Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 81/1995 del 27 de abril del 1995

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por la profesora de un instituto de formación profesional, la Sra. A, por los daños causados en su vehículo

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El dia 12 de maig de 1994, la Sra. A, professora d'un institut de formació professional, havia deixat estacionat el seu vehicle a l'aparcament de l'esmentat institut.

A les 14 h, quan va sortir del centre per recollir el vehicle es va trobar que la lluneta de darrera del cotxe estava trencada.

Aquests fets han estat corroborats per l'informe del director de l'institut de 27 de maig de 1994 i per l'informe subscrit per diversos professors de l'esmentat institut de 17 de maig de 1994.

2. El dia 26 de juliol de 1994 va tenir entrada a la Delegació Territorial d'Ensenyament un escrit signat per la reclamant en què demanava el rescabalament dels desperfectes produïts, l'import dels quals, segons factura emesa per un taller, és de 41.444 pessetes.

A l'expedient que ens ha estat tramès consta també un escrit de la Sra. A de 21 de juliol de 1994 en el qual descriu els desperfectes ocasionats al seu vehicle.

3. Mitjançant escrit de 16 de novembre de 1994, la secretària de la Delegació Territorial va trametre la documentació relativa a l'esmentat sinistre al Departament d'Ensenyament i en la mateixa data el delegat territorial va emetre l'informe corresponent.

4. La cap del Servei de Recursos i Informes Jurídics de la Subdirecció General d'Assessoria Jurídica, en informe de data 9 de març de 1995, va proposar desestimar la reclamació presentada i, el dia 21 de març de 1995, va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller d'Ensenyament en què sol·licitava el dictamen corresponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'acció exercida per la reclamant deriva, pel que fa a Catalunya, de l'art. 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, que recull el principi de responsabilitat patrimonial de l'Administració, consagrat a l'article 106.2 de la Constitució espanyola, de l'article 139 de la Llei 3071992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i del seu reglament, aprovat pel Reial decret 429/1993, de 26 de març.

Segons aquestes disposicions, els requisits que s'han de donar perquè l'acció de responsabilitat prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat són els següents: l'existència d'un dany, real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzable en relació amb una persona o grup de persones, produït com a conseqüència del funcionament dels serveis públics i que no s'hagi produït força major.

II. Pel que fa al compliment dels requisits formals hem de dir que la reclamació s'ha presentat dins del termini establert legalment i que ha estat sol·licitada per persona legitimada ja que s'ha acreditat que la reclamant és la persona directament perjudicada pels desperfectes causats al vehicle.

Tanmateix, es vol assenyalar que s'han detectat algunes deficiències en la reclamació instada per la Sra. A. En aquest sentit, es troba a faltar l'acreditació de la titularitat del vehicle malmès i un dels escrits de reclamació ?que qualifica d'informe dels desperfectes? no porta segell de registre d'entrada ni tampoc no precisa a qui s'adreça ni l'òrgan competent davant del qual es presentà. En qualsevol cas, cal precisar que aquests defectes han estat obviats d'ofici per la pròpia Administració que ha remès tota la documentació a l'òrgan amb competència per resoldre.

Quant a la legitimació passiva, és competent per conèixer i resoldre aquesta reclamació el conseller d'Ensenyament.

III. Examinats els requisits formals, convé ara entrar en el fons de l'assumpte a fi i efecte de determinar si l'Administració d'Ensenyament és o no la responsable dels danys al·legats.

En aquest sentit, hem de manifestar que el trencament de la lluneta del cotxe de la Sra. A constitueix un supòsit de dany antijurídic perquè la perjudicada no tenia el deure de suportar-lo; dany que ha quedat acreditat com a real i efectiu ja que així ho manifesten diversos professors i el director de l'institut, i que ha estat valorat econòmicament segons queda demostrat a la factura adjunta als escrits de reclamació.

Reconeguts aquests requisits la qüestió està en determinar si els danys es poden imputar al Departament d'Ensenyament perquè s'han produït a conseqüència dels serveis públics educatius.

L'expressió i la noció de ?serveis públics? ha estat prevista per la jurisprudència d'una forma molt àmplia en el sentit de considerar que simplement la titularitat de l'organització ja justifica la imputació dels danys a l'ens públic, però aquesta amplitud no pot arribar a l'extrem d'estimar que tot el que succeeix dins del recinte escolar és atribuïble al centre pel mer fet de la titularitat i en aquest sentit s'ha pronunciat repetidament aquesta Comissió.

 

IV. D'acord amb el que acabem d'afirmar, entenem que l'Administració no es pot fer responsable de la vigilància específica i concreta dels vehicles propietat dels professors estacionats dins del recinte escolar, ja que aquesta funció ultrapassa les competències i funcions que té atribuïdes i, a més, requeriria que una persona es dediqués exclusivament i permanent a aquesta tasca. A part d'això, de l'expedient no es desprèn quin era el tipus d'aparcament, si estava obert o tancat, si era de fàcil accés, etc.

Per tant, no tenim dades suficients per imputar els danys a l'Administració titular del servei d'Ensenyament.

Tampoc no ha quedat acreditada l'existència del vincle causal entre el funcionament del servei públic i els danys ocasionats al vehicle de la Sra. A. L'examen de la documentació que integra l'expedient no ens permet atribuir l'autoria dels desperfectes a alumnes de l'institut esmentat i no tenim tampoc constància que hi haguessin testimonis oculars dels fets. Ni en els escrits de reclamació de la Sra. A ni en l'informe dels desperfectes que subscriuen diversos professors de l'esmentat institut es fa cap al·lusió als autors de l'acte danyós. L'única dada que apunta a alumnes del centre com a presumptes autors del dany és la manifestació del director en aquest sentit, però sense que s'hagi portat a terme cap investigació per comprovar-ho.

De tot l'exposat podem concloure que, atès que no s'ha provat l'autoria de l'incident per cap alumne de l'institut, res no desvirtua el fet que els autors de l'incident fossin persones estranyes i alienes al centre, la qual cosa trenca el necessari vincle causal entre el dany i el servei públic d'ensenyament i exonera de responsabilitat l'Administració.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per la Sra. A, professora d'un institut de formació professional, a conseqüència dels danys causats al seu vehicle.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga