Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 76/1996 del 21 de marzo del 1996

Cuestión

Modificación puntual del Plan general de Vic referente a la isla delimitada por las calles Joaquima de Vedruna, Bisbe Torres i Bages, Sant Segimon y plaza Divina Pastora

Contestacion

ANTECEDENTS

1. L'Ajuntament de Vic, en sessió plenària de 25 de juliol de 1994, va acordar aprovar els criteris, objectius i solucions generals per a la redacció de la proposta de modificació puntual del Pla general de la ciutat respecte de l'illa delimitada pels carrers Santa Joaquima de Vedruna, Bisbe Torras i Bages i Sant Segimon i plaça de la Divina Pastora, d'acord amb la documentació presentada per les germanes A i les germanes B. La proposta va estar sotmesa a informació pública i sobre ella va recaure l'acord de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona de 23 de novembre de 1994.

2. La modificació del Pla general va ser aprovada per l'Ajuntament, inicialment el 30 de gener de 1995 i en data 24 d'abril següent provisionalment, sense que durant el tràmit d'informació pública s'hagués presentat cap al·legació. Els acords foren adoptats amb el quòrum de l'article 112.3.k de la Llei 8/1987, de 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya.

3. El Ple municipal, en acord pres en la sessió de 25 de setembre de 1995, va aprovar el text refós de la proposta de modificació puntual del Pla general que incorporava la prescripció indicada per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona (acord de 26 de juliol de 1995) en relació amb la delimitació de la zona d'equipament privat de nova creació.

4. La Comissió d'Urbanisme de Catalunya, en sessió de 21 de desembre de 1995, va informar favorablement sobre la proposta de modificació del planejament i va acordar elevar l'expedient al conseller de Política Territorial i Obres Públiques. Aquest, el 3 de gener de 1996 va resoldre informar favorablement sobre l'esmentada modificació als efectes de l'article 76 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.

5. A petició de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, el secretari de l'Ajuntament va remetre el 8 de febrer de 1996 nova certificació deixant constància que l'acord de 30 de gener de 1995 fou adoptat amb el vot favorable dels 20 membres ?dels 21 que integren la corporació municipal? assistents a la reunió, i l'acord de 24 d'abril de 1995 amb el vot favorable de 19 membres.

6. El 4 de març de 1996, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques sol·licita d'aquest alt òrgan consultiu que emeti l'informe previst en els articles 3.2.d) del Decret legislatiu 1/1991, de 25 de març, i 76 del Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.

FONAMENTS JURÍDICS

I. És preceptiu el dictamen d'aquesta Comissió Jurídica Assessora als expedients que, com aquest de modificació puntual del Pla general de Vic, tenen per objecte ?malgrat que aquesta no sigui la finalitat principal? una diferent zonificació o ús urbanístic de les zones verdes o els espais previstos (art. 3.2.d del text refós de les lleis reguladores d'aquest alt òrgan consultiu del Govern de la Generalitat) i que, per tant, requereixin el procediment qualificat previst a l'article 76 del text refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística aprovat pel Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol.

Els requisits formals específics d'aquest procediment (acords de la Corporació Local interessada amb el quòrum de l'article 112.3.k de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, i informe del conseller de Política Territorial i Obres Públiques) apareixen acreditats en l'expedient (antecedents 2 i 5 d'aquest dictamen), però no consta que l'acord municipal de 23 de setembre de 1995, que va aprovar el text refós de la proposta de modificació, hagi estat adoptat amb l'esmentat quòrum. No obstant això, d'una banda, quan a l'Ajuntament se li demana acreditar que els acords han estat adoptats amb el quòrum previst, la petició es refereix exclusivament als d'aprovació inicial i provisional (foli 246 de l'expedient), extrem que ja estava acreditat folis 66 i 103), i d'altra banda, la formulació del text refós de l'instrument de planejament és una exigència que no està en la llei, si bé constitueix una pràctica interessant que proporciona seguretat sobre l'objecte de l'aprovació definitiva i que, en tot cas, requereix, com concorre en aquest expedient (folis 143 i 144), un acord de l'Ajuntament, que, de no haver existit, impediria l'informe favorable d'aquesta Comissió.

Com a documentació annexa a l'expedient, existeix també el text refós 2, de 20 de desembre de 1995, que recull la traça de la variant de la carretera CN-152, segons projecte aprovat el 6 de setembre de 1995, i serveix per la definició concreta dels béns i drets afectats (art. 13.1.b de la Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres) i preval sobre les determinacions del planejament urbanístic (art. 12.2 de l'esmentada llei). En aquest cas, el text refós 2 mostra també la incidència de la variant de la carretera CN-152 sobre la finca que en la proposta de modificació del Pla general està prevista com a compensació de la supressió de la zona verda actual, incloent-hi la qualificació del sòl que resulta congruent amb les determinacions del projecte de traçat (article 12.3).

II. Abans d'analitzar si està justificada des del punt de vista de la protecció de les zones verdes, la proposta de modificació del planejament, és procedent fer referència a l'abast d'aquesta modificació en el seu conjunt.

Les finques propietat de les congregacions religioses promotores de la modificació devien de ser qualificades com a zones d'ús residencial (zona d'eixample, segons alineacions, casa urbana ?clau EA?) i passen a estar qualificades com a equipament (sistema d'equipament de titularitat privada ?clau E?), regularitzant així el seu ús real (residència d'avis i clínica hospitalària i col·legi).

L'actual zona verda prevista en la mateixa illa correspon a la part de patis lliures d'edificació annexos als equipaments privats existents i prové ja del Pla general aprovat definitivament el 14 d'abril de 1961 i passa a ser qualificada part com a viària i part com a equipament. L'afectació de parc urbà.

La proposta de modificació abasta un àmbit de 24.075 m2 de l'illa esmentada, més 19.140 m2 situats a l'oest de la ciutat dels quals les dues congregacions religioses es comprometen a cedir per a parc urbà una superfície igual a la de la zona requalificable de parc urbà a equipaments. Els 19.140 m2, situats a la carretera de la Guixa estan classificats com a urbanitzable no programat (zona d'urbanització ?clau B opcional?). Els situats en l'illa es distribueixen així: 10.915 de zona d'eixample (9.240 de les congregacions religioses i 1.675 dels propietaris de la resta de l'illa), 12.860 m2 de parc urbà i 300 m2 de vial.

La proposta de modificació consisteix en el següent: a) qualificar de parc urbà 19.140 m2 que estan qualificats majoritàriament de zona d'urbanització opcional, que se cediran en compensació dels 12.860 m2 de l'illa que desapareixen; b) qualificar d'equipament privat un total de 20.900 m2; c) destinar a vial 1.500 m2, i d) mantenir els 1.675 m2 d'altres propietaris amb edificació consolidada qualificats de zona d'eixample segons alineacions.

Per tant, des del punt de vista quantitatiu, la proposta és acceptable perquè suposa un augment de zona verda de 6.280 m2, sense perjudici d'allò que es diu en el fonament jurídic següent.

III. La proposta es justifica: a) en la voluntat de superar els desajustos actuals entre la realitat i el planejament vigent; b) en el reconeixement de la funció social que les dues activitats d'equipament privat tenen per a la ciutat, i c) en què el canvi de qualificació de la zona d'eixample suposa una reducció del nombre d'habitatges que, afegida al canvi de la zona d'urbanització opcional, representa en conjunt una reducció estimada de 338 habitatges, amb la corresponent minoració de la necessitat d'espais lliures vinculats.

Des d'un punt de vista qualitatiu, si bé la nova zona verda té una posició urbana més perifèrica, l'Administració urbanística troba aspectes positius en la proposta: a) reconeixement d'uns usos que tenen un interès social; b) reducció de la densificació residencial de l'àmbit de l'illa i, en conseqüència, de les necessitats d'espais lliures, i c) obtenció de la zona verda proposada per cessió gratuïta en lloc de l'expropiació forçosa prevista pel Pla general vigent.

No obstant això, cal fer constar:

1. Que en venir afectada parcialment la nova zona verda prevista en la modificació, pel projecte de variant en Vic de la carretera N-152 (aprovat el 6 de setembre de 1995), en lloc de 19.140 m2 l'esmentada zona verda, compresa entre la nova traça de la carretera de Vic a Santa Eulàlia de Riuprimer, la susdita variant de la N-152 i el límit de propietat, tindrà una superfície de 13.220 m2.

2. Que aquesta superfície es complementa amb 1.500 m2 de terrenys que qualificats ara de sistema viari tenen una funció de passeig arbrat contigu al carrer de Sant Segimon i que enllaça la plaça Divina Pastora i el riu Meder, configurant una franja del sistema viari de 47 m d'amplada enfront del carrer Bisbe Torres i Bages i de 27 m enfront de la plaça Divina Pastora.

CONCLUSIÓ

S'informa favorablement sobre la modificació puntual del Pla general de Vic a l'illa delimitada pels carrers Santa Joaquima de Vedruna, Bisbe Torres i Bages, Sant Segimon i plaça Divina Pastora.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga