Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 063/2013 del 13 de junio del 2013

Resumen

Dictamen núm. 63/2013, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial interposada pels senyors M. T. S., R. S. G. i R. C. C. davant la Conselleria de Medi Ambient amb motiu de la declaració, pel Decret 121/2001, de 19 d?octubre, de la finca de s?Albufereta com a reserva natural i de l?aprovació del seu PORN per Acord de Consell de Govern de la mateixa data*

Ponente/s:

Joan Oliver Araujo

Contestacion

Dictamen núm. 63/2013, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial

interposada pels senyors M. T. S., R. S. G. i R. C. C. davant la Conselleria de Medi

Ambient amb motiu de la declaració, pel Decret 121/2001, de 19 d?octubre, de la

finca de s?Albufereta com a reserva natural i de l?aprovació del seu PORN per

Acord de Consell de Govern de la mateixa data*

I. ANTECEDENTS

1. El 26 d?agost de 2002, es registra d?entrada, en la Direcció General de Biodiversitat

de la Conselleria de Medi Ambient, una «reclamació de compensacions econòmiques»

que presentaren els senyors M. T. S., R. S. G. i R. C. C. pels danys i perjudicis derivats

del fet que la Conselleria de Medi Ambient declaràs la seva finca s?Albufereta reserva

natural. Els reclamants, en l'escrit, exposen que són propietaris del predi de s?Albufereta

i que l?aprovació del Decret 121/2001, de 19 d?octubre (BOIB núm. 130), els ha

provocat uns danys i perjudicis ?que, de moment, no quantifiquen?, atès que va

declarar la seva finca «reserva natural». En concret, al·leguen que l?aprovació del Pla

d?Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de s?Albufereta prohibeix ?en l'article

11? la caça i restringeix la pesca sobre la reserva, motiu pel qual sostenen que se?ls ha

produït una «restricción de derechos patrimoniales legítimos que se venían ejerciendo

por los propietarios, como son la caza y la pesca, que sin duda deben ser

indemnizados», en la proporció del dret de propietat que correspon a cada un dels

reclamants (el 50 % al senyor M. T. S. i un 25 %, respectivament, al senyor R. S. G. i a

la senyora R. C. C. )

2. Atesa la reclamació anterior, la cap del Servei d?Espais Naturals sol·licita un informe

al Servei Jurídic de la Conselleria de Medi Ambient. Una vegada analitzat l?escrit que

s'havia presentat i la normativa d?aplicació, el 29 d?octubre de 2002 la cap de secció del

Servei Jurídic de la dita Conselleria emet l'informe, en què, en resum, exposa:

Primer.- La Llei 1/1991, de 30 de gener, d?Espais Naturals i de règim urbanístic de

les àrees d?especial protecció de les Illes Balears, acordà declarar Àrea Natural

d?Especial Interès a s?Albufereta, qualificant els terrenys inclosos en ella com a sòl

no urbanitzable d?especial protecció.

Segon.- Per Acord de Consell de Govern de les Illes Balears de 19 d?octubre de

2001 es va aprovar definitivament el Pla d?Ordenació de recursos naturals de

s?Albufereta. Aquest PORN zonifica s?Albufereta, diferenciant l?àrea de protecció

estricta (reserva natural) de la perifèria de protecció. Concretament, i pel que fa a les

reserves naturals, l?article 6 del PORN les defineix i les delimita per mitjà de

l?anomenat plànol número 5.

Per altra banda, el PORN estableix el règim urbanístic de les reserves naturals, així

com els aprofitaments que dins aquestes reserves es poden realitzar. Concretament

l?article 11 prohibeix la caça i delimita la pesca que es pot dur a terme dins la zona.

* Ponència de l?Hble.Sr. Joan Oliver Araujo, conseller.

2

Tercer.- El Decret 121/2001, de 19 d?octubre, va declarar com a reserva natural, als

efectes previnguts a la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais

naturals de la flora i la fauna silvestres, l?espai denominat s?Albufereta, amb l?àmbit

delimitat a l?annex cartogràfic de l?esmentat Decret. [...]

CONSIDERACIONS

Primera.- Naturalesa jurídica de les compensacions econòmiques formulades pels

reclamants.

[...] com a qüestió prèvia s?ha de determinar si l?escrit de reclamació es configura

com una sol·licitud de responsabilitat patrimonial dirigida contra l?Administració o

com una compensació econòmica per una expropiació que determinades normes

legals han dut contra els drets dels reclamants. [...]

Per tant, [...] cal determinar que és allò que constitueix el motiu del seu al·legat

detriment econòmic, si les disposicions del PORN o la declaració de s?Albufereta

com a reserva natural. En aquest sentit, a criteri de la tècnica que subscriu el present

informe, s?ha d?entendre que el PORN ja zonifica s?Albufereta en dues àrees: la de

reserva natural i la perifèria de protecció [...] el ciutadà, amb l?aprovació i publicació

del PORN, ja sap si els seus terrenys són o no són reserva natural, perquè aquest

instrument les defineix i les cartografia. El Decret 121/2001 sols és una

conseqüència d?allò determinat al PORN, per la qual cosa, el possible detriment

econòmic que aquests ciutadans poden sofrir no ve determinat pel Decret esmentat,

sinó per les disposicions del PORN.

[...] És clar que ens trobem davant un acte administratiu que pot donar lloc a un

supòsit de responsabilitat patrimonial, quedant exclosa qualsevol reclamació per

expropiació forçosa. [...]

Tercera.- Qüestions formals a tenir en compte en relació a la sol·licitud formulada.

[...] a la sol·licitud formulada s?observen una sèrie de defectes, que han de ser

objecte d?esmena abans d?admetre-la i amb anterioritat a la resolució de la titular de

la conselleria de Medi Ambient d?inici del procediment. [...] De l?examen de la

mateixa es desprèn que manquen els següents punts:

? els reclamants no acrediten documentalment la seva titularitat.

? els reclamants tampoc acrediten documentalment que els seus terrenys es troben

ubicats dins la reserva natural de s?Albufereta.

? no acrediten els usos que en feien de les seves propietats i que s?han vist minvats

a conseqüència del PORN.

? tampoc figura al cos de la sol·licitud l?avaluació econòmica de la responsabilitat

patrimonial d?aquesta Administració, com a conseqüència del detriment dels seus

drets.

3. A continuació, s?incorpora a l?expedient l?informe del cap de la Secció de Protecció

d?Espècies de la Conselleria de Medi Ambient, amb data 18 de desembre de 2002, sobre

3

la valoració econòmica de l?activitat cinegètica a la finca s?Albufereta. D?aquest

informe, paga la pena subratllar els fragments següents:

1º. El coto PM-X fue creado por Resolución del Subdirector General de ICONA de

4 de julio de 1972, con una superficie de 102 Ha. sobre terrenos de la finca

denominada s?Albufereta, concediéndose de acuerdo con informes de la Guardería

Forestal los siguientes cupos de caza migratorias [...].

2º. En el año 1977 se autoriza una ampliación del coto [...]. Si bien [...] no se varían

los cupos máximos de migratorias fijados en la resolución de creación del coto.

3º.- El coto PM-X fue dado de baja en fecha 6 de noviembre de 2001, por

Resolución de la Dirección General de Biodiversidad, habida cuenta de que la finca

s?Albufereta había sido declarada Reserva Natural por Decreto de 19 de octubre de

2001, suponiendo la supresión absoluta del aprovechamiento cinegético.

4º. Se desconoce, por no existir cifras oficiales, las piezas que realmente se venían

cazando en las últimas temporadas, si bien es de conocimiento general que el

número de migratorias que visitan s?Albufereta ha descendido considerablemente en

relación con las cifras de referencia de los años setenta.

5º. [...] Considerando la superficie útil cinegética, el número de puestos de caza

posibles y la escasa presencia de aves migratorias en los últimos años, se puede

estimar de forma aproximada una renta cinegética anual de 9.000 euros. Hay que

considerar que, en Mallorca, el pago de una determinada renta por los cazadores

incluye el disfrute de una caseta de tamaño y condiciones suficientes para utilizar

como refugio y lugar de reunión de cazadores.

4. De conformitat amb l?informe jurídic, la consellera de Medi Ambient resol, el 6 de

març de 2003, requerir els interessats que esmenin les deficiències del seu escrit de

reclamació, amb la finalitat de complir els requisits establerts en el Reial decret

429/1993, de 26 de març, pel qual s?aprova el reglament dels procediments de les

administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial.

5. En contestació al requeriment anterior, els interessats presenten, el 20 de març

següent, un escrit en què afirmen que hi ha una relació de causalitat directa entre les

lesions produïdes en els seus drets i el funcionament de l?Administració. En concret,

valoren els danys i perjudicis per la minva en l?ús i gaudi de la finca (prohibició de caça

i limitació de pesca) en la quantia de 498.886 euros, suma que resulta de multiplicar la

renda hipotètica de l?any 2002 (9.977,73 euros) pels propers 50 anys (la dita renda es

calcula a partir de la quantia fixada en el contracte de lloguer del vedat, que finalitzava

l?any 2005 ?encara que, com a conseqüència de la declaració de reserva natural, ja no

el van llogar l?any 2002? i les clàusules d?actualització d?aquesta renda). Els

reclamants també posen en relleu la pèrdua de valor de la finca en cas d?una futura

venda, si bé no demanen res per aquest segon concepte. Afirmen, a més, que el moment

de la lesió es va produir amb l?aprovació del Decret 121/2001, de 19 d?octubre, pel qual

es declarà el seu predi reserva natural, «con la consiguiente prohibición de caza y

4

pesca». Finalment, als efectes d?acreditar la titularitat de la finca i demostrar que els

seus usos s?arrendaven des d?anys enrere, aporten la documental següent:

a) Còpia de l?escriptura pública de 19 de febrer de 1999 de dissolució de comunitat i

adjudicació, en què consta que el senyor R. S. G. és propietari d?una quarta part indivisa

de la finca s?Albufereta i la senyora R. C. C. propietària d'una altra quarta part.

b) Còpia d?un primer contracte d?arrendament dels usos de la finca, signat pels

propietaris l?any 1892.

c) Còpia d?un segon contracte de 10 d?abril de 1992, de cessió dels drets d?explotació

de caça i pesca sobre la finca de s?Albufereta i altres que integren el «coto de caza núm.

PM-X», signat pels senyors M. T. S., R. S. G. i R. C. C., amb una durada de 5 anys i per

un import d'1.400.000 pessetes anuals (actualitzades amb l'IPC). S?adjunten també dues

pròrrogues successives del contracte anterior: la primera, formalitzada el 10 d?abril de

1993, que prorroga el contracte inicial fins al mes d?abril del 2001, i la segona, de 10

d?abril de 1998, per la qual es prorroga novament el contracte fins al 9 d?abril de 2005.

d) Escrit d?autorització per caçar en el vedat privat número X a s?Albufereta, de 28

d?agost del 2000. Es presenta sense les signatures del titular del vedat i de la

Conselleria.

e) Còpia de la Memòria anual de les captures obtingudes a la finca de s?Albufereta a la

temporada 1999-2000, presentada pel titular del vedat a la Conselleria el 4 d?abril de

2000.

f) Certificat oficial de l?INE referit als IPC dels anys 1995 a 2001 i full de càlcul dels

reclamants sobre l?import de la renda de l?any 2002, incrementada amb l?IPC.

g) Certificat del director de la reserva natural de s?Albufereta, en què s?afirma que «la

finca de s?Albufereta del terme municipal d?Alcúdia, es troba dins l?espai natural

protegit de la reserva natural de s?Albufereta, declarada per Decret 121/2001, de 19

d?octubre (BOIB núm. 130, de 30 d?octubre de 2001)».

6. Després d'esmenar la reclamació presentada, el 14 de novembre de 2003 la consellera

de Medi Ambient resol, d?una banda, declarar iniciat el procediment de responsabilitat

patrimonial de l?Administració Pública a instància de part i, de l?altra, nomenar-ne la

instructora. Aquesta resolució consta que es notificà adequadament als interessats.

7. Mitjançant una diligència del secretari general de la Conselleria de Medi Ambient de

23 de febrer de 2004, es canvia l?instructor del procediment, cosa que es notifica als

interessats. El nou instructor resol incorporar a l?expedient, com a mitjans de prova, la

documental aportada pels reclamants i l?informe tècnic del cap de la Secció de Protecció

d?Espècies sobre la valoració econòmica de l?activitat cinegètica de la finca. A la

5

vegada, atorga als interessats el tràmit d?audiència i vista de l?expedient. Els reclamants

van comparèixer a les dependències de la Conselleria per dur a terme aquest tràmit i

sol·licitar una còpia de l?expedient.

8. El 22 de desembre de 2004, es registra d?entrada a la Conselleria de Medi Ambient

una sol·licitud d?informació d?un dels reclamants sobre l?estat de tramitació de

l?expedient que l?afecta, en què subratlla que «des de fa més de dos anys, està en

tramitació». Informació que li proporciona l?instructor. Aquest sol·licita, a continuació,

un informe a la cap del Servei d?Espais Naturals sobre la reclamació presentada, en

compliment del que disposa l?article 10 del Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel

qual s?aprova el reglament dels procediments de les administracions públiques en

matèria de responsabilitat patrimonial.

9. En contestació al requeriment fet per l?instructor, la cap del Servei d?Espais Naturals

li tramet l?informe elaborat per la directora conservadora de la reserva natural de

s?Albufereta, emès el 20 de maig de 2005, en què, essencialment, afirma:

3. LA RESTRICCIÓN DE LA CAZA

[...] La restricción de la caza en s?Albufereta no es únicamente debida a la aplicación

del PORN de la Reserva ya que anteriormente ya estaba restringida por las órdenes

de vedas.

Así, la Orden de la Consejera de Medio Ambiente de 1 de junio de 2000 (BOCAIB

72 del 10-06-2000), por la que se fijan los períodos hábiles de caza y las vedas

especiales que se establecen para la temporada 2000-2001, prohíbe cualquier tipo de

caza en la zona de dominio público-marítimo-terrestre de las Baleares [artículo 4].

La finca s?Albufereta corresponde a la parcela del polígono 5 del término de

Alcudia. Esta finca está afectada por el deslinde provisional del Dominio Público

Marítimo Terrestre (se adjunta cartografía). Por lo tanto, antes de la fecha de

declaración de la Reserva, ya había una prohibición de caza en esa finca.

[?]

5. RESUMEN Y CONCLUSIONES

? El aprovechamiento de la caza y de la pesca era el uso principal de la finca de

s?Albufereta (parcela x, polígono x, de Alcudia) hasta la declaración de la Reserva,

que prohíbe la caza en la zona de Reserva y la franja de 100 m de seguridad que la

bordea, y limita la pesca permitiendo sólo la deportiva de la anguila a favor de los

propietarios. Dicho aprovechamiento llevaba parejo un mantenimiento de la finca

que consistía en el mantenimiento de los canales y la limpieza de los márgenes. El

riesgo actual es el de abandono de estas actividades de mantenimiento por parte de

los propietarios al no poder sacar un provecho del recurso de caza y limitarse el de la

pesca de anguila. [?]

? S?Albufereta es también una Zona de Especial Protección de las Aves [ZEPA]

por la presencia de algunas aves prioritarias. Prohibir la caza en la zona de Reserva

6

Natural era necesario ya que ese era el mayor impacto negativo sobre las aves,

algunas de ellas protegidas. [?]

? La finca de s?Albufereta está afectada en su mayor parte por el deslinde

provisional del dominio público marítimo terrestre. La caza en ese dominio ya

estaba prohibida al menos desde la Orden de Vedas publicada el 10 de junio de 2000

para la temporada 2000-2001, anterior, por tanto, a la declaración de la Reserva y a

la aprobación del PORN de s?Albufereta. Esta restricción sigue en la actual Orden

de vedas para la temporada 2004-2005.

? Además, la prohibición de la caza en la zona Reserva Natural permite potenciar

otros usos públicos en la zona: observación de aves, científico, uso educativo, etc.,

siempre con el límite de compatibilidad con los objetivos de conservación de la zona

Reserva Natural.

Adjunta al seu informe una còpia de la referida Ordre de la consellera de Medi Ambient

d?1 de juny de 2000 (publicada en el BOIB núm. 72, de 10 de juny de 2000) i

cartografia sobre la delimitació del domini públic maritimoterrestre que afecta la finca

de s?Albufereta.

10. Els reclamants formulen preguntes i queixes sobre el retard per resoldre la seva

reclamació patrimonial relacionada amb s?Albufereta. El 26 d?octubre de 2009, el

conseller de Medi Ambient resol nomenar un nou instructor de l?expedient de

responsabilitat patrimonial en tramitació. Aquest, com a primera actuació, requereix el

senyor M. T. S. que acrediti la seva titularitat sobre l?altra meitat indivisa de la finca

s?Albufereta, en vista que l?escriptura aportada tan sols acredita que el senyor R. S. G. i

la senyora R. C. C. ho són en un 25 % respectivament. En contestació al requeriment, el

24 de novembre següent la senyora S. R. T. comunica per escrit a la Conselleria que és

l?actual propietària de l?altra meitat indivisa de la finca, que va adquirir per successió

mortis causa del senyor M. T. S., cosa que acredita mitjançant una còpia del certificat

del Registre Civil de defunció del senyor M. T. S. i l'escriptura d?acceptació d?herència.

11. A continuació, consta en l?expedient una diligència de l?instructor per la qual fa

constar la incorporació de diferents plànols de la Demarcació de Costes de les Illes

Balears sobre la delimitació del domini públic maritimoterrestre a la zona de

s?Albufereta, a les zones de la platja de Can Cap Bou i a la zona de sa Marina

d?Alcúdia, tots amb el segell de la Demarcació de Costes, amb dates del 2006, 2007 i

2008, si bé el més antic, sobre s?Albufereta, data del 6 de juliol de 1992. S?hi adjunta

també la delimitació provisional que l'afecta.

12. Seguidament, l?instructor comunica la incoació de l?expedient de responsabilitat

patrimonial al senyor R. R. T. i a la senyora A. R. T., perquè considera que la seva

condició d?interessats es desprèn de l?escriptura d?acceptació d?herència del

senyor M. T. S., aportada anteriorment. Consta a continuació l?atorgament del tràmit

d?audiència i vista de l?expedient a la senyora S. R. T., germana dels anteriors.

7

13. El 9 de juny de 2010, es registra d?entrada a la Conselleria un escrit de la senyora

M. S. R., pel qual comunica la defunció de la senyora R. C. C. ?propietària d?una part

indivisa de la finca s?Albufereta? i la seva successió en els seus drets d?acord amb el

testament que aporta. Adjunta també a l'escrit un certificat de defunció i l'escriptura

d?acceptació d?herència de la finada. El 22 de juny següent, compareix el representant

legal del senyor R. S. G., a qui es dóna una còpia de totes les actuacions.

14. El 30 de setembre de 2010, l?instructor dóna per reproduïda l?escriptura

d?acceptació d?herència de la senyora R. C. C. i atorga el tràmit d?audiència de

l?expedient a la senyora M. S. R.

15. Transcorregut àmpliament el termini d?audiència, el 8 de gener del 2013 l?instructor

emet una proposta de resolució de la reclamació formulada pels propietaris de la reserva

natural de s?Albufereta en sentit desfavorable, perquè considera que les prohibicions de

caça en aquesta zona ja estaven establertes, des del punt de vista de la normativa estatal

i comunitària, abans de declarar-la reserva natural i d?aprovar el PORN, atès que, pel fet

de tractar-se d?una zona humida, estaria inclosa dins l?inventari de zones humides de

Balears des de 1991 i protegida, per tant, per la Llei estatal 4/1989, de flora i fauna, i

per les directives comunitàries d?hàbitats (92/43/CEE) i d?aus (79/409/CEE). En la

proposta sosté també que, en l?àmbit autonòmic, l?aprovació de l?Ordre de la consellera

de Medi Ambient d?1 de juny del 2000, per la qual es fixen els períodes hàbils de caça i

vedes especials per a la temporada 2000-2001, determinà la prohibició absoluta ?a

partir de l?11 de juny, data en què entrà en vigor? de qualsevol activitat de caça a la

zona de domini públic maritimoterrestre de les Balears, on s?ubicava s?Albufereta, tal

com es desprèn dels plànols de delimitació de domini públic maritimoterrestre

incorporats a l?expedient). Per tot això, conclou que la reclamació ha prescrit, atès que

la prohibició de caça en aquest espai protegit de s?Albufereta ja estava prevista en la

normativa anterior, per la qual cosa «[...] restava vigent feia més d?un any abans de la

formulació de la reclamació objecte de la proposta». La proposta de resolució

argumenta també, per desestimar la reclamació, que els interessats tampoc no han

justificat suficientment l?entitat de les lesions ni la seva valoració econòmica.

16. El 19 de febrer de 2013, el president de les Illes Balears sol·licita al president del

Consell Consultiu l?emissió de dictamen sobre l?expedient. La seva petició va tenir

entrada en aquesta seu el passat 26 de febrer.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

El president de les Illes Balears està legitimat per formular ?a instància del conseller

d?Agricultura, Medi Ambient i Ordenació del Territori? aquesta consulta, atès el

caràcter preceptiu del dictamen, d'acord amb la lletra a de l'article 21 de la Llei 5/2010, i

8

el Consell Consultiu és competent per emetre?l. En efecte, d?acord amb el que disposa

l?article 18.12.a de la Llei 5/2010, de 16 de juny, reguladora del Consell Consultiu de

les Illes Balears, el dictamen és preceptiu en els procediments tramitats per les

administracions públiques de les Illes Balears referits a reclamacions per responsabilitat

patrimonial la quantia de les quals sigui superior a 30.000 euros. És indubtable, per tant,

el caràcter preceptiu d?aquest dictamen, perquè en el cas present els particulars demanen

una indemnització (498.886 euros, en total) per la declaració de s?Albufereta com a

reserva natural, quantitat que supera àmpliament el límit establert legalment.

Segona

a) Pel que fa a la legitimació activa, de l?expedient es desprèn que la reclamació inicial

de responsabilitat patrimonial la interposaren els senyors M. T. S., R. S. G. i R. C. C., el

primer com a propietari d?una meitat indivisa (50 %) de la finca de s?Albufereta i els

dos darrers com a copropietaris ?en un 25 % cada un? de l?altra meitat, per la qual

cosa tots gaudien de la condició d?interessats de l?article 31 de la LRJPAC i de l?article

106.2 de la CE, perquè resultaren perjudicats per l?actuació administrativa que limità els

seus drets de caça i pesca sobre el predi. No obstant això, una vegada acreditat en

l?expedient la defunció del senyor M. T. S. i de la senyora R. C. C., de conformitat amb

les escriptures d?acceptació d?herència presentades en l?expedient, la condició

d?interessats recau actualment en els seus successors i hereus (d?una banda, el senyor R.

R. T., la senyora A. R. T. i la senyora S. R. T., tots ells germans i successors del difunt

senyor M. T. S. i, de l?altra, la senyora M. S. R., que substituiria la difunta

senyora R. C. C.).

b) Pel que fa a la legitimació passiva, la reclamació s?ha plantejat adequadament davant

la Conselleria de Medi Ambient, atès que tant l?aprovació del Decret 121/2001, de 19

d?octubre, pel qual es declarà s?Albufereta com a reserva natural ?a causa del qual

reclamen per la presumpta lesió en els seus drets? com l?aprovació del PORN que

regeix els usos de s?Albufereta es van fer per Acord del Consell de Govern a instància

de la Conselleria que tenia, en aquell moment, assignades les competències sobre

aquesta matèria (Conselleria de Medi Ambient) i que actualment corresponen a la

Conselleria d?Agricultura, Medi Ambient i Ordenació del Territori, en virtut de Decret

6/2013, de 2 de maig, del president de les Illes Balears, pel qual s?estableixen les

competències i l?estructura orgànica bàsica de les conselleries de l?Administració de la

Comunitat Autònoma de les Illes Balears, recentment aprovat.

c) Pel que fa a l?òrgan competent per resoldre la reclamació de responsabilitat

patrimonial, s'ha d'afirmar que ?de conformitat amb el que disposa l?article 69 de la

Llei 3/2003, de 26 de març, de règim jurídic de l?Administració de les Illes Balears?

correspon al conseller d?Agricultura, Medi Ambient i Ordenació del Territori.

e) Pel que fa a la temporalitat de la reclamació, els reclamants invoquen com a causa

dels seus danys l?aprovació del Decret 121/2001, de 19 d?octubre (publicat en el BOIB

núm. 130/2001), pel qual es declarà la finca de s?Albufereta com a «reserva natural»,

9

moment en què ?segons sostenen? es produeix el perjudici per les restriccions dels

seus drets de caça i pesca. Tanmateix, com més endavant veurem, les limitacions dels

usos dels titulars del predi declarat reserva natural estan contingudes realment en el

PORN de s?Albufereta ?article 11?, que és l?instrument de gestió d?aquest espai

natural protegit i que el Govern aprovà mitjançant Acord de 19 d?octubre de 2001, és a

dir, en la mateixa data que el Decret que declarà la reserva natural. En conseqüència,

atès que l?escrit inicial dels reclamants de responsabilitat patrimonial es registrà

d?entrada en la Conselleria de Medi Ambient el 23 d?agost de 2002, de conformitat amb

l?article 142.5 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, podem concloure ?a primera

vista i sens perjudici del que més endavant exposarem? que no hauria transcorregut el

termini legal d?un any des de la producció del fet o acte lesiu (l?aprovació del PORN) i

que, per tant, l?acció no seria extemporània.

f) Pel que fa al procediment, la Conselleria ha acomplert els tràmits essencials prevists

en el Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s?aprova el reglament dels

procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat

patrimonial. Així consta que, una vegada esmenada la reclamació inicial de conformitat

amb l?article 70 de la LRJPAC, es va instruir el procediment i es reclamà l?informe del

servei que presumptament causà la lesió ?Servei de Protecció d?Espècies? en

compliment del que disposa l?article 10 del Reial decret 429/1993. Així mateix,

l?instructor també atorgà el tràmit d?audiència corresponent i traslladà una còpia de

l?expedient als interessats que n'acreditaren la condició. Aquest tràmit va ser també

previ a l?emissió de la proposta de resolució, tal com exigeix l?article 84 de la LRJPAC.

Tot i així, aquest òrgan de consulta vol posar de relleu i advertir seriosament

l?Administració activa sobre la inadmissible demora ?més de deu anys? per tramitar i

resoldre aquest expedient, cosa que contravé absolutament al principi d?eficàcia

administrativa i va en detriment de les garanties dels particulars, més encara quan el

termini que estableix el Reglament estatal per a la resolució d?aquests tipus de

procediments de responsabilitat patrimonial és només de sis mesos, comptadors a partir

de l'inici del procediment (article 13.3 del Reial decret esmentat).

Tercera

La doctrina de la responsabilitat objectiva de les administracions públiques figura en

l'article 106.2 de la Constitució espanyola, traduïda positivament en els articles 139 i

següents de la Llei 30/1992. Així, perquè les administracions públiques tenguin

l?obligació de respondre pels danys i reparar-los, d'acord amb la jurisprudència i la

reiterada doctrina d?aquest òrgan de consulta, hi han de concórrer els requisits següents:

a) La realitat efectiva del dany o perjudici causat, avaluable econòmicament i

individualitzat respecte d'una persona o un grup de persones.

b) El dany o la lesió soferts pel reclamant ha de ser conseqüència del funcionament

normal o anormal dels serveis públics en una relació de causalitat adequada, sense

intervenció d'elements alteradors del nexe causal.

c) L?absència de força major.

10

d) El reclamant no ha de tenir el deure jurídic de suportar el dany.

Quarta

D?acord amb l?article 12 del Reial decret 429/1993, de 26 de març, el dictamen del

Consell Consultiu s?ha de pronunciar sobre l?existència o no de la relació de causalitat

entre el funcionament del servei públic i la lesió patida i, si es demostra aquesta relació,

s?ha de pronunciar sobre la valoració del dany causat, la quantia de la indemnització i la

manera de fer-la efectiva.

Doncs bé, en el cas present els reclamants al·leguen que hi ha una relació de causalitat

entre l?aprovació que va dur a terme el Govern de les Illes Balears del Decret 121/2001,

de 19 d?octubre, pel qual es declarà com a reserva natural la zona de s?Albufereta, i la

consegüent restricció, que consideren que es produí en aquell moment, dels seus drets

patrimonials de caça i pesca sobre el seu predi. Drets que estaven llogats a tercers des de

l?any 1892 a canvi de l?abonament d?una determinada renda fixada en contractes

privats. Posen també de relleu, com a danys, la pèrdua de valor de la seva finca pel cas

hipotètic d?una futura venda, encara que per aquest concepte no demanen res. Com a

compensació econòmica, sol·liciten la suma de 498.886 euros, resultat de multiplicar

per cinquanta anys la hipotètica renda de l?any 2002 (9.977,73 euros).

