Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 081/2015 del 10 de junio del 2015

Resumen

Dictamen núm. 81/2015, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada per la senyora M. M. G. davant el Servei de Salut de les Illes Balears, com a conseqüència de l?assistència sanitària que li prestaren a l?Hospital Universitari Son Espases(

Ponente/s:

Pere Aguiló Crespí

Contestacion

1

Dictamen núm. 81/2015, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial

formulada per la senyora M. M. G. davant el Servei de Salut de les Illes Balears,

com a conseqüència de l?assistència sanitària que li prestaren a l?Hospital

Universitari Son Espases?

I. ANTECEDENTS

1. El 29 de juliol de 2013, té entrada en el Registre del Servei de Salut de les Illes

Balears (Ib-Salut) una sol·licitud que presenta la senyora M. M. G. ?sota la direcció

lletrada de l?advocat senyor P. P. S.?, en la qual demana una indemnització de

50.000 euros per la responsabilitat patrimonial de l?Administració pública com a

conseqüència de l?atenció sanitària que li dispensaren.

L?escrit de sol·licitud conté les al·legacions que figuren resumidament a continuació:

a) L?any 2008, a la sol·licitant li diagnosticaren un càncer de la mama dreta i li

realitzaren una mastectomia.

b) Posteriorment, el 16 de gener de 2012, a l?Hospital Universitari Son Espases

(HUSE), la sol·licitant se sotmeté al procés quirurgicoplàstic de reconstrucció mamària

i, en aquesta mateixa intervenció, també se li extirpà un gangli de la cadena mamària

dreta. Un cop analitzat el cos extirpat, en l?informe d?anatomopatologia ?consta en

l?expedient de 23 de febrer de 2012? es determina el diagnòstic següent:

I. Ganglio cadena mamaria interna derecha.

Carcinoma mucinoso

Grado histológico: II, moderadamente diferenciado 7/9.

Formación tubular: 3/3.

Pleomorfismo nuclear: 3/3.

Índice mitótico: 1/3.

Atesos aquests resultats, que indicaven una recidiva del càncer mamari, els serveis

mèdics de l'HUSE adopten la decisió de fer un TAC toracicoabdominal a la pacient per

detectar metàstasi i, si el resultat del TAC és normal, «suprimir función ovárica e

inhibidores de Aromatasa». A més, fan un estudi dels receptors hormonals de l?afecció

carcinògena.

c) Tant del TAC com de l?estudi esmentats, s?informa la sol·licitant de l?absència de

metàstasi i de la positivitat dels receptors hormonals per estrògens del tipus de càncer.

D?això es deriva ?cosa que s?explica a la pacient atesa la recidiva del càncer?, en

primer lloc, la necessitat de suprimir la funció ovàrica i, en segon lloc, que aquesta

supressió es podia fer mitjançant injeccions d?antiestrògens fins arribar a la menopausa

o bé mitjançant una nova intervenció quirúrgica d?ablació ovàrica.

? Ponència de l?Hble. Sr. Pere Aguiló Crespí, conseller.

2

Finalment, s'opta per la solució quirúrgica, és a dir, dur a terme una annexectomia

bilateral, amb la finalitat de suprimir l?ovulació i reduir, de manera significativa, la

incidència del càncer de mama.

S?ha de significar que, segons consta en la història clínica de la pacient, quan tenia

quinze anys d?edat, fou sotmesa a una exèresi de quist dermoide a l?ovari esquerre.

d) La sol·licitant diu que, respecte de l?annexectomia «[...] únicamente fue informada,

en cuanto a los riesgos y complicaciones de la misma, de la posibilidad de que la

intervención que se realizaba vía laparoscópica pasara a ser por laparatomía, sin que

para nada se plantease duda alguna acerca de la consecución del resultado buscado, esto

es, la ablación ovàrica.»

e) La pacient, que resideix a Menorca, es trasllada a Mallorca i el 8 de juny de 2012 se li

practica la intervenció quirúrgica. La cirurgia programada consisteix en «anexectomía

bilateral i cirugía reconstructiva pezón derecho» i, en canvi, la intervenció que es duu a

terme és «salpinguectomía izquierda i anexectomía derecha. Quiste ovárico derecho de

5 cm. de diámetro». En l?informe d'anatomopatologia corresponent a l?operació, consta

que es va trametre per a l?anàlisi «trompa izquierda, trompa derecha y ovario derecho».

Els serveis mèdics prescriuen la supressió del tractament amb tamoxifèn (TMX) perquè

s'ha anul·lat, suposadament, la funció ovàrica i es comença un tractament amb letrozole

a partir del 15 de juny de 2012, i es porten endavant els controls que li indicaven els

metges de l?HUSE.

f) El 21 de gener de 2013, quan han passat sis mesos de la intervenció quirúrgica

d?annexectomia, la sol·licitant presenta un sagnat vaginal i, per això, acudeix a la

consulta privada del ginecòleg doctor M. S. R., resident a Maó, ciutat on viu la pacient.

Aquest facultatiu li practica una ecografia i se n?adona que s?aprecia una imatge

compatible amb ovari dret de 27 mm de diàmetre. Davant la discordança entre

l?ecografia i la informació clínica d?annexectomia dreta, l?especialista sol·licita una

analítica hormonal, que es realitza el 22 de gener de 2013, i els resultats de la qual

informen de la funció ovàrica conservada.

g) Atesa aquesta troballa sorprenent, la sol·licitant es posa en contacte amb el Servei de

Ginecologia de l?HUSE, que, davant els resultats de les proves realitzades a Maó ?que

la sol·licitant havia tramès?, decideix per la UFCM del dit hospital realitzar-li

radioteràpia. Tot això consta en l?anotació de Consulta Externa Ràpida de 12 de febrer

de 2013; anotació que es comunica a la pacient respecte de la necessitat d'aplicar

radioteràpia. Atesa aquesta sobtada decisió mèdica, la sol·licitant es trasllada a Palma i

el 13 de febrer de 2013, a petició pròpia, se li practica una ecografia ginecològica que

demostra l?existència d?ovari dret i esquerre, cosa que es fa constar com a «imagen

compatible con resto ovárico [...]».

D?altra banda, la sol·licitant, davant la contradicció palesa entre la intervenció

quirúrgica i els símptomes que presenta, que tampoc no expliquen els serveis mèdics de

3

l?HUSE, decideix acudir a la Clínica A de Maó, on el 20 de febrer de 2013 li practiquen

una ressonància magnètica (RM) de pelvis en què s?identifiquen ambdós ovaris amb

activitat fol·licular bilateral.

La interessada fa constar que, quan li van practicar la intervenció quirúrgica l'any 2012,

no la van informar del tractament d?ablació ovàrica mitjançant radioteràpia que li

proposen en aquest moment: «A mayor abundamiento, debemos señalar que la opción

de la ablación mediante radioterapia que se planteaba a la compareciente, en ningún

momento anterior se había informado como alternativa a los otros dos tratamientos

propuestos un año antes (inyecciones o ablación quirúrgica)».

h) La interessada argumenta i conclou:

1. La intervenció quirúrgica de 8 de juny de 2012 no va anul·lar la funció ovàrica.

2. Com a conseqüència de la intervenció quirúrgica es va canviar la medicació a la

interessada, ja que va deixar de prendre el tamoxifèn i va començar a ser medicada amb

letrozole, que és un medicament apropiat per a pacients que són postmenopàusiques.

Per tant, el tractament hormonal que va rebre des de la intervenció quirúrgica de 2012

va ser completament ineficaç i durant aquest període la interessada no va rebre un

tractament adequat per neutralitzar l?efecte dels estrògens, perquè «[...] los ovarios en

mujeres premenopàusicas producen demasiada aromatasa para que los inhibidores

(Letrozol) puedan bloquearla eficazmente».

3. Si la intervenció quirúrgica que realment es va fer no es corresponia amb la que

s'havia programat, es va produir una manca de diligència mèdica quan no es va

confirmar el resultat de la intervenció. L?informe de l?operació quirúrgica conjectura

sobre la manca de l?ovari esquerre, però no es va confirmar l?acte quirúrgic d?ablació.

Per tant, l?operació no es va dur endavant correctament i hi va haver una mala praxis.

Al cap de sis mesos eren claríssimes les constatacions que la intervenció quirúrgica no

havia aconseguit l?objectiu. Per tant, des del primer moment, s?hauria d?haver reforçat

la diligència a comprovar que l?objectiu quirúrgic era assolit amb tota seguretat, ja que

durant el temps que hi ha entre l?acte quirúrgic incomplet i el tractament de radioteràpia

es va administrar una medicació inapropiada, un tractament totalment nul per a la seva

malaltia, cosa que condueix a l?aplicació de la doctrina de la «pèrdua d?oportunitat». Per

la qual cosa es fa cita de Jurisprudència del Tribunal Suprem (Sentència de la Sala

Contenciosa Administrativa de 3 de desembre de 2012).

i) La indemnització es basa en les circumstàncies que concorren en el cas, el dany moral

patit i la pèrdua d?oportunitat, a més de la infracció de les regles de la lex artis ad hoc i,

tot tenint en compte el que preveu l?article 6 del Reial decret 429/1993, de 26 de març,

es fixa en 50.000 euros.

4

j) Considera que la sol·licitud està dins termini, perquè el dany és efectiu i patent a partir

del 13 de febrer de 2013, quan es comprova el fracàs de l?acte quirúrgic d?annexectomia

bilateral.

k) Demana els mitjans de prova consistents en la història clínica de l?HUSE i aporta

com a documents de prova: l?informe del doctor M. S. R. de 31 de gener de 2013, els

resultats de l?analítica hormonal del 22 de gener de 2013, l'assistència a consultes

mèdiques del 12 i 13 de febrer de 2013, l'informe de la RM de 20 de febrer de 2013 de

la Clínica A, l'informe del Servei d?Urgències de l?Hospital Mateu Orfila de 28 de març

de 2013, el comunicat de baixa a la Seguretat Social del 15 de març al 15 d?abril de

2013, el justificant del tractament en el Servei de Radioteràpia i l'informe extret del web

de l?Associació Espanyola contra el Càncer respecte dels tractaments hormonals

apropiats a la dona postmenopàusica.

2. El 16 d?agost de 2013, la Unitat de Responsabilitat Patrimonial de l?Ib-Salut tramet a

la companyia d?assegurances Zurich Insurance PLC, Sucursal a Espanya, la sol·licitud

que havia presentat la interessada.

3. El 20 d?agost de 2013, el secretari general de l?Ib-Salut, mitjançant un ofici,

comunica a la sol·licitant l?inici de l?expedient, el nomenament de la instructora i els

tràmits que comporta el procediment que s?ha obert.

4. El 21 d?agost de 2013, la instructora de l?expedient comunica a la senyora M. M. G.,

tal com disposa l?article 9 del Reial decret 429/1993, de 26 de març, que els mitjans de

prova que s?han aportat són pertinents i, en la mateixa data, sol·licita a l?HUSE els

documents següents: una còpia de la història clínica de ginecologia (en què constin els

corresponents consentiments informats, els fulls operatoris, els fulls d?evolució, el

seguiment d?infermeria, els resultats de les proves realitzades, etc.) i un informe dels

professionals que hi han intervingut i del cap del servei o la unitat corresponent, que

respongui als fets objecte de la reclamació. Aquesta petició s?ha de reiterar el 3 i el 29

d?octubre de 2013 i el gerent de l'HUSE la contesta el 31 d?octubre de 2013.

S?incorpora a l?expedient la documentació mèdica sol·licitada, entre la qual destaquen

els informes següents:

? El document del doctor R. R., que atén la sol·licitant el 7 de juny de 2012, quan

ingressa a l?HUSE:

07/06/2012 Ingreso para Tto Q (anexectomía y tatuaje pezón)

Indic: informo a la paciente C Informado, tipar y cribar, hoja de ingreso

Iniciara Tto con LETROZOL el 15/06/2012 Se solicita DMO en Mahón.

? El document de consentiment informat (DCI) que signa la pacient, en què reconeix:

[?] haber recibido explicaciones [?] verbales [...] Sobre la naturaleza y propósitos

del procedimiento, beneficios, riesgos, alternativas y medios [?] habiendo tenido

ocasión de aclarar las dudas [?]

5

? L?informe del procés quirúrgic efectuat el 8 de juny de 2012, que ens descobreix que

aquest procés té dos temps: el primer, que consisteix en la reconstrucció del complex

arèola i mugró, que duu a terme el Servei de Cirurgia Plàstica Reparadora seguint el

procediment habitual, sense incidències, i el segon, que practica el Servei de

Ginecologia Oncològica, el qual presenta com a incidència una síndrome adherencial

severa que obligà a canviar la cirurgia major ambulatòria (CMA) per un ingrés per

practicar cirurgia. En l?informe dels doctors M. U. C., cap del Servei de Ginecologia,

i E. J. B., ginecòloga, de 25 d?octubre de 2013, es distingeix, en primer lloc, el full

operatori:

Paciente con cicatrices abdominales: cesárea, abdominoplastia y región umbilical.

Sondaje vesical Foley

Retirada de DIU

Colocación de campo vaginal: Histerómetro y Pozzi.

Introducción de trócar de Hasson infraumbilical por debajo de cicatriz previa con

cierta dificultad por panículo adiposo. Visualización de cavidad e introducción de

tres trócares accesorios de 5mm, dos en FII y uno en FID sin tocar cicatrices previas.

Se aprecia síndrome adherencial severo que dificulta visualización de pelvis. Se

procede a resección de adherencias laxas de intestino y epiplón a cara anterior de

cavidad abdominal, tras lo cual podemos acceder a pelvis. Se aprecian adherencias

en FII que impiden visualización de anejo izquierdo y Douglas obliterado.

Hidrosálpinx derecho. Se procede a salpinguectomía derecha con lo cual accedemos

a ovario derecho el cual se aprecia aumentado de tamaño (5-6 cm

aproximadamente) a expensas de quiste. Rotura accidental del mismo, salida de

líquido claro. Se realiza ovariectomía derecha liberando adherencias firmes a pared

pélvica lateral. No posible acceso a Douglas. Se identifica trompa izquierda

adherida a cara lateral de pelvis, se reseca la misma y se remite a AP. No parece

identificarse tejido ovárico izquierdo.

Lavados abundantes con suero fisiológico.

Visualización de resto de cavidad abdominal sin alteraciones.

Retirada de trócares accesorios bajo visión endoscópica.

Suturas intradérmicas Dexon 3/0 e infiltración con Bupivacaína

Se retira campo vaginal.

I, després, aquests facultatius amplien les explicacions:

La operación fue dificultosa por la existencia de muchas adherencias en relación con

operaciones previas: una extirpación de quiste ovario, una colecistectomía, una

cesárea y una operación de cirugía plástica en abdomen con una cicatriz transversa

baja y otra alrededor del ombligo. Inicialmente no se podía ver la pelvis y después

de liberar parte de las adherencias fue posible extirpar en el lado derecho, primero la

trompa y después el ovario. El anejo izquierdo no era visible y el espacio de

Douglas, por detrás del útero, estaba también ocupado por adherencias. Existía el

antecedente de una operación de un quiste de ovario izquierdo cuando la paciente

tenía 15 años y no sabíamos que se hizo exactamente. Era posible que se hubiese

extirpado el quiste, conservando parte del ovario izquierdo, o podía haberse

extirpado todo el ovario. Finalmente identificamos la trompa izquierda y la

extirpamos. Seguíamos viendo muchas adherencias y no conseguimos identificar el

tejido ovárico, lo que podía ser consecuencia de la operación de treinta años antes.

Decidimos terminar la intervención para evitar una lesión intestinal si seguíamos

6

liberando adherencias. Hicimos constar tanto en la hoja operatoria como en el curso

de la evolución de la paciente la operación que finalmente se había hecho.

A continuación transcribo la nota de evolución tal y como consta en el sistema de

información del hospital:

Nota de Evolución: Laparoscopia: salpinguectomía izquierda i anesectomía

derecha, quiste ovárico derecho de 5-6 cm. Síndrome adherencial severo. Tiempo

anestésico prolongado.

Paciente procedente de Menorca. Se suspende CMA y se ingresa a la paciente. Se

deja informe de alta y citas para Cirugía Plástica y Ginecología-Oncología. Se

indica protocolo analgésico de dolor moderado.

Consta que el temps de l?operació va ser llarg (202,612 minuts) i que, després

d?ingressar a l?HUSE, va rebre l?alta mèdica el 9 de juny de 2012.

A més, el doctor M. U. C., en la mateixa data, signa un informe en què aclareix:

Los ginecólogos que han atendido a doña M. M. G. entre junio de 2012 y junio de

2013 han sido los doctores J. T., J. R., C. Y., E. J. y yo mismo.

? L?informe d?anatomia patològica que ens determina:

Se remiten:

A. Trompa izquierda.

B. Trompa derecha.

C. Ovario derecho.

Descripción Macroscópica:

A. Trompa de 2 cm de longitud. Se incluye en su totalidad.

B. Trompa derecha de 3,5x0,7 cm.

C. Ovario derecho de 3x1,5 cm que se recibe abierto con cavidad quística.

Diagnóstico:

A. Trompa izquierda. Pieza:

? Sin lesiones histológicas significativas. Quiste paratubárico simple.

B. Trompa derecha. Pieza:

? Sin lesiones histológicas significativas.

C. Ovario derecho. Pieza:

? Quiste del cuerpo luteo.

? Sin signos de malignidad.

? L?informe del ginecòleg privat doctor M. S. R. de 24 de febrer de 2014, que aporta la

interessada:

En el control ginecológico del 21-1-13 se visualizó en la ecografía transvaginal el

ovario derecho y fragmento de ovario izquierdo, ante la discordancia entre la

información clínica y la ecográfica. Se solicitó analítica hormonal confirmándose la

función hormonal ovárica. Se solicitó posteriormente un Tac en el que se apreció el

ovario derecho y también un fragmento del ovario izquierdo.

? L?informe de consulta externa ràpida de 12 de febrer de 2013:

Acude con reglas y ECO pélvica con estructura ovárica

7

Comité UFCM, se decide Radioterapia

Informo a la señora.

Indicaciones

ETV mañana

? L?informe de l?ecografia practicada el 13 de febrer de 2013:

ÚTERO en anteflexión de 89 x 43mm, silueta regular y miometrio normo génico

ENDOMETRIO DE 4mm de grosor máximo

OVARIO DERECHO se identifica imagen compatible con resto ovárico de 20mm

OVARIO IZQUIERDO también con imagen compatible con resto ovárico de 21

mm con pequeño folículo de 12mm

DOUGLAS sin líquido libre.

? La interessada se sotmet a sessions de radioteràpia a l?HUSE que duren fins al 22 de

març de 2013. El 25 d?abril de 2013, es fa un control en el Servei de Ginecologia de

l'HUSE, que informa:

25/04/2013 Acude a control: Realizada RDT sobre anejos en Marzo con proceso

diarreico posterior. Ya ha iniciado Letrozol. (Último control mamográfico en Dic

2012)

Exploración negativa. No sabe donde seguir controles, prefiere venir aquí

Control en Septiembre para tolerancia a Loxifan, solicito analítica con Mc tm y

hormonas (pide que aseguremos la supresión ovárica).

[?]

EXPLORACIÓN negativa.

Anal normal, excepto colesterol, remito MC.

FSH, LH y B Estradiol menopáusica.

Solicita Mx y anal 6 meses.

5. Amb un ofici de 21 de novembre de 2013, el director gerent de l?HUSE completa la

documentació tramesa anteriorment i aporta un informe de la doctora C. Y. sobre

l?assistència prestada a la interessada. En aquest informe es fan constar les dues

ocasions en què la dita facultativa ha visitat la reclamant:

La primera, con fecha 20 de junio de 2012, en Consulta de Mama a donde acudió a

revisión postquirúrgica de laparoscopia realizada el 8 de junio de 2012. Se hace

constar la intervención realizada de que aún no se ha recibido el informe histológico.

La segunda, el 25 de abril de 2013, tras finalizar radioterapia. Exploración clínica

negativa. Ante el deseo expreso de la paciente de seguir controles en Consulta de

Mama del Hospital Son Espases, se cita para nuevo control y se solicita analítica

hormonal para confirmar supresión ovárica.

6. A més, el 12 de febrer de 2014, la instructora del procediment sol·licita a la Gerència

de l?HUSE un «Informe del doctor R. R. sobre la informació que va donar a la pacient

segons consta a l?informe del doctor J. T. que s?adjunta». Aquesta sol·licitud es reitera

el 12 de març de 2014 i es contesta mitjançant un ofici del director gerent de l?HUSE de

6 de març de 2014, al qual s'adjunta l'informe del doctor R. R. de 5 de març de 2014. El

doctor R. R. manifesta:

8

El día 27 de enero de 2012 realicé consulta con doña M. M. G. en el gabinete del

Servicio de Ginecología del HUSE. Dado que se había constatado la existencia de

carcinoma en ganglio extirpado. Ante tal evidencia y de forma inmediata planteé el

caso ante el Comité de Tumores.

En el Comité de Tumores se debatieron ?en varias sesiones a partir del día 31 de

enero de 2012? las posibilidades terapéuticas y se adoptaron las decisiones médicas

más adecuadas al caso concreto, en función de la evolución del proceso por la

incorporación de resultados derivados de pruebas médicas que se realizaron a la

paciente.

Día 7 de junio de 2012 realizo la segunda ?y última? consulta con doña M. M. G.

al único objeto de informarle y explicarle el tratamiento médico prescrito por su

médico y aceptado por ella (anexectomia). Una vez me hube cerciorado de la

perfecta comprensión del tratamiento, riesgos y consecuencias, doña. M. M. G.

firmó el correspondiente consentimiento informado.

Doña M. M. G. es conocida mía. En alguna ocasión, por teléfono, me ha comentado

alguna inquietud en relación a su proceso patológico, como es natural, siempre la he

derivado a su médico. Nunca jamás, por mi parte, he manifestado opinión,

recomendación, sugerencia, consejo o información médicas, ni a esta paciente ni a

ninguna otra, fuera de la consulta ni por medio distinto de la entrevista personal. La

actividad médica que llevo a cabo tiene lugar en el gabinete médico y, por supuesto,

es anotada, siempre, en la historia clínica.

7. El 13 de febrer de 2014, la instructora sol·licita a la interessada, a través de l?advocat

que l?assessora, un «Informe del ginecòleg privat que us ha realitzat el seguiment, així

com còpia de la història clínica corresponent, ja que segons informe del cap del Servei

d?Obstetrícia i Ginecologia de l?Hospital Mateu Orfila, vostè no ha passat cap control

ginecològic a l?esmentat hospital durant els anys 2012-2013». Aquest escrit rep

contestació parcial el 26 de febrer de 2014, ja que la interessada únicament aporta un

informe del doctor M. S. R. de 24 de febrer de 2014. Davant aquesta aportació, el 7 de

març de 2014, la instructora reitera la petició de la història clínica sol·licitada el 13 de

febrer de 2014. Es contesta amb un escrit de 20 de març de 2014 en què es diu que la

història clínica és la que figura en l?informe del doctor M. S. R. que s'ha aportat.

8. El 19 de març de 2014, la instructora signa una nota interna en què sol·licita un

informe a la inspectora mèdica. La inspectora mèdica emet l?informe el 16 d?abril de

2014.

9. El 25 d?abril de 2014, la instructora signa una diligència d?incorporació de

documentació a l?expedient. En aquesta diligència es fa constar que s?han aportat

l?informe mèdic d?especialistes en Obstetrícia i Ginecologia a instància de la companyia

d?assegurances Zurich, de 12 d?abril de 2014, i el de la inspectora mèdica.

Del dictamen que va emetre Dictamed I & I SL a instància de la companyia

asseguradora, signat pels doctors M. A. A., J. R. V. i M. R. J., podem destacar, de

manera resumida, el següent:

Analizaremos los puntos de la reclamación y para ello expondremos algunos

aspectos científicos en relación al cáncer de mama:

9

1. Defecto en el consentimiento informado.

2. Palmaria negligencia en la práctica de la cirugía realizada el 08/06/2012.

3. Omisión de pruebas oportunas al constatar el resultado de la cirugía que habrían

evitado un daño producido por la enfermedad, pero evitable con un tratamiento

médico adecuado y prestado a tiempo.

1. Defecto en el consentimiento informado

Doña M. M. G. fue diagnosticada de «recidiva del cáncer de mama derecha» que

padecía. Estaba en fase premenopáusica por lo que tras la confirmación oncológica

del mismo, la receptividad para estrógenos positiva, así como, el hecho de llevar 5

años con tamoxifeno estando en período premenopáusica, se indicó anexectomía

bilateral y posterior tratamiento con inhibidores de la aromatasa, por el Comité

UFMC.

Se expone en la demanda el defecto en el consentimiento informado en relación a la

falta de información de otras técnicas de supresión de la función ovárica no

quirúrgicas (radioterapia, análogos GnRH).

El doctor R. R. nos indica que él mismo informó a la paciente el 27/01/2012 del

diagnóstico y el 07/06/2012 informó y explicó de nuevo el procedimiento del que ya

había sido informada, y del que había firmado el consentimiento. El proceso había

sido valorado por un Comité UFMC donde se decidió la actitud a tomar aceptando la

paciente la resolución del Comité de expertos.

El consentimiento informado firmado se centra en la intervención quirúrgica

(anexectomía bilateral) y sus riesgos.

A partir d?aquí, l'informe s?esplaia a fer una recensió d?altres informes ?generals i

estadístics? sobre el càncer de mama i els riscos dels tractaments amb l?objectiu de

relativitzar l?adequació dels possibles tractaments i dels efectes secundaris que

comporten, i acaba dient:

En definitiva, la actitud terapéutica fue consensuada por un Comité de expertos y la

paciente fue informada, como evidencia tanto el consentimiento informado firmado

como los datos de la historia clínica y el informe del doctor R. R. Se podría practicar

cirugía, administración de análogos de GnRh o radioterapia. Todas las actuaciones

poseen efectos secundarios. Los análogos de GnRh no deben administrarse

indefinidamente hasta la menopausia por sus efectos secundarios. En relación a la

radioterapia, la mayoría de los síntomas que aparecen durante la radioterapia del

abdomen o la pelvis son debidos a la acción de la radioterapia sobre el intestino y la

vejiga. Los más frecuentes son los siguientes: disuria, pérdida de apetito y peso,

náuseas y vómitos, diarrea, efecto secundario más frecuente, como sucedió en este

caso.

La decisión quirúrgica, salvo por el riesgo quirúrgico inherente a cualquier cirugía,

es rápida e instantánea, el único problema, en este caso, fue la existencia de un Sd

adherencial severo desconocido.

L'informe continua analitzant els altres aspectes:

2. Palmaria negligencia en la práctica de la cirugía realizada el 8/06/2012

La demanda considera que la actuación quirúrgica evidencia negligencia. Sin

embargo, consideramos realmente esta aseveración fortuita.

10

[?]

No consideramos negligente la actuación médica por los siguientes puntos:

? La intervención fue programada para realizarla en régimen de CMA, sin embargo

la dificultad quirúrgica motivó el ingreso de la paciente.

? El tiempo quirúrgico de 206.612 minutos evidencia larga duración de la misma.

? La descripción operatoria evidencia la existencia de un Sd adherencial severo, la

búsqueda quirúrgica de los anejos sin llegar a visualizar el izquierdo. Añadiendo, el

hecho de conocer la existencia de una cirugía previa del mismo ovario cuando la

paciente contaba con 15 años (32 años antes) sin tener documentación del acto

quirúrgico pueden perfectamente hacer sospechar la realización de una ooforectomía

izquierda previa o exéresis de tanto tejido ovárico que no quedara tejido ovárico

remanente.

En vez de manifestar ovario izquierdo ausente, indican: «No parece identificarse

tejido ovárico ovario izquierdo».

? Por otra parte, como se indica, si se proseguía con la decisión el riesgo de lesión

intestinal era elevado, lo que podría incurrir en una falta de cuidado, sabiendo que

existen otras posibilidades diagnósticas y terapéuticas.

En aquest punt l?informe pericial aborda l?exposició de l?entitat clínica descrita com a

síndrome de l?ovari romanent (SOR) i al·ludeix a la literatura mèdica que la descriu, i

adverteix que no se l?ha de confondre amb la síndrome de l?ovari residual, que és quan

es deixa en el seu lloc un ovari en una cirurgia ginecològica. L?informe, en aquest

apartat, juga amb les dues possibilitats i no arriba a apuntar ni acaba d?afirmar quines

característiques d?aquestes síndromes concorren en la interessada. Però, atesos els riscos

de la intervenció, considera que la decisió quirúrgica fou «[...] diligente calculando el

riesgo quirúrgico en caso de proseguir la cirugía».

Pel que fa a la tercera motivació de la sol·licitant, l?informe pericial considera:

En este apartado observamos que la paciente acudió a revisión el 20/06/2012

constando en la nota de consulta «salpinguectomía izquierda y anexectomía

derecha». Como indica el facultativo que la recibió, no estaba el resultado

histológico. Podemos comprobar que el informe histológico fue impreso el

25/06/2012.

No observamos ninguna visita posterior hasta que la paciente conocedora de la

existencia de tejido ovárico, diagnosticado por otro especialista al que acudió por

presentar un sangrado, se puso en contacto con el centro.

Desconocemos si realmente acudió a otras citas y como fue entregado el resultado

histológico. En el resultado histológico consta: Trompa izquierda sin lesiones

histológicas significativas. Trompa derecha sin lesiones histológicas significativas.

Ovario derecho: quiste de cuerpo lúteo. Sin signos de malignidad.

El facultativo consultor ante la información obtenida de la hoja quirúrgica no podría

sospechar la existencia de tejido ovárico restante.

Podemos plantear la realización de una ecografía el mismo día 20. Sin embargo,

salvo que la paciente presentara clínica los hallazgos podrían considerarse como

postquirúrgicos y no aclaratorios.

¿Se podría valorar la realización de una determinación hormonal? No existía

11

sospecha de la persistencia de tejido ovárico ni síntomas clínicos inicialmente. Por

otra parte, las determinaciones hormonales aisladas suelen carecer de valor.

En aquest apartat, a més, s?analitza la decisió que van prendre els facultatius de l?Ib-

Salut d?administrar els inhibidors de l?aromatasa quan encara hi havia funció ovàrica i

es diu «indicaremos que su no indicación en el momento actual no implica

contraindicación», i per sostenir aquesta afirmació s?analitza, des del punt de vista

mèdic, la funció d?aquests inhibidors. I, sobretot, es referma la no contraindicació

perquè l?activitat ovàrica de la interessada, després de l?operació, fou mínima: «En este

caso la paciente permaneció sin sangrado hasta enero de 2013, 6 meses después de la

cirugía, lo que implica la escassa o mínima actividad ovàrica». I tot això respecte d?un

càncer «[...] en nuestro caso estadio III».

Al final es considera que «teniendo en cuenta los datos previos expuestos, no podemos

considerar la existència de mala praxis en la opción terapèutica decidida por un Comité

de expertos (tratamiento quirúrgico) ni en la actuación quirúrgica» i es rebla l'informe

dient: «desde nuestro punto de vista, la actuación de los facultativos que atendieron a

doña M. M. G. fue consecuente a los hallazgos observados, sin que pueda atribuirse una

técnica defectuosa o mal seguimiento.»

En l?informe de la Inspecció Mèdica, que va emetre la doctora I. L., quant a l?entitat de

la intervenció quirúrgica i al seguiment que se'n va fer, argumenta:

En el informe de alta constan especificados los tratamientos realizados por el

Servicio de Ginecología, en concreto, se especifica que se ha realizado una

anexectomía derecha (trompa y ovario) y una salpinguectomía izquierda, es decir,

sin extirpar el ovario izquierdo (folio 160). El informe de Anatomía Patológica

confirmó que dichas piezas le fueron extirpadas (folio 164). Es el ginecólogo

responsable del seguimiento de la paciente quien debe valorar, en el contexto

clínico de la misma y conociendo sus antecedentes, la necesidad o no de realizar

otras exploraciones complementarias como ecografía, determinación hormonal, etc;

esta decisión no corresponde al equipo quirúrgico encargado únicamente de efectuar

la intervención de anexectomía.

Quant al fet de si el tractament postoperatori amb inhibidors de l?aromatasa era

procedent, la Inspecció Mèdica coincideix amb els pèrits de la companyia

d?assegurances:

[...]

n) Respecto al tratamiento con Inhibidores de las Aromatasas, no es cierto que estén

contraindicadas ni que su uso sea perjudicial en caso de existir función ovárica. Son

el tratamiento de elección en caso de cáncer de mama metastásico y localmente

avanzado.

Respecte al consentiment informat, la doctora I. L. manifesta:

Respecto a la información que se le facilitó, la reclamante firmó el DCI donde

reconoce haber recibido, entre otros, información sobre las alternativas al

tratamiento. Además, en este caso contaba con mayor accesibilidad a la

información dado que es conocida personal de uno de los ginecólogos del Servicio

12

que realizaba su seguimiento. Este manifiesta que le informó personalmente y que

se aseguró de que la paciente hubiera entendido las explicaciones antes de firmar el

DCI.

Pel que fa als tractaments alternatius a la cirurgia practicada, respecte dels quals, segons

la interessada, no la informaren prèviament, la inspectora mèdica també coincideix amb

els pèrits proveïts per l?asseguradora quan diu:

Respecto a la información que se le facilitó, la reclamante firmó el DCI donde

reconoce haber recibido, entre otros, información sobre las alternativas al

tratamiento. Además, en este caso contaba con mayor accesibilidad a la

información dado que es conocida personal de uno de los ginecólogos del Servicio

de realizaba su seguimiento. Este manifiesta que le informó personalmente y que se

aseguró de que la paciente hubiera entendido las explicaciones antes de firmar el

DCI.

De la mateixa manera que els pèrits esmentats, que analitzen els diversos tractaments

aplicables a la malaltia de la interessada, la inspectora mèdica considera que els

tractaments aplicats i l?ordre d?aplicació en aquest cas són correctes:

[...]

k) La ovariectomía y la radiación de los ovarios no son tratamientos equivalentes en

cuanto a los efectos secundarios. La irradiación no es un tratamiento de primera

elección, sino de segunda elección que se reserva cuando no se puede realizar la

cirugía, debido al riesgo de presentar graves efectos secundarios de la radiación

sobre los órganos de la cavidad pélvica (intestinos, recto, vejiga).

La inspectora mèdica, en el seu informe, arriba a les conclusions següents:

PRIMERA. La asistencia fue correcta. De la misma no se deriva daño alguno.

SEGUNDA. La paciente fue correctamente informada, según reconoce en el DCI

que firmó para la intervención, y según el informe del ginecólogo que le dio la

información, que es conocido personal de la paciente.

TERCERA. La limitación del tratamiento quirúrgico se debió a la condición de la

paciente que presentaba un síndrome adherencial severo que impedía una adecuada

visión del campo quirúrgico. Su presencia no puede ser prevista ni evitada.

CUARTA. Los ginecólogos actuaron hasta los límites de la prudencia, extirpando el

tejido accesible; ambas trompas de Falopio y el ovario derecho. Se especificó esta

circunstancia en el informe de alta. El estudio de AP (Anatomía Patológica)

confirmó que extirparon estos órganos.

QUINTA. Tras el control postoperatorio al mes de la intervención, el seguimiento de

la paciente, residente en Menorca, no fue realizado en el Hospital U. Son Espases, ni

en el Hospital Mateo Orfila de Menorca, sino por su ginecólogo privado.

SEXTA. Seis meses después de la intervención, al presentar sangrado vaginal, su

ginecólogo privado realizó una ecografía donde se identificó la persistencia de tejido

ovárico derecho e izquierdo. Esta situación corresponde al síndrome del ovario

remanente.

SÉPTIMA. Al diagnosticarse la persistencia de tejido ovárico fue tratada con

radioterapia en el Hospital U. Son Espases. Este tratamiento no es un tratamiento de

13

primera elección comparable a la cirugía sino de segunda elección, debido al

elevado riesgo de presentar efectos secundarios, potencialmente graves. Solo se

recomienda cuando falla la cirugía o está contraindicada. La paciente evolucionó de

forma favorable y hasta la fecha presenta signos de atrofia ovárica.

OCTAVA. Llama la atención que la paciente haya solicitado explícitamente seguir

revisiones de su patología en el Servicio de Ginecología del Hospital Universitario

Son Espases, que es el mismo Servicio contra el que reclama alegando falta de

diligencia y por serias y repetidas anomalías en la praxis sanitaria exigible.

10. El 28 de d?abril de 2014, la instructora de l?expedient tramet un ofici al

lletrat P. P. S., representant de la reclamant. Aquest ofici, d?acord amb l?article 84 de la

LRJPAC i l?article 11 del Reial decret 429/1993, suposa l?obertura del tràmit

d?audiència, un cop acabada la fase d?instrucció. Es notifica la composició de

l?expedient de responsabilitat patrimonial i s?indiquen els drets que pot fer servir en els

quinze dies següents a la recepció de l?ofici: obtenir còpies dels documents que formen

l?expedient, formular al·legacions i/o aportar els documents i justificacions que

consideri pertinents.

11. El 7 de maig de 2014, la senyora M. M. G. obté una còpia de l?expedient i

l'informen novament dels seus drets.

12. El 27 de maig de 2014, el lletrat P. P. S., en nom de la reclamant, presenta un escrit

d?al·legacions en què argumenta que l?actuació facultativa no es va ajustar a la lex artis

ad hoc i això va conduir a la pèrdua d?oportunitat i a empitjorar el pronòstic de la

malaltia que pateix la seva representada. Les al·legacions concorden els extrems mèdics

de l?informe pericial procedent de la companyia d?assegurances i sobre la base d'aquest

informe es diu, entre altres coses, el següent:

Doncs bé, el que està clar que no es va informar a la pacient, no obstant estar descrit

a la literatura mèdica, és la possibilitat del que aquest Dictamen al que ens referim

descriu com a «síndrome de l?ovari romanent», i que en aquest cas entenem era

raonable sospitar, donades les dificultats operatòries que es van constatar durant la

cirurgia, a més dels antecedents operatoris coneguts en el moment d?indicar la

tècnica quirúrgica que podien també fer preveure les adherències que van dificultar

la intervenció

A més, aquest síndrome d?ovari romanent, es descriu davant la persistència de teixit

ovàric en cirurgies en les que es considera la realització òptima d?annexectomia

bilateral (segons es conclou en el punt 5 de l?Informe): però en aquest cas, està clar

que no va ser ni una cirurgia òptima, per la pròpia descripció en el full operatori, ni

es va practicar una annexectomia, doncs consta que, finalment, la cirurgia

efectivament realitzada va ser salpingectomia esquerra i annexectomia dreta. Per

tant, en el cas de la senyora M. M. G. existia un risc encara més alt que persistís

teixit ovàric.

Precisament quan parlem de la falta d?informació, en referim a què després de la

cirurgia, a la pacient en cap moment se li va fer cap reflexió sobre les troballes

durant la cirurgia, comunicant-li sense cap tipus de reserva que s?havia realitzat

l?annexectomia prevista, afegint únicament que havien tret un quist de l?ovari dret i

que l?analitzarien, motiu pel qual la senyora M. M. G, després de la revisió

14

postoperatòria, va trucar per saber si disposaven dels resultats, i se li va dir que era

benigne i per tant no calia fer res.

[...]

Per tant, el fet de que durant la intervenció es valorés el risc quirúrgic que existia de

prosseguir la cirurgia i, per tant, no es continués amb la cirurgia, podem entendre

que s?ajusta a la lex artis, però això no impedeix de cap manera que es fessin les

proves oportunes per confirmar si s?havia aconseguit anul·lar la funció ovàrica, el

que suposa una omissió total de les proves oportunes per tal d?assegurar que el

tractament mitjançant la cirurgia era efectiva, quan, insistim, resulta de la història

clínica i dels informes emesos en aquest expedient de reclamació patrimonial que la

cirurgia va presentar complicacions que en cap moment van permetre donar per

realitzada la supressió de la funció ovàrica, essent que existien dubtes d?entitat

suficient sobre el resultat efectivament aconseguit amb aquesta intervenció;

intervenció que precisament no havia estat la programada en el seu inici.

No podem admetre les conclusions que es fan [...] de la descripció de la cirurgia no

es podia confirmar l?extirpació total dels annexos uterins (quan es diu en el mateix

informe que era necessària la desaparició de tota activitat hormonal), i a més, aquest

mateix Dictamen, indica que no havia estat possible la visualització de tota la pelvis.

Es planteja que el mateix dia de la intervenció es podia fer una ecografia, però que

potser els seus resultats no serien prou clars, i que no es podia valorar realitzar una

determinació hormonal, perquè no existia sospita de la persistència de teixit ovàric:

insistim, el que no existia era cap confirmació de que s?hagués extret aquest teixit

ovàric donades les dificultats intraoperatòries i sí, en canvi, de que podria persistir

teixit ovàric donat que von arribar a visualitzar l?ovari esquerre: per tant, si es

podia sospitar i s?havia de descartar. [La cursiva d'aquest paràgraf és nostra.]

[...]

Tampoc podem admetre la conclusió a què arriba aquest informe quan diu «la

actuación de los facultativos que atendieron a doña M. M. G. fue consecuente a los

hallazgos observados, sin que pueda atribuirse una técnica defectuosa o mal

seguimiento»: no es pot afirmar que s?actués en conseqüència al que consta en el

full quirúrgic, ja que no obstant trobar-se amb les dificultats operatòries que

consten i no fer-se la cirurgia prevista, no es va indicar en cap moment la

conveniència de fer cap tipus de prova o de sotmetre?s a un seguiment més

exhaustiu. El cert és que en aquest Dictamen cap dels tres especialistes que el

signen, poden afirmar ?i per això no ho expressen en cap moment? que l?actuació

mèdica i sanitària fos correcta.

Pel que fa a l?informe de la inspectora mèdica, el lletrat que representa la reclamant

posa en evidència alguns errors que conté (sobre el canvi de tècnica quirúrgica que no

es va donar o sobre l?existència d?una cicatriu de cesària que no existeix, perquè la

interessada no ha estat sotmesa a aquesta operació) i mostra un desacord ben clar

precisament admetent el que la doctora I. L. al·lega per justificar l?activitat ovàrica de la

reclamant:

[...] en aquest Informe, en l?apartat de Consideraciones, es fa constar que pot

persistir teixit ovàric en casos d?una ooforectomia dificultosa o d?emergència, i que

és més freqüent del que es creu: doncs bé, si en aquest cas era del tot necessari

suprimir la funció ovàrica, i la intervenció havia estat dificultosa, i a més resulta

que és més freqüent del que es creu aquesta possible síndrome de l?ovari romanent,

resulta difícil entendre com es pot concloure que l?atenció mèdica va ser correcta

15

sense que s?actués en cap moment davant la descripció de la fulla operatòria, on es

fan constar les incidències durant la intervenció i la cirurgia efectivament practicada.

Respecte de la síndrome adherencial severa, el lletrat considera que, pels antecedents

quirúrgics de la seva representada, era previsible i que això s?hauria d?haver tingut en

compte i que si va provocar les dificultats més importants en la intervenció quirúrgica,

no es pot culpar la pacient i, posteriorment, no fer-hi res.

Quan al fet que els facultatius de l'Ib-Salut no duguessin a terme el seguiment de la

pacient després de la intervenció quirúrgica, que assenyala l?informe de la inspectora

mèdica, argumenta que el que reconeix l'informe és que s?havien de fer controls

hormonals i que aquesta necessitat no li fou indicada. Així mateix, argumenta que els

controls periòdics que va fer el ginecòleg privat són atribuïbles a l?etapa anterior a

l?operació quirúrgica. De fet, acudeix al seu ginecòleg privat amb posterioritat a

l?operació quan apareix el sagnat vaginal que desferma l?actuació posterior de l?Ib-

Salut. En definitiva, la pacient no sabia si havia de fer-se controls postoperatoris i quina

freqüència havien de tenir, perquè, senzillament, no li ho van indicar.

La reclamant no aporta cap informe mèdic que doni suport als seus arguments i entri en

contradicció amb els informes mèdics de l?establiment hospitalari implicat, de la

companyia asseguradora o de la Inspecció Mèdica.

13. El 29 de maig de 2014, la instructora remet l?escrit d?al·legacions a la inspectora

mèdica, que, el 6 de juny de 2014, emet un nou informe complementari en què es

referma en els seus arguments.

14. El 6 de juny de 2014, es trasllada una còpia del nou informe de la inspectora mèdica

a la reclamant, amb un tràmit d?audiència de 10 dies, conformement al que disposen els

articles 84 de la LRJPAC i 11 del Reial decret 429/1993, de 26 de març.

15. El lletrat de la reclamant presenta un nou escrit d?al·legacions de 20 de juny de

2014, en què també es referma en els seus arguments i considera que la seva

representada va patir una clara pèrdua d?oportunitat quan es va retardar l?assegurament

de la no activitat ovàrica, que era transcendent en el tractament de la patologia que

pateix.

16. El 31 de març de 2015, nou mesos després de l?última vegada que la reclamant va

presentar escrits, se signa la proposta de resolució d'aquest procediment de

responsabilitat patrimonial, que és desestimatòria de la sol·licitud.

17. El director general del Servei de Salut de les Illes Balears formula la consulta

preceptiva al Consell Consultiu. La sol·licitud de dictamen s?ha registrat d?entrada a la

nostra seu el 10 d?abril de 2015.

16

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

D?acord amb el que disposa l?article 18.12.a de la Llei 5/2010, de 16 de juny,

reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears, el dictamen és preceptiu en els

procediments tramitats per les administracions públiques de les Illes Balears referits a

reclamacions per responsabilitat patrimonial la quantia de les quals és superior a 30.000

euros. És indubtable, per tant, el caràcter preceptiu d?aquest dictamen, ja que s?ha

reclamat una indemnització de 50.000 euros, i el Consell Consultiu és competent per

emetre?l.

El director general del Servei de Salut de les Illes Balears està legitimat per formular

aquesta consulta, d'acord amb la lletra c de l'article 21 de la Llei 5/2010, atès que els

estatuts del dit Servei li atribueixen les facultats de representació de l?ens públic.

Segona

Quant al procediment i la tramitació corresponent es formulen les observacions

següents:

a) Pel que fa a la legitimació activa, la reclamant té, sens dubte, la condició

d?interessada, com a afectada directa per l?actuació dels serveis mèdics de l?Ib-Salut,

atès el que disposa l?article 31.1.a de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim

jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

b) Respecte de la legitimació passiva, no hi ha dubte que concorre en el Servei de Salut

de les Illes Balears, organisme públic regulat per la Llei 5/2003, de 4 d?abril, de salut de

les Illes Balears, atès que l?atenció sanitària objecte de la reclamació fou prestada en

l?HUSE, que és un hospital integrat en la xarxa d?aquest ens públic.

c) La competència per resoldre el procediment correspon al conseller de Salut, segons es

desprèn de la modificació de l'article 70.4 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut de les

Illes Balears, operada pel Decret llei 10/2012, de 31 d'agost. Aquesta previsió

s?incardina perfectament en la normativa bàsica que conté l?article 142.2 de la Llei

30/1992.

d) La tramitació del procediment administratiu de reclamació per responsabilitat

sanitària ha estat adequada, i s'ha seguit el que preveu el Reial decret 429/1993, amb

totes les garanties, principalment, per les possibilitats que ha tingut la reclamant per

aportar documents i proves i poder consultar altres opinions mèdiques. Així mateix, i

pel que fa al tràmit d?audiència, se l?hi ha atorgat de manera prèvia a la proposta de

resolució, tal com estableix l?article 84.1 de la LRJPAC. Per això, cal concloure que el

procediment s?ajusta a dret, tot i que resulta injustificada l'emissió tardana de la

Proposta de resolució, respecte de la finalització de la fase d?instrucció del procediment.

17

e) La temporalitat de la reclamació. La reclamació té entrada en el Servei de Salut el 29

de juliol de 2013 i s?ha interposat dins termini, perquè el dany produït i les seqüeles que

la justifiquen són evidents el 13 de febrer de 2013, quan el Servei d?Oncologia de

l?HUSE comprova l?existència d?activitat ovàrica en la reclamant i es decideix aplicar

radioteràpia per suprimir aquesta activitat.

Tercera

A partir de l?article 106.2 de la Constitució espanyola i els articles 139 i següents de la

Llei 30/1992, són ja molts els dictàmens i les sentències que estableixen els elements

coincidents en el reconeixement de la responsabilitat de les administracions públiques.

Són els següents:

a) La realitat efectiva de la lesió o del perjudici causat, avaluable econòmicament i

individualitzat respecte d?una persona o d'un grup de persones.

b) La lesió és conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics en

una relació de causa i efecte, sense intervenció d?elements estranys que puguin influir-hi

i alterar-ne el nexe causal.

c) L'absència de força major.

d) El perjudicat (o lesionat) no té el deure jurídic de suportar el mal.

En el cas de la responsabilitat de l?Administració sanitària o en ocasió de l?atenció

prestada pels serveis públics de salut, la doctrina i la jurisprudència han elaborat criteris

que permeten concloure que en el camp de la medicina curativa els usuaris o ciutadans

no poden exigir del funcionament dels serveis públics un resultat conforme a allò que

esperaven o de curació absoluta, sinó que únicament poden exigir:

? Una aplicació correcta de tots els mitjans i remeis sanitaris a l?abast en el lloc i el

moment de l?assistència mèdica.

? La informació al pacient o, quan pertoqui, als familiars del diagnòstic de la malaltia

o la lesió, el pronòstic que del tractament se'n pot esperar, els mitjans de curació i els

riscs que se?n poden derivar i, si és el cas, la insuficiència dels mitjans disponibles, per

donar opció a continuar el tractament en un altre lloc.

? La continuació del tractament fins que es pugui donar l?alta i la informació dels

possibles riscs d?abandonar-lo voluntàriament.

D?una altra manera, i com ha dit reiteradament aquest Consell Consultiu:

Així les coses, podem afirmar que la condició perquè hi hagi responsabilitat

patrimonial sanitària és que l?actuació del metge o del professional hagi produït una

infracció de les normes de precaució i cautela que les circumstàncies del cas

requereixen per evitar danys a la vida, la salut o la integritat física del pacient. En

18

canvi, quan la prestació sanitària s?hagi aplicat respectant els paràmetres de la lex

artis, el dany que pugui produir-se en la salut del pacient no podrà imputar-se a la

prestació assistencial, sinó que procedirà del mateix fet de la salut, considerada

aquesta com un bé respecte del qual no es poden oferir, lamentablement, garanties

de manteniment, i per tant s?ha de considerar que el mal no és antijurídic i que

existeix el deure jurídic de suportar-lo.

I encara de manera més clara en el Dictamen 9/2012, en el qual argumentàvem:

Tanmateix, en l'àmbit de les prestacions mèdiques dels serveis públics sanitaris, tal

com de manera reiterada i ja clàssica ha estat considerant la doctrina jurisprudencial,

no n'hi ha prou amb la mera concurrència de la relació de causalitat sinó que es

necessita que l'actuació mèdica sigui contrària al principi de la lex artis, d?acord amb

el qual l'obligació és de mitjans i no de resultats, de tal manera que l'obligació del

professional de la medicina és la de prestar l'assistència mèdica deguda mitjançant

l?aportació correcta dels mitjans i les tècniques que la ciència mèdica posa al seu

abast en cada moment.

Així, per totes, la Sentència del Tribunal Suprem de 7 de juliol de 2008 considera:

«La responsabilidad de las administraciones públicas, de talante objetivo porque se

focaliza en el resultado antijurídico (el perjudicado no está obligado a soportar el

daño) en lugar de en la índole de la actuación administrativa [por todas, véanse

las sentencias de esta Sala de 11 de mayo de 1999, 24 de septiembre de 2001, 23 de

noviembre de 2006, 31 de enero de 2008 y 22 de abril de 2008, se modula en el

ámbito de las prestaciones médicas, de modo que a los servicios públicos de salud

no se les puede exigir más que ejecuten correctamente y a tiempo las técnicas

vigentes en función del conocimiento de la práctica sanitaria. Se trata, pues, de una

obligación de medios, por lo que sólo cabe sancionar su indebida aplicación, sin que,

en ningún caso, pueda exigirse la curación del paciente. La Administración no es en

este ámbito una aseguradora universal a la que quepa demandar responsabilidad por

el sólo hecho de la producción de un resultado dañoso. Los ciudadanos tienen

derecho a la protección de su salud (artículo 43, apartado 1, de la Constitución), esto

es, a que se les garantice la asistencia y las prestaciones precisas [artículos 1 y 6,

apartado 1, punto 4, de la Ley 14/1986, de 25 de abril, General de Sanidad (BOE de

29 de abril)] con arreglo al estado de los conocimientos de la ciencia y de la técnica

en el momento en que requieren el concurso de los servicios sanitarios (artículo 141,

apartado 1, de la Ley 30/1992); nada más y nada menos.»

És per això que, de conformitat amb aquesta doctrina jurisprudencial i així ho ha

anat estimant aquest òrgan consultiu, sols és antijurídic el dany que no supera el

criteri de la lex artis o «estat del saber», com recentment l?ha identificat la Sala

Tercera del Tribunal Suprem, perquè l'obligació de l'Administració sanitària és que

l'assistència del Sistema Públic de Salut sigui la més adequada a les circumstàncies i

sempre dins els marges marcats per la lex artis.

Quarta

En el cas que ens ocupa, el motiu principal de la reclamació formulada per la

senyora M. M. G. se centra en la pèrdua de l?oportunitat derivada de l?aplicació d?un

tractament inadequat a la patologia que presenta. En efecte, el que es reclama és que per

una inadequada informació sobre les opcions del procés a què s?havia de sotmetre, per

manca de la necessària diligència mèdica en l?execució del procés i per manca de

19

seguiment de l?evolució del procediment quirúrgic finalment aplicat, els serveis de

l'Ib-salut han creat una situació que incrementa les possibilitats d?empitjorament i

minva el pronòstic positiu de superació del càncer que l?afecta. I d?aquesta concertació

de causes, el que s?ha produït no té una conseqüència física objectivable ?la mort de la

pacient, una lesió injustificable, la pèrdua d?un òrgan, etc.?, sinó que som davant d?un

patiment o dany moral que no s?hauria actualitzat si el funcionament de l?Administració

sanitària hagués estat l?adequat. Aquest plantejament fa que la part reclamant consideri

que hi ha hagut un trencament de la lex artis en l?actuació dels serveis sanitaris que van

atendre la senyora M. M. G., i la pèrdua d?oportunitat curativa consegüent.

Per analitzar si aquesta pretensió és procedent o no, hem de tenir en compte, d'acord

amb el contingut dels amplis antecedents d?aquest dictamen, els aspectes fàctics

següents:

1. Tot el procés d?atenció sanitària que forma el nucli de la reclamació actual, que

consisteix en l?eliminació quirúrgica de la funció ovàrica de la reclamant el mes de juny

de 2012, s?inicia com a conseqüència d?un altre procés, el de la reconstrucció mamària

de gener del mateix any, moment en què es detecta la recidiva del càncer pel qual la

interessada, l?any 2008, va ser sotmesa a la mastectomia dreta.

L?estratègia mèdica adoptada parteix de l?assumpció d?un procés basat en l?aplicació de

mesures de contenció del càncer mamari que comporten una profilaxis radical centrada

en l?eliminació de l?activitat ovàrica. De cap manera el procés mèdic aplicat s?ha de

poder confondre o comparar amb processos d?urgència i apressats, d'aquells que

s'anomenen a vida o mort, en què la possibilitat d?error és més alta, com es fa en part

dels informes i dictàmens mèdics que maneja el Servei Públic durant el procediment de

responsabilitat patrimonial. Ans al contrari, som davant un procediment mèdic i

quirúrgic que neix a instància d?uns facultatius especialistes de l?Ib-Salut, concebut

després de passar per una Comissió d?Experts que avaluen les possibilitats de curació i

les opcions que la interessada té atès l?estat d?evolució del seu càncer, la qual es posa en

mans dels serveis sanitaris públics amb la confiança legítima que rebrà el millor

tractament possible.

2. Tota la informació mèdica de la interessada, abans de triar el procés medicoquirúrgic

que s?aplica finalment, està en mans de l?Ib-Salut, fins i tot se sap allò respecte del qual

no es té la informació al dia ?la intervenció quirúrgica practicada a la reclamant als

quinze anys d?edat.

El Consell Consultiu, davant aquests aspectes fàctics, que en cap moment es qüestionen,

ha de considerar que no ha trobat resposta satisfactòria a les qüestions següents:

a) Si s?havia de sotmetre la reclamant a una intervenció quirúrgica per eliminar-li la

funció ovàrica i hi havia dubtes de la integritat o, fins i tot, de l?existència de l?ovari

esquerre, no resulta explicable ni admissible que, prèviament a l?acte quirúrgic, no es

fes cap comprovació, mitjançant una tècnica no invasiva, de l?existència, l'activitat o la

integritat de l?ovari esmentat. No es fa aquesta comprovació i durant l?acte quirúrgic «se

20

suposa» que l?ovari esquerre, que no s?aconsegueix distingir, ni veure, ni extirpar, per

mor de la síndrome adherencial severa, no existeix o, si existeix, es creu que no té

activitat. En definitiva, s?executa un acte quirúrgic d?extirpació dels ovaris a una pacient

sense comprovar prèviament si aquests òrgans encara hi són o en quin estat es troben.

b) En la fase anterior a l?operació, constava als facultatius de l?Ib-Salut que la pacient

havia estat sotmesa a intervencions prèvies en la zona abdominal, cosa que podia

comportar l?existència de les adherències, i una ecografia abdominal feta el 29 de febrer

de 2012, abans de l?operació, posava en evidència la constitució interna de la zona

abdominal i que les seqüeles de les operacions anteriors eren claríssimes. La intervenció

quirúrgica d?annexectomia realitzada el juny de 2012 hauria d?haver previst la més que

possible eventualitat de les adherències abdominals. I si aquesta patologia es presentava

com una causa radicalment obstativa per a l?èxit de la intervenció programada, s?hauria

d?haver advertit en l?informe de cirurgia no només com a incidència quirúrgica sinó de

manera tal que no li quedàs cap dubte a l?afectada. Aquesta diligència afegida ?d?altra

banda gens extraordinària perquè, en paraules clares, a la interessada no se li va

practicar la intervenció quirúrgica que estava programada? no consta en cap moment

en la documentació del procediment.

c) Pel que fa a la fase informativa prèvia amb la pacient quant a l?entitat de la

intervenció quirúrgica, cal destacar que no resulta clara, tot i els esforços que es fan

durant la instrucció per aclarir-la. Els documents de consentiment informat que signa la

pacient es limiten a informar de l?annexectomia que, de manera incompleta, se li

practica i, fins i tot, resulten il·legibles en la còpia que s?adjunta a l?expedient que

acompanya la sol·licitud d'aquest dictamen. Però és més, consideram que en aquest cas

l?explicació del procés d?estratègia contra el càncer per supressió de la funció ovàrica i

les diverses possibilitats, fins i tot de la procedència, l'ordre i el mètode hauria d?haver

constat com a part de la informació adequada que ha de rebre la pacient, atès l?article

2.2 de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l?autonomia del pacient

i de drets i obligacions en matèria d?informació i documentació clínica, en relació amb

l?article 12 de la Llei 5/2003, de salut de les Illes Balears. En paraules més clares, tenint

en compte les diferents opcions que hi havia per abordar l?eliminació de la funció

ovàrica, s?hauria d?haver extremat la informació que rebia la interessada.

d) Quan es dóna l?alta a la interessada i es fa la revisió postquirúrgica, el 20 de juny de

2012, la facultativa que l?atén, la doctora C. Y., fa constar que no té la informació

d?anatomopatologia, és a dir, que no té constància de l?estat dels òrgans extrets a la

pacient. En canvi, sí que li consta que la intervenció d?annexectomia bilateral realment

no s?ha fet, ja que escriu «annexectomia el 08/06/2012 (salpingectomia esquerra i

annexectomia dreta)». I, a més, en aquest informe consta que el 15 de juny de 2012 la

pacient ha iniciat un tractament amb letrozol. Aquí ja hi ha una evidència que està ben

clar que no s?ha dut endavant l?annexectomia, és a dir, que no està garantida la

supressió ovàrica i que s?ha receptat a la pacient un medicament corresponent a dones

sense funció ovàrica. En aquest moment, tot i l?evidència medicoquirúrgica, cap dels

facultatius que atenen la reclamant canvia la medicació o proposa una opció alternativa.

21

e) Si, com defensen l?informe pericial fet a instància de la companyia asseguradora i els

informes de la inspectora mèdica, en casos en què no s?ha executat una annexectomia i

hi ha restes ovàriques és possible la síndrome d?ovari residual o l?activitat hormonal

derivada de les dites restes, per què no es va donar una informació completa d?aquesta

possibilitat a la reclamant o no se li van programar controls periòdics per veure si la

solució quirúrgica havia tingut l?èxit esperat? No consta que es fes cap tipus d'indicació

en aquest sentit, ni que hi hagués cap programació de control hormonal periòdic. Es va

deixar la garantia de salut a l?opció que pogués prendre l?afectada de consultar un

professional extern al sistema públic de salut respecte d?una estratègia concebuda per

aquest sistema i respecte d?una malaltia tan greu com el càncer de mama.

Doncs bé, davant aquestes qüestions i aplicant allò que s'ha explicat en la consideració

jurídica anterior, el Consell Consultiu ha d'examinar l?antijuridicitat del dany produït.

En el supòsit de reclamacions en l'àmbit sanitari, aquesta antijuridicitat troba el mòdul

rector en la lex artis ad hoc. Si els professionals que hi intervenen adeqüen la seva

actuació a aquesta lex, no és possible considerar el dany antijurídic i el perjudicat haurà

de suportar-lo. Així ho assenyala la Sentència del Tribunal Suprem de 21 de novembre

de 2006 quan afirma:

La recurrente se apoya en una concepción del carácter objetivo de la responsabilidad

patrimonial que no se corresponde con la doctrina de esta Sala, que, tratándose de la

responsabilidad patrimonial derivada de la prestación sanitaria, viene declarando que

no resulta suficiente la existencia de una lesión (que llevaría la responsabilidad

objetiva más allá de los límites de lo razonable), sino que es preciso acudir al criterio

de la lex artis como modo de determinar cuál es la actuación médica correcta,

independientemente del resultado producido en la salud o en la vida del enfermo, ya

que no le es posible ni a la ciencia ni a la Administración garantizar, en todo caso,

ese resultado.

En el mateix sentit, la Sentència de 16 de febrer de 2011 del Tribunal Suprem

manifesta:

La responsabilidad de las administraciones públicas es objetiva al residenciarse en el

resultado antijurídico. Ya, en el ámbito sanitario, su evidencia constituye una

obligación de medios. Y así a los servicios públicos de salud no se les puede exigir

más que una actuación correcta y a tiempo conforme a las técnicas vigentes en

función del conocimiento de la práctica sanitaria.

O, amb unes altres paraules, el compliment diligent dels protocols mèdics és la ratio per

decidir si hi ha responsabilitat, de tal manera que resulta necessària una desviació de la

lex artis ad hoc perquè neixi la dita responsabilitat.

En aquest supòsit, un cop analitzada la documentació aportada per l?Ib-Salut a

l?expedient, hem de considerar que no es va atendre la reclamant amb la diligència que

exigeix la lex artis ad hoc. Pensam que la dita documentació és suficientment clara per

arribar a aquesta conclusió sense que sigui necessari que la part reclamant aporti un

dictamen pericial de contrast.

22

En efecte, com hem vist, abans de la intervenció quirúrgica no consta que es fessin les

proves pertinents per detectar l?existència o la integritat dels ovaris de la interessada.

Aquestes proves haurien estat de gran utilitat per a l?èxit de la intervenció quirúrgica

d?annexectomia bilateral que s?havia programat. Una simple ecografia transvaginal,

com es va fer posteriorment en tenir el sagnat vaginal, hauria determinat el fet bàsic de

l?existència dels dos ovaris i del seu estat i, amb tota seguretat, hauria orientat la tècnica

quirúrgica cap a opcions de més eficiència. En canvi, no es feren aquestes proves i els

facultatius que practicaren la cirurgia, davant la síndrome adherencial severa que

presentava la reclamant ?síndrome d?altra banda esperable, com s?ha dit?, hagueren

d'anar a les fosques, i fer suposicions allà on hi havia d?haver evidències.

Si en la intervenció quirúrgica, com consta, no es va dur a terme a l?annexectomia

bilateral i únicament s?extirparen l?ovari dret i les trompes de Fal·lopi ?salpingectomia?,

no és admissible ni es correspon amb la diligència esperable que, atesos els riscos de

reproduir-se l?activitat hormonal ovàrica, posteriorment es mantingués la medicació

adequada per a una situació en què la funció ovàrica és totalment descartable. I això

amb independència que la medicació que es va administrar a la reclamant no fos

contraindicada al càncer patit. Si la medicació hagués estat contraindicada,

probablement la gravetat de la conducta negligent hauria estat molt més greu del que és.

Finalment, repetim, si els serveis mèdics de l?HUSE tenien clar que no s?havia fet

l?annexectomia, que no s?havia administrat el medicament adequat, tot i que no era

contraindicat, que era possible que es reproduís la funció ovàrica per un ovari romanent

o residual, per què no es va prescriure una pauta de controls hormonals periòdics a la

reclamant per assegurar que no es reproduïa la funció ovàrica i d'aquesta manera la

protegien dels perills que això comporta en el desenvolupament del seu càncer? La

resposta a aquesta qüestió no és més que l?existència d?un conjunt d?errors i de

descoordinació que és la causa de la pèrdua d?oportunitat curativa de la reclamant.

L?aplicació posterior i amb tota urgència de radioteràpia per eliminar la funció ovàrica a

la senyora M. M. G. no fa més que evidenciar aquests errors i la manca de diligència.

En aquest cas, s?ha de reconèixer que l?oportunitat curativa és, desgraciadament, difusa,

atesa la malaltia que pateix la reclamant. Per això, precisament, tota tècnica aplicada per

arribar a l?opció de curació ha de ser configurada amb les màximes garanties d?eficàcia.

Per tant, ningú no pot exigir que hi hagi curació, però sí que es garanteixi un pronòstic

més afinat que ajudi a la cronificació de la malaltia a l?espera de poder aplicar altres

remeis de més gran intensitat curativa. Aquest iter de tractament mèdic no ha estat ben

configurat i aquesta deficient configuració ha fet minvar les possibilitats curatives de la

reclamant, encara que de manera inconcreta, i ha causat a ella i la seva família un

patiment innecessari i, per això, un dany moral.

Com dèiem en el nostre Dictamen 9/2012:

I en aquest sentit és il·lustrativa la Sentència de la Sala Contenciosa Administrativa

del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, de 27 d'octubre de 2009, quan

considera, en un supòsit semblant al que ens ocupa:

23

«OCTAVO. Sobre la pérdida de la oportunidad.

»La actuación antijurídica de la Administración Pública Sanitaria que priva al

ciudadano de la posibilidad de evitar un daño que finalmente se produjo, sea por no

haberse recabado su consentimiento informado antes de ser intervenido

quirúrgicamente, o sea como consecuencia de haber carecido de la mejor opción

para curarse, debe ser indemnizada.

»Pero la satisfacción del principio de reparación integral en estos casos debe partir

de la ineludible consideración de que la curación nunca se encuentra médicamente

garantizada, de manera que esa reparación integral se concreta en estos supuestos a

la que corresponde a la mera posibilidad de haber obtenido un resultado más

favorable.

»En efecto, se trata de casos en los que no es seguro que la víctima hubiera eludido

el daño si la Administración hubiera actuado correctamente por completo sino que

tan sólo puede asegurarse que existía alguna probabilidad de que así ocurriera, con

lo que procede una indemnización parcial, esto es, no equivalente al daño emergente

o lucro cesante sino, precisamente, aquella otra que se considera adecuada en cada

caso, de acuerdo con la probabilidad de esquivar el daño.

»Puestas así las cosas, incluso indemostrable, es decir, aún no constatada entre la

actuación médica y el daño una relación de causalidad real, total, única, indivisible,

cierta, efectiva y segura, sin embargo, debe indemnizarse la probabilidad de que la

víctima no hubiese sufrido daño de no haber mediado la intervención ilícita del

agente dañoso.

»En ese sentido, el Tribunal Supremo, por todas, en sus sentencias de 7 de

septiembre de 2005 y 26 de junio y 7 de julio de 2008, tras recordar que no existe un

derecho a la curación, al propio tiempo, ha señalado que los ciudadanos tienen

derecho a que no se produzca una falta de servicio, esto es, que los ciudadanos han

de contar por tanto con la garantía de que el servicio público sanitario ponga a su

disposición ?y diligentemente? todos los medios e instrumentos de que dispone.»

Consideram, doncs, de conformitat amb tot el que s?ha raonat, que es donen els

pressuposts que determina l?article 139 de la LRJPAC respecte de la responsabilitat

patrimonial de l?Administració pública, ja que hi ha una pèrdua d?oportunitat curativa

que ha de ser assumida per l?Ib-Salut.

Cinquena

Pel que fa a la quantia de la indemnització, la reclamant sol·licita 50.000 euros, que basa

en les circumstàncies que concorren en el cas, el dany moral patit i la pèrdua

d?oportunitat, a més de la infracció de les regles de la lex artis ad hoc, tot tenint en

compte el que preveu l?article 6 del Reial decret 429/1993, de 26 de març.

En aquest cas, la quantia que se sol·licita no detalla els conceptes pels quals es demana,

ja que, efectivament, el dany causat té en aquests moments una naturalesa moral

derivada de la pèrdua d?oportunitat. Com dèiem en el nostre Dictamen 9/2012:

És procedent, en conseqüència, atendre no tant el resultat, els danys reals i efectius

invocats, sinó la reparació integral del mal derivat de la pèrdua de possibilitats de

curació de la pacient pel retard del diagnòstic que va patir en els termes explicats en

24

la consideració jurídica anterior. Així s'ha manifestat aquest òrgan de consulta en

ocasions anteriors, com és el cas del Dictamen 119/2009, en què va estimar que el

mal moral no es referia a la mort de la pacient, en aquest cas, sinó al retard

diagnòstic o a la pèrdua d'oportunitat a què s'havia vist sotmesa.

En el mateix sentit es pronuncia la Sentència del Tribunal Superior de Justícia (Sala

Contenciosa Administrativa) de Las Palmas, de 27 de setembre de 2011 (recurs

d'apel·lació núm. 285/10), quan analitza un cas molt similar a aquest, en què la

infracció de la lex artis va consistir en el fet que els serveis públics sanitaris no van

fer un seguiment adequat de la pacient i, en vista de la simptomatologia que

presentava, no van efectuar tampoc un TAC cranial que era la prova idònia per a la

detecció de qualsevol accident cerebrovascular, del qual va morir poques hores

després. Doncs bé, el fonament jurídic cinquè destaca que s'ha de tenir en compte el

caràcter subjectiu del pretium doloris i la necessària ponderació raonable de les

circumstàncies del cas, i puntualitza:

«[?] Ahora bien, a partir de aquí, el Tribunal Supremo no ha dejado de reconocer la

dificultad de cuantificación de los daños morales dada la subjetividad que le es

propia (STS de 15 de junio de 2011) y, por otra parte, estamos aquí ante daños

derivados de la pérdida de oportunidades o privación de expectativas de curación y

no de la acreditación de una relación causa efecto entre infracción de la lex artis y

fallecimiento que sería el presupuesto de hecho para la concesión de

indemnizaciones a que se refiere el baremo previsto para accidentes de circulación

[?]. Con este importante matiz, consideramos que debió fijarse la indemnización,

no en función del resultado, que hubiera podido producirse aún en el caso de que el

diagnóstico fuese correcto, sino en función de la pérdida de posibilidades de

curación que la paciente sufrió como consecuencia de esa falta de diagnóstico de su

enfermedad en los primeros momentos, [?] pues no se acredita que hubiera podido

evitarse tal resultado, sino que debe obedecer a esa pérdida de expectativas u

oportunidades por la mala praxis, considerando esta Sala (dentro de la dificultad que

supone fijar una indemnización que repare íntegramente el daño moral causado a los

hijos de la fallecida), que la suma de quince mil euros es más acorde a las

circunstancias particulares del caso, y con esta idea que desarrolla el Tribunal

Supremo de que, en los supuestos de acreditación de esa situación de pérdida de

oportunidades, la indemnización se debe reconocer "[?] en una cifra que

estimativamente tenga en cuenta la pérdida de oportunidades de curación que el

paciente sufrió como consecuencia de un diagnóstico tardío de su enfermedad"».

En resum, en vista de les circumstàncies concurrents (pacient de 46 anys en el moment

de la intervenció quirúrgica d?annexectomia ovàrica, amb càncer de mama de mal

pronòstic ?estadi III?, la qual ha estat nou mesos en tractament farmacològic

inadequat i se li ha practicat radioteràpia després d?una intervenció quirúrgica ineficient

que ha suprimit l?activitat ovàrica) i de la doctrina que hem exposat, el Consell

Consultiu considera que el dany que ha patit la senyora M. M. G., derivat de la pèrdua

d?oportunitat, té caràcter antijurídic, i per això ha de ser indemnitzat, consegüentment,

de manera raonable en la quantia total, a tant alçat, de quaranta mil euros

(40.000 euros). Aquesta xifra s?entén actualitzada en termes de l?any 2015.

Per tant, és procedent estimar parcialment la reclamació.

25

III. CONCLUSIONS

1a. El director general del Servei de Salut de les Illes Balears està legitimat per formular

la consulta i el Consell Consultiu és competent per emetre el dictamen, amb caràcter

preceptiu.

2a. El procediment s?ha tramitat conforme a dret i ha de ser resolt pel conseller de Salut.

3a. Pertoca estimar parcialment la reclamació per responsabilitat patrimonial del Servei

de Salut de les Illes Balears formulada per la senyora M. M. G. com a conseqüència de

l?assistència sanitària que li fou prestada. Es fixa la quantia de la indemnització en

quaranta mil euros (40.000 euros), en els termes que s?han referit en l?última

consideració d?aquest dictamen.

4a. Les conclusions anteriors són substancials a l?efecte de la resolució que es dicti en

aquest procediment, que ha d?incloure la fórmula «d?acord amb el Consell Consultiu» o

«oït el Consell Consultiu», de conformitat amb l?article 4.3 de la Llei 5/2010, de 16 de

juny.

Palma, 10 de juny de 2015

26