Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 067/2023 del 07 de junio del 2023

Resumen

Dictamen 67/2023, relatiu a una responsabilitat patrimonial sanitària

Contestacion

Dictamen: 67/2023

Objecte: responsabilitat patrimonial sanitària

Ponent: Bartolomé Jesús Vidal Pons

ANTECEDENTS

1. La senyora A, la senyora B i la senyora C van presentar un escrit davant el Servei de Salut

en què manifestaven la seva voluntat de presentar una reclamació per danys i perjudicis per

negligència mèdica per l?atenció practicada al seu pare i espòs a l?Hospital Joan March, ara

mort a conseqüència d?aquesta mala atenció segons manifestaren. Aquesta reclamació es

presenta el 4 de novembre de 2021 per burofax. En l?escrit no es fixa l?import de la

indemnització i tampoc no es relaten els fets pels quals reclamen ni la concurrència dels

requisits de la responsabilitat patrimonial.

2. El director de Gestió i Pressuposts va comunicar a les interessades l?inici del procediment

de responsabilitat patrimonial, el nomenament d?instructor, així com altres qüestions

relacionades amb el procediment (escrit de 9 de desembre de 2021).

3. La instructora, el 10 de desembre següent, els va demanar que presentassin la

documentació requerida i concretassin també la quantia de la reclamació, per poder

continuar amb la tramitació del procediment que acabava d?iniciar-se.

4. S?incorpora a l?expedient l?historial clínic del pacient, una vegada requerit per l?instructor

i remès a aquest efecte. En concret interessen els documents següents:

a) Informe de la supervisora d?Àrea d?Infermeria de l?Hospital Joan March, que assenyala que

«se ha revisado la historia y los evolutivos de enfermería durante su ingreso, [...]

concluyendo que los cuidados han sido los adecuados en todo momento».

b) Informe de la doctora de l?Hospital Joan March, de 17 de desembre de 2021, en què es

posa de manifest que el pare va ingressar per «neumonía por broncoaspiración» el 29

d?octubre de 2020; informa que el pacient tenia [...] anys en el moment de l?ingrés i exposa

els fets que transcorregueren una vegada va ser ingressat, així com l?estat de les seves

patologies:

[...] pluripatológico con AP de PSP-Parkinson vs E. Parkinson - demencia en estadio

avanzado, que ingresa el [?]/2020 procedente de M. Interna HSLL con diagnóstico de

Insuficiencia respiratoria normocápnica, Neumonía LII por aspiración, Demencia

avanzada de reciente diagnóstico y Úlceras por decúbito. Durante el ingreso en HSLL el

paciente ha realizado tratamiento antibiótico con ceftriaxona, cambiándolo a

levofloxacino posteriormente.

[...]

EVOLUCIÓN

[...]

Durante el ingreso, el paciente evoluciona desfavorablemente. Ante la sospecha de

nuevo episodio de broncoaspiración secundario a disfagia secundaria a progresión de

síndrome parkinsoniano - demencia en estadio avanzado, el 04/11/20 se instaura

sueroterapia, se intensifica oxigenoterapia y se inicia tratamiento antibiótico empírico en

imipenem sc/8h. A pesar de la optimización del tratamiento, el paciente presenta

evolución tórpida. El 07 de noviembre el paciente presenta cuadro de vómito alimenticio

abundante. Es valorada por médico de guardia y según consta en historia clínica, se

2

aspiran secreciones y se inician maniobras de reanimación sin mejoría clínica. Finalmente,

el paciente fallece el [?]/2020 a las 12:10 horas.

5. La instructora sol·licita l?emissió d?un informe mèdic per aportar a la Comissió de

Seguiment de maig de 2022.

6. En resposta al requeriment efectuat per la instructora, les interessades manifesten que

no poden concretar encara l?import de la indemnització, perquè estan pendents d?un

peritatge, si bé aporten el llibre de família i un resum dels fets:

Mi padre fue estabilizado de neumonía y disfagia (ya que tenía parkinson pero se

recuperó bastante y las expectativas eran óptimas) en el Hospital son Llartzert [sic] en

octubre de 2021. Posteriormente fue trasladado al hospital Juan March para que se

terminara de recuperar y también mientras le arreglaban los papeles para el tercer grado

de dependencia [?]. A mi padre no le dieron los cuidados necesarios para mantenerlo

estable. Todo lo que consiguió en son Llarzert [sic] ? ellos se lo cargaron en un momento!

por dejadez y falta de siguiendo al paciente. Actuaron sin ética, empatía y sin

profesionalidad. A mi padre lo tuvieron sin comer, ni beber, sin la medicación pautada

durante dos días y medio (ni con otra alimentación alternativa como suero, ni medicación

intravenosa) por no permitir a mi madre quedarse con mi padre (teniendo una carta de

autorización) mi padre sólo comía con mi madre. Es cierto que luego a mi madre le

dejaron quedarse pero no significa que no haya consecuencias en la salud de una

persona. Mi padre tenía fiebre e infección y estaba deshidratado y no hicieron nada hasta

que nos pusimos encima y solicitamos a la doctora [?] que le pusieran el suero y

medicación intravenosa. ¿Qué tipo de seguimiento es este? Pedimos alimentación por

sonda para mi padre y lo único que encontramos fue obstáculos por parte de la doctora.

No lo hizo y nunca tuvo intención de hacerlo. Lo tuvo incluso durmiendo un día y medio

¿Cómo podía comer?, ¿Dónde está la ética, la empatía y la profesionalidad? La última vez

que fueron a limpiar a mi padre en vez de ponerle semiincorporado lo dejaron tumbado.

¿Eso puede provocar aspiración? Pues eso fue lo que pasó. Mi padre no estaba para

morirse, incluso habíamos hablado con el doctor [?] para colocar una sonda gástrica a mi

padre y tratar su disfagia. Habíamos buscado hasta una logopeda y las expectativas eran

buenas.

Son tantas alegaciones que me gustaría hacer que me quedo corta. Hubo un cúmulo de

negligencias que fueron desde la «claudicación» que supuestamente habíamos hecho de

mi padre, según en urgencias de Son llatzert [sic], siendo totalmente falso, hasta la gran

pifiada de juan march.

7. Posteriorment, la instructora farà constar que la Comissió de Seguiment a què es refereix

l?antecedent 5 es va reunir el 19 de maig de 2022 i que durant la sessió es van aportar dos

informes: el dictamen mèdic del doctor especialista en medicina interna i l?informe mèdic

de la inspectora mèdica de Coordinació de Riscs Sanitaris del Servei de Salut.

? En l?informe mèdic del doctor especialista en medicina interna s?informa sobre la història

clínica del pacient, el procés i l?evolució (documents 59 a 72 de l?expedient):

CONCLUSIONES GENERALES

Primera: el manejo por parte del equipo médico del Servicio de Medicina Interna-

Cuidados Paliativos del Hospital Joan March fue impecable durante todo el ingreso,

dispensando unos cuidados científicos, pero también realistas, capaces de adaptar a la

perfección los objetivos terapéuticos en un paciente frágil [?].

Segunda: el manejo por parte del personal de enfermería fue ejemplar durante todo el

ingreso, no sólo atendiendo a Don [?], sino también instruyendo a la familia en los

cuidados que debían proporcionarse y los que no.

3

Tercera: el fallecimiento [?], desafortunadamente, fue un hecho previsible dada su

situación médica previa, habida cuenta de la estrecha relación entre la demencia y la

aparición de broncoaspiraciones y los numerosos factores de riesgo que poseía Don [?]

de presentarla. Sin embargo, no hubo ninguna actitud o cuidado dispensado (o no

dispensado) por parte del personal asistencial que precipitara dicho desenlace.

VI. CONCLUSION FINAL

Revisada toda la historia clínica y toda la documentación aportada, con la información de

la que se dispone, se puede decir que el Servei de Salut de les Illes Balears dispuso de

todos los medios y recursos necesarios para la correcta atención de Don [?]. El manejo

clínico prestado por parte de los distintos profesionales sanitarios implicados en su

cuidado fue excelente, ajustado a la lex artis. A pesar de ello, Don [?] presentó un nuevo

episodio de broncoaspiración que le produjo una parada respiratoria y finalmente la

muerte. No hay evidencia alguna que permita hablar de conducta negligente ni mala

praxis por parte del personal asistencial.

? Informe de la inspectora mèdica, que conclou el que s?indica tot seguit i proposa

desestimar la reclamació:

1. Paciente que ingresa el 29 de octubre de 2020 en la Unidad de Cuidados Paliativos del

Hospital Juan March por traslado intrahospitalario del Hospital Son Llàtzer. Se trata de un

paciente con pluripatología con deterioro del estado general, con demencia y deterioro

neurológico por enfermedad de Parkinson en estadio avanzado de reciente diagnóstico

(septiembre de 2020).

2. Ingresa con una neumonía por aspiración en LII y úlceras por presión, en situación de

enfermedad neurológica avanzada y mal pronóstico a corto plazo.

3. Se informa en todo momento a la familia de la situación del paciente y su mal

pronóstico, según se registra en las anotaciones del curso evolutivo; la familia presenta

dificultades para asumir la situación del paciente.

4. Los cuidados y tratamientos dispensados son correctos. Se ajustan a las

recomendaciones de las guías de práctica clínica.

5. A pesar de la correcta asistencia, el paciente realiza una broncoaspiración tras un

vómito alimenticio con empeoramiento de la clínica. Se aspiran secreciones sin mejoría.

Se inician maniobras de reanimación sin éxito. Fallece como consecuencia de su

enfermedad.

8. Instruït el procediment es dona audiència a la part interessada, que no presenta

al·legacions.

9. El 24 de novembre de 2022 la instructora emet la proposta de resolució en el sentit de

desestimar la reclamació i sol·licitar formalment dictamen al Consell Consultiu. Així, consta

la petició de dictamen formulada pel director general del Servei de Salut de les Illes Balears.

CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

D?acord amb el que disposa l?article 18.12.a de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del

Consell Consultiu de les Illes Balears, el dictamen és preceptiu en els procediments tramitats

per les administracions públiques de les Illes Balears referits a reclamacions per

responsabilitat patrimonial la quantia de les quals és superior a 30.000 euros. En el cas que

ens ocupa no s?ha concretat l?import de la quantia de la indemnització (malgrat el

4

requeriment de l?instructor); tanmateix, atès l?òbit del pacient, podem afirmar el caràcter

preceptiu d?aquest dictamen.

Està legitimat el director general del Servei de Salut de les Illes Balears per formular aquesta

consulta, d'acord amb la lletra c de l'article 21 de la Llei 5/2010, esmentada, ja que els

estatuts del dit Servei li atribueixen facultats de representació de l?ens públic.

Segona

Quant al procediment i la seva tramitació, es formulen les observacions següents:

? Sobre la normativa aplicable, s?ha d?assenyalar que, actualment, el règim jurídic

substantiu de la responsabilitat patrimonial de l?Administració pública per les lesions

sofertes pels particulars en llurs béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels

serveis públics, figura fonamentalment en l?article 106.2 de la Constitució i en els articles 32

i següents de la Llei 40/2015, d?1 d?octubre, de règim jurídic del sector públic. I tot el que fa

referència al procediment que s?ha de seguir en aquest tipus de reclamacions de

responsabilitat patrimonial es troba en la Llei 39/2015, d?1 d?octubre, del procediment

administratiu comú de les administracions públiques.

? Pel que fa a la legitimació activa, tot i que no es concreta en la reclamació quins són

exactament els conceptes pels quals es reclama la indemnització, el Consell Consultiu

considera que les reclamants, en tant que filles i esposa de l?afectat directe tenen la condició

d?interessades, atès el que disposa l?article 4 de la Llei 39/2015 (s?ha presentat el llibre de

família que acredita aquesta afirmació).

Sobre la legitimació activa, i seguint el Dictamen 9/2022 del Consell Consultiu de les Illes

Balears, en què se cita la Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes

Balears 600/2016, de 23 de novembre, s?ha de diferenciar entre el dret a la indemnització

iure hereditatio i iure proprio i la successió o subrogació processal.

I en el Dictamen 35/2022 es conclou:

«Així doncs, es pot admetre la legitimació activa per reclamar iure proprio, com a perjudicat

per la mort ocorreguda en la residència de gent gran, pels danys morals (pretium doloris)

derivats de la relació familiar i sense entrar ara a analitzar la valoració dels danys reclamats

i el seu concepte (es reclama com "una relación igual a la paternofilial?), [?] ja que el

rescabalament del dany moral sempre tindrà un component subjectiu, com ve a reconèixer

la doctrina dels tribunals, atesa la necessitat de ponderar les circumstàncies de parentiu,

afectivitat i convivència ?i de dependència econòmica? en cada supòsit.»

En el cas que ara ens ocupa la relació familiar ha quedat acreditada mitjançant el llibre de

família.

? Quant a la legitimació passiva, no hi ha dubte que aquesta concorre en el Servei de Salut

de les Illes Balears, organisme públic regulat per la Llei 5/2003, de 4 d?abril, de salut de les

Illes Balears, atès que l?atenció sanitària objecte de reclamació fou prestada en un hospital

integrat en la xarxa d?aquest ens públic.

? La competència per resoldre aquest procediment correspon a la consellera de Salut,

segons es desprèn de la modificació de l'article 70.4 de la Llei 5/2003, de 4 d?abril, operada

pel Decret llei 10/2012, de 31 d'agost. Cal afegir que l?atribució de la competència per

5

resoldre el procediment, en virtut del Decret 11/2021, de 15 de febrer, de la presidenta de

les Illes Balears, correspon actualment a la consellera de Salut i Consum.

? Quant al procediment administratiu, s?ha tramitat de manera adequada, principalment

per les possibilitats que han tingut les reclamants per aportar documents i proves i poder

consultar altres opinions mèdiques. Així mateix, i pel que fa al tràmit d?audiència, aquest

se?ls ha atorgat de forma prèvia a la proposta de resolució, si bé no s?ha aprofitat ni per

veure els informes nous que es van incorporar, ni per quantificar l?import de la

indemnització, ni per al·legar res en defensa de la seva tesi.

? Pel que fa a la prescripció de l?acció per responsabilitat patrimonial, l?article 67.1 de la

Llei 39/2015, d?1 d?octubre, assenyala que l?acció s?ha d?interposar en el termini d?un any

des de la producció del fet o l?acte que motiva la indemnització o des de la manifestació del

seu efecte lesiu, i s?especifica que, en els supòsits de danys de caràcter físic o psíquic a les

persones, el termini es comença a computar des de la curació o la determinació de l?abast

de les seqüeles. En el cas que ens ocupa, la reclamació s?ha interposat dins termini, perquè

la mort del pacient se certifica el 7 de novembre de 2020 i la reclamació es presenta el 4 de

novembre de 2021, per burofax.

Tercera

Per a la determinació de la concurrència o no de responsabilitat patrimonial s?han de complir

els requisits següents:

a) La lesió o el perjudici causat és real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat

respecte d?una persona o d'un grup de persones.

b) La lesió és conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics en una

relació de causa i efecte, sense intervenció d?elements estranys que puguin influir-hi i

alterar-ne el nexe causal.

c) No hi ha intervingut força major.

d) El perjudicat (o lesionat) no té el deure jurídic de suportar el dany.

En el cas de la responsabilitat de l?Administració sanitària o en ocasió de l?atenció prestada

pels serveis públics de salut, la doctrina i la jurisprudència han elaborat criteris que permeten

concloure que en el camp de la medicina curativa els usuaris o ciutadans no poden exigir del

funcionament dels serveis públics un resultat conforme a allò que esperaven o de curació

absoluta, sinó que únicament poden exigir:

? Una aplicació correcta de tots els mitjans i remeis sanitaris a l?abast en el lloc i el moment

de l?assistència mèdica.

? La informació al pacient o, quan pertoqui, als familiars del diagnòstic de la malaltia o la

lesió, el pronòstic que del tractament se'n pot esperar, els mitjans de curació i els riscs que

se?n poden derivar i, si s?escau, la insuficiència dels mitjans disponibles, per donar opció a

continuar el tractament en un altre lloc.

? La continuació del tractament fins que es pugui donar l?alta i la informació dels possibles

riscs d?abandonar-lo voluntàriament.

6

Dit d?una altra manera i com ha assenyalat reiteradament aquest Consell Consultiu en la

seva doctrina sobre el fet que l?actuació mèdica és de mitjans i no de resultats (per exemple,

en els dictàmens 8/2022, 95/2022 i 7/2023), perquè hi hagi responsabilitat patrimonial

sanitària és necessari que l?actuació del metge o del professional hagi produït una infracció

de les normes de precaució i cautela que les circumstàncies del cas requereixen per evitar

danys a la vida, la salut o la integritat física del pacient. En canvi, quan la prestació sanitària

s?hagi aplicat respectant els paràmetres de la lex artis, el dany que pugui produir-se en la

salut del pacient no podrà imputar-se a la prestació assistencial, sinó que procedirà del

mateix fet de la salut, considerada aquesta com un bé respecte del qual no es poden oferir,

lamentablement, garanties de manteniment, i per tant s?ha de considerar que el mal no és

antijurídic i que existeix el deure jurídic de suportar-lo. Cal treure a col·lació, entre d?altres,

el recent Dictamen 95/2022, en què se cita la STSJIB 462/2020, de 30 de setembre:

La pretensión indemnizatoria no se puede hacer descansar sin más en la doctrina del

carácter objetivo de la responsabilidad de la Administración, elemento que determinase

obligación de indemnizar siempre que el daño tuviese su origen en una intervención

administrativa. En este punto, y en particular para los supuestos de responsabilidad

sanitaria, el art. 34.1º de la Ley 40/2015, de 1 de octubre, de Régimen Jurídico del Sector

Público, precisa que «Sólo serán indemnizables las lesiones producidas al particular

provenientes de daños que éste no tenga el deber jurídico de soportar de acuerdo con la

Ley. No serán indemnizables los daños que se deriven de hechos o circunstancias que no

se hubiesen podido prever o evitar según el estado de los conocimientos de la ciencia o

de la técnica existentes en el momento de producción de aquéllos, todo ello sin perjuicio

de las prestaciones asistenciales o económicas que las leyes puedan establecer para estos

casos», con lo que el principio de la «responsabilidad objetiva» no alcanza para cubrir

supuestos imprevisibles o inevitables, de tal modo que si los informes de la

Administración atribuyen tal carácter a lo sucedido, sólo la prueba en contrario puede

conducir a la estimación de la pretensión del particular.

Quarta

En el cas que ens ocupa, les interessades posen de manifest una suposada mala praxi, tot i

haver-hi indicis de mal pronòstic de la patologia que presentava el pare i espòs. Elles creuen

que hi ha hagut una negligència dels facultatius que l?assistiren, els quals no posaren tota la

diligència exigible en aquesta situació; que, per tant, hi ha hagut un trencament de la lex

artis en l?actuació dels serveis sanitaris que van atendre el pacient, i que no es van prendre

les decisions que haurien pogut evitar la seva mort, ja que consideren que no estava tan

malament com per morir.

Doncs bé, analitzats la història clínica del pacient, el procés assistencial, l?evolució i els

informes emesos pels especialistes, el Consell Consultiu no pot arribar a la mateixa conclusió

que les reclamants. De fet, les afirmacions mèdiques que consten emeses durant la

instrucció no han estat desmentides per cap informe pericial de part. Hem de recordar que,

quan l?instructor requereix les reclamants perquè fixin l?import de la indemnització,

aquestes li responen que no poden fer-ho, ja que estan pendents d?un informe pericial que

no arriben a presentar mai; tampoc no aprofiten el tràmit d?audiència per accedir al

contingut dels informes dels especialistes i, si és el cas, rebatre?ls.

No consta cap informe tècnic pericial de la part reclamant que pugui contradir els informes

presents en l?expedient, les conclusions dels quals s?han reproduït en els antecedents; a

aquests ens remetem. De la lectura atenta dels referits informes, contràriament a allò que

7

manifesten les reclamants, no es pot deduir que hi hagués un funcionament anormal del

servei sanitari. Els tractaments que va rebre el pacient durant tota la seva estada ?amb les

variacions que va presentar al llarg de l?evolució que va tenir? van ser, malgrat les

conseqüències, adequats en funció de l?estat de salut, el deteriorament i les pluripatologies

que presentava, i de l?avançada edat i les broncoaspiracions reiterades patides, pròpies de

persones en estat de demència, tal com s?explica en els informes. El Consell Consultiu arriba

a aquesta conclusió en vista de la documentació mèdica esmentada i, especialment, dels

informes de la Inspecció Mèdica, en els quals no només es fonamenta l?adequació de

l?atenció sanitària dispensada a la lex artis ad hoc, sinó que es rebaten les suposicions de

mala pràctica que argumenten elles.

És oportú recordar aquí el principi de facilitat probatòria que pot desplaçar la càrrega de la

prova i traslladar-la a l'Administració. Això s'explica tenint en compte les implicacions

constitucionals per als ciutadans, tal com s'estableix en la STC 165/2020. Quan es tracta

d?analitzar la responsabilitat patrimonial derivada del funcionament del servei sanitari, la

relació de causalitat ha d?analitzar-se d?acord amb la lex artis ad hoc; per això, atès el seu

indubtable vessant tècnic, l?apreciació de la possible infracció requereix acudir al criteri

facultatiu exposat pels perits mèdics en els informes, els coneixements tècnics o

especialitzats dels quals ?si bé són merament il·lustratius, no vinculants i subjectes a

valoració de conformitat amb les regles de la sana crítica? resulten, per regla general, molt

rellevants.

En aquest cas hem d?observar, com hem avançat, que la valoració negativa que fa la part

reclamant de l?assistència mèdica rebuda es fonamenta en el seu relat dels fets, que té un

caràcter evidentment subjectiu, atès que no acompanya el seu escrit amb cap informe

pericial mèdic que pugui servir de fonament de les seves manifestacions, ni consta que n?hagi

aportat cap en l?expedient durant el tràmit d?audiència atorgat per la instructora.

Per tant, contràriament a allò que s?invoca en l?escrit de reclamació, no s?ha acreditat, a

criteri d?aquest Consell Consultiu, que en el cas examinat hi hagués infracció de la lex artis

ad hoc per desviació dels protocols mèdics habituals en el tractament de les malalties que

presentava el pacient; tampoc no s?ha acreditat que, des del moment en què es presentaren

les dificultats descrites, no es van prendre les decisions mèdiques oportunes. Al contrari, els

informes pericials que sí que s?han emès per part del Servei de Salut afirmen que se li va

aplicar el tractament específic i que l?actuació mèdica va ser rigorosa i exemplar, tot i que

no es va poder evitar el traspàs.

Atesa aquesta conclusió, no es considera procedent entrar a avaluar l?adequació i la

procedència de la quantia indemnitzatòria reclamada, que, recordam, no s?ha concretat. No

hi ha relació de causalitat entre l?actuació dels facultatius i la mort del pacient i no hi ha cap

títol d?imputació, ja que es va complir la lex artis ad hoc.

CONCLUSIONS

Primera El director general del Servei de Salut de les Illes Balears està legitimat per formular

la consulta i el Consell Consultiu és competent per emetre el dictamen, amb caràcter

preceptiu.

8

Segona. El procediment s?ha tramitat conforme a dret i ha de ser resolt per la consellera de

Salut. La reclamació no ha prescrit, ja que s?ha plantejat en el termini d?un any de prescripció.

Tercera. Pertoca desestimar la reclamació per responsabilitat patrimonial del Servei de Salut

de les Illes Balears com a conseqüència de l?assistència sanitària prestada per l?Hospital Joan

March.

Quarta. Les conclusions anteriors són substancials a l?efecte de la resolució que es dicti en

aquest procediment, que ha d?incloure la fórmula «d?acord amb el Consell Consultiu» o «oït

el Consell Consultiu», de conformitat amb l?article 4.3 de la Llei 5/2010, de 16 de juny.

Palma, 7 de juny de 2023