Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 90/1996 del 28 de marzo del 1996

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el Sr. A por el supuesto tratamiento defectuoso en una lesión de rodilla

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El Sr. A, esportista federat de karate, el mes de juny de 1992, es lesionà el genoll dret mentre estava practicant esport en un gimnàs.

2. Després d'acudir a urgències a l'Hospital Prínceps d'Espanya on li varen col·locar una bena compressiva acudí al corresponent Centre d'Assistència Primària (CAP) on l'especialista li diagnosticà ?ratón articular rodilla d. Bloqueo y fallo rodilla d? i el remeté, a petició del pacient, a l'I. P. P., indicant una artroscòpia.

3. El 24 d'agost de 1992 fou visitat en aquest Institut per una doctora de la Unitat de genoll i artroscòpies. A l'exploració constatà ?gran delgadez en ambas extremidades, no atrofia comparativa, sin derrame evidente, roce rotuliano 1/2 + comparativamente, resalte del tendón poplíteo, no dolor ni signos mecánicos en interlínea interna, ni en interlínea externa, cajón anterior neutro 1/2 + bilateral, no Lachman?.

Se sol·licità la pràctica d'una Ressonància Nuclear Magnètica (RNM) que s'efectuà el 16 de setembre amb un resultat de ?Imagen compatible con rotura de ligamento cruzado anterior y pequeño fragmento óseo en intercóndilo en su parte anterior?.

4. El 28 de setembre de 1992 tornà a l'I. P. P., amb els resultats de la RNM. El pacient manifestà que el problema no era el dolor sinó la inestabilitat. Es decidí tractar la patologia amb recuperació funcional.

5. El 30 de novembre de 1992 acudí de nou a l'esmentat Institut on es constatà gran millora i se li recomanà tractament amb condroprotectors (Arteparon) durant dos mesos més.

6. Quan finalitzà el tractament i en referir fallides al genoll es tornà a visitar el mes de desembre de 1992.

En l'exploració no s'evidencià vessament articular, però sí atròfia muscular. Se li aconsellà seguir amb la recuperació funcional i el tractament prescrit.

Paral·lelament, el 12 de gener de 1993 acudí al CAP que li recomanà també recuperació funcional.

Fins el 31 de març de 1993 efectuà 37 sessions de rehabilitació a un centre privat.

7. El 5 d'abril de 1993 acudí de nou a la Clínica i el pacient comentà que havia notat una millora gran i no referia fallides ni inestabilitat. A l'exploració es detectà atrofia, poca musculatura bilateral LCA + bilateral. Se li recomanà continuar fent musculació i bicicleta i se li donà l'alta.

8. En presentar dolor a la cara anterior del genoll a nivell de la inserció del tendó quadricipital, el 27 de setembre de 1993 tornà a la consulta i feu constar que treballava moltes hores dret. L'exploració evidencià no vessaments, atròfia ++, interlínies i meniscos negatius, laxitud ++ LCA, estabilitat de lligaments laterals, fregament rotular +. S'aconsellà recuperació funcional i genollera tot advertint el pacient que si en el termini de dos mesos no millorava acudís per a una nova revisió. El Sr. A no tornà a aquest Institut.

9. El 29 de setembre de 1993 acudí al Centre d'Assistència Primàriacorresponent per àlgies dorsals, sense fer cap manifestació referent al genoll.

10. El 31 d'agost de 1994 es visità per l'especialista del CAP, que ratificà el diagnòstic donat amb anterioritat.

11. L'11 d'octubre de 1994 acudí a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Se sol·licità una RNM que mostrà fractura del menisc extern i una lesió antiga de lligament creuat anterior.

El 27 de gener de 1995 se li intervingué mitjançant artroscòpia i se li practicà una meniscectomia externa subtotal.

El postoperatori fou normal i la rehabilitació indicada finalitzà el 25 d'abril de 1995.

12. El 10 d'abril de 1995, va tenir entrada al Departament de Sanitat i Seguretat Social un escrit del Sr. A adreçat al conseller, en el qual sol·licitava una indemnització de 6.500.000 pessetes per considerar que per part dels facultatius de l'I. P. P., s'havia produït un tractament defectuós de la seva lesió.

13. El cap de la Divisió d'Assumptes Contenciosos i Informes del Servei Català de la Salut, instructor de l'expedient mitjançant sengles oficis de 21 d'abril de 1995, demanà la història clínica del Sr. A a l'Hospital de Traumatologia i Rehabilitació de la Vall d'Hebron, a l'I. P. P., SA, al Centre d'Assistència Primària i al centre privat.

Aquesta documentació juntament amb els informes mèdics corresponents es va fer arribar al Servei Català de la Salut.

Consta també a l'expedient l'informe del Centre de Reconeixements i Avaluació Mèdics de l'Institut Català de la Salut.

14. El 5 de setembre de 1995 es comunicà al reclamant que dins del termini de 10 dies podia examinar l'expedient i formular les al·legacions oportunes. El perjudicat comparegué al Servei Català de la Salut juntament amb un advocat, que signà tot acceptant la representació.

L'esmentat advocat presentà un escrit d'al·legacions en el qual manifestà la irregularitat i manca d'alguns documents i demanà que s'obrís un període extraordinari de prova.

Rebuda la nova documentació es va remetre al CRAM perquè la valorés. La direcció mèdica d'aquest centre, el 5 de desembre de 1994, contestà ratificant-se en el criteri manifestat en l'escrit inicial.

15. Per resolució, de 9 d'octubre de 1995, del conseller de Sanitat i Seguretat Social s'amplià per un període de 6 mesos el termini establert per a la tramitació de l'expedient administratiu. Aquesta resolució, juntament amb la nova documentació i el segon informe del CRAM es feu arribar al reclamant el qual, el 22 de desembre de 1995, presentà nou escrit d'al·legacions en què reiterava el perjudici causat pel funcionament del servei sanitari.

16. El lletrat instructor de l'expedient, el 22 de gener de 1996, proposà desestimar la reclamació efectuada en no existir relació de causalitat i el 7 de febrer de 1996 va tenir entrada a la Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller de Sanitat i Seguretat Social sol·licitant el dictamen corresponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. El conseller de Sanitat i Seguretat Social, en compliment de l'article 3.2.1 del Decret legislatiu 1/1991, que refon les lleis de la Comissió, s'ha adreçat a aquest òrgan consultiu en sol·licitud de dictamen sobre una reclamació d'indemnització per un presumpte tractament defectuós en una lesió de genoll.

L'exigència del Dictamen d'aquesta Comissió està recollida, pel que fa a Catalunya, en l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, que estableix els principis de la responsabilitat patrimonial i remet a la normativa estatal integrada per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú que, als articles 139 i següents, regula la responsabilitat patrimonial de l'Administració, i el Reial decret 429/1993, de 26 de març, que aprova el Reglament dels procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial.

Per establir aquesta responsabilitat cal tenir en compte uns requisits que recull la Llei 30/1992, que en l'actualitat és d'aplicació a tots els procediments en matèria de responsabilitat administrativa, inclosa la sanitària, i que són l'exigència d'un acte mèdic, un dany real, efectiu, avaluable econòmicament que el particular no tingui el deure jurídic de suportar i una relació causal entre ambdós, sense intervenció de tercers o de la mateixa víctima. Sempre que no es tracti d'un cas de força major i s'hagi interposat la reclamació en el termini correcte.

 

II. De l'expedient no es plantegen dubtes respecte al fet que la reclamació s'hagi presentat en termini hàbil, ja que segons la normativa esmentada en els casos de danys físics o psíquics el dies a quo començarà a computar-se des del guariment o la determinació de l'abast de les seqüeles. En aquest cas, si bé l'accident ocorregué l'any 1992 i l'última assistència sanitària prestada al Sr. A, per la Clínica, fou el 27 de setembre de 1993, els danys pels quals reclama finalitzaren amb la intervenció practicada el 27 de gener de 1995 i amb la rehabilitació posterior, i la reclamació s'interposà el 10 d'abril de 1995.

Les legitimacions activa i passiva s'acrediten convenientment, ja que la reclamació la presenta el mateix perjudicat que assistí a la Clínica en qualitat de beneficiari de la Seguretat Social i, posteriorment, designà un advocat del qual consta l'acceptació del mandat.

No hi ha res a objectar quant als requisits formals de tramitació, ja que l'expedient s'ha ajustat a la normativa reguladora i comprèn els informes corresponents de què parla l'article 10 del Reial decret 429/1993, el tràmit d'audiència de l'article 11 i s'ha demanat el dictamen d'aquesta Comissió, d'acord amb l'article 12 en relació amb la normativa abans esmentada d'aquest òrgan consultiu.

III. Pel que fa al fons de l'assumpte, hem d'examinar si s'han produït els requisits necessaris perquè es pugui apreciar la responsabilitat patrimonial de l'Administració. En aquest sentit cal dir que el Sr. A ha estat patint uns danys concretats en el genoll que li han produït dolor i molèsties en la deambulació. Danys, per tant, reals, efectius, individualitzables, que tenen la valoració jurídica de la lesió i que són susceptibles d'avaluació. El problema que s'ha de dilucidar és si aquests danys han estat conseqüència d'un tractament defectuós de la seva lesió per l'I. P. P., com així afirma el reclamant.

Per això, cal recordar el que ja s'ha fet palès als antecedents, que el Sr. A, amb llicència de la federació catalana de karate, es va lesionar el genoll dret quan practicava aquest esport al gimnàs. Remès pel Centre d'Atenció Primària a l'I. P. P., li fou practicada una Ressonància Nuclear Magnètica que determinà imatge compatible amb trencament de lligament creuat anterior i petit fragment ossi en intercòndil a la seva part anterior. Absència de desviament articular. Davant d'aquest diagnòstic se li establí recuperació funcional i tractament amb condroprotectors.

Finalitzat el tractament acudí de nou a l'Institut al·legant que li fallava el genoll, no es detectà vessament articular, però sí atròfia muscular. Se li recomanà que continués amb la recuperació funcional i el tractament prescrit. Un mes després d'acabar el tractament el pacient manifestà gran millora i no referia fallides ni inestabilitat. Se li recomanà, però, seguir practicant la musculatura i se'l donà d'alta. Cinc mesos més tard, el 27 de setembre de 1993, acudí de nou a la consulta per dolor al genoll tot fent constar que per la seva professió de venda ambulant passava moltes hores a peu dret. Després de l'exploració se li tornà a recomanar recuperació funcional i genollera. Se li advertí que si no millorava en el termini de dos mesos tornés per a una nova revisió. No tornà a aquest centre, si bé el mes d'agost de 1994 acudí al centre d'assistència primària que el derivà a l'Hospital de la Vall d'Hebron. Practicada una nova Ressonància Nuclear Magnètica, aquesta evidencià l'existència d'una fractura de menisc extern i una lesió parcial antiga de lligament creuat anterior. El Sr. A fou intervingut mitjançant artroscòpia i se li practicà una meniscectomia externa subtotal. El 25 d'abril de 1995 fou donat d'alta sense seqüeles.

Segons el reclamant, hi ha hagut una actuació negligent i falta d'atenció dels facultatius que l'atengueren perquè ha patit dolors i molèsties per un tractament inadequat.

De l'examen de la història clínica es desprèn que:

El reclamant va estar sotmetent-se al tractament mèdic pautat en la Clínica des del dia 28 de setembre de 1992 fins al 27 de setembre de 1993, durant aquest any fou controlat per l'esmentada Clínica que, en vista de la lesió, considerà aconsellable la rehabilitació. Amb aquesta, el pacient millorà i això és evident, perquè resulta de la història clínica i, a més, des que se'l donà d'alta al centre de recuperació, el 5 d'abril de 1993, fins que acudí de nou a la consulta de l'I. P., transcorregueren cinc mesos sense que anés a visitar-se. D'altra banda, després d'aquesta última visita, el 27 de setembre de 1993, no acudí a la consulta mèdica, malgrat que se li advertí que si transcorreguts dos mesos no millorava tornés a l'esmentat institut.

