Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 94/1996 del 11 de abril del 1996

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el Sr. A, por los daños sufridos a causa de una caída en un centro público educativo

Contestacion

ANTECEDENTS

1. Al voltant de les 19.15 h del dia 26 de juny de 1995, la Sr. A va patir una caiguda a les escales d'accés al vestíbul d'un institut de batxillerat i, com a conseqüència d'aquesta, es contusionà el peu dret i es fracturà l'esquerre.

2. El 3 de juliol de 1995, la persona afectada per l'incident va presentar un escrit davant l'institut, en el qual sol·licitava una indemnització pels danys i perjudicis derivats de la caiguda, tot argumentant que un esglaó de l'escala estava en mal estat.

A l'escrit de reclamació adjunta còpia de l'informe sobre l'assistència mèdica que se li dispensà a l'Hospital.

3. El director de l'institut, el 5 de juliol de 1995, va trametre la reclamació a la Delegació Territorial del Departament d'Ensenyament, juntament amb un informe en el qual va fer constar el motiu de trobar-se la reclamant al centre i les circumstàncies concretes sota les quals es produí l'incident.

4. El 18 de juny de 1995, la secretaria de la Delegació Territorial va trametre tota la documentació relativa a l'accident a la Secretaria General del Departament, juntament amb un informe del delegat territorial.

5. Així mateix, el 2 de febrer de 1996, la cap del Servei de Recursos i Informes Jurídics va proposar desestimar la reclamació formulada i, el dia 15 del mateix mes, va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller d'Ensenyament sol·licitant el dictamen corresponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'Administració de la Generalitat, segons l'article 87.1 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, respon patrimonialment dels danys i perjudicis que pateixin els particulars per causa del funcionament dels serveis públics, segons els termes establerts en la legislació vigent.

Aquesta és la manera com es recull en l'ordenament català la institució de la responsabilitat administrativa, el fonament constitucional de la qual el trobem a l'article 106.1 de la Constitució espanyola i desenvolupat actualment en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i pel seu reglament.

D'acord amb la normativa esmentada, articles 139 i següents d'aquesta Llei, per tal que l'acció de responsabilitat prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat, cal que s'hagi produït un dany real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones. A més, és necessari que l'esmentada lesió sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte i sense intervenció estranya que influeixi en el nexe causal , alterant-lo. I, finalment, que no s'hagi esdevingut per causa de força major.

II. Analitzats els requisits formals de la reclamació interposada, procedeix declarar que concorren tots i cadascun d'ells, ja que, d'una banda, es formula abans que transcorregués el termini de prescripció. De l'altra, perquè la reclamant, com a persona directament afectada per l'accident, està legitimada per instar un acte d'aquesta naturalesa. I, finalment, perquè, si bé la reclamació no es formula davant el conseller, sinó del mateix institut on succeïren els fets, l'Administració activa ha esmenat d'ofici aquesta incorrecció, donant a la reclamació el curs corresponent.

III. Malgrat la concurrència de tots els elements formals, en aquest cas no és procedent entrar a tractar les qüestions materials que necessàriament han de concórrer per tal que la reclamació prosperi, ja que s'ha detectat un vici procedimental que ens impedeix de fer-ho fins que I'Administració activa no l'esmeni.

Es tracta del tràmit d'audiència que l'Administració ha omès i respecte del qual aquesta Comissió Jurídica Assessora considera que s'havia d'haver dut a terme.

Cal tenir present que la finalitat d'aquest acte és la d'atorgar major seguretat i garanties jurídiques. Davant d'aquests objectius la postura que adopta el legislador en la Llei 30/1992 fou la de preveure que es dugués a terme amb caràcter general i només n'exceptua l'aplicació, i de manera potestativa quan, en el procediment no figuressin ni fossin tinguts en compte per la resolució altres fets, al·legacions o proves que les adduïdes pels interessats.

En el cas que ens ocupa, la proposta de resolució desestimatòria s'ha efectual tenint en compte únicament i exclusiva l'informe del director del centre, que la reclamant desconeix.

Per tant, segons això i atès el que disposa l'article 84.4 de la Llei 30/1992, és imprescindible que s'atorgui a la reclamant l'oportunitat de conèixer-lo i de dir-hi tot allò que tingui per convenient, mitjançant l'atorgament del corresponent tràmit d'audiència.

CONCLUSIÓ

Procedeix aturar el procediment de responsabilitat iniciat i retrotraure totes les actuacions al moment en què es va ometre el tràmit en qüestió.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga