Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 021/2002 del 02 de abril del 2002

Resumen

Dictamen núm. 21/2002, relatiu al Projecte de decret de modificació del Decret 69/1999, de 4 de juny, pel qual es regula la pesca esportiva i recreativa a les aigües interiors de l?arxipèlag balear(.

Ponente/s:

Joan Oliver Araujo

Contestacion

Dictamen núm. 21/2002, relatiu al Projecte de decret de modificació del Decret

69/1999, de 4 de juny, pel qual es regula la pesca esportiva i recreativa a les aigües

interiors de l?arxipèlag balear?.

I. ANTECEDENTS

1. Vista la proposta de 3 de maig de 2001 del director general de Pesca, el conseller

d?Agricultura i Pesca va acordar, el dia 7 de maig de 2001, l?inici d?un procediment per

a l?elaboració d?un Projecte de decret de modificació del Decret 69/1999, de 4 de juny,

pel qual es regula la pesca esportiva i recreativa a les aigües interiors de l?arxipèlag

balear. Així mateix, va designar la Direcció General de Pesca com a òrgan responsable

de l?esmentat procediment.

2. El 21 de maig de 2001, el cap de Servei de Recursos Marins, amb el vistiplau del

director general de Pesca, va elaborar un informe en el qual es justificava l?oportunitat

de l?elaboració de la nova norma i l?adequació de les mesures proposades a les finalitats

perseguides. Al mateix temps detallava el marc normatiu i la taula de vigències de les

disposicions anteriors sobre la mateixa matèria.

3. El dia 25 de maig de 2001, es va realitzar la 25a reunió del Consell Pesquer. En el

punt cinquè del seu ordre del dia hi havia la proposta de modificació del Decret

69/1999. Es transcriu, pel seu interès, un fragment de l?acta de l?esmentada reunió:

5. Proposta de modificacions del Decret 69/1999, sobre pesca esportiva i recreativa.

Les propostes que presenta la Direcció General de Pesca són bàsicament per adaptar la

normativa autonòmica que regula aquesta matèria amb la normativa estatal. El director

general de Pesca diu que la normativa per a aigües exteriors va ser modificada en el

2000, en el sentit d?autoritzar la tinència a bord i l?ús de certs tipus de rodets elèctrics,

fet no permès a la normativa autonòmica. La Direcció General proposa la modificació

de la normativa que regula la pesca esportiva i recreativa en aigües interiors, en el sentit

d?autoritzar la seva tinència a bord de rodets elèctrics, sense autoritzar-ne l?ús.

Una altra modificació que proposa la Direcció General de Pesca fa referència a la quota

de cefalòpodes. Actualment està permesa la captura de 10 peces, però en alguns casos,

sobretot en el cas dels pops, hi podria haver un excés de pes, i per això es proposa

indicar que les 10 peces per llicència i dia no podin superar els 5 quilos.

Una altra modificació de la Direcció General de Pesca, a proposta de l?Associació

Balear de Pesca d?Altura, fa referència a l?article 3.1, on parla de la llicència de pesca

recreativa col·lectiva, s?afegiria ?que aquesta llicència s?emetrà només per a

embarcacions de llista 6ena?.

Hi ha una sol·licitud de la Federació d?Activitats Subaquàtiques i la Federació de Pesca

i Càsting, d?homologar la seva llicència i establir un sistema de participació en la

tramitació de les llicències de pesca, petició que no és nova. L?únic organisme que pot

emetre llicències de pesca és la Conselleria, i la Direcció General de Pesca proposa una

sèrie de modificacions en el tema de les llicències per facilitar i simplificar la tramitació

als esportistes federats. Bàsicament en el tema de la pesca recreativa es crearia una

llicència nova, que seria per un any i així la duració d?aquesta seria igual que la llicència

federativa.

En el tema de la llicència de pesca submarina, es proposa que la tinència de la llicència

federativa sigui requisit indispensable per poder emetre la corresponent llicència de

pesca submarina i que la vigència sigui d?un any. En ambdós casos pendent d?un

informe jurídic.

? Ponència del Sr. Joan Oliver Araujo, president.

També es modifica l?obligació que els túnids que es pesquin en els concursos i per les

embarcacions d?esplai s?hagin d?entregar a l?entitat pesquera més pròxima, ja que

aquesta mesura és impossible de dur a la pràctica perquè quan els concursos finalitzen

les llotges i confraries estan tancades [...].

Una vegada debatudes aquestes propostes, s?aproven les propostes presentades per la

Direcció General de Pesca.

4. Dia 7 de gener de 2002, el cap del Servei Jurídic de la Conselleria d?Agricultura i

Pesca va elaborar un informe sobre el Projecte de decret objecte d?aquest dictamen, en

el qual, a més de sostenir la seva legalitat i oportunitat, assenyalava que, com que les

entitats interessades varen ser presents en la reunió del Consell Pesquer al qual s?ha fet

menció, no era necessari dur a terme el tràmit d?audiència exigit en l?article 43 de la

Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les Illes Balears. No consta, tanmateix l?

?estudi econòmic? que exigeix l?incís final de l?apartat 1 de l?article 42 de l?esmentada

Llei.

Igualment, s?informava de la necessitat de comunicar el Projecte a la Comissió Europea,

d?acord amb el que estableix l?article 1.3 del Reglament (CE) número 1626/1994 del

Consell, de 27 de juny, pel qual s?estableixen determinades mesures tècniques de

conservació dels recursos pesquers al Mediterrani. L?objectiu d?aquest requisit és que la

Comissió Europea sigui informada dels plans i les mesures de conservació i gestió dels

recursos pesquers a l?indicat mar. Doncs bé, consta en l?expedient la tramesa del

Projecte de decret al director general de Coordinació del Mercat Interior i Altres

Polítiques Comunitàries, del Ministeri d?Administracions Públiques, per a la seva

notificació a la Comissió Europea.

5. El dia 20 de desembre de 2001, el director general de Pesca va elaborar un informe

pel qual es justificava la petició de dictamen al Consell Consultiu amb el caràcter

d?urgent. Per una altra part, el dia 15 de gener de 2002, el secretari general tècnic de la

Conselleria d?Agricultura i Pesca, després de realitzar les oportunes reflexions, va

informar favorablement el Projecte de decret examinat.

6. El 17 de gener de 2002, el conseller d?Agricultura i Pesca va sol·licitar al president de

les Illes Balears que demanés al Consell Consultiu el preceptiu dictamen. El 25 de gener

de 2002, va tenir entrada l?esmentada petició a la seu d?aquest alt òrgan consultiu. A

continuació, el seu president va encomanar l?elaboració de la corresponent ponència.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

No ofereix cap dubte, en el present cas, el caràcter preceptiu del dictamen del Consell

Consultiu, perquè així resulta de l?article 10.6 de la Llei 5/1993, de 15 de juny, en la

redacció derivada de l?article 7 de la Llei 6/2000, de 31 de maig, que el va modificar. Es

tracta, en efecte, d?un Projecte de decret que, com es veurà, no té caràcter organitzatiu,

per la qual cosa és indiscutible la preceptividad de l?esmentat dictamen.

En efecte, com ha tingut ocasió d?analitzar aquest Consell Consultiu, la Llei 6/2000 ha

substituït la referència que les disposicions reglamentàries ?es dictin en execució de les

lleis? per la fórmula: ?Excepte les de caràcter organitzatiu?. La nova redacció s?ha

d?entendre més precisa i, en particular, més concorde amb la jurisprudència més recent.

Així, es desplaça el centre de gravetat de la preceptivitat del dictamen des d?una estricta

concepció dels reglaments ?executius? (que entengués únicament per aquests els que

d?una manera directa i concreta es lliguen a una llei o conjunt de lleis o, almenys, a un

article o articles d?una llei, de manera que la completen, desenvolupen, detallen o

apliquen) fins a incloure tot tipus de disposicions reglamentàries, amb l?única excepció

de les organitzatives. Amb això s?accentua la caracterització de la intervenció del

Consell Consultiu com a ?garantista? dels drets dels ciutadans en les seves relacions

amb l?Administració i s?amplia l?àmbit de la intervenció preceptiva del Consell

Consultiu en el procediment d?elaboració de disposicions reglamentàries. Per tant, de

l?esmentat dictamen només en queden exclosos els reglaments interns, domèstics o

merament organitzatius de la mateixa Administració.

Segona

Des d?un punt de vista procedimental s?han acomplert la majoria dels tràmits essencials

continguts en els articles 42 a 47 de la Llei 4/2001, de 14 de març, del Govern de les

Illes Balears. En efecte, ja que en el procediment d?elaboració de la norma han estat

consultades les entitats afectades (concretament en la reunió del Consell Pesquer de 26

de maig de 2001), en aplicació del que disposa l?article 43.2 de l?esmentada Llei (?no

serà exigible el tràmit previst en el punt anterior respecte de les entitats esmentades si

han estat consultades en el procediment d?elaboració o si hi han participat mitjançant

informes?), no és exigible el tràmit d?audiència en la forma prevista en el primer apartat

de l?esmentat article 43.

Igualment s?ha acomplert el tràmit especial de comunicar el projecte a la Comissió

Europea, d?acord amb l?article 1.3 del Reglament (CE) 1626/1994 del Consell, de 27 de

juny, pel qual s?estableixen determinades mesures tècniques de conservació dels

recursos pesquers al Mediterrani.

Hi falta, tanmateix, l? ?estudi econòmic? que exigeix imperativament l?incís final de

l?article 42.1 de la Llei del Govern de les Illes Balears per a la tramitació de les

disposicions reglamentàries. Deficiència que necessàriament s?haurà de corregir abans

de l?aprovació definitiva del Decret projectat. Del compliment d?aquest requisit haurà

de donar-se?n compte al Consell Consultiu.

Tercera

La matèria que es pretén regular, pesca esportiva i recreativa en aigües interiors, es

troba recollida en l?article 10.19 de l?Estatut d?Autonomia de les Illes Balears, que, com

a competència exclusiva de la comunitat autònoma, comprèn la pesca i activitats

recreatives en aigües interiors, cria i recollida de marisc, aqüicultura i cacera. En

l?exercici d?aquestes competències correspon a la comunitat autònoma la potestat

legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva.

La norma que és objecte del present dictamen ha estat elaborada en exercici de la

potestat reglamentària que, d?acord amb el que estableix l?article 38.1 de la Llei

autonòmica 4/2001, de 14 de març, està atribuïda al Govern. Quant a la forma de la

disposició que es dictamina, ja que es tracta d?una norma de caràcter general dictada pel

Govern, i de conformitat amb el que disposa l?article 39.1 de l?esmentada Llei, adoptarà

la forma de decret. Malgrat el fet que es tracta d?una matèria pròpia del departament de

pesca, el conseller d?Agricultura i Pesca no pot dictar aquesta disposició reglamentària,

ja que no està autoritzat per llei o per decret, tal com estableix l?article 38.2.b de

l?esmentada Llei.

Quarta

Quant al fons de l?assumpte, i pel que es refereix a l?estudi de les modificacions

proposades amb la norma projectada, cal assenyalar el següent:

a) El Decret 69/1999, de 4 de juny, pel qual es regula la pesca esportiva i recreativa a

les aigües interiors de l?arxipèlag balear, estableix, entre altres aspectes, les quotes

màximes de captura i les condicions en les quals es pot practicar la pesca marítima

esportiva i recreativa. L?entrada en vigor de l?Ordre ministerial de 24 de juliol de 2000

(BOE núm. 180, de 28 de juliol de 2000), per la qual es modifica l?Ordre de 26 de

febrer de 1999 per la que s?estableixen les normes que regulen la pesca marítima

d?esbarjo (en aigües exteriors), fa aconsellable, ja que afecta els mateixos recursos

marins vius, unificar la normativa de les aigües interiors de les Illes Balears amb la

normativa estatal.

Efectivament, l?Ordre ministerial de 24 de juliol de 2000 va modificar, entre altres

articles, el quart de l?Ordre ministerial de 1999, introduint noves quotes màximes de

captura de tonyina i prohibint expressament portar a bord captures superiors a les

autoritzades, i també el seu transbord. Literalment, l?Ordre estableix el següent:

3. [...] c) En el caso de la pesca de atún rojo en el Mediterráneo, los límites de captura se

establecen en:

Una pieza por licencia y día hasta un máximo de tres por barco para ejemplares

superiores a 80 kilógramos de peso medio.

Dos piezas por licencia y día hasta un máximo de seis por barco para ejemplares de

peso medio entre 30 y 80 kilógramos.

Cuatro piezas por licencia y día hasta un máximo de 12 por barco para ejemplares de

peso medio entre la talla mínima autorizada y los 30 kgs.

4. Las embarcaciones de pesca recreativa no pueden tener a bordo capturas superiores a

los límites máximos autorizados, para cada día, en los apartados anteriores, quedando

expresamente prohibido cualquier transbordo de las mismas.

Amb l?objectiu esmentat anteriorment, és a dir, el d?adaptar la normativa autonòmica a

l?estatal, s?aprofita la modificació del Decret 69/1999 per establir les mateixes

limitacions que les assenyalades a l?Estat.

b) D?altra banda, el temps ha demostrat que certs aspectes del Decret autonòmic

66/1999, com els relatius a les quotes de cefalòpodes i de raor, la llicència col·lectiva, la

participació en competicions o la destinació de les captures de les espècies indicades a

l?annex III són de difícil aplicació o necessiten una millor regulació.

a) En relació amb les quotes de cefalòpodes

El Decret 66/1999 estableix, amb caràcter general, una quota màxima diària de 5 kg per

llicència, però, per als cefalòpodes, n?estableix una de deu peces. La pràctica, tanmateix,

ha demostrat que en alguns casos, sobretot en el dels pops, és perfectament possible

superar àmpliament la quota màxima general sense superar la de 10 cefalòpodes,

possibilitat no prevista pel Decret 69/1999, encara més si en el mateix dia es pesquen, a

més de cefalòpodes, altres espècies. Per això, la nova regulació pretén indicar

expressament aquesta prohibició, comptant-hi totes les espècies capturades, de superar

els 5 kg per persona i dia, i els 25 quilos establerts per a les llicències col·lectives.

b) En relació amb les quotes de raor

S?explica en l?expedient que la disminució de les talles mitjanes de raor, Xyrichthys

novacula, a les Illes Balears ha fet necessari establir un període de veda perquè se?n

puguin recuperar les poblacions. Ara, amb la mateixa finalitat, s?aprofita la modificació

del Decret 69/1999 per establir una quota màxima de captura de raors per llicència

individual i dia. En concret, es fixa l?esmentada quota en 50 exemplars.

c) Autoritzacions administratives: llicències de pesca marítima

Respecte de les autoritzacions administratives, les finalitats perseguides amb el Decret

que analitzam estan prou motivats. Així:

?Respecte de la llicència de pesca marítima col·lectiva, es pretén aclarir que aquest

tipus de llicència està pensada per a embarcacions que tinguin una activitat comercial; i

que, com a activitat comercial que és, els tripulants tinguin coneixement de la normativa

pesquera i conscienciació de l?estat dels recursos pesquers, de manera que els puguin

transmetre als passatgers interessats en l?exercici de la pesca marítima a les nostres illes.

Per a això, s?introdueixen les següents mesures: 1) limitar l?obtenció d?aquest tipus de

llicència a les embarcacions de sisena llista, que són embarcacions d?esbarjo que

s?exploten amb finalitats lucratives; 2) establir que l?embarcació ha de comptar amb

personal expert, bé d?un tècnic esportiu especialitzat en pesca o bé d?un professional

que acrediti haver estat enrolat en una embarcació de pesca professional durant un

temps mínim de cinc anys.

?Es crea una llicència de pesca marítima esportiva (diferent de la llicència de pesca

marítima recreativa), que autoritza la pràctica de la pesca marítima esportiva des de

terra o des d?embarcacions per participar en competicions oficials i entrenaments, amb

vigència d?un any natural, que requerirà estar en possessió de la llicència de pesca

federativa.

?En relació amb la llicència de pesca marítima submarina, i d?acord amb el Reial

Decret 137/1993, pel qual s?aprova el Reglament d?armes s?introdueixen les següents

modificacions: Primera, s?incrementa a setze anys l?edat mínima per a l?exercici de la

pesca marítima submarina; i segona, s?exigeix estar en possessió de la llicència

federativa de pesca submarina (que porta implícita una assegurança).

d) Aparells per a la recollida de puu

El Decret 10/1998, de 23 de gener, pel qual es regula la recollida de puu a les illes

Balears, encara vigent, estableix els aparells autoritzats per a la seva captura, que,

tanmateix, no es varen incloure en el Decret 69/1999. Per aquest motiu, ara, s?aprofita la

seva modificació per reparar aquest oblit, incorporant-los al seu text. Així, es pretén

incloure com a únics artefactes autoritzats per a la captura del puu, en la pesca

recreativa, el salabre, el baveró, el bou i la llandera, d?acord amb l?esmentat Decret

10/1998.

e) Prohibicions de tinença i ús d?aparells de pesca auxiliars o complementaris que no

siguin estrictament manuals

El Decret 69/1999 prohibeix, dins d?aigües interiors, l?ús i tinença d?aparells de pesca

auxiliars o complementaris que no siguin estrictament manuals. Això no obstant,

l?Ordre ministerial de 24 de juliol de 2000, que modifica la de 26 de febrer de 1999,

autoritza l?ús i tinença en aigües exteriors d?un màxim de dos rodets elèctrics sempre

que, en la seva potència màxima conjunta, no se superin els 300W. La modificació que

s?introdueix en el Projecte de decret que dictaminem és en el sentit de permetre, també

en aigües interiors, la tinença a bord d?aquests rodets elèctrics, però sense autoritzar-ne

l?ús.

Cinquena

Analitzades amb detall totes les modificacions que pretén introduir el Decret projectat,

s?ha d?assenyalar que cap d?elles contravé en cap aspecte la normativa europea ni

l?estatal bàsica en la matèria. Al contrari, s?adeqüen totalment a la Constitució, a

l?Estatut d?autonomia i a la resta de l?ordenament jurídic, per la qual cosa no hi ha raons

que provoquin un pronunciament desfavorable sobre les mateixes modificacions per

part d?aquest Consell Consultiu.

III. CONCLUSIONS

1a. El dictamen a emetre per aquest Consell Consultiu té caràcter preceptiu.

2a. L?observació continguda en el tercer paràgraf de la consideració jurídica segona té

caràcter essencial a l?objecte de poder emprar la fórmula ?d?acord amb el Consell

Consultiu?.

3a. Al marge del que s?acaba d?indicar, no hi ha obstacles legals perquè, amb l?actual

contingut, el Consell de Govern pugui aprovar el Decret utilitzant la fórmula ?d?acord

amb el Consell Consultiu?.

Palma, 2 d?abril de 2002