Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 87/1993 del 17 de junio del 1993

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la Sra. A. por los daños causados a su vehículo por un alumno de una escuela pública educativa

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

Es dedueixen del Dictamen.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'acció exercida per la reclamant deriva, pel que fa a Catalunya, de l'article 87 de la Llei 13/1989, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, que recull el principi de responsabilitat objectiva. Aquest principi, elevat a la categoria de norma suprema a l'article 106.2 de la Constitució, havia estat reconegut fonamentalment a partir de l'article 121 de la Llei d'expropiació forçosa i, amb caràcter general, per l'article 40 de la Llei de règim jurídic de l'Administració de l'Estat. Aquest article ha estat avui derogat per la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que, al títol X, capítol I, regula la responsabilitat patrimonial de l'Administració pública en termes més amplis que els continguts en l'esmentada disposició.

D'acord amb la normativa esmentada, la doctrina i la jurisprudència estableixen que, per tal que l'acció de responsabilitat prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat, és necessària la concurrència d'una sèrie de requisits:

? L'efectiva realitat d'un dany, avaluable econòmicament i individualitzat en relació amb una persona o grup de persones;

? Que la lesió patrimonial sigui conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte, sense intervenció estranya que pogués influir en el nexe causal alterant-lo;

? Que no s'hagi produït força major.

II. La reclamació d'indemnització objecte d'aquest dictamen s'ha interposat dintre del termini legalment establert, atès que quan es formulà encara no havia transcorregut un any d'ençà del fet que la va motivar.

Pel que fa a la legitimació activa aquesta no es desprèn de l'expedient, ja que la reclamant no ha aportat cap document que acrediti la seva personalitat ni la titularitat del vehicle. No obstant això, atès que l'Administració activa no l'ha qüestionat en cap moment, aquesta Comissió Jurídica Assessora ha de partir de la base que la reclamant està legitimada per a interposar-la.

Per aquests motius, i malgrat l'anterior observació, s'ha de considerar que en aquest cas concorren els requisits formals i que, per tant, es pot entrar a analitzar si també hi concorren els materials necessaris per tal que es doni la responsabilitat patrimonial de l'Administració i es posi en funcionament el mecanisme reparador.

III. El trencament d'un llum del cotxe, que és el que al·lega la Sra. A, constitueix un supòsit de dany real i efectiu, la producció del qual ha quedat degudament acreditada a l'expedient.

Així mateix, aquest dany també és individualitzable en relació amb una persona o grup de persones, ja que qui l'ha patit ha estat la Sra. A.

Finalment, cal dir que la lesió patrimonial en qüestió és susceptible d'ésser avaluada econòmicament tal com, de fet, ho demostra la factura de la reparació que consta a l'expedient.

IV. Analitzat l'anterior, pertoca ara veure si la lesió, la indemnització de la qual es reclama, fou conseqüència del funcionament del servei públic i si, per tant, li és imputable i té el deure jurídic de rescabalar-la.

Per tal que les conseqüències lesives d'un incident es puguin atribuir a l'Administració cal que es derivin de l'activitat prestacional que li és pròpia. En aquest supòsit li seran imputables tant si ha actuat correctament com si el seu comportament ha estat incorrecte i, fins i tot, en els supòsits d'inactivitat quan, de fet, tenia el deure jurídic d'actuar.

Per tant, sempre que es pugui establir que la causa del dany ha estat la prestació o dinàmica mateixa del servei d'una manera directa, immediata i exclusiva i que, entre l'activitat prestacional i la lesió, hi hagi una relació de causalitat tan estreta que sense l'una no s'hagués produït l'altra, es podrà concloure que la causa del dany ha estat l'Administració i se li podrà atribuir les conseqüències lesives que se'n derivin.

V. Aplicant l'anterior al cas sobre el qual es dictamina s'ha de veure, en primer lloc, si la lesió patida per la reclamant va tenir lloc en el marc del funcionament d'un servei públic, concretament l'educatiu.

Per tal de poder-la subsumir en aquest servei públic, en primer lloc s'hauria d'haver esdevingut durant l'horari lectiu, ja que durant aquest termini els nens romanen sota la custòdia del centre, i és aquest qui ha de respondre tant dels danys que aquests pateixin derivats de la dinàmica de la tasca educativa com els que, derivats de la mateixa causa, puguin patir terceres persones alienes a l'esmentat servei.

De l'anàlisi de les circumstàncies concretes en què es va produir el trencament del llum del cotxe es veu, de les declaracions de la directora de l'escola, que aquest s'esdevingué a les 12 hores del migdia, moment en el qual els nens surten de l'escola per anar a casa, i fora del recinte escolar, concretament al costat del camí que hi ha just a la sortida de l'escola.

Per tant, el dany es va produir no tan sols fora del recinte escolar sinó també fora de l'horari lectiu, motius pels quals no es pot atribuir a l'Administració educativa el deure de rescabalar unes lesions que es van produir quan els nens ja no estaven sota la seva custòdia sinó sota la dels seus pares o tutors, que són els que tenien el deure de vigilar-los quan no estan a l'escola i també de fer-se càrrec de les conseqüències derivades dels actes dels seus fills.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A pels danys causats en el seu vehicle per un alumne d'un centre públic educatiu.

 

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga