Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 017/2009 del 17 de febrero del 2009

Resumen

DICTAMEN núm. 17/2009, relatiu a la reclamació de responsabilitat patrimonial del Consell Insular de Mallorca formulada pel senyor F. A. M., advocat, en representació del senyor S. F. B., pels danys soferts en un accident de circulació a la carretera de Palma al Port d?Alcúdia*

Contestacion

DICTAMEN núm. 17/2009, relatiu a la reclamació de responsabilitat patrimonial

del Consell Insular de Mallorca formulada pel senyor F. A. M., advocat, en

representació del senyor S. F. B., pels danys soferts en un accident de circulació a

la carretera de Palma al Port d?Alcúdia*

I. ANTECEDENTS

1. El 2 d?octubre de 2006, tingué entrada en el registre del Consell Insular de Mallorca

un escrit del senyor F. A. M., advocat, que compareixia en nom del senyor S. F. B.,

guàrdia civil del destacament de trànsit d?Inca. En aquest escrit formulava una

reclamació pels danys soferts pel seu representat, que quantifica en 7.737,01 euros,

arran d?un accident de circulació sofert a la carretera Palma-Port d?Alcúdia. La

descripció de l?accident es fa en els termes següents:

En fecha 13.06.2006, sobre las 18.48 horas, don S. F. B., cuando circulaba con la

motocicleta P., por las carretera Ma-13 A, carretera Palma-Puerto de Alcudia, al

llegar a la rotonda del km. 29, volcó la motocicleta, al deslizarse la misma, a

consecuencia de una mancha, al parecer, de gasoil, desparramada por un vehículo,

produciéndose lesiones de consideración. [?]

La lesión que sufrió don S. F. B. fue a consecuencia del funcionamiento anormal de

los servicios públicos del Consell Insular de Mallorca, que no actuaron con la

diligencia debida, al no proceder a quitar la mancha de dicho producto. [?]

El Consell Insular de Mallorca incumplió el deber de vigilancia exigible al no

señalizar y vallar la mancha de aceite, existente en la carretera de referencia, que

había sido desparramada por un vehículo.

La Policía Local de Inca intervino realizando el correspondiente atestado, que, desde

este momento, pedimos que el Consell Insular de Mallorca solicite la incorporación

de dicho atestado a este expediente. [També demana la prova testifical dels dos

policies locals que hi varen intervenir ?agents C i D? i del senyor E. A. H.].

Amb aquesta reclamació aporta els documents següents: a) la factura del centre mèdic

situat a I., per dues consultes al traumatòleg, una consulta al metge de capçalera i trentacinc

sessions de rehabilitació, que fa un total de 1.404 euros; b) la valoració, feta per un

especialista en valoració del dany corporal, pels dies de baixa (1 hospitalari i 56

impeditius) i les seqüeles (cinc punts) en la quantia de 6.333,01 euros; c) diversos fulls,

sense signar ni segellar, que descriuen breument l?evolució del reclamant; i d) tres

fotografies del lloc de l?accident.

2. El 6 d?octubre de 2006, el director insular de Carreteres incoa el procediment,

nomena l?instructor i la secretària de l?expedient, informa el reclamant de la data

*Ponència de l?Hble. Sr. Joan Oliver Araujo, conseller.

d?entrada del seu escrit, del termini que té l?Administració per resoldre i dels efectes del

silenci administratiu. Així mateix, demana al senyor S. F. B. que aporti l?original o una

fotocòpia degudament acarada de la documentació que acrediti o aclareixi determinats

aspectes de la reclamació formulada. El reclamant compleix amb el dit requeriment.

D?entre la documentació aportada, paga la pena reproduir el contingut del darrer escrit

del Servei de Traumatologia del H.:

El paciente viene realizando sesiones de fisioterapia hace mes y medio, ha mejorado

sustancialmente, ya casi no tiene clínica de síndrome cervical, ligera contractura y

poco dolor a la movilidad, no refiere mareos ni parestesias en miembros.

Consideramos que la clínica residual que tiene es parte del síndrome postraumático

cervical, y su origen es en partes blandas, por lo que este Servicio de Traumatología

le da alta definitiva sin limitaciones el día 07/08/2006.

3. El 2 de febrer de 2007, el director insular de Carreteres comunica al reclamant el

canvi de l?instructor i el secretari de l?expedient.

4. L?instructor demana a la Policia Local d?Inca una còpia de tota la documentació

elaborada a resultes de l?accident objecte de la reclamació. En compliment d?aquest

requeriment, la Policia Local va trametre a l?instructor la fitxa de recepció de l?avís, en

la qual es pot llegir que el lloc de l?accident fou Z i que «a la rodona de la carretera de

Sineu un motorista de la Guardia Civil ha caigut fortuïtament degut al vessament d?oli a

la calçada», que «el company de la Benemèrita fa un parte de caràcter intern», i que «els

bombers es desplacen al lloc per abocar arena damunt l?oli».

5. A instàncies de l?instructor, l?advocat del reclamant (que presenta el poder notarial

que acredita la seva representació) redacta les preguntes que vol que es formulin als

testimonis, que són les següents:

Primera. Diga ser cierto que usted estaba presente cuando don S. F. B. volcó la

motocicleta, el día 13.06.2006, sobre las 18.48 h., por la carretera Ma-13 A,

carretera Palma-Puerto de Alcudia, al llegar a la rotonda del km. 29.

Segunda. Diga ser cierto que, este día, en el suelo (pavimento) había una mancha, al

parecer, de gas-oil.

Tercera. Diga ser cierto que la consecuencia [sic] de la caída de don S. F. B., de la

motocicleta, fue la mancha, al parecer de gas-oil, que había en el suelo.

6. El primer testimoni és el del senyor E. A. H., advocat, que a la primera pregunta «diu

que sí, perquè anava conduint just darrere»; a la segona, diu que sí; i a la tercera «diu

que sí, atès que el vehicle del senyor S. F. B. va patinar». Per la seva banda, el policia

local núm.C (antic C) de l?Ajuntament d?Inca a la primera pregunta diu que no; a la

segona «diu que sí, perquè varen donar avís al Parc de Bombers, els quals varen

estendre picadís pel damunt del paviment»; i a la tercera «diu que no ho pot assegurar,

però que probablement sí». També es fa constar que el reclamant renuncia al testimoni

de l?altre policia local, atès que considera que seria reiteratiu.

7. Després que l?instructor demanàs un informe al cap del Servei d?Explotació i

Conservació (de la Direcció Insular de Carreteres), aquest, també amb la signatura de

l?enginyer d?Explotació, va afirmar:

1. No consta l?accident que motiva la reclamació.

2. La carretera Ma-13 A és competència del Consell de Mallorca, si bé el lloc on se

situa l?accident és un tram de la travessera del nucli urbà d?Inca.

3. La carretera Ma-13 A és revisada, com a mínim, setmanalment pels vigilants

d?explotació.

4. No consten accidents previs al que ara ens ocupa.

5. No consta cap avís previ indicant la presència de gas-oil a la calçada.

8. El 12 de juny de 2008, l?instructor obre el tràmit d?audiència i ho notifica al

reclamant perquè, en el termini de quinze dies, pugui al·legar i presentar els documents

que estimi convenients. En compliment de l?article 11.1 del Reglament aprovat pel

Reial decret 429/1993, també se li adjunta la relació dels documents que figuren a

l?expedient, perquè en prengui coneixement.

9. El 9 de juliol de 2008, l?advocat F. A. M. presenta un escrit d?al·legacions en què

reitera la reclamació del senyor S. F. B. i afirma:

Ha quedado acreditado que don S. F. B. volcó la motocicleta, el día 13.06.2006,

sobre las 18.48 h., por la carretera MA 13 A, carretera Palma-Puerto de Alcudia, al

llegar a la rotonda del kilómetro 29.

Ha quedado acreditado que en fecha 13.06.2006, sobre las 18.48 h., por la carretera

MA 13 A, carretera Palma-Puerto de Alcudia, al llegar a la rotonda del kilómetro 29,

había una mancha de gas-oil en el suelo.

Ha quedado acreditado que don S. F. B. cayó de la motocicleta a consecuencia de la

mancha de gas-oil, que había en el suelo.

Todas estas afirmaciones han sido corroboradas por el testigo don E. A. H. y por el

policía local del Ayuntamiento de Inca C. [?]

Por todo ello, no hay ninguna duda que la Administración, CIM, incumplió el deber

de vigilancia exigible al no señalizar y vallar la mancha de aceite existente en la

carretera de referencia, que había sido desparramada por un vehículo. [?]

10. El 4 de novembre de 2008, l?instructor va formular una proposta de resolució

desestimatòria de la reclamació, perquè va considerar que l?Administració insular no és

responsable de l?existència de la taca d?oli que va causar l?accident del senyor S. F. B.

11. El 5 de novembre de 2008, la presidenta del Consell Insular de Mallorca, a

instàncies del conseller executiu d?Obres Públiques, formula la consulta corresponent al

Consell Consultiu de les Illes Balears, la qual tingué registre d?entrada a la nostra seu el

27 de novembre de 2008.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

D?acord amb el que estableixen els articles 10.10.a i 15.1.d de la Llei 5/1993, de 15 de

juny, modificada per la Llei 6/2000, de 31 de maig, la presidenta del Consell de

Mallorca està legitimada per sol·licitar aquest dictamen, i el Consell Consultiu és

competent per emetre?l. El dictamen té la condició de preceptiu atesa la quantia de la

indemnització reclamada, que supera els 3.000 euros.

Segona

El senyor S. F. B., com a persona que ha patit els mals provocats per l?accident, segons

ha acreditat, té la condició d?interessat d?acord amb l?article 31.1.a de la Llei 30/1992,

de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment

administratiu comú. Ha comparegut degudament representat, mitjançant un poder

notarial, per un advocat.

El moment en què es presentà la reclamació no planteja cap qüestió d?interès, perquè es

va formular dins el termini d?un any fixat legalment. En efecte, aquesta es registrà en el

Consell de Mallorca dia 2 d?octubre de 2006 i l?accident havia tingut lloc dia 13 de juny

del mateix any.

El procediment s?ha tramitat, en substància, segons el que estableix la Llei esmentada i

el Reial decret 429/1993, de 26 de març; així, entre d?altres tràmits, s?ha complert amb

l?audiència del reclamant, que va fer les al·legacions que considerà oportunes. Així

mateix, s?ha emès una proposta de resolució motivada. També s?ha de fer constar que

l?expedient es trameté a aquesta autoritat consultiva degudament ordenat, foliat i

precedit d?un índex numerat.

L?òrgan competent, amb caràcter originari, per resoldre és la presidenta del Consell

Insular, en virtut de l?atribució competencial de caràcter residual continguda en l?article

9.2.x de la Llei 8/2000, de 27 d?octubre, de consells insulars. Això no obstant, deixant

de banda el Reglament orgànic de la corporació, que no concreta aquest punt, el Decret

d?organització del Consell de Mallorca, de 17 de juliol de 2007 (BOIB núm. 111, ext.

de 20 d?octubre), disposa, d?entre les atribucions del Consell Executiu, la de:

o) Reconèixer les obligacions derivades de responsabilitat patrimonial, si la

competència no correspon al Ple del Consell de Mallorca.

Per tant, no hi ha dubte que correspon al Consell Executiu del Consell Insular de

Mallorca la resolució d?aquest procediment.

Tercera

Cal aplicar a la reclamació objecte d?aquest dictamen la teoria general sobre la

responsabilitat patrimonial de les administracions públiques establerta, al màxim nivell

normatiu, en l?article 106.2 de la Constitució espanyola de 1978, amb la concreció que

en fa l?article 139 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre. Aquests preceptes estableixen

el dret dels particulars a ser indemnitzats per les administracions públiques

corresponents de tota lesió que sofreixin en qualsevol dels seus béns o drets, tret dels

casos de força major, sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament normal o

anormal dels serveis públics.

Pel que fa a la responsabilitat patrimonial de les corporacions locals, davant el mutisme

de la Llei de consells insulars, aquesta ve establerta d?una manera encara més concreta

per l?article 54 de la Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de les bases del règim local,

quan diu:

Las entidades locales responderán directamente de los daños y perjuicios causados a

los particulares en sus bienes y derechos como consecuencia del funcionamiento de

los servicios públicos o de la actuación de sus autoridades, funcionarios o agentes en

los términos establecidos en la legislación general sobre responsabilidad

administrativa.

Els requisits establerts per la doctrina i la jurisprudència perquè aquesta responsabilitat

de les administracions públiques sigui reconeguda són, com ha reiterat aquest Consell

Consultiu en nombrosos dictàmens, els següents: la realitat efectiva del dany i perjudici

causat, i que aquest sigui avaluable econòmicament i individualitzat respecte d?una

persona o un grup de persones; que el dany o la lesió soferta pel reclamant sigui

conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics en una relació de

causa efecte; l?absència de força major, i que el reclamant no tingui el deure jurídic de

suportar el dany.

Quarta

Cal ara estudiar si hi concorren en el present cas tots els requisits esmentats en la

consideració jurídica anterior per reconèixer la responsabilitat patrimonial del Consell

de Mallorca. Doncs bé, amb les proves presentades i les practicades (atestat de la

Policia Local d?Inca i els testimonis del senyor E. A. H. i del policia local C), podem

afirmar que està acreditada la realitat de l?accident objecte de reclamació i la seva causa

(caiguda de la motocicleta de la Guardia Civil pilotada pel senyor S. F. B. a resultes de

l?existència d?un vessament d?oli a la calçada). També es pot considerar acreditat el

caràcter antijurídic del dany (ja que el reclamant no té el deure jurídic de suportar-lo) i

la inexistència de força major. Per tant, sols ens queda analitzar si es dóna o no la

necessària relació de causalitat entre el mal patit i el funcionament de l?Administració

insular de Mallorca.

