Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 074/2023 del 21 de junio del 2023

Resumen

Dictamen 74/2023, relatiu a una reclamació de responsabilitat sanitària

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El 27 de maig de 2021 el representant de la mare i els germans del senyor A van presentar

un escrit davant el Servei de Salut en què manifestaven la seva voluntat de reclamar pels

danys i perjudicis per la negligència mèdica en l?atenció prestada al seu fill i germà, que va

morir, segons exposen, a conseqüència d?un mal diagnòstic de pneumònia bilateral, després

de set dies d?evolució. El 27 de març de 2020 el pacient, de [...], va acudir al centre de salut

que s?indica en l?expedient i se li va receptar paracetamol i se li va recomanar que tornàs a

casa, malgrat la simptomatologia que presentava (segons els reclamants): dolor lateral i

febrícula.

El dissabte i el diumenge següents van haver de telefonar al 061, atès que havia empitjorat

i tenia més dolor. El metge que el va atendre telefònicament li va aconsellar que aguantàs a

casa i continuàs prenent la medicació. El dilluns 30 de març, després de contactar novament

amb el 061, acudeixen per decisió pròpia a l?Hospital Comarcal d?Inca i va quedar ingressat.

Consta que se li va fer una placa amb resultat de pneumònia bilateral i «infiltrados bilaterales

sugestivos de Covid». Els reclamants es queixen que el pacient no va ser ingressat a la unitat

de cures intensives i que en aquell moment les UCI no estaven saturades. El pacient

finalment va morir el 2 d?abril de 2020.

Les quanties reclamades són les següents: per perjudici personal bàsic, 15.803,21 euros per

a cada germà (tres) i 42.141,90 euros per a la mare; per dany emergent, 421,42 euros per

hom; finalment reclamaven 31.606,43 euros per a la mare per perjudicis particulars per

convivència. L?import total de la indemnització és de 122.843,64 euros.

Juntament amb la reclamació presenten la documentació següent: el llibre de família,

l?informe mèdic d?exitus i el certificat literal de defunció (registre civil).

2. El director de Gestió i Pressuposts va comunicar als interessats l?inici del procediment de

responsabilitat patrimonial, el nomenament de la instructora, així com altres qüestions

relacionades amb el procediment (tot això per ofici de dia 1 de juny de 2021).

3. El 10 de desembre següent, la instructora els va requerir la documentació justificativa de

la representació, la qual cosa acreditaran posteriorment amb el poder general per a plets

corresponent.

4. S?incorpora a l?expedient l?historial clínic del pacient, una vegada va ser requerit i remès a

aquest efecte. En concret interessen els documents següents:

? L?informe de la coordinadora de CCUM (Gerència 061) de 14 de juny de 2021: «només hi

va haver una trucada dia 28 de març de 2020».

? L?informe del Servei d?Urgències de l?Hospital Comarcal d?Inca de 30 de març de 2020, en

què es documenta:

MOTIVO DE LA CONSULTA: disnea

Dictamen: 74/2023

Objecte: Responsabilitat patrimonial sanitària

Ponent: Bartolomé Jesús Vidal Pons

2

ANTECEDENTES: [?] adicción a cocaína hasta hace un mes; fumador de tabaco de dos

paquetes diarios; sobrepeso [?].

Estudio radiológico: Radiología simple

EVOLUCION: PSI 106; RIESGO CLASE IV. SE COGE MUESTRA COVID-19, PENDIENTE DE

RESULTADO. Se inicia antibioterapia con ceftriaxona y azitromicina, se pone tto

broncodilatador en cámara y el paciente satura a 96 % con gafas nasales a 21, continua

con taquipnea a 35 rpm. Se procede a ingreso aislado en planta.

ORIENTACIÓN DIAGNÓSTICA: BRONCONEUMONÍA PSI 109, RIESGO IV. PROBABLE COVID-

19

Sdme abstinencia.

? L?informe radiològic de 30 de març de 2020: «infiltrados pulmonares bilaterales que, en

el contexto epidemiológico actual, podría ser compatible con infección por COVID-19 [?]».

? L?informe radiològic de 31 de març de 2020: «estudio sin cambios significativos con

respecto al previo persistiendo la cardiomegalia con pequeños infiltrados bilaterales que no

han aumentado con respecto estudio previo».

? L?informe d?interconsulta de dia 2 d?abril de 2020, en què es pot veure la petició de

Medicina Interna per ingressar el pacient a l?UCI amb prioritat urgent, tot i que finalment no

hi va ingressar per l?evolució del pacient (ja que lamentablement va morir). Pel que fa al

diagnòstic s?informa:

PCR en asistolia no presenciada

Obesidad

Neumonía bilateral

Ex-cocainómano

Fumador

Bebedor

? L?informe d?exitus de 2 d?abril de 2020, al qual ens hem referit anteriorment.

? L?informe d?Infermeria elaborat a l?efecte el 28 de maig de 2021.

? El poder específic d?accés per part dels reclamants a les dades clíniques del pacient.

? L?informe de la coordinadora de Medicina Interna que conclou que el pacient:

Presentaba neumonía bilateral con alta sospecha de infección por SARS-CoV2, a pesar de

que las determinaciones de PCR fueron negativas. La clínica y la analítica eran

compatibles con infección por dicho virus. Se mantuvo el aislamiento preventivo y se

inició el tratamiento según establecían los protocolos de ese momento. Al ingreso, fue

comentado por el Dr. [?] a UCI para que tuvieran conocimiento del paciente, como se

hacía con prácticamente la totalidad de pacientes con enfermedad por COVID-19 que

ingresaban. A pesar de la monitorización estrecha [?] en ningún momento el paciente

presentaba signos de inestabilidad hemodinámica ni datos de insuficiencia respiratoria

que hubieran recomendado un ingreso preventivo en UCI. Como factores de riesgo

añadidos, presentaba obesidad, diabetes no conocida y abuso de drogas. Sin poder

concluir, a falta de autopsia, no se puede descartar que el fallecimiento se debiera a un

tromoembolismo pulmonar, a pesar de recibir dosis profilácticas de enoxaparina, por

haber evidenciado una fibrilación auricular no conocida hasta el momento.

5. Per escrit de 27 de desembre de 2021 el representant dels reclamants sol·licita l?impuls

del procediment (registre d?entrada de 28 de desembre de 2021).

3

6. La instructora sol·licita novament la història clínica completa a l?Atenció Primària, que la

remet a la Unitat de Responsabilitat Patrimonial perquè la incorpori a l?expedient

(documents 155 a 164) juntament amb l?informe de la coordinadora del Centre de Salut de

15 de desembre de 2021:

? Acude al PAC [?] el 27/03/2020 por cervicalgia de varios días de evolución. No refiere

otros síntomas. Se trata con analgésico + diazepam.

? Consta consulta telefónica el día 30/03/2020 de su médico de cabecera, siendo el

interlocutor su hermano. Refiere que el paciente tiene fiebre de 39 ºC, tos seca y malestar

general, así como habla incoherente. El paciente se halla en esos momentos acudiendo a

proyecto Hombre. Consta que el médico le indica al hermano que dada la sintomatología

y los factores de riesgo del paciente debe acudir a urgencias hospitalarias para valoración.

Posteriores anotaciones en su Historia Clínica de Atención Primaria:

? 01/04/2020; anotación de resultado de PCR SARS COVID obtenida la muestra el

30/03/2020 NEGATIVA

? 02/04/2020; anotación de resultado de PCR SARS COVID obtenida a la muestra el

1/04/2020 NEGATIVA

Ambas muestras fueron realizadas en el Hospital de Inca.

7. La instructora remet la documentació a Coordinació de Riscs Sanitaris per a l?emissió de

l?informe mèdic per aportar a la Comissió de Seguiment de maig de 2022.

8. Posteriorment la instructora farà constar que la Comissió de Seguiment es va reunir el 19

de maig de 2022 i que durant la sessió es van aportar dos informes: el dictamen mèdic del

doctor especialista en Medicina de Família i Urgència Hospitalària i l?informe mèdic de la

inspectora mèdica de Coordinació de Riscos Sanitaris del Servei de Salut.

? El dictamen mèdic del doctor especialista informa sobre la història clínica del pacient, el

procés i l?evolució (veure documents 177 a 204 de l?expedient):

CONCLUSIONES GENERALES

Primera: Don [?] es un varón de [?] sin alergias conocidas a medicamentos, con

sobrepeso [?] y criterios de broncopatía crónica, fumador activo, con consumo enólico

diario y adicción a cocaína hasta un mes antes de su ingreso. En ese momento está en

proceso de deshabituación a la cocaína en el Proyecto Hombre. No tiene enfermedades

médico-quirúrgicas de interés y no toma ningún tratamiento de forma habitual.

Segunda: Consulta en el Centro de Salud de Inca en 2 ocasiones:

La primera, de manera presencial, el día 27/03/2020, por dolor cervical de varios días de

evolución de características musculares para el que había estado tomando paracetamol.

Se administra analgésico y relajante muscular y se pauta el mismo tratamiento para

domicilio.

La segunda, el día 30/03/2020, el hermano del paciente. De manera telefónica refiere

que Don [?] presenta desde hace una semana, malestar general, tos seca, fiebre (hasta

39 ºC) y confusión. La doctora que le atiende le deriva a Urgencias al Hospital.

No se describe en el informe del primer día que el paciente consultara por clínica

sugestiva de neumonía, como sí sucedió el día 30/03. El primer día refería dolor en la

región cervical que le impedía girar la cabeza hacia la derecha y se irradiaba hacia el brazo

derecho limitándole los movimientos del mismo. Por eso se pautó tratamiento analgésico

y un relajante muscular. El segundo día, [?] sí refería síntomas sugerentes de infección

respiratoria (tos seca, fiebre, malestar general). Como el día 30/03/2020 estábamos en

España en plena primera ola del COVID, la doctora que le atendió, lo derivo a Urgencias

4

al Hospital Comarcal de Inca para que fuera valorado allí, sospechando que pudiera

tratarse de una infección por coronavirus.

La actuación en el Centro de Salud en las dos ocasiones fue correcta.

Tercera: A su llegada a urgencias [?] refería los síntomas previos en la última semana y

dificultad respiratoria desde ese mismo día.

En la exploración física destacaba regular estado general, tenía febrícula (37,8 º) y la

saturación arterial de oxígeno baja. Además, la auscultación pulmonar era patológica con

sibilancias y roncus dispersos en ambos campos pulmonares y crepitantes en ambas

bases.

Solicitaron las pruebas necesarias y recomendadas en todas las guías clínicas para

descartar la posible presencia de una neumonía (radiografía de tórax, analítica de sangre,

hemocultivos, PCR de virus gripe y de coronavirus y antígenos de neumococo y legionela

en orina).

Con dichas pruebas se diagnostica de neumonía bilateral que en el contexto

epidemiológico de marzo de 2020 sugería como etiología probable el coronavirus.

Además, en los resultados analíticos presentaba glucemia elevada e insuficiencia renal

que no eran conocidas y otros parámetros elevados (LDH, dímero D, proteína C reactiva)

junto con linfopenia. Todos estos parámetros junto con la obesidad son factores que

pueden predisponer a mala evolución clínica. Por ese motivo se decidió el ingreso en

planta de hospitalización iniciándose tratamiento con oxígeno, broncodilatadores y

antibióticos.

Cuarta: Desde el día 31/03/2020 hasta el día 1/04/2020 que [?] estuvo en planta, se

describe evolución clínica favorable: mejoría de la fiebre y de la situación respiratoria.

Llamaba la atención que, al principio, uno de los síntomas es que se encontraba confuso

y tembloroso. Se trataba de un paciente con un consumo de cocaína hasta el mes previo

y enólico elevado antes del ingreso, por eso los síntomas se pusieron en relación con un

síndrome de abstinencia. Al pautarle tratamiento específico con benzodizepinas también

mejoraron. Desde el punto de vista analítico, mejoraron algunos de los parámetros como

la insuficiencia renal y otros se mantuvieron estables sin objetivarse empeoramiento. Se

realizan varias determinaciones de pruebas de diagnósticos de SARS-Cov 2 que resultaron

negativas, al igual que todas las demás pruebas microbiológicas.

En ningún momento (?) tuvo criterios clínicos de ingreso en UCI. Aun así, en todos los

evolutivos médicos, tanto de Urgencias como de Medicina Interna, se dejó escrito que si

empeoraba clínicamente era subsidiario de ingreso en dicha unidad.

Quinta: el día 2/04/2020 avisaron por agitación pautándose 5 mg de diazepam

intravenoso. A los 15 minutos volvieron a avisar al médico de parada cardiorrespiratoria

no presenciada. Se iniciaron maniobras de reanimación cardiopulmonar junto con el

equipo de intensivos, pero después de 30 minutos no fue posible la recuperación,

falleciendo a las 10:30 horas.

[?]

V. CONCLUSION FINAL

El personal sanitario del Centro de Salud de Inca y del Hospital Comarcal de Inca dispuso

de todos los recursos técnicos y humanos necesarios para tratar la patología infecciosa

que presentaba Don [?] ajustándose las actuaciones médicas a la Lex Artis.

Don [?] presentaba una neumonía presumiblemente causada por COVID con numerosos

factores de riesgo para cursar con una mala evolución clínica. Por este motivo fue

ingresado en el hospital. En los 3 días que permaneció ingresado no tuvo criterios clínicos

para ingresar en la Unidad de Cuidados Intensivos, es más, la evolución estaba siendo

favorable. El motivo del fallecimiento fue una parada cardiorrespiratoria que ocurrió de

forma brusca, no habiéndose podido saber cuál fue su origen al no poder realizar autopsia

5

clínica. Una posibilidad es que se tratara de un evento trombótico. Para cubrir esta

posible complicación, desde el día 31/03 se había pautado al paciente enoxaparina como

indican todas las guías de práctica habitual.

? L?informe de la inspectora mèdica de 17 de març de 2020, que proposa desestimar la

reclamació i conclou:

1. La asistencia prestada al paciente se ajusta a las recomendaciones de las guías de

práctica clínica. De dicha asistencia no se deriva daño alguno.

2. A pesar de la correcta asistencia, y no como consecuencia de la misma, el paciente

falleció a los tres días de su ingreso debido a su enfermedad de base. Durante su ingreso

no presentó criterios de ingreso en la UCI.

3. Sufrió una parada cardiorrespiratoria de forma inesperada cuyo origen no pudo ser

determinado por la imposibilidad de realizar autopsia, debido al contexto epidémico.

4. Dada la evolución del proceso, la causa más probable es que se produjera un evento

tromboembólico, a pesar de que para disminuir el riesgo de presentar esta complicación,

se le administraba tratamiento con enoxaparina desde el 31 de marzo.

9. Instruït el procediment, es dona audiència a la part interessada, que no presenta

al·legacions.

10. El 16 de desembre de 2022 la instructora formula una proposta de resolució en el sentit

de desestimar la reclamació i sol·licitar formalment el dictamen al Consell Consultiu. Així

consta la petició de dictamen formulada pel director general del Servei de Salut de les Illes

Balears.

CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

D?acord amb el que disposa l?article 18.12.a de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del

Consell Consultiu de les Illes Balears, el dictamen és preceptiu en els procediments tramitats

per les administracions públiques de les Illes Balears referits a reclamacions per

responsabilitat patrimonial la quantia de les quals és superior a 30.000 euros. En el cas que

ens ocupa, atesa la quantia reclamada en concepte d?indemnització, podem afirmar el

caràcter preceptiu d?aquest dictamen.

El director general del Servei de Salut de les Illes Balears està legitimat per formular aquesta

consulta, d'acord amb la lletra c de l'article 21 de la Llei 5/2010, atès que els Estatuts del dit

Servei li atribueixen facultats de representació de l?ens públic.

Segona

Quant al procediment i la tramitació que se n?ha fet, es formulen les observacions següents:

? Sobre la normativa aplicable, s?ha d?assenyalar que, actualment, el règim jurídic

substantiu de la responsabilitat patrimonial de l?Administració pública per les lesions

sofertes pels particulars en llurs béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels

serveis públics, figura fonamentalment en l?article 106.2 de la Constitució i en els articles 32

i següents de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic. I tot el que fa

6

referència al procediment que s?ha de seguir en aquest tipus de reclamacions de

responsabilitat patrimonial és en la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment

administratiu comú de les administracions públiques.

? Els reclamants tenen la condició d?interessats, atès el que disposa l?article 4 de la Llei

39/2015, d?1 d?octubre, del procediment administratiu comú de les administracions

públiques (s?ha presentat el llibre de família que acredita aquesta afirmació).

? Quant a la legitimació passiva, no hi ha dubte que concorre en el Servei de Salut de les

Illes Balears, organisme públic regulat per la Llei 5/2003, de 4 d?abril, de salut de les Illes

Balears, atès que l?atenció sanitària objecte de reclamació fou prestada en un hospital

integrat en la xarxa d?aquest ens públic.

? La competència per resoldre aquest procediment correspon a la consellera de Salut,

segons es desprèn de la modificació de l'article 70.4 de la Llei 5/2003, de 4 d'abril, de salut

de les Illes Balears, operada pel Decret llei 10/2012, de 31 d'agost. Cal afegir que l?atribució

de la competència per resoldre el procediment, en virtut del Decret 11/2021, de 15 de

febrer, de la presidenta de les Illes Balears, correspon actualment a la consellera de Salut i

Consum.

? Quant al procediment administratiu, s?ha tramitat de manera adequada, principalment

per les possibilitats que han tingut els reclamants per aportar documents i proves i poder

consultar altres opinions mèdiques. Així mateix, i pel que fa al tràmit d?audiència, aquest

se?ls ha atorgat de forma prèvia a la proposta de resolució, si bé no s?ha aprofitat ni per

veure els informes nous que es van incorporar, ni per al·legar en defensa de la seva tesi.

? Pel que fa a la prescripció de l?acció per responsabilitat patrimonial, l?article 67.1 de la

Llei 39/2015, d?1 d?octubre, assenyala que l?acció s?ha d?interposar en el termini d?un any

des de la producció del fet o l?acte que motiva la indemnització o des de la manifestació del

seu efecte lesiu, i s?especifica que, en els supòsits de danys de caràcter físic o psíquic a les

persones, el termini es comença a computar des de la curació o la determinació de l?abast

de les seqüeles. En el cas que ens ocupa, la reclamació no s?hauria interposat dins termini,

perquè la mort del pacient se certifica el 2 d?abril de 2020 i la reclamació es presenta el 27

de maig de 2021. Tanmateix, el Consell Consultiu vol treure a col·lació el Reial

decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l?estat d?alarma per a la gestió de la

situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19. Aquesta norma va suspendre tots els

terminis processals i procedimentals durant la declaració de l?estat d?alarma, per la qual cosa

no podem concloure que, en el cas que ens ocupa, hagi transcorregut el termini d?un any

previst per a la prescripció de l?acció per responsabilitat patrimonial.

Tercera

Per a la determinació de la concurrència o no de responsabilitat patrimonial, s?han de

complir els requisits següents:

a) La realitat efectiva de la lesió o del perjudici causat, avaluable econòmicament i

individualitzat respecte d?una persona o d'un grup de persones.

7

b) La lesió és conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics en una

relació de causa i efecte, sense intervenció d?elements estranys que puguin influir-hi i

alterar-ne el nexe causal.

c) L'absència de força major.

d) El perjudicat (o lesionat) no té el deure jurídic de suportar el mal.

En el cas de la responsabilitat de l?Administració sanitària o en ocasió de l?atenció prestada

pels serveis públics de salut, la doctrina i la jurisprudència han elaborat criteris que permeten

concloure que en el camp de la medicina curativa els usuaris o ciutadans no poden exigir del

funcionament dels serveis públics un resultat conforme a allò que esperaven o de curació

absoluta, sinó que únicament poden exigir:

? Una aplicació correcta de tots els mitjans i remeis sanitaris a l?abast en el lloc i el moment

de l?assistència mèdica.

? La informació al pacient o, quan pertoqui, als familiars del diagnòstic de la malaltia o la

lesió, el pronòstic que del tractament se'n pot esperar, els mitjans de curació i els riscs que

se?n poden derivar i, si és el cas, la insuficiència dels mitjans disponibles, per donar opció a

continuar el tractament en un altre lloc.

? La continuació del tractament fins que es pugui donar l?alta i la informació dels possibles

riscs d?abandonar-lo voluntàriament.

Dit d?una altra manera i com ha manifestat reiteradament aquest Consell Consultiu en la

seva doctrina sobre el fet que l?actuació mèdica és de mitjans i no de resultats (per exemple,

en els dictàmens 8/2022, 95/2022 i 7/2023), perquè hi hagi responsabilitat patrimonial

sanitària és necessari que l?actuació del metge o del professional hagi produït una infracció

de les normes de precaució i cautela que les circumstàncies del cas requereixen per evitar

danys a la vida, la salut o la integritat física del pacient. En canvi, quan la prestació sanitària

s?hagi aplicat respectant els paràmetres de la lex artis, el dany que pugui produir-se en la

salut del pacient no podrà imputar-se a la prestació assistencial, sinó que procedirà del

mateix fet de la salut, considerada aquesta com un bé respecte del qual no es poden oferir,

lamentablement, garanties de manteniment, i per tant s?ha de considerar que el mal no és

antijurídic i que existeix el deure jurídic de suportar-lo. Cal treure a col·lació, entre d?altres,

el recent Dictamen 95/2022, en què se cita la STSJIB 462/2020, de 30 de setembre:

La pretensión indemnizatoria no se puede hacer descansar sin más en la doctrina del

carácter objetivo de la responsabilidad de la Administración, elemento que determinase

obligación de indemnizar siempre que el daño tuviese su origen en una intervención

administrativa. En este punto, y en particular para los supuestos de responsabilidad

sanitaria, el art. 34.1º de la Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen Jurídico del Sector

Público, precisa que «Sólo serán indemnizables las lesiones producidas al particular

provenientes de daños que éste no tenga el deber jurídico de soportar de acuerdo con la

Ley. No serán indemnizables los daños que se deriven de hechos o circunstancias que no

se hubiesen podido prever o evitar según el estado de los conocimientos de la ciencia o

9 de la técnica existentes en el momento de producción de aquéllos, todo ello sin

perjuicio de las prestaciones asistenciales o económicas que las leyes puedan establecer

para estos casos», con lo que el principio de la «responsabilidad objetiva» no alcanza para

cubrir supuestos imprevisibles o inevitables, de tal modo que si los informes de la

Administración atribuyen tal carácter a lo sucedido, sólo la prueba en contrario puede

conducir a la estimación de la pretensión del particular.

8

Quarta

En el cas que ens ocupa, els interessats posen de manifest una suposada mala praxi, tot i

haver indicis de mal pronòstic de la patologia que presentava el pacient i que no es repetirà

per evitar innecessàries reiteracions. Els reclamants creuen que hi ha hagut una negligència

en els facultatius que l?assistiren, els quals no hi posaren tota la diligència exigible en aquesta

situació, i que, per tant, hi ha hagut un trencament de la lex artis en l?actuació dels serveis

sanitaris que van atendre el pacient. Consideren que no es van prendre les decisions que

haurien pogut evitar-ne la mort.

Doncs bé, analitzada la història clínica del pacient, el procés assistencial, l?evolució i els

informes emesos pels especialistes, el Consell Consultiu no pot arribar a la mateixa conclusió

que els reclamants. De fet, les afirmacions mèdiques que consten emeses durant la

instrucció (detallades en els antecedents) no han estat desmentides pels reclamants, que

tampoc no han presentat cap informe pericial de part. Hem de recordar que no aprofiten el

tràmit d?audiència per accedir al contingut dels informes dels especialistes ni tampoc per

presentar al·legacions per rebatre?ls.

De la lectura atenta dels informes referits, contràriament a allò que manifesten els

reclamants, no es pot deduir que hi hagués un funcionament anormal del servei sanitari. Els

tractaments que va rebre el pacient durant tota la seva estància i tractament ?amb les

variacions que va presentar al llarg de l?evolució que va tenir? van ser, malgrat les

conseqüències, adequats en funció de l?estat de salut que presentava, el deteriorament i els

antecedents del pacient. El Consell Consultiu arriba a aquesta conclusió en vista de la

documentació mèdica esmentada i, especialment, dels informes de la Inspecció Mèdica

(transcrits parcialment en els antecedents), en els quals no només es fonamenta l?adequació

de l?atenció sanitària dispensada a la lex artis ad hoc, sinó que es rebaten les suposicions de

mala pràctica que argumenten els reclamants en la instància.

És oportú recordar aquí el principi de facilitat probatòria que pot desplaçar la càrrega de la

prova i traslladar-la a l'Administració. Això s'explica tenint en compte les implicacions

constitucionals per als ciutadans, tal com s'estableix en la STC 165/2020. Quan es tracta

d?analitzar la responsabilitat patrimonial derivada del funcionament del servei sanitari, la

relació de causalitat ha d?analitzar-se d?acord amb la lex artis ad hoc; per això, atès el seu

indubtable vessant tècnic, l?apreciació de la possible infracció requereix acudir al criteri

facultatiu exposat pels perits mèdics en els informes, els coneixements tècnics o

especialitzats dels quals ?si bé són merament il·lustratius, no vinculants i subjectes a

valoració de conformitat amb les regles de la sana crítica? resulten, per regla general, molt

rellevants.

En aquest cas hem d?observar, com hem avançat, que la valoració negativa que fa la part

reclamant de l?assistència mèdica rebuda es fonamenta en el seu relat dels fets, que té un

caràcter evidentment subjectiu, atès que no acompanya el seu escrit amb cap informe

pericial mèdic que pugui servir de fonament de les seves manifestacions, ni consta que n?hagi

aportat cap a l?expedient durant el tràmit d?audiència atorgat per la instructora.

Per tant, contràriament a allò que s?invoca en l?escrit de reclamació, no s?ha acreditat, a

criteri d?aquest Consell Consultiu, que en el cas examinat hi hagués infracció de la lex artis

ad hoc per desviació dels protocols mèdics habituals en el tractament de les dolències que

9

presentava el pacient; tampoc no s?ha acreditat que, des del moment en què es presentaren

les dificultats descrites, no es van prendre les decisions mèdiques oportunes. Al contrari, els

informes pericials que sí que s?han emès per part del Servei de Salut afirmen que se li va

aplicar el tractament específic i que l?actuació mèdica va ser correcta tot i que no se?n va

poder evitar el traspàs.

Atesa aquesta conclusió, no es considera escaient entrar a avaluar l?adequació i procedència

de la quantia indemnitzatòria reclamada.

CONCLUSIONS

Primera. El director general del Servei de Salut de les Illes Balears està legitimat per formular

la consulta i el Consell Consultiu és competent per emetre el dictamen, amb caràcter

preceptiu.

Segona. El procediment s?ha tramitat conforme a dret i ha de ser resolt per la consellera de

Salut i Consum.

Tercera. Pertoca desestimar la reclamació per responsabilitat patrimonial del Servei de Salut

de les Illes Balears com a conseqüència de l?assistència sanitària que fou prestada per

l?Hospital Comarcal d?Inca.

Quarta. Les conclusions anteriors són substancials a l?efecte de la resolució que es dicti en

aquest procediment, que ha d?incloure la fórmula «d?acord amb el Consell Consultiu» o «oït

el Consell Consultiu», de conformitat amb l?article 4.3 de la Llei 5/2010, de 16 de juny.

Palma, 21 de juny de 2023