Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 071/2016 del 18 de mayo del 2016

Resumen

Dictamen núm. 71/2016, relatiu al procediment de responsabilitat patrimonial instat pel senyor A. M. M. en nom i representació del senyor B. R. S. pels danys *causats a conseqüència d?actes administratius posteriorment anul·lats

Ponente/s:

Miguel Manuel Ramis de Ayreflor Catany

Contestacion

Dictamen núm. 71/2016, relatiu al procediment de responsabilitat patrimonial

instat pel senyor A. M. M. en nom i representació del senyor B. R. S. pels danys

causats a conseqüència d?actes administratius posteriorment anul·lats*

I. ANTECEDENTS

1. El 15 de setembre de 2014, té entrada en el registre de l?Ajuntament de Sant Joan de

Labritja un escrit subscrit pel senyor A. M. M. en què es fa constar que presenta una

reclamació de responsabilitat patrimonial en nom i representació del senyor B. R. S.

contra l?Ajuntament de Sant Joan de Labritja, a causa dels mals patits pel tancament de

la cuina (com a conseqüència dels incompliments de les instal·lacions per evacuar els

fums) i l?equip de música (no tenia llicència per a aquesta activitat) del negoci de

bar-cafeteria anomenat B, ubicat a Cala A. El tancament es va decretar el 29 de febrer

de 2012.

En aquest Decret s?imposaven també dues sancions de 6.001 euros cada una pels dos

incompliments descrits. El Decret esmentat es va anul·lar per la Sentència, de 21 de

gener de 2014, del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Palma dictada en el

procediment núm. X/12, sentència no susceptible de recurs, que imposava les costes a

l?Ajuntament.

Té especial importància, a l?efecte de la reclamació, la prova pericial signada per

l?economista M. R. T. que fixa el lucre cessant en 56.681 euros per als anys 2012 i 2013

i 35.372 euros per al 2014. El total de la reclamació és de 152.857 euros, en el qual

també es compten les minutes per assessorament en el procediment administratiu

(segons diverses factures adjuntes: 1.038,40 ?), el cost d?un nou projecte (segons factura

adjunta: 1.734,60 ?), la pròpia prova pericial (no hi ha factura adjunta, però diu que puja

a 600 ?) i les despeses per convocar una Junta de la Comunitat de Propietaris (segons

nota manuscrita: 750 ?). Sol·licita com a prova que s?incorporin a l?expedient tots els

documents adjunts a la reclamació.

2. Hi consta l?inici del procediment per Acord de 18 de novembre de 2014 que designa

instructor i secretari, degudament notificat.

3. El 12 de desembre de 2014, s?incorpora una prova pericial encomanada per

l?Ajuntament a l?economista B. C. T., que fixa els danys en 0 euros, i argumenta que no

es disposaven de les llicències relatives als elements paralitzats.

4. Hi consta la resolució de Batlia de 24 d?abril de 2015 que remet al Jutjat Contenciós

Administratiu l?expedient contra la desestimació per silenci administratiu de la present

reclamació.

* Ponència de l?Hble. Sr. Miguel Manuel Ramis de Ayreflor Catany, conseller.

2

5. El 12 de maig de 2015, es dóna una primera audiència a l?interessat. Aquest contesta

el 2 de juny de 2015, i al·lega que el cas està sub iudice i, per tant, no procedeix dictar

resolució.

6. Se sol·licita per primera vegada dictamen al Consell Consultiu mitjançant un escrit

que té entrada al nostre registre el 28 de juny de 2015. El 3 de juliol de 2015 es contesta

que, a més d?altres deficiències de caire formal, manquen l?informe del servei i la

proposta de resolució.

7. Finalment, s?incorpora l?informe del servei, es dóna nova audiència a l?interessat (que

presenta un escrit el 5 d?octubre de 2015, i al·lega novament que el cas és al Jutjat i

nega cap credibilitat a la prova pericial municipal), es canvia l?instructor el 3 de

novembre de 2015 (hi consta degudament notificat) i el nou instructor proposa la

desestimació de la reclamació el 25 d?abril de 2016. El batle ha sol·licitat novament el

dictamen mitjançant un escrit que ha tingut entrada a la nostra seu el 28 d?abril de 2016.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

El batle està legitimat per sol·licitar aquest dictamen, vist que la Llei 7/1985 en l?article

21.1.b li atorga la representació legal de l?Ajuntament.

El Consell Consultiu és competent per emetre el present dictamen, vist que, en el cas

que ara ens ocupa, el reclamant formula una reclamació de 152.857 euros, suma

superior a 30.000 euros, que és la quantitat que exigeix l?article 18.12.a de la Llei

5/2010 perquè el dictamen sigui un tràmit preceptiu.

Segona

El reclamant té la condició d?interessat en aquest procediment com a titular d?un dret

individual legítim de conformitat amb el que estableix l?article 31.1.a de la Llei

30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del

procediment administratiu comú.

La reclamació s'ha formulat contra l?Ajuntament de Sant Joan de Labritja, que va dictar

l?acte anul·lat i que s?al·lega és la causa dels danys.

La competència per resoldre el procediment correspon al batle, d?acord amb l?article

21.1.s de la Llei 7/1985.

L?acció de la reclamació s?ha interposat en el termini establert. No hi ha, ni s?ha al·legat

prescripció de l?acció, d'acord amb l'article 142.5 de la Llei 30/1992.

3

El procediment s?ha tramitat de manera adequada, amb totes les garanties,

principalment per les possibilitats que ha tingut la part reclamant d?aportar documents i

proves, inclòs el tràmit d?audiència, que l?ha aprofitat per presentar al·legacions. Encara

que no s?hagi dit expressament, la prova sol·licitada (incorporació de les proves

documentals i la prova pericial) figura en l?expedient i es valora en la proposta de

resolució.

Tercera

A partir de l?article 106.2 de la Constitució espanyola i dels articles 139 i següents de la

Llei 30/1992, són molts els dictàmens i les sentències que estableixen els elements

coincidents en el reconeixement de la responsabilitat de les administracions públiques.

Aquests elements són:

a) La lesió o el perjudici causat és realment efectiu, avaluable econòmicament i

individualitzat respecte d'una persona o un grup de persones.

b) La lesió és conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics en

una relació adequada de causa i efecte, i no intervenen elements estranys que puguin

influir-hi i alterar-ne el nexe causal.

c) No hi ha força major.

d) El perjudicat (o lesionat) no té el deure jurídic de suportar el mal.

Tanmateix, en matèria d?imputació de responsabilitat patrimonial per anul·lació d?actes

administratius esdevé important la doctrina específica que ha fixat el Tribunal Suprem.

Molt específicament, podem citar la Sentència de 5 de febrer de 2008 (recurs 315/2006)

quan diu:

Las consecuencias lesivas derivadas de la anulación de un acto administrativo,

«según el artículo 142.4 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen

Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo

Común, pueden dar derecho a una indemnización, siempre y cuando ?según ha

declarado esta Sala y Sección en sentencias de cinco de febrero de mil novecientos

noventa y seis, treinta y uno de mayo y cuatro de noviembre de mil novecientos

noventa y siete, veintiocho de junio de mil novecientos noventa y nueve y uno de

octubre de dos mil uno? concurran los presupuestos o requisitos determinantes de

la responsabilidad patrimonial de la Administración: daño efectivo que por ser

antijurídico el perjudicado no tiene el deber jurídico de soportar, económicamente

evaluable, y conectado causalmente con la actividad administrativa, ya que la

anulación en vía administrativa o por el orden jurisdiccional contenciosoadministrativo

de los actos o disposiciones administrativas no presupone derecho a

la indemnización, pues no cabe interpretar el artículo 139 de la Ley 30/1992 con

tesis maximalistas de uno y otro sentido, como si se dijera que de la anulación de

una resolución administrativa no cabe nunca derivar responsabilidad patrimonial de

la Administración, ni tampoco se puede afirmar que siempre se producirá tal

responsabilidad, dado el carácter objetivo de la misma».

4

I també les sentències del mateix Tribunal Suprem ?STS de 27 maig de 2004

(6/556/2000), de 24 de gener de 2006 (6/536/2002), de 14 de febrer de 2006

(6/256/2002) i de 31 de gener de 2008 (4065/2003)?, quan diu:

Siempre que el actuar de la Administración se mantuviese en unos márgenes de

apreciación no solo razonados sino razonables debería entenderse que no podría

hablarse de existencia de lesión antijurídica, dado que el particular vendría obligado

por la norma que otorga tales potestades discrecionales a soportar las consecuencias

derivadas de su ejercicio.

O la Sentència de 14 juliol de 2008 (6/289/07) en la qual s?indica que «si la decisión

administrativa refleja una interpretación razonable de las normas que aplica enderezada

a satisfacer los fines para los que le ha atribuido la potestad que ejercita» no hi haurà

lloc a indemnització.

Quarta

Abans d?entrar en l?estudi del fons de l'assumpte, convé recordar que aquest Consell

Consultiu, de conformitat amb reiterada jurisprudència (sentències, entre d?altres, de la

Sala Tercera del Tribunal Suprem de 12 de maig de 1999 i d?1 i de 8 de febrer de 2000)

dictada en aplicació dels principis sobre la distribució de la càrrega de la prova, té

establerta la regla general que el reclamant, llevat d?algunes excepcions, ha d?acreditar

la realitat dels fets, i també els danys efectius produïts, siguin físics, psíquics, o morals,

i la relació de causalitat existent entre aquests i aquells, perquè prosperin les pretensions

de rescabalament al·legades per responsabilitat patrimonial de les administracions

públiques, de manera que es desestimaran les pretensions de l?actor quan, en el moment

de dictar resolució, els fets rellevants per prendre la decisió siguin incerts o dubtosos.

Fetes aquestes observacions, en vista de la documentació de l?expedient, el Consell

Consultiu té per provat, que efectivament es va dictar un Decret de paralització parcial

de l?activitat del negoci de bar-cafeteria anomenat B, ubicat a Cala A. El tancament es

va decretar el 29 de febrer de 2012. La paralització afectava la cuina (a causa dels

incompliments de les instal·lacions per evacuar els fums, s?actuava com a restaurant i la

llicència era de bar-cafeteria ) i l?equip de música (no hi havia llicència per a aquesta

activitat). El Decret fou anul·lat per la Sentència de 21 de gener de 2014 del Jutjat

Contenciós Administratiu núm. 2 de Palma dictada en el procediment núm. X/2012. La

Sentència es fonamenta en el fet que l?acord s?hauria adoptat per un òrgan incompetent,

i afirma que li corresponia al Govern balear la imposició d?aquestes sancions.

Certament i sense perjudici del necessari respecte a les actuacions judicials i a l?efecte

de cosa jutjada, els operadors jurídics poden mantenir opinions no coincidents amb les

reflectides en les sentències dels tribunals de Justícia. Però aquest no és l?element

determinant per apreciar si existeix, en el cas concret, la lesió antijurídica en què s?ha de

fonamentar el dret del particular a la indemnització. Aquest radica a esbrinar si

l?Administració, encara que s?hagués pogut equivocar, ha actuat exercint les seves

competències de forma raonada i raonable, sempre dirigides a la satisfacció de les

finalitats públiques encomanades. I amb els antecedents que figuren en l?expedient i

5

l?àmbit d?actuació de què parlam (manca de llicència d?activitat musical, es feia una

activitat de cuina de restaurant quan la llicència era de bar-cafeteria, que són fets

indiscutits), aplicant la Llei 16/2006 en matèria d?activitat, que estableix un

automatisme (prèvia audiència òbviament del particular) entre la manca de llicència i el

tancament, resulta encertada la proposta desestimatòria de l?instructor quan al·lega

precisament (folis 206 i 207) la inexistència del requisit de l?antijuricitat del dany. Si

aquesta doctrina judicial sobre la distribució de les competències en aquest àmbit es

consolidàs, no es podria dir el mateix en casos similars posteriors, però en aquest no es

pot admetre que hi hagi una relació de causalitat directa i exclusiva entre el mal causat i

l?actuació de l?Administració per la raó expressada.

Tot i que el raonament anterior és suficient per rebutjar la pretensió indemnitzatòria, cal

afegir també que el quantum de la reclamació no pareix tenir fonament suficient en la

documentació aportada. La prova pericial del reclamant es basa, quant als ingressos, en

documents que no s?exhibeixen (tiquets de caixa) i en les declaracions del mateix

reclamant. Distint seria si s?hagués basat en la documentació de les declaracions d?IRPF

anteriors i posteriors. Només presenta, en aquest sentit, els impresos 190, però no aporta

les seves pròpies declaracions anuals, cosa que resta credibilitat a l?import reclamat.

Tampoc no es podria admetre el pagament de les factures adjuntes per assessorament en

el procediment administratiu (segons diverses factures adjuntes puja a 1.038,40 ?), el

cost d?un nou projecte (segons factura adjunta: 1.734,60 ?), la pròpia prova pericial (no

hi ha factura adjunta, però diu que puja a 600 ?) i les despeses per convocar una Junta

de la Comunitat de Propietaris (segons nota manuscrita: 750 ?). Si s?estudien una per

una, el darrer cas és el més clar, no s?al·lega cap relació amb el tancament i just es

presenta una nota manuscrita sense CIF ni els requisits necessaris per admetre aquest

document. Tampoc no s?aporta factura en el cas de la prova pericial. El cost del nou

projecte té causa en la necessitat de legalitzar l?activitat, no en el tancament decretat. I

les factures per les al·legacions en el procediment administratiu no són una despesa

necessària (no hi ha obligació d?actuar amb un assessor davant l?Ajuntament) ni han

estat causades tampoc pel tancament.

Cal així desestimar la reclamació.

III. CONCLUSIONS

1a. El batle de l?Ajuntament de Sant Joan de Labritja està legitimat per formular la

consulta i el Consell Consultiu és competent per emetre el dictamen, amb caràcter

preceptiu.

2a. El procediment s?ha tramitat conformement a dret, i l?ha de resoldre el batle de

l?Ajuntament de Sant Joan de Labritja.

3a. Pertoca desestimar la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada pel

senyor A. M. M. en nom i representació del senyor B. R. S. contra l?Ajuntament de Sant

6

Joan de Labritja, a causa dels mals patits pel tancament de la cuina i l?equip de música

del negoci de bar-cafeteria anomenat B, ubicat a Cala A; tancament decretat per

l?Ajuntament i posteriorment anul·lat per la Sentència de 21 de gener de 2014 del Jutjat

Contenciós Administratiu núm. 2 de Palma dictada en el procediment núm. X/2012.

4a. Les conclusions anteriors són substancials a l?efecte de la resolució que es dicti en

aquest procediment, la qual ha d?incloure la fórmula solemne fixada per l?article 4.3 de

la Llei 5/2010, de 16 de juny.

Palma, 18 de maig de 2016