Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 96/1996 del 11 de abril del 1996

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el Sr. A, por el hurto de su americana en un centro público educativo

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El Sr. P. A, professor d'universitat, va ser nomenat membre d'un tribunal de les Proves d'Aptitud i d'Accés a la Universitat Pompeu Fabra per a les proves de selectivitat que van tenir lloc el mes de setembre de 1995.

2. El 26 de setembre de 1995, el Sr. A va presentar un escrit davant la Delegació Territorial en el qual explicava que, el 15 de setembre de 1995, era membre del tribunal de les PAAU a l'institut de batxillerat , i que, quan va arribar al seu domicili, es va adonar que s'havia oblidat l'americana a la l'aula de l'institut en la qual s'havien desenvolupat les diferents proves. Aleshores va telefonar al centre i va parlar amb el subaltern que li va confirmar que havia trobat la jaqueta i que la guardaria a la consergeria fins al dilluns dia 18 de setembre. Quan el dia 18 va anar a l'institut per recollir la seva americana aquesta havia desaparegut.

3. El 2 d'octubre de 1995, el director de l'institut de batxillerat, va emetre informe en el qual feia constar que era la primera vegada que desapareixia una peça o objecte d'aquella dependència i que, en relació amb la identitat de l'autor de la sostracció, podia ser qualsevol persona de fora del centre, atès que s'estaven desenvolupant activitats diverses.

4. El 2 de novembre de 1995, el Sr. A va presentar reclamació administrativa davant la Delegació Territorial, sol·licitant que s'iniciés l'oportú procediment de responsabilitat administrativa. Adjuntava a aquest escrit la denúncia formulada davant la Comissaria Local de Badalona en la qual feia constar que l'americana sostreta tenia un valor de 37.000 pessetes.

5. El 9 de novembre de 1995, la Delegació Territorial va trametre al Departament d'Ensenyament tota la documentació relativa a la reclamació formulada juntament amb l'informe de la delegada territorial.

6. El 2 de febrer de 1996, la Subdirecció General d'Assessoria Jurídica del Departament d'Ensenyament proposà desestimar la reclamació presentada pel Sr. A, i el 15 de febrer de 1996, va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora l'escrit de petició de dictamen del conseller d'Ensenyament.

 

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'Administració de la Generalitat, segons l'article 87.1 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, respon patrimonialment dels danys i perjudicis que sofreixin els particulars per causa del funcionament dels serveis públics, segons els termes establerts en la legislació vigent.

Aquesta és la manera com es recull en l'ordenament català la institució de la responsabilitat administrativa, el fonament constitucional de la qual el trobem a l'article 106.1 de la Constitució espanyola i desenvolupa actualment a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i pel seu reglament.

D'acord amb la normativa esmentada, articles 139 i següents d'aquesta Llei, per tal que l'acció de responsabilitat prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat, cal que s'hagi produït un dany real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones. A més, és necessari que l'esmentada lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte i sense intervenció estranya que influeixi en el nexe causal, alterant-lo. I, finalment, que no s'hagi esdevingut per causa de força major.

II. Des d'un punt de vista formal, és procedent declarar que concorren tots els requisits necessaris per a l'admissibilitat de la petició indemnitzatòria. D'una part, ja que la reclamació es formulà abans que transcorregués el termini de prescripció. De l'altra, el reclamant, com a persona directament perjudicada per la sostracció, està legitimat per instar un acte d'aquesta naturalesa. I, finalment, perquè si bé la reclamació no es formulà davant del conseller sinó davant la Delegació Territorial, l'Administració activa ha esmenat d'ofici aquest defecte, donant a la reclamació el curs corresponent.

III. La sostracció de l'americana del Sr. A, constitueix un supòsit de dany real i efectiu, la producció del qual ha quedat degudament acreditada a l'expedient amb la denúncia policial i els informes emesos pel director del centre i la delegada territorial. Falta però l'acreditació documental del valor de béns sostret, ja que no és suficient la denúncia feta pel perjudicat que suposa només una declaració de part interessada que estima aproximadament el valor dels béns.

Constatat això, ara correspon determinar la procedència de la indemnització i, en aquest sentit, hem d'examinar si entre el dany sofert pel reclamant i l'activitat administrativa hi ha hagut una relació de causalitat directa i exclusiva, és a dir, si els danys han estat conseqüència del funcionament del servei públic d'ensenyament.

IV. De l'expedient es desprèn que la sostracció es va produir a les dependències de l'institut de batxillerat. Segons ha declarat el perjudicat, es va oblidar l'americana a l'aula del centre on s'havien desenvolupat les diferents proves de selectivitat. Un conserge va recollir la jaqueta i la va guardar en el lloc on es deixen aquest tipus d'objectes. Versió els fets que ha corroborat també el director.

Ara bé, el que no queda clar són les circumstàncies que van envoltar la sostracció. De les dades que consten a l'expedient es dedueix que la jaqueta es va quedar a consergeria durant tot el cap de setmana i que no va passar a recollir-la fins al dilluns següent a la tarda. Però no queda acreditat si l'incident es va produir el mateix dilluns dia 18 i, per tant, en hores de funcionament del centre o en un moment anterior (és a dir, fora de l'horari lectiu).

Tampoc no resulta de l'expedient la identitat del causant dels danys i perjudicis. Segons ha informat el director de l'institut, malgrat les indagacions portades a terme, no s'ha pogut esbrinar qui va ser-ne l'autor. També ha manifestat que el causant de la sostracció podria ser qualsevol persona de fora del centre ja que en aquell moment s'estaven desenvolupant al centre activitats molt diverses: alumnes d'altres centres que estaven fent l'examen de selectivitat, membres del Tribunal, persones que venien a demanar plaça, persones que treballaven en feines encarregades per l'institut o pel Departament. Així, doncs, i atès que en aquest cas es desconeix l'autoria del dany, res no desvirtua la possibilitat que fossin terceres persones alienes al servei públic d'ensenyament.

Finalment, voldríem afegir que en aquest cas ha existit una falta de diligència per part del perjudicat que va oblidar la seva jaqueta a l'aula de l'institut i va ometre les precaucions adequades deixant aquest objecte personal a consergeria durant tot el cap de setmana i fins dilluns a la tarda.

D'acord amb el que acabem d'exposar i tenint en compte que no ha quedat acreditat a l'expedient que la lesió patrimonial fos causada per una actuació administrativa, És procedent desestimar la reclamació formulada.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada pel Sr. A, pel furt de la seva americana en un centre públic educatiu.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga