Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 082/2015 del 10 de junio del 2015

Resumen

Dictamen núm. 82/2015, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada per la senyora M. R. H. com a conseqüència de l?atenció sanitària rebuda a l?Hospital Universitari Son Dureta*

Ponente/s:

Carmen Fernández González

Contestacion

Dictamen núm. 82/2015, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial

formulada per la senyora M. R. H. com a conseqüència de l?atenció sanitària

rebuda a l?Hospital Universitari Son Dureta*

I. ANTECEDENTS

1. El director general del Servei de Salut de les Illes Balears ha formulat la consulta

preceptiva sobre aquest expedient, que ha tingut entrada en el Consell Consultiu el 16

d?abril de 2015. El cas s?inicià amb una reclamació presentada per la senyora M. R. H.

davant el Servei de Salut de les Illes Balears el 3 de juliol de 2013.

En aquell escrit la reclamant afirmava que el 6 de novembre de 2006 va patir un

accident laboral quan li va caure sobre el peu dret una olla. Arran d'això estigué de

baixa fins al 31 de gener de 2008. Malgrat el temps transcorregut, per la manca de

millora, acudí a l?Hospital Son Dureta, de Palma, on el doctor M. R. li recomanà una

intervenció quirúrgica per recuperar la mobilitat del dit gros i eliminar el dolor. L'1 de

febrer de 2008, la senyora M. R. H. firmà el que denomina «insuficiente consentimiento

informado» i, el 17 d'abril, l?operaren d?hàl·lux rígid. Segons explica, el resultat

d'aquesta operació no va ser l'esperat i va patir molt de dolor.

Davant aquesta situació, el doctor M. R. indicà un tractament rehabilitador, el 18 de

novembre de 2008, per «exostomía dorsal del primer metatarsiano con rigidez articular

y artritis metatarso-falángica». El tractament rehabilitador finalitzà el 18 de febrer de

2009 sense cap millora, per la qual cosa es va prescriure la realització d'una ressonància

magnètica del peu, i en resultà un diagnòstic d?«osteoartritis de la articulación

metatarsofalángica del primer dedo con pérdida de cartílago y lesiones subcondrales con

edema a ambos lados de la articulación».

Així les coses, la senyora M. R. H. va ser remesa a la Unitat del Peu de l'Hospital Son

Dureta i l?atengué el doctor D. M., que li indicà la necessitat d?una nova intervenció

quirúrgica. La pacient signà el document de consentiment informat, si bé assenyala que

no la informaren de les possibles complicacions ni del motiu de l'operació. El

doctor D. M. va operar la pacient el 14 d'octubre de 2009 a l'Hospital Sant Joan de Déu.

Les molèsties persistiren i li diagnosticaren un «cuadro clínico residual de artrodesis

metatarsofalángica del primer dedo del pie derecho por hallux rigidus y osteotomías del

2º y 3º radios del pie derecho».

El 17 de gener de 2011, en consulta de control, el doctor D. M. assenyala que la pacient

presenta «falta de consolidación artrodesis» i, el 9 de març, el doctor V. C. li confirmà

aquest diagnòstic, per la qual cosa proposà una nova intervenció, de reartròdesi, que es

va programar per al 30 de setembre de 2011. La dugué a terme el doctor C. B., i la

senyora M. R. H. va ser donada d'alta hospitalària el 5 d'octubre. Tanmateix,el 15 d'abril

* Ponència de l'Hble. Sra. Carmen Fernández González, consellera.

2

de 2013, el doctor C. B. operà de nou la reclamant: una «intervención de rescate», atès

el «cuadro severo de pseudoartrosis del primer MTTF antepié derecho» que presentava

la pacient. Segons explica la reclamant, «ha sido a priori un éxito».

Adjunta a la reclamació, a més dels comunicats de baixa i d'alta i fotografies del peu,

diversos documents mèdics i documentació sobre la querella interposada davant el Jutjat

d'Instrucció núm. 10 de Palma, la qual va donar lloc a les diligències prèvies del

procediment abreujat X/2011, que finalitzaren amb la interlocutòria de 4 de juliol de

2012, de sobreseïment provisional i arxivament. L'informe pericial que elaborà el metge

forense i que figura en l'expedient conclou:

Que por todo lo expuesto se considera que la actuación profesional del día de autos

se ajusta a la lex artis ad hoc en cuanto a esa contingencia sanitaria, no quedando

incluida la actuación profesional a criterio de este perito dentro de los conceptos

médico-legales de NEGLIGENCIA, IMPRUDENCIA O IMPERICIA

PROFESIONAL, y habiéndose aplicado la práctica clínica indicada para el cuadro

médico existente en ese momento.

Tanmateix, el metge forense també afirma que es va ometre el deure d'informar la

senyora M. R. H. dels riscs inherents a la seva primera intervenció.

2. La senyora M. R. H. reclama de l?Administració sanitària, en un primer moment, la

quantitat de 235.004,04 euros, resultat de la valoració pericial del doctor P. L.,

concretada de la manera següent:

Seqüeles: 48.215,35 euros.

? Limitació de la mobilitat de tots els dits del peu dret: 6 punts.

? Metatarsàlgia del peu dret: 4 punts.

? Limitació de la flexió plantar del turmell dret: 4 punts.

? Limitació de la flexió dorsal del turmell dret: 2 punts.

? Material d'osteosíntesi: 2 punts.

? Agreujament de la patologia prèvia: 2 punts.

? Perjudici estètic moderat: 10 punts.

Període de curació: 116.788,69 euros.

? 22 dies d?ingrés hospitalari.

? 1.801 dies impeditius.

Factor de correcció: 70.000 euros.

3

3. El 10 de juliol de 2013, el secretari general del Servei de Salut de les Illes Balears

comunica a la reclamant la iniciació i les circumstàncies d?interès del procediment.

L'instructor demana una còpia de la història clínica i l?informe del doctor M. R. i els de

la resta de facultatius intervinents, amb el vistiplau del cap de servei corresponent.

4. El 23 d'agost de 2013, el director gerent d'Atenció Primària de Mallorca tramet la

informació sol·licitada. Reiterada la sol·licitud de documentació a l'Hospital Son

Espases, per dues vegades, el director gerent la tramet el 16 d'octubre. D?aquesta

informació interessa destacar-ne l'informe del doctor M. R., de 30 de setembre de 2013,

en què s?exposen les qüestions següents:

Paciente a la que se le indicó intervención de Hallux Rigidus, y firmado la paciente

el respectivo consentimiento una vez recibidas las explicaciones oportunas.

La paciente fue intervenida día 17 de abril del 2008 de Hallux Rigidus se le practicó

una artroplastia remodelante de la articulación metacarpofalángica.

En el protocolo del tratamiento del Hallux Rigidus en primer lugar está el realizar

una artroplastia remodelante de dicha articulación. En caso de evolución

desfavorable se procede a realizar una artrodesis de dicha articulación.

Dicha artrodesis fue realizada por la Unidad del Pie de nuestro Hospital.

El 9 d'octubre, el doctor D. M., adjunt del Servei de Cirurgia, Ortopèdia i

Traumatologia, explica, amb el vistiplau del cap del Servei:

La paciente acude a la consulta de TRA PIE doctor D. M., remitida por TRA Cupo

en 2009. Se realiza estudio de su patología mediante estudio Rx y RNM pie derecho.

Con el diagnóstico de Hallux Rigidus severo y Metatarsalgia pie derecho, se

propone a la paciente intervención quirúrgica mediante artrodesis metatarsofalángica

1º radio y osteotomías de Weil 2º y 3º radio pie derecho.

Se informa a la paciente de la intervención quirúrgica, sus riesgos y posibles

complicaciones. La paciente está conforme con la intervención y firma el

consentimiento informado.

La paciente es intervenida quirúrgicamente en octubre, realizándose artrodesis

metatarsofalángica 1º radio y osteotomías de Weil 2º y 3º radio pie derecho.

Sigue control en consultas de Traumatología, presentando dolor en pie derecho. Se

objetiva en los estudios radiológicos, no consolidación de la artrodesis

metatarsofalángica, por lo que se propone nueva intervención mediante reartrodesis

metatarsofalángica 1º radio pie derecho y osteotomías de Weil radios menores.

Se informa a la paciente de la intervención, riesgos y complicaciones posibles. La

paciente acepta la intervención y firma el consentimiento informado.

Desconozco la evolución posterior ya que no fui el traumatólogo que realizó la

intervención quirúrgica ni el seguimiento ulterior de la paciente.

Finalment, l'informe de 14 d'octubre de 2013 del doctor C. B., també amb el vistiplau

del cap del Servei, afirma:

Paciente mujer de 52 años de edad, presentó pseudoartrosis en 1ª metatarsofalángica

antepié derecho. Tras valoración en consulta, se comenta la necesidad de

4

reintervención. La paciente fue informada de la patología, y tras firmar el

consentimiento informado se incluyó en lista de espera quirúrgica.

El 30/10/11 realicé EMO grapas + reartrodesis 1ª metatarsofalángica + injerto de

cresta ilíaca derecha + osteotomía Weil 4º y 5º metatarsiano.

Posteriormente, presentó nueva pseudoartrosis en 1ª metatarsofalángica antepié

derecho. Se propone a la paciente realizar procedimiento quirúrgico, junto a cirugía

plástica del antepié derecho. Realizamos EMO grapas + injerto cresta ilíaca

izquierda + injerto corticoperióstico de condillo medial rodilla derecha + placa VLP

metatarsofalángica antepié derecho.

En estos momentos, la paciente presenta evolución favorable.

El 25 de juny de 2013, la pacient inicia un tractament rehabilitador a l'Hospital Son

Espases. El Servei de Rehabilitació la dóna d'alta el 12 de novembre de 2013. Li

recomanen plantilles de descàrrega i nous controls en cas d'empitjorar.

5. Consta en l'expedient un dictamen mèdic de Dictamed I & I SL, signat pels

doctors S. R., M. G. i R. A., les conclusions del qual són:

1. Doña M. R. H. fue diagnosticada a lo largo del año 2006 de un Hallux Rigidus en

su pie derecho y sometida a tratamiento conservador, terapéutica de elección en las

fases tempranas de la enfermedad tal y como preconizan todos los autores

consultados.

2. Ante la persistencia de cuadro doloroso, en febrero de 2008 es incluida en lista de

espera para tratamiento de su Hallux Rigidus mediante exostosectomía, técnica

descrita con fines meramente paliativos y antiálgicos. La decisión es correcta como

primera técnica de elección ante Hallux Rigidus poco evolucionados. La idoneidad

de la indicación queda confirmada por una evolución satisfactoria en los primeros

momentos, que incluso tuvo como consecuencia el alta de la paciente con fecha 27

de junio de 2008.

3. Posteriormente la paciente sufre una recidiva del cuadro doloroso, algo no

inhabitual tras realización de técnicas terapéuticas paliativas. La paciente es

sometida a nuevo estudio radiográfico y enviada a Rehabilitación. Por lo tanto, los

peritos que suscriben este informe no pueden estar de acuerdo con las afirmaciones

del perito de parte, doctor P. L., cuando en su pericia afirma, sin ajustarse a la

realidad, que el control evolutivo fue deficiente por no remitir a la paciente a

rehabilitación hasta 6 meses después de la intervención. Debemos insistir en que se

realizó un correcto seguimiento de la paciente con revisiones postoperatorias durante

los meses de abril, mayo, junio (siendo dada de alta), julio, septiembre y noviembre

de 2008, momento en el que la paciente aqueja dolor en el pie y se realiza nuevo

estudio radiográfico y se envía a Rehabilitación, no existiendo por tanto demora en

la indicación del tratamiento adyuvante.

4. Respecto a la ausencia de información alegada por la paciente en las dos primeras

intervenciones, en el expediente administrativo constan sendos documentos oficiales

de consentimiento firmados aparentemente de puño y letra por la paciente con

fechas 1 de febrero de 2008 y 31 de julio de 2009. En ambos documentos la paciente

manifiesta haber entendido y estar conforme con las explicaciones recibidas sobre la

cirugía a realizar. Bien cierto es que en el primer documento de fecha 1 de febrero

de 2008 no consta la técnica a realizar, lo que no debe implicar que la paciente

desconociese el tipo de cirugía propuesta, ya que en dicho expediente también

consta la propuesta de inclusión en lista de espera quirúrgica, documento firmado

5

por la paciente en la que claramente se exponen como diagnóstico el Hallux Rigidus

y como procedimiento propuesto, la realización de una artroplastia.

5. Todavía resulta más sorprendente que el perito doctor P. L. alegue la limitación a

la información sufrida por la paciente en las dos primeras intervenciones realizadas,

en base al tipo de documento firmado [?], en los que no se explicitan por escrito y

detalladamente las alternativas y complicaciones de la técnica a realizar. Sin

embargo, afirma que se consideró perfectamente informada para su cuarta cirugía,

cuando el documento firmado en este caso tiene exactamente las mismas

características de los 2 primeros [?].

6. Respecto a la aparición de la pseudoartrosis debemos manifestar que es una

frecuente complicación de cualquier fractura, osteotomía o intento de artrodesis y no

tiene por qué estar en relación con la calidad de la técnica realizada, que en este caso

podemos calificar de correcta a la vista de los estudios radiográficos realizados. Del

mismo modo podemos aseverar que el tratamiento de dicha complicación se ajustó,

en todos los casos, a la práctica traumatológica habitual, primero con el aporte

biológico mediante un autoinjerto de cresta ilíaca y posteriormente con la

realización de un injerto pediculado, asociando en ambas ocasiones un sistema de

osteosíntesis estable.

Del análisis de la documentación de que disponemos, a nuestro juicio, las

actuaciones médicas se ajustaron en todo momento a las consideraciones de la lex

artis ad hoc, no detectando actitudes de desidia o abandono sobre la paciente,

empleándose en todo momento todos los medios diagnósticos y terapéuticos

necesarios para su tratamiento.

6. L'informe de la Inspecció Mèdica s'emet el 14 de març de 2014, en sentit

desestimatori, amb les conclusions següents:

Primera. La asistencia prestada se ajustó a la lex artis ad hoc en todo momento.

Segunda. La paciente padecía un hallux rigidus que no respondió al tratamiento

conservador que se realizó de entrada, como recomiendan los expertos. Tras

plantearle la opción quirúrgica en septiembre de 2007, de forma correcta, se indicó

la intervención de artroplastia el 1/2/2008.

Tercera. La paciente firmó la autorización de inclusión en Lista Espera donde figura

el diagnóstico de hallux rigidus y el procedimiento a realizar de artroplastia, el

1/2/2008. Ese día firmó también el DCI donde no se registra dicho diagnóstico y

procedimiento pero reconoce que ha recibido explicaciones suficientes y

satisfactorias sobre el procedimiento, sus riesgos y alternativas, y que está satisfecha

con la información facilitada.

Cuarta. La intervención de artroplastia de la articulación metatarsofalángica (MTTF)

del 1er dedo del pie derecho se realizó por personal cualificado, según

procedimiento habitual, sin incidencias. Tras una evolución satisfactoria en los

primeros meses, presentó recidiva del dolor y afectación articular en la radiografía,

por lo que se derivó para tratamiento rehabilitador. No es cierto que esta primera

intervención fuera una osteotomía y que precisara tratamiento rehabilitador

inmediato, como afirma el perito a instancia.

Quinta. Dada la recidiva de la osteoartritis, se planteó una artrodesis más osteotomía

por hallux rigidus más metatarsalgia. La indicación quirúrgica fue correcta. La

paciente firmó el DCI donde figuran registrados los diagnósticos y procedimientos a

realizar y los riesgos típicos de la intervención, en contra de lo que sostiene en su

6

reclamación. Además, se le entregó un documento anexo con explicaciones escritas,

según reconoce en el DCI que firmó.

Séptima [sic]. A pesar de la correcta realización de la técnica, presentó una

pseudoartrosis que obligó a realizar una tercera y cuarta intervenciones.

Octava [sic]. El desarrollo de pseudoartrosis tras una osteotomía con osteosíntesis es

un fracaso del proceso de reparación del hueso que depende del organismo del

sujeto afecto; no puede anticiparse ni evitarse con los conocimientos actuales.

Novena [sic]. En contra de lo que sostiene el perito a instancia de parte, contar con

otro tipo de DCI en la primera y segunda intervención no hubiera modificado el

resultado, el estado actual ni las repercusiones funcionales del pie. El único

tratamiento efectivo actualmente para el hallux rigidus es la cirugía. Dejado a su

evolución natural se produce la incapacidad para utilizar el pie afectado, debido al

dolor y la rigidez del primer dedo. El tratamiento quirúrgico pretende corregir esta

evolución previsible natural.

7. El 5 de maig de 2014, l'instructor obre el tràmit d?audiència i el 9 del mateix mes

compareix a la Unitat de Responsabilitat Patrimonial el lletrat S. E., en nom i

representació de la reclamant, per a la vista de l'expedient, i li?n faciliten una còpia.

Aprofitant el tràmit conferit, el 27 de maig té entrada en el Registre del Servei de Salut

l'escrit d'al·legacions, en el qual es reitera la sol·licitud de rescabalament i es fixa la

quantia de la indemnització en 257.886,87 euros, sense més especificacions.

8. El 14 d'abril de 2015, l'instructor formula una proposta de resolució desestimatòria

perquè no hi ha, en aquest cas, relació de causalitat entre l?actuació sanitària pública i

els danys patits per la senyora M. R. H., perquè aquesta actuació s'ha adequat en tot

moment a la lex artis ad hoc i la informació rebuda dels professionals ha estat la

correcta.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

D?acord amb el que disposa l?article 18.12.a de la Llei 5/2010, de 16 de juny,

reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, el dictamen és preceptiu en els

procediments tramitats per les administracions públiques de les Illes Balears referits a

reclamacions per responsabilitat patrimonial la quantia dels quals sigui superior a

30.000 euros. És indubtable, per tant, el caràcter preceptiu d?aquest dictamen, ja que

s?ha demanat una indemnització de 257.886,87 euros. Està legitimat el director general

del Servei de Salut de les Illes Balears per formular la consulta, d'acord amb la lletra c

de l'article 21 de la Llei 5/2010, esmentada.

Segona

La senyora M. R. H., operada per la sanitat pública d?hàl·lux rígid al peu dret, com a

perjudicada directa té, sens dubte, la condició d?interessada en el sentit establert en

7

l?article 31.1.a de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les

administracions públiques i del procediment administratiu comú.

La reclamació s'ha formulat contra el Servei de Salut de les Illes Balears ?organisme

públic regulat d?acord amb la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut?, atès que l?objecte de

reclamació fou l?atenció mèdica que li prestaren als hospitals Son Dureta, Sant Joan de

Déu i Son Espases, integrats en el Servei esmentat.

L?acció de reclamació s?ha interposat en un termini inferior a l?any que preveu l?article

142.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. Per tant, no és extemporània.

El procediment s?ha tramitat de manera adequada i la competència per resoldre?l

correspon al conseller de Salut.

Tercera

A partir de l?article 106.2 de la Constitució espanyola i els articles 139 i següents de la

Llei 30/1992, són ja molts els dictàmens i les sentències ?entre les més recents, les de

21 de novembre de 2006 i de 12 d?abril de 2007 del Tribunal Suprem? que estableixen

els elements coincidents en el reconeixement de la responsabilitat de les administracions

públiques. Són aquests:

a) La realitat efectiva de la lesió o del perjudici causat, avaluable econòmicament i

individualitzat respecte d?una persona o un grup de persones.

b) La lesió és conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics en

una relació adequada de causa i efecte, sense intervenció d?elements estranys que

puguin influir-hi i alterar-ne el nexe causal.

c) L?absència de força major.

d) El perjudicat (o lesionat) no té el deure jurídic de suportar el mal.

Com ha dit aquest Consell Consultiu en nombrosos dictàmens:

Així les coses, podem afirmar que la condició perquè hi hagi responsabilitat

patrimonial sanitària és que l?actuació del metge o del professional hagi produït una

infracció de les normes de precaució i cautela que les circumstàncies del cas

requereixen per evitar danys a la vida, la salut o la integritat física del pacient. En

canvi, quan la prestació sanitària s?hagi aplicat respectant els paràmetres de la lex

artis, el dany que pugui produir-se en la salut del pacient no podrà imputar-se a la

prestació assistencial, sinó que procedirà del mateix fet de la salut, considerada

aquesta com un bé respecte del qual no es poden oferir, lamentablement, garanties

de manteniment, i per tant s?ha de considerar que el mal no és antijurídic i que

existeix el deure jurídic de suportar-lo.

I encara de manera més clara en el Dictamen 9/2012, en què argumentàvem:

8

Tanmateix, en l'àmbit de les prestacions mèdiques dels serveis públics sanitaris, tal

com de manera reiterada i ja clàssica ha estat considerant la doctrina jurisprudencial,

no n'hi ha prou amb la mera concurrència de la relació de causalitat sinó que es

necessita que l'actuació mèdica sigui contrària al principi de la lex artis, d?acord amb

el qual l'obligació és de mitjans i no de resultats, de tal manera que l'obligació del

professional de la medicina és la de prestar l'assistència mèdica deguda mitjançant

l?aportació correcta dels mitjans i les tècniques que la ciència mèdica posa al seu

abast en cada moment.

Així, per totes, la Sentència del Tribunal Suprem de 7 de juliol de 2008 considera:

«La responsabilidad de las administraciones públicas, de talante objetivo porque se

focaliza en el resultado antijurídico (el perjudicado no está obligado a soportar el

daño) en lugar de en la índole de la actuación administrativa [...], se modula en el

ámbito de las prestaciones médicas, de modo que a los servicios públicos de salud

no se les puede exigir más que ejecuten correctamente y a tiempo las técnicas

vigentes en función del conocimiento de la práctica sanitaria. Se trata, pues, de una

obligación de medios, por lo que sólo cabe sancionar su indebida aplicación, sin que,

en ningún caso, pueda exigirse la curación del paciente. La Administración no es en

este ámbito una aseguradora universal a la que quepa demandar responsabilidad por

el sólo hecho de la producción de un resultado dañoso [?]. Los ciudadanos tienen

derecho a la protección de su salud (artículo 43, apartado 1, de la Constitución), esto

es, a que se les garantice la asistencia y las prestaciones precisas [...] con arreglo al

estado de los conocimientos de la ciencia y de la técnica en el momento en que

requieren el concurso de los servicios sanitarios (artículo 141, apartado 1, de la Ley

30/1992); nada más y nada menos.»

A més, pel que fa a la necessitat de consentiment informat, en els dictàmens 191/2008 i

23/2010, seguint el criteri establert pel Tribunal Suprem en la Sentència de 21 de març

de 2007, hem afirmat:

S?ha assenyalat que si l?exigència del consentiment informat no vol convertir-se en

una mera rutina formulària, sinó que respongui a la realitat d?oferir al pacient la

possibilitat d?una informació plena que li permeti adoptar una decisió en relació amb

la prestació sanitària que ha de rebre, és necessari que el document amb què el

pacient presta el consentiment no sigui un simple document de consentiment

informat genèric, sinó que s?adeqüi a les necessàries exigències de concreció quant a

l'específica operació quirúrgica a què aquell pacient serà sotmès.

El consentiment informat, que en general pot tenir caràcter verbal, s'exigeix per escrit en

determinats supòsits, com ara les intervencions quirúrgiques.

Quarta

Atès el que s'ha explicat en la consideració jurídica anterior i respecte del fons de

l'assumpte, el Consell Consultiu s'ha de plantejar si concorren els requisits exigits per la

doctrina i la jurisprudència que determinarien l'existència de responsabilitat patrimonial

de l'Administració sanitària. No obstant això, la primera qüestió que hem de tenir en

compte és que, d'acord amb la doctrina del Consell Consultiu (dictàmens 26/2012,

63/2012 i 76/2013, entre molts altres), correspon a la part reclamant, en aquest tipus de

procediments per reclamació patrimonial, la càrrega de la prova i l'acreditació del nexe

causal entre l'activitat sanitària i els danys al·legats o evidenciats. D?aquesta manera, si

9

en el moment de dictar la resolució els fets que s'al·leguen i que es poden tenir presents

per decidir romanen incerts o dubtosos, s'han de desestimar les pretensions de la part

actora. I encara més si tenim en compte que la relació de causalitat s'ha d'analitzar, com

ja s'ha dit, des de la perspectiva de la lex artis ad hoc, cosa que, atesa la seva indubtable

vessant tècnica, per constatar-ne la infracció, ens obliga a acudir als informes pericials

dels especialistes mèdics.

En el cas objecte de la nostra consideració la reclamant, a qui correspon l?aixecament de

la càrrega de la prova, com s'acaba de recordar, no ha acreditat que les intervencions

quirúrgiques a les quals es va sotmetre li hagin produït els danys i les seqüeles que

afirma patir. Ans al contrari, dels informes mèdics en resulta que, sense les dites

operacions, l'evolució natural de la patologia que presentava la reclamant hauria estat

encara més tòrpida. De la mateixa manera, els informes mèdics expliquen que les

seqüeles no són altra cosa que les manifestacions evolutives de la patologia soferta, com

també el perjudici estètic, absolutament lògic després de les diverses operacions

realitzades. D?altra banda, l?actuació mèdica s?ha d?estimar adequada a la lex artis,

d?acord amb tota la documentació que figura en l?expedient, per això, tal com expressa

la proposta de resolució, el dany patit no és antijurídic.

Altrament, la reclamant també basa la seva pretensió de rescabalament en la manca de

consentiment informat, però aquesta no ha quedat tampoc demostrada, perquè, com es

desprèn de l'expedient, va signar diferents documents de consentiment informat al llarg

del seu tractament i, també, la seva inclusió en la llista d'espera quirúrgica, per a la

primera intervenció, en què constaven tant el diagnòstic com la cirurgia proposada. Per

tant, s'ha de concloure que la senyora M. R. H. rebé informació sobre la intervenció a la

qual se sotmetria, atès que així figura en el document d?incorporació a la llista d'espera

quirúrgica. Si, com és sabut, el consentiment informat és la conformitat lliure,

voluntària i conscient d?un pacient, manifestada en ple ús de les seves facultats i després

de rebre la informació adequada, perquè tengui lloc una actuació que afecta la seva

salut, resulta provat que la senyora M. R. H. va rebre aquesta informació abans de ser

operada. Així ho confirmen tant els especialistes de DICTAMED I & I SL com la

inspectora mèdica. En conseqüència, no s'aprecia tampoc manca de consentiment

informat que pugui haver suposat una vulneració de la lex artis.

Tot això, en coherència, condueix el Consell Consultiu a considerar que la reclamació

de responsabilitat s'ha de desestimar, perquè no compleix els requisits legals exigits, i

que no cal entrar, doncs, en el debat sobre el quantum indemnitzatori sol·licitat per la

reclamant.

III. CONCLUSIONS

1a. El director general del Servei de Salut de les Illes Balears està legitimat per formular

la consulta i el Consell Consultiu és competent per emetre el dictamen, amb caràcter

preceptiu.

10

2a. El procediment s?ha tramitat conformement a dret i l?ha de resoldre el conseller de

Salut.

3a. Pertoca desestimar la reclamació per responsabilitat patrimonial del Servei de Salut

de les Illes Balears formulada per la senyora M. R. H. mitjançant l?escrit presentat el 3

de juliol de 2013.

4a. Les conclusions anteriors són substancials a l?efecte de la resolució que es dicti en

aquest procediment, que ha d?incloure la fórmula «d?acord amb el Consell Consultiu» o

«oït el Consell Consultiu», de conformitat amb l?article 4.3 de la Llei 5/2010, de 16 de

juny

Palma, 10 de juny de 2015