Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 065/2008 del 26 de marzo del 2008

Resumen

DICTAMEN núm. 65/2008, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial presentada per la senyora Y. M. M., en representació del seu fill, E. A. M., com a conseqüència de l?atenció sanitària rebuda a l?Hospital Can Misses del Servei de Salut de les Illes Balears*

Ponente/s:

Carmen Fernández González

Contestacion

1

DICTAMEN núm. 65/2008, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial

presentada per la senyora Y. M. M., en representació del seu fill, E. A. M., com a

conseqüència de l?atenció sanitària rebuda a l?Hospital Can Misses del Servei de

Salut de les Illes Balears*

I. ANTECEDENTS

1. La Presidència de les Illes Balears, a instàncies del conseller de Salut i Consum, ha

formulat la consulta preceptiva sobre aquest expedient, la qual es registrà d?entrada en

el Consell Consultiu el 7 de desembre de 2007. El procediment s?inicià amb una

reclamació presentada per la senyora Y. M. M. davant l?Àrea de Salut d?Eivissa i

Formentera, el 20 de juliol de 2006. En aquell escrit afirmava:

Primero. Que soy la madre del menor E. A. M., beneficiario de la seguridad social

con el nº [?]

Segundo. Que, como beneficiario de ese servicio asistencial, el día 7-1-06 acudimos

al Servicio de Urgencias del Hospital Can Misses y, tras las pruebas pertinentes, se

ingresó al menor por los problemas médicos que presentaba, siendo diagnosticado

de «CEREBELITIS».

Tercero. [?] el menor vino siendo tratado en ese servicio sin observarse mejoría

alguna en el paciente.

Que a la vista de la evolución y ante el agravamiento del estado de salud, en el mes

de marzo del presente año, decido visitar a un especialista en la península (complejo

Hospitalario de Jaén) siendo que me indica que la patología es radicalmente

diferente a la prescrita en ese Servicio, que no se han practicado al menor las

pruebas oportunas y que la patología real precisa de intervención inmediata, siendo

derivado al Hospital Virgen de las Nieves de Granada en el que se interviene al

menor quirúrgicamente y se resuelve el problema médico que padecía.

Cuarto. Que el trato personal recibido por el personal sanitario que me ha atendido

ha dejado bastante que desear. [?]

SOLICITO:

[?.]

3º. Tenga por efectuada reclamación de cantidad por el importe correspondiente a

los gastos derivados de la asistencia, intervención y desplazamientos efectuados.

4º. Tenga por efectuada reclamación de cantidad por el daño moral irrogado a ésta

parte derivado del error de diagnóstico por no ajustarse los facultativos a los

protocolos de actuación ya establecidos.

2. La senyora Y. M. M. adjunta a la reclamació un informe de consulta emès pel Servei

de Neuropediatria del complex Hospitalari de Jaén i un informe d?alta hospitalària del

Servei de Neurocirurgia de l?Hospital Universitari Virgen de las Nieves de Granada

amb els continguts d?interès següents:

Este niño ingresó con carácter urgente (fecha de ingreso: 16/03/06) por padecer una

dificultad para caminar que se ha desarrollado con períodos de empeoramiento y de

mejoría, aunque últimamente ha dejado de caminar solo y necesita ayuda para

hacerlo. [?]

* Ponència de l?Hble. Sra. Carmen Fernández González, consellera secretària.

2

Con fecha 31/3/06 se intervino quirúrgicamente practicándosele una laminectomía

D11-D12 y L1 a través de la cual se pudo comprobar la existencia de un quiste

aracnoideo a tensión. Se evacuó el quiste y se extirparon parcialmente las

membranas del mismo. El postoperatorio ha cursado sin incidencias y el paciente

está mejorando progresivamente siendo capaz de caminar sin ayuda.

Diagnóstico principal

Intervenido de quiste aracnoideo dorso-lumbar.

Així mateix, la reclamant aporta un informe d?alta del Servei de Pediatria de l?Hospital

Can Misses d?Eivissa de 9 de gener de 2006, on consta que, després de practicar-li un

TAC cranial, fer-li anàlisis clíniques i l?exploració pertinent, el diagnòstic principal és

cerebel·litis, amb l?evolució següent: «se ingresa en observación procediéndose a

realización de TAC cerebral y consulta con Neurología que confirma la impresión

diagnóstica de cerebelitis aguda, por lo que es dado de alta para control ambulatorio».

3. El 24 d?agost de 2006, la instructora tramet la reclamació a l?asseguradora i demana

la documentació pertinent a l?Àrea de Salut d?Eivissa i Formentera, i comunica a la

reclamant la incoació del procediment amb els advertiments reglamentaris.

4. El 4 d?octubre de 2006, ingressa un escrit del director gerent de l?Àrea de Salut

esmentada, mitjançant el qual tramet: un comunicat de reclamació, un informe de

rehabilitació, la història clínica i una nota del doctor J. F. P., cap de la Secció de

Pediatria, que, sobre l?ingrés de 7 de gener de 2006, del menor E. A. M. explica:

Se realizó TAC craneal sin hallazgos patológicos. Fue valorado por el Servicio de

Neurología que orientó el proceso hacia un cuadro de cerebelitis aguda [?]

Fue controlado semanalmente en Consulta Externa para seguir su evolución, tanto

por Pediatría como Neurología. Se realiza además ambulatoriamente una

Resonancia Nuclear Magnética. La evolución clínica fue de lenta mejoría.

[?] el día 8 de marzo la familia comentó su interés en que fuera valorado por

Neuropediatria de Granada, por lo que se ofreció la máxima colaboración y se le

dieron copias, tanto del TAC como de la Resonancia.

5. L?11 d?octubre de 2006, la instructora comunica a la reclamant l?admissió de la

prova, li tramet una còpia de la història clínica de l?Àrea de Salut d?Eivissa i li demana

que aporti la història clínica de l?Hospital de Granada i que concreti la lesió i la

indemnització que sol·licita.

6. El 22 de novembre de 2006, la senyora Y. M. M. presenta un escrit amb el qual

aporta la documentació de l?Hospital Universitari Virgen de las Nieves i diverses

factures. Reclama 20.141,61 euros pels conceptes següents: despeses de trasllat a

Granada, segons factures (1.541,61), danys morals i patiments del fill, de la mare i del

pare per l?error de diagnòstic (16.000), danys morals «por el alargamiento del proceso

de rehabilitación padecido por mi hijo como consecuencia del retraso en la

intervención» (2.000) i despeses d?estada, pendent de factura (600).

7. El 28 de novembre de 2006, la instructora sol·licita un informe a la Inspecció Mèdica,

la qual expressa les conclusions següents:

3

La asistencia prestada en el Hospital Can Misses fue correcta en todo momento. De

la misma no se deriva daño alguno.

Lo que los reclamantes consideran como retraso diagnóstico es el tiempo necesario

para llegar al mismo, debido a las características excepcionales de la enfermedad y

de su forma de presentación. Las apreciaciones de la reclamación no se confirman ni

en las pruebas complementarias ni en la secuencia evolutiva [?].

Los daños alegados no son consecuencia de la asistencia prestada sino de la propia

enfermedad y del tratamiento para su resolución. La recuperación ha sido completa.

La familia tenía derecho a solicitar una segunda opinión dentro de los circuitos

establecidos para ello por esta Comunidad Autónoma. En lugar de ello, la

gestionaron por su cuenta en Andalucía. No cabe el reintegro de los gastos de

traslado [?].

8. El 9 de març de 2006, s?incorpora un informe de l?entitat Z, subscrit pels pediatres

doctora M. P. A., doctora M. C. O. i doctor J. S. D., amb les afirmacions d?interès

següents:

La actuación seguida por los médicos que atendieron al menor mientras estuvo en

seguimiento en el Hospital Can Misses fue la correcta y recomendada

internacionalmente, ya que éste no presentó en ningún momento signos ni síntomas

que hicieran sospechar la presencia de una afectación medular. Cuando en los

últimos diez días previos al diagnóstico, el cuadro que presentaba el menor

evolucionó rápidamente originando un cortejo sintomático de posible afectación

medular y que dirigía a la realización de nuevas pruebas diagnósticas, no se consultó

a ningún hospital del Servicio Balear de Salud que están perfectamente capacitados

para realizar todas las pruebas diagnósticas y terapéuticas necesarias para la

resolución del cuadro [?].

9. El 9 de març de 2007, la instructora obre el tràmit d?audiència. En virtut d?aquest, el

12 d?abril següent, la senyora Y. M. M. presenta un escrit en què es ratifica en les seves

pretensions.

10. El 14 de novembre de 2007, la instructora formula una proposta de resolució

desestimatòria perquè no hi ha nexe causal entre el dany i l?atenció sanitària prestada, i

perquè l?actuació dels professionals ha estat en tot moment conforme amb la lex artis.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

D?acord amb el que disposa l?article 10.10.a de la Llei 5/1993, de 15 de juny, en la

redacció de la Llei 6/2000, de 31 de maig, el dictamen del Consell Consultiu és

preceptiu en els procediments tramitats per les administracions públiques de les Illes

Balears referits a reclamacions per responsabilitat patrimonial la quantia de les quals

sigui superior a 3.000 euros. És indubtable el caràcter preceptiu del dictamen perquè

s?ha demanat, finalment, una indemnització de 20.141,61 euros en termes de 2006.

4

Segona

La senyora Y. M. M., com a mare, té la representació legal del seu fill, E. A. M., i en

aquest sentit pot intervenir en concepte d?interessada i també com a perjudicada directa

i té, sens dubte, la condició de titular d?un dret subjectiu i està inclosa en la lletra a de

l?article 31 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les

administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC).

Tanmateix, convé recordar dues qüestions d?importància:

a) D?acord amb l?article 162 del Codi civil «els pares que tinguin la pàtria potestat tenen

la representació legal dels fills menors no emancipats». En aquest sentit, el titular de la

representació legal és plural, el pare i la mare, en termes generals, llevat de quan hi hagi

un conflicte d?interessos o quan s?afectin drets personalíssims dels fills i aquests hi

poden intervenir. Això no obstant, el Codi civil, en l?article 156, disposa que «la pàtria

potestat l?exerceixen conjuntament els dos progenitors o un de sol amb el consentiment

exprés o tàcit de l?altre. Són vàlids els actes que dugui a terme un d?ells conformement a

l?ús social i a les circumstàncies o en situacions de necessitat urgent». Això al marge

d?altres possibles situacions que podrien afectar l?exercici de la pàtria potestat i que no

podem presumir que existeixin en aquest cas (nul·litat, separació i divorci, privació de

pàtria potestat, suspensió de pàtria potestat). En aquest sentit, pel fet de tractar-se d?una

acció de responsabilitat de rellevància i singular, hauria estat convenient demanar el

consentiment exprés del pare del menor E. A. M. Certament, aquest no és un motiu

invalidant del procediment, ateses les circumstàncies i ja que la instructora ha admès la

legitimació íntegra de la mare.

b) L?acreditació de la condició de titular de la pàtria potestat (pare o mare) ve establerta

per l?article 113 del Codi civil de forma que «la filiació s?acredita per la inscripció en el

Registre Civil». La instructora ha admès la representació de la mare sense una còpia

certificada del llibre de família o un certificat del Registre Civil.

Aquestes objeccions, que no invaliden l?actual procediment, s?haurien d?atendre en

futures reclamacions.

Tercera

En l?examen procedimental, una vegada superades les objeccions anteriors, cal

concloure la correcció del procediment, sobretot, perquè la senyora Y. M. M. ha pogut

aportar totes les proves que ha estimat convenients i, en el tràmit d?audiència, valorar

tota la documentació que ha tingut a l?abast la instructora, just abans de l?emissió de la

proposta de resolució.

Respecte del moment en què es va interposar la reclamació, aquest cas no planteja

qüestions d?interès, perquè no hi ha cap dubte que la reclamació de 20 de juliol de 2006

no és extemporània, ja que l?atenció mèdica de l?Hospital Can Misses va tenir lloc el

5

gener i febrer del mateix any ?és a dir, que està dins el termini de prescripció del dret,

d?un any, d?acord amb l?article 142.5 de la LRJPAC.

Quarta

En relació amb la competència per resoldre aquest procediment, d?acord amb la

disposició transitòria quarta de la Llei 5/2003, de 4 d?abril, de salut de les Illes Balears

(introduïda per la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures tributàries i

administratives) l?òrgan competent per resoldre els procediments iniciats a partir de l?1

de gener de 2004 és el director gerent del Servei de Salut de les Illes Balears o l?òrgan

de direcció d?aquest ens, previsió que s?incardina perfectament en la normativa bàsica

que conté l?article 142.2 de la LRJPAC. No hi ha dubtes, per la data de la reclamació,

que pertoca resoldre?l al director gerent del Servei de Salut de les Illes Balears.

Cinquena

A partir de l?article 106.2 de la Constitució espanyola i els articles 139 i següents de la

LRJPAC, són ja molts els dictàmens i les sentències ?valguin, de les més recents, les

del Tribunal Suprem de 21 de novembre de 2006 i la de 12 d?abril de 2007? que

estableixen els elements coincidents en el reconeixement de la responsabilitat de les

administracions públiques. Són:

a) la realitat efectiva de la lesió o del perjudici causat, avaluable econòmicament i

individualitzat respecte d?una persona o un grup de persones.

b) la lesió és conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics en

una relació directa, immediata i exclusiva de causa i efecte, sense intervenció

d?elements estranys que puguin influir-hi i alterar-ne el nexe causal.

c) hi concorre l?absència de força major.

d) el perjudicat (o lesionat) no té el deure jurídic de suportar el mal.

En el cas de la responsabilitat de l?Administració sanitària o, millor, en ocasió de

l?atenció prestada pels serveis públics de salut la doctrina i la jurisprudència han

elaborat criteris que permeten concloure que en el camp de la medicina curativa els

usuaris o ciutadans no poden exigir del funcionament del serveis públics un resultat

conformement a allò que esperaven o de curació absoluta, sinó que únicament poden

exigir:

? Una aplicació correcta de tots els mitjans i remeis sanitaris a l?abast en el lloc i el

moment de l?assistència mèdica.

? La informació al pacient o, si pertoca, als familiars del diagnòstic de la malaltia o

lesió, del pronòstic que del tractament es pot esperar, dels mitjans de curació i els riscs

que se?n puguin derivar i, si és el cas, de la insuficiència dels mitjans disponibles per

donar opció a continuar el tractament en un altre lloc.

? Continuar el tractament fins que sigui possible donar l?alta i informar dels possibles

riscs d?abandonar-lo voluntàriament.

6

D?una altra manera i com ha dit aquest Consell Consultiu en nombrosos dictàmens

(51/2004, 61/2004, 107/2004, 108/2004):

Així les coses podem afirmar que la condició perquè hi hagi responsabilitat

patrimonial sanitària és que el metge o el professional hagi produït una infracció de

les normes de precaució i cautela que les circumstàncies del cas requereixen per

evitar danys a la vida, a la salut o la integritat física del pacient. En canvi, quan la

prestació sanitària s?hagi aplicat respectant els paràmetres de la lex artis, el dany que

pugui produir-se en la salut del pacient no podrà imputar-se a la prestació

assistencial, sinó que procedirà del mateix fet de la salut, considerada aquesta com

un bé respecte del qual no es poden oferir, lamentablement, garanties de

manteniment i, per tant, s?ha de considerar que el mal no és antijurídic i existeix el

deure jurídic de suportar-lo.

I en termes de la Sentència del Tribunal Suprem de 12 d?abril de 2007 esmentada:

Es doctrina consolidada de nuestra Sala que es imprescindible que exista un daño

antijurídico que no debe ser soportado para que pueda prosperar la acción de

responsabilidad patrimonial [?] tratándose de la responsabilidad patrimonial

derivada de la prestación sanitaria no resulta suficiente la existencia de una lesión

(que llevaría la responsabilidad objetiva más allá de los límites de lo razonable), sino

que es preciso acudir al criterio de la lex artis como modo de determinar cuál es la

actuación médica correcta, independientemente del resultado producido en la salud o

en la vida del enfermo, ya que no le es posible ni a la ciencia ni a la Administración

garantizarlo en todo caso.

Sisena

És indiscutible que, el 5 de gener de 2006, els serveis d?Urgències, Radiologia, Pediatria

i Neurologia de l?Hospital Can Misses d?Eivissa van atendre E. A. M. per una alteració

de la capacitat de caminar. Des d?aquesta data, es registren en l?expedient (i no hi ha

controvèrsia sobre això) atencions d?especialistes en reiterades ocasions, incloses

proves radiològiques, fins al 8 de març de 2006, data en què s?anota «sigue la mejoría.

No signos de parálisis fláccida. La familia ha solicitado cita con Neuropediatría de

Granada. Se da TAC y RMN (copias)». Després l?atenció als serveis sanitaris andalusos

dóna com a resultat, el 13 de març de 2006, una exploració de «paraparesia flácida con

reflejos patelares disminuidos» amb un diagnòstic diferencial de siringohidromièlia

cervicodorsal i paraparèsia per la siringohidromièlia. Després de diverses proves

complementàries, el menor és intervingut quirúrgicament a l?Hospital Universitari

Virgen de las Nieves, el 31 de març de 2006. El diagnòstic postoperatori fou de «quiste

aracnoideo dorso-lumbar». D?aleshores, el nin està totalment recuperat, sense seqüeles.

En vista de les proves fetes en el procediment, i particularment dels informes mèdics

que hi consten, el Consell Consultiu no pot concloure que hi hagi hagut, en aquest cas,

retard en l?atenció mèdica ni un error de diagnòstic d?E. A. M. Contràriament, és

significatiu el que afirma, amb tota classe de detalls, l?informe mèdic, segons el qual:

El menor no presentó en ningún momento mientras estuvo en seguimiento en el

Hospital Can Misses signos ni síntomas que hicieran sospechar la presencia de una

7

afectación medular: no parálisis flácida, reflejos patelares (osteotendinosos)

conservados? por tanto en ese momento la actuación seguida por los médicos que

le atendieron fue la correcta y recomendada internacionalmente [?].

La reclamant no ha contradit les conclusions mèdiques de l?expedient i fins i tot ha

admès que havien acudit pel seu compte a uns altres serveis especialitzats, per la qual

cosa, el serveis d?Eivissa mateixos li van facilitar les proves radiològiques, que no foren

decisives en el diagnòstic pre i postoperatori fet a Granada, amb una diferent situació

del nin que s?evidencia en l?exploració física i en un estudi neurofisiològic específic.

En suma, l?actuació dels pares d?E. A. M., tot i ser comprensible, va partir de la seva

voluntat, i l?atenció sanitària rebuda a Jaén i Granada (per cert, sense cost, a càrrec de la

Seguretat Social) fou una opció lliure i voluntària dels pares que no prova en cap

moment una deficient atenció de l?Hospital Can Misses.

En definitiva, s?ha de desestimar la reclamació de responsabilitat patrimonial i no cal

entrar en el debat del quantum indemnitzatori.

III. CONCLUSIONS

1a. El president de les Illes Balears està legitimat per formular la consulta i el Consell

Consultiu és competent per emetre?n el dictamen, amb caràcter preceptiu.

2a. El procediment ha estat tramitat conformement a dret i ha de ser resolt pel director

gerent del Servei de Salut de les Illes Balears.

3a. Pertoca desestimar la responsabilitat patrimonial del Servei de Salut de les Illes

Balears formulada per la senyora Y. M. M. en l?escrit presentat el 20 de juliol de 2006.

4a. Les anteriors conclusions són substancials a l?efecte de la resolució que es dicti en

aquest procediment, que ha d?incloure la fórmula «d?acord amb el Consell Consultiu» o

«havent escoltat el Consell Consultiu» de conformitat amb l?article 3.3 de la Llei

5/1993, de 5 de juny.

Palma, 26 de març de 2008