta diferenciación era el objeto de la discrepancia, el
motivo del recurso interpuesto, el Tribunal Supremo concluyó, como es de ver en el
Fundamento Jurídico Tercero transcrito que a los efectos de la determinación de la
legislación aplicable, resulta esta cuestión irrelevante. El Tribunal Supremo no ha
interpretado lo pretendido en el dictamen.
Lo relevante, según la jurisprudencia citada, es cuál es la regulación del procedimiento
que se ha llevado a cabo en el ámbito autonómico (y si éste se ha llevado a cabo) y, en
el caso de Valencia, comunidad autónoma a la que pertenece la Vall d?Uixó, no sólo ha
regulado procedimiento, sino que ha distinguido entre un procedimiento simplificado
para el caso de adaptación a normalización lingüística del procedimiento para el caso de
cambio de denominación. Así se pronunció al respecto el Tribunal Supremo en la
misma sentencia, en su Fundamento Jurídico Cuarto:
Debe, pues, estimarse este primer motivo de casación, por cuanto la sentencia
recurrida no ha tenido en cuenta las antedichas normas que atribuyen a la
Generalidad Valenciana plena y exclusiva competencia para definir y acordar cuanto
se refiera a la denominación oficial de los municipios comprendidos en su territorio,
con arreglo a sus propias normas específicas, que son básicamente las que se
contienen en el Decreto autonómico 74/1984 ,de 30 de julio: tanto si se trata de un
cambio puramente lingüístico (art. 4), como si se tratase de una alteración sustancial,
o incluso de la implantación de una nueva denominación (arts. 1 al 3).
En el caso objeto de dictamen: no existe regulación autonómica del procedimiento de
cambio de denominación, ni para el caso de adaptaciones lingüísticas, ni para el caso de
cambios más radicales de denominación, por lo que resulta de aplicación en ambos
supuestos (no distinguidos por nuestra normativa autonómica) la normativa estatal de
aplicación supletoria.
4.2. En relación al caso de A Coruña y la frase que se transcribe en el dictamen de una
sentencia del TSJ ?Lo primero que hay que aclarar es que esto no supone cambio
alguno de denominación, pues cualquier nombre, sea personal o local, traducido a otro
idioma sigue siendo el mismo nombre? tampoco conduce a aclarar la interpretación que
se pretende (que un cambio de nombre no requiere de procedimiento).
26
4.3. En relación a la tercera Sentencia del Tribunal Supremo citada en el correlativo del
dictamen, Sentencia de la Sala de lo Contencioso, de 20 de febrero de 1998, que en el
dictamen se señala como particularmente interesante, por ?en allò que ara ens
interessa, en la resolució es diu que el procediment sobre el qual gira l?àmbit de
l?apel·lació ?la determinació del topònim oficial? no és coincident amb el de canvi
de denominació de municipis o entitats locals?, lamento tener que manifestar que nada
tiene que ver la Sentencia citada, ni el litigio del que la misma trae causa (la petición de
nulidad parcial del Decreto que determina la concreta denominación del municipio por
falta de consulta al municipio afectado en su elaboración) con el supuesto que nos ocupa
(determinación de si la previsión legal opera ope legis y cuál es en defecto de lo anterior
el procedimiento a seguir). De hecho, la Sentencia ni siquiera se refiere a esta cuestión,
puesto que cuando habla de ?no coinciden exactamente con los que configuran el
ámbito de esta apelación? se está refiriendo obviamente al ámbito de la apelación, que
no es otro que determinar si la ausencia de participación del municipio de Manacor en la
aprobación del Decreto que estableció sus denominaciones oficiales que, obviamente,
nada tiene que ver con el procedimiento de cambio de denominación, que no es objeto
de la litis. Por lo anterior, debe concluirse que nada aporta la esta Sentencia a la
resolución de las cuestiones que nos ocupan.
5. De lo anterior puede ya afirmarse de manera indubitada que resulta contraria la
conclusión a la que llega el dictamen en relación a la jurisprudencia citada:
Per tant, de conformitat amb la doctrina jurisprudencial, reiteradament admesa, en
el cas que s?hagi de produir una modificació en la determinació oficial del
topònim d?un municipi que sigui conseqüència de la simple adaptació lingüística
?és a dir, que deriva del procés de normalització de la llengua pròpia?, no és
exigible que se segueixi el procediment de canvi de denominació, que està regulat
en la legislació sobre règim local.
Y ello es así porque como se ha argumentado, ninguna de las Sentencias que se citan en
el dictamen ofrece soporte a tales afirmaciones, con lo que ni existe doctrina
jurisprudencial en el sentido pretendido, ni resulta la misma reiteradamente admitida, ni
el Tribunal Supremo ha avalado la innecesariedad de procedimiento en los supuestos de
adaptación lingüística de los topónimos.
Según la doctrina del Tribunal Supremo, la innecesariedad de seguir el procedimiento
de cambio de denominación regulado en la legislación sobre régimen local deriva, en su
caso, de que haya sido el mismo desplazado por el procedimiento que haya regulado la
comunidad autónoma (con o sin distinción de supuestos) en ejercicio de su plena y
exclusiva competencia en la materia.
6. De lo anterior resulta, en relación a la primera consulta formulada por el Consell
Insular de Menorca, sobre si la modificación de la denominación del municipio ha
operado ope legis por la entrada en vigor de la Ley 1/2016, de 3 de febrero, de
modificación de la Ley 3/1986, de 29 de abril, de normalización lingüística a las Illes
Balears, la respuesta es que no opera ope legis la modificación de la denominación del
municipio, para su adaptación de su topónimo a la normalización operada, y ello se
27
deriva de la legislación estatal citada en materia de régimen local, de la legislación
autonómica que requiere de una determinación mediante reglamento del procedimiento
a seguir, de la ausencia de reglamento autonómico que establezca un procedimiento
distinto al estatal, de aplicación supletoria en defecto de regulación autonómica,
consagrado en definitiva en la cláusula residual de competencias contenida en el
apartado tercero del artículo 149 de la Constitución Española, además de la
jurisprudencia consolidada del Tribunal Supremo y de la doctrina del Tribunal
Constitucional tanto en la concreta materia que nos ocupa como, en general en cuanto a
la cláusula residual de competencias de la legislación estatal en las materias asumidas
como exclusivas por las Comunidades Autónomas en supuestos en que éstas no hayan
hecho uso de las mismas.
El hecho de que el resultado del procedimiento esté predeterminado legalmente, o,
dicho en otras palabras, que necesariamente el topónimo oficial del municipio deba ser
el que se establezca en la legislación autonómica sobre la materia, no excluye de la
necesidad de llevar a cabo el cambio mediante el procedimiento establecido al efecto,
pudiendo por supuesto en todo momento establecerse o modificarse un procedimiento
autonómico que distinga o no entre distintos supuestos.
Tercera. Sobre si resulta necesario seguir el procedimiento establecido en la
legislación de régimen local
La respuesta a esta consulta resulta claramente que sí resulta necesario seguir el
procedimiento establecido en la legislación de régimen local, si bien armonizado con la
legislación autonómica, y siguiendo los concretos trámites que se relacionarán en la
consideración jurídica sexta.
La conclusión se desprende de la argumentación contenida en la Consideración Jurídica
anterior, al no estar regulado ningún procedimiento específico autonómico para los
cambios de denominación de los municipios, ni para el caso de adaptación a
normalizaciones lingüísticas, por parte de la comunidad autónoma.
La Ley 1/2016, de 3 de febrero, a diferencia de la anterior a la que deroga (Ley 9/2012,
de 19 de julio), no contiene alusión alguna en relación al procedimiento a seguir.
Así, la Ley 9/2012, de 19 de Julio, en el apartado segundo de su Disposición final
primera sí establecía un procedimiento para la adaptación a sus determinaciones
(acuerdo del ayuntamiento correspondiente, acuerdo posterior del consejo insular
respectivo, con asesoramiento previo de la Universitat de les Illes Balears, que
determinará el nombre oficial de los municipios, territorios, núcleos de población, vías
de comunicación interurbanas en general y topónimos de la comunidad autónoma)
desarrollando por lo tanto plenamente la competencia autonómica y desplazando el
procedimiento estatal de aplicación supletoria. Obviamente no resultaba necesario que
tal procedimiento se incluyera en una norma con rango de ley, pero fue ésta la opción
del legislador.
28
Al haberse derogado esta Ley por la actual 1/2016, de 3 de febrero, queda pues sin
efecto el procedimiento en la misma establecido, que es expulsado del ordenamiento
jurídico, volviendo plenamente a la regulación contenida en la Ley 3/1986, de 29 de
abril, de normalización lingüística en les Illes Balears, que no contiene regulación
alguna de procedimiento específico autonómico.
En relación al Decreto que desarrolla la misma, que tampoco contiene procedimiento
alguno susceptible de desplazar el supletorio contenido en la normativa estatal de
régimen local, apuntar que a mayor abundamiento debería considerarse derogado por la
disposición derogatoria única de la Ley 9/2012 de 19 de julio, puesto que obviamente la
previsión del decreto relativa a que las únicas formas oficiales han de considerarse las
catalanas que en el mismo se relacionan, resulta incompatible con la regulación de la
Ley que declaraba oficiales tanto la forma catalana, como la bilingüe, por lo que este
Decreto, norma de rango inferior, resultó contrario o incompatible con la regulación
legal, quedando pues derogado por su Disposición Derogatoria única.
Al haber sido derogada la Ley 9/2012, de 19 de julio, y pese a que el Decreto
autonómico que establece las formas oficiales de los topónimos de les Illes Balears
resultaría plenamente ajustado a la regulación legal actual, no puede olvidarse que las
normas jurídicas no reaparecen en el ordenamiento jurídico, por la prohibición de
reviviscencia de las normas jurídicas contenida en el artículo segundo del Código Civil.
Cuarta. Sobre si la tramitación del procedimiento resultaría estéril por estar su
contenido predeterminado legalmente
Evidentemente, la tramitación del procedimiento legalmente establecido no solamente
no resulta estéril por estar su contenido predeterminado legalmente (lo cual es aplicable
en realidad a cualquier facultad reglada que ejerce la administración pública), sino que
resulta imprescindible para que no se produzca vicio de nulidad en la adopción del
acuerdo correspondiente.
Se considera que la respuesta a esta cuestión no requiere de mayor argumentación
jurídica.
Quinta.- Sobre si en el caso de haber operado la modificación ope legis, resulta
suficiente la comunicación de tal circunstancia al Registro de Entidades Locales.
La respuesta a esta cuestión se desprende de las anteriores consideraciones jurídicas: no
resulta suficiente la comunicación de tal circunstancia al Registro de Entidades Locales.
Sexta.- Sobre la determinación de los trámites necesarios para formalizar el cambio de
denominación, en el caso de que el cambio de denominación no hubiera operado ope
legis.
Los trámites necesarios para formalizar el cambio de denominación del municipio de
Mahón, son los establecidos en el párrafo cuarto del apartado segundo de la
29
Consideración Jurídica Tercera del dictamen aprobado por el Consell Consultiu,
respecto del cual se formula este voto particular.
No obstante lo anterior, en aplicación de la disposición derogatoria única de la Ley
9/2012, de 19 de julio, que derogó cuantas disposiciones de rango inferior se opusieran
a lo que en la misma se determina, debe entenderse derogada la reglamentación
autonómica que establece los topónimos oficiales de los municipios de les Illes Balears,
por resultar contraria a la previsión contenida en la mencionada Ley (oficialidad tanto
del topónimo en su versión catalana como en su versión bilingüe).
Esta regulación autonómica derogada por la Ley 9/2012, de 19 de julio, deberá volverse
a aprobar por la administración autonómica, en aplicación del artículo 2 del Código
Civil, que establece la no reviviscencia de las normas jurídicas, por lo que el
procedimiento de cambio de denominación para ajustarse a la denominación oficial
solamente podrá llevarse a cabo una vez haya sido determinada la denominación oficial
de los municipios de les Illes Balears.
17 de junio de 2016
LIBROS Y CURSOS RELACIONADOS
La innovación y modernización administrativa en el ámbito local español
Gonzalo Pardo Beneyto
21.25€
20.19€
+ Información
La prestación de servicios socio-sanitarios en el ámbito rural de Castilla y León: apostando por un bienestar integral
V.V.A.A
25.50€
24.23€
+ Información
Innovación docente en Derecho: herramientas digitales, nuevos desarrollos y perspectiva global
V.V.A.A
27.20€
25.84€
+ Información