Dictamen del Consejo Cons...o del 2001

Última revisión
12/02/2001

Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 007/2001 del 12 de febrero del 2001

Tiempo de lectura: 9 min

Tiempo de lectura: 9 min

Relacionados:

Órgano: Consejo Consultivo de Illes Balears

Fecha: 12/02/2001

Num. Resolución: 007/2001


Resumen

Dictamen núm. 7/01, relatiu a la petició d?indemnització per responsabilitat patrimonial de l?Administració formulada pel Sr. A.

Ponente/s:

Pedro A. Aguiló Monjo

Contestacion

1

Dictamen núm. 7/01, relatiu a la petició d?indemnització per responsabilitat

patrimonial de l?Administració formulada pel Sr. A1.

I. ANTECEDENTS

1. En data 7 de gener de 2000, el Sr. A. formula reclamació de responsabilitat

patrimonial davant l?Ajuntament de Manacor per danys que xifra en la quantitat de

695.893 pessetes, al vehicle de la seva propietat Z, com a conseqüència de l?accident

referit a l?encapçalament ocorregut el 18 d?octubre de 1999, i ressalta que la col·lisió es

va produir perquè a la cantonada del carrer Monges no hi era el senyal de ?cedeixi el

pas? que sempre hi havia estat, per la qual cosa tenia la total confiança que, en ser el

carrer Navegants la principal de sortida de Portocristo, tenia preferència en tots els

encreuaments existents al llarg del mateix carrer.

2. Amb l?escrit presentat el 7 de gener de 2000 va acompanyar:

a) Informe de l?accident ocorregut el 18 d?octubre de 1999, a les 19.10 hores,

formalitzat per agents de la policia local.

b) Informe de l?inspector en cap de la policia local del qual resulta que totes les

travessies del carrer Navegants ?es varen anar senyalitzant ?amb cedeixi el pas? en

dates diferents?, i que ?el disc de cedeixi el pas que mancava a l?esmentada cantonada,

va tornar a ser col·locat el dia 25 d?octubre de 1999?. Afegeix, a més, que ?sembla que a

causa d?una obra particular a aquesta cantonada s?havia llevat aquest disc sense tornar a

col·locar-lo?.

c) Croquis del carrer Navegants i les seves travessies amb indicació que ?tots els altres

carrers ?excepte, Monges? estan perfectament senyalitzats ?amb cedeixi el pas? menys

la que ens ocupa?.

d) Factura de M., concessionari d?A., per import de 380.001 pessetes.

e) Factura i contractes d?H. de lloguer de vehicle, durant els dies en els quals el seu va

estar en reparació, per import de 315.891 pessetes.

3. En data 9 de juny de 2000, mitjançant Decret del batlle de Manacor, es va

acordar admetre la reclamació de responsabilitat patrimonial, sotmetre-la al procediment

previst en la Llei 30/1992 i en el RD 429/1993, de 26 de març, tenir per incoat

l?expedient, nomenar instructor i notificar la resolució a l?interessat i l?instructor.

4. La instrucció de l?expedient va suposar la incorporació al mateix expedient

d?original de la factura de M.; informe de la policia local que aclareix que ?aquest disc

va ser retirat pel particular sense autorització de la Policia Local?; i informe del

Negociat d?Urbanisme i obres que destaca el perill que suposa el que s?hagi despenjat i

deixat sobre la vorera el cablatge públic que transcorria per la façana.

1 El ponent fou l?Hble. Sr. Secretari Pedro A. Aguiló Monjo.

2

D?altra banda, es va atorgar termini per comparèixer i formular al·legacions, al

promotor de les obres a qui presumptament imputen els informes la retirada del disc de

cedeixi el pas, que va transcórrer sense que aprofitàs el tràmit atorgat.

5. Culminada la instrucció el 2 d?octubre de 2000, es va posar de manifest a

l?interessat l?expedient tramitat, i se li atorgà termini de deu dies per obtenir còpia dels

documents que necessiti, dels que integren aquell; per formular al·legacions i per

presentar els documents i justificants que consideri pertinents.

6. Transcorregut el termini sense efectuar al·legacions, l?instructor, en data 20 de

novembre de 2000, va declarar conclosa la instrucció i, en data 28 de novembre de

2000, va elevar proposta a el batlle en el sentit de desestimar la reclamació per

considerar que l?Administració no és responsable dels danys per no concórrer relació de

causalitat directa, immediata i exclusiva i, en canvi, existir culpa exclusiva de la

víctima.

7. Finalment, l?11 de desembre de 2000 va tenir entrada en el Consell Consultiu

la sol·licitud de dictamen i el president de l?alt cos consultiu va designar ponent per

redactar la corresponent proposta.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera. Amb caràcter previ, resulta particularment rellevant per al present

dictamen la qüestió de la normativa que sigui aplicable al procediment tramitat. En

concret, es tracta de determinar si ha de tenir-se en compte la reforma de la Llei 5/1993,

de 15 de juny, del Consell Consultiu de les Illes Balears, operada per la Llei 6/2000, de

31 de maig (BOIB núm. 72, de 10 de juny de 2000), ja que és aquesta última la que ha

incorporat (art. 10.10.a), amb caràcter preceptiu, el dictamen del Consell Consultiu per

als procediments de reclamació d?indemnització per responsabilitat patrimonial,

formulada davant els ajuntaments de les Illes Balears, quan la quantia d?aquella

excedeixi de 3.000 euros (499.158 ptes). Abans de l?entrada en vigor de la reforma

introduïda per la Llei 6/2000, de 31 de maig, el Consell Consultiu havia conclòs que no

era legalment procedent dictaminar procediments de responsabilitat patrimonial

formulats davant els ajuntaments ni amb caràcter preceptiu ni facultatiu (dictàmens

55/1997 i 71/1997), si bé s?afegia que seria possible, si la sol·licitud es formulava,

facultativament, pel M. H. Sr. President de les Illes Balears, a instància de

l?Ajuntament.

Segona. La qüestió plantejada en la consideració jurídica anterior depèn, d?una

banda, de l?entrada en vigor i règim de transitorietat de la Llei 6/2000, de 31 de maig, i,

per l?altra, de la data en la qual ha d?entendre?s iniciat el procediment de responsabilitat

patrimonial a la qual es refereix el present dictamen.

La primera qüestió ha estat ja analitzada pel Consell Consultiu en dictàmens

emesos posteriorment a l?entrada en vigor de la Llei 6/2000, de 31 de maig (BOIB núm.

72, de 10 de juny), en els quals ha assenyalat, amb citació de l?art. 9 CE, de les

disposicions transitòries del Codi Civil i, en particular, de les lleis de Procediment

Administratiu de 1958 i 1992 que ?als procediments ja iniciats abans de l?entrada en

3

vigor de la present Llei, no els serà d?aplicació la mateixa Llei, i es regiran per la

normativa anterior? (dictamen núm. 52/00).

En el present cas, l?entrada en vigor de la Llei 6/2000, de 31 de maig, no es va

produir, segons la seva disposició final, paràgraf 2, fins al dia següent de la seva

publicació al Butlletí Oficial de la Comunitat Autònoma, que, com ja hem dit, es va

realitzar el 10 de juny de 2000.

Resultarà, per tant, aplicable la conclusió mantinguda, entre d?altres, en el

dictamen núm. 58/00 en el qual s?afirma que:

?La limitació quantitativa (499.159 pessetes o 300 euros) implantada a mercè de

la Llei reformadora de la del Consell Consultiu datada el 31 de maig pròxim

passat (vegeu art. 10.10.a) no pot afectar el presumpte determinant de la

consulta, per tal com la sol·licitud del Sr. H. generadora de l?expedient es va

presentar el 22 de desembre de 1999, en temps anterior a l?entrada en vigor de

l?esmentada Llei reformadora, el que significa que, en harmonia amb el

dictamen emès per aquest Consell Consultiu en data 5 del mes corrent, sobre

problemes de dret transitori provocats per les modificacions introduïdes a mercè

de l?al·ludida Llei, així en aspectes quantitatius de l?estil del ressenyat com en

d?altres, s?haurà d?entendre que les novetats legislatives de referència només

afecten els procediments iniciats sota la vigència de la Llei de 31 de maig

pròxim passat, però no incideixen en els que es trobaven en curs en tal data, com

s?esdevé en el present cas.?

Tercera. La segona qüestió depèn de l?establert a l?art. 142.1 de la Llei 30/1992,

de 26 de novembre, segons el qual ?els procediments de responsabilitat patrimonial de

les administracions públiques s?iniciaran d?ofici o per reclamació dels interessats?, i en

els art. 4.1 i 6 del RD 429/1993, de 26 de març, que ho ratifiquen i confirmen. En el

present cas, el relat fàctic d?antecedents permet concloure, sense indici de dubte, que el

procediment es va iniciar, per reclamació de l?interessat, el 7 de gener de 2000, sense

que introdueixi confusió rellevant el Decret d?Alcaldia de 9 de juny de 2000 ?abans,

també, de la publicació al BOIB de la Llei 6/2000, de 31 de maig?, encara que es

refereixi a incoació de l?expedient. El procediment tramitat ho ha estat per reclamació

de l?interessat i el seu inici es va produir per l?escrit presentat el 7 de gener de 2000,

sota la vigència, per tant, de la Llei 5/1993, de 15 de juny, del Consell Consultiu, i sense

que l?afectàs la reforma d?aquesta última derivada de la Llei 6/2000, de 31 de maig.

En tals termes, no cal dubtar que la normativa del Consell Consultiu aplicable al

cas és l?anterior a l?entrada en vigor de la Llei 6/2000, de 31 de maig, que condueix a la

conclusió que no hi ha termes hàbils en dret perquè el Consell Consultiu pugui emetre el

dictamen sol·licitat.

III. CONCLUSIONS

Única. Les consideracions jurídiques exposades condueixen, inexorablement, a

concloure que no és legalment procedent l?emissió de dictamen sol·licitat per

l?Ajuntament de Manacor.

Palma, 12 de febrer de 2001