Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 75/1996 del 21 de marzo del 1996

Cuestión

Proyecto de Decreto sobre las delegaciones de los departamentos y el régimen jurídico de sus titulares

Contestacion

ANTECEDENTS

Es dedueixen del Dictamen.

FONAMENTS JURÍDICS

I. Objecte de la consulta Se sotmet a consulta d?aquesta Comissió Jurídica Assessora un Projecte de decret elaborat pel Departament de la Presidència relatiu a les delegacions dels departaments i al règim jurídic dels seus titulars.

El Projecte consta d?una exposició de motius tretze articles agrupats en tres capítols referents el primer a les delegacions del departaments i als delegats territorials; el segon a la provisió per personal funcionari i el tercer al règim de provisió excepcional. Inclou dues disposicions transitòries i dues disposicions finals.

El Projecte regula un element de l?organització perifèrica o territorial de l?Administració de la Generalitat les delegacions que els diversos departaments poden tenir establertes en la circumscripció de cada delegació territorial del Govern i ho fa tant en la vessant objectiva o estructural del règim de l?òrgan com en la vessant subjectiva del règim del titular d?aquell òrgan. Però és aquest segon aspecte com es veurà el que predomina en el contingut normatiu del projecte.

II. Caràcter del dictamen

El dictamen d?aquesta Comissió Jurídica Assessora és preceptiu d?acord amb l?article 3.1.b) de la seva llei reguladora atès que el projecte que s?informa es dicta en execució de la Llei 17/1985 de 23 de juliol de la Funció Pública de la Generalitat de Catalunya i en concret de la seva disposició addicional dinovena que fou introduïda per l?article 71.5 de la Llei 9/1994 de 29 de juny de reforma de la legislació relativa a la funció pública de la Generalitat de Catalunya. En efecte aquesta disposició addicional dinovena diu així:

?En l?àmbit de cada delegació territorial del Govern hi pot haver un delegat per cadascun dels departaments ?. Els delegats de cada departament són càrrecs de nivell orgànic inferior al dels delegats territorials del Govern i llur nomenament és acordat lliurement pel conseller de cada departament mitjançant convocatòria pública i pel sistema de lliure designació entre funcionaris de carrera; llur cessament també és lliure. Excepcionalment per raons tècniques funcionals o territorials el Govern pot determinar que els esmentats càrrecs tinguin caràcter d?autoritat amb el rang damunt dit?.

I la disposició final primera de la mateixa Llei 9/1994 autoritza el Govern per dictar les normes de caràcter general i reglamentari necessàries per a desenvolupar-la i aplicar-la. Es tracta doncs d?un reglament dictat en execució d?una llei.

El mateix cal dir respecte de la Llei 13/1989 de 14 de desembre d?organització procediment i règim jurídic de l?Administració de la Generalitat que en el seu capítol III regula els òrgans territorials i en concret en l?article 20 es refereix a les delegacions de cadascun dels departaments que poden existir en l?àmbit de cada delegació territorial del Govern. El projecte que s?informa també desplega doncs la Llei 13/1989 de la qual n?és reglament d?execució.

III. Competència de la Generalitat

Per raó de la matèria regulada la Generalitat té competència per dictar la norma que es projecta ja que té una àmplia capacitat d?autoorganització pel que fa a l?estructura dels seus propis aparells administratius. En efecte el Tribunal Constitucional ha recordat que la capacitat d?organitzar-se lliurement és la més genuïna expressió del dret a l?autonomia de les nacionalitats i regions (STC 227/1998 de 29 de novembre) i que existeix un veritable principi d?autonomia organitzativa de les comunitats autònomes que ha de ser respectat per l?Estat en l?exercici de les seves competències (STC 204/1992 de 26 de novembre).

Així la competència de desplegament legislatiu atribuïda a la Generalitat per l?article 10.1.1) de l?Estatut d?autonomia en matèria de règim jurídic i sistema de responsabilitat de l?Administració de la Generalitat dels ens públics que en depenguin així com el règim estatutari de llurs funcionaris està subjecta a les bases estatals pel que ara ens interessa quant al règim de l?activitat i funcionament de l?Administració i singularment al règim del personal mentre que és més ample el marge de decisió de la Generalitat en allò que és la més estricta potestat de crear i regular les pròpies estructures administratives.

Des d?aquesta perspectiva el projecte dictaminat s?ajusta a les competències de la Generalitat atès que pel seu contingut no contradiu les bases estatals en la matèria de règim dels funcionaris com després es precisarà.

