Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 016/98 del 22 de mayo del 1998

Resumen

Dictamen nº 16/98, relatiu a la petició d'indemnització formulada per C.T.G., P.C.V. i J.P.J. perdanys soferts en finques o béns de la seva propietat.

Ponente/s:

Josep Maria Quintana Petrus

Contestacion

Dictamen nº 16/98, relatiu a la petició d'indemnització formulada per C.T.G., P.C.V. i J.P.J. per

danys soferts en finques o béns de la seva propietat.

?I. ANTECEDENTS

1. El dia 8 d'octubre de 1996, els senyors C.T.G, P.C.V. i J.P.J. presentaren davant la Conselleria

de Foment de la CAIB una sol?licitud d'indemnització per import de 263.500 pessetes,

corresponents a la reparació d'uns murs de contenció, més 404.915 pessetes relatives a la

reparació del vehicle Renault Super 5, i 205.509 pessetes corresponents a la reparació del vehicle

Renault 11, per mor dels perjudicis soferts com a conseqüència de les pluges caigudes el dia 12

de setembre d'aquell mateix any sobre Ferreries (Illa de Menorca), que provocaren l'esbocament

dels expressats murs amb el consegüent dany sobre els vehicles referenciats. En opinió dels

reclamants, la gran quantitat d'aigua de pluja (uns 80 litres m2 en menys d'una hora) provocà una

acumulació en una canonada que creua la carretera d'Es Migjorn Gran, la qual recull les aigües

que baixen des de la muntanya de Son Telm. Segons la versió dels reclamants, la dita canonada

no condueix a cap síquia, sinó que aboca directament sobre l'hort del senyor T. i, des d'aquest, al

del senyor C.V. i, des d'aquest, al carrer de sant Bartomeu, en el qual hi havia aparcats els dos

vehicles propietat del senyor P.J. que sofriren considerables desperfectes per mor dels cinc murs

de contenció caiguts.

Els reclamants acompanyen un plànol de la zona afectada i els corresponents pressupostos de

reparació dels murs i dels cotxes respectius per un valor igual a les quantitats reclamades.

2. El 20 de desembre de 1996, el cap de la Secció d'Explotació i Trànsit de la Conselleria de

Foment signà un informe tècnic en el qual expressava que la paret caiguda, que va produir danys

als vehicles en qüestió, no és gestionada pel Departament de Carreteres. A més, indicava que

l'aigua de pluja superficial procedia dels terrenys llindants i no, només, de la carretera, per la qual

cosa entenia que no hi havia cap responsabilitat del Departament en qüestió. El dit informe fou

lliurat a l'Assessoria Jurídica de la Conselleria de Foment el 30 de gener de 1997.

3. Sol?licitat per la Conselleria de Foment informe del Centre Meteorològic Zonal de Balears,

aquest va emetre amb data 13 de maig de 1997 un escrit en el qual confirmava que el 12 de

setembre de 1996 van produir-se diferents nuclis convectius que induïren "tornados" i altres

fenòmens amb vents molt forts. Concretament, s'estima que el vent pogué assolir una velocitat de

140 Km/h en la zona nordest del terme d'Es Migjorn Gran a es Mercadal. Confirma així mateix,

que la pluviometria de la zona a l'estació de Ferreries Son Gorneset fou aquell dia de 83.4

litres/m2.

4. Amb data 9 de desembre de 1997, els serveis jurídics de la Conselleria de Foment concloïen

que no hi havia lloc a responsabilitat patrimonial de l'Administració pel fet que el supòsit que ens

ocupa és enquadrable clarament dins el concepte de força major, i també pel fet que, d'acord amb

l'informe tècnic del Servei de Carreteres, la paret caiguda (que al seu cop provocà els danys en

els vehicles), no és gestionada pel Departament de Carreteres. A més, l'aigua de pluja superficial

procedia, segons l'esmentat informe, dels terrenys colindants i no, tan sols, de la carretera.

5. Conclosa aquesta fase procedimental, amb data 15 de desembre de 1997, la Conselleria de

Foment va dirigir-se als reclamants per tal de donar-los a conèixer l'expedient en qüestió, tot

indicant-los que disposaven d'un termini de quinze dies hàbils, a comptar des de la recepció de

l'escrit, per a examinar-lo en el Servei Jurídic de la Conselleria, així com per formular les

al?legacions i presentar els documents i justificacions que estimessin oportuns.

6. No consta a l'expedient cap al?legació dels reclamants.

7. Amb data 28 de març de 1998, la Conselleria de Foment ha elaborat una proposta de resolució

en la qual es denega la reclamació de danys sol?licitada per idèntiques raons a les esmentades a

l'informe jurídic a què ja s'ha fet referència. I en escrit del Conseller del ram, ha elevat l'expedient

al Molt Honorable President de la Comunitat Autònoma, el qual, d'acord amb el que estableix

l'article 10.6.a) i 15 de la Llei 5/1993, s'ha dirigit al President del Consell Consultiu sol?licitant el

corresponent i preceptiu dictamen.

?II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera.- Malgrat les deficiències i la simplicitat de la petició, no hi ha dubte que els reclamants

fonamenten la seva pretensió en l'exercici d'una acció de responsabilitat extracontractual per

responsabilitat patrimonial de l'Administració, en base als articles 139 a 144 de la Ley de Régimen

Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común (Ley 30/92),

el procediment de la qual ha està desenrotllat pel Reial decret 429/93, de 26 de març, que té el

seu reflex constitucional a l'article 106.2 de la Constitució Espanyola de 1978. Més en concret, es

tracta d'una petició d'indemnització formulada com a conseqüència del funcionament anormal del

servei públic de Carreteres dependent de la Conselleria de Foment de la CAIB.

Segona.- La consulta que ha d'evacuar-se és preceptiva d'acord amb l'article 10.6.a) de la Llei

creadora del Consell Consultiu de les Illes Balears, de 15 de juny de 1993, en relació amb l'article

12 del Reglament aprovat pel Reial decret 429/1993, ja que les decisions que s'han d'adoptar,

subsegüents a qualsevol reclamació d'indemnització per danys i perjudicis, han d'anar precedides

per un informe del corresponent Alt Cos Consultiu, és a dir, el Consell d'Estat quan la

competència resolutiva resideixi en l'Administració General de l'Estat, o el pertinent Consell

Consultiu autonòmic quan estigui atribuïda a una Administració autonòmica (Sentència del

Tribunal Constitucional 204/1992, de 26 de novembre).

Tercera.- La petició d'indemnització vol trobar fonament en la negligent actuació de la Conselleria

de Foment de la qual depèn el Departament de Carreteres que, en opinió dels reclamants, no

havia resolt de manera correcta l'evacuació de les aigües pluvials causants de l'esbocament de

les parets que finalment provocaren els danys en els cotxes aparcats en el carrer de sant

Bartomeu de Ferreries.

Quarta.- La petició d'indemnització ha estat formulada per les persones legitimades per fer-ho (els

interessats) i en els terminis legals estipulats a l'efecte per l'apartat cinquè de l'article 142 de la

Llei 30/1992 ("el derecho a reclamar prescribe al año de producirse el hecho o el acto que motive

la indemnización").

Cinquena.- La responsabilitat patrimonial de les Administracions públiques és una peça

fonamental de l'Estat de Dret que es troba avui consagrada a l'article 106.2 de la Constitució, en

el qual es culmina i consolida un procés de progressiva objectivació, que estructura la dita

institució com a principi general, conforme al qual l'Estat, en els seus diferents nivells

organitzatius, assumeix la responsabilitat d'indemnitzar tots els danys i perjudicis que es derivin

del funcionament normal o anormal dels serveis públics al marge de qualsevol tipus de dolo o de

culpa dels seus gestors o servidors.

Sisena.- En l'apreciació d'aquest tipus de responsabilitats, d'acord amb la normativa vigent i la

jurisprudència del Tribunal Suprem (Sentència de 2 de març de 1995 i les citades en aquella), han

de donar-se els següents elements intervinents; a) l'efectiva realitat del dany o perjudici causat,

evaluable econòmicament i individualitzat en relació a una persona o grup de persones; b) que el

dany o lesió patrimonial soferta pel reclamant sigui conseqüència del funcionament normal o

anormal dels serveis públics en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte,

sense intervenció d'elements estranys que puguin influir-hi, alterant el nexe causal; c) absència de

força major; i d) que el reclamant no tengui el deure jurídic de suportar el dany per la seva pròpia

conducta.

Setena.- En el supòsit que ara ens ocupa, els reclamants addueixen uns danys evidents causats

per l'allau que provocaren unes pluges. Així mateix, a l'escrit inicial -i únic seu que figura a

l'expedient, atès que no consta que hagin presentat al?legacions a la fase d'informació que

contradiguin el parer de l'Administració davant la qual reclamaren- culpen l'Administració dels

danys causats per mor de l'allau, adduint una inadequada conducció de l'aigua en el tram de

carretera que va de Ferreries a Es Migjorn Gran, sobre la qual cauen les aigües que baixen de la

muntanya de Son Telm, carretera que pertany, naturalment, a la xarxa viària de la Comunitat

Autònoma, que la gestiona a través del Departament de Carreteres que està integrat en la

Conselleria de Foment.

No consta a l'expedient cap tipus de prova pericial, atès que els reclamants basen la seva petició

en els arguments exposats per ells mateixos a la corresponent instància.

Vuitena.- Contràriament a l'argument aportat pels reclamants, els Serveis Jurídics de la

Conselleria de Foment, a partir de l'informe tècnic emès pel cap de la Secció d'Explotació i

Trànsit, així com també a la normativa legal que regula la responsabilitat de les Administracions

públiques i a la doctrina jurisprudencial que la desenrotlla, exoneren l'Administració de

responsabilitat tot al?legant que, en el cas que ens ocupa, ha d'apreciar-se l'existència de força

major, circumstància que és exhiment de la responsabilitat d'acord amb l'article 139 de la Llei

30/1992, de 26 de novembre.

Novena.- El concepte jurídic de força major -article 1105 del Codi Civil- queda reservat tant en el

camp de la doctrina com en el de la jurisprudència, als esdeveniments aliens a les previsions

típiques de cada activitat, o, com estableix la Sentència de l'antiga Sala 4ª del Tribunal Suprem,

de 3 de novembre de 1988, al succés que està fora del cercle d'actuació obligat, que no s'hagi

pogut preveure o que, previst resulti inevitable, però no a aquells events interns, intrínsecs, ínsits

en el funcionament dels serveis públics.

Podríem esmentar aquí diferents sentències que es fonamenten en aquest mateix punt, en aquest

sentit resulta interessant la recent Sentència de la Sala 1ª del Tribunal Suprem de 8 de març de

1997 que reprodueix la doctrina establerta a l'anterior Sentència de 15 de desembre de 1996, la

qual diu textualment:

"La tendencia jurisprudencial hacia una objetivación de la culpa extracontractual, mediante los

mecanismos de la inversión de la carga de la prueba y de la teoría del riesgo, no excluye de

manera total y absoluta el esencial elemento psicológico o culpabilístico, como inexcusable

ingrediente integrador, atenuado pero no suprimido, de la responsabilidad por culpa

extracontractual, de tal modo que si de la prueba practicada en el proceso, con inversión o sin

ella, aparece plenamente acreditado que, en la producción del evento dañoso, por muy

lamentable que sea, no intervino absolutamente ninguna culpa por parte del demandado o

demandados, sino que el mismo fue debido exclusivamente a un previsible acaecimiento de

fuerza mayor, ha de excluirse la responsabilidad de dichos demandados, siendo este el supuesto

litigioso, en que aparece probado que la caída de los cables de la línea de alta tensión, que

atraviesa la finca en la que pastoreaba el infortunado joven, no fue debida a un defectuoso

mantenimiento o conservación de la misma por parte de sus usuarios, sino que es

exclusivamente atribuible al extraordinario e imprevisible temporal de fuerte viento e intensas

lluvias que descargó sobre el término municipal, lo que integra un evidente acaecimiento de

fuerza mayor que excluye la responsabilidad de los demandados usuarios de la línea (art. 1105

CC)".

Ara bé, el problema a resoldre és el de saber si estam o no davant d'un cas de força major,

circumstància que, en el cas que ens ocupa, no resulta, però, difícil d'estimar si tenim en compte

els mateixos termes expressats pels reclamants que qualifiquen de "tromba de agua" el fet

meteorològic causant dels desperfectes, tromba que va produir-se -segons reconeixen- com a

conseqüència d'haver-se produït "un fuerte aguacero sobre el pueblo de Ferreries,

aproximadamente de 80 litros en menos de una hora", circumstància que queda confirmada

suficientment per l'informe del servei de meteorologia que acredita el fet que el 12 de setembre de

1996 van produir-se diferents nuclis convectius que induïren "tornados" i altres fenòmens amb

vents molt forts. Concretament -i segons afirma l'esmentat servei-, s'estima que el vent pogué

assolir una velocitat de 140 Km/h en la zona nordest del terme d'Es Migjorn Gran a es Mercadal. I

confirma així mateix, que la pluviometria de la zona a l'estació de Ferreries Son Gorneset fou

aquell dia de 83.4 litres/m2.

Tenint, doncs, en compte aquest fet meteorològic excepcional, l'informe emès pel cap de la

Secció d'Explotació i Trànsit de la Conselleria d'acord amb el qual resulta que la gestió de la paret

arrossegada per les aigües no era competència de la Conselleria i que l'aigua superficial causant

del dany procedia dels terrenys llindants i no, només, de la carretera; i tenint també en compte

que els reclamants no han contradit cap d'aquests arguments en la fase d'audiència, durant la

qual han tingut l'oportunitat de conèixer tots i cadascun dels termes de l'expedient i, per tant, els

criteris de l'Administració d'acord amb els quals no se'ls reconeixia el dret d?esser indemnitzats

per les raons ja exposades, aquest Consell Consultiu conclou el present dictamen d'acord amb

les següents

?III. CONCLUSIONS

1ª. L'expedient de responsabilitat patrimonial s'ha substanciat correctament d'acord amb les

normes legals previstes en el nostre ordenament jurídic.

2ª. No resulten acreditats els pressupostos inexcusablement requerits en ordre a establir la

responsabilitat patrimonial de l'Administració en el cas que ens ocupa.

Palma de Mallorca, 22 de maig de 1998