Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 012/2009 del 03 de febrero del 2009

Resumen

DICTAMEN núm. 12/2009, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial formulada per la senyora M. E. F. davant l?Ajuntament de Sóller*

Ponente/s:

Pedro A. Aguiló Monjo

Contestacion

DICTAMEN núm. 12/2009, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial

formulada per la senyora M. E. F. davant l?Ajuntament de Sóller*

I. ANTECEDENTS

1. El 24 d?abril de 2008, la senyora M. E. F. va presentar una reclamació per

responsabilitat patrimonial davant l?Ajuntament de Sóller. Aquesta reclamació es

fonamentava en la caiguda que havia sofert al començament del mes de gener (no

especificava el dia exacte), a causa del mal estat en què es trobava un tram de voravia

del carrer X, per on passejava amb el seu home. Segons manifestava, hagué de ser

intervinguda del genoll dret i, d?aquesta intervenció, n?aportava la factura corresponent,

emesa pel doctor A. V. M., per un import de 10.500 euros. L?escrit de reclamació també

s?acompanyava de l?informe d?alta hospitalària de l?Hospital S (en què es pot veure la

data de l?ingrés, el 23 de gener de 2008, i la de l?alta, el 25 següent); una fotocòpia del

document nacional d?identitat de la persona que la va assistir quan va caure, el senyor J.

M. B., i dues fotografies del tram del carrer mencionat.

2. El 29 d?abril de 2008, el secretari demanà un informe a la Policia Local i aquesta es

posà en contacte amb la interessada. En l?informe elaborat el 24 de maig de 2008 es

donava compte del que havia dit la reclamant:

Que al aconsejarle la seguridad social intervenirla quirúrgicamente para implantarle

una prótesis, al no estar convencida, visitó al doctor de Traumatología A. V. M.,

quien al parecer le sugirió unas piezas de titanio importadas de Alemania en

sustitución de la prótesis aconsejada por la seguridad social, decidiendo ser

intervenida en clínica privada por el doctor anteriormente nombrado a efectos de no

tener la necesidad de la prótesis y acortar mucho el largo período de espera en la

sanidad pública.

L?informe de la Policia Local de Sóller s?acompanyava d?unes fotografies del lloc de

l?accident, en què es pot veure una voravia en mal estat, amb uns desnivells de dos

centímetres.

3. El 23 de maig de 2008, el senyor J. M. B. va comparèixer davant la Policia Local de

Sóller per declarar com a testimoni de la caiguda i manifestà:

Yo me encontraba circulando con mi vehículo por la calle M, dirección E, con la

intención de girar hacia calle X, cuando a mi llegada al citado cruce observé como

doña M. E. F., al pretender cruzar junto con su marido la calle X, dirigiéndose a su

domicilio, tropezó y cayó al suelo, quedando tendida en el centro de la calzada,

viéndome obligado a detener mi vehículo.

*Ponència de l?Hble. Sr. Pere A. Aguiló Monjo, conseller.

Cuando su marido se disponía a ayudarla, éste perdió el equilibrio, cayendo también

al suelo, teniendo que bajar del vehículo para ayudar a ambos a levantarse,

acompañándoles posteriormente hasta su domicilio.

Al testimoni li demanaren que concretàs la data exacta de l?accident, però aquest

contestà que no la podia precisar, tot i que eren cap a les 15.15 hores.

4. El 28 de maig de 2008, el batle va decretar admetre a tràmit la reclamació presentada

per la senyora M. E. F. i iniciar el procediment de responsabilitat patrimonial, nomenar

instructor i secretari, i comunicar a la interessada i a l?entitat asseguradora de

l?Ajuntament el termini que té l?Administració per resoldre i notificar, i els efectes del

silenci administratiu.

5. L?instructor requerí a la reclamant la data exacta de la caiguda i un informe del Servei

d?Urgències relatiu a les lesions sofertes. En un escrit de 13 d?agost, la senyora M. E. F.

manifestà que la caiguda s?havia esdevingut el 5 de novembre de 2007 i que la

intervenció havia tingut lloc el 23 de gener de 2008. Presentà també un informe emès un

dia després de l?accident, el dia 6, pel Servei d?Urgències de la Clínica R.

6. En l?expedient hi consta un correu electrònic emès per la companyia d?assegurances

de l?Ajuntament en què es manifesta: «creemos que el Ayuntamiento de Sóller no

debería asumir la responsabilidad en el presente siniestro ya que consideramos que no

queda inequívocamente probada la relación de causalidad sine qua non para imputar la

única responsabilidad de la caída a los servicios públicos municipales. En este sentido,

[?] entendemos que no se trata de una deficiencia en la acera sino del tipo de

empedrado en un tipo de vía característica de casco antiguo [?].»

7. La lletrada de l?Ajuntament va comunicar: «[?] se han detectado determinadas

contradicciones. Inicialmente, doña M. E. F. afirmaba que la caída ocurrió a principios

del mes de enero, luego cuando se le reclamó la hoja del Servicio de Urgencias aporta

una de una fecha muy anterior (principios del mes de noviembre, o sea, con dos meses

de diferencia). También cabe destacar que en dicho informe se menciona, aparte de

indicar su edad (69 años), como antecedente personal una artroscopia por rotura

meniscal y, tras realizar pruebas complementarias, se le recomienda reposo y se le

receta calmantes. Del testimonio de la única persona que presenció la caída también se

detecta otra contradicción: la interesada inicialmente afirma que la caída fue por el mal

estado de la acera, mientras que, según don J. M. B. doña M. E. F. quedó tendida en

medio de la calzada. Por otra parte, tras comprobación realizada por la Policía Local, y a

la vista de la foto panorámica de la acera, se puede apreciar que la acera del supuesto

lugar del accidente está en buenas condiciones.»

8. El 17 de novembre de 2008, es va donar el tràmit d?audiència a la reclamant però no

consta que aquesta presentàs al·legacions. El 16 de desembre, l?instructor formulà la

proposta de resolució en el sentit de desestimar la sol·licitud per responsabilitat

patrimonial, perquè «no queda demostrat que els danys siguin conseqüència del

funcionament normal o anormal dels serveis públics, ja que l?acera es troba en bones

condicions; així mateix, es troben contradiccions a la reclamació i al testimoni, i

existeixen antecedents de danys al genoll anteriors a la caiguda».

9. El 18 de desembre de 2008, el batle de Sóller va demanar el dictamen al Consell

Consultiu.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

El present dictamen té caràcter preceptiu, en virtut del que disposa l?article 10.10.a de la

Llei 5/1993, de 15 de juny, del Consell Consultiu de les Illes Balears, en la redacció de

la Llei 6/2000, de 31 de maig. Aquest article estableix com a preceptiu el dictamen del

Consell Consultiu quan es tracta de «reclamacions d?indemnització per danys i

perjudicis formulades davant l?Administració de la Comunitat Autònoma, els consells

insulars i les corporacions locals, sempre que la quantitat reclamada sigui superior a

499.158 pessetes o a 3.000 euros», com ocorre en el cas que ens ocupa.

El batle de Sóller té legitimació per sol·licitar el dictamen, d?acord amb el que estableix

l?article 15.1.d de la Llei que regula el Consell Consultiu, i aquest és competent per

emetre?l.

Segona

La reclamació ha estat interposada per una persona en qui concorre la condició

d?interessada, d?acord amb l?article 31 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim

jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, dins el

termini i en la forma escaient, segons l?article 142.5 de la mateixa norma.

La competència per resoldre correspon al batle de Sóller, en virtut de l?atribució

residual que conté l?article 21.s de la Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de les bases

del règim local.

Respecte del procediment, cal constatar que s?han acomplert els tràmits exigits per la

Llei 30/1992 i pel Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s?aprova el reglament

que regula els procediments que s?han de seguir en matèria de responsabilitat

patrimonial. En especial, s?ha demanat informe a la Policia Local, s?han practicat les

proves que l?instructor ha estimat adequades, amb el testimoni proposat per la

reclamant, i s?ha concedit el tràmit d?audiència, un cop culminada la tramitació del

procediment i abans de formular la proposta de resolució motivada, tot i que no consta

que la interessada fes ús d?aquest tràmit.

Tercera

La doctrina de la responsabilitat objectiva de les administracions públiques fou recollida

en l?article 106.2 de la Constitució espanyola, i actualment té traducció positiva en

l?article 139 i següents de la Llei 30/1992, que reitera i accentua el caràcter objectiu

d?aquesta responsabilitat, sempre que la lesió dels béns o drets dels particulars es

produeixi a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, tret

dels casos de força major, i que el dany ocasionat sigui efectiu, avaluable

econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o un grup de persones,

sense que es tengui el deure de suportar-lo.

Quarta

En aquest cas, primerament cal advertir, com hem fet en molts altres dictàmens, que la

reclamant ha de provar de manera suficient la realitat del dany o el perjudici sofert, i la

relació de causalitat entre aquest i l?actuació pública. Certament, aquesta prova està

marcada de vegades per una dificultat extrema i en aquests casos s?ha de valorar si els

indicis són suficients perquè en una deducció lògica i raonable, amb les regles de la

sana crítica, es pugui arribar a un convenciment real de la forma en què es produïren els

danys.

La reclamant ha demanat una indemnització de danys i perjudicis consistent en el valor

de la intervenció que li practicà el doctor A. V. M. en la sanitat privada, el 23 de gener

de 2008. No obstant això, el Consell Consultiu creu que no s?ha d?estimar aquesta

responsabilitat patrimonial perquè, com es veurà, no hi ha relació de causalitat entre el

funcionament del servei públic municipal i aquesta intervenció quirúrgica.

Per les declaracions del testimoni que va presenciar la caiguda i per l?informe

d?Urgències emès per la Clínica R l?endemà, podem constatar que, efectivament, la

senyora M. E. F. va caure en un tram del carrer que s?ha mencionat, i que es va fer mal,

concretament al genoll esquerre i al turmell dret (així es pot veure en l?apartat «Motivo

consulta» de l?informe esmentat). No obstant això, i com ja s?ha dit abans, el motiu de

la intervenció quirúrgica, per la qual es reclama la indemnització, no guarda una relació

de causalitat directa ni immediata amb aquella caiguda, per les raons següents:

1. Quan la reclamant acudí d?urgència a la Clínica R, l?endemà de la caiguda, va

manifestar que tenia mal al genoll esquerre i al turmell dret. Tot i això, en l?apartat

«Pruebas complementarias» de l?informe d?Urgències es pot llegir que li practicaren

dues radiografies (l?una al genoll esquerre; l?altra al turmell) i el resultat va ser que no

hi havia cap fractura. Pel que fa a la radiografia del genoll (que és la que interessa als

nostres efectes, atès que la intervenció quirúrgica va ser del genoll i no del turmell),

l?informe manifestava que no hi havia «lesiones recientes apreciables. Gonartrosis

tricompartimental». Això explica que en l?apartat del tractament i de les recomanacions

no s?indiqui la necessitat d?intervenció quirúrgica pel dolor que deia tenir al genoll,

sinó:

TRATAMIENTO:

Crioterapia [?].

Ibuprofeno [?].

Omeprazol [?].

Xicil sobres [?].

RECOMENDACIONES:

Reposo.

Pedir cita en Consultas Externas [?].

2. En canvi, en l?apartat «Antecedentes personales» del mateix informe d?Urgències de

la Clínica R es pot llegir: «IQ rodilla izquierda por artroscopia por rotura meniscal que

no sabe precisar. Colecistectomía». És a dir, la pacient ja tenia el genoll esquerre

malament abans de la caiguda, perquè presentava com a antecedent una ruptura

meniscal.

3. En l?informe de l?Hospital S, de 25 de gener de 2008, referit a l?alta mèdica de la

senyora M. E. F. per la intervenció de traumatologia, es pot veure com el diagnòstic de

la intervenció va ser «OCD de III grado rótula y cóndilo interno», i en els antecedents

personals i patològics de la pacient es llegeix precisament que aquesta patia «gonalgia

en zona exterior y cóndilo interno».

4. De la declaració feta davant la Policia Local de Sóller destaca que la interessada va

manifestar que la seguretat social li havia aconsellat que s?operàs quirúrgicament per

implantar-li una pròtesi. Se suposa que el consell d?operar-se era, òbviament, pel mal

que patia la pacient al genoll abans de la caiguda, perquè aquesta no li provocà, com

s?ha vist, cap lesió que requerís una pròtesi. Recordem que les úniques recomanacions

que li fan el dia després de la caiguda són: fer repòs i demanar cita a Consultes Externes

de Traumatologia, i només en el supòsit que no milloràs. Cal recordar també que en els

comentaris dels resultats de les radiografies es podia llegir «sin lesiones recientes

apreciables». No hi havia lesions recents i la caiguda s?havia produït el dia anterior. La

intervenció del dia 23 no lliga amb la caiguda, perquè aquesta no li va provocar cap

lesió.

De tot el que acabam d?exposar, només cal extreure?n una conclusió i és que la

intervenció quirúrgica per la qual es reclama la indemnització no es produí per una lesió

del genoll provocada per l?accident en el tram de carrer esmentat, sinó per una patologia

que la reclamant patia en el genoll esquerre, que era anterior a la data de l?accident i

que, en conseqüència, no té res a veure amb la caiguda. No hi ha, per tant, relació de

causalitat entre el funcionament del servei públic municipal i la intervenció a

l?Hospital S. A més a més, la interessada no va aprofitar el tràmit d?audiència concedit

per l?instructor per provar aquesta relació de causalitat.

Pel que s?ha dit anteriorment, hem de concloure que s?ha de desestimar la reclamació,

perquè, com hem argumentat, no es pot formar la convicció que el dany té un nexe

causal ?ni que aquest sigui mediat o concurrent amb altres? amb el funcionament del

servei públic de manteniment dels carrers municipals en condicions de seguretat. Cal

recordar el principi de la càrrega de la prova d?acord amb l?article 217 de la Llei

d?enjudiciament civil, de manera que pertoca a la reclamant aportar les proves

pertinents de la causalitat que ha ocasionat el dany. A més a més no s?ha acreditat que

hi hagués cap defecte a la voravia en què es produí la caiguda. Contràriament, la Policia

Local assenyala que estava en bones condicions i l?informe de l?asseguradora adverteix

que simplement es tracta de l?empedrat característic del casc antic.

No cal entrar, ateses les consideracions precedents, en l?avaluació de la indemnització

pretesa. I, en conseqüència, el Consell Consultiu considera ajustada a dret la proposta de

resolució, que conclou amb la desestimació de la reclamació per responsabilitat

patrimonial.

III. CONCLUSIONS

1a. El batle de Sóller està legitimat per formular la consulta i el Consell Consultiu és

competent per emetre el dictamen sol·licitat, amb caràcter preceptiu.

2a. El procediment s?ha tramitat conforme a dret i el batle de Sóller és competent per

resoldre?l.

3a. Pertoca desestimar la reclamació per responsabilitat patrimonial de l?Ajuntament de

Sóller presentada per la senyora M. E. F.

4a. Les conclusions anteriors s?han de considerar substancials a l?efecte d?utilitzar, en la

resolució que se?n dicti, la fórmula ritual corresponent.

Palma, 3 de febrer de 2009