Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 088/2016 del 16 de junio del 2016

Resumen

Dictamen núm. 88/2016, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial del Servei de Salut de les Illes Balears que formula el senyor J. G. S.*

Ponente/s:

Marta Vidal Crespo

Contestacion

Dictamen núm. 88/2016, relatiu a la reclamació per responsabilitat

patrimonial del Servei de Salut de les Illes Balears que formula el

senyor J. G. S.*

I. ANTECEDENTS

1. El 10 de setembre de 2014, el senyor J. G. S. registrà d?entrada al Servei de

Salut una reclamació de responsabilitat patrimonial de l?Administració pública,

perquè considerava que els danys materials i morals que refereix haver patit ell i

la seva família per un suposat intent d?autòlisi fallit es van produir a conseqüència

d?una possible negligència mèdica.

Valora aquests danys, sense cap suport documental, en la quantitat de cent mil

euros.

2. El 24 d?octubre de 2014, la Secretaria General del Servei de Salut de les Illes

Balears inicia l?expedient de responsabilitat patrimonial, i indica que la resolució

correspon al conseller de Salut, d?acord amb el punt 3 de la disposició final

segona del Decret llei 10/2012, de 31 d?agost, que afegeix un nou apartat,

l?apartat 4, a l?article 70 de la Llei 5/2003, de 4 d?abril, de salut de les Illes

Balears. Es nomena instructor i s?indiquen les informacions de rigor, entre les

quals el dret del reclamant a la proposició de la pràctica de proves durant la

instrucció, sempre abans del tràmit d?audiència.

3. Es van incorporar a l?expedient la història clínica d?Urgències i de la Unitat de

Psiquiatria, i l?informe de la doctora R. F. F. i de la resta de professionals que van

intervenir en l?assistència prestada al senyor J. G. S. a l?Hospital Universitari Son

Espases, així com la història clínica completa des de l?1 de gener de 2014 i

l?informe del metge de capçalera sobre l?assistència prestada al senyor J. G. S. en

el Servei d?Atenció Primària, tot en compliment dels requeriments efectuats per

l?instructor de l?expedient.

4. El 7 d?abril de 2015, el senyor J. G. S. compareix davant el Servei de Salut a

l?efecte d?atorgar representació al senyor M. G. S., i designa un nou domicili per a

notificacions.

5. El 24 d?abril de 2015, s?incorporà a l?expedient un dictamen mèdic emès per un

especialista en psiquiatria, elaborat a instància de l?asseguradora Zurich, del qual

cal destacar:

? La evaluación realizada por la doctora R. F. F. fue estructurada y completa

según los estándares habituales en nuestra práctica clínica.

* Ponència de l?Hble. Sra. Marta Vidal Crespo, consellera.

2

? La valoración de la ideación suicida por parte de la doctora R. F. F. fue

también correcta.

? Por la documentación aportada, parece clara la falta de intencionalidad

suicida del paciente, por lo que el alta médica realizada por la doctora R. F. F.

fue una decisión correcta.

? La tentativa suicida, escasamente letal, tuvo como objetivo, muy

posiblemente, modificar las circunstancias ambientales del paciente.

6. En la mateixa data s?incorporà a l?expedient un informe de la Inspecció

Mèdica. De les consideracions que conté l?informe de la Inspecció Mèdica, que

proposa la desestimació de la reclamació, en remarcam les següents:

PRIMERA. La asistencia se ajustó en todo momento a las recomendaciones

de los expertos, por lo tanto se ajusta a la lex artis ad hoc. De dicha asistencia

no se deriva daño alguno.

SEGUNDA. El paciente fue atendido en Urgencias de Psiquiatría el día

18/8/2014 y se realizó una evaluación psicopatológica correcta por una

médico residente de segundo año, bajo la supervisión de la Psiquiatra de

guardia.

TERCERA. Presentaba estado de ánimo bajo tras ruptura de pareja. Manifestó

que previamente había presentado ideación autolítica con planificación y que

dicha ideación autolítica no estaba presente en ese momento y hacía crítica de

ello. Manifestaba planes de futuro, mantenía un juicio de la realidad

conservado, no presentaba síntomas psicóticos, ni adicciones y contaba con un

buen apoyo familiar.

CUARTA. Se discutió el caso en la guardia decidiendo tratamiento

ambulatorio, dado que no reunía criterios de ingreso en la Unidad de

Psiquiatría, en ese momento. Se indicó seguir el tratamiento antidepresivo con

Escitalopram, 1-2 semanas más, dado que lo había iniciado desde hacía menos

de un mes y no había completado el tiempo mínimo recomendado de seis

semanas. En caso de no mejorar, al cabo de 1-2 semanas, se debería plantear

el cambio a otro fármaco. Se indicó tratamiento psicológico ambulatorio y

volver en caso de empeoramiento. El paciente no volvió a consultar.

QUINTA. Ocho días después, el 26/8/2014, sufrió un accidente de tráfico de

baja energía, según los testigos, se salió en una cuneta; el coche se hallaba en

buen estado y no llegó a saltar el airbag. Llamó él mismo al 061, indicó donde

se hallaba y lo ocurrido y esperó tumbado dentro del coche la llegada de la

ambulancia. No presentaba lesiones corporales.

SEXTA. En Urgencias negó intención autolítica, pero dado que existían

mensajes de despedida, se sospechó un intento de autolisis [?].

SÉPTIMA. No existe relación de causalidad entre la conducta del paciente y

la asistencia prestada en el Servicio de Urgencias de Psiquiatría ocho días

antes. El paciente no siguió las recomendaciones que se le dieron acerca de la

necesidad de consultar en caso de empeoramiento.

3

7. El 15 de juny de 2015, es conferí el tràmit d?audiència al reclamant, per mitjà

del seu representant, que el va aprofitar amb la presentació d?al·legacions en què

reitera la petició que s?estimi la reclamació íntegrament.

8. El 13 de maig de 2016, la instructora emet la proposta de resolució,

desestimatòria de la reclamació interposada pel senyor J. G. S., perquè no

concorre responsabilitat patrimonial en l?actuació del Servei de Salut de les Illes

Balears.

9. El 18 de maig té entrada en aquesta seu la sol·licitud d?emissió de dictamen

sobre la reclamació patrimonial en qüestió, que formula el director general del

Servei de Salut de les Illes Balears.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

El director general del Servei de Salut de les Illes Balears està legitimat per

sol·licitar aquest dictamen, segons l?article 21.c de la Llei 5/2010, de 16 de juny,

reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, i el Consell Consultiu és

competent per emetre?l.

La intervenció d?aquest òrgan resulta preceptiva, atès que la quantitat que es

reclama és superior a 30.000 euros, d?acord amb el que disposa l?article 18.12.a

de la dita Llei.

Segona

Legitimació activa. La reclamació l?ha interposada el senyor J. G. S., que té la

condició de persona interessada en aquest procediment en qualitat de titular d?un

dret subjectiu, de conformitat amb la lletra a de l?apartat 1 de l?article 31 de la

Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions

públiques i del procediment administratiu comú.

El reclamant ha actuat en alguns tràmits per mitjà de representant, degudament

designat per compareixença personal.

Legitimació passiva. La reclamació es formula contra el Servei de Salut de les

Illes Balears ?organisme públic que es regula en la Llei 5/2003, de 4 d?abril?,

atès que l?atenció sanitària objecte de reclamació la va prestar un centre que

s?integra en la xarxa pública del Servei de Salut de les Illes Balears.

4

Competència per resoldre el procediment. La competència per resoldre el

procediment correspon a la consellera de Salut, de conformitat amb l?article 70.4

de la Llei 5/2003, de 4 d?abril, en la redacció que en fa el Decret llei 10/2012, de

31 d?agost, pel qual es modifica el Decret llei 5/2012, d?1 de juny, de mesures

urgents en matèria de personal i administratives per a la reducció del dèficit públic

del sector públic de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i d?altres

institucions autonòmiques, i s?estableixen mesures addicionals per garantir

l?estabilitat pressupostària i fomentar la competitivitat.

Temporalitat de la reclamació. No hi ha dubte en aquest cas que la reclamació no

és extemporània.

Tramitació del procediment. Consideram que el procediment s?ha tramitat de

manera ajustada a dret, i que s?ha donat compliment a tots els requisits que es

determinen legalment i reglamentàriament. Així, la instrucció del procediment,

que es va iniciar a instància de part, ha seguit la tramitació prevista en el Reial

decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s'aprova el Reglament dels procediments

de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial, i el

reclamant ha tingut l?oportunitat d?aportar les proves i d?efectuar les al·legacions

que ha considerat oportunes.

Tercera

Els requisits que ha anat fixant la doctrina sobre la responsabilitat objectiva de les

administracions públiques en relació amb els danys que puguin haver patit els

particulars, d?acord amb l?article 106.2 de la Constitució espanyola, i els

articles 139 i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, tal com es

reflecteix de manera reiterada en la doctrina i en la jurisprudència, són els

següents:

a) El dany o perjudici causat ha de ser real i efectiu, avaluable econòmicament i

individualitzat respecte d?una persona o un grup de persones.

b) El dany o lesió ha de ser conseqüència del funcionament normal o anormal dels

serveis públics en una relació adequada de causa i efecte, sense intervenció

d?elements estranys que puguin influir-hi i alterar-ne el nexe causal.

c) No hi ha d?intervenir força major.

d) El perjudicat (o lesionat) no ha de tenir el deure jurídic de suportar el mal.

Tal com ha manifestat el Consell Consultiu, en matèria d?imputació de

responsabilitat patrimonial pel funcionament dels serveis sanitaris, a més de

l?anàlisi habitual respecte de la relació de causalitat, es fa necessari valorar si s?ha

produït en el supòsit concret una infracció de la lex artis, que, de conformitat amb

5

la jurisprudència del Tribunal Suprem, implica que l?actuació del professional ha

de ser la correcta d?acord amb la ciència mèdica, amb els requeriments de

coneixements exigibles als professionals segons el seu àmbit d?actuació, i en

relació amb els mitjans a la seva disposició. A més, la lex artix es complementa

amb l?expressió ad hoc, la qual cosa implica l?observança que el comportament

professional s?ajusti a les circumstàncies específiques del cas.

La lex artis inclou, doncs, diferents significats que ha anat incorporant la

jurisprudència dels tribunals espanyols:

? Lex artis com a suma de coneixements de l?especialitat del professional.

? Lex artis com l?estat dels coneixements científics o tècnics en el nivell més

avançat de les investigacions.

? Lex artis com a pautes de l?actuació del professional mèdic sanitari.

? Lex artis com a suma de les obligacions que ha de complir el professional en

l?activitat de mitjans que duu a terme.

? Lex artis com a translació del concepte de diligència que conté l?article 1104

del Codi civil.

? Lex artis com a element integrador del deure d?informació del facultatiu.

? Lex artis com a pressupòsit del consentiment informat.

La lex artix ad hoc és doncs un paràmetre de valoració de la correcció o

l?adequació de l?actuació mèdica al deure del professional sanitari d?actuar

d?acord amb la diligència deguda, tenint en compte, per modular aquesta, que

l?obligació del professional de la medicina és de mitjans i no de resultats; és a dir,

l?obligació es concreta, no a garantir, en tot cas, la curació del malalt, sinó a

prestar la deguda assistència mèdica mitjançant l?aportació correcta de tots els

mitjans i les tècniques que la ciència mèdica posa al seu abast en cada moment.

D?aquesta manera, només quan es produeix una infracció de la lex artis

l?Administració respon dels danys causats; en cas contrari, els perjudicis

esmentats no són imputables a l?Administració ni tenen la consideració

d?antijurídics i han de ser suportats pel perjudicat.

Quarta

En el cas que ens ocupa, entrant en el fons de l?assumpte, pertoca analitzar si hi

concorren els requisits fixats per la doctrina i la jurisprudència, i que

determinarien, si n?hi hagués, la responsabilitat patrimonial de l?Administració

sanitària.

6

En resum, el reclamant considera que el dany és conseqüència del funcionament

anormal dels serveis sanitaris, perquè no s?adoptaren les mesures mèdiques

necessàries i adequades a la situació de depressió que presentava el senyor J. G. S.

La càrrega de la prova en matèria de responsabilitat patrimonial de

l?Administració pública recau en la persona que reclama i, en el cas que ens

ocupa, no s?ha aportat cap material probatori que contradigui el que resulta de la

història clínica del reclamant, com també dels informes emesos pels facultatius

que el van atendre i dels dictàmens mèdics incorporats a l?expedient. Ben al

contrari, dels informes mèdics que consten en l?expedient, se?n desprèn amb

claredat que l?actuació dels facultatius va ser en tot moment ajustada a la lex

artis.

La proposta de resolució que ha redactat la instructora de l?expedient recull de

manera adequada els antecedents de l?expedient i l?anàlisi de la informació que es

desprèn de la història clínica del senyor J. G. S. Així, aquest òrgan consultiu

conclou, a l?igual que la proposta de resolució, que no hi va haver vulneració de la

lex artis en l?atenció que es va dispensar, i que no hi ha nexe causal, per la qual

cosa considera que no hi ha en aquest cas responsabilitat del servei públic de salut

i que és procedent, doncs, desestimar la reclamació.

III. CONCLUSIONS

1a. El director general del Servei de Salut de les Illes Balears està legitimat per

formular la consulta i el Consell Consultiu és competent per emetre el dictamen,

amb caràcter preceptiu.

2a. El procediment s?ha tramitat conformement a dret i l?ha de resoldre la

consellera de Salut.

3a. Pertoca desestimar la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada pel

senyor J. G. S.

4a. Les conclusions anteriors són substancials a l?efecte de la resolució que es

dicti en aquest procediment, la qual ha d?incloure la fórmula solemne que fixa

l?article 4.3 de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de

les Illes Balears.

Palma, 16 de juny de 2016