El tractament prescrit en forma de rehabilitació i medicació que s'establí era, segons els informes que consten a l'expedient, el que millor s'adequava a la patologia del pacient en aquell moment i a les lesions que patia, en relació amb les quals coincidiren tant el CAP com l'I. P. Al llarg de l'expedient es fa palès que després dels tractaments el pacient notà gran millora; per tant, és evident que la teràpia aconsellada era efectiva.

En aquest sentit es pronuncia el Centre de Reconeixements i Avaluació Mèdics en dir ?no detectem cap actuació negligent, creiem que el tractament que ha portat ha sigut correcte i adequat a la seva patologia. Els medis diagnòstics, el tractament subsegüent, han sigut els pertinents en cada moment.? Un fet que no ha estat manifestat en cap moment pel reclamant sinó que es recull en la història clínica, i és important per avaluar l'evolució de les lesions, és que el 13 d'octubre de 1989, com a conseqüència d'un accident de trànsit, ja tenia problemes a les extremitats inferiors i el 9 de febrer de 1990 fou també visitat en el CAP amb diagnòstic de ?esguince a la rodilla I? i efectuà rehabilitació en el mateix centre. A l'informe mèdic de la Clínica, emès per la doctora que atengué el Sr. A, en la primera visita, ja es fa constar ?paciente que refiere antecedentes de esguince de su rodilla derecha hace más de 1 año. Actualmente es tratado por su especialista de cupo por nueva entorsis de dicha rodilla?. Per tant, el reclamant és una persona amb antecedents de problemes a les extremitats, agreujats per la seva activitat esportiva de risc com és el karate i per la seva feina de venedor ambulant que ha de romandre moltes hores dret, fets aquests que s'han de tenir en compte per a valorar el resultat del tractament pautat al reclamant.

L'altre punt a comentar és el fet que l'any 1994 una segona ressonància nuclear magnètica (RNM) detectés trencament de menisc, l'operació del qual solucionà, segons sembla, els problemes del reclamant.

Resulta de l'expedient que l'existència d'aquesta ruptura no es detectà en cap moment anterior, ja que la primera RNM no l'evidencià ni tampoc s'aprecià en cap exploració posterior, per la qual cosa no s'establí una altra clínica ni tractament al pacient. Cal tenir en compte que, des de l'última visita mèdica fins que li fou detectada la ruptura del menisc, transcorregué un any durant el qual és de suposar que es produí aquesta lesió, ja que ?segons afirmen els informes mèdics de l'expedient? una lesió meniscal es pot produir en qualsevol moment.

A més, segons afirma el CRAM, ?les exploracions clíniques i radiodiagnòstiques que se li van fer van ser les pertinents i en centres contrastats per la seva experiència i professionalitat en aquestes patologies?.

Podem, per tant, concloure, que l'actuació de l'I. P. P. fou correcta i adequada a la patologia del pacient tant en el diagnòstic de la malaltia com en el seu tractament.

Això s'afirma en vista dels informes mèdics que consten a l'expedient i que són la base sobre la qual aquest òrgan s'ha de pronunciar perquè quan es tracta d'un assumpte eminentment mèdic, com és el que s'examina, ja ha manifestat altres vegades aquesta Comissió que només és possible pronunciar-se en vista dels informes dels experts en la matèria concreta.

En incidir que l'assistència i el tractament foren els correctes, cal recordar que la responsabilitat patrimonial per actuacions mèdiques té unes singularitats especials i diferents de les altres actuacions administratives, com així ho recull una reiterada jurisprudència en considerar que aquesta responsabilitat no és en funció del resultat sinó dels mitjans professionals adequats emprats en cada cas, tot tenint en compte, a més, que els danys han de tenir com a causa el funcionament dels serveis públics.

En no poder-se establir, doncs, el nexe causal exigible per falta de lesió imputable a l'Administració, s'ha de desestimar la pretensió d'indemnització.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada pel Sr. A pel suposat tractament defectuós en una lesió del genoll.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga