Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 016/2003 del 04 de febrero del 2003

Resumen

Dictamen núm. 16/2003, relatiu a la sol·licitud d?indemnització formulada pel Sr. G. pels danys soferts com a conseqüència d?una caiguda mentre caminava per la voravia del carrer Elionor Servera cantonada amb carrer Magallanes degut al mal estat d?aquesta*.

Ponente/s:

Carmen Fernández González

Contestacion

Dictamen núm. 16/2003, relatiu a la sol·licitud d?indemnització formulada pel Sr.

G. pels danys soferts com a conseqüència d?una caiguda mentre caminava per la

voravia del carrer Elionor Servera cantonada amb carrer Magallanes degut al mal

estat d?aquesta*.

I. ANTECEDENTS

1. El batle de Capdepera, per escrit de dia 16 de desembre de 2002 (Registre d?entrada

de dia 19 de desembre), ha sol·licitat l?emissió d?un dictamen preceptiu, d?acord amb el

que s?estableix a l?article 10.10 a) de la Llei 5/1993, de 5 de juny, del Consell Consultiu

de les Illes Balears, en la redacció que li dóna la Llei 6/2000, de 31 de maig, i

conformement amb el que disposa l?article 15.1, d) de l?esmentada disposició, sobre la

reclamació de responsabilitat patrimonial interposada pel Sr. G.

2. La sol·licitud d?indemnització es basa en el presumpte funcionament anormal del

servei públic viari titularitat de l?Ajuntament de Capdepera. Dia 29 de maig de 2001, el

senyor G., quan caminava pel carrer Elionor Servera de Cala Rajada, cantonada amb el

carrer Magallanes, va perdre l?equilibri i va caure, a causa del mal estat de la voravia.

3. Com a conseqüència de la caiguda, va patir una fractura del cap de l?húmer dret, que

va requerir intervenció quirúrgica, amb implantació d?una pròtesi. En el moment de

realitzar la reclamació, dia 28 de juny de 2001, el pacient es trobava encara en fase de

rehabilitació, per la qual cosa no podia determinar les possibles seqüeles de la lesió.

4. Respecte de l?estat de la voravia del carrer Elionor Servera, de Cala Rajada, queda

totalment acreditat per l?informe de l?arquitecte tècnic de l?Ajuntament de Capdepera,

de dia 12 de juliol de 2001, que conté els extrems següents: ?Efectivament, s?observa

que a l?esmentada cantonada s?hi troba l?enfonsament de l?enrajolat de la voravia en una

superfície d?uns 0?80 m2 i un desnivell de 5 o 6 cms., i que, probablement, aquest

enfonsament hagi estat produït pel pas d?un vehicle pesat en realitzar el gir, ja que

alguns panots es troben trencats i d?altres fissurats?.

5. Dia 7 de juliol de 2001, es va produir el decés del senyor G. a l?Hospital de Manacor,

per mort sobtada resultant d?un episodi coronari agut, i dia 28 de maig de 2002, la seva

vídua, la Sra. M., va presentar un escrit reclamant a l?Ajuntament de Capdepera la

quantitat de 1.925?-?, corresponents a les lesions sofertes i als dies que va estar de baixa

el Sr. G., 21 dels quals, hospitalitzat, i 19 sense hospitalització.

6. Dia 5 de juny de 2002, el secretari de la Corporació, va emetre un informe favorable

a l?estimació de la sol·licitud a què s?ha fet referència, per la concurrència dels requisits

necessaris per a l?existència de responsabilitat patrimonial.

7. La Sra. M., en data de dia 28 de juliol de 2002, amplia la sol·licitud d?indemnització

per responsabilitat patrimonial fins a 63.454,54?-?, sobre la base de considerar que la

causa de la mort del seu espòs va venir determinada per l?operació quirúrgica a la qual

es va haver de sotmetre com a conseqüència de la caiguda patida a Cala Rajada.

* Ponent: Sra. Carme Fernández González

8. L?informe de la Secretaria General de l?Ajuntament de Capdepera, de dia 18 de

novembre de 2002, referent a ambdues reclamacions, exposa clarament i de manera

molt completa el diferent tractament que ha de rebre cada una d?aquestes. Així, pel que

en fa a la primera, la quantificada en 1.925 euros per les lesions i els dies de baixa, i a la

qual es referia el seu informe de dia 5 de juny de 2002, ja esmentat, considera que s?ha

d?atendre amb la condició que es justifiqui el quantum indemnizatori, extrem aquest que

considera que no ha quedat acreditat a l?expedient. Cal recordar, però, que aquesta

circumstància no va ser tenguda en consideració en el primer del seus informes. Pel que

en fa a la segona reclamació, per la mort del Sr. G., l?informe del secretari proposa la

desestimació de la sol·licitud d?indemnització, perquè el dret a reclamar ha prescrit,

tenint en compte el transcurs de més d?un any des de la mort d?aquell que, recordam, es

va produir el dia 7 de juliol de 2001, mentre que la reclamació duu data de 5 d?agost de

2002. A més a més, l?informe que comentam també considera que no ha quedat provada

l?existència de nexe causal entre la mort i el funcionament del servei públic municipal,

ja que el Sr. G. ja patia, amb anterioritat a la caiguda, una cardiopatia isquèmica.

9. La proposta de resolució municipal, de 13 de desembre de 2002, s?aparta de l?informe

a què s?ha fet referència, i en conclou la desestimació de la reclamació per

responsabilitat patrimonial en tots els seus extrems.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

D?acord amb allò que estableixen els articles 10.10.a i 15.1.d de la Llei 5/1993, de 15 de

juny, modificada per la Llei 6/2000, de 31 de maig, el batle de Capdepera és legitimat

per sol·licitar aquest dictamen, i el Consell Consultiu és competent per emetre?l. El

dictamen té la condició de preceptiu, atesa la quantia de la indemnització sol·licitada.

Segona

La reclamant ostenta en el procediment de responsabilitat patrimonial la condició

d?interessada, atès que es tracta de la persona perjudicada pel presumpte funcionament

anormal del servei municipal i, per tant, com a titular d?un dret subjectiu es troba

inclosa dins l?apartat a) de l?article 31 de la LRJAPPAC.

Respecte del procediment, s?observa el compliment dels tràmits exigits legalment per

l?esmentada Llei 30/1992 i pel Reial decret 429/1993 de 26 de març. La reclamació s?ha

interposat en temps i forma, tant pel que fa al primer escrit de la reclamant com a

l?ampliació continguda en el segon.

L?òrgan competent per a la resolució de la reclamació és el batle de Capdepera, en virtut

de l?atribució competencial de caràcter residual continguda als articles 21, s) de la Llei

7/1985, de 2 d?abril, de Bases del règim local, i 41.27 del Reial decret 2568/1986 de 28

de novembre, pel qual s?aprova el Reglament d?organització, funcionament i règim

jurídic de les Entitats Locals.

Tercera

La responsabilitat patrimonial de les administracions públiques, establerta per l?article

106.2 de la Constitució Espanyola, i regulada en la Llei 30/1992, ha estat caracteritzada

per la doctrina administrativista i per la jurisprudència del Tribunal Suprem de la

manera següent, com ja hem assenyalat reiteradament (Dictàmens 16/1998, 47/1998,

21/2000, 71/2001, 37/2002, entre d?altres):

Primer. És una responsabilitat objectiva i directa, el règim jurídic de la qual s?aplica

sempre que, amb independència de la concurrència d?il·licitud o culpa, s?hagi provocat

un dany individualitzat en el patrimoni d?un particular com a conseqüència de qualsevol

activitat de l?Administració com a gestora pública.

Segon. El particular no té el deure jurídic de suportar el dany ni li és imputable a ell

mateix.

Tercer. Ha d?existir una relació de causalitat directa i immediata entre l?actuació

administrativa i el perjudici, la prova de la qual correspon al reclamant.

Quart. Absència de força major o d?altra causa d?exclusió de la responsabilitat.

Cinquè. Exercici de l?acció de responsabilitat dins el termini d?un any des de la

realització del fet o de la manifestació del seu efecte lesiu.

Sisè. La lesió pot ser jurídicament atribuïda a una administració pública o a un subjecte

que actuï per compte d?aquesta i, a més a més, en virtut d?un títol d?imputació

corresponent a la titularitat del servei o activitat.

Quarta

En el cas que ens ocupa ha quedat acreditada l?efectiva producció del dany, la fractura,

que no s?està obligat a suportar, així com el nexe causal entre aquest i el funcionament

del servei públic municipal. D?altra banda, respecte de l?ampliació de la reclamació per

la mort del senyor G., la circumstància d?inexistència de nexe causal entre el

funcionament del servei municipal i la mort del senyor G. obliga a concloure que, per

aquest concepte, no estam en presència d?un supòsit de responsabilitat patrimonial.

Cinquena

Respecte a la quantia de la indemnització, aquest Consell Consultiu estima que la

demanada en el primer escrit de reclamació s?ajusta totalment a dret i, per tant,

considera que l?Ajuntament de Capdepera ha de satisfer la quantitat de 1.925?-? a la

senyora M. Efectivament, sembla acreditat el nombre de dies de baixa, tant impeditius

com no impeditius, del Sr. G., i així ho acceptava el primer informe del secretari, que,

posteriorment, va canviar de criteri, sense justificacions.

III. CONCLUSIONS

1a. La reclamació patrimonial ha estat interposada en temps i forma per persona

legitimada per fer-ho, en els termes continguts en la consideració jurídica segona, i el

procediment ha estat tramitat conformement a Dret.

2a. El Consell Consultiu és competent per emetre, amb caràcter preceptiu, el dictamen

sol·licitat.

3a. És procedent estimar la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada per la

Sra. M. i, en conseqüència, declarar la responsabilitat patrimonial de l?Ajuntament de

Capdepera.

4a. La quantitat amb que s?haurà d?indemnitzar la Sra. M. és de 1.925?-?, actualitzada a

la data de pagament.

5a. Les conclusions anteriors tenen caràcter substancial als efectes d?utilitzar la fórmula

?d?acord amb el Consell Consultiu? o ?havent escoltat el Consell Consultiu?.

Palma, 4 de febrer de 2003