Dictamen de la Comisión Jurídica Asesora de Cataluña núm 71/1996 del 13 de marzo del 1996

Cuestión

Reclamación de indemnización instada por el Sr. A, en relación con el resultado negativo de una intervención quirúrgica de vasectomía

Contestacion

ANTECEDENTS

1. En data 13 d'agost de 1987, el Sr. A es va sotmetre a una intervenció de vasectomia (com a mètode de planificació familiar), seguint la recomanació efectuada pel Servei de Neurologia d'un hospital, atès que a la seva muller, Sra. B, li havia estat diagnosticada una esclerosi múltiple amb episodis de paràlisi.

2. Després d'aquesta intervenció, concretament al mes de novembre del mateix any, se li va realitzar un seminograma (anàlisi d'esperma) per a confirmar l'esterilitat del pacient i conèixer si s'havia obtingut el resultat desitjat. Però el resultat obtingut va evidenciar un nombre important d'espermatozoides vius, que aconsellava la pràctica de noves anàlisis i nova intervenció.

Segons es desprèn de l'expedient, amb posterioritat a aquest seminograma li foren practicats d'altres amb idèntic resultat, essent el darrer de data 22 de setembre de 1989. Realitzada aquesta prova es va informar el pacient que seguia sent fèrtil i que precisava nova intervenció per aconseguir la seva esterilitat.

3. Cinc anys després de la vasectomia realitzada, la companya sentimental en aquell moment i actualment esposa del Sr. A, la Sra. C, va quedar embarassada, tenint després de 39 setmanes de gestació el seu fill. Davant d'aquesta situació, va sol·licitar que se li practiqués anàlisi d'esperma que va donar resultat positiu (març 1993).

4. En data 6 de març de 1995, el Sr. A va formular davant l'Institut Català de la Salut reclamació administrativa prèvia de responsabilitat patrimonial sol·licitant una indemnització de 20.611.412 pessetes. Fonamentava la seva pretensió al·legant que l'embaràs de l'actual esposa havia estat conseqüència d'una negligència mèdica pel resultat negatiu de la intervenció quirúrgica de vasectomia i per la manca d'informació de la seva fertilitat. En el mateix escrit sol·licitava la pràctica de prova documental.

5. Segons es desprèn de l'expedient, amb anterioritat a la interposició de la reclamació prèvia havia instat davant un Jutjat de Primera Instància demanda de judici declaratiu de menor quantia contra l'Institut Català de la Salut i d'altres. En la contestació a la demanda l'ICS va al·legar, entre d'altres excepcions, la manca de reclamació prèvia en via administrativa i, mitjançant interlocutòria de 28 de febrer de 1995, el jutge va requerir el demandant perquè acredités que havia formulat la referida reclamació, suspenent-se el curs del plet fins obtenir pronunciament de l'Administració. Als tres mesos de la interposició de la reclamació, el Sr. A, va sol·licitar, per escrit de 19 de juny del mateix any, l'aixecament de la suspensió decretada, petició que fou estimada mitjançant interlocutòria de 4 de setembre de 1995.

6. De la documentació tramesa a aquesta Comissió també es desprèn que el Sr. A, va formular, davant el Jutjat d'Instrucció n querella criminal contra els facultatius Dr. E i F. Mitjançant acte resolutori, de 16 de desembre de 1993, el Jutjat va inadmetre la querella presentada. Contra aquest acte el Sr. A va formular recurs de reforma i subsidiari d'apel·lació, els quals van ser desestimats.

7. El 16 de març de 1995 el lletrat instructor va emetre diligència d'ordenació de l'expedient, tot indicant-li que s'havia procedit a sol·licitar els antecedents clínics i els informes sobre el present cas.

A proposta del lletrat instructor de l'expedient, el 6 de setembre de 1995 el conseller de Sanitat i Seguretat Social va acordar ampliar en sis mesos el termini per resoldre la tramitació de l'expedient.

8. A l'expedient administratiu consta un informe del metge que va assistir el Sr. A, Dr. E, el resultat d'un seminograma realitzat el mes de setembre de 1989. També s'acompanya una carta del gerent de l'hospital en la qual manifestava que no era possible trametre la documentació sol·licitada atès que el resultat de les proves efectuades s'havia lliurat directament al reclamant i que en tractar-se d'una intervenció realitzada feia més de vuit anys, l'historial clínic del Sr. A, no s'havia conservat a l'arxiu de l'Hospital. Posteriorment, es va remetre l'informe valoratiu del Centre de Reconeixement i Avaluació Mèdics de l'Institut Català de la Salut (CRAM) en el qual es fa constar que la conducta mèdica va ser l'adequada i que, d'haver-se seguit la pauta suggerida, s'hagués arribat probablement a solucionar el problema.

9. El 13 de setembre de 1995 s'atorgà tràmit d'audiència a l'interessat que va formular escrit d'al·legacions de data 22 de setembre de 1995, en el qual ratificava la seva pretensió.

10. El lletrat instructor, el 24 d'octubre de 1995, va proposar desestimar la reclamació formulada i, el 13 de novembre de 1995, va tenir entrada a aquesta Comissió Jurídica Assessora un escrit del conseller de Sanitat i Seguretat Social sol·licitant el dictamen corresponent.

11. El 24 de novembre de 1995, la Comissió Jurídica Assessora va adreçar un escrit al conseller de Sanitat i Seguretat Social sol·licitant, amb suspensió de termini per emetre dictamen, una documentació complementària, la qual va ser tramesa el 17 de gener de 1996.

FONAMENTS JURÍDICS

I. La lesió soferta pels particulars en llurs béns i drets, com a conseqüència del funcionament dels serveis públics dona lloc a la responsabilitat patrimonial de l'Administració, que estableix l'article 106.2 de la Constitució espanyola i regula la legislació ordinària en termes generals, l'article 1.902 del Codi civil, que és el punt de partida i la referència obligada de tots els supòsits de responsabilitat extracontractual i, en termes específics, els articles 139 a 144 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, desplegada pel Reial decret 429/1993, de 26 de març, que aprova el Reglament dels procediments en matèria de responsabilitat patrimonial, i, pel que fa al nostre propi dret, l'article 87 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, que es remet a ?la legislació vigent?.

Tanmateix, segons les lleis en vigor i llur constant interpretació jurisprudencial i com també es considera en els dictàmens d'aquesta Comissió Jurídica Assessora, per tal que l'Administració tingui l'obligació d'indemnitzar és necessari que concorrin acumulativament els elements i circumstàncies següents: un perjudici efectiu, individualitzat i avaluable econòmicament; que la lesió soferta en els béns o els drets sigui conseqüència del funcionament normal o anormal d'un servei públic, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte, sense que sigui deguda a força major o a culpa exclusiva de l'administrat víctima del dany, i que la reclamació del rescabalament s'interposi dintre del termini temporal legalment establert.

II. Tenint en compte aquesta normativa, s'ha d'examinar si en aquest cas concret concorren acumulativament tots els requisits esmentats per tal de fer responsable dels danys a l'Administració i obligar-la a indemnitzar. Donat que el perjudici al·legat i respecte del qual es formula la reclamació de rescabalament és, en si mateix, quant als danys pretesament soferts, efectiu, individualitzat i avaluable econòmicament, interessa considerar si en el supòsit que dona lloc a aquest dictamen concorren els altres elements i circumstàncies necessàries per al rescabalament del dany que abans s'ha fet esment.

Pel que fa a l'exigència que la lesió soferta en els béns o els drets sigui conseqüència del funcionament normal o anormal d'un servei públic, en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte, sense que sigui deguda a força major o a culpa exclusiva de l'administrat víctima del dany, s'ha de tenir en compte que tots els perjudicis en consideració als quals l'instant pretén el rescabalament dels danys (perjudicis personals o afecció moral, dany emergent etapa bebè-nen, dany emergent etapa nen-adolescent i dany emergent despeses de la mare) es deriven en concret d'un embaràs degut exclusivament, tot i que es diu no desitjat, a l'activitat del reclamant que, malgrat ésser informat que de la intervenció quirúrgica de vasectomia a què es va sotmetre el dia 13 d'agost de 1987 no s'havia obtingut el resultat previst, no va prendre, davant el fet de la seva mantinguda fertilitat i si no volia tenir un altre fill, les mesures preventives adients. En aquestes circumstàncies no es poden preveure els danys com a conseqüència del funcionament normal o anormal dels serveis públics en una relació directa, immediata i exclusiva de causa a efecte, sense intervenció estranya que pugui alterar el nexe causal i s'ha de concloure, consegüentment, que manca un dels requisits que com a imprescindibles són d'exigir perquè pugui sorgir la responsabilitat patrimonial de l'Administració.

III. Si en el supòsit a què es refereix aquest Dictamen concorregués el requisit de la derivació exclusiva del dany del funcionament normal o anormal dels serveis públics, seria del més gran interès la qüestió de si també es donava en aquest cas el requisit, igualment imprescindible per tal de configurar l'obligació d'indemnitzar els danys a càrrec de l'Administració, que la reclamació de l'instant s'interposi dintre del termini establert legalment.

Segons es pot deduir amb facilitat de la documentació continguda a l'expedient obert arran de la reclamació de l'instant, aquest va conèixer perfectament la ineficàcia de la intervenció quirúrgica de vasectomia a què es va sotmetre el dia 13 d'agost de 1987, mitjançant diversos seminogrames, que li van ser practicats des del mes de novembre del mateix any fins al 22 de setembre de 1989.

Molt de temps després dels fets esmentats, i donat que al mes de desembre de 1993, l'aleshores convivent i en l'actualitat esposa de l'instant va quedar embarassada, es formulà reclamació administrativa prèvia de rescabalament de danys causats com a conseqüència del funcionament dels serveis públics. Tanmateix, és evident que la lesió que pot donar lloc a l'obligació de rescabalament del dany a càrrec de l'Administració s'ha de referir a perjudicis exclusivament ocasionats, en relació directa i immediata de causa a efecte, pel funcionament dels serveis públics, de manera que ha de versar necessàriament sobre danys imputables a l'Administració i no pas deguts a l'activitat exclusiva de l'instant. En el supòsit concret a què fa referència aquest Dictamen l'únic dany sofert per l'instant a causa del funcionament del servei públic s'ha de contraure a la manca d'èxit de la intervenció quirúrgica de vasectomia i a les molèsties de qualsevol ordre que la ineficàcia de la intervenció l'ha pogut provocar a nivell personal. Pel que fa a la reclamació d'aquest dany, únic del que en principi es podria considerar la possibilitat de la responsabilitat de l'Administració, és clar que no va ser presentada en cap moment i que l'acció per pretendre llur rescabalament prescriu, quan ha transcorregut un any des del moment en què són coneguts els danys, moment que possiblement es podria fixar, donades les circumstàncies del cas, el dia 22 de setembre de 1989, data de l'últim seminograma practicat. En aquest sentit, és evident que, pel que fa als danys soferts per l'administrat, el temps legalment establert per formular la reclamació ha transcorregut abastament.

En relació amb els danys a què, d'una manera concreta, fa referència el reclamant, interessant-li el rescabalament, es podria eventualment sostenir la tesi que el temps legalment establert per formular la reclamació encara no ha transcorregut, si es té en compte que al mes de desembre de 1993 es formulà una querella criminal i que a la mateixa va seguir una demanda civil presentada el mes de desembre de 1994. Nogensmenys, s'ha de considerar que, tot i que les esmentades activitats processals de l'instant poguessin, dialècticament, ésser hipotèticament enteses com a valuoses per interrompre civilment la prescripció de les accions, seria completament inútil raonar sobre aquesta qüestió en aquest supòsit particular, pel fet que els danys que pretesament donarien lloc al rescabalament no són deguts al funcionament de cap servei públic, ans al contrari es deriven, si es poden considerar com a veritables danys, de l'exclusiva conducta de qui diu que els ha sofert.

CONCLUSIÓ

És procedent desestimar la reclamació d'indemnització instada pel Sr. A, en relació amb el resultat negatiu d'una intervenció quirúrgica de vasectomia.

Acceda al PDF oficial en el botón de Descarga