IV. Habilitació legal

El Govern de la Generalitat està plenament habilitat per dictar la norma que ara s?informa. Tant des del punt de vista d?atribució genèrica de la potestat reglamentària que deriva de l?article 37.1 de l?Estatut i més específicament de l?article 71.e) de la Llei 3/1982 del Parlament el president i el Consell Executiu i de l?article 61 de la Llei 13/1989 com des del punt de vista de l?habilitació concreta que es troba en la ja citada disposició final primera de la Llei 9/1994 de reforma de la legislació sobre la funció pública per a desplegar aquesta llei que com ja s?ha vist ofereix una regulació inicial de la matèria que ara es desenvolupa. I també la disposició final de la Llei 13/1989 que com s?ha dit també conté regulacions sobre les delegacions territorials preveu la mateixa habilitació al Govern perquè dicti les normes necessàries per al seu desplegament.

V. Procediment d?elaboració

El procediment seguit en l?elaboració del projecte que se sotmet a consulta ha seguit substancialment els tràmits legalment previstos amb caràcter general per a les disposicions administratives (art. 63 i següents de la Llei 13/1989) així com aquells altres específicament establerts per als projectes normatius que afecten l?organització administrativa de la Generalitat i el règim de la funció pública malgrat que hi hagi certes deficiències que poden ser corregides i que s?indiquen amb l?objecte de contribuir a millorar l?actuació de l?Administració.

Pel que fa a la documentació i als tràmits generals cal observar que la memòria que ha d?acompanyar la proposta de disposició durant la seva tramitació segons l?article 63 de la Llei 13/1989 i segons ha recordat aquesta Comissió Jurídica Assessora en múltiples ocasions ha estat elaborada amb posterioritat a la realització de la majoria dels tràmits d?informe i audiència de manera que els diversos òrgans i les entitats representatives que han tingut ocasió d?informar no han pogut comptar amb tots els elements de judici necessaris per conèixer l?oportunitat de la norma la finalitat perseguida i valorar l?adequació a la mateixa de les mesures proposades. La pràctica seguida només pot admetre?s si s?entén que aquells tràmits són en realitat les consultes que es poden haver formulat prèviament a l?elaboració de la proposta a què al·ludeix l?article 63.2 de la Llei 13/1989 ?el que és plausible respecte de consultes efectuades en l?interior de l?organització de la mateixa Administració? però aleshores han de quedar degudament referenciades a la memòria el que no succeeix en aquest cas.

La memòria ha de ser un document especialment il·lustratiu del sentit i raó de ser de la norma i en el cas present posa de manifest efectivament la confusió existent fins ara respecte del règim aplicable als delegats territorials dels departaments i a la problemàtica que això comporta i que justifica la necessitat de la regulació que es proposa.

Així mateix la taula de disposicions afectades i de vigències és ben poc expressiva i absolutament genèrica mentre que són perfectament identificables aquells decrets que en l?actualitat regulen l?estructura dels departaments de la Generalitat tal com ho fan per cert altres òrgans que han informat el projecte. La seva indeterminació dificulta als altres subjectes que intervenen en el procediment d?elaboració de la norma la comprensió de l?abast efectiu de la disposició.

Pel que fa a l?estudi econòmic en termes cost-benefici cal entendre que pot integrar també l?estudi del cost i del finançament de nous serveis o dels serveis modificats que exigeix l?article 63.3 de la Llei 13/1989. El que s?incorpora a l?expedient afirma que el projecte no comporta cap tipus de despesa pel que fa al personal afectat pel projecte. Tanmateix en algun dels informes emesos pels departaments de la Generalitat s?efectua un detallat estudi de com les solucions previstes al projecte impliquen conseqüències retributives sobre situacions concretes existents.

S?ha donat audiència a les organitzacions sindicals de l?àmbit de l?article 64 de la Llei 13/1989 tot i que la seva intervenció ha tingut lloc abans que l?expedient fos complet segons s?ha dit i el projecte s?ha sotmès a informe del Gabinet Jurídic Central actuant en qualitat del servei jurídic del Departament de la Presidència (art. 65.1 de la Llei 13/1989).

Pel que fa als tràmits específics per raó que la proposta afecta l?organització administrativa i la funció pública figura a l?expedient una nota del Comitè director per a l?Organització de l?Administració que intervé en virtut del Decret 173/1993 de 12 de juliol i que es pronuncia sobre un primer text que no està incorporat a l?expedient i la certificació de les actes de dues sessions de la Comissió Tècnica de la Funció Pública en què es van informar dues versions successives del Projecte de decret que tampoc no figuren a l?expedient tramès a aquesta Comissió Jurídica Assessora. En altres ocasions s?ha reiterat ja la necessitat que l?expedient incorpori les successives redaccions dels projectes per tal de conèixer correctament el procés de formació de la voluntat administrativa.

VI. Observacions al contingut del projecte. Els aspectes organitzatius.

Les observacions generals que suggereix el text del projecte es refereixen a dos aspectes del màxim relleu. En primer lloc la regulació de les delegacions dels departaments des del punt de vista orgànic o estructural. I en segon lloc el règim de provisió del càrrec especialment l?anomenat de provisió excepcional.

Pel que fa al primer aspecte cal assenyalar que el projecte incideix en una matèria més general que és l?organització de l?Administració territorial de la Generalitat és a dir la disposició de les estructures perifèriques d?aquella Administració. La regulació legal d?aquest tema es troba principalment als articles 18 19 i 20 de la Llei 13/1989 que en síntesi estableixen pel que ara interessa que ?l?Administració territorial de la Generalitat s?estructura en delegacions territorials del Govern? que ?els delegats territorials del Govern tenen funcions de representació informació coordinació i règim interior que s?estableixin per reglament? i que ?en l?àmbit de cada delegació territorial del Govern hi pot haver un delegat per cadascun dels departaments?. Aquesta darrera precisió es repeteix textualment en el primer paràgraf de la disposició addicional dinovena de la Llei de la Funció Pública afegida per la Llei 9/1994.

Amb les disposicions citades es prefigura un sistema d?organització de l?Administració perifèrica articulat al voltant d?una figura superior d?existència necessària el delegat territorial del Govern ?regulat en l?actualitat pel decret de 9 de setembre de 1986? i d?una altra figura inferior i d?existència eventual que seria el delegat de cada departament. Les relacions interorgàniques que han d?existir entre uns i altres han de permetre fer efectius en el seu àmbit els principis de jerarquia descentralització desconcentració coordinació i eficàcia principis constitucionals que l?exposició de motius de la Llei 13/1989 assenyala com a objectius que han de presidir l?organització i actuació de l?Administració catalana per tal d?oferir un adequat servei dels interessos generals.

Malgrat això el projecte que s?informa evita regular plenament i d?una manera sistemàtica tota aquesta qüestió i únicament es limita a establir en l?article 2 que ?les delegacions dels departaments depenen orgànicament i funcionalment dels respectius departaments sens perjudici de les funcions de coordinació que en els àmbits que siguin procedents poden exercir les delegacions territorials del Govern?. La redacció del precepte és realment poc aclaridora del contingut de les relacions orgàniques que han d?existir necessàriament entre un i altres òrgans de l?Administració perifèrica i sembla voler desconèixer la posició que ocupa la delegació territorial del Govern.

Certament aquelles funcions de coordinació dels delegats territorials del Govern estan regulades en l?actualitat pel Decret de 9 de setembre de 1986 concretament pel seu article 7.3 però la successiva aprovació de decrets referits singularment a l?estructura dels diversos departaments ha vingut a incidir negativament en l?efectivitat d?aquella disposició. Manca doncs una regulació sistemàtica de l?organització administrativa de la Generalitat en la seva projecció territorial o perifèrica mancança del nostre ordenament administratiu que aquesta Comissió Jurídica Assessora té l?obligació d?assenyalar per tal que el Govern ho consideri de la manera que estimi més procedent.

Precisament la norma que ara es projecta és el moment idoni per a definir d?una manera més estable la regulació de la forma d?integració de les delegacions territorials dels departaments en la delegació territorial del Govern les funcions respectives que els corresponen les seves relacions recíproques les relacions amb els òrgans superiors dels respectius departaments amb el Govern sempre amb la finalitat de donar compliment al manament legal de fer efectius els esmentats principis constitucionals que presideixen l?actuació de l?Administració de la Generalitat de Catalunya i senyaladament pel que aquí afecta els de jerarquia coordinació desconcentració i eficàcia. Aquest alt òrgan consultiu crida l?atenció sobre aquesta circumstància per tal que el Govern pugui considerar l?oportunitat d?emprendre una regulació més sistemàtica i completa d?aquesta important matèria.

A banda d?aquesta observació de caràcter general hi ha un conjunt de qüestions que necessiten una resolució més clara mentre no es defineixi d?una manera global l?estructura de l?Administració perifèrica. Així d?una banda si es té en compte que en l?actualitat les delegacions territorials del Govern han integrat en virtut del citat Decret de 9 de setembre de 1986 les delegacions del departament de Governació creades pel Decret de 2 de juliol de 1981 cal precisar si el decret projectat manté aquesta situació o bé permet que es puguin desdoblar aquestes dues figures i en virtut de la regla general de l?article 20.1 de la Llei 13/1989 podria crear-se una delegació del Departament de Governació dintre de cada delegació territorial del Govern.

En relació amb els aspectes estructurals una altra qüestió que també s?ha d?assenyalar és que en el projecte no queda explícit en cap moment el nombre de delegats que cada departament pot tenir dins l?àmbit d?una delegació territorial del Govern. A criteri d?aquesta Comissió Jurídica Assessora aquest és un extrem de la màxima importància atès que en l?actualitat existeix una variada situació segons la qual alguns departaments disposen de més d?un delegat dintre d?una sola circumscripció que se subdivideix territorialment ?per exemple quatre delegats d?Ensenyament en l?àmbit de la delegació territorial de Barcelona? i d?altres departaments subdivideixen els àmbits funcionals establint delegats diferents per raó de la matèria ?per exemple representants territorials de Joventut i d?Esports tots dos dependents del Departament de la Presidència. I aquesta situació no s?ajusta plenament al disseny previst als articles 19 i 20 de la Llei 13/1989.

En efecte aquesta Comissió Jurídica Assessora respecte d?aquest punt considera que la dicció legal és prou clara i inequívoca en el sentit que només pot existir un únic delegat territorial de cadascun dels departaments dintre de l?àmbit de cada delegació territorial del Govern (article 20.1 de la Llei 13/1989 i disposició addicional dinovena de la Llei de la Funció Pública ja citats) i entén en conseqüència que amb la mateixa claredat hauria de figurar així en l?article 1 del projecte que s?informa.

En definitiva pel que fa als aspectes estructurals aquest alt òrgan consultiu del Govern ha d?insistir en assenyalar la conveniència que la regulació de les delegacions territorials dels departaments s?integri plenament i es coordini amb la dels delegats territorials del Govern per tal d?obtenir la coherència normativa desitjable des del punt de vista de la seguretat jurídica de la claredat organitzativa i de la major efectivitat dels esmentats principis constitucionals que vinculen la potestat organitzativa de l?Administració de la Generalitat.

VII. La provisió del càrrec La segona qüestió general que planteja el projecte sotmès a dictamen és la relativa al règim de provisió del càrrec de delegat territorial de cada departament.

Com ja s?ha dit aquest és l?aspecte que més atenció mereix en la norma projectada la qual cosa s?explica amb les dades que consten en l?expedient on es posa de manifest la necessitat de donar resposta a situacions conflictives que conjunturalment s?han presentat. Aquesta Comissió Jurídica Assessora entén que qualsevol regulació del règim de provisió dels càrrecs públics necessita la prèvia o simultània definició del règim orgànic i estructural d?aquests per tal que hi hagi la coherència imprescindible entre la situació objectiva de l?òrgan i el règim subjectiu del seu titular. Com ja s?ha posat prou de manifest en el fonament anterior aquell aspecte orgànic i estructural no resta a criteri d?aquest alt òrgan consultiu suficientment complert.

Un cop dit això és de destacar que durant la tramitació del projecte els diversos òrgans informants i senyaladament per raó de la seva específica competència la Comissió Tècnica de la Funció Pública han insistit en la necessitat d?afavorir la màxima professionalització dels llocs de treball de delegats territorials de departament; tendència que d?altra banda és la que presideix la regulació general dels diversos països europeus respecte dels òrgans directors dels serveis perifèrics dels distints departaments ministerials. Aquesta Comissió Jurídica Assessora considera que és plenament encertat mantenir el principi de professionalitat com a criteri general en la regulació d?aquest extrem i que tota excepció al mateix haurà de respondre a una justificació objectiva suficient.

D?acord amb el plantejament indicat els articles del 5 al 8 del projecte estableixen el sistema ordinari i general de provisió del càrrec que és per lliure designació del conseller prèvia convocatòria pública entre funcionaris de carrera. Aquest règim és el previst efectivament amb caràcter general en la disposició addicional dinovena de la Llei de la Funció Pública citada.

Sobre aquests preceptes i la regulació que contenen no hi cap objecció a formular.

VIII. La provisió excepcional Més problemàtica és la regulació del sistema de provisió excepcional regulat als articles del 9 al 13 del Projecte. L?article 9 diu així:

?De forma excepcional i amb la finalitat de garantir l?adequada prestació dels serveis mitjançant el decret de creació o de reestructuració es podrà considerar que determinats càrrecs de delegat del departament tinguin caràcter d?autoritat de naturalesa política amb nivell orgànic inferior al dels delegats territorials del Govern sens perjudici de l?exercici de les funcions a què fa referència l?article 3 del present decret.?

A continuació l?article 10 estableix:

?Aquests càrrecs són nomenats i separats lliurement pel conseller de cada departament sense que sigui necessària convocatòria pública i podran ser ocupats tant per persones que tinguin la condició de personal al servei de l?Administració de la Generalitat o d?altres administracions públiques com les que no la tinguin.?

Aquest règim excepcional desplega la previsió continguda en la segona part de la disposició addicional dinovena de la Llei de la Funció Pública quan estableix que ?Excepcionalment per raons tècniques funcionals o territorials el Govern pot determinar que els esmentats càrrecs tinguin caràcter d?autoritat amb el rang damunt dit? que és el de nivell orgànic inferior al dels delegats territorials del Govern.

Aquesta Comissió Jurídica Assessora no ha d?entrar a formular cap observació sobre l?oportunitat de les decisions adoptades pel legislador però sí que ha de vetllar perquè en el desplegament reglamentari d?aquestes es preservi el principi de coherència de l?ordenament jurídic que demana que allò que legalment està establert com a règim excepcional trobi en el desplegament reglamentari la garantia d?aquella excepcionalitat.

El problema essencial és determinar quin és el règim jurídic aplicable als càrrecs que tenen el ?caràcter d?autoritat? segons la terminologia emprada per la citada disposició addicional dinovena de la Llei de la Funció Pública. El concepte d?autoritat utilitzat per la disposició addicional citada és certament confús com reconeix l?informe del Gabinet Jurídic Central i encara ho és més l?expressió ?autoritat de naturalesa política? que utilitza l?article 10 del projecte i que no figura en aquests termes a la Llei.

Des d?un punt de vista orgànic o objectiu i als efectes que ara interessa els òrgans de l?Administració de la Generalitat segons la Llei 13/1989 només poden ser:

a) òrgans superiors: el president el govern i els consellers (art. 5.1).

b) alts càrrecs: secretaris generals i directors generals (art. 5.3).

c) òrgans actius: tots els altres (art. 24.1): subdireccions generals serveis seccions i negociats. El precepte especifica que ?qualsevol òrgan actiu s?ha d?assimilar a alguns dels anteriors?.

La qüestió plantejada és determinar si el delegat territorial al qual excepcionalment se li atribueix caràcter d?autoritat és ?alt càrrec? segons el que disposa l?article 5.3 de la Llei 13/1989 o bé és un ?òrgan actiu? segons el que disposa l?article 24.1 de la mateixa Llei. Amb caràcter general les delegacions territorials dels departaments són òrgans actius atès que tenen nivell orgànic inferior a la delegació territorial del Govern (disposició addicional 19) i els titulars de les delegacions territorials del Govern tenen categoria de directors generals (art. 19.2 Llei 13/1989). A més es diu que tenen el nivell orgànic que determini la relació de llocs de treball (art. 20.2 Llei 13/1989) la qual no inclou els alts càrrecs sinó només personal al servei de l?Administració (art. 22 de la Llei de la Funció Pública redactat segons la Llei 9/1994). Entén aquesta Comissió Jurídica Assessora que no es tracta per tant d?un alt càrrec sinó d?un òrgan actiu.

La conseqüència del que s?ha exposat anteriorment és l?aplicació de l?article 24.2 de la Llei 13/1989 el qual disposa que ?la direcció dels òrgans actius ha de ser exercida per funcionaris de carrera?. I per tant considerant les delegacions territorials dels departaments com a òrgans actius aquestes no podrien ser cobertes pel sistema previst a l?article 10 del projecte.

IX. El caràcter de personal eventual Ara bé l?excepció prevista a la disposició addicional dinovena pot ser interpretada d?una manera més ajustada si es té en consideració el règim del personal al servei de l?Administració establert tant a la Llei estatal de mesures per a la reforma de la Funció Pública com la Llei catalana de la Funció Pública. En efecte la figura del personal eventual és la que respon al règim previst per als supòsits excepcionals de provisió del càrrec de delegats dels departaments que ens ocupa atès que aquella figura comprèn els supòsits de personal que en virtut de lliure nomenament del president o dels consellers ocupen en règim no permanent un lloc de treball considerat de confiança no reservat a funcionaris i així figura en la corresponent relació de llocs de treball (article 5 de la Llei de la Funció Pública segons redacció de la Llei 9/1994). Si això és així s?ha d?entendre que la disposició addicional dinovena de la Llei de la Funció Pública en realitat ha modificat implícitament l?article 24.2 de la Llei 13/1989 en el sentit d?introduir-hi una excepció al règim ordinari de provisió dels òrgans actius; però sense que ni la llei ni el projecte que s?informa plantegin problema sobre el respecte al règim bàsic de la funció pública fixat a la Llei estatal respecte del personal eventual.

Així doncs cal entendre que els supòsits descrits als articles 9 i 10 del projecte desplegant la disposició addicional dinovena de la Llei de la Funció Pública estableixen en realitat un supòsit de nomenament de personal eventual. En aquest sentit és convenient que així s?expressi en l?article 10 afegint a la seva actual redacció l?expressió ?d?acord amb el règim establert per al personal eventual de l?Administració de la Generalitat?.

Igualment en la mesura que es presta a major confusió encara que la ja induïda per la disposició addicional dinovena de la Llei de la Funció Pública és convenient que de la redacció de l?article 9 se suprimeixi l?expressió ?de naturalesa política? que no troba cobertura legal i que pot fer pensar que ens trobem davant un supòsit d?alt càrrec que ja s?ha dit que no és aquest el cas. El preàmbul del projecte al·ludeix a l?elevat grau de desconfiança que requereix l?exercici de les funcions dels delegats dels departaments confiança que diu ?en ocasions pot ser qualificada de política?. Aquesta qualificació de la confiança en el cas que s?examina no té cap transcendència quant a règim jurídic i encaixa perfectament en la configuració legal del personal eventual al servei de l?Administració en la mesura que el seu nomenament i cessament és lliure per part de l?òrgan polític que en aquest cas és el conseller.

Aquestes precisions són importants a efectes d?aclarir el règim jurídic de les situacions i el règim retributiu del personal que ocupi aquests càrrecs; per exemple la no aplicació a aquests supòsits de l?increment del complement de destinació que preveu al segon paràgraf de la disposició addicional quinzena de la Llei de la Funció Pública afegida per la mateixa Llei 9/1994.

Admès això és correcta la regulació de les situacions i drets dels funcionaris i personal laboral que ocupin aquests càrrecs continguda a l?article 12 del projecte i la precisió que els serveis prestats en aquesta destinació no són computables com a mèrits per a l?accés a la funció pública o promoció interna (art. 13).

X. Justificació de l?excepcionalitat La llei preveu que aquesta situació sigui excepcional a decidir pel Govern i fonamentada en raons tècniques funcionals o territorials. Tanmateix és de notar que al llarg del procediment d?elaboració del projecte no s?ha posat de manifest però cap mena de concreció de quins són aquests tipus de raons que puguin fonamentar l?aplicació del règim excepcional ni s?han articulat criteris objectius que facilitin l?ajustament de les decisions que hagi de prendre el Govern a la legalitat ja que aquest d?acord amb la disposició addicional dinovena tantes vegades citada no té plena discrecionalitat per a decidir sobre això.

El que sí fa el projecte i molt encertadament a criteri d?aquesta Comissió Jurídica Assessora és establir en l?article 11 un procediment destinat específicament a acreditar els supòsits de fet que legitimen l?ús de la potestat organitzativa per part del Govern potestat que recordem-ho tot i contenir normalment majors àmbits de discrecionalitat ha de respectar sempre el principi de legalitat en el sentit de l?article 103.2 de la Constitució que fixa que els òrgans de l?Administració són creats regits i coordinats d?acord amb la Llei.

Com és sabut tant el procediment administratiu com la intervenció de determinats òrgans per la seva composició o competència específica són medis de reducció de la discrecionalitat administrativa i això és el que es fa en el precepte indicat que obliga a raonar i justificar tant l?excepcionalitat de la situació com la necessitat de respondre-hi amb l?aplicació del règim de provisió excepcional.

XI. Observacions particulars Les observacions efectuades en els fonaments anteriors es refereixen a aspectes nuclears de la regulació proposada en el text sotmès a dictamen i que susciten qüestions que a criteri d?aquesta Comissió Jurídica Assessora han de ser considerades degudament per l?Administració; tot i que tècnicament aquestes observacions no tenen el caràcter d?essencials a efectes de l?aprovació del projecte. Les observacions que segueixen són més particulars però la primera d?elles és especialment rellevant.

a) A l?exposició de motius es diu que ?la normativa vigent permet als diferents departaments de l?Administració de la Generalitat crear delegacions territorials?. Aquesta expressió dóna la idea que la potestat organitzativa consistent en la creació dels citats òrgans territorials correspon exercir-la individualment a cada un dels departaments com si es tractés d?una potestat d?autoorganització interna d?una branca de l?Administració; i en aquest sentit l?informe de la Comissió Tècnica de la Funció Pública de 7 de juny de 1995 fent-se ressò d?algunes opinions manifestades en el seu si proposa que en l?exposició de motius del decret projectat ?hauria de quedar clar que l?existència de les delegacions territorials d?acord amb les lleis vigents és una facultat autoorganitzativa de cada departament?.

Tanmateix aquesta apreciació no és del tot ajustada a la realitat. És cert que correspon al conseller corresponent el nomenament dels titulars d?aquests òrgans però pel que fa a la prèvia creació d?aquests l?article 25.1 de la Llei 13/1989 estableix ben clarament que ?corresponen al Govern la creació modificació els canvis d?adscripció o la supressió d?òrgans actius amb nivell igual o superior al de secció?. En l?actualitat l?estructura territorial de tots els departaments està presidida per normes amb rang de decret aprovat pel Govern. I seguint aquesta mateixa posició l?article primer del projecte que s?informa disposa clarament que ?les delegacions dels departaments es creen per decret aprovat pel Govern de la Generalitat?.

Hi ha per tant una contradicció que ha de ser eliminada i això obliga a rectificar doncs la més amunt citada expressió continguda en l?exposició de motius o si és del cas suprimir-la.

Les altres observacions són les que segueixen:

b) Aquesta Comissió Jurídica Assessora estima que no són totalment desencertades les observacions fetes per diversos òrgans informants en el sentit que hauria d?expressar-se en l?exposició de motius la vinculació del decret amb la Llei 13/1989 atesa la naturalesa organitzativa de la norma projectada i la seva directa relació amb l?article 20 d?aquesta Llei del qual n?és un desplegament reglamentari.

c) Article 3: no s?especifiquen suficientment les funcions de les delegacions ni l?abast d?aquestes. Concretament caldria especificar si en les funcions directives s?inclou la seva direcció sobre els serveis territorials dels organismes autònoms i altres entitats adscrites al Departament que és una qüestió problemàtica ja clàssica en la configuració de l?Administració perifèrica.

d) Article 4: l?expressió ?delegats del departament? pot donar peu a interpretar que pot haver-n?hi més d?un per cada departament en contra del que més amunt s?ha exposat. És més clar dir ?delegat del departament? o ?delegats dels departaments? on el plural de delegats va concordat amb el de departaments.

e) Articles 9 i 11: com ja s?ha dit convé suprimir l?expressió ?de naturalesa política? que hi figura. I a l?article 9 afegir l?expressió ?d?acord amb el règim establert per al personal eventual de l?Administració de la Generalitat?.

f) Disposició transitòria primera: es refereix als àmbits territorials que resultin afectats. Però el projecte no distingeix expressament entre àmbits territorials.

g) Disposició transitòria segona: en establir que els actuals delegats territorials i caps de serveis territorials podran romandre en la mateixa situació en què es troben actualment la disposició és confusa. Cal especificar que aquesta possibilitat és fins que es reestructurin els corresponents departaments; si no es desvirtua la regla de l?existència d?un únic delegat territorial per cadascun dels departaments.

CONCLUSIÓ

Un cop considerades les observacions formulades pot elevar-se al Govern per a la seva aprovació el Projecte de decret sobre les delegacions dels departaments i el règim jurídic dels seus titulars.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga