Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 85/1996 del 28 de marzo del 1996

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el Sr. A en nombre y representación de la Sra. B, por considerar que la pérdida de visión del ojo derecho es debida a una intervención quirúrgica errónea

Contestacion

ANTECEDENTS

1. La Sra. B, el 24 de gener de 1989, és diagnosticada per l'oftalmòleg de l'Àrea de Gestió del CAP corresponent de cataracta incipient i el 3 de març de 1990 se li diagnosticà cataracta completa i se la remet a cirurgia. El mes de novembre de 1990 acudeix al Servei d'Oftalmologia d'un centre hospitalari i al·lega pèrdua de visió a l'ull dret des de feia bastant de temps.

Atesos els antecedents de traumatisme d'aquest ull i la seva disminució visual associada a hipertensió ocular, es controla amb betabloquejants.

Es decideix intervenció quirúrgica i en el preoperatori se li practica un electroretinograma amb el qual s'observà una reducció dels potencials oscil·latoris precoços d'ambdós ulls, especialment de l'ull dret.

El 23 de gener de 1991 se li practica una cirurgia extracapsular associada a una iridectomia perifèrica per a un major control de la tensió intraocular.

2. En el postoperatori s'observa una tensió intraocular estable i una visió d'1/10 de correcció i amb estenopeic 0,85. Es detecten cossos flotants en vitri amb despreniment posterior, possiblement en relació amb el traumatisme. El 28 de gener de 1991 va ser donada d'alta a l'hospital i se la seguí controlant en consultes externes.

El 7 de juny de 1991 se li prescriví la col·locació d'una lent de contacte d'ús extern alternant amb la correcció òptica per tal de millorar la tolerància i recuperació visual postoperatòria.

3. El 14 de març de 1994 se li practica una capsulotomia posterior amb làser yag per a un millor control visual i posteriorment presentà augment dels cossos flotants vitris en relació amb el despreniment vitri posterior d'origen traumàtic prequirúrgic, per la qual cosa s'associa un tractament amb reguladors de la circulació i control de retina per possibles traccions vitreoretinals propícies a l'esquinçament, així com betabloquejants que controlen la tensió intraocular.

El 29 d'agost de 1994 presentava afàcia a l'ull dret i una visió a l'ull dret de 1/10 amb + de 10 i estenopeic 0.85 i a l'ull esquerre 0.3.

4. El dia 30 de maig de 1995 va tenir entrada a l'Institut Català de la Salut un escrit de l'advocat A que, en nom i representació de la Sra. B demanà 16.000.000 pessetes per danys i perjudicis causats per l'Administració en considerar que la pèrdua de visió que pateix la reclamant és deguda a una intervenció quirúrgica oftalmològica errònia i negligent efectuada al centre hospitalari.

5. El 8 de juny de 1995 l'instructor de l'expedient notificà a la reclamant la diligència d'ordenació de l'expedient i aquesta sol·licità que se li donés trasllat dels antecedents clínics i informes relatius al cas, corresponents a la intervenció quirúrgica i tractament practicats.

6. El director gerent del centre hospitalari va remetre el 21 de juny de 1995 a l'Assessoria Jurídica de l'Institut Català de la Salut, còpia compulsada de la història clínica de la pacient i tots els antecedents clínics de què disposaven.

7. De tots aquests antecedents es donà trasllat al Centre de Reconeixements i Avaluació Mèdics de l'Institut Català de la Salut que emeté informe sobre la valoració de l'assistència mèdica prestada a la reclamant el 28 d'agost de 1995.

8. El 12 de setembre de 1995 es comunicà a la reclamant l'obertura del tràmit d'audiència, durant el qual aquesta presentà escrit d'al·legacions, ratificant-se en les seves pretensions i demanant a l'Administració que requerís al Centre d'Assistència Primària de l'Àrea de Gestió corresponent perquè enviés la història clínica corresponent. Aquesta documentació es remeté el 19 d'octubre de 1995.

9. El lletrat instructor de l'expedient, el 8 de gener de 1996, proposà desestimar la reclamació formulada per considerar que no es podia imputar responsabilitat a l'Administració sanitària i el 30 de gener de 1996 va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller de Sanitat i Seguretat Social sol·licitant el dictamen corresponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. En supòsits com el que s'ha remès a aquesta Comissió Jurídica Assessora per dictaminar, sobre reclamacions d'indemnització en matèria sanitària davant la Generalitat de Catalunya cal partir de la normativa continguda a l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat, per remissió de l'apartat 3.2.a del Decret legislatiu 1/1991, que refon les lleis de la Comissió.

La disposició que és d'aplicació, com a normal bàsica estatal és la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, que als articles 139 i següents regula la responsabilitat patrimonial de l'Administració pública. Llei que ha estat desplegada pel Reial decret 429/1993, de 26 de març, que aprova el Reglament de procediments de les administracions públiques en matèria de responsabilitat patrimonial.

En aquestes normes es troba el procediment que s'ha de seguir, els tràmits corresponents i els requisits exigibles perquè es doni la responsabilitat pretesa que, en síntesi, són els següents: que es tracti d'una lesió antijurídica, individualitzada, real i efectiva, avaluable econòmicament i que sigui conseqüència directa del funcionament normal o anormal dels serveis públics, sense intervenció de tercers o de la mateixa víctima, llevat de força major.

II. Els tràmits procedimentals seguits pel departament corresponent han estat correctes, ja que l'expedient ha estat iniciat i instruït per l'òrgan competent, tot tenint en compte que d'acord amb l'article 142.2 de la Llei 30/1992, haurà de resoldre el conseller de Sanitat i Seguretat Social. Així mateix, s'han demanat els informes necessaris, s'ha donat audiència al reclamant i s'ha demanat el dictamen d'aquest òrgan consultiu en compliment de l'article 12 del Reial decret 429/1993.

Sense problemes quant a la legitimació passiva en tractar-se d'uns serveis mèdics prestats a una afiliada en un centre de la Seguretat Social, pel que fa a la legitimació activa si bé no ha estat qüestionada per l'Administració es podria objeccionar que no consta a l'expedient cap document que justifiqui la representació de la Sra. B.

Finalment, i pel que fa a una altra qüestió de procediment, es considera que la reclamació s'ha presentat en termini hàbil.

Això es dedueix de l'expedient, en el qual si bé el peticionari reclama d'acord amb una intervenció quirúrgica errònia, el dies a quo pel que fa als danys físics i psíquics s'ha d'establir des del guariment o la determinació de l'abast de les seqüeles. I aquestes, si bé es fa difícil, en vista de l'expedient poder saber amb certesa en quina data es van determinar, de la història clínica de la pacient s'observa que aquesta va anar visitant-se per controls oftalmològics al centre hospitalari fins al 12 de setembre de 1994 i, amb posterioritat, acudí al Centre d'Assistència Primària el 7 de març de 1995.

III. La reclamant fonamenta la seva petició de 16.000.000 pessetes en el fet que la pèrdua de visió i les molèsties que pateix són degudes a la intervenció quirúrgica oftalmològica errònia i negligent que se li practicà al centre hospitalari.

Hem d'avançar, però, que la reclamant es fonamenta per manifestar això en afirmacions subjectives i fets que no estan documentats i que en alguns casos no es corresponen a la història clínica de la pacient.

Cal examinar, doncs, en primer lloc, la història clínica de la pacient. D'aquesta es desprèn que la Sra. B remesa pel Centre d'Assistència Primària de l'Àrea de Gestió corresponent amb diagnòstic de cataractes, va acudir al centre hospitalari, l'any 1990, per pèrdua de visió a l'ull dret des de feia temps. Es diagnosticà de cataractes i la visió era: ull dret, mala percepció i localització lluminoses, i ull esquerre 0,3.

Segons consta als informes mèdics atesos els antecedents de traumatisme en l'ull dret i la disminució de visió associada a hipertensió ocular se li controlà amb betabloquejants. D'entre les proves preoperatòries que se li efectuaren se li practicà electroretinograma en la qual s'observà una reducció dels potencials oscil·latoris precoços d'ambdós ulls, majorment de l'ull dret per possible causa post-traumàtica. Això aconsellà practicar una cirurgia extracapsular associada a una iridectomia perifèrica (escissió d'una mínima porció de l'iris a prop de la vora externa.

El 23 de gener de 1991 se li practicà aquesta intervenció i el 28 del mateix mes se la donà d'alta.

Posteriorment, acudí en diverses ocasions a consultes externes i el 14 de març de 1994 se li practicà una capsulotomia posterior amb yag làser tot presentant posteriorment augment dels cossos flotants vitris en relació amb el desprendiment vitri posterior d'origen traumàtic prequirúrgic.

Seguí tractament amb reguladors de la circulació i control de retina.

D'entre les afirmacions que fa la Sra. B per tal de justificar la intervenció quirúrgica errònia i negligent de l'Administració fa constar que:

? Va romandre ingressada a l'hospital després de l'operació al voltant d'uns 10 o 12 dies, quan les altres persones operades als 3 dies feien la vida normal. Cal fer constar que a la història clínica de la pacient consta que va estar a l'hospital sis dies.

? Afirma que segons li digué el facultatiu que la va operar, li va col·locar una llentilla permanent a l'interior de l'ull, cosa que després li han afirmat no ser certa. No consta a l'expedient que se li hagués prescrit aquest tipus d'intervenció, ja que l'operació programada resulta descrita en la història clínica com la de ?cirurgia extracapsular associada a una iridectomia perifèrica?. El que sí consta a l'expedient és la col·locació, 15 mesos després, d'una llentilla corneal de contacte exterior que havia d'alternar amb correcció òptica.

? Que tots els tractaments li han comportat una pèrdua total de la visió de l'ull dret. Això no és cert, ja que el mes d'agost de 1994 presentava una agudesa visual de 0,85 a l'ull dret amb la seva correcció i estenopeic.

? Que no va patir mai cap traumatisme a l'ull dret.

Aquestes afirmacions són contradites en la història clínica on es reitera nombroses vegades que es tracta d'una pacient amb antecedents d'haver patit un cop a l'ull dret i és precisament per això que s'escollí el tractament quirúrgic esmentat que se li practicà.

Finalment, la reclamant fonamenta la negligència i tractament erroni de l'Administració en el fet que els resultats de l'operació no van ser els esperats quan, a criteri seu, es tractava només d'eliminar una simple cataracta.

De l'anàlisi del que consta a l'expedient i concretament de la història clínica es pot deduir que la Sra. B patia des de feia temps una pèrdua de visió a l'ull dret, que tenia antecedents d'haver patit un traumatisme en aquest mateix ull i, a més, tenia hipertensió intraocular.

D'acord amb aquests antecedents se li practicà la intervenció quirúrgica que aconsellava la seva patologia segons els mètodes científics corresponents, concretament l'informe d'assistència parla de tècnica habitual en aquests casos.

Si malauradament els resultats no foren els esperats i la pacient hagué de continuar amb tractaments posteriors que no respongueren a les seves expectatives fou perquè les complicacions que patí derivaven de la situació prèvia que presentava la malalta ja que no es tractava d'una simple operació de cataractes, com s'afirma en la reclamació, sinó que la seva afecció era més complicada per les particularitats esmentades abans.

Arribats a aquest punt, aquesta Comissió ha de recordar, com ha fet altres vegades (dictàmens 123/1995, 224/1995, 24/1996), la singularitat de la responsabilitat administrativa, que no és en funció del resultat derivat de l'actuació dels facultatius sinó de la utilització dels mitjans adequats al pacient en un lloc, època i moment determinats. La jurisprudència ha anat mantenint aquest principi en considerar que ?no se trata de un deber que se asume de obtener un resultado exacto, sino más bien de una obligación de medios que se aportan de las formas más ilimitadas posibles? (STS Sala Primera, 16 de febrer de 1995) o ?por la potísima razón de que actúa sobre un organismo vivo de reacciones y sensibilidades imprevisibles? (STS Sala Primera, d'1 de juny de 1994), pronunciaments que si bé s'han produït en l'àmbit civil la doctrina d'aquesta Comissió entén que també ha de ser d'aplicació en l'àmbit de la responsabilitat patrimonial de l'Administració.

De l'expedient es desprèn que la pacient fa unes afirmacions sense cap recolzament ni constància documental, la qual cosa fa que no es pugui parlar d'un nexe causal, directe, immediat i exclusiu entre l'acte mèdic prestat en l'Hospital Germans Trias i Pujol i el resultat lesiu de l'operació efectuada a la Sra. B.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada pel Sr. A en nom i representació de la Sra. B.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga