Dictamen del Consejo Consultivo de Illes Balears núm 001/2009 del 09 de enero del 2009

Resumen

DICTAMEN núm. 1/2009, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial presentada per la senyora C. B. B. davant l?Ajuntament de Santanyí per causa d?una caiguda a la via pública*

Ponente/s:

Joan Oliver Araujo

Contestacion

DICTAMEN núm. 1/2009, relatiu a la reclamació per responsabilitat patrimonial

presentada per la senyora C. B. B. davant l?Ajuntament de Santanyí per causa

d?una caiguda a la via pública*

I. ANTECEDENTS

1. El 12 de desembre de 2007, la senyora C. B. B. va presentar una reclamació per

responsabilitat patrimonial davant l?Ajuntament de Santanyí, per unes lesions sofertes el

18 de gener de 2007, cap a les 20.30 h, arran d?una caiguda al carrer de X d?aquesta

població, a l?altura del número X, a causa ?segons la reclamant? d?una rasa que hi

havia oberta al carrer, on mancaven barreres, tancaments o qualsevol altre senyal que

avisàs d?aquesta circumstància. La senyora C. B. B. anava acompanyada, en el moment

de la caiguda, de les senyores I. F. P., I. O. G. i M. A. B., de les quals les dues darreres

van signar una declaració jurada de com havien succeït el fets.

A conseqüència de l?accident, la reclamant va patir, d?una banda, «pinzamiento

subacromial con rotura del supraespinoso y tendinopatía»; de l?altra, «tenovaginitis del

tendón largo del bíceps». El 17 de juliol de 2007, fou donada d?alta per màxima

recuperació, amb diverses seqüeles. Amb aquestes dades (que prova mitjançant

documentació adjunta a l?escrit de reclamació), la senyora C. B. B. quantifica la

indemnització sol·licitada en 12.255,71 euros, desglossats de la manera següent:

9.106,11 euros, per 181 dies d?incapacitat temporal impeditiva; 3.149,60 euros, per cinc

punts de seqüeles (d?acord amb les taules d?indemnitzacions fixades, per a l?any 2007,

per la Resolució de 7 de gener de 2007 de la Direcció General d?Assegurances i Fons de

Pensions).

2. Mitjançant el Decret de Batlia de 15 de gener de 2008, es va iniciar l?expedient, en el

qual, a més d?indicar certs aspectes del procediment que s?havia de seguir, es nomenava

instructor i secretari de l?expedient.

3. Amb un informe de 22 de febrer de 2008, el cap de la Policia Local de Santanyí va

posar en relleu que, al lloc assenyalat en la reclamació, es van fer obres en el vial públic

(«[?] me he personado en la calle X [?] número X [?] comprobando como

efectivamente existen las marcas de reposición del pavimento asfáltico en una zanja que

transcurre a la derecha de dicha calle desde el transformador de Gesa y otra transversal

de toda la longitud de la calle»); hi adjuntava tres fotografies del tros de carrer indicat.

4. El Servei de Contractació de l?Ajuntament de Santanyí confirmà que, en la data de

l?accident (18/01/2008), eren executades les obres «d?enllumenat públic del sector

*Ponència de l?Hble. Sr. Joan Oliver Araujo, conseller.

corresponent a l?ET del c/x del nucli urbà de Santanyí», de titularitat municipal, per

l?entitat C.

5. Amb una resolució de l?instructor de 10 de març de 2008, es traslladà a l?entitat

esmentada ?C? la reclamació, perquè en un termini de 10 dies pogués comparèixer en

aquest procediment, exposar el que convingués al seu dret i proposar, si era el cas, els

mitjans probatoris que estimàs necessaris. Així mateix, mitjançant aquesta resolució, es

requerí el director de les obres que, en el termini màxim de 10 dies, emetés un informe

sobre diversos aspectes de les obres. Aquesta resolució de l?instructor va ser esmenada

per una altra de 12 de març de 2008, en què se?n rectificaven uns errors materials.

6. El 17 de març de 2008, l?enginyer industrial municipal va emetre un informe en què

afirmava: en primer lloc, que en la zona i la data que s?indiquen en l?escrit de

reclamació es duien a terme les obres «d?enllumenat públic del sector corresponent a

l?ET del c/ x del nucli urbà de Santanyí»; en segon lloc, que, «tant a l?estudi bàsic com

al corresponent pla de seguretat i salut, es va tenir en compte que s?havien de dur a

terme les mesures de seguretat adients, i en particular una adequada senyalització i

protecció mitjançant barreres i llums»; en tercer lloc, que «no es té constància que no es

duguessin a terme les referides mesures mínimes»; finalment, que «en cap moment es

va donar cap ordre que permetés minvar les mesures de seguretat establertes».

7. En un escrit presentat a la Delegació del Govern de les Illes Balears, el 19 de març de

2008, subscrit per l?advocat senyor J. L. C., en nom i representació de C., es van fer un

seguit d?al·legacions en resposta a l?escrit que li havia adreçat l?instructor. Aquestes

al·legacions, de forma succinta, eren les següents: es nega qualsevol responsabilitat,

respecte de la reclamació feta, de l?entitat que representa; se sol·licita una còpia de tot

l?expedient; es retreu que no s?hagi aportat cap reportatge fotogràfic que acrediti la

veritat del fet denunciat; es creu que no es poden acceptar les declaracions jurades de les

persones que acompanyaven la senyora C. B. B. en el moment de la caiguda, perquè, «a

buen seguro, mantienen una relación de amistad/consanguinidad» amb la reclamant;

s?indica que la majoria d?informes mèdics són molt posteriors a la data de la caiguda,

per això no queda demostrat que el motiu d?aquests fos l?accident que tingué lloc el 18

de gener de 2007; es manifesta que no s?especifica si la reclamant caminava per la

vorera, espai dedicat als vianants, o si ho feia per la calçada; se subratlla que l?execució

de les obres va ser subcontractada a l?entitat H., i, per tant, en cas de derivar-se qualque

responsabilitat dels fets succeïts, aquesta hauria de ser atribuïda a aquesta entitat i no a

C.

8. Amb una resolució de l?instructor de 10 d?abril de 2008, es va obrir el període de

prova, i s?indicava que eren necessàries les declaracions de la reclamant i de les

testimonis senyores I. O. G. i M. A. B. Així mateix, es va assenyalar dia i hora per dur a

terme aquestes proves, que s?hagueren de suspendre per malaltia de l?instructor i es

tornaren a fixar en una resolució d?aquest de 30 de maig de 2008.

9. Finalment, dia 10 de juny, es dugueren a terme les proves acordades, amb

l?assistència de l?advocat senyor J. L. C., en representació de l?entitat C, i de l?advocada

senyora C. G. V. en representació de la reclamant, als quals es va permetre fer les

preguntes i els aclariments que consideraren oportuns. El resultat de les proves fou, en

síntesi:

a) La senyora C. B. B. afirmà: «Que habitualment camina amb amigues seves pel poble

de Santanyí i que quan caminava pel camí x de Santanyí, al voltant de les vuit hores de

l?horabaixa, ja feia fosca, va posar el peu esquerre a una síquia d?obra, sense cap

senyalització. Arran d?això va caure i es va fer lesions [?] manifesta que anava

caminant per l?asfalt, manifesta també que no hi ha acera al lloc on va caure».

b) La senyora I. O. G. exposà: «Que caminava junt amb unes amigues, quan al carrer X

[?], ja feia fosca (al voltant de les 20.45), la senyora C. B. B. va caure a causa de posar

el peu dins una síquia que es trobava al carrer. Les obres a la via pública no estaven

senyalitzades de cap manera. Manifesta que caminaven per l?asfalt, en direcció al centre

des poble».

c) La senyora M. A. B. indicà: «Que aquest dia anaven a penjar lletreros de l?associació

de mestresses de casa, i quan caminaven per la prolongació del carrer X [?] la

senyora C. B. B. va caure a causa d?una síquia que hi havia al carrer. Manifesta que feia

fosca i eren al voltant de les 20.30 hores. Manifesta que estava molt obscur i que no

creu que hi hagués cap senyalització. A preguntes del senyor J. L. C., manifesta que

caminaven pel mig del camí, distretes, parlant. Que no prestaven molta atenció perquè

és un lloc que no passen cotxes. Manifesta textualment que ?una va confiada?. A

preguntes de la senyora C. G. V., manifesta que no hi havia cap valla ni cap planxa

metàl·lica, ni cap senyalització.»

10. En una resolució de l?instructor de 17 de juny de 2008, es va posar de manifest

l?expedient als interessats, i els atorgaren un termini de 10 dies per formular al·legacions

i presentar els documents i les justificacions que estimassin pertinents.

11. En un escrit que es registrà d?entrada a l?Ajuntament de Santanyí el 26 de juny de

2008, el senyor J. L. C., en representació de l?entitat C, presentà al·legacions i demanà

l?arxivament d?aquest procediment pel que fa a l?entitat que representa, pels motius que

succintament s?exposen:

Primer. La falta de certesa de l?absència de senyalització en la rasa de la via; l?amistat

manifesta de les testimonis aportades per la reclamant, que fa posar en dubte la veritat

de les seves afirmacions; la manca de proves de la reclamant; la culpa i la manca de

diligència de la reclamant («En el caso que nos ocupa, pese a existir una acera

perfectamente definida en ambos lados de la calzada, tal y como se desprende de las

fotografías adjuntas al informe del subinspector jefe de la Policía Local [?], la

reclamante y sus testigos caminaban por el asfalto, por una calle donde además circulan

los vehículos en doble sentido»); el fet que la reclamant faltàs a la veritat, perquè va

manifestar que no hi havia voravia en el lloc on va caure, i de les fotos de l?informe de

la Policia resulta que sí que n?hi ha.

Segon. L?Ajuntament de Santanyí no ha requerit l?entitat subcontractista (H) indicada

per la representació de l?entitat contractista.

Tercer. La manca de proves contundents dels fets al·legats per la reclamant, que a més

reconeix una falta total de prudència en el seu comportament, «agravado por la

situación de que transitaba por donde no debía, es decir, por el paso habilitado a los

vehículos».

12. Mitjançant un escrit que es registrà d?entrada a l?Ajuntament el dia 1 de juliol de

2008, l?advocada senyora C. G. V., en representació de la reclamant, va presentar

al·legacions; s?hi demanava que es dictàs una resolució de conformitat amb el que

s?havia sol·licitat en la reclamació, pels motius que succintament s?exposen:

a) Es donen tots els requisits que la doctrina del Tribunal Suprem exigeix per reconèixer

la responsabilitat patrimonial de l?Administració.

b) Queda totalment acreditada, pels informes mèdics aportats, l?efectiva realitat del

dany que pateix la reclamant.

c) Ha quedat també provat que el dany sofert per la reclamant fou causat per la caiguda,

a conseqüència d?haver ficat el peu a la rasa que hi havia al carrer X, de Santanyí, per

unes obres de titularitat municipal que es duien a terme i que no tenien cap tipus de

senyalització ni protecció per evitar el dany.

13. El 8 d?octubre de 2008, després d?una exposició dels fets detallada, l?instructor fa la

corresponent proposta de resolució i s?hi manifesta favorable a estimar parcialment «la

reclamació efectuada per la senyora C. B. B.» i a declarar «l?empresa C com a

responsable dels danys reclamats, per la qual cosa l?haurà d?indemnitzar de les lesions

sofertes, amb una quantitat total de 6.755,99 euros». Aquesta quantitat és menor que la

sol·licitada per la reclamant, per dos motius: considera que els 181 dies de baixa són no

impeditius (al contrari del que al·legava la reclamant) i que els punts per seqüeles són

2,5 (no 5 com reclamava la senyora C. B. B.).

14. El 20 d?octubre de 2008, es va registrar d?entrada a la seu del Consell Consultiu la

petició del batle de Santanyí d?emissió del dictamen corresponent.

II. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES

Primera

D?acord amb el que disposa l?article 10.10.a de la Llei 5/1993, de 15 de juny, del

Consell Consultiu de les Illes Balears, després d?haver estat modificada per la Llei

6/2000, de 31 de maig, el dictamen del Consell Consultiu és preceptiu en els

procediments tramitats per les administracions públiques de les Illes Balears referits a

reclamacions per responsabilitat patrimonial la quantia de les quals sigui superior a

3.000 euros. Aquesta circumstància es compleix en el cas que ens ocupa, perquè la

indemnització sol·licitada (12.255,71, en termes de 2007) supera àmpliament aquella

quantitat. El dictamen té, per tant, la condició de preceptiu.

Segona

En aquest procediment de responsabilitat patrimonial, la senyora C. B. B. té la condició

d?interessada, atès que és la presumptament perjudicada pel mal funcionament dels

serveis públics locals. Té la condició de titular d?un dret subjectiu (article 106 de la

Constitució espanyola) i està inclosa, per tant, en l?article 31.1.a de la Llei 30/1992, de

26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment

administratiu comú.

D?altra banda, és indiscutible que la reclamació s?ha interposat dins el termini d?un any,

establert per l?article 142.5 de la Llei 30/1992, ja que l?accident va tenir lloc el 18 de

gener de 2007 i la reclamació es presentà el dia 12 de desembre del mateix any; per tant,

no cal fixar la data de la curació de la senyora C. B. B. per concloure que la reclamació

no és extemporània. També s?han acomplert els tràmits exigits per la Llei 30/1992 i pel

Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s?aprova el reglament dels procediments

de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial.

Tercera

L?article 106.2 de la Constitució espanyola afirma que «els particulars, en els termes

establerts per la llei, tindran dret a ser indemnitzats per qualsevol lesió que pateixin en

qualsevol dels seus béns, llevat dels casos de força major, sempre que la lesió sigui

conseqüència del funcionament dels serveis públics». La doctrina de la responsabilitat

objectiva de les administracions públiques es recull en aquest article constitucional i té

actualment traducció legal en l?article 139 i següents de la Llei 30/1992, que reitera i

accentua el caràcter objectiu d?aquesta responsabilitat.

La jurisprudència del Tribunal Suprem, reiterada i unànime, exigeix, perquè aquesta

responsabilitat de les administracions públiques sigui reconeguda, la concurrència dels

elements següents: que es pugui establir la realitat efectiva de la lesió o del perjudici

causat, avaluable econòmicament i individualitzat respecte d?una persona o d?un grup

de persones; que el dany o la lesió soferts pel reclamant siguin conseqüència del

funcionament normal o anormal dels serveis públics; que no hi intervengui força major,

i que el perjudicat no tengui el deure jurídic de suportar el mal.

Quarta

El Consell Consultiu, amb les proves practicades durant la tramitació d?aquest

procediment, considera acreditats els fets següents: en primer lloc, que la

senyora C. B. B., el 18 de gener de 2007, cap a les vuit del vespre, quan caminava pel

mig de la calçada, va caure a causa d?una rasa situada al carrer de X, feta en l?execució

d?unes obres de titularitat municipal, de les quals l?entitat C era la contractista; en segon

lloc, aquesta rasa a la via pública no s?havia senyalitzat d?acord amb el que disposava

l?estudi bàsic i el corresponent pla de seguretat i salut de les obres esmentades (la falta

de senyalització no es deu a cap ordre de l?Administració municipal, ni tampoc a cap

vici del projecte elaborat per aquesta Administració); en tercer lloc, a conseqüència de

la caiguda, la senyora C. B. B. va patir lesions que, segons els informes mèdics

presentats amb la reclamació, van tardar 180 dies a curar i li deixaren diverses seqüeles.

Respecte de les al·legacions formulades per la representació de l?entitat C, algunes han

de ser rebutjades, encara que d?altres poden ser acollides. Així, el Consell Consultiu

considera que s?han de desestimar les al·legacions relatives a la falta de certesa de

l?absència de senyalització en la rasa de la via i a la manca de proves en general, ja que

s?ha de tenir en compte que les testificals practicades (sobretot una d?aquestes) posen en

relleu, sense cap mena de dubtes, que no hi havia cap tipus de senyalització a les obres.

El fet que no s?hagi aixecat una acta notarial de l?estat de la rasa i dels elements situats

al voltant en el moment de la caiguda no lleva credibilitat als testimonis, a la reclamant

ni, menys encara, als serveis municipals. Tampoc no és acceptable l?al·legació que els

testimonis aportats no tenen cap valor probatori a causa de la seva relació d?amistat amb

la senyora C. B. B. En resum, doncs, la falta de senyalització de la rasa al mig de la via

pública és, sens dubte, una actuació deficient de l?Administració municipal.

Per contra, sí que consideram dignes de ser tingudes en compte les al·legacions

formulades pel representant de C. en relació amb el fet que la reclamant va faltar a la

veritat quan afirmà que al carrer per on transitaven no hi havia voravia, quan és evident

?per la simple contemplació de les fotografies aportades per la Policia Local? que sí

que n?hi ha als dos costats del carrer (tanmateix, molt estreta). Per tant, no es pot deixar

de reconèixer que si la senyora C. B. B. hagués caminat per la voravia, que és el lloc

destinat als vianants, en lloc de fer-ho pel mig del carrer, l?accident no s?hauria produït.

A més, no s?ha d?oblidar que, com ensenya el Reglament general de circulació, quan un

vianant va per la calçada ha de prendre les degudes precaucions. Ara bé, aquest Consell

Consultiu entén que les «precaucions» a què es refereix aquest reglament són contra

riscs habituals (sobretot per evitar atropellaments), però no es pot exigir al vianant una

precaució de tal intensitat que eviti una possible obra no senyalitzada, la qual cosa

resultaria clarament desproporcionada.

En coherència amb el dos paràgrafs anteriors, entenem que hi ha responsabilitat

patrimonial de l?Ajuntament de Santanyí, però aquesta es redueix en un vint-i-cinc per

cent pel fet que la senyora C. B. B. anàs pel bell mig de la calçada quan, sense cap

impediment, hauria pogut transitar per la voravia.

Cinquena

En aquest supòsit, el Consell Consultiu ha d?abordar, una vegada més, l?examen de

l?anomenada responsabilitat del contractista o, més concretament, la responsabilitat

patrimonial de l?Administració per danys causats pels seus contractistes. Doncs bé,

l?article 97 de la Llei de contractes de les administracions públiques (TRLCAP), aprovat

pel Reial decret legislatiu 2/2000, de 16 de juny, que és l?aplicable al cas per raons

temporals i el contingut del qual es manté inalterat en l?article 198 de la Llei 30/2007,

de 30 d?octubre, de contractes del sector públic, disposa:

Article 97. Indemnització de danys i perjudicis.

1. És obligació del contractista indemnitzar tots els danys i perjudicis que es causin a

tercers com a conseqüència de les operacions que requereixi l?execució del

contracte.

2. Quan els danys i perjudicis hagin estat ocasionats com a conseqüència immediata

i directa d?una ordre de l?Administració, aquesta n?és responsable dins dels límits

que assenyalen les lleis. L?Administració també és responsable dels danys que es

causin a tercers com a conseqüència dels vicis del projecte elaborat per ella mateixa

en el contracte d?obres o en el de subministrament de fabricació.

3. Els tercers poden requerir prèviament, dins de l?any següent a la producció del fet,

l?òrgan de contractació perquè aquest, oït el contractista, es pronunciï sobre a quina

de les parts contractants correspon la responsabilitat dels danys. L?exercici d?aquesta

facultat interromp el termini de prescripció de l?acció.

4. La reclamació dels tercers s?ha de formular, en tot cas, d?acord amb el

procediment que estableix la legislació aplicable a cada supòsit.

Ara bé, la jurisprudència majoritària (v. gr. sentències d?11 de febrer de 1997 i de 25 de

febrer de 1998 del Tribunal Suprem), la doctrina del Consell d?Estat (Dictamen de 16 de

gener de 2003) i la del mateix Consell Consultiu (entre d?altres, els dictàmens 5/2002 i

89/2006) consideren que les regles de l?article 97 es refereixen a la relació interna entre

l?Administració (en sentit ampli) i el contractista o el concessionari; això sens perjudici

del requeriment previ potestatiu que poden exercir els tercers perjudicats (article 97.3),

a fi d?obtenir resposta de l?Administració respecte de la imputabilitat dels danys sobre la

base de les regles de distribució interna. De manera que la responsabilitat patrimonial de

l?Administració per funcionament normal o anormal del servei públic, regida pels

articles 139 i següents de la Llei 30/1992, no és interferida pel contingut de l?article 97

del TRLCAP. Això permet concloure que aquesta responsabilitat ?quan concorren els

requisits indispensables perquè sigui procedent? recau en l?Administració (en aquest

cas, en l?Administració municipal), sens perjudici del dret d?aquesta a reclamar,

després, contra el contractista o el concessionari, per la via pertinent. S?ha d?observar,

d?altra banda, que en aquest cas resulta patent que no s?ha fet ús d?aquella facultat

potestativa (requeriment previ a l?Administració), sinó que ens trobam en presència

d?una autèntica reclamació de responsabilitat patrimonial contra la dita Administració.

