Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 78/1995 del 27 de abril del 1995

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el subalterno de una escuela, el Sr. A, por los daños causados en su vehículo

Contestacion

ANTECEDENTS

1. El 13 de desembre de 1994 es van causar uns desperfectes en el vehicle del Sr. A, treballador d'un centre públic educatiu, que estava aparcat davant l'escola.

2. En data que no consta a l'expedient, el citat treballador va reclamar l'abonament de les despeses derivades de la reparació del vehicle que, segons factura adjunta a l'escrit de reclamació, xifraven 48.332 pessetes.

3. La directora de l'escola va trametre la reclamació a la Delegació Territorial el 16 de desembre de 1994 i el dia 21 va informar sobre l'incident.

Aquest mateix dia, la Secció de Gestió de Centres de la Delegació Territorial va trametre a la Secretaria General del Departament la documentació relativa a la reclamació juntament amb l'informe del Delegat Territorial.

4. El Servei de Recursos i Informes Jurídics, el 8 de març de 1995, va proposar desestimar la reclamació formulada per considerar que no existia nexe causal entre el dany al·legat i el funcionament del servei públic d'ensenyament i, el 21 del mateix mes, va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller d'Ensenyament, en què sol·licitava el dictamen corresponent.

FONAMENTS JURÍDICS

I. L'acció exercida pel reclamant deriva, pel que fa a Catalunya, de l'art. 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, que recull el principi de responsabilitat patrimonial de l'Administració, consagrat a l'article 106.2 de la Constitució espanyola, de l'article 139 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i del seu reglament, aprovat pel Reial decret 429/1993, de 26 de març.

Segons aquestes disposicions, els requisits que s'han de donar perquè l'acció de responsabilitat prosperi i el perjudicat tingui dret a ser indemnitzat són els següents: l'existència d'un dany, real i efectiu, avaluable econòmicament i individualitzable en relació amb una persona o grup de persones, produït com a conseqüència del funcionament dels serveis públics i que no s'hagi produït força major.

II. Examinats els requisits formals de la reclamació d'indemnització que ens ocupa es fa palès que el reclamant està legitimat activament per instar un acte d'aquesta naturalesa ja que, a més de ser la persona directament perjudicada pels desperfectes causats al vehicle, ha acreditat suficientment ser-ne el titular.

Tampoc no suscita problemes la legitimació passiva de la Generalitat atès que és la titular del centre al qual s'imputa el defectuós funcionament.

Pel que fa a l'escrit de reclamació, s'ha de significar que presenta diversos defectes de caire formal ja que no porta data ni segell de registre d'entrada de l'òrgan davant el qual es presentà ni tampoc no precisa a qui s'adreça.

En qualsevol cas, però, de cap dels citats defectes se'n deriven conseqüències perjudicials pel reclamant, ja que un d'ells ha estat obviat d'ofici per l'Administració activa que ha remès la petició a l'òrgan amb competència material i funcional per conèixer-lo i resoldre-la.

I, pel que fa als altres dos, en aquest cas concret es disposen d'altres dades a l'expedient administratiu que ens permeten determinar la temporaneïtat de la reclamació formulada.

Per tant, resolts els problemes formals apuntats és procedent d'examinar el fons de la qüestió plantejada, als efectes de determinar si pertoca a l'Administració educativa o no responsabilitzar-se dels danys al·legats.

III. En aquest sentit resulta clar i està acreditat degudament que, en finalitzar la jornada laboral, el treballador de l'escola va trobar el seu vehicle, que estava estacionat davant de l'escola, amb unes ratllades al lateral dret. Això ha estat confirmat per la directora del centre i els perjudicis econòmics causats s'han acreditat amb la factura de reparació del vehicle.

Acreditada l'efectiva realitat d'uns danys avaluables econòmicament i individualitzats, estudiarem ara si es compleixen els requisits perquè es puguin atribuir a la Generalitat, a conseqüència del funcionament del servei públic educatiu.

Segons reiterada doctrina d'aquesta Comissió Jurídica Assessora, a l'expressió ?serveis públics? no sempre se li pot atribuir tota l'extensió del seu significat, que consistiria en identificar-lo amb tota activitat, tasca o gestió pròpia de la funció administrativa, sinó que s'ha de matisar i adaptar a cada cas concret, perquè la titularitat del servei no sempre és suficient per justificar la imputació dels danys a l'Administració.

També ha manifestat en múltiples ocasions aquesta Comissió Jurídica Assessora que, per fer responsable l'Administració dels danys, cal que s'hagin produït com a conseqüència del seu funcionament. És a dir, imprescindiblement ha d'existir una relació causal exclusiva i immediata entre l'actuació de l'ens públic i el dany produït, cosa que no succeeix en aquest supòsit.

IV. D'acord amb el que acabem de dir, cal entendre que l'Administració no es pot fer responsable de la vigilància específica i concreta dels vehicles propietat dels seus funcionaris ja que aquesta funció ultrapassa les seves competències i obligacions i, a més, requeriria que una persona es dediqués exclusivament i permanent a aquesta tasca.

Per tant, manca el títol d'imputació per fer recaure en l'Administració educativa l'activitat que ha causat els danys. A més d'això, i segons hem anticipat, tampoc no s'ha acreditat l'existència del vincle causal entre el funcionament del servei i els desperfectes ocasionats ja que es desconeix qui va ser l'autor material dels fets i de l'expedient no es desprèn que hi haguessin testimonis oculars ni tan sols s'apunta a una mera sospita que haguessin estat alumnes del centre. Aquest fet, i partint de la base que el vehicle estava estacionat fora del recinte, ens fa admetre la possibilitat que també podrien haver-los ocasionat terceres persones, totalment alienes a l'organització i disciplina de l'escola, exonerant-se així a l'Administració de tota responsabilitat.

Altrament, que el perjudicat fos un funcionari de l'Administració i que els desperfectes s'haguessin produït durant la seva jornada laboral no són elements suficients per si mateixos per afirmar que els danys es van ocasionar com a conseqüència de la dinàmica, del servei d'ensenyament. L'únic que indiquen és que s'esdevingueren ?durant? la prestació d'aquest, cosa ben diferent a efectes de responsabilitzar l'Administració.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada per un treballador d'un centre públic educatiu, el Sr. A, pels danys causats en el seu vehicle.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga