Última revisión
06/05/2015
Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 048/2015 del 06 de mayo del 2015
Relacionados:
Órgano: Consejo Consultivo de Illes Balears
Fecha: 06/05/2015
Num. Resolución: 048/2015
Resumen
Dictamen núm. 48/2015, relatiu al Projecte de decret de modificació del Decret 125/2010, de 23 de desembre, de principis generals per a la concessió dels ajuts econòmics de pagament únic recollits en l'article 27 de la Llei orgànica 1/2004, de *28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènerePonente/s:
Carmen Fernández González
Contestacion
[Link]
http://participaciociutadana.caib.es/
Dictamen núm. 48/2015, relatiu al Projecte de decret de modificació del Decret
125/2010, de 23 de desembre, de principis generals per a la concessió dels ajuts
econòmics de pagament únic recollits en l'article 27 de la Llei orgànica 1/2004, de
28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere*
I. ANTECEDENTS
1. El 20 de març de 2015, té entrada en el Registre del Consell Consultiu l'escrit del
president de les Illes Balears mitjançant el qual formula la consulta preceptiva sobre el
Projecte de decret de modificació del Decret 125/2010, de 23 de desembre, de
principis generals per a la concessió dels ajuts econòmics de pagament únic recollits en
l'article 27 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció
integral contra la violència de gènere.
2. El 16 de maig de 2014, d'acord amb l'informe justificatiu de la directora de l'Institut
Balear de la Dona del dia anterior, la consellera de Família i Serveis Socials dicta una
resolució per la qual ordena l'inici del procediment d'elaboració de la norma i designa
com a òrgan responsable de tramitar-lo la directora esmentada. En aquesta fase inicial,
s'incorporen també a l'expedient la memòria justificativa, l'estudi de càrregues
administratives i l'esborrany del Projecte.
3. El 16 de juny de 2014, es concedeix el tràmit d?audiència a diverses entitats i
organismes, com els consells insulars de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, la
FELIB, el Consell de Participació de la Dona de les Illes Balears i el Ministeri de
Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Varen presentar al·legacions el Consell Insular de
Mallorca, el d'Evissa i el de Menorca. Els dos darrers manifesten la seva oposició al
Projecte i expliquen que no poden complir la Llei perquè no els han transferit els
mitjans necessaris. La futura norma també es tramet a totes les conselleries que
integren l'Administració de la Comunitat Autònoma. Contestaren presentant diversos
suggeriments les conselleries d'Administracions Públiques, d'Hisenda i Pressuposts, de
Presidència i de Família i Serveis Socials.
4. El Butlletí Oficial de les Illes Balears núm. 104, de 2 d'agost de 2014, publica
l'anunci del tràmit d'informació pública per un termini de quinze dies. També
figura en l'expedient un certificat emès per la Conselleria d'Administracions
Públiques segons el qual el Projecte objecte d'aquest dictamen va rebre trenta-sis
visites a l'enllaç corresponent de la pàgina de participació ciutadana
(http://participaciociutadana.caib.es).
5. El 19 de desembre de 2014, el cap del Servei de Gestió i Planificació de l'Institut
Balear de la Dona signa un escrit titulat «Consideracions en relació amb les
* Ponència de l'Hble. Sra. Carmen Fernández González, consellera.
al·legacions, els suggeriments i les observacions presentats en la tramitació del
procediment de modificació del Decret 125/2010», modificació que ara ens ocupa.
6. L'informe econòmic de 5 de gener de 2015 corresponent al procediment de
tramitació del Decret projectat explica que, de manera estimada, per a l'exercici 2015
la quantitat de 50.000 euros pot resultar suficient. Aquesta quantitat té consignació
suficient i adequada en la partida 73101 G323C01 48000.00 dels pressuposts de la
Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a 2015.
7. L'Institut Balear de la Dona emet l?informe d'impacte de gènere el 9 de gener de
2015, que conclou que «no s'ha detectat cap situació de desigualtat per qüestió de
gènere, més bé al contrari, ja que es considera que la seva aplicació produirà efectes
positius, per la qual cosa l'impacte de gènere es considera positiu».
8. El 3 de març següent, emet un informe favorable sobre el Projecte el Servei Jurídic
de la Conselleria de Família i Serveis Socials. Les al·legacions i els suggeriments es
valoren en un informe d'11 de març de 2015 del secretari general.
9. S'incorpora seguidament el Projecte de decret autoritzat pel secretari general.
II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES
Primera
D?acord amb el que s?estableix en l?article 21.a de la Llei 5/2010, de 16 de juny,
reguladora del Consell Consultiu, el president de les Illes Balears està legitimat per
formular la consulta i el Consell Consultiu és competent per atendre-la. La intervenció
d?aquesta institució té caràcter de preceptiva, segons l?article 18.7 de la Llei
esmentada, ja que es tracta d?una disposició reglamentària no organitzativa, que pretén
la modificació parcial del Decret 125/2010, de 23 de desembre, objecte del nostre
Dictamen 193/2010.
Segona
En el procediment d'elaboració del Projecte de decret s'han complert essencialment els
tràmits prevists en els articles 42 a 47 de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de
les Illes Balears. Així, en l?expedient, hi consten: la resolució d?inici; la memòria
justificativa de l?oportunitat de la regulació i l?adequació de les mesures proposades als
fins perseguits, que inclou el marc normatiu en què s?insereix la proposta i la relació de
disposicions afectades, i la memòria econòmica, en la qual s?indica que l?aplicació de
la norma implicarà un cost econòmic per al pressupost públic d'aproximadament
50.000 euros durant l'any 2015. A més a més, s?ha concedit el tràmit d?audiència, el
Servei Jurídic ha emès un informe favorable sobre el Projecte i el secretari general de
la Conselleria s?ha referit a la correcció del procediment. D?altra banda, s?ha
incorporat a l?expedient l'informe d'impacte de gènere de l'Institut Balear de la Dona,
exigit per l'article 7 de la Llei 12/2006, de 20 de setembre, per a la dona.
Tercera
Respecte al marc normatiu en què s?insereix la disposició projectada, s'han de destacar,
pel que fa a la normativa estatal, la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de
mesures de protecció integral contra la violència de gènere, i el Reial decret
1452/2005, de 2 de desembre, pel qual es regula l'ajuda econòmica que estableix
l'article 27 de la Llei orgànica 1/2004; en l'àmbit autonòmic, fonamentalment l'Estatut
d'autonomia (EAIB), que inclou com a competències exclusives de la Comunitat
Autònoma de les Illes Balears les matèries d'acció i benestar social i de polítiques de
gènere, segons s'indica en l'article 30 (apartats 15 i 17). Com és sabut, aquestes
competències se li atorguen com a subjecte autonòmic en el conjunt de l'Estat, però el
seu exercici, en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma, es distribueix en dos grans
blocs diferents: l'autonòmic i l'insular. Així, l'article 70 (apartats 4 i 20) de l'EAIB
determina que són competències pròpies dels consells insulars, entre d'altres, les
matèries de serveis socials i assistència social, polítiques d'atenció a les persones i als
col·lectius en situació de pobresa o necessitat social, polítiques de gènere, conciliació
de la vida familiar i laboral, i dona.
Quarta
El Consell Consultiu s'ha pronunciat en diverses ocasions sobre les competències que
l'Estatut d'autonomia assigna al Govern i als consells insulars sobre l'àmbit material
dels serveis socials. La nostra doctrina inclosa, entre d'altres, en els dictàmens
113/2010, 116/2010, 193/2010, 81/2011, 85/2013 i 31/2015 determina:
L?article 148.1.20a de la Constitució preveu que les comunitats autònomes poden
assumir competències en matèria d?assistència social i l?article 30.15 de l?Estatut
d?autonomia reconeix, sens perjudici del que disposa l?article 149.1 de la
Constitució, la competència exclusiva de la Comunitat Autònoma en:
«Acció i benestar social. Desenvolupament comunitari i integració. Voluntariat
social. Complements de la seguretat social no contributiva. Polítiques de protecció
i suport a les persones amb discapacitats físiques, psíquiques i sensorials.
Polítiques d?atenció a les persones dependents. Polítiques d?atenció a les persones i
als col·lectius en situació de pobresa o necessitat social.»
Per la seva part, l?article 70.4 de l?Estatut d?autonomia atribueix als consells
insulars, amb el caràcter de pròpia, la competència en: «Serveis socials i assistència
social. Desenvolupament comunitari i integració. Política de protecció i atenció a
les persones dependents. Complements de la seguretat social no contributiva.
Voluntariat social. Polítiques d?atenció a les persones i als col·lectius en situació de
pobresa o necessitat social.»
A tot el que s?ha ressenyat cal afegir-hi l?article 58.3 de l?Estatut d?autonomia, que
estableix que, en les competències que, d?acord amb l?Estatut, els consells insulars
hagin assumit com a pròpies, com les del supòsit ara analitzat, el Govern de les
Illes Balears pot establir els principis generals sobre la matèria, garantint l?exercici
de la potestat reglamentària dels consells insulars.
3. En exercici de la competència exclusiva prevista en l?article 30.15 de l?Estatut
d?autonomia, el Parlament de les Illes Balears ha aprovat la Llei 4/2009, d?11 de
juny, de serveis socials, l?objecte de la qual, segons s?estableix en l?article 1, «[?]
és regular i ordenar el sistema de serveis socials de les Illes Balears per tal de
promoure-hi i garantir-hi l?accés universal, i contribuir al benestar i a la cohesió
social». L?exposició de motius de la Llei explica clarament quina és la seva
intenció: refondre en un sol text legal la regulació dels serveis socials, el règim
d?autoritzacions, homologacions i acreditacions, i el règim competencial i
organitzatiu, amb el benentès que això facilita la comprensió global i l?aplicació de
tot el sistema. En el títol III, capítol I, la Llei aborda el tema de les competències de
les administracions públiques de les Illes Balears i regula, d?acord amb l?Estatut
d?autonomia, les competències del Govern de les Illes Balears, les de la conselleria
que tengui assignades les competències en matèria de serveis socials, les dels
consells insulars i les dels municipis. Concretament, l?article 34.1 estableix que
«correspon a l?Administració autonòmica, als consells insulars i als municipis
exercir les competències en matèria de serveis socials d?acord amb el que
estableixen l?Estatut d?autonomia de les Illes Balears, aquesta Llei i la legislació
sobre règim local, de manera que s?asseguri el funcionament correcte del sistema
públic de serveis socials». L?article 35 regula les competències que corresponen al
Govern de les Illes Balears; l?article 36, les de la conselleria que té assignades les
funcions en matèria de serveis socials; l?article 37, les competències dels consells
insulars, i l?article 38, les dels municipis.
D?altra banda, respecte de la configuració dels decrets de principis generals, hem
afirmat reiteradament, per exemple en el Dictamen 149/2008:
[...] la Llei orgànica 1/2007 ha introduït una transcendental reforma estatutària en
matèria de consells insulars, que es concreta, pel que aquí interessa, en l?ampliació
de l?elenc de competències que se'ls atribueix amb el caràcter de «pròpies» i en
relació amb les quals els correspon, amb caràcter indissociable de la seva titularitat,
exercir la potestat reglamentària. Aquest aspecte de la reforma estatutària ja ha
estat examinat pel Consell Consultiu en els dictàmens 92, 93, 101 i 104 de 2007, i
124, 127 i 142 de 2008, emesos arran de determinats projectes de decret i d?ordre
elaborats pel Govern de les Illes Balears en relació amb competències pròpies (ex
Estatut) dels consells insulars. La doctrina exposada en els dictàmens esmentats
pot sintetitzar-se així:
A) Des de l?entrada en vigor de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma
de l?estatut d?autonomia de les Illes Balears (EAIB), la potestat reglamentària del
Govern ha quedat restringida, amb caràcter general, per l?existència d?un àmbit
normatiu propi que correspon als consells insulars en les matèries a què es refereix
l?article 70. En conseqüència, el Govern en aquestes matèries només té, d'una
banda, la potestat d'establir principis generals que permetin que cada consell
insular en faci un desplegament detallat i adequat al seu àmbit territorial i, de
l'altra, la facultat de coordinar l?activitat dels consells insulars en assumptes
d?interès autonòmic i en l?exercici de les competències pròpies, amb la
participació d'aquests. Aplicant, mutatis mutandis, als «principis generals
normatius autonòmics» les regles establertes pel Tribunal Constitucional sobre la
normativa bàsica estatal i la de desenvolupament autonòmic, resulta: a) els
principis generals només es poden establir per decret del Govern, amb menció
expressa del fet que es tracta d'una norma de principis; b) correspon,
potestativament, al Govern de la Comunitat Autònoma la definició dels principis
generals normatius, però no es pot obligar els consells insulars a esperar que el
govern determini aquests principis; c) els principis generals han de constituir un
mínim denominador normatiu comú a tot el territori autonòmic, de manera que no
poden esgotar la matèria i han de deixar un marge ampli a la reglamentació dels
consells insulars; d) els decrets reguladors de principis generals no són susceptibles
de plantejament de conflicte en defensa de l'autonomia local, perquè no són
disposicions amb rang de llei; e) els reglaments dels consells insulars requereixen
el dictamen previ i preceptiu del Consell Consultiu; i f) la relació entre reglaments
autonòmics de principis generals i els reglaments insulars és de competència i no
de jerarquia.
Cinquena
1. El Projecte de decret consta d'un preàmbul; un article únic, mitjançant el qual
s'afegeix una disposició transitòria única al Decret 125/2010, de 23 de desembre; una
disposició addicional també única, i tres disposicions finals: la primera, referida al títol
competencial; la segona, d'habilitació normativa de la consellera de Família i Serveis
Socials en l'àmbit de les seves competències, i la tercera (tot i que per error s?ha
denominat quarta), en què s?estableix l'entrada en vigor de la norma l?endemà de la
seva publicació.
El Decret 125/2010, que, com ja s'ha dit, ara es pretén modificar, regula «els principis
generals per a la concessió dels ajuts econòmics de pagament únic recollits en l'article
27 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre [...], que desplega el Reial decret
1452/2005, de 2 de desembre [...]». Així, en la disposició addicional única estableix:
Aquest Decret té el caràcter de principis generals dictats a l'empara de l'article 58.3
de la Llei orgànica 2/1983, de 28 de febrer, que aprova l'Estatut d'autonomia de les
Illes Balears, en la redacció donada per la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer.
En aquest punt, és procedent recordar les dades normatives següents:
a) L'article 27 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, amb el títol d?«ajudes
socials», i que forma part del capítol IV, destinat als drets econòmics, disposa:
1. Quan les víctimes de violència de gènere no tinguin rendes superiors, en còmput
mensual, al 75 per 100 del salari mínim interprofessional, exclosa la part
proporcional de dues pagues extraordinàries, han de rebre una ajuda de pagament
únic, sempre que es presumeixi que a causa de la seva edat, falta de preparació
general o especialitzada i circumstàncies socials, la víctima tindrà dificultats
especials per obtenir una ocupació i per l?esmentada circumstància no participarà
en els programes d?ocupació establerts per a la seva inserció professional.
2. L?import d?aquesta ajuda és equivalent al de sis mesos de subsidi per atur. Quan
la víctima de la violència exercida contra la dona tingui reconeguda oficialment
una minusvalidesa en grau igual o superior al 33 per 100, l?import és equivalent a
12 mesos de subsidi per atur.
3. Aquestes ajudes [?] les concedeixen les administracions competents en matèria
de serveis socials [la cursiva és nostra].
b) L'ajuda econòmica establerta per l?article 27 de la Llei orgànica 1/2004 va ser
objecte de desplegament normatiu pel Reial decret 1452/2005, de 2 de desembre, el
qual recorda, en el preàmbul, el dret de les dones víctimes de violència de gènere a
rebre-la en determinades condicions de nivell de renda i de situació sociolaboral.
2. Doncs bé, tal com s'explica en l'expedient d'elaboració de la futura norma, resulta
que, de les administracions competents en la matèria que ens ocupa, només el Consell
Insular de Mallorca exerceix aquesta competència, i tramita i atorga les ajudes socials
esmentades. La resta de consells insulars no han habilitat, fins ara, els mecanismes per
fer efectives la tramitació i la concessió d'aquestes prestacions, de manera que es
produeix l'incompliment de l'obligació establerta per la Llei orgànica constantment
mencionada. Es tracta, a més, d'un incompliment que no es pot emparar en la manca de
mitjans com a conseqüència de no haver-se produït el traspàs de mitjans corresponent.
Com reiteradament ha assenyalat aquest Consell Consultiu, les competències pròpies
dels consells insulars, inclosa la potestat reglamentària, ex article 70 de l'EAIB, es
poden exercir, des de l'entrada en vigor de l?Estatut, sense esperar el traspàs de
funcions i serveis per part del Govern de les Illes Balears, a menys que aquests siguin
necessaris per a l'exercici de les corresponents funcions executives. En el cas que ens
ocupa, tractant-se d'ajudes destinades a un col·lectiu molt reduït de persones
beneficiàries, i que l'Administració estatal reemborsa, no hi ha dubte que les
administracions insulars les poden tramitar i concedir amb els mitjans propis ordinaris.
3. Així les coses, el Govern de les Illes Balears, que té una posició fonamental en la
garantia de l'execució de la legislació estatal des del punt de vista dels drets dels
ciutadans, i per tant en l'assoliment de les condicions bàsiques d'igualtat (article 69 de
l?EAIB), amb independència de l?illa en què resideixin els possibles beneficiaris, vol
introduir en el Decret 125/2010 una norma transitòria que permeti a l'Institut Balear de
la Dona fer-se càrrec de la tramitació i de l'abonament de la repetida ajuda econòmica
de pagament únic fins que els consells insulars que per ara no compleixen l'obligació
establerta en l'article 27 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, estiguin en
condicions d'atendre les sol·licituds corresponents.
4. La pretensió del Govern ha de ser acollida favorablement, perquè, en les
circumstàncies esmentades, no és dubtosa l'existència d'un interès general de caràcter
suprainsular que justifica la intervenció reglamentària de l'executiu autonòmic per la
via de l'article 58.3 de l?EAIB, és a dir, per fixar un principi general que operi com a
norma transitòria fins que, a totes les illes, es produeixi el restabliment de la normalitat
en l'exercici de les competències que contenen els apartats 4 i 20 de l'article 70 del text
estatutari.
D?altra banda, sembla oportú recordar que, en un cas de perfils similars, si bé en
relació amb l'execució igualitària d'una llei autonòmica, el Consell Consultiu
assenyalà, en els dictàmens 115 i 116/2010 i 80/2011:
Ara bé, en les matèries en les quals els consells insulars disposen de competències
pròpies i exclusives, la facultat estatutària d?establir principis generals (article 58.3
de l?Estatut d?autonomia) no és un argument definitiu per impedir de manera
absoluta al Govern de les Illes Balears que faci un ús de la seva potestat
reglamentària que vagi més enllà en aquesta funció normativa. I això és així perquè
el legislador estatutari no sembla haver volgut que l?execució de les lleis que
aprovi el Parlament de les Illes Balears depengui exclusivament de la voluntat dels
consells insulars, ni que es produeixin disfuncions si aquests textos legals no
s?apliquen igual en tot el territori de les Illes. S?ha de reconèixer, per tant, al
Govern una posició fonamental en la garantia de l?execució de la legislació
autonòmica i també s?ha d?afirmar que aquest aspecte expressa un interès general
clarament suprainsular.
Per això, i de manera especial quan el desplegament de l?Estatut d?autonomia de
2007 es troba en una fase inicial, cal assegurar l?execució correcta i mínima de les
lleis del Parlament autonòmic, imperatiu que d?altra part es fa més evident quan la
simple existència de decrets del Govern que estableixen principis generals pot ser
clarament insuficient per a una execució de les lleis que permeti una aplicació
idònia d?aquestes des del punt de vista dels drets dels ciutadans, com succeeix en el
cas que ens ocupa.
Sisena
1. Un cop examinat el Projecte, aquest òrgan assessor ha de posar en relleu alguns
aspectes que haurien de ser corregits, abans d?aprovar la norma, per fer servir la
fórmula «d'acord amb el Consell Consultiu». Es tracta, per tant, d'observacions
essencials.
? En el preàmbul, s'hi hauria de modificar la referència incorrecta a l'Estatut
d'autonomia, atès que realment la Llei orgànica 1/2007 no va efectuar reformes o
modificacions parcials de la Llei orgànica 2/1983, que avui s'ha d'entendre derogada,
sinó que va ser l'instrument d'aprovació d'un nou text estatutari, tal com aquest Consell
Consultiu ja ha assenyalat en diverses ocasions.
