Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 82/1993 del 17 de junio del 1993

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por A por los daños sufridos en su vehículo en una carretera

Contestacion

ANTECEDENTS DE FET

Es dedueixen del Dictamen.

FONAMENTS JURÍDICS

I. La reclamació presentada per A es dirigeix a obtenir la indemnització dels danys soferts pel seu vehicle en topar, segons diu, amb una pedra que es trobava al mig de la carretera, la causació dels quals atribueix al funcionament del servei de carreteres.

El present expedient planteja, doncs, un possible cas de responsabilitat patrimonial de l'Administració pública regulat, pel que fa a Catalunya, a la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat que recull el principi consagrat a l'article 106 de la Constitució.

L'institut de la responsabilitat està avui establert al capítol I del títol X de la Llei 30/1992, de règim públic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú aplicable a Catalunya i al Reglament de procediment en matèria de responsabilitat patrimonial aprovat pel Reial decret 429/1993, de 26 de març, que concreten els requisits que s'han de donar perquè pugui reeixir la petició de reclamació i que la normativa anterior, la doctrina i la jurisprudència ja havien apuntat.

II. Entrant a examinar el fons de la reclamació a què es refereix aquest expedient es pot observar que la documentació i les actuacions que s'han practicat acrediten suficientment la legitimació del reclamant.

També s'acredita el respecte del termini d'un any per deduir una pretensió d'aquest tipus i la competència del Departament de Política Territorial i Obres Públiques en ser aquest el titular de la carretera on es va produir el suposat accident. El fet que s'hagi adreçat la petició al director general de Carreteres en lloc del conseller és un defecte que, com ja ha manifestat reiteradament aquesta Comissió s'ha d'entendre corregit per la mateixa Administració en aplicació de l'art. 82 de la Llei de procediment administratiu (avui art. 20 de la Llei 30/1992) i del principi pro actione en haver-se remès totes les actuacions a l'òrgan competent per a la seva resolució.

III. L'existència d'uns desperfectes en el vehicle de A és un fet inqüestionable, ja que així ho acrediten les fotografies que acompanyen l'expedient i la factura i el pressupost de la reparació del cotxe. Ara bé, en principi, això no significa sinó que s'ha produït un dany real, individual i que és avaluable econòmicament, és a dir, que s'ha produït un dany que a primera vista reuneix alguns dels requisits imprescindibles perquè es pugui parlar de responsabilitat administrativa.

Cal veure ara si es compleixen la resta dels requisits, a saber, si resulta acreditada a l'expedient la realitat d'aquests danys pel fet d'haver-se produït a conseqüència d'una topada amb una pedra que es trobava al mig de la carretera, com així ho fa palès el reclamant. Ja que només un cop determinat això, podrem entrar a examinar si els danys han estat conseqüència del funcionament de l'Administració, és a dir, si existeix un nexe causal directe, immediat i exclusiu entre els desperfectes del vehicle i el servei públic de carreteres que determini la responsabilitat patrimonial de l'Administració.

És pel que fa a l'acreditació de la realitat de l'accident que la Comissió discrepa amb l'Administració activa ja que aquesta última considera que l'accident no ha quedat provat i, per tant, no hi ha relació de causalitat. Nogensmenys aquesta Comissió Jurídica Assessora considera suficientment provats els fets que al·lega el reclamant i estima procedent imputar els danys a l'Administració encarregada del manteniment de les carreteres.

Tot això d'acord amb l'argumentació següent:

A. És cert que tant el Servei Territorial de Carreteres de Barcelona com la Guàrdia Civil de Trànsit manifesten el desconeixement de l'accident en qüestió, però aquest fet té la seva explicació en la poca entitat de l'accident que només va afectar lleugerament la part davantera del vehicle i una llanta.

En no haver-se afectat la part de motor, el reclamant va canviar la roda i va poder continuar la marxa sense que estimés necessari posar en coneixement de les autoritats corresponents l'accident.

B. Tant de les fotografies del vehicle sinistrat i de la pedra al mig de la carretera, com de la factura i del pressupost de la reparació del vehicle es reflecteixen uns danys que s'ajusten a la descripció que fa el reclamant i semblen correspondre's amb els ocasionats per la topada d'un vehicle amb una pedra. Així ho manifesta també el cap de la Secció de Maquinària encara que només pel que fa a la llanta del vehicle únic element, segons ell, que s'ha deteriorat a causa d'una pedra.

Aquesta Comissió, però, considera lògics i viables a conseqüència de l'impacte la resta dels desperfectes de planxisteria que argumenta el reclamant, referits a rascades en part baixa que afecten la talonera dreta del vehicle, aleró del para-xocs i embellidor de roda, deformacions que, a més, semblen deduir-se de les fotografies aportades a l'expedient encara que cal advertir a l'Administració activa que, per a una millor resolució dels expedients, és necessari que les fotografies que s'adjuntin siguin les originals i no fotocòpies que poden desvirtuar la realitat.

C. El Servei de Carreteres, si bé en l'informe va manifestar que no tenia coneixement de l'accident, també va fer esment que a l'indret en qüestió hi ha un senyal de caiguda de pedres. Aquest senyal de perill ens indica que es tracta d'una zona on, de forma freqüent, es produeixen aquests despreniments i serveix per ampliar els indicis sobre la realitat de l'accident.

D. En el període probatori que es va concedir al reclamant per tal que acredités la producció de l'accident, aquest va aportar la declaració d'un testimoni que manifestà haver ajudat el conductor d'un vehicle que havia col·lidit amb una pedra caiguda d'un talús, en la substitució de la roda deteriorada per l'impacte.

E. En el tràmit d'audiència que es va concedir al reclamant, aquest en vista de l'informe de la Secció de Maquinària que únicament reconeixia com a danys els desperfectes de la llanta, es va ratificar en la resta dels desperfectes patits que considerava que es reflectien en les fotografies trameses i va fer palès que fins aleshores només havia reparat la roda del vehicle per tal de poder-lo utilitzar. En l'escrit es posava a disposició de l'Administració per a aclariments o per a la inspecció del vehicle els danys del qual afirmava que encara eren visibles.

Aquestes manifestacions confirmen un interès del particular de demostrar els danys oferint-se a l'Administració per a qualsevol tipus de prova i de comprovació de les seves pretensions.

En vista de tot el que s'ha dit, aquesta Comissió considera que si bé no hi ha hagut una prova concloent i definitiva de l'accident, de tot el conjunt de proves indiciàries que hi ha a l'expedient, es pot deduir raonablement i amb criteris de la lògica humana quina va ser la vertadera causa dels danys: l'impacte del vehicle amb una pedra que es trobava al mig de la carretera.

IV. Acreditat el dany, la qüestió es redueix a determinar si aquest ha estat conseqüència del funcionament del servei públic de conservació de carreteres i, per tant, si hi ha un nexe causal entre l'Administració i els desperfectes ocasionats al vehicle que pugui donar lloc a responsabilitzar-la i obligar-la a indemnitzar.

Els danys s'han produït amb ocasió i com a conseqüència de la utilització per part del reclamant d'un servei públic, que correspon a l'Administració titular mantenir i preservar en les condicions adequades per al trànsit i evitar qualsevol risc per als usuaris. La conservació s'estén a l'eliminació de tots els factors que puguin constituir un perill per als qui hi circulen; en aquest cas, evitar que despreniments de pedres dels talussos contigus amenacin la integritat física dels conductors i vianants. Aquest deure de conservació de les carreteres que té l'Administració no s'esgota amb la col·locació de senyals de perill i d'advertiment de caiguda de pedres, ja que el risc no queda suprimit amb aquestes advertències perquè són fets imprevistos de la naturalesa que el particular no pot controlar ni de vegades evitar. El que ha de fer l'Administració és prendre les mesures preventives necessàries perquè això no succeeixi. És significatiu en aquest sentit l'informe del negociat de conservació del Servei Territorial que considera que, en prevenció de possibles accidents de circulació, s'hauria de comunicar a la Direcció General de Carreteres aquesta circumstància per si es considera necessari el tractament de talussos, del qual es desprèn que la caiguda de pedres és un fet conegut per l'Administració.

Així doncs, cal fer responsable l'Administració dels danys causats sense que se la pugui considerar eximida pel fet d'haver senyalitzat la carretera, ja que els senyals de perill no traslladen, per si mateixos, la culpa de l'accident al conductor del vehicle, perquè no existeix una evidència rotunda que fent cas d'aquestes s'hagués evitat la pedra. Com afirma el reclamant, el fet que un vehicle circulés en sentit contrari li va impedir envair la part esquerra de la calçada per evitar la topada. D'altra banda, la relació de causalitat només es trencaria si la víctima hagués intervingut de tal manera que sense la seva actuació l'accident no s'hagués produït i això no es dedueix de l'expedient.

V. Finalment i pel que fa a les quantitats que es reclamen, tenint en compte la declaració del perjudicat conforme no ha rebut cap quantitat en concepte d'indemnització per l'accident en qüestió, aquesta Comissió considera que només es poden acceptar les quantitats abonades pel reclamant de les quals aporti la factura. És a dir, les 6.469 pessetes corresponents a la factura d'B i les 11.805 pessetes per l'adquisició del pneumàtic, en el benentès que s'acompanyi la corresponent factura que no hi és a l'expedient.

Pel que fa al pressupost de planxisteria, per un import de 21.784 pessetes que s'adjunta, només s'abonarà aquesta quantitat un cop s'hagin efectuat les reparacions corresponents i s'aporti el rebut del pagament fet al taller.

CONCLUSIÓ

És procedent estimar la reclamació d'indemnització instada per A pels danys soferts al seu vehicle en la carretera, d'acord amb allò establert al fonament V.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga