Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 007/2009 del 09 de enero del 2009

Resumen

DICTAMEN núm. 7/2009, relatiu a la reclamació de responsabilitat patrimonial formulada per la senyora C. A. B.*

Ponente/s:

Rafael Perera Mezquida

Contestacion

DICTAMEN núm. 7/2009, relatiu a la reclamació de responsabilitat patrimonial

formulada per la senyora C. A. B.*

I. ANTECEDENTS

1. El 6 de març de 2006, la senyora C. A. B. va presentar una reclamació per

responsabilitat patrimonial davant l?Ajuntament d?Eivissa, pels danys i perjudicis

soferts com a conseqüència d?una caiguda al carrer X «al estar los escalones y la acera

en mal estado». A aquesta reclamació, hi va adjuntar una còpia de l?informe

d?Urgències, de 26 de gener de 2006, amb el diagnòstic de «tròquiter» d?espatlla dreta, i

una còpia de la consulta a Radiologia de l?Àrea de Salut d?Eivissa i Formentera, de 24

de febrer de 2006.

2. El secretari de l?Ajuntament d?Eivissa va requerir la interessada que esmenàs les

deficiències observades en l?escrit de 6 de març de 2006. En resposta a aquest

requeriment, la senyora D. T. C., advocada, que actuà en qualitat de mandatària de la

reclamant, va presentar un escrit en què indicava que la caiguda s?havia produït el 3 de

març de 2006, a les 7.30 hores del matí, en desprendre's el cantell d?un esglaó de les

escales que hi ha al carrer esmentat, i aportà diverses fotografies en què pot veure?s

l?estat del carrer i l?altura del desnivell; manifestava també que la reclamant encara

estava en tractament, segons resulta dels dos últims informes mèdics; sol·licitava, per

això, la suspensió del procediment administratiu fins al moment en què la

senyora C. A. B. assolís «definitivamente, la sanidad»; així mateix va demanar la

pràctica de prova testifical.

3. El secretari de l?Ajuntament va resoldre, el 5 d'abril de 2006, conforme al que havia

sol·licitat la reclamant, suspendre el procediment de responsabilitat patrimonial fins que

la senyora C. A. B. obtingués l?alta mèdica.

4. El 17 de gener de 2007, la senyora D. T. C. va presentar un nou escrit en què

comunicava a l?Ajuntament que la senyora C. A. B. havia estat donada d?alta el 30 de

novembre de 2006, perquè el facultatiu considerava que les seqüeles eren permanents.

Va aportar, a més, l?informe d?alta de la Seguretat Social, una altra documentació

mèdica i la relativa als seus ingressos econòmics; i va concretar la quantia

indemnitzatòria sol·licitada en 20.253,24 euros, d?acord amb l?informe de valoració fet

pel metge especialista en valoració de danys corporals, traumatologia i ortopèdia,

senyor J. G. R.

5. El 8 de febrer de 2007, la batlessa d?Eivissa va resoldre admetre a tràmit la

reclamació, iniciar el procediment i notificar a la interessada els aspectes pertinents

*Ponència de l?Hble. Sr. Rafael Perera Mezquida, president en funcions.

relatius a l?expedient (nom de l?instructor, termini per resoldre, efectes del silenci

administratiu, etc.).

6. A petició de la instructora, l?arquitecta de l?Ajuntament, el 5 de març següent, va

emetre un informe en què manifestava:

1.No se ha tenido constancia de este incidente [?].

2. El lugar donde ocurrió el incidente no es una zona de competencia municipal,

dado que es una acera privada.

3. El tramo de acera pública de dicha calle se encuentra en buen estado.

7. La instructora va rebutjar la prova testifical sol·licitada inicialment perquè l?estimà

innecessària, i atorgà un termini de deu dies a la reclamant per al tràmit d?audiència.

8. El 30 d?abril de 2007, la reclamant va presentar un escrit d?al·legacions en què

manifestava la seva total disconformitat amb el que havia resolt la instructora, i

sol·licitava que l?Ajuntament aportàs la documentació necessària per acreditar la

veracitat de la titularitat municipal del lloc, impugnava, a més, la denegació de la prova

sol·licitada i demanava una ampliació del termini atorgat, ja que havia estat recollida

informació de les oficines del Cadastre amb la finalitat de constatar la titularitat del tram

de vorera.

9. El 2 de maig de 2007, la instructora va decidir ampliar cinc dies més el tràmit

d?audiència; malgrat això, aquest tràmit no va ser utilitzat per la reclamant per presentar

al·legacions, per la qual cosa el dia 12 de juny següent la instructora va formular una

proposta de resolució en sentit desestimatori de la reclamació, perquè va considerar que

els danys soferts per la senyora C. A. B. no eren imputables a l?Administració.

10. Una vegada sol·licitat el corresponent dictamen al Consell Consultiu, aquest va

emetre el Dictamen 141/2007, tramès a l?Ajuntament amb un ofici del president

d?aquest òrgan, de 17 d?agost, en què s?expressava:

El Consell Consultiu considera que, per imperatiu de l?article 80.2 de la Llei

30/1992, resulta imprescindible acordar i admetre l?obertura d?un període de prova,

per un termini no superior a trenta dies ni inferior a deu, a fi que es puguin practicar

les proves proposades, i notificar-ho a la reclamant: testifical, pericial i documental

sobre el lloc de la caiguda, si és una vorera privada o pública, de competència

municipal o no, i fins i tot la declaració de la reclamant. Així les coses, s?han de

retrotreure les actuacions al tràmit d?obertura del període de prova i de pràctica

d?aquesta.

11. En vista del Dictamen 141/2007, la instructora va resoldre, el 29 d?agost de 2007,

retrotreure les actuacions al moment previ al tràmit d?audiència, i concedir a la

interessada un nou termini de deu dies per proposar les proves oportunes. L?esmentat

termini va ser aprofitat per aquella, i presentà al·legacions i proposà determinades

proves.

12. El 23 de maig de 2008, la instructora va decidir admetre algunes de les proves

proposades i rebutjar-ne d?altres, pels motius que en l?escrit esmentat es van indicar.

Durant el període probatori, i a petició de la instructora, l?Àrea de Planificació

Territorial i Espai Públic de l?Ajuntament va trametre còpies dels plànols de l?edifici

d?habitatges de Z, que havien estat sol·licitades, perquè eren habitatges contigus amb el

tram de vorera en què es va produir la caiguda.

13. El 30 de maig de 2008, l'arquitecta de l?Ajuntament d'Eivissa va declarar i va

ratificar el seu informe de 5 de març de 2007, en què expressava que el tram de vorera

esmentat no és de titularitat municipal. Va explicar, a més, que per arribar a aquesta

afirmació «tuvo en cuenta la documentación existente en su Departamento (Vías

Públicas), consistente en la planimetría del Término Municipal de Eivissa», i va

contrastar la seva convicció, amb un dels encarregats de la brigada d?obres responsable

del manteniment de les vies públiques del municipi d?Eivissa, quan ambdós van visitar

el lloc dels fets, en data prèvia a l?emissió de l?informe esmentat. Així mateix va

presentar una còpia de la dita planimetria, en què havia marcat amb una «X» el lloc de

la caiguda, «que se encuentra, según dicha documentación, fuera de la acera pública

pavimentada como tal».

El 3 de juny de 2008, se sol·licità també una certificació cadastral, que va ser aportada i

quedà incorporada a l?expedient.

Intentada la citació personal, en dues ocasions, de dos dels testimonis proposats, el

senyor J. A. G. i la senyora R. R., amb resultat negatiu, es va fer mitjançant la

publicació en el Butlletí Oficial de les Illes Balears de les corresponents citacions per

edicte, que tampoc van donar resultat.

Els testimonis senyora C. L. i senyor J. V. S. van prestar declaració, mancada de

rellevància.

14. Una vegada acabat el tràmit de prova, la instructora atorgà un termini de deu dies a

la reclamant perquè, en vista de l?expedient, pogués presentar les al·legacions que

estimàs convenients, sense que fes ús del dret conferit.

15. Finalment, la instructora va formular la corresponent proposta de resolució en sentit

desestimatori, en la qual ressalta:

Practicades les proves declarades pertinents amb la finalitat justament d?acreditar a

qui correspon dita titularitat, ninguna de les practicades ?la majoria de les quals

han estat proposades per la perjudicada? permeten una altra conclusió que

considerar que la terrassa o l?espai en el qual s?ha produït l?accident és de titularitat

privada, per formar part integrant de la finca privada de l?edifici o edificis contigus:

? Al croquis cadastral aportat pel Cadastre es pot identificar el lloc de l?accident

com a inclòs a la finca particular dels dos edificis d?habitatges anomenats Z.

? La titularitat privada del lloc és ratificada pels serveis tècnics municipals amb

suport a la planimetria del terme municipal.

? I això és confirmat en la documental relativa al projecte d?habitatges de Z, de la

qual es desprèn que els espais continguts amb dits edificis responen a l?obligat

entreguard respecte a la vorera pública i, en conseqüència, pertanyen a la dita finca

particular, independentment de l?existència d?una o dues comunitats de propietaris a

les quals pugui pertànyer la titularitat del lloc deficientment conservat, qüestió

aquesta que, en el seu cas, haurà de ser discutit en altre àmbit.

16. La batlessa d?Eivissa va sol·licitar el dictamen al Consell Consultiu amb un ofici de

26 de novembre de 2008, registrat d?entrada a la nostra seu el 4 de desembre següent.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

Conforme al que disposa l?article 10.10.a de la Llei autonòmica 5/1993, de 15 de juny,

en la redacció que conté la Llei 6/2000, de 31 de maig, el dictamen d?aquest Consell

Consultiu resulta preceptiu, ja que la quantitat reclamada és superior als 3.000 euros.

Segona

Des del punt de vista formal, la reclamació ha estat presentada dins el termini establert i

en la forma escaient, d?acord amb el que disposen els articles 70.1 i 142.5 de la Llei

30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del

procediment administratiu comú. La reclamant està activament legitimada per formularla

, de conformitat amb el que disposa l?article 31.1.a de la Llei esmentada.

El procediment s?ha tramitat d?acord amb el que estableix la Llei 30/1992 i el Reial

decret 429/1993, de 26 de març, amb audiència de la sol·licitant i proposta de resolució

motivada.

L'òrgan competent per resoldre la reclamació és el batle, en virtut de l?atribució residual

de competències continguda en l?article 21.1.s de la Llei 7/1985, de 21 d'abril,

reguladora de les bases del règim local, i l?article 41.27 del Reglament d?organització i

règim jurídic de les corporacions locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 de

novembre.

Tercera

El naixement de la denominada responsabilitat patrimonial de les administracions

públiques, en el context que formen els articles 106.2 de la Constitució espanyola, i 139

i següents de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, queda condicionat al compliment

d?uns requisits ben coneguts, la formulació invariable dels quals constitueix una

constant de la jurisprudència del Tribunal Suprem i de la doctrina d?aquest Consell

Consultiu, concretats en la realitat efectiva de la lesió, avaluable econòmicament i

individualitzada respecte d?una persona o un grup de persones, conseqüència del

funcionament dels serveis públics en una relació directa, immediata i exclusiva de causa

i efecte, sense intervenció d?elements estranys que puguin influir i alterar el nexe causal

i sense presència de força major.

Quan es tracta d?una corporació local, la determinació d?aquesta responsabilitat

patrimonial s?estableix en la Llei 7/1985, de 2 d?abril, reguladora de les bases del règim

local (article 54) i en el Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s?aprova el

reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de

responsabilitat patrimonial.

Quarta

No hi ha cap dubte sobre la realitat del dany físic patit per la senyora C. A. B.; i tot

apunta que la causa que va motivar la caiguda fou ?com diu la reclamant? «un suelo

en mal estado». Certament, és obligació municipal mantenir les vies públiques

destinades al trànsit dels ciutadans en bones condicions, sense desperfectes, que puguin

ser causa de travelades, patinades o caigudes. I, si no es compleix aquesta comesa, es

genera una responsabilitat pels danys que es produeixin, una vegada acreditada la

corresponent relació de causalitat. Tot això segons resulta de l?article 25.2 de la Llei

7/1985, de 2 abril, reguladora de les bases del règim local, quan disposa que el municipi

exercirà, en tot cas, competències en matèries de «seguridad en lugares públicos» (lletra

a). Tanmateix, en el cas que ens ocupa, ha quedat prou acreditat que el tram de vorera

en què es va produir la caiguda no és de titularitat municipal, amb la qual cosa ja ab

initio no es pot imputar la lesió soferta al funcionament normal o anormal dels serveis

corresponents de la corporació municipal d?Eivissa.

No pertoca, per tant, estimar la present reclamació per responsabilitat patrimonial, i per

aquesta raó no cal fer referència a la quantificació de la indemnització d?uns danys la

reparació dels quals com a responsabilitat patrimonial municipal és improcedent.

III. CONCLUSIONS

1a. La batlessa d?Eivissa està legitimada per formular la consulta i el Consell Consultiu

és competent per emetre el dictamen sol·licitat.

2a. El procediment s?ha tramitat conforme a dret i la batlessa d?Eivissa és competent per

resoldre?l.

3a. És procedent la desestimació de la reclamació de danys i perjudicis formulada per la

senyora C. A. B. contra l?Ajuntament d?Eivissa.

4a. Les conclusions anteriors s?han de considerar substancials a l?efecte d?utilitzar, en la

resolució que se?n dicti, la fórmula ritual corresponent.

Palma, 9 de gener de 2009