D?altra banda, la proposta de resolució desestima la reclamació interposada perquè

considera que no hi ha relació de causalitat entre els danys que al·leguen els reclamants

i l?actuació administrativa, que consisteix en l?aprovació del Decret 121/2001 esmentat,

atès que la limitació dels usos sobre la zona de s?Albufereta ja estava prevista en una

normativa mediambiental de data anterior a la data en què el Govern va aprovar el

Decret mencionat i el PORN, ambdós de 19 d?octubre de 2001. En la seva proposta,

l?instructor sosté, com argument essencial, que els usos sobre aquesta zona ja estaven

limitats prèviament per l?Ordre de la consellera de Medi Ambient d?1 de juny del 2000,

per la qual es fixen els períodes hàbils de caça i vedes especials per a la temporada

2000-2001, atès que establí, en l'article 4.1.C, la prohibició absoluta ?a partir de l?11 de

juny, dia en què entrà en vigor? de qualsevol activitat de caça a la zona de domini

públic maritimoterrestre de les Balears, en què s?ubicava s?Albufereta, tal com es

desprèn del plànol de la Demarcació de Costes sobre la delimitació provisional del

domini públic incorporat a l?expedient. D?altra banda, argumenta també que, pel fet de

tractar-se d?una zona humida, la seva protecció estava igualment prevista en la Directiva

92/43/CEE del Consell Europeu, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació

d?hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, i a la Directiva 79/409/CEE relativa a

les zones d?especial protecció de les aus (ZEPA), i que a més estaria inclosa dins el

Catàleg de zones humides de les Illes Balears aprovat l?any 1991. Pel que fa a la

normativa estatal, assenyala que la Llei 1/1991, de 30 de gener, d?espais naturals i de

règim urbanístic de les àrees naturals d?espacial protecció, declarà la zona com a ANEI i

que, mitjançant el Reial decret 581/2001, d?1 de juny, es prohibí l?exercici de la caça a

les zones humides del territori espanyol que estiguessin incloses en el llistat del Conveni

11

de zones humides de Ramsar de 2 de febrer de 1971. Aquesta zona humida també forma

part de l?inventari nacional aprovat mitjançant Reial decret 435/2004, de 12 de març.

Per tota la normativa anteriorment enumerada, l?instructor conclou ?en el mateix sentit

que la directora de la reserva natural de s?Albufereta? que les limitacions sobre

l?aprofitament cinegètic de la zona de s?Albufereta són molt anteriors a l?actuació

administrativa de la declaració de la reserva natural i que, per tant, no hi ha relació de

causalitat entre els danys al·legats i l?actuació de l?Administració autonòmica, perquè

l?acció dels reclamants hauria prescrit, atès que la prohibició de caçar en aquest espai

protegit «restava vigent feia més d?una any abans de la formulació de la reclamació

objecte de la proposta», concretament des de l?entrada en vigor de l?Ordre de la

consellera d'1 de juny del 2000.

Doncs bé, no obstant això, i al contrari del que sosté la Proposta de resolució de

l?instructor, aquest òrgan de consulta considera ?una vegada analitzada tota la

normativa anteriorment esmentada i, fonamentalment, la doctrina del Tribunal Suprem

recaiguda en matèria de limitacions de drets d?aprofitament cinegètic a través

d?instruments de gestió mediambiental aprovats per l?Administració? que sí que hi ha

relació de causalitat entre l?actuació administrativa ?derivada de l?aprovació del

PORN que limita els usos sobre la reserva natural de s?Albufereta? i els danys que els

reclamants al·leguen per la minva dels seus drets patrimonials sobre el predi, per la qual

cosa tenen dret a ser compensats. Les nostres conclusions es fonamenten en les

consideracions jurídiques següents:

1. Anàlisi de la temporalitat de la reclamació i de la normativa que afecta el predi de

s?Albufereta, propietat dels reclamants, atesa la seva naturalesa ?es tracta d?una zona

humida? i la seva ubicació ?domini públic maritimoterrestre

De l?escrit de reclamació es desprèn que els reclamants apunten, com a causa immediata

de les limitacions dels seus usos de caça i pesca sobre el predi de la seva titularitat,

l?actuació administrativa que consisteix en el fet que el Consell de Govern aprovàs el

Decret 121/2001, de 19 d?octubre, pel qual es declarà s?Albufereta reserva natural, amb

les consegüents limitacions dels drets patrimonials que fins a la data havien exercit o

arrendat.

No obstant això, de la mateixa exposició de motius del Decret es desprèn que el motiu

de la declaració d?aquesta zona com un espai natural protegit al màxim va ser,

precisament, la condició de «zona humida», la qual cosa motivà la necessitat de

protecció especial dels seus recursos naturals a través d?una de les figures previstes en

la Llei estatal 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i

fauna (article 14, «reserves naturals») i mitjançant un instrument de gestió

mediambiental com és el PORN ?Pla d?Ordenació de Recursos Naturals? que el

regeix, previst també en l?article 15 de la Llei esmentada, que disposa: «1. La

12

declaración de los parques y reservas exigirá la previa elaboración y aprobación del

correspondiente Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de la zona».

Aquest òrgan de consulta no té dubtes respecte de la naturalesa de «zona humida» de

s?Albufereta, perquè, com hem dit, aquest va ser el principal motiu per protegir-la,

concretada de forma efectiva a través de la declaració de la zona com a «reserva

natural». Tampoc no té dubtes, una vegada analitzada la normativa que té relació amb

aquesta matèria, que la protecció de les zones humides ja estava prèviament establerta,

tant a les directives comunitàries ?Directiva d'hàbitat i Directiva d?aus? aprovades

amb la finalitat de protegir les espècies d?aquestes zones, com en la normativa estatal

(l?article 1 del Reial decret 581/2001, d?1 de juny, que prohibí expressament l?exercici

de la caça a les zones humides del territori espanyol que estiguessin incloses en el llistat

del Conveni de zones humides de Ramsar) i, fins i tot, a la normativa autonòmica

mateixa. En aquest darrer àmbit legislatiu, hem de destacar, d?una banda, que la zona de

s?Albufera de Pollença ja figurava dins el catàleg de zones humides de les Illes Balears

de l?any 1991, en què es va incloure destacant que es tractava de l?ANEI Ma-2 (declarat

així per la LEN) ?cosa que comportava únicament un règim especial de protecció de la

zona a efectes urbanístics?, i destacant, dins l?apartat «d?importància», que aquesta

zona figurava en el llistat de zones humides del conveni de Ramsar de 1971 i que es

tractava també d?una zona d?especial protecció per a les aus (ZEPA) ?declarada així

des de l?any 1987?, si bé, el catàleg ja especificava que estava: «pendiente declaración

espacio natural protegido. Englobado en el Parque Natural de S?Albufereta».

Malgrat tot això, una qüestió molt diferent és, en opinió d?aquest òrgan de consulta,

determinar si l?anterior normativa limitava o no el dret dels reclamants a l?aprofitament

cinegètic i a l?exercici de la pesca sobre aquesta zona humida abans d'aprovar-se el

PORN. Una vegada analitzada de manera exhaustiva, la conclusió a què arribam en

aquest punt és que, en el cas present, la restricció o l'eliminació dels drets dels

propietaris sobre els usos que fins ara exercien sobre s?Albufereta no es va produir de

manera efectiva fins que s?aprovà el PORN per Acord del Consell de Govern de 19

d?octubre de 2001. En efecte, aquest va ser l?instrument de planificació i de gestió de la

reserva natural que determinà tant el seu àmbit territorial com el seu règim de protecció

(de conformitat amb l?article 4 de la Llei 4/1989, de 27 de març, de conservació dels

espais naturals i de la flora i fauna silvestres, que disposa quin ha de ser el contingut

mínim dels plans d?ordenació de recursos naturals) i el que establí totes les limitacions

(generals i específiques) dels usos i activitats dels particulars en funció de la

conservació d?aquest espai i de les seves espècies. Així, les prohibicions que afecten

directament els drets dels reclamants estan recollides en l?article 11 del PORN de

s?Albufereta, que disposa:

1. Atès que l?objecte d?aquest Pla és preservar els valors naturals de s?Albufereta i

que s?ha de regular la possibilitat d?observar-los de forma controlada pels visitants,

no es permet la caça dins l?àrea de protecció estricta (reserva natural).

13

2. Dins aquesta àrea de protecció estricta (reserva natural) queda prohibida la pesca

en general. Aquesta prohibició no afecta la practicada a les platges i ribera de la

mar. La pesca esportiva de cucada d?anguila es pot practicar dins les zones de

propietat privades [...]. La pesca d?anguila «amb morenell» es permet a favor dels

propietaris, sempre que [...]. El Pla rector d?ús i gestió ha de fixar les quotes anuals

de captura, que no poden superar els 2 kg/ha.

Cal recordar en aquest punt que, tant el Conveni de Ramsar de 1971 relatiu a zones

humides d?importància internacional com la Directiva d'hàbitats ?per posar dos

exemples aplicables a aquest cas?, remeten, en l'articulat, a la futura aprovació pels

estats membres de l?instrument de planificació o mesures que corresponguin per fer

efectiva la protecció de la fauna i les espècies de les zones humides d?especial protecció

comunitària així declarades. Dins l?àmbit autonòmic, l?article 4.2 de l?Ordre de la

consellera de Medi Ambient d?1 de juny del 2000, per la qual es fixen els períodes

hàbils de caça i vedes especials per a la temporada 2000-2001, també disposa:

En qualsevol cas, als parcs nacionals, reserves i parcs naturals, per a l?exercici de la

caça s?estarà a allò que disposin els corresponents plans d?ordenació dels usos

naturals (PORN) o d?ús i gestió (PRUG).

En aquest punt, cal tenir en compte el que disposa l?article 18 de la Llei balear 5/2005,

de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO). Així,

l'apartat segon estableix que «dins l?àmbit d?un espai natural protegit, els usos poden ser

permesos, autoritzables o prohibits»; i, en l'apartat tercer, remet als «instruments de

planificació o les normes de protecció de cada espai natural protegit» per establir la

classificació dels usos en aquestes tres categories. Més endavant, l'article 20 disposa

també: «1. Són usos prohibits els declarats com a tals en els instruments de planejament

medioambiental, en raó de la seva incompatibilitat amb la protecció [...]»; i, finalment,

en l'article 23.3 disposa que «prèviament a la declaració de parcs, paratges i reserves

naturals s?ha d?elaborar el corresponent pla d?ordenació de recursos naturals [...]», la

qual cosa ens remet, en el cas present, a l?aprovació del PORN per determinar els usos

possibles dins l?àmbit d?aquesta reserva natural.

Més específicament, pel que fa al règim o usos cinegètics ?aquells hàbils per a la

pràctica de la caça? dels terrenys ubicats dins els espais naturals protegits, com

succeeix en aquest cas en què el vedat privat de caça s?ubica dins la reserva natural, i

dins espais inscrits a la Unió Europea com a ZEPA, l?article 20 de la Llei balear 6/2006,

de 12 d?abril, de caça i pesca fluvial, també és prou clar quan disposa que es regula «pel

que disposen els plans o instruments específics d?ordenació, ús i gestió de l?espai

natural corresponent, en el marc de les disposicions generals que els afecten».

Per tot això, aquest Consell Consultiu no comparteix l?argument exposat en la Proposta

de resolució, en el sentit que les restriccions dels drets patrimonials dels reclamants

sobre el predi de s?Albufereta provenien de normativa anterior a la data d?aprovació ?pel

Consell de Govern de les Illes Balears? del Decret 121/2001, de 19 d?octubre, pel qual

es declara com a reserva natural s?Albufereta, i del Pla d?Ordenació dels Recursos

14

Naturals aprovat en la mateixa data, motiu pel qual la seva acció hauria prescrit. Ans al

contrari, atès el que s'ha exposat, aquest òrgan de consulta sosté que les restriccions dels

drets dels reclamants no foren efectives, com hem vist, fins a la data de l?aprovació i

entrada en vigor del PORN (octubre de 2001), que és l?instrument de gestió

mediambiental que establí els usos i limitacions d?activitats que regien sobre aquesta

zona de s?Albufereta. Prova d?això és que, tal com consta en l'informe del cap de la

Secció de Protecció d?Espècies, la Conselleria de Medi Ambient va autoritzar la caça en

el vedat privat PM-X des que es va crear l?any 1972 fins que, amb data 6 de novembre

de 2001, mitjançant una resolució de la Direcció General de Biodiversitat, el va donar

de baixa «[...] habida cuenta de que la finca s?Albufereta había sido declarada Reserva

Natural por Decreto de 19 de octubre de 2001, suponiendo la supresión absoluta del

aprovechamiento cinegético». Tots els arguments anteriors ens condueixen a concloure

que l?acció dels reclamants no hauria prescrit, atès que el PORN s?aprovà per Acord de

Consell de Govern de 19 d?octubre de 2001 ?si bé no entrà en vigor fins l?endemà de

publicar-se en el BOIB núm. 130, de 30 d?octubre?, mentre que la reclamació inicial

dels interessats es registrà d?entrada a la Conselleria de Medi Ambient el 26 d?agost de

2002. Resulta clar, per tant, que l?acció s?interposà dins el termini legal de l?article

142.5 de la LRJPAC.

La conclusió anterior no resulta tampoc desvirtuada, en opinió d?aquest òrgan de

consulta, pel fet que l?Ordre de la consellera de Medi Ambient d?1 de juny del 2000

prevegi, en l'article 4.1.B, la prohibició de practicar qualsevol tipus de caça «a la zona

humida [...]», atès que aquesta es refereix, específicament, a la «[...] d?es

Trenc-Salobrar», i a la de «s?Albufera des Grau i el Prat de l?illa de Menorca», com

preveu a continuació.

Altrament, i pel que fa a la prohibició de caçar sobre una zona de domini públic

maritimoterrestre ?recollida en l?apartat C d?aquest mateix article 4.1?, cal dir que

aquesta tampoc no determinaria la prescripció de l?acció dels reclamants, atès que ?tal

com sosté la directora de la reserva natural en el seu informe? la finca dels reclamants

estaria afectada, en tot cas, per la delimitació provisional de la zona maritimoterrestre, la

qual cosa s?efectuà a través d?una ordre ministerial. No obstant això, tal com reconeix la

mateixa proposta de resolució, l?aprovació definitiva de la delimitació d?aquesta zona,

on s?inclou s?Albufereta, no es va produir fins a l?Ordre ministerial de 21 de desembre

de 2007 ?és a dir, amb posterioritat a l?aprovació de l?Ordre de l?any 2000 que recollia

la prohibició, i a l?aprovació del mateix PORN. Per la qual cosa, per aquesta via tampoc

no podem sostenir que l?acció dels reclamants hagi prescrit.

2. Anàlisi del contingut de la reclamació i de la doctrina recaiguda sobre limitacions

d?aprofitaments cinegètics i d?altres usos sobre béns o drets dels particulars per

l?aprovació d?instruments de gestió mediambiental (PORNS o PRUG). El dret de

compensació de l?article 18.2 de la Llei estatal 4/1989, de 27 de març, de conservació

dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre

15

Una vegada determinat que l?acció dels reclamants no és extemporània, cal analitzar el

contingut de la reclamació, i també la normativa i la doctrina jurisprudencial sobre

aquesta matèria que resulta d?aplicació en aquest cas. En concret, cal analitzar si hi ha o

no un dret de compensació quan l'Administració pública, mitjançant l'aprovació

d'instruments de planificació i de gestió mediambiental, limita l?aprofitament cinegètic.

En primer lloc, hem d?observar que el PORN que aprovà el Consell de Govern el 19

d?octubre de 2001 no reconeix als particulars afectats per la declaració de la zona de

s?Albufereta com a reserva natural cap dret a ser indemnitzats per les restriccions en els

seus usos i per les limitacions operades sobre els drets de caça ?limitació absoluta dins

l?àrea de protecció estricta? i de pesca ?limitació parcial, no afecta la pesca

l?esportiva?. No obstant això, i tornant novament a l?Ordre de la consellera de Medi

Ambient d?1 de juny de 2000, cal detenir-se en l'article 9, que disposa:

Per tot allò que no reguli aquesta Ordre regirà el que disposa la Llei de caça i el

Reglament que la desplega, com també la Llei 4/1989, de 27 de març, i la legislació

que la desplega.

I, per remissió, als efectes que ara ens interessa, cal destacar l?article 18.2 de la Llei

estatal 4/1989, de 27 de març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna

silvestre, de caràcter bàsic, i ubicat dins el capítol II del títol III de la Llei ?que regula

les distintes categories de classificació dels espais naturals protegits?, que preveu:

2. Con el fin de contribuir al mantenimiento de los espacios naturales protegidos, y

compensar económicamente a las poblaciones afectadas, en sus disposiciones

reguladoras podrán establecerse Áreas de influencia Socioeconómica, con

especificación del régimen económico y compensación adecuada al tipo de

limitaciones [...]

En relació amb el precepte legal anterior, hem de destacar que aquest ha estat objecte de

reiterades interpretacions per la jurisprudència, i més concretament, per la del Tribunal

Suprem. Als efectes que interessa a aquest cas en concret, cal dur a col·lació la

Sentència del Tribunal Suprem (Sala Contenciosa Administrativa) de 30 d?abril de

2009, en què resolgué un recurs interposat contra el Decret 88/2002, de 7 de març, de la

Conselleria de Medi Ambient de la Junta de Galícia pel qual s?aprovà el Pla

d?Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de l?espai natural de l?illa de Cortegada i el

seu entorn. El fonament jurídic vuitè d?aquesta sentència conté la doctrina de l?alt

tribunal, que reconeix el dret de compensació dels propietaris de terrenys afectats per

limitacions derivades de l?aprovació d?un PORN sobre l?espai natural protegit on

s?ubiquen. El Tribunal Suprem es pronuncià, en aquest cas, en els termes següents:

OCTAVO.- La necesidad de que los Planes de Ordenación de los Recursos

Naturales prevean las indemnizaciones correspondientes por las limitaciones que

impongan al derecho de los propietarios afectados está reconocida en el artículo

18.2 de la Ley 4/1989, de 27 de marzo, de Conservación de los Espacios Naturales y

de la Flora y Fauna Silvestres. Así lo hemos recordado en nuestra Sentencia de 21 de

octubre de 2003 (casación 10867/98), donde decíamos que:

16

«[?] el artículo 18.2 de la Ley 4/1989, de 27 de marzo, de Conservación de los

Espacios Naturales y de la Flora y Fauna Silvestres, prevé las adecuadas

compensaciones, según el tipo de limitaciones impuestas, dentro de las Áreas de

Influencia Socioeconómica que comprende el conjunto de los términos municipales

donde se halle ubicado el espacio natural de que se trate y sus zonas periféricas de

protección. Dicho precepto recoge el principio general de que nadie puede ser

privado de sus derechos o intereses legítimos sino por causa justificada de utilidad

pública y previa la correspondiente indemnización (artículo 349 del Código Civil),

que en la actualidad sanciona el artículo 33.3 de la vigente Constitución, ya que la

privación de los aprovechamientos cinegéticos o forestales no constituye una mera

limitación de su uso, que vendría a definir el contenido normal de la propiedad y a

configurar su estatuto jurídico, sino que supone una restricción singular de esos

aprovechamientos por razones de utilidad pública, que no deben soportar los

desposeídos sin una congruente remuneración, como así lo ha entendido y declarado

la Sala de instancia en el fundamento jurídico quinto de la sentencia recurrida».

Esta idea de restricción singular de aprovechamientos por razones de utilidad

pública que exige la necesaria indemnización es plenamente aplicable al caso que

nos ocupa [?]. En el punto 4.4 del Anexo del Decreto impugnado 88/2002 se

dispone: 1º. La caza como actividad recreativa es incompatible con la finalidad del

espacio. [?] En el punto 6.2 vuelven a citarse como usos prohibidos el pastoreo, las

actividades agrícolas y la caza. [?]

Ahora bien, habida cuenta de que la ilegalidad del Plan no deriva del hecho de

imponer tales limitaciones al derecho de propiedad sino de hacerlo sin las

correspondientes indemnizaciones, al igual que hizo este Tribunal en su citada

sentencia de 21 de Octubre de 2003, no anularemos el Plan impugnado, sino que

restableceremos su legalidad con reconocimiento del derecho del propietario a las

correspondientes indemnizaciones.

En un sentit similar, es pronuncià també la Sala Tercera del Tribunal Suprem en la

Sentència de 17 desembre de 2010, si bé en aquesta ocasió la restricció de

l?aprofitament cinegètic derivava d?una resolució de la Conselleria de Medi Ambient de

la Generalitat Valenciana, que prohibí la caça en un vedat ubicat en un parc natural per

motius biològics i de protecció d?espècies. La Sala estimà el recurs de cassació

interposat per la comunitat de regants contra la sentència del tribunal d?instància, i

determinà, en termes molt semblants a l?anterior, que: «la privación del

aprovechamiento cinegético que aquella decisión acarrea no constituye una mera

limitación de su uso, que vendría a definir el contenido normal de la propiedad y a

configurar su estatuto jurídico, sino que supone una restricción singular de esos

aprovechamientos por razones de utilidad pública o interés social, que no debe

soportar el desposeído sin una congruente remuneración [...]». Si bé també hi afegeix

que «la carga procesal sobre el valor y cuantificación del perjuicio corresponde a la

parte recurrente».

Per tot això, hem de concloure que, de conformitat amb la legislació i la jurisprudència

sobre la matèria ?dins la qual també cal esmentar la Sentència del TS de 20 de gener

de 1999 (recurs 5350/1994)? en el cas present els reclamants tindrien dret a ser

17

compensats, de conformitat amb el que disposa l?article 18.2 de la Llei 4/1989, de 27 de

març, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna silvestre, per les

privacions dels seus drets patrimonials legítims sobre el predi de la seva titularitat de

resultes que el Govern aprovàs el PORN que regeix els usos i estableix aquestes

limitacions dins l?àmbit de la reserva natural de s?Albufereta. Els danys complirien, per

tant, a la llum de la jurisprudència, el requisit de l?antijuridicitat.

Cinquena

A continuació, s'ha d'analitzar si, en el cas present, hi concorren també els altres

requisits legals establerts en l?article 139 i següents de la LRJPAC per determinar la

responsabilitat patrimonial de l?Administració autonòmica i si hi ha o no relació de

causalitat entre l'actuació administrativa i els danys reclamats. En aplicació de la

doctrina sobre la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques, pertoca

veure quin és el quantum indemnitzatori reclamat i comprovar si els reclamants han

acreditat suficientment l?entitat dels danys, la valoració econòmica d'aquests, si són

individualitzats respecte d?una persona o grups de persones i, en resum, si apareixen

degudament acreditats dins l?expedient.

Arribats a aquest punt, hem de recordar que, en matèria de reclamacions de

responsabilitat patrimonial, la càrrega de la prova de l?existència del nexe causal recau

sobre el reclamant, que ha d?aportar, al menys, un principi de prova que permeti sostenir

que els danys són conseqüència del funcionament del servei públic. Així ho proclama la

Constitució espanyola en l'article 106.2 i la Llei de règim jurídic de les administracions

públiques i del procediment administratiu comú en l'article 139.1. En termes molt

semblants s?ha pronunciat el Tribunal Suprem en nombroses sentències, com la de dia

11 de maig de 2010, entre d?altres, i aquest mateix òrgan de consulta en la doctrina

recollida en diferents dictàmens (núm. 25/2012, 23/2013 i 31/2013, entre d?altres), en

què ha reiterat que correspon al reclamant aportar les proves que acreditin els fets i

l?existència de la relació de causalitat entre els danys al·legats i l?activitat de

l?Administració pública.

Doncs bé, dels antecedents d?aquest dictamen resulta que els interessats han aportat,

tant en l?escrit inicial de reclamació com durant la instrucció, diferent documental, que

consisteix en còpies d?escriptures públiques i un certificat del director de la reserva

natural de s?Albufereta, per la qual resulta acreditada la titularitat de la finca i que «es

troba dins l?espai natural protegit de la reserva natural de s?Albufereta».

Altrament, de l?expedient ?escrit d?autorització per caçar en el vedat privat X en

s?Albufereta, de 28 d?agost del 2000 i una còpia de la memòria anual de les captures

obtingudes a la finca de s?Albufereta en la temporada 1999-2000? també es desprèn

que els titulars del predi disposaven d?autorització de la Conselleria de Medi Ambient

per a la pràctica de la caça dins el vedat privat PM-Xd?anys enrere. De fet, la seva

creació duia inherent la reserva del dret de caça sobre totes les espècies cinegètiques que

hi havia en el vedat. Així ho confirma l'informe del cap de la Secció de Protecció

18

d?Espècies de la Conselleria, quan destaca que el vedat es va crear el 4 de juliol de

1972, que es va autoritzar una sèrie de «cupos» de caça, que es va ampliar l?any 1977 i

que es donà de baixa, per resolució del director general de Biodiversitat de 6 de

novembre de 2001, atesa la declaració de s?Albufereta com a reserva natural, la qual

cosa implicà la supressió absoluta de l?aprofitament cinegètic.

Ara bé, els reclamants sol·liciten ser compensats pels danys derivats de la minva en l?ús

i gaudi de la seva finca en la quantia de 498.886 euros (lucre cessant), suma que resulta

de multiplicar la renda de l?any 2002 que estimen que haurien percebut (9.977,73 euros

en total) pels propers 50 anys. Per acreditar els seus càlculs, aporten fotocòpies d?un

contracte d?arrendament de l?any 1892 i, més rellevant, d?un segon contracte de 10

d?abril de 1992, de cessió dels drets d?explotació de caça i pesca sobre la finca de

s?Albufereta, que integra el «coto de caza núm. PM-X», signat pels

senyors M. T. S., R. S. G. i R. C. C., amb una durada de 5 anys i per un import

d'1.400.000 pessetes anuals (més IPC). S?hi adjunten també dues pròrrogues successives

del contracte anterior: la primera, formalitzada el 10 d?abril de 1993, que prorroga el

contracte inicial fins al mes d?abril del 2001, i la segona, de 10 d?abril de 1998, per la

qual es prorroga novament el contracte fins al 9 d?abril de 2005.

Doncs bé, tot i tractar-se de simples fotocòpies, l?instructor va donar per reproduïda dins

l?expedient la documental que els reclamants havien aportat anteriorment. D?altra

banda, encara que no hi ha constància que aquests contractes estiguessin inscrits a

instància de les parts interessades en algun registre públic dependent de la Conselleria o,

actualment, del Consell Insular de Mallorca ?una vegada transferides les competències

en matèria de caça a l?Administració insular?, no ens sembla un retrat rellevant.

Aquesta afirmació la feim a partir del tenor literal de l?article 14.5 de la Llei 6/2006, de

12 d?abril, de caça, del qual es desprèn que la inscripció dels drets d?aprofitament d?un

vedat de caça és, en tot cas, només declarativa («L?arrendament dels drets

d?aprofitament d?un vedat particular de caça pot ser inscrit pels seus titulars al registre

habilitat a l?efecte a la conselleria competent en matèria de caça»).

Tenint en compte el que s?ha dit fins ara, aquest Consell Consultiu considera acreditada

la realitat dels danys, atès que, tal com afirma el cap de la Secció de Protecció

d?Espècies en el seu informe, el vedat privat es va donar de baixa el 6 de novembre de

2001 (per tant, fins aquest any inclòs, es va utilitzar), precisament arran de la declaració

de la reserva natural el 19 d?octubre anterior, que determinà la supressió de

l?aprofitament cinegètic i, en lògica conseqüència, els propietaris reclamants deixaren

de percebre la quantia del lloguer que tenien contractat fins al 9 d?abril de 2005. Així, el

càlcul del lucre cessant hauria de prendre com a base l?import de la renda estipulada en

el contracte d?arrendament de 2002 (9.977,73 euros en total) i multiplicar-la únicament

pel període comprès entre l'1 de gener de l?any 2002 i el 9 d?abril de 2005 (data en què

finalitzava la segona pròrroga del contracte), és a dir, 3 anys i 99 dies (no 50 anys com

reclamen). La suma ascendiria a: 29.933,19 euros pels tres anys sencers (2002, 2003 i

19

2004) i 2.706,28 euros pels dies de l?any 2005, i això faria un total de 32.639,47 euros

degudament actualitzats.

III. CONCLUSIONS

1a. El president de les Illes Balears està legitimat per sol·licitar aquest dictamen i el

Consell Consultiu és competent per emetre?l amb caràcter preceptiu.

2a. El procediment de responsabilitat patrimonial s?ha tramitat conforme a dret i el

conseller d?Agricultura, Medi Ambient i Ordenació del Territori és competent per

resoldre'l. Tot i això, no es pot deixar de posar en relleu que una durada de més de deu

anys per resoldre aquesta reclamació patrimonial (relativament senzilla, però encara que

fos complexa) no té cap explicació ni justificació i, al mateix temps, suposa una manera

d?actuar de l?Administració que mereix la crítica més enèrgica d?aquest Consell

Consultiu.

3a. És procedent estimar parcialment la reclamació de responsabilitat patrimonial

interposada pels senyors M. T. S., R. S. G. i R. C. C. davant la Conselleria de Medi

Ambient, amb motiu de la declaració de la finca de s?Albufereta com a reserva natural i

de l?aprovació del PORN per Acord de Consell de Govern de 19 d?octubre de 2001,

pels motius que s'han exposat en la darrera consideració jurídica d?aquest dictamen.

4a. Pertoca indemnitzar els reclamants amb la quantia de 32.639,47 euros, que hauran

d?actualitzar-se amb l?índex de preu al consum al moment efectiu de pagament, prenent

en consideració l?any efectiu (2002, 2003, 2004 i 2005) en què els reclamants haurien

rebut les quatre quantitats parcials (rendes del lloguer del vedat de s?Albufereta) que

integren la dita quantia global.

5a. Les anteriors conclusions són substancials a l'efecte d?utilitzar, en la resolució que

es dicti, les declaracions exigides per l?article 4, apartat 3r, de la Llei 5/2010, de 16 de

juny, reguladora del Consell Consultiu de les Illes Balears.

Palma, 13 de juny de 2013