El Consell d?Estat, en el dictamen abans esmentat de 16 de gener de 2003 (expedient

3235/2002), en el sentit expressat abans, manifesta:

Desde que se implantó en el ordenamiento jurídico español el sistema de

responsabilidad objetiva de la Administración pública (artículo 121 de la Ley de

expropiación forzosa de 1954), las leyes respectivas han venido declarando que los

particulares tendrán derecho a ser indemnizados por la Administración

correspondiente de toda lesión que sufran en cualquiera de sus bienes o derechos,

salvo en los casos de fuerza mayor, siempre que la lesión sea consecuencia del

funcionamiento normal o anormal de los servicios públicos.

Este título de imputación, basado exclusivamente en la relación de causalidad, no se

descarta por el hecho de que exista un contratista interpuesto para la ejecución de la

obra o para la prestación del servicio, por lo que, en tales casos, si se acuerda

indemnizar a la parte reclamante, su abono deberá realizarlo la propia

Administración, sin perjuicio de que la misma ejerza, en su caso, la acción de

regreso frente a la empresa contratista.

Aquest Consell Consultiu, per tant, no pot compartir, ni assumir, la tesi mantinguda per

l?instructor, en la proposta de resolució, en el sentit que qui ha d?indemnitzar la

perjudicada és l?empresa contractista, C.

Sisena

Tampoc no resulta admissible l?al·legació del representant de l?entitat C en què s?indica

que l?Ajuntament havia d?haver dirigit la seva reclamació a l?empresa subcontractista,

ja que, «en el hipotético supuesto que existiera algún tipo de responsabilidad derivada

de la ejecución de las obras, ésta debería ser atribuida a la entidad H., y no a mi

representada». Al nostre parer, va fer bé l?Ajuntament de Santanyí quan no volgué

implicar en aquest procediment de reclamació patrimonial l?empresa subcontractista, i

això per dos motius. En primer lloc, perquè no figura en l?expedient de contractació la

preceptiva comunicació a l?Ajuntament de Santanyí de la subcontractació duta a terme

pel contractista, com exigeix l?article 115.2 del TRLCAP [«La formalització dels

subcontractes està sotmesa al compliment dels requisits següents: a) Que en tot cas es

doni coneixement per escrit a l?Administració del subcontracte a formalitzar, amb

indicació de les parts del contracte que ha de realitzar el subcontractista»]. En segon

lloc, l?Ajuntament no va requerir l?entitat suposadament subcontractista perquè, segons

disposa l?apartat tercer del mateix article, «els subcontractistes queden obligats només

davant del contractista principal que assumeix, per tant, la responsabilitat total de

l?execució del contracte davant l?Administració, amb subjecció estricta al plecs de

clàusules administratives particulars i als termes del contracte». Així doncs, les

relacions entre l?entitat contractista i l?entitat suposadament subcontractista no

interessen, en aquest procediment, a l?Administració municipal.

Setena

Arribats a aquest punt, hem de determinar la quantia de la indemnització procedent,

d?acord amb l?article 141 de la Llei 30/1992 i l?article 12.2 del Reial decret 429/1993,

de 26 de març, que aprova el reglament dels procediments en matèria de responsabilitat

patrimonial, sota el principi de reparació integral de la lesió. No oblidem que, d?acord

amb aquest darrer precepte, el Consell Consultiu s?ha de pronunciar també sobre la

quantia de la indemnització i la manera de dur-la a terme, tenint en compte els criteris

prevists en la Llei 30/1992.

La senyora C. B. B. quantifica la indemnització que sol·licita, en termes de 2007, en

12.255,71 euros, desglossats de la manera següent: 9.106,11 euros, per 181 dies

d?incapacitat temporal impeditiva; 3.149,60 euros, per cinc punts de seqüeles (d?acord

amb les taules d?indemnitzacions fixades, per a l?any 2007, per la Resolució de 7 de

gener de 2007 de la Direcció General d?Assegurances i Fons de Pensions). Per la seva

banda, l?instructor, com ja hem assenyalat en els antecedents, redueix la quantia

reparadora a la xifra de 6.755,99 euros, perquè considera que els 181 dies de baixa són

no impeditius (al contrari del que al·legava la reclamant) i que els punts per seqüeles

són 2,5 (no 5 com reclamava la senyora C. B. B.). Doncs bé, aquest Consell Consultiu:

a) Respecte als 181 dies de baixa (que no es discuteixen, encara que sí la seva

naturalesa), pensa ?com l?instructor? que no es poden considerar tots com a

impeditius, però discrepa d?ell en el fet de creure que tots han de ser tinguts en compte

com a no impeditius. El que es jutja normal és passar de la situació de baixa impeditiva

a la de baixa no impeditiva, i d?aquesta darrera a la situació d?alta mèdica. El problema

és, doncs, fixar quants de dies s?han de considerar d?un tipus i quants de l?altre. Atès

que de la documentació mèdica que hi ha a l?expedient la resposta al dubte plantejat no

es pot deduir, ni tan sols aproximadament, el Consell Consultiu, acudint a un criteri

d?equitat, considerarà que hi ha hagut 91 dies impeditius i 90 de no impeditius; això

puja a la quantitat de 7.039,03 euros (91 per 50,53 euros i 90 per 27,12 euros).

b) Amb relació a les seqüeles («dolor residual e impotencia para mantener el brazo en

suspensión; limitación articular a la abd a 120º activos rotaciones los 10 últimos grados;

balance muscular 4»), tenint en compte que el Text refós de la Llei sobre responsabilitat

civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor, aprovat pel Reial decret

legislatiu 8/2004, de 29 d?octubre, puntua d?1 a 5 les lesions que presenta la reclamant, i

atesa la falta d?una valoració mèdica que justifiqui la màxima puntuació, el Consell

Consultiu considera que les seqüeles s?han de valorar amb una avaluació mitjana, per

tant, en 3 punts, cadascun dels quals, atesa l?edat de la reclamant (56 anys), té un valor

de 606,57 euros. Així doncs, la indemnització per seqüeles és de 1.819,71 euros.

Sumant els dos conceptes anteriors susceptibles de ser indemnitzats (dies de baixa i

seqüeles) resulta un total de 8.858,74 euros. Si s?aplica a la dita xifra una reducció del

vint-i-cinc per cent, pels motius que hem indicat en la consideració jurídica quarta,

resulta que la senyora C. B. B. ha de ser indemnitzada, en termes de 2007, amb 6.644,02

euros. Aquesta quantitat, calculada amb referència al dia en què la lesió es produí

efectivament, ha de ser actualitzada, d?acord amb l?article 141.3 de la Llei 30/1992, «a

la data en què es posi fi al procediment de responsabilitat d?acord amb l?índex de preus

al consum, fixat per l?Institut Nacional d?Estadística, i dels interessos que siguin

procedents per demora en el pagament de la indemnització fixada, els quals s?exigeixen

d?acord amb el que estableix la Llei general pressupostària».

Finalment, i en contra del criteri de l?instructor, cal recordar que qui ha de respondre

econòmicament davant la reclamant és l?Ajuntament de Santanyí i no l?empresa

contractista, amb independència ?com és obvi? del dret d?aquell a reclamar la quantia

que s?hagi vist obligat a abonar pel mal funcionament del servei viari municipal.

III. CONCLUSIONS

1a. El batle de Santanyí està legitimat per formular la consulta i el Consell Consultiu és

competent per emetre el dictamen sol·licitat amb caràcter preceptiu.

2a. El procediment s?ha tramitat conforme a dret i el batle de Santanyí és competent per

resoldre?l.

3a. Pertoca estimar parcialment la reclamació per responsabilitat patrimonial de

l?Ajuntament de Santanyí en l?accident sofert per la senyora C. B. B. En conseqüència,

s?ha d?indemnitzar la senyora C. B. B. amb la quantitat de 6.644,02 euros, amb

l?actualització que calgui a la data de la resolució del procediment i, si és el cas, amb els

interessos que siguin pertinents.

4a. Les conclusions anteriors s?han de considerar substancials a l?efecte d?utilitzar, en la

resolució que se?n dicti, la fórmula ritual corresponent.

Palma, 9 de gener de 2009