El Tribunal Suprem i els tribunals superiors de justícia de les comunitats autònomes han

tingut reiterades oportunitats de pronunciar-se en casos idèntics a aquest, i fixar una

sòlida doctrina que no resulta favorable als interessos del reclamant. Així, a manera

d?exemple paradigmàtic, podem recordar la Sentència d?11 de febrer de 1987 del

Tribunal Suprem, en què el Tribunal resolgué una reclamació pels danys produïts en un

vehicle a causa d?un accident provocat per una taca d?oli ?d?origen desconegut? a la

via pública. Diu així:

En el presente caso resulta acreditada la mancha de aceite en la vía, situada en el

tramo curvo de aquélla, pero, sin embargo, no se ha podido acreditar el origen de la

misma, que presumible y fundamentalmente se atribuye al derrame o pérdida de un

vehículo, sin que exista el menor antecedente acerca del momento en que tuvo lugar

y, por consiguiente, si ocurrió horas o minutos antes de que se produjera el accidente

de autos y de aquí se desprende, en primer lugar, la intervención en el hecho

causante del accidente de un tercero desconocido pero ajeno a la Administración,

que ocasionó consciente o inadvertidamente la situación de peligro generadora del

daño, con lo que se rompe ese preciso carácter directo entre el actuar administrativo

y el perjuicio ocasionado de que antes se trató y sólo queda, como vía de posible

responsabilidad de aquélla, la omisión de la vigilancia debida a la carretera, en la

que apoya la parte actora en realidad su reclamación. Sobre esto se ha de decir que,

si bien es cometido del organismo correspondiente la vigilancia de las carreteras

para mantenerlas útiles y libres de obstáculos de todo tipo que impidan o dificulten

su uso con las debidas garantías de seguridad, consta en el expediente que tal

función de policía se realizaba en aquella zona en la forma habitual. La naturaleza

indicada del factor causante del accidente y la posibilidad de que se hubiera

producido poco antes de ocasionarse aquél, hace que, por muy estricto concepto que

se tenga de esa función de vigilancia, no quepa imputar a la Administración en el

caso de autos incumplimiento de aquélla o cumplimiento defectuoso de la misma,

por no eliminar perentoriamente y con toda urgencia una mancha de aceite, que, en

un momento determinado, se puede producir de forma tan repentina como

impensable y, por consiguiente, falta ese nexo causal preciso entre el daño

ocasionado y el actuar de la Administración en el mantenimiento del servicio

público de carreteras, que habría de servir de base para que aquél pudiera estimarse

«consecuencia» del obrar de ésta.

Aquesta doctrina del Tribunal Suprem, seguida com no podria ser d?altra manera pels

tribunals inferiors, és totalment aplicable al supòsit objecte d?aquest dictamen. Així,

hem de subratllar que, en cap moment, s?ha fixat l?origen del vessament a la via pública

de l?oli o gasoil que va provocar l?accident del senyor S. F. B., com tampoc la data ni

l?hora en què es va produir. A més a més, l?informe emès pel cap del Servei

d?Explotació i Conservació (de la Direcció Insular de Carreteres) afirma que «no consta

l?accident que motiva la reclamació», «la carretera Ma-13 A és revisada, com a mínim,

setmanalment pels vigilants d?explotació», «no consten accidents previs al que ara ens

ocupa», i «no consta cap avís previ indicant la presència de gasoil a la calçada».

En coherència amb tot això, el Consell Consultiu considera que el Consell Insular de

Mallorca no és responsable dels danys patits pel reclamant, ja que no es pot exigir a cap

Administració una vigilància constant ?minut a minut? del bon estat de cada tros de

les nombroses carreteres i altres vies públiques. La capacitat de resposta de

l?Administració, fins i tot de la més curosa, té límits com aquí queda ben palès. En

conseqüència, pertoca desestimar la responsabilitat patrimonial reclamada. No cal, per

tant, entrar en l?examen del quantum indemnitzatori.

III. CONCLUSIONS

1a. La presidenta del Consell Insular de Mallorca està legitimada per formular la

consulta i el Consell Consultiu és competent per emetre el dictamen sol·licitat, amb

caràcter preceptiu.

2a. Aquesta reclamació d?indemnització s?ha interposat dins el termini legal, en la

forma escaient i per una persona legitimada per fer-ho. Pel que fa al procediment, s?ha

de subratllar que ha estat tramitat conforme a dret, i que el Consell Executiu del Consell

Insular de Mallorca és l?òrgan competent per resoldre?l.

3a. Pertoca desestimar la reclamació per responsabilitat patrimonial del Consell Insular

de Mallorca presentada pel senyor F. A. M., en nom del senyor S. F. B., en l?escrit de 2

d?octubre de 2006.

4a. Les conclusions anteriors s?han de considerar substancials a l?efecte d?utilitzar, en la

resolució que se?n dicti, la fórmula ritual corresponent.

Palma, 17 de febrer de 2009