? La disposició addicional única, dedicada a les competències d'execució, determina
que «es faculta la persona titular de la Direcció de l'Institut Balear de la Dona per
dictar les resolucions necessàries per executar i complir aquest Decret». Doncs bé, el
Consell Consultiu considera que s'ha d'eliminar aquesta disposició. Com ja ha explicat
reiteradament (dictàmens 132/2006, 145/2006, 125/2008, 104/2010 i 10/2015), és
incorrecte incorporar una norma com la que ens ocupa, pel fet que per a l'execució d'un
decret, atesa la seva integració en l'ordenament jurídic, no es requereix cap habilitació
expressa dels òrgans administratius competents, que ja estan obligats a aplicar i
executar les normes jurídiques vigents.
? En relació amb l?expressió «persona titular de [...]», que s'utilitza de manera
repetida en el Projecte, hem d'afirmar novament que resulta inapropiada perquè l?òrgan
administratiu no es pot confondre amb la persona que l'encarna; la persona titular és
només l'element subjectiu de l'òrgan administratiu, que juntament amb l'element
funcional i l'element material conformen la seva estructura (vegeu els nostres
dictàmens 129/2008, 35/2009, 7/2010 i 15/2012, entre d'altres). En la nostra opinió, la
redacció que ara requerim aporta més precisió tècnica i alhora no suposa introduir cap
element de llenguatge sexista.
? Finalment, i en línia amb allò que hem raonat en la consideració jurídica cinquena,
el text de la disposició final primera del Projecte s?ha de modificar en el sentit
d'expressar que el Decret es dicta a l'empara de l'article 58.3 de l?EAIB, sense que
calgui cap referència a l'article 30 del mateix text, ja que la intervenció del Govern es
produeix clarament en l'àmbit material delimitat pels apartats 4 i 20 de l'article 70.
2. També s'han observat alguns errors que s'haurien de corregir per millorar la redacció
de la norma. Es tracta, per tant, d'observacions no essencials.
En l'article únic, l'apartat 1 de la disposició transitòria única presenta un error material
quan es refereix a l'ajust, que òbviament ha de ser l'ajut. L'apartat 3 de la mateixa
disposició parla imprecisament dels expedients; el terme correcte seria procediments.
La disposició final quarta ha de ser la tercera.
III. CONCLUSIONS
1a. Aquest dictamen té caràcter preceptiu. El president de les Illes Balears està
legitimat per sol·licitar-lo i el Consell Consultiu és competent per emetre'l.
2a. El procediment s?ha tramitat conformement a dret.
3a. El Govern de les Illes Balears té competència per aprovar el Projecte de decret
d'acord amb allò que s'explica en les consideracions jurídiques quarta i cinquena.
4a. Només si es tenen en compte les observacions essencials contingudes en la
consideració jurídica sisena es podrà fer ús de la fórmula ritual «d?acord amb el
Consell Consultiu» establerta en l'article 4.3 de la Llei 5/2010, de 16 de juny.
Palma, 6 de maig de 2015
LIBROS Y CURSOS RELACIONADOS
![Violencia digital hacia mujeres y niñas: una vulneración a sus derechos](https://d2eb79appvasri.cloudfront.net/erp-colex/imagenes/libros/resizedk8s_peque_6730.jpg)
Violencia digital hacia mujeres y niñas: una vulneración a sus derechos
Brenda Isabel Murrugarra Retamozo
13.60€
12.92€
+ Información
![Nueva crítica del constitucionalismo feminista](https://d2eb79appvasri.cloudfront.net/erp-colex/imagenes/libros/resizedk8s_peque_5006.jpg)
Nueva crítica del constitucionalismo feminista
Ignacio Álvarez Rodríguez
25.50€
24.23€
+ Información
![Variaciones sobre un tema: el ejercicio procesal de los derechos](https://d2eb79appvasri.cloudfront.net/erp-colex/imagenes/libros/resizedk8s_peque_3381.jpg)
Variaciones sobre un tema: el ejercicio procesal de los derechos
V.V.A.A
55.25€
52.49€
+ Información
![Violencia filio-parental: cuestiones penales y criminológicas. Paso a paso (DESCATALOGADO)](https://d2eb79appvasri.cloudfront.net/erp-colex/imagenes/libros/resizedk8s_peque_1468.png)
Violencia filio-parental: cuestiones penales y criminológicas. Paso a paso (DESCATALOGADO)
Alfredo Abadías Selma
16.95€
6.78€
+ Información
![La prisión provisional, ¿utilidad o perjuicio?](https://d2eb79appvasri.cloudfront.net/erp-colex/imagenes/libros/resizedk8s_peque_1797.png)