Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 057/2016 del 04 de mayo del 2016

Resumen

Dictamen núm. 57/2016,relatiu al Projecte de decret de modificació del Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s?estableix el currículum de l?educació primària a les Illes Balears, de l?Ordre de 21 de juliol de 2014 per la qual es desplega el currículum de l?educació primària i de l?Ordre de 6 de març de 2015, sobre l?avaluació de l?aprenentatge dels alumnes de l?educació primària a les Illes Balears*

Ponente/s:

Catalina Pons-Estel Tugores

Contestacion

Dictamen núm. 57/2016,1relatiu al Projecte de decret de modificació del Decret

32/2014, de 18 de juliol, pel qual s?estableix el currículum de l?educació primària a

les Illes Balears, de l?Ordre de 21 de juliol de 2014 per la qual es desplega el

currículum de l?educació primària i de l?Ordre de 6 de març de 2015, sobre

l?avaluació de l?aprenentatge dels alumnes de l?educació primària a les Illes

Balears*

Conté un vot particular**

I. ANTECEDENTS

1. El dia 1 d?octubre de 2015, el director general de Planificació, Ordenació i Centres

va elaborar una memòria d?impacte normatiu sobre la proposta normativa de

modificació del Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s?estableix el currículum de

l?educació primària a les Illes Balears, de l?Ordre de 21 de juliol de 2014 per la qual es

desplega el currículum de l?educació primària i de l?Ordre de 6 de març de 2015, sobre

l?avaluació de l?aprenentatge dels alumnes de l?educació primària a les Illes Balears.

En aquesta memòria es justificava l?oportunitat de la regulació del Projecte sotmès a

consulta: la confecció d?un nou horari lectiu setmanal, que suposa dividir l?etapa de

l?educació primària en dos cicles, de primer a tercer i de quart a sisè; l?organització i

coordinació dels equips docents en la transició entre els dos cicles d?educació primària;

la supressió de la classificació de les assignatures en troncals, específiques i de lliure

configuració autonòmica.

També es justificava l?adequació de les mesures proposades als fins perseguits;

s?informava sobre el marc normatiu, la taula de vigències (no informava sobre les

disposicions afectades), la repercussió econòmica de la proposta normativa i el

compliment dels articles 4 i 5 de la Llei d?Economia Sostenible 2/2011, de 4 de març.

Pel que fa a la memòria econòmica, s?explicava que envers el Projecte objecte de

consulta (referit a l?educació primària), que, amb relació als centres públics ?no hi ha

canvis en el nombre d?hores setmanals (25 h) per la qual cosa la repercussió de la

norma és zero. Pot haver-hi, en funció de les 5,5 hores (en el primer cicle) o 4,5 hores

(en el segon cicle) de lliure disposició setmanals, un lleuger augment d?alguna de les

especialitats en detriment d?altres, però sense afectar el nombre total de professorat.

Això requerirà unes petites modificacions en el programa de gestió educativa de les

Illes Balears (GestIB) que no representen increment del personal adscrit a l?esmentat

programa?. I pel que fa als centres concertats informava que no hi ha canvis en el

1 Aquest dictamen està pendent de correcció lingüística.

* Ponència de l?Hble, Sra. Catalina Pons-Estel Tugores, consellera.

** Vot particular formulat per l?Hble. Sra. Marta Vidal Crespo, al qual s?adhereixen l?Hble. Sr. José

Argüelles Pintos i l?Hble. Sr. Felio José Bauzá Martorell.

2

nombre d?hores setmanals per la qual cosa la repercussió és també zero i afegia que

?pot haver-hi, en funció de les 5,5 hores (primer cicle) o 4,5 hores (segon cicle) de

lliure disposició cada setmana, un lleuger augment d?alguna de les especialitats en

detriment d?altres, però sense afectar el nombre total de professorat, tal com ja s?ha

comentat en el cas dels centres públics?.

La memòria inclou també un informe de càrregues administratives en el que es conclou

que no procedeix fer cap estudi perquè la norma no estableix cap càrrega.

2. El conseller d?Educació i Universitat va ordenar, el 2 d?octubre de 2015, l?inici del

procediment per elaborar la disposició general i designà instructor.

3. El 5 d?octubre següent, el conseller va resoldre sotmetre el Projecte al tràmit

d?informació pública i donar participació ciutadana mitjançant la publicació del

Projecte al lloc web indicat a l?expedient.

4. Consta la remissió del Projecte a les Direccions Generals, Serveis i Departaments de

la pròpia conselleria impulsora de la norma, així com als Sindicats Unió Sindical

Obrera de les Illes Balears, Federació de Sindicats Independents d?Ensenyament de les

Illes Balears, Sectorial d?ensenyament de UCTAIB, ECIB, ACENEB-CECE,

CONFAECIB, Associació de Directors de Secundària, Associació de Directors de

Primària, FAIB, FAPA Mallorca-COAPA, Unió Obrera Balear, Sindicat Alternativa,

Sindicat de Treballadores i Treballadors Intersindical de les Illes Balears, Sindicat

Comissions Obreres de les Illes Balears, Sindicat Unió General de Treballadors de les

Illes Balears, Sindicat, ANPE-Sindicat Independent de les Illes Balears i Assemblea de

Docents.

5. A continuació apareix foliat a l?expedient un correu electrònic amb el qual es remet

?pensam que als directors dels centres educatius? el Projecte. Únicament apareix una

relació de direccions de correu electrònic de les qual podem intuir que es tracta de

directors dels centres; però no consta formalment que sigui així.

6. El Projecte també es va remetre a la Universitat de les Illes Balears.

7. El 10 d?octubre de 2015 apareix publicada la resolució del conseller d?Educació i

Universitat de dia 5 d?octubre, per la qual es sotmet el Projecte al tràmit d?informació

pública.

8. Les al·legacions presentades durant la fase d?audiència, així com els suggeriments,

recomanacions i observacions (totes elles recollides en tres arxivadors A-Z) varen ser

estudiats en un llarg informe (213 pàgines), donat l?important volum d?aquelles.

9. Arrel d?aquest estudi, es va elaborar una nova versió del Projecte i un informe

econòmic complementari que, pel que fa al de primària, no implica cap canvi.

3

10. Consta l?informe d?impacte de gènere emès per l?Institut Balear de la Dona, datat el

16 de desembre de 2015.

11. El 25 de gener de 2016 la secretaria de la Mesa Sectorial d?Educació de la

Conselleria d?Educació i Universitat va certificar que a l?acta de la sessió ordinària

núm. 160 de la Mesa Sectorial d?Educació, que es va a dur a terme el 4 de desembre de

2015, es va incloure la proposta de modificació de referència.

12. El Ple del Consell Escolar de les Illes Balears va informar el 15 de febrer de 2016

amb sentit favorable (amb 12 vots a favor, 4 en contra i 4 en blanc). El seu contingut va

ser valorat en un altre informe del secretari general, de 9 de març d?enguany, la qual

cosa també va donar lloc a la redacció d?un nou esborrany del Projecte.

13. El 4 d?abril s?emet informe favorable el Servei Jurídic (tot i que hi feien unes

observacions) i el dia 5 informa el secretari general, també en sentit favorable.

14. El dia 8 d?abril següent, el secretari general valora les observacions del Servei

Jurídic, que accepta, la qual cosa dóna lloc novament a la redacció d?un nou text del

Projecte així com a la compleció de la memòria d?impacte normatiu, en el sentit

d?afegir una taula de disposicions afectades i d?incorporar una còpia de l?acta de la

reunió de la Mesa Sectorial.

15. Finalment, s?incorporen a l?expedient dues còpies autoritzades del Projecte.

16. El 18 d?abril de 2016, la presidenta de les Illes Balears va demanar dictamen al

Consell Consultiu de les Illes Balears. Tanmateix, només tres dies després, va presentar

un nou escrit en el que demanava que el dictamen s?emetés amb caràcter d?urgència.

Pel que fa a la motivació es remetia a la proposta del conseller d?Educació i

Universitat, de 21 d?abril, que venia exposada amb els següents termes: ?Perquè sigui

possible l?aplicació del calendari d?implantació establert a la disposició final quinta de

la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa,

també us sol·licit que els expedients administratius d?elaboració d?aquestes

modificacions dels decrets, es tramitin per la via d?urgència, atès que en el mes de maig

la Conselleria d?Educació i Universitat ha d?estar en disposició d?iniciar l?organització

del curs escolar 2016-2017, a més de concretar i desenvolupar altres aspectes dels

currículums per tal que els centres docents disposin d?un instrument que faciliti la seva

organització?.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

La presidenta de les Illes Balears està legitimada per sol·licitar el present dictamen,

amb caràcter preceptiu, en aplicació del que estableix l'article 18.6 amb relació a

4

l'article 21.a de la Llei 5/2010, de 16 de juny. I, a més, l'article 24.3 de la mateixa Llei

l?habilita per donar al dictamen la consideració d'urgent, com així ens ho ha demanat la

presidenta a proposta del conseller d?Educació i Universitat.

La urgència de la sol·licitud ve justificada pel fet que ?en el mes de maig la Conselleria

d?Educació i Universitat ha d?estar en disposició d?iniciar l?organització del curs

escolar 2016-2017, a més de concretar i desenvolupar altres aspectes dels currículums

per tal que els centres docents disposin d?un instrument que faciliti la seva

organització?.

No obstant això, el Consell Consultiu vol destacar que la urgència únicament és

declarada quan ha d?intervenir aquest superior òrgan de consulta; però, no abans, ja que

el procediment s?ha tramitat per via ordinària. De fet, a la memòria d?impacte normatiu

s?adverteix que és un reclam de la comunitat educativa que, el volum i densitat de les

normes fa necessari un període d?exposició pública, de negociació, de consulta i de

participació, adequats al contingut i a l?envergadura d?aquelles, la qual cosa aconsella

no tramitar el procediment per la via d?urgència. Tant és així que s?afegeix que, per a la

tramitació del present procediment, s?ha d?utilitzar la tramitació ordinària que estableix

uns períodes de consulta i participació més amplis, que permetin a la comunitat

educativa, als ciutadans en general, estudiar ?amb deteniment? les propostes

normatives objecte de tramitació.

No s?entèn com la urgència únicament és acordada quan ha d?intervenir el Consell

Consultiu ja que l?envergadura i volum de les normes també afecta, evidentment, a la

funció consultiva.

Sobre aquest extrem, el Consell Consultiu ja va advertir en el Dictamen 43/2016, referit

precisament a la mateixa Conselleria, el següent:

Ahora bien, este Consejo Consultivo debe poner de manifiesto que, siendo cierto

que concurre la situación de urgencia, el efecto que tal declaración produce es que

el dictamen deba ser emitido en el plazo de quince días hábiles, lo que limita el

tiempo de que este órgano dispone para el estudio de la orden y evacuación del

dictamen. Sin embargo, el acuerdo de inicio de tramitación del procedimiento no

decretó que el procedimiento se tramitara con tal carácter (lo que hubiera supuesto

que todos los plazos se redujeran a la mitad, conforme al artículo 50 de la LRJPAC

) aplicando únicamente tal declaración únicamente al trámite de consulta

preceptiva a este Consejo Consultivo, que es precisamente trámite sustancial en el

procedimiento de elaboración de las normas reglamentarias. Por este motivo, el

Consejo Consultivo entiende que en futuros procedimientos deberá tenerse en

cuenta esta observación, que no es esencial a efecto del presente procedimiento, con

la finalidad de que el Consejo Consultivo pueda ejercer su competencia con el

tiempo suficiente que exige el estudio de la norma en cuestión y no sea el único

trámite (la emisión de nuestro dictamen) el que se evacue con tal carácter.

Tanmateix, i atès que aquesta situació s?ha tornat a repetir per la mateixa conselleria,

volem manifestar que, per tal de que el Consell Consultiu pugi complir amb el seu

5

mandat estatutari i legal, ha de comptar amb el temps suficient per estudiar les

propostes normatives, amb cura i rigor.

Segona

Els tràmits del procediment normatiu reglamentari ?prevists en els articles 42 a 47 de

la Llei 4/2001, de 14 de març? han estat complerts, així com també l?informe sobre les

exigències dels articles 4 a 6 de la Llei 2/2011, d'Economia Sostenible, preceptes que

són bàsics.

També s?ha complert el tràmit específic exigit. Atesa la matèria que ha de regular el

Projecte, ens referim a la participació preceptiva del Consell Escolar de les Illes

Balears, que està prevista en l'article 6.3 del Decret legislatiu 112/2001, de 7 de

setembre. Recordem que el Consell Escolar és l?òrgan de participació i consulta de tota

la comunitat educativa, i hi estan representats, a més dels sectors pròpiament educatius,

els consells insulars i els municipis. Pel que fa a la correcta tramitació, s?ha de

subratllar que també s?ha complert el tràmit referit a l'informe preceptiu sobre l?impacte

de gènere, requerit per l'article 7.g de la Llei 12/2006, de 20 de setembre, de la dona,

així com que s'han emesos els informes imprescindibles del Servei Jurídic i de la

Secretaria General a més d'haver-se valorat ?en el seu moment? les al·legacions i

suggeriments de les persones, òrgans o ens que han intervingut en l'elaboració de la

norma.

Cal, no obstant l?anterior, que en propers expedients, es diligenciïn els correus

electrònics mitjançant, per exemple, certificat del secretari general en relació a

l?autenticitat d?aquells així com de les persones o òrgans als quals se?ls va enviar la

documentació ja que no ens consta la seva identitat. Tanmateix, abans que s?aprovi el

Projecte s?hauria d?incloure una diligència en aquest sentit.

Tercera

El Projecte de decret pretén modificar el Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual

s?estableix el currículum de l?educació primària i de l?Ordre de 6 de març de 2015,

sobre l?avaluació de l?aprenentatge dels alumnes de l?educació primària a les Illes

Balears així com també l?Ordre de 21 de juliol de 2014 per la qual es desplega el

currículum de l?educació primària a les Illes Balears, essent el marc normatiu el

següent:

En l?àmbit estatal:

? Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació (LOE), amb la reforma disposta en la

Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa

(LOMQE).

6

? Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s'estableix el currículum bàsic de

l'Educació Primària.

? Reial decret 1058/2015, de 20 de novembre, pel qual es regulen les característiques

generals de les proves de l?avaluació final d?educació primària establerta a la Llei

Orgànica 2/2006, de 3 de maig.

? L?Ordre ECD/65/2015, de 21 de gener, per la qual es descriuen les relacions entre

les competències, els continguts i els criteris d?avaluació de l?educació primària,

l?educació secundària obligatòria i el batxillerat.

Cal advertir que, el passat 30 de març de 2016, la Secretaria d?Estat d?Educació,

Formació Professional i Universitats del Ministeri d?Educació, Cultura i Esport va

aprovar dues resolucions: una, per la qual es regula l?avaluació individualitzada de

l?alumnat en tercer curs d?Educació Primària a l?àmbit de gestió del Ministeri; i l?altra,

per la qual es defineixen els qüestionaris de context i els indicadors comuns de centre

per a l?avaluació final d?Educació Primària.

En l'àmbit autonòmic:

? L'Estatut d'autonomia de les Illes Balears de 2007, en l'art. 36 disposa:

Article 36. Ensenyament.

D?acord amb el que disposa l?article 27 i el núm. 30 de l?apartat 1 de l?article 149

de la Constitució en matèria d?ensenyament, correspon a la Comunitat Autònoma

de les Illes Balears:

1. En matèria d?ensenyament no universitari, la competència exclusiva en la

creació, l?organització i el règim dels centres públics; règim de beques i ajudes amb

fons propis, la formació i el perfeccionament del personal docent; serveis educatius

i activitats extraescolars complementàries amb relació als centres públics i privats

sostinguts amb fons públics, en col·laboració amb els òrgans de participació dels

pares i les mares dels alumnes d?aquests.

2 Correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears la competència de

desenvolupament legislatiu I d?execució de l?ensenyament en tota la seva extensió,

nivells i graus, modalitats i especialitats.

3. En matèria d?ensenyament no universitari, la competència executiva sobre

l?expedició i l?homologació dels títols acadèmics i professionals estatals.

4.[...]

? Llei 3/1986, de 29 d'abril, de Normalització Lingüística (LNL).

? El Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació general dels

ensenyaments de l'educació infantil, l'educació primària I l'educació secundària.

7

? Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua

catalana.

? Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s?estableix el currículum de l?educació

primària a les Illes Balears.

? Ordre de 21 de juliol de 2014 per la qual es desplega el currículum de l?educació

primària a les Illes Balears.

? Ordre de 6 de març de 2015 sobre l?avaluació de l?aprenentatge dels alumnes de

l?educació primària a les Illes Balears.

Tal i com ja vàrem dir en el Dictamen 73/2014, sobre el Projecte de Decret pel qual

s?estableix el currículum de l?educació primària, en la Llei orgànica 8/2013, com a

norma bàsica, ja s'estableixen determinades característiques del sistema educatiu pel

que fa al currículum i a l'ordenació de l'educació primària. En aquest sentit recordàvem

el contingut d?aquesta norma:

Artículo 6. Currículo.

1. A los efectos de lo dispuesto en esta Ley Orgánica, se entiende por currículo la

regulación de los elementos que determinan los procesos de enseñanza y

aprendizaje para cada una de las enseñanzas.

2. El currículo estará integrado por los siguientes elementos:

a) Los objetivos de cada enseñanza y etapa educativa.

b) Las competencias, o capacidades para aplicar de forma integrada los contenidos

propios de cada enseñanza y etapa educativa, con el fin de lograr la realización

adecuada de actividades y la resolución eficaz de problemas complejos.

c) Los contenidos, o conjuntos de conocimientos, habilidades, destrezas y actitudes

que contribuyen al logro de los objetivos de cada enseñanza y etapa educativa y a la

adquisición de competencias.

Los contenidos se ordenan en asignaturas, que se clasifican en materias, ámbitos,

áreas y módulos en función de las enseñanzas, las etapas educativas o los

programas en que participen los alumnos y alumnas.

d) La metodología didáctica, que comprende tanto la descripción de las prácticas

docentes como la organización del trabajo de los docentes.

e) Los estándares y resultados de aprendizaje evaluables.

f) Los criterios de evaluación del grado de adquisición de las competencias y del

logro de los objetivos de cada enseñanza y etapa educativa.»

«Artículo 6 bis. Distribución de competencias.

[...]

8

«Artículo 6 bis. Distribución de competencias.

1. Corresponde al Gobierno:

a) La ordenación general del sistema educativo.

b) La regulación de las condiciones de obtención, expedición y homologación de

títulos académicos y profesionales y de las normas básicas para el desarrollo del

artículo 27 de la Constitución, a fin de garantizar el cumplimiento de las

obligaciones de los poderes públicos en esta materia.

c) La programación general de la enseñanza, en los términos establecidos en los

artículos 27 y siguientes de la Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, reguladora del

Derecho a la Educación.

d) La alta inspección y demás facultades que, conforme al artículo 149.1.30.ª de la

Constitución, le corresponden para garantizar el cumplimiento de las obligaciones

de los poderes públicos.

e) El diseño del currículo básico, en relación con los objetivos, competencias,

contenidos, criterios de evaluación, estándares y resultados de aprendizaje

evaluables, con el fin de asegurar una formación común y el carácter oficial y la

validez en todo el territorio nacional de las titulaciones a que se refiere esta Ley

Orgánica.

2. En Educación Primaria, en Educación Secundaria Obligatoria y en Bachillerato,

las asignaturas se agruparán en tres bloques, de asignaturas troncales, de asignaturas

específicas y de asignaturas de libre configuración autonómica, sobre los que las

Administraciones educativas y los centros docentes realizarán sus funciones de la

siguiente forma:

a) Corresponderá al Gobierno:

1.º Determinar los contenidos comunes, los estándares de aprendizaje evaluables y

el horario lectivo mínimo del bloque de asignaturas troncales.

2.º Determinar los estándares de aprendizaje evaluables relativos a los contenidos

del bloque de asignaturas específicas.

3.º Determinar los criterios de evaluación del logro de los objetivos de las

enseñanzas y etapas educativas y del grado de adquisición de las competencias

correspondientes, así como las características generales de las pruebas, en relación

con la evaluación final de Educación Primaria.

b) Corresponderá al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, en relación con las

evaluaciones finales de Educación Secundaria Obligatoria y de Bachillerato:

1.º Determinar los criterios de evaluación del logro de los objetivos de las

enseñanzas y etapas educativas y del grado de adquisición de las competencias

correspondientes, en relación con los contenidos de los bloques de asignaturas

troncales y específicas.

2.º Determinar las características de las pruebas.

9

3.º Diseñar las pruebas y establecer su contenido para cada convocatoria.

c) Dentro de la regulación y límites establecidos por el Gobierno, a través del

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, de acuerdo con los apartados

anteriores, las Administraciones educativas podrán:

1.º Complementar los contenidos del bloque de asignaturas troncales.

2.º Establecer los contenidos de los bloques de asignaturas específicas y de libre

configuración autonómica.

3.º Realizar recomendaciones de metodología didáctica para los centros docentes de

su competencia.

4.º Fijar el horario lectivo máximo correspondiente a los contenidos de las

asignaturas del bloque de asignaturas troncales.

5.º Fijar el horario correspondiente a los contenidos de las asignaturas de los

bloques de asignaturas específicas y de libre configuración autonómica.

6.º En relación con la evaluación durante la etapa, complementar los criterios de

evaluación relativos a los bloques de asignaturas troncales y específicas, y

establecer los criterios de evaluación del bloque de asignaturas de libre

configuración autonómica.

7.º Establecer los estándares de aprendizaje evaluables relativos a los contenidos del

bloque de asignaturas de libre configuración autonómica.

d) Dentro de la regulación y límites establecidos por las Administraciones

educativas de acuerdo con los apartados anteriores, y en función de la programación

de la oferta educativa que establezca cada Administración educativa, los centros

docentes podrán:

1.º Complementar los contenidos de los bloques de asignaturas troncales,

específicas y de libre configuración autonómica y configurar su oferta formativa.

2.º Diseñar e implantar métodos pedagógicos y didácticos propios.

3.º Determinar la carga horaria correspondiente a las diferentes asignaturas

e) El horario lectivo mínimo correspondiente a las asignaturas del bloque de

asignaturas troncales se fijará en cómputo global para toda la Educación Primaria,

para el primer ciclo de Educación Secundaria Obligatoria, para el cuarto curso de

Educación Secundaria Obligatoria, y para cada uno de los cursos de Bachillerato, y

no será inferior al 50% del total del horario lectivo fijado por cada Administración

educativa como general. En este cómputo no se tendrán en cuenta posibles

ampliaciones del horario que se puedan establecer sobre el horario general.

[...]

Nueve. El artículo 18 queda redactado de la siguiente manera:

«1. La etapa de Educación Primaria comprende seis cursos y se organiza en áreas,

que tendrán un carácter global e integrador.

10

2. Los alumnos y alumnas deben cursar las siguientes áreas del bloque de

asignaturas troncales en cada uno de los cursos:

a) Ciencias de la Naturaleza.

b) Ciencias Sociales.

c) Lengua Castellana y Literatura.

d) Matemáticas.

e) Primera Lengua Extranjera.

3. Los alumnos y alumnas deben cursar las siguientes áreas del bloque de

asignaturas específicas en cada uno de los cursos:

a) Educación Física.

b) Religión, o Valores Sociales y Cívicos, a elección de los padres, madres o tutores

legales.

c) En función de la regulación y de la programación de la oferta educativa que

establezca cada Administración educativa y, en su caso, de la oferta de los centros

docentes, al menos una de las siguientes áreas del bloque de asignaturas específicas:

1.º Educación Artística.

2.º Segunda Lengua Extranjera.

3.º Religión, sólo si los padres, madres o tutores legales no la han escogido en la

elección indicada en el apartado 3.b.

4.º Valores Sociales y Cívicos, sólo si los padres, madres o tutores legales no la han

escogido en la elección indicada en el apartado 3.b.

4. Los alumnos y alumnas deben cursar el área Lengua Cooficial y Literatura en el

bloque de asignaturas de libre configuración autonómica en aquellas Comunidades

Autónomas que posean dicha lengua cooficial, si bien podrán estar exentos de

cursar o de ser evaluados de dicha área en las condiciones establecidas en la

normativa autonómica correspondiente. El área Lengua Cooficial y Literatura

recibirá un tratamiento análogo al del área Lengua Castellana y Literatura.

Además, los alumnos y alumnas podrán cursar algún área más en el bloque de

asignaturas de libre configuración autonómica, en función de la regulación y de la

programación de la oferta educativa que establezca cada Administración educativa

y, en su caso, de la oferta de los centros docentes, que podrán ser del bloque de

asignaturas específicas no cursadas, profundización o refuerzo de las áreas

troncales, o áreas a determinar.

5. En el conjunto de la etapa, la acción tutorial orientará el proceso educativo

individual y colectivo del alumnado.

11

6. Sin perjuicio de su tratamiento específico en algunas de las áreas de la etapa, la

comprensión lectora, la expresión oral y escrita, la comunicación audiovisual, las

Tecnologías de la Información y la Comunicación, el emprendimiento y la

educación cívica y constitucional se trabajarán en todas las áreas

[...]

Disposición final quinta. Calendario de implantación.

1. Las modificaciones introducidas en el currículo, la organización, objetivos,

promoción y evaluaciones de Educación Primaria se implantarán para los cursos

primero, tercero y quinto en el curso escolar 2014-2015, y para los cursos segundo,

cuarto y sexto en el curso escolar 2015-2016.

Quarta

Amb caràcter previ a l'examen del Projecte tramès, el Consell Consultiu estima

convenient tenir en compte un precepte de l'Estatut d'Autonomia de 2007, directament

relacionat amb l'educació, en l'àmbit dels denominats ?drets estatutaris?, propis dels

Estatuts que la doctrina anomena de tercera generació, si bé és cert que, en la

interpretació instaurada pel suprem intèrpret de la Constitució (STC 247/2007) aquest

articulat de l'Estatut constitueix mandats al legislador autonòmic i a les institucions

autonòmiques. En el Dictamen 108/2008 deim:

En aquest punt, no és sobrer recordar que l?article 26, del nou títol II (dels drets, els

deures i les llibertats dels ciutadans de les Illes Balears), versa precisament sobre

l?educació. En aplicació de la doctrina iniciada pel Tribunal Constitucional en la

Sentència 247/2007, de 12 de desembre, moltes d?aquestes normes enunciades com

a drets tenen un contingut de principis rectors remesos a la configuració legal. En

aquest sentit, convé també examinar el text in fieri a la llum dels principis de

l?article 26 de l?Estatut d?autonomia de les Illes Balears, que disposa:

Article 26. Educació

1. Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en

condicions d?igualtat.

2. Tots tenen dret a accedir en condicions d?igualtat als centres educatius sostinguts

amb fons públics.

3. Es garantirà la gratuïtat de l?ensenyament en els nivells obligatoris i en els altres

nivells que s?estableixin per llei.

4. Totes les persones amb necessitats educatives especials per raons de malaltia o

discapacitat tenen dret a accedir a una educació adaptada.

5. Totes les persones tenen dret a accedir a la formació professional i a l?educació

permanent en els termes que estableixi la llei.

1. Els membres de la comunitat educativa tenen dret a participar en els assumptes

escolars i universitaris en els termes establerts per la llei.

12

Una qüestió que ens haurem de plantejar, en vista que es tracta de principis que

s?adrecen al legislador autonòmic i que s?esmenta el rang de llei en diverses

ocasions, és si hi ha habilitació suficient del Govern per dur a terme aquest projecte

reglamentari sense llei autonòmica. La resposta és afirmativa per diverses raons. En

primer lloc, tot el títol II de l?Estatut (article 13.3) cobra sentit en el marc de la

distribució competencial actual i no té valor per alterar-la. En segon lloc, basta

recordar que la potestat reglamentària autonòmica pot desenvolupar normes legals

estatals bàsiques. També s?ha de considerar que els principis instituïts en l?article

26 no difereixen ni dels principis constitucionals ni dels que inspiren la legislació

estatal, cosa que ens eximeix d?una anàlisi més detallada.

Cinquena

Pel que fa a la competència ens remetem al que ja va dir el Consell Consultiu en el

Dictamen esmentat anteriorment 73/2014 i en el que consideràvem el següent:

La disposició final sisena de la LOE (que no ha variat amb la LOMQE) estableix

que «les comunitats autònomes poden desplegar les normes d?aquesta Llei, a

excepció de les relatives a les matèries la regulació de les quals la mateixa Llei

encomana al Govern o que corresponen a l?Estat». Per la seva banda, l'article 36.2

de l?Estatut d'autonomia de les Illes Balears de 2007 assenyala que, d'acord amb el

que disposa l'article 27 i el núm. 30 de l'apartat 1 de l'article 149 de la Constitució,

en matèria d'ensenyament, correspon a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears:

«la competència de desenvolupament legislatiu i d'execució de l'ensenyament en

tota la seva extensió, nivells i graus, modalitats i especialitats».

Per resumir l'estat de la qüestió en punt a la distribució de competències en matèria

d'educació entre l'Estat i les comunitats autònomes, podem acudir al Dictamen del

Consell d'Estat ?ja esmentat? relatiu, precisament, a la norma reglamentària

bàsica estatal, amb motiu de la qual ha establert:

En relación con la distribución de competencias entre el Estado y las Comunidades

Autónomas en relación con el currículo, debe destacarse que la LOE, en la

redacción dada por la LOMCE, avanza en la concepción del currículo respecto a la

que han mantenido las diferentes leyes educativas en España, manteniendo los

elementos que lo integran, añadiendo la metodología y los estándares.

En la STC 212/2012, se señalaba que «ya en la Sentencia 88/1983 afirmamos que la

fijación de objetivos por bloques temáticos comprendidos en cada una de las

materias o disciplinas de las enseñanzas mínimas, así como los horarios mínimos

necesarios para su enseñanza efectiva y, por tanto, también indirectamente la

determinación de las materias o disciplinas, formaba parte de la competencia estatal

para establecer las enseñanzas mínimas (FJ. 3). Tampoco ahora se aprecia que el

Estado se haya excedido en el ejercicio de esta competencia, pues es la

Administración educativa la competente para establecer el currículo de los distintos

niveles, etapas, ciclos, grados y modalidades del sistema educativo (artículo 8.3)

estando condicionada en esta función sólo parcialmente, dado que las enseñanzas

comunes que tiene que incluir en sus propios términos no abarcan la totalidad del

horario escolar, alcanzando solamente al 55% o al 65% del mismo según se trate o

no de Comunidades Autónomas que tengan, junto con la castellana, otra lengua

cooficial [...]. De este modo las Administraciones educativas, al regular el currículo,

disponen del margen que dejan las enseñanzas comunes, dentro del cual pueden

13

prever enseñanzas específicas que respondan a su particularidad dentro del Estado

autonómico, con lo que queda intacta la competencia de desarrollo normativo cuya

vulneración se alegaba" (FJ 4). A lo que cabe añadir que, conforme a lo declarado

por la Sentencia 111/2012, "es de competencia estatal el establecimiento de las

enseñanzas mínimas, que lleva aparejada la concreción de su contenido, que

comprende la fijación de objetivos por bloques temáticos en relación con cada

disciplina o materia, y la fijación de los horarios mínimos que se consideren

necesarios para su enseñanza efectiva y completa (STC 88/1983, de 27 de octubre,

FJ 3...».

Por lo que se refiere a la distribución de competencias en materia de organización

de las enseñanzas, el Tribunal Constitucional ha destacado su vinculación con las

enseñanzas comunes «cuyo establecimiento, conforme a reiterada doctrina

constitucional, corresponde al Estado (por todas, STC 87/1983, de 27 de octubre, FJ

4) [...], pues todos los itinerarios formativos conducen al título de graduado en

educación secundaria, según dispone el art. 31.1 de la Ley Orgánica de calidad de la

educación». (STC 184/2012, FJ. 6 b).

Son asimismo competencia del Estado las previsiones sobre la promoción de los

alumnos y la repetición de asignaturas. Así lo ha afirmado el Tribunal

Constitucional en la Sentencia 184/2012, en la que declaró que «la regulación de las

condiciones en las que es posible progresar en el sistema educativo mediante el

paso de un curso a otro ha de corresponder al Estado, por poseer una indudable

naturaleza básica que se relaciona con el necesario grado de homogeneidad e

igualdad que ha de ser predicable del sistema educativo en su conjunto. Señalado lo

anterior, también ha quedado ya indicado con anterioridad la posibilidad de que el

Estado establezca bases del sistema educativo mediante normas de rango

reglamentario; posibilidad que, en el caso concreto que examinamos, viene además

justificada por el mandato legal de que tales condiciones se ajusten a las

necesidades de los alumnos, así como por la evidente relación que dicha previsión

tiene con una de las finalidades perseguidas por la Ley Orgánica de calidad de la

educación, como es la de reducir el abandono escolar. Todo ello determina que las

condiciones en las que es posible el paso de un curso a otro puedan ser cambiantes

y requerir su modificación en atención a las circunstancias de toda índole que

concurran y sea preciso atender, siempre con respeto a lo previsto por el legislador

en relación con tal posibilidad (decisión del equipo de evaluación, asesorado por el

de orientación, y previa consulta a los padres)» (FJ. 6c) y que «los propios

recurrentes reconocen la competencia estatal para establecer esta regulación al

amparo del art. 149.1.30 CE, cuestionando, no obstante, la remisión reglamentaria.

Sin embargo, atendiendo a su contenido, es claro que el precepto impugnado se

relaciona estrechamente con la competencia estatal en materia de «regulación de las

condiciones de obtención, expedición y homologación de títulos académicos y

profesionales», ámbito en el que la competencia normativa estatal es plena, como

ya hemos señalado con anterioridad. Además, el art. 149.1.30 CE permite también,

en los términos que ya hemos tenido ocasión de exponer, el dictado de normas de

rango reglamentario en relación con el sistema educativo, como sería el caso aquí

examinado» (FJ. 6 b, reiterado en Sentencia 212/2012, FJ. 5).

En materia de evaluaciones, el Tribunal Constitucional ha afirmado que la

regulación de las evaluaciones que conducen a la obtención de un título oficial con

validez en todo el territorio nacional (evaluación final de Educación Secundaria

Obligatoria y de Bachillerato) se incardina en la competencia exclusiva del Estado

para la regulación de las condiciones de obtención, expedición y homologación de

títulos académicos y profesionales (STC 184/2012). Por lo que se refiere a las

14

evaluaciones de tercero de primaria y la evaluación final de educación primaria, que

pueden considerarse de las denominadas evaluaciones de diagnóstico, que versan

sobre competencias básicas del currículo, el Tribunal Constitucional (Sentencia

212/2012) ha entendido que «su desarrollo, ejecución y control corresponde a las

Administraciones educativas en el marco normativo básico que establezca el

Gobierno, a los efectos de que se produzcan con criterios de homogeneidad».

Finalmente, por lo que se refiere al calendario escolar el Tribunal Constitucional ha

reconocido la competencia del Estado para establecerlo. Así, en la mencionada

Sentencia 212/2012 declaró que «la fijación de un número mínimo de días lectivos

y de fechas límite para el inicio y final del curso escolar puede ser considerado sin

dificultad un criterio de coordinación que el Estado puede establecer en ejercicio de

sus competencias básicas en materia de educación, pues la coordinación es una

facultad que guarda estrecha conexión con las competencias normativas, de modo

que el titular de estas últimas ostenta aquella facultad como complemento inherente

(STC 194/2004, de 4 de noviembre, FJ 8) encontrándose ínsita en toda competencia

básica (STC 81/2005, de 6 de abril, FJ 10). A lo anterior ha de añadirse que el modo

en que se formulan estas previsiones es plenamente coherente con su naturaleza

básica, ya que, en un caso, fijan únicamente un mínimo y, en el otro, unos límites

modulables por las Administraciones educativas».

El RD 126/2014, norma bàsica en la matèria, dedica tot l'article 3 a «Distribución de competencias» que

atribueix específiques competències a les Administracions educatives i determina les facultats dels

centres docents a l'empara de l'autonomia del centre i «en función de la programación de la oferta

educativa que establezca cada Administración educativa».

b) Dentro de la regulación y límites establecidos por el Gobierno, a través del

Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, de acuerdo con los apartados

anteriores, las Administraciones educativas podrán:

1.º Complementar los contenidos del bloque de asignaturas troncales.

2.º Establecer los contenidos de los bloques de asignaturas específicas y de libre

configuración autonómica.

3.º Realizar recomendaciones de metodología didáctica para los centros docentes de

su competencia.

4.º Fijar el horario lectivo máximo correspondiente a los contenidos de las

asignaturas del bloque de asignaturas troncales.

5.º Fijar el horario correspondiente a los contenidos de las asignaturas de los

bloques de asignaturas específicas y de libre configuración autonómica.

6.º En relación con la evaluación durante la etapa, complementar los criterios de

evaluación relativos a los bloques de asignaturas troncales y específicas, y

establecer los criterios de evaluación del bloque de asignaturas de libre

configuración autonómica.

7.º Establecer los estándares de aprendizaje evaluables relativos a los contenidos del

bloque de asignaturas de libre configuración autonómica.

c) Dentro de la regulación y límites establecidos por las Administraciones

educativas de acuerdo con los apartados anteriores, y en función de la programación

15

de la oferta educativa que establezca cada Administración educativa, los centros

docentes podrán:

1.º Complementar los contenidos de los bloques de asignaturas troncales,

específicas y de libre configuración autonómica y configurar su oferta formativa.

2.º Diseñar e implantar métodos pedagógicos y didácticos propios.

3.º Determinar la carga horaria correspondiente a las diferentes asignaturas.

2. Las Administraciones educativas fomentarán y potenciarán la autonomía de los

centros, evaluarán sus resultados y aplicarán los oportunos planes de actuación.

Los centros docentes desarrollarán y complementarán, en su caso, el currículo de

las diferentes etapas y ciclos en uso de su autonomía.

Així les coses i seguint el mateix criteri que en el Dictamen esmentat i afegint que la

competència autonòmica en matèria d'ensenyament no universitari no apareix en la

relació de les competències pròpies dels consells insulars, hem de concloure que no hi

ha cap dubte que, en aplicació de l?article 58.2 de la Llei orgànica 1/2007 i l'article 38

de la Llei balear 4/2001, de 14 de març, la potestat reglamentària en matèria

d'ensenyament correspon al Govern de les Illes Balears.

Així mateix, no ofereix dubtes que la Conselleria d'Educació i Universitat és l'òrgan

impulsor de la normativa d'acord amb l'article 42 de la Llei 4/2001 i el Decret de la

Presidenta 24/2015, de 7 d?agost, que estableix les competències i l?estructura orgànica

bàsica de les conselleries de l?Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes

Balears (modificat pel Decret 1/2016, de 16 de febrer, també de la presidenta).

Sisena

El Projecte de norma sotmès al nostre examen té com a objecte modificar el Decret

32/2014, de 18 de juliol, pel qual s?estableix el currículum de l?educació primària i de

l?Ordre de 6 de març de 2015, sobre l?avaluació de l?aprenentatge dels alumnes de

l?educació primària a les Illes Balears, així com també l?Ordre de 21 de juliol de 2014

per la qual es desplega el currículum de l?educació primària a les Illes Balears.

El Projecte s?estructura en tres articles, cada un dels quals té per finalitat la modificació

d?una de les normes esmentades:

? L?article primer inclou les modificacions que s?introdueixen en el Decret 32/2014 (a

l?article 3; als apartats 8, 9 i 14 de l?article 4; a l?apartat 7 de l?article 8; a l?article 9; al

10; a l?apartat 5 de l?article 11; s?elimina l?article 14 i es modifiquen l?apartat 3 de

l?article 20, els apartats 2 i 3 de l?article 21, l?apartat 2 de l?article 22 i s?afegeix una

nova disposició transitòria única referida a les llengües estrangeres.

16

? L?article segon modifica l?Ordre de la consellera d?Educació, Cultura i Universitats

de 21 de juliol de 2014 per la qual es desplega el currículum de l?educació primària a

les Illes Balears, concretament l?apartat c) de l?article 2; els apartats 2 i 3 de l?article 7,

l?apartat 2 de l?article 10 i l?Annex.

? L?article tercer modifica l?Ordre de la consellera d?Educació, Cultura i Universitats

de 6 de març de 2015 sobre l?avaluació de l?aprenentatge dels alumnes de l?educació

primària a les Illes Balears. Modifica l?apartat 4 de l?article 6; els apartats 2 i 3 de

l?article 7; els apartats 2 i 3 de l?article 11 i l?apartat 3 de l?article 14.

Finalment, el Projecte inclou una disposició final primera en relació a que les

modificacions introduïdes amb aquest decret s?han d?implantar a l?inici del curs escolar

2016-2017; una disposició final segona per la qual s?autoritza al conseller d?Educació i

Universitat perquè pugui modificar mitjançant una ordre els articles segon i tercer del

Projecte; i una disposició final tercera sobre l?entrada en vigor l?endemà d?haver-se

publicat en el Butlletí Oficial de les Illes Balears.

Setena

Abans d'entrar en l'anàlisi del contingut jurídic del Projecte, el Consell Consultiu

recorda l'abast limitat del seu examen, particularment per l'amplitud de la

discrecionalitat de l'Administració en aquesta matèria, si bé és cert que emmarcada en

la normativa bàsica. És a dir, aquest òrgan consultiu està limitat per entrar a valorar les

concretes opcions normatives de caire tècnic educatiu o d'organització metodològica o

docent. Són opcions que la Conselleria ha motivat -amb més o menys càrrega

documental- i que s'han contrastat amb una prolixa participació professional i sindical,

inclosos uns òrgans específics i especialitzats com són ara la Mesa Sectorial d'Educació

i el Consell Escolar de les Illes Balears, les observacions del quals s'han exposat i tingut

en compte en els informes que consten a l'expedient. En aquest ordre de coses, s'ha de

fer constar que la Direcció General competent ha emès una Memòria d'anàlisi d'impacte

normatiu inicial (que ha ampliat en dues ocasions) molt completa, inclòs una estimació

de l'impacte pressupostari que, pel que fa a primària, consideren que no ha de suposar

cap despesa. També hi consta un detallat informe de valoració de les al·legacions i

recomanacions rebudes de tot tipus sobre el Projecte. De fet, la major part de les

al·legacions i recomanacions dels qui han participat en el procés giren a l'entorn de la

distribució horària. L'Administració ha donat resposta a aquesta qüestió durant el

procediment i queda reflectida en l'expedient.

Pel que fa al contingut concret del Projecte, hi volem fer les següents reflexions i

consideracions:

a) Pel que fa a l?article primer, que modifica alguns articles del Decret 32/2014, de 18

de juliol:

17

? Amb la modificació de l?article 9, referit a ?Estructura i organització?, desapareix la

classificació entre matèries troncals, específiques i de lliure configuració autonòmica

tal i com preveu la normativa bàsica estatal que estableix uns mínims curriculars.

També desapareixen els Annexes del Decret 32/2014 que determinaven quines

assignatures s?incloïen a cada categoria. El Consell Consultiu considera que s?han

d?especificar les assignatures troncals i específiques ja que en cas contrari hi pot haver

dificultats per a la comprovació del compliment de la normativa bàsica estatal. Aquesta

observació té el caràcter d?essencial.

? S?elimina l?article 14 del Decret que deia el següent:

Article 14

Llengües d?ensenyament

1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, la llengua castellana i la llengua

anglesa han de ser objecte d?ensenyament i d?aprenentatge en les àrees lingüístiques

corresponents i, alhora, una eina per impartir assignatures no lingüístiques.

2. Les modalitats insulars del català, de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera,

han de ser objecte d?estudi i protecció, sense perjudici de la unitat de la llengua.

3. Les àrees de llengua catalana i literatura i de llengua castellana i literatura han de

rebre un tractament anàleg.

4. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la llengua castellana només

s?han d?emprar com a suport en les àrees impartides en llengua anglesa.

En aquest sentit, el secretari general manifestà que aquest article s?ha eliminat atesa la

vigència del Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l?ús i l?ensenyament de i en

llengua catalana, pròpia de les Illes Balears en els centres docents no universitaris de

les Illes Balears i, pel que fa a l?ensenyament de i en llengües estrangeres, s?està

elaborant un decret que ha de regular l?ús d?aquestes llengües en el sistema educatiu de

les Illes Balears. I sobre aquesta eliminació, el Departament Jurídic de la pròpia

conselleria aconsellava que incloure-la a una disposició derogatòria del Projecte enlloc

de què estàs en el text articulat. El Consell Consultiu comparteix aquest criteri i aquesta

observació s?emet amb caràcter essencial. En efecte, la norma constitueix una

derogació i com a tal ha d'adoptar la fórmula de disposició derogatòria. Certament els

efectes de la derogació d'aquest article són molt limitats pel context normatiu en que es

produeix i perquè el Projecte manté la vigència (en particular s'afirma això durant la

tramitació del procediment d'elaboració) del Decret 92/1997.

Tanmateix, el Consell Consultiu considera inapropiada aquesta tècnica normativa que

consisteix en la supressió d?aquest article quan encara no s?ha aprovat la norma que la

conselleria diu que està elaborant sobre la matèria, especialment quan l?article 99 de la

llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, afegeix

una disposició addicional trigèsima octava en la que es preveu que les Administracions

educatives puguin establir sistemes en els quals les assignatures no lingüístiques

18

s?imparteixin exclusivament en llengua castellana, en llengua cooficial o en alguna

llengua estrangera.

b) Article segon, sobre la modificació de l?Ordre de 21 de juliol de 2014, per la qual es

desplega el currículum de l?educació primària a les Illes Balears.

? El gran volum de les al.legacions que s?han presentat han versat sobre els horaris i la

distribució d?hores setmanals de les assignatures. En aquest sentit, el secretari general

manifestà que es vol apostar per l?autonomia de centre i que s?ha considerat que cada

centre pugui definir la seva pràctica docent, els seus projectes i, en conseqüència, la

seva metodologia, des de l?anàlisi i la reflexió de la seva realitat socio-cultural més

propera, les característiques dels seus alumnes, els resultats acadèmics, els recursos i

els professionals implicats.

L?article 3 del RD 126/2014, norma bàsica en la matèria, quan fa la distribució de

competències a les Administracions educatives, determina les facultats dels centres

docents a l'empara de l'autonomia del centre «en función de la programación de la

oferta educativa que establezca cada Administración educativa». Es troba dins de les

competències del Govern autonòmic, dins el marc de la regulació i límits establerts pel

Govern estatal, a través del Ministeri d?Educació, Cultura i Esport, fixar l?horari lectiu

màxim corresponent als continguts de les assignatures del blocs d?assignatures tant

troncals com de les especifiques i de lliure configuración autonómica. El centre, en

l?exercici de la seva autonomía, podrá adoptar diferents formes de coordinació interna.

? La modificació que se?n fa de l?apartat dos de l?article 7 pot induir a confusió atès

que en ocasions es fa referència a ?cicle? i en altres ocasiones a ?curs?. Aquesta

regulació, juntament amb el que es dirà de l?Annex en l?apartat següent, no contribueix

a la claredat normativa i s?hauria de millorar la redacció del text.

? La modificació de l?Annex que conté l?horari, amb les hores fixades per

l?Administració autonòmica per a les àrees del bloc de troncals no arriba al mínim del

50% establert per la norma bàsica estatal tal i com va advertir el Departament Jurídic,

tot i que es preveuen determinades hores setmanals de lliure disposició. Tanmateix,

d?acord amb allò disposat a l?article 7.2.c) de l?Ordre de la consellera d?Educació,

Cultura i Universitats de 21 de juliol de 2014, la càrrega horària assignada a les àrees

de ciències naturals, ciències socials, llengua catalana i literatura, matemàtiques i

llengua estrangera (anglès) ha de ser com a mínim del 50% del total de cada curs.

Aquesta observació té el caràcter essencial.

c) Pel que fa a la disposició final segona.

S?autoritza el conseller ?perquè pugui modificar mitjançant una ordre l'article segon

d'aquest decret?. L'article 38.2 de la Llei 4/2001, de 16 de març, preveu l'atribució de

potestat reglamentària expressament en els consellers del Govern de les Illes Balears.

19

Realment el que vol aconseguir el Projecte és una rebaixa del nivell reglamentari de

dos articles del decret.

En més d?una ocasió, la conselleria impulsora de la norma ens ha demanat a la vegada

Dictamen preceptiu sobre un Projecte de Decret i a l?hora sobre el Projecte d?ordre que

desenvolupa el primer. És a dir, seguint la tècnica reglamentària de diferir determinada

regulació a una posterior Ordre de la consellera competent. En el Dictamen 46/2014, en

el que en citàvem un altre, el 107/2008, el Consell Consultiu va considerar que aquesta

forma de procedir, que és millorable des de la perspectiva de tècnica normativa i de la

simplificació, és admissible encara que comporta la necessària precaució de no aprovar

l'ordre en projecte fins a la vigència del decret simultàniament projectat (és a dir, cal

esperar que sigui aprovat en Consell de Govern i publicat). En cas contrari s'infringirien

els preceptes que regulen el principi de jerarquia normativa i la potestat reglamentària

autonòmica (articles 38 i 40 de la Llei balear 4/2001, entre d'altres referències de dret

positiu que estableixen aquest postulat).

En el cas objecte de consulta amb el present dictamen, el Projecte de decret, tal i com

hem avançat, inclou una modificació d?un decret i una modificació de dues ordres.

Eleva, per tant, a rang de decret els articles de les ordres que es veuran modificades; no

obstant això, la disposició final segona els torna a baixar el rang a ordre amb

l?habilitació esmentada anteriorment. El Consell Consultiu no comparteix aquesta

tècnica normativa (que és deficient i incorre en poca claredat en l?ordenament jurídic) i

considera que l?article primer s?ha d?aprovar mitjançant decret; però els articles dos i

tres, mitjançant ordre del conseller. D?aquesta manera, la disposició final segona ja no

tendria cabuda i s?hauria de suprimir. Aquesta observació té el caràcter d?essencial.

III. CONCLUSIONS

1a. La presidenta de les Illes Balears està legitimada per sol·licitar el dictamen

preceptiu i urgent, i el Consell Consultiu es competent per emetre'l.

2a. El procediment d'elaboració de la disposició general és ajustat a Dret. Correspon al

Consell de Govern, aprovar el Projecte de decret, i correspon al conseller d'Educació i

Universitats, l'aprovació de la modificació de les dues ordres.

3a. El dictamen és favorable al Projecte remès per consulta. Les observacions

contingudes a la darrera consideració jurídica qualificades d?essencials, hauran de ser

tingudes en compte per tal d?utilitzar la fórmula ritual d?acord amb el Consell Consultiu

de les Illes Balears (segons l?article 4.3 de la nostra Llei 5/2010, de 16 de juny).

Palma, 4 de maig de 2016

VOT PARTICULAR QUE FORMULA LA CONSELLERA MARTA VIDAL

CRESPO AL DICTAMEN 57/2016, A L?EMPARA DE L?ARTICLE 22.1 DE LA

20

LLEI DEL CONSELL CONSULTIU, AL QUAL S?ADHEREIXEN ELS

CONSELLERS FELIO BAUZÁ MARTORELL I JOSÉ ARGÜELLES PINTOS

1. Lament haver de discrepar del parer majoritari, més encara en el cas que ens ocupa

en el que després d?un debat profitós, del qual n?ha resultat la incorporació de diverses

esmenes i se n?ha obtingut un pronunciament favorable unànime dels membres del

Consell Consultiu, sempre desitjable, i més en una matèria amb un impacte tan directe

sobre la societat com n?és l?educació.

2. No obstant l?anterior, el fet de no haver-se assolit el consens en una qüestió que

considero rellevant m?obliga a motivar les raons que fan que consideri contrària a

l?ordenament jurídic la inclusió, per mitjà de la modificació de l?apartat 8 de l?article 4

del Decret 32/2015, de 18 de juliol, pel qual s?estableix el currículum de l?educació

primària a les Illes Balears, d?un nou objectiu de l?ensenyament a l?educació primària

de les Illes Balears: l?objectiu de ?reforçar el sentiment de pertinença a l?àmbit cultural

i lingüístic català?.

3. Resulta important, als efectes d?analitzar la manca d?encaix d?aquest objectiu amb la

Constitució Espanyola, amb l?Estatut d?Autonomia de les Illes Balears, i també amb la

normativa europea, transcriure la resta de l?apartat 8 d?aquest article 4 en el que

s?insereix aquest nou objectiu de l?educació dels infants a les Illes Balears; la literalitat

de l?apartat sencer és:

8. Conèixer els aspectes fonamentals de les ciències naturals, les ciències socials, la

geografia, la història i la cultura, especialment els corresponents a les Illes Balears,

reforçar el sentiment de pertinença a l?àmbit cultural i lingüístic català i entendre la

diversitat lingüística i cultural com un dret dels pobles i dels individus.

Aquest apartat 8 és doncs, d?entre els apartats de l?esmentat article 4 (Objectius), el que

es refereix al Medi (natural, social, geografia, història i cultura) i resulta clar que

l?objectiu de reforçar el sentiment de pertinença a l?àmbit cultural i lingüístic català

s?està referint a una opció sociopolítica que no és altra que reforçar en els alumnes el

sentiment de pertinença a un àmbit que sobrepassa el territori de la Comunitat

Autònoma, és a dir, al que es vénen anomenant Països Catalans. És aquesta una opció

política ben legítima, tant com qualsevol altra, però que, a l?igual que cap altra, no pot

passar del plànol de la opció política al plànol de ser un objectiu de l?educació

obligatòria i gratuïta.

Aquest precepte reglamentari és el correlatiu a la lletra h) de l?article 17 de la Llei

Orgànica 2/2006, de 3 de maig, de l?Educació: ?h) Conocer los aspectos fundamentales

de las Ciencias de la Naturaleza, las Ciencias Sociales, la Geografía, la Historia y la

Cultura.?

4. La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, en sentència de data 11 de

febrer de 2009 (recurs de cassació núm. 905/2008), al fonament jurídic desè, conté les

següents afirmacions:

21

Primera.- Cuando los proyectos, textos o explicaciones incurran en el adoctrinamiento,

derivado de los fines de la educación, este derecho fundamental hace acreedores a los

padres de la tutela judicial efectiva, preferente y sumaria que han de prestarles los

Tribunales de lo Contencioso-Administrativo que habrán de utilizar decididamente

cuando proceda las medidas cautelares previstas en la Ley de la Jurisdicción para

asegurar que no pierdan la finalidad legítima los recursos que se interpongan.

Segunda.- No se autoriza a la Administración educativa ?ni tampoco a los centros

docentes ni a los concretos profesores? a imponer e inculcar, ni siquiera de manera

indirecta, puntos de vista determinados sobre cuestiones morales que en la sociedad

española son controvertidos.

Tercera.- En una sociedad democrática no debe ser la Administración educativa -ni

tampoco los docentes ni los concretos profesores- quien se erijan en árbitros de las

cuestiones morales controvertidas que pertenecen al ámbito del libre debate en la

sociedad civil.

Cuarta.- Cuando deban abordarse problemas derivados de cuestiones morales

controvertidas, la materia de Educación para la Ciudadanía exige la más exquisita

objetividad y el más prudente distanciamiento.

L?establiment com a objectiu educatiu de fomentar certs sentiments de pertinença

(especialment en matèries que superen els límits de les Illes Balears) incideix a la

consciència individual, als sentiments o relacions afectives i en cap cas l?educació

pública i gratuïta pot incidir-hi, ni accedir-hi (tractar de descobrir les consciències

individuals), ni obligar els alumnes a adoptar posicionaments al respecte.

5. La inclusió d?un objectiu de caràcter sociopolític a l?educació pública suposa una

vulneració de l?article 27.3 de la Constitució; la fixació d?aquesta opció com a objectiu,

suposaria la dificultat d?expressar-ne opinions contràries, atès que resultarien doncs,

opinions contràries a un objectiu de l?educació pública, produint-se doncs així mateix

una col·lisió amb l?article 20 de la Carta Magna.

6. Tampoc troba encaix aquesta previsió a l?Estatut d?Autonomia de les Illes Balears,

que, al seu article 18.3, relatiu a l?àmbit cultural i la identitat del poble estableix que

?Els poders públics de les Illes Balears vetllaran per la protecció i defensa de la

identitat i els valors i interessos del poble de les Illes Balears i el respecte a la diversitat

cultural de la Comunitat Autònoma i al seu patrimoni històric?.

Ja en l?àmbit de l?ensenyament de la llengua pròpia (que no és l?àmbit de l?objectiu que

ens ocupa), i només en relació a aquest àmbit, l?Estatut preveu a l?article 35 que la

Comunitat Autònoma pugui participar en una institució per a la salvaguarda de la unitat

lingüística, formada per totes les comunitats que reconeguin la cooficialitat de la

llengua catalana; però no cal confondre aquesta possibilitat estatutària en relació a

l?ensenyament de la llengua amb la qüestió que ens ocupa, ni cal tampoc confondre la

22

possibilitat de la Comunitat autònoma de pertinença a una institució amb l?educació

pública a les Illes Balears.

7. La inclusió com a objectiu de reforçar el sentiment de pertinença a l?àmbit cultural i

lingüístic català entenc resulta contrària, a més, a la següent normativa estatal i

comunitària (articles 10.2 CE i 96.1 CE):

? L?article 18.1 de la Llei Orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a

l?educació, que, per als centres públics, estableix:

Todos los centros públicos desarrollarán sus actividades con sujeción a los

principios constitucionales, garantía de neutralidad ideológica y respeto de las

opciones religiosas y morales a que hace referencia el artículo 27.3 de la

constitución.

? Article 26 de la Declaració Universal de Drets Humans, de 10 de desembre de 1948.

? Article 2 del Protocol núm. 1 del Conveni Europeu de Drets Humans: ?L?Estat, a

l?exercici de les funcions que assumeixi en el camp de l?educació i l?ensenyament,

respectarà el dret dels pares a assegurar aquesta educació i aquest ensenyament

conforme a les seves conviccions religioses i filosòfiques?. La interpretació d?aquest

precepte per part de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans queda

palesa, entre d?altres a la sentència STEDH 2007/53, de la que en destacam: ?La

segona frase de l?article 2 del Protocol núm. 1 tracta en resum de salvaguardar la

possibilitat d?un pluralisme educatiu, essencial per a la preservació de la ?societat

democràtica? tal i com és concebuda al Conveni?. ?La segona frase de l?article 2

implica que l?Estat, quan compleix les funcions que ha assolit en matèria d?educació i

ensenyament, vetlli per tal que les informacions o coneixements que figuren al

programa d?estudis siguis difoses de manera objectiva, crítica i pluralista. Es prohibeix

a l?Estat a perseguir una finalitat d?adoctrinament que pugui ser considerada no

respectuosa amb les conviccions religioses i filosòfiques dels pares.?

8. En conseqüència, es considera no ajustada a dret la modificació proposada al

Projecte de Decret pel qual es modifica el Decret 32/2015 de 18 de juliol, en relació a

la concreta modificació de l?apartat vuitè del seu article quart per tal d?afegir com un

objectiu de l?educació primària el ?reforçar el sentiment de pertinença a l?àmbit cultural

i lingüístic català?, per suposar la inclusió d?una opció sociopolítica determinada com a

objectiu de l?ensenyament obligatori i gratuït, la qual cosa resulta incompatible amb

l?educació lliure i sense intromissions polítiques i, per tant, resulta contrària a la

Constitució Espanyola, a l?Estatut d?Autonomia de les Illes Balears, als objectius i

finalitats de l?educació primària que es contenen a la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de

maig, de l?Educació, i a la normativa europea.

Palma, 5 de maig de 2016