Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 063/2009 del 05 de mayo del 2009

Resumen

Dictamen núm. 63/2009, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial presentada per la senyora J. P. G.*

Ponente/s:

Rafael de Lacy Fortuny

Contestacion

Dictamen núm. 63/2009, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial

presentada per la senyora J. P. G.*

I. ANTECEDENTS

1. El 16 d?octubre de 2006, la senyora J. P. G. presenta un escrit de reclamació per

responsabilitat patrimonial davant el Servei de Salut de les Illes Balears per la pèrdua de

dues cadenes d?or, amb dues medalles i una placa gravada, i un joc d?arracades, durant

l?ingrés en el Servei d?Urgències de l?Hospital Son Llàtzer el 18 de setembre de 2006.

Per aquest motiu reclama el valor de les joies extraviades, que és de 3.500 ?.

2. Amb un escrit de 2 de gener de 2007, la secretària general comunica a la

senyora J. P. G. que la seva reclamació ha tingut entrada en la Unitat de Responsabilitat

Patrimonial, que la tramitació d?aquest procediment per responsabilitat patrimonial

correspon al secretari general del Servei de Salut de les Illes Balears i que la resolució,

que exhaureix la via administrativa, correspon al director general o l?òrgan de direcció

del Servei de Salut. Així mateix, també li comunica el nomenament de la instructora i li

indica que la reclamació es tramitarà de conformitat amb el Reial decret 429/1993, de

26 de març. Li fa saber que el termini previst per resoldre la reclamació és de sis mesos,

passats el quals es podrà donar per desestimada la reclamació a l?efecte de la

interposició del recurs contenciós administratiu, no obstant això, aquest termini es podrà

suspendre en determinats supòsits. Finalment li comunica que haurà de proposar la

pràctica de les proves en la fase d?instrucció del procediment i que totes les actuacions

que s?adoptin en el dit procediment es posaran a la seva disposició.

3. El 6 de febrer de 2007, la instructora sol·licita a la Fundació de l?Hospital Son Llàtzer

la documentació següent:

? El protocol d?actuació de l?Hospital en els casos d?atenció a Urgències.

? Un informe del Departament d?Admissió d?Urgències en què s?indiqui si la senyora

J. P. G. anava sola o acompanyada.

4. El 19 de febrer de 2007, el director de gestió de la Fundació Hospital Son Llàtzer

tramet el protocol d?actuació i circuit de custòdia d?objectes personals.

5. Amb anterioritat, el 30 de novembre de 2006, la coordinadora d?Infermeria

d?Urgències informa el director de gestió de la Fundació Hospital Son Llàtzer:

* Ponència de l?Hble. Sr. Rafael de Lacy Fortuny, conseller.

Asunto: Reclamación patrimonial de doña J. P. G.

En relación a la reclamación presentada ante el Ib-Salut por doña J. P. G., y después

de hablar con el personal de enfermería que la atendió en el área de Urgencias, la

información que puedo aportar es que el personal no recuerda que la paciente

portara joyas y que además hay un procedimiento para la recogida de objetos

personales establecido para todos los pacientes en Urgencias. Este procedimiento

consiste en depositarlos en un envase individual que se entrega inmediatamente en

mano a sus acompañantes, o bien permanecen junto al resto de pertenencias del

paciente, en el caso de que dichos objetos sean de valor y no se encuentre ningún

acompañante se hace depósito al personal de Seguridad.

Asimismo, he comprobado que no se hizo ningún depósito en Seguridad de esta

paciente.

Així mateix, el 14 de desembre de 2006, el coordinador d?Infermeria de Radiologia

informa el director de gestió de la Fundació:

Asunto: Reclamación patrimonial de doña J. P. G.

En relación a la reclamación presentada ante el Ib-Salut, por doña J. P. G., y después

de hablar con el personal de enfermería que la atendió en el área de Radiología, la

información que puedo aportar es que el personal conoce el procedimiento para la

recogida de objetos personales establecido para los pacientes y que no se hizo

ningún depósito en Seguridad con el nombre de esta paciente.

No obstant això, el 30 de gener de 2007, el mateix coordinador d?Infermeria de

Radiologia va comunicar al director de gestió de la Fundació:

En relación a la reclamación presentada ante el Ib-Salut, por doña J. P. G., la

información que podemos aportar es que no se hizo ningún depósito en Seguridad

con el nombre de esta paciente. Sin embargo nos consta que para realizarle las

pruebas radiológicas por las que acudió al servicio, se le retiraron los objetos de

valor que llevaba y se depositaron sobre la cama, a partir de ese momento

desconocemos el paradero de dichos objetos, así como tampoco podemos enumerar

los objetos o joyas que se le retiraron.

6. El 13 de març de 2007, el cap de la Unitat d?Admissió informa el director de gestió

de la Fundació Hospital Son Llàtzer:

En la información que obra en nuestro poder queda reflejado que la paciente de 84

años, sufrió caída en su domicilio y que llamó telefónicamente a su nuera para que la

auxiliara. Así mismo en el informe de alta, la facultativa que la atendió refleja [?]

se decide alta para observación domiciliaria. Informo a la familia.

7. El 31 de març de 2008, es notifica a la senyora J. P. G. la finalització de la fase

d?instrucció del procediment i l?inici del tràmit d?audiència, sense que la reclamant

presenti al·legacions.

8. El 20 de març de 2009, la instructora fa la proposta de resolució de desestimar la

reclamació interposada per la senyora J. P. G.

9. El 6 d?abril de 2009, el president de les Illes Balears sol·licita el dictamen preceptiu

del Consell Consultiu, sol·licitud que té entrada en el Registre d?aquest òrgan assessor el

dia 8 d?abril següent.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

El president de les Illes Balears està legitimat per sol·licitar el present dictamen, de

conformitat amb l'article 15, apartat 1, lletra d, de la Llei 5/1993, de 15 de juny,

reformada per la de 31 de maig de 2000; i el Consell Consultiu és competent per

evacuar la consulta, amb la qualitat de preceptiva, d?acord amb l?article 10, apartat 10,

lletra a, de l?expressada Llei, ja que la quantia reclamada en aquest cas és superior a

3.000 euros.

Segona

La senyora J. P. G., que ha reclamat en nom i interès propi, té sens dubte la condició de

titular d?un dret subjectiu i està inclosa en l?article 31.1.a de la Llei 30/1992, de 26 de

novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment

administratiu comú.

Pel que fa a la competència per resoldre el procediment, hem de recordar la doctrina

segons la qual, atesa la disposició transitòria quarta de la Llei 5/2003, de 4 d?abril, de

salut de les Illes Balears (introduïda per la Llei 10/2003, de 22 de desembre, de mesures

tributàries i administratives), l?òrgan competent per dictar la resolució que posi fi als

procediments iniciats a partir de l?1 de gener de 2004, com en el cas que ara ens ocupa,

és el director general del Servei de Salut de les Illes Balears o l?òrgan de direcció

d?aquest ens.

Tercera

La responsabilitat patrimonial de l?Administració pública, que troba els seus

antecedents immediats en la Llei d?expropiació forçosa de 16 de desembre de 1954 i en

l?article 40 de la Llei de règim jurídic de l?Administració de l?Estat de 26 de juliol de

1957, té ara reconeixement constitucional en l?article 106.2 de la nostra norma suprema,

que determina que «els particulars, en els termes establerts per la llei, tindran dret a ser

indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, llevat

dels casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels

serveis públics». El desenvolupament ordinari d?aquesta institució es troba en el títol X

de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, amb les modificacions introduïdes per la Llei

4/1999, de 13 de gener, i en el Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s?aprova

el reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de

responsabilitat patrimonial.

El naixement de la denominada responsabilitat patrimonial de l?Administració pública,

en el context que formen els articles 106.2 de la Constitució i 139 i següents de la Llei

30/1992, de 26 de novembre, resta condicionat al compliment d?uns requisits prou

coneguts, la formulació invariable dels quals constitueix una constant de la

jurisprudència del Tribunal Suprem i de la doctrina d?aquest Consell Consultiu:

a) La realitat efectiva de la lesió o del perjudici causat, avaluable econòmicament i

individualitzat respecte d?una persona o un grup de persones.

b) La lesió és conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics en

una relació de causa i efecte.

c) L?absència de força major.

d) El perjudicat (o lesionat) no té el deure jurídic de suportar el mal.

Quarta

En la present reclamació, queda acreditat que la senyora J. P. G. no justifica

suficientment les exigències contingudes en l?article 217 de la Llei d?enjudiciament

civil relatives a la carrega de la prova, tal com de manera reiterada i unànime ha

dictaminat aquest Consell Consultiu. Per tots, vegeu el Dictamen 197/2008, que diu:

De manera que quan, en el moment de dictar la resolució, els fets rellevants per a la

decisió siguin incerts o dubtosos, es desestimaran les pretensions de l?actor. Això és

plenament concorde amb la jurisprudència reiterada del Tribunal Suprem, tal com

exposa la seva Sentència de 19 de juny de 2007 (recurs 10231/2003) que estableix

aquesta doctrina: «[?] constituye jurisprudencia consolidada que la prueba de la

relación de causalidad corresponde a quien formula la reclamación, o como dice la

sentencia de 18 de octubre de 2005, la carga de la prueba del nexo causal

corresponde al que reclama la indemnización consecuencia de la responsabilidad de

la Administración, por lo que no habiéndose producido esa prueba no existe

responsabilidad administrativa; en el mismo sentido la sentencia de 7 de septiembre

de 2005, entre otras muchas. La invocación del carácter objetivo de la

responsabilidad patrimonial no exonera del cumplimiento de los requisitos exigidos

al efecto, entre ellos, la acreditación de los hechos que pongan de manifiesto el nexo

causal entre la lesión o el perjuicio cuya reparación se pretende y la actuación

administrativa o funcionamiento del servicio».

Això implica que el principi de la càrrega de la prova parteix del criteri que cadascuna

de les parts ha de suportar la càrrega de provar les dades que, sent controvertides,

constitueixen el supòsit de fet de les normes jurídiques invocades a favor seu semper

necessitas probandi incumbit illi qui agit.

En conclusió, en aquest procediment instruït per responsabilitat patrimonial la reclamant

no ha provat com va perdre les joies ni tampoc el valor econòmic d?aquestes, ni tan sols

en dóna una descripció satisfactòria per recuperar-les, per la qual cosa no queda

acreditat el dany produït.

Per contra, l?Administració sanitària acredita la inexistència del corresponent dipòsit de

Seguretat i el coneixement que té el personal del protocol d?actuació i el circuit de

custòdia dels objectes personals.

En definitiva, es dictamina que és procedent la desestimació de la reclamació formulada

per la senyora J. P. G.

CONCLUSIONS

1a. El president de les Illes Balears està legitimat per demanar el dictamen preceptiu i el

Consell Consultiu és competent per emetre?l.

2a. El procediment que s?ha seguit és conforme a dret.

3a. Pertoca desestimar la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada per la

senyora J. P. G., perquè no ha acreditat el dany que s?ha produït.

4a. En la resolució que se?n dicti, s?hi ha d?usar la fórmula «d?acord amb el Consell

Consultiu» o «havent escoltat el Consell Consultiu», de conformitat amb l?article 3.3 de

la Llei 5/1993, de 15 de juny.

Palma , 5 de maig de 2009