Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 026/2004 del 24 de marzo del 2004

Resumen

Dictamen núm. 26/2004, relatiu a l?ajornament de l'atorgament d'autoritzacions per a l'exercici d'activitats d'inspecció tècnica de vehicles.(

Ponente/s:

Miguel Coll Carreras

Contestacion

1

Dictamen núm. 26/2004, relatiu a l?ajornament de l'atorgament d'autoritzacions

per a l'exercici d'activitats d'inspecció tècnica de vehicles.?

I. ANTECEDENTS

1. El conseller de Comerç, Indústria i Energia, mitjançant una resolució de 22 de gener

d?enguany, va decidir incoar un expedient perquè, mitjançant un decret, s'ajornàs a les

Illes Balears l'entrada en joc del sistema d'atorgament d'autoritzacions per a l'exercici de

l'activitat d'inspecció tècnica de vehicles, i va designar la Direcció General d'Indústria

òrgan responsable del tràmit de les actuacions.

2. La Direcció General d'Indústria, en compliment de l'encàrrec rebut, va redactar una

memòria en què consten els aspectes següents:

1. L?Advertiment que el Decret 192 del Govern de les Illes Balears, de 19 de desembre

de 2003, dictat en relació amb el Reial decret 833, de 27 de juny de 2003, no preveu «ni

els elements obligatoris i requisits tècnics ni el procediment específic per a la tramitació

i atorgament de les autoritzacions», que, d'acord amb el Reial decret esmentat, han

d?aprovar les comunitats autònomes corresponents. Aquesta circumstància justifica

l'ajornament, «en l'àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears», de

l'atorgament de les al·ludides noves autoritzacions.

2. La norma en projecte no en deroga altres d?anteriors, però serveix per desplegar el

Reial decret de 27 de juny de 2003 i el Decret balear de 19 de desembre següent, ja

esmentats.

3. El Decret que es vol dictar no implica costs addicionals pressupostaris ni comporta la

previsió de nous serveis o modificacions dels existents, sens perjudici «dels efectes que

pugui tenir sobre els pressuposts dels consells insulars».

En la memòria, datada el 23 de gener últim, es va afegir un acord del conseller, de 26

del mateix mes, del tenor següent:

Prescindir del tràmit ordinari d?audiència i tramitar aquest Decret per la via establerta en

l?article 45.2 de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears i materialitzar-ne

la consulta mitjançant una sol·licitud d?informe a les organitzacions representatives d?aquestes

entitats.

La justificació d?aquest acord rau en el raonament següent:

Si se seguís el procediment ordinari del tràmit d?audiència, es facilitaria que es presentassin

multitud de sol·licituds, cosa que faria que aquesta norma quedàs buida de contingut. És per

aquest motiu que es considera oportú continuar la tramitació de l?expedient a través de l?article

45.2 de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears, i materialitzar-ne la

consulta mitjançant una sol·licitud d?informe a les organitzacions representatives d?aquestes

entitats.

* Ponència de l?Hble. Sr. Miguel Coll Carreras, conseller.

2

3. A continuació del que s?ha ressenyat en l'antecedent segon, consten a l'expedient

sengles còpies d'escrits dirigits el 30 de gener a les presidències dels consells insulars de

Mallorca, de Menorca, i d?Eivissa i Formentera, en demanda d'informes en relació amb

el decret projectat. No es recullen a les actuacions les respostes de les autoritats

destinatàries, en el supòsit que les hagin formulat.

Sí que formen part de l?expedient, juntament amb l?Esborrany o l?Avantprojecte del

decret, els informes següents:

1. Un informe subscrit per la cap de la Secció el 18 de febrer passat, amb el títol

«informe jurídic», emès en el sentit que la seva opinió és favorable al Projecte;

2. Un informe datat el 19 del mateix mes, en què el secretari general de la Conselleria

també mostra un parer procliu a l'èxit del Projecte.

El factor comú d'aquests informes és la manifestació del criteri que la consulta plasmada

en l?informe de les «organitzacions representatives», segons l'article 45.2 de la Llei del

Govern de les Illes Balears, substituiria d'acord amb dret la pràctica de la informació

pública de l'article 44 de la mateixa Llei.

4. Amb el que s?ha ressenyat fins aquí es va considerar conclòs el procediment, i la

Presidència de les Illes Balears, a instàncies del conseller de Comerç, Indústria i

Energia, va demanar-ne el dictamen al Consell Consultiu.

5. El Decret projectat consta d'un preàmbul, un article únic, una disposició transitòria i

una disposició final. El text de l'article únic és el següent:

S?ajorna en l?àmbit territorial de la comunitat autònoma de les Illes Balears l?atorgament de

noves autoritzacions per a l?exercici de l?activitat de prestació de serveis de la inspecció tècnica

de vehicles als quals es refereix el Decret 192/2003, de 19 de desembre, fins que no s?hagi

dictat i hagi entrat en vigor la normativa autonòmica que, conforme al previst en el Reial decret

833/2003, de 27 de juny, reguli el procediment per a la tramitació i l?atorgament de les

corresponents autoritzacions i, a més, permeti determinar, almenys, les tarifes que operaran

amb caràcter màxim, els criteris de fixació de l?horari al públic, així com la determinació dels

requisits tècnics addicionals que, en unió dels ja establerts en l?annex del Reial decret esmentat,

permetin completar el conjunt de prescripcions exigibles per a obtenir la corresponent

autorització.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

La Presidència de les Illes Balears està legitimada per formular la consulta, de

conformitat amb els articles 10, apartat 6, de la Llei balear de 15 de juny de 1993,

modificada per la de 31 de maig de 2000, i 11, apartat m), de la també Llei balear de 14

de març de 2001. El Consell Consultiu és competent per atendre aquesta consulta. El

dictamen que se n'emet té el caràcter de preceptiu, atès que tracta sobre una disposició

d'índole reglamentària no organitzativa, com és el Decret projectat.

Segona

3

Una de les normes predecessores del Projecte en qüestió ha estat l'esmentat Decret 192

del Govern de les Illes Balears, datat el 19 de desembre de 2003, que prèviament a ser

aprovat va ser objecte d'estudi i dictamen pel Consell Consultiu.

El que es va exposar i raonar en aquell Dictamen (el 145/2003), emès el 9 de desembre,

és trasplantable a aquest, de manera que la citació d?aquell serà suficient per simplificar

les reflexions oportunes per al compliment de l'encàrrec rebut. En aquest sentit, és

oportú destacar diversos aspectes d?aquell Dictamen, com ara:

1. L'antecedent 4, en què s?esmenten les persones naturals i les jurídiques de dret públic

i de dret privat a les quals es va concedir audiència en aquella ocasió. Figuraven entre

les «entitats interessades en el procediment», entre d?altres, les empreses

concessionàries del servei d?ITV de Mallorca i Menorca, les cambres oficials de

Comerç, Indústria i Navegació de les Illes Balears, la Federació de la Petita i Mitjana

empresa de Mallorca, la Confederació d?Associacions Empresarials de Balears,

l?Associació Empresarial d?Automoció i Nàutica de Balears i l?Associació Balear

d?Especialistes Reparadors d?Automoció i Nàutica. En aquest cas, podem afegir-hi

Fomento de Construcciones y Contratas SA, concessionària del servei d?ITV a

Mallorca, autora d?al·legacions, d?acord amb l?antecedent 5.

2. La consideració jurídica tercera, en què s?expressa que, «així mateix, s?ha acomplert

el tràmit d?audiència a les entitats i corporacions interessades en l?expedient».

3. Els paràgrafs següents de la consideració jurídica tercera esmentada:

L?òrgan competent de cada comunitat autònoma ha de fixar el terminis a què fa referència

aquest apartat [la disposició transitòria segona del Reial decret 833/2003, de 27 de juny]. Les

comunitats autònomes que en entrar en vigor aquest Reial decret no hagin fixat encara els

terminis indicats, ho han de fer en el termini de sis mesos des que entri en vigor.

En el marc de la norma estatal, el Projecte d?ordre té l?objectiu de fixar el règim transitori

específic per als titulars de l?explotació del servei d?ITV a les Illes Balears. La urgència ve

fonamentada pel límit de sis mesos establert per l?Estat per tal que cada comunitat autònoma

fixi els terminis d?atorgament d?autoritzacions. El Reial decret 833/2003 entrà en vigor el dia

13 de juliol de 2003, de manera que el període esmentat finalitza el dia 13 de gener de 2004.

4. Els paràgrafs següents de la consideració jurídica quarta:

La fonamentació jurídica del diferent règim d?atorgament d?autoritzacions està, com ja hem

apuntat, en l?adaptació que la Conselleria ha fet de la disposició transitòria segona del Reial

decret estatal a la realitat pròpia de les Illes Balears. Aquesta disposició, en el punt tercer,

disposa que:

3. Transcorregut el termini de sis mesos fixat a l?apartat 1, [?] i en qualsevol cas una vegada

hagi transcorregut el termini de vigència dels títols habilitants per a la prestació del servei

d?ITV que tingués un àmbit territorial delimitat, o quan l?òrgan competent de la comunitat no

hagi fixat el terminis a què es refereix l?apartat 1, s?han d?atorgar les autoritzacions a què fa

referència aquest Reial decret a qui compleixin els requisits que estableix aquest Reial decret i

la resta de normes dictades a l?efecte.

De les conseqüències que provoca el trasplantament al·ludit i, molt en particular, la

projecció sobre el presumpte objecte de consulta dels raonaments que nodreixen els

paràgrafs precedents, el Consell Consultiu en tractarà mes endavant, una vegada

4

concloses les reflexions pel que fa al tràmit al qual s'ha sotmès la iniciativa del conseller

de Comerç, Indústria i Energia.

Tercera

Crida l'atenció el fet que, havent utilitzat la fórmula d'urgència tant per a l'emissió del

Dictamen 145/2003 com per a la instrumentalització del que ens ocupa, l'Administració

consultant va disposar de temps suficient per valer-se del tràmit d'audiència als

ciutadans (article 43 de la Llei del Govern de les Illes Balears) per a l'esmentat

Dictamen, caracteritzat per l'àmplia convocatòria reflectida en la consideració jurídica

segona, apartat 1, mentre que pel que fa al Projecte de decret en qüestió ha adoptat una

posició diferent, prescindint d?aquest tràmit, sense afegir-hi explicacions suficients, ja

que no sembla una explicació suficient la manca d'«establiment d'elements

obligacionals i requisits tècnics addicionals» per la comunitat autònoma, com diu el

preàmbul del Projecte sotmès a dictamen, ni molt menys el reflectit en l'antecedent

segon quan, en ressenyar l'acord de 26 de gener passat, pres pel conseller, diu que «si

seguís el procediment ordinari del tràmit d'audiència es facilitaria que es presentassin

multitud de sol·licituds». Evidentment, l'explicació que es dóna en primer lloc no té res

a veure amb el procediment d'elaboració de normes, sinó amb l'ortodòxia i la

transcendència d'aquestes en els àmbits substantius de la legalitat, mentre que la que

s'ofereix en segon terme difícilment pot ser apreciada en dret, atès que el temor d'una

afluència d'al·legacions mai no pot ser un element positivament ponderable per eludir

les exigències del legislador proclius al compliment de les audiències de l'estil del que

és objecte d?aquestes reflexions. A més, si hi va haver temps l'any 2003 perquè hi

hagués audiència d'acord amb l'article 43, arran de l?elaboració del Decret 192, tractat

abans, no pot considerar-se comprensible que s?al·legui falta de l'esmentat temps en el

curs de l'expedient tramès a consulta, sobretot si es recorda que l'apartat 3 del precepte,

en el darrer incís, en referir-se a la supressió de l'audiència, puntualitza que «així

mateix, es podrà prescindir d'aquest tràmit quan ho exigeixin raons greus d'interès

públic apreciades per resolució del conseller competent, les qual hauran de posar-se de

manifest a l'expedient» i no sembla que aquestes raons hi siguin.

Cosa diferent de l'audiència de l'article 43 de la Llei és l'activitat que en l'article 45 es

denomina «intervenció dels ens territorials», centrada en els consells insulars i en els

ajuntaments, amb exclusivitat. No hi ha dubte que l'Administració autonòmica va

aplicar acuradament la norma en aquest aspecte, atès que va sol·licitar informes als

consells insulars de Mallorca, Menorca i Eivissa i Formentera, tot i que, pel que sembla,

les corporacions destinatàries del requeriment no van atendre aquestes sol·licituds.

En definitiva, l?adequació a dret del procediment dut a terme per la Conselleria

promotora del Projecte mereix la conformitat del Consell Consultiu pel que fa als

articles 42 i 46 de la Llei del Govern de les Illes Balears (memòria, relació de les

disposicions afectades, taula de vigències, innecessarietat d'estudis de costos i de

creació de serveis, i informes dels serveis jurídics i de la secretaria general), però s?han

de tenir en compte les objeccions que s?han exposats i raonat respecte de l'audiència

prevista en l'article 43.

Quarta

5

En la consideració jurídica tercera del Dictamen 145/2003, el Consell Consultiu va

estudiar les competències estatals i les competències de la nostra comunitat autònoma

en matèria d'inspecció tècnica de vehicles (articles 149.1.13a, 149.1.21a i 148.1.18a de

la Constitució espanyola i 10.30 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears). Després

d'analitzar les situacions creades per l'existència de concessions per a l'activitat a la qual

es refereix l'expedient a Mallorca i Menorca ?però no a Eivissa i Formentera?, va

arribar a la conclusió que l'Administració autonòmica balear, sens perjudici de les

competències transferides als consells insulars, havia d'adoptar, en el pla normatiu, les

disposicions pertinents perquè es respectàs, en els termes del Reial decret de 27 de juny

de 2003, la doctrina de la liberalització de l'activitat d'inspecció tècnica de vehicles.

Amb aquesta finalitat, el Reial decret, després d'autoritzar les comunitats autònomes per

fixar terminis d'adaptació per als titulars d'activitats concedides mitjançant la

contraprestació de cànons, en el darrer paràgraf de l'apartat 1 de la disposició transitòria

segona, puntualitza:

La fixació dels terminis a què es refereix aquest apartat l?efectua l?òrgan competent a cada

comunitat autònoma. Les comunitats autònomes que, a l?entrada en vigor d?aquest Reial

decret, encara no hagin fixat els terminis indicats ho han de fer en el termini de sis mesos des

de la seva entrada en vigor.

Així mateix, l'apartat 3 de la mateixa disposició transitòria prescriu:

Transcorregut el termini de sis mesos que fixa l?apartat 1, fora dels casos que estableixen els

apartats anteriors i, en tot cas, una vegada vençut el termini de vigència dels títols habilitants

per a la prestació de serveis d?ITV que tinguin un àmbit territorial delimitat, o quan l?òrgan

competent de la comunitat autònoma no hagi fixat els terminis als quals es refereix l?apartat 1,

s?han d?atorgar les autoritzacions a què es refereix aquest Reial decret als qui compleixin els

requisits que s?hi estableixen i les altres normes dictades a aquest efecte.

Els preceptes ara transcrits, juntament amb els que hi concorden (vegeu com a exemple

l'article 4 del Reial decret, en què s?expressa que les «les estacions ITV són autoritzades

per l?òrgan competent de la comunitat autònoma on estiguin radicades, sempre que

acreditin el compliment de les obligacions i els requisits tècnics que estableix aquest

Reial decret i que han de garantir l?homogeneïtat i la uniformitat del servei en tot el

territori nacional, així com els que afecten les diferents instal·lacions en matèria de

seguretat industrial i metrologia, i els altres addicionals que hagi establert o estableixi la

comunitat autònoma en l?exercici de les seves competències»), són terminants quant als

terminis que, per assolir-ne l?aplicació, especifica el Reial decret en les disposicions

transitòries. Així ho va advertir el Consell Consultiu en el seu anterior Dictamen i,

d?aquesta manera, pertoca reiterar l'advertiment en aquesta ocasió. En altres paraules,

mentre que la comunitat autònoma està autoritzada per afegir als requisits fixats

generaliter perquè es pugui autoritzar una estació d'ITV o per legitimar-ne d'altres de

susceptibles de complementar els estatalment implantats, el que no pot fer és modificar

els terminis o, el que és mes greu, suspendre'ls sine die. Una determinació en aquest

sentit no es pot considerar conforme a dret, atès que implica una infracció, almenys, de

l?apartat 3 de la disposició transitòria transcrita.

Importa recordar aquí, per tancar aquestes reflexions, el que es va apuntar en l'apartat 2

de la consideració jurídica tercera de l'anterior Dictamen del Consell Consultiu, en el

sentit que el límit de sis mesos assenyalat perquè les comunitats autònomes puguin fixar

terminis impeditius d'indefinicions temporals en matèria de concessions, havia de

6

concloure el 13 de gener passat, en què es van complir els sis mesos des de l'entrada en

vigor del Reial decret de 27 de juny de 2003. Per tant, havent transcorregut el termini

indicat sense que s?hagi pres cap decisió a aquest efecte, pertoca que desplegui

l?eficàcia l'apartat 3 de la disposició transitòria segona, en què s?expressa que «s?han

d?atorgar les autoritzacions a què es refereix aquest Reial decret als qui compleixin els

requisits que s?hi estableixen i les altres normes dictades a aquest efecte.».

Evidentment, entre «les altres normes dictades a aquest efecte» s'haurien d?incloure les

que provenen de la comunitat autònoma, a l'empara de l'article 4 del Reial decret. El

Govern de les Illes Balears podria haver fet ús de la competència reconeguda en el

precepte en ocasió del Decret 192/2003, però no ho va fer. Per tant, que per justificar la

suspensió de terminis constitutiva de l'eix del Decret projectat s'al·ludeixi a aquestes

«normes» addicionals que va poder dictar i no ho va fer ?de manera que la seva

audiència provoqui la insuficiència del Decret 192/2003 i s'erigeixi en causa

justificadora de l'ajornament al qual s'aspira? és una mesura que no és possible

d?acceptar en dret (vegeu, per l?interès respecte d?això, l?article 110, apartat 3, de la Llei

de 26 de novembre de 1992, modificada per la de 13 de gener de 1999).

III. CONCLUSIONS

1a. El president de les Illes Balears està legitimat per formular la consulta, i el Consell

Consultiu és competent per atendre-la. El dictamen que se n'emet és preceptiu.

2a. L'expedient tramitat per l'Administració autonòmica no s?ajusta a dret pel que fa als

articles 43 i 44 de la Llei del Govern de les Illes Balears, atès que no s?ha tingut en

compte el tràmit d?audiència (consideració jurídica tercera).

3a. El Decret que tracta de dictar-se tampoc no s'adapta a l'ordenament jurídic

(consideració jurídica quarta).

4a. En la resolució que hi recaigui, s?hi ha d?inserir la declaració solemne que pertoqui,

segons que s?adopti d?acord amb aquest dictamen o se n?allunyi, en compliment de

l?article 3, apartat 3, de la Llei balear de 15 de juny de 1993 («d?acord amb el Consell

Consultiu» o «havent escoltat el Consell Consultiu», en la versió catalana, i «de acuerdo

con el Consejo Consultivo» o «oído el Consejo Consultivo», en la versió castellana).

Palma, 24 